Manlleu
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Àmbit funcional territorial | Catalunya Central | ||||
| Comarca | Osona  | ||||
| Capital | Manlleu | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 21.172 (2023) (1.230,93 hab./km²) | ||||
| Llars | 98 (1553) | ||||
| Gentilici | Manlleuenc, manlleuenca | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 17,2 km² | ||||
| Banyat per | Ter | ||||
| Altitud | 460 | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Arnau Rovira i Martínez | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 08560 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 08112 | ||||
| Codi IDESCAT | 081120 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | Alcaudete (Jaén) San Bartolo de Quilalí (Nicaragua) | ||||
| Lloc web | manlleu.cat | ||||
Manlleu és una ciutat i municipi de la comarca d'Osona. Té una població de més de 20.000 habitants i una superfície de 17,2 km2.
El riu Ter ha definit els límits del paisatge del terme així com el seu desenvolupament urbà.
La creació del Canal industrial de Manlleu entre els anys 1841 i 1848 va encetar el començament del procés d'industrialització a Osona. L'activitat industrial, que ocupa al voltant del 60% de la població activa, ha forjat la personalitat de la població durant més de 150 anys.
Situació geogràfica
Manlleu es troba al sector septentrional de la Plana de Vic (comarca d'Osona). Limita al nord amb el municipi de Torelló, a l'est amb l'l'Esquirol i les Masies de Roda, al sud amb Gurb i a l'oest amb les Masies de Voltregà.
El municipi està situat en el sector més deprimit de la Plana de Vic, cosa que provoca que durant els mesos d'hivern la boria baixa hi sigui molt present. El relleu que envolta Manlleu i la comarca d’Osona està format en direcció nord per les serres de Bellmunt, i les de Vinyoles cap a l’oest, que són els primers anticlinals prepirinencs. En el Puigsacalm, situat al nord-est de la comarca, comença la Serralada Transversal representada a la comarca pel Collsacabra, plataforma estructural elevada (de 900 a 1300 m alt.) que una falla espectacular fa cavalcar damunt de les Guilleries, situades a l’est d’Osona (cingleres de Rupit, Tavertet i el Far). Al coll de Sant Marçal comença el massís del Montseny, que plega el sud-est de la comarca, accessible pel coll Formic, on comença el pla de la Calma.
Com tota la Plana de Vic, el subsòl de Manlleu està format per al·luvions portats pel Ter, a causa de l'acció del riu (sedimentació), gràcies a això l'agricultura ha estat sempre notable en el poble. Un dels components més preuats econòmicament són les graves, visibles en moltes zones de Manlleu, antigues terrasses fluvials i que l’home ha utilitzat en la construcció. També té primalls de terra i terrenys erms on les margues blavoses formen turons, presents en moltes zones de Manlleu.
Història
Les primeres evidències de poblament a l'àrea de Manlleu es remunten al neolític mitjà i recent (4300-2500 aC) per l'existència de restes arqueològiques d'aquest moment prop de l'ermita de Sant Jaume i al turó Puig Guardial. Els indicis que l'home ocupà aquest territori es localitzaren prop de l'institut de Secundària i daten de l'època calcolítica (2000-1800 aC). En aquest cas, les excavacions posaren al descobert un assentament a l'aire lliure dedicat a l'agricultura i la ramaderia.
Del 1200 al 650 aC, període del Bronze Final, hi ha materials arqueològics documentats a la zona del Fugurull, cosa que fa pensar en l'existència d'un assentament en aquest lloc. Aquest poblament representà el substrat cultural de les tribus iberes que sorgiren més tard. A Osona i, per tant, també a Manlleu, s'hi establí la tribu dels ausetans.
Amb l'entrada dels romans, cap al segle II aC, aquesta societat ibèrica ausetana sofrí un procés de romanització i, per tant, de transformació. Aquest fet queda reflectit a l'àrea de Manlleu al jaciment de can Caseta (un establiment rural que durà fins al segle I dC, ben situat al meandre del riu Ter, a la zona de Vista Alegre) i al Puig Guardial.
De l'època romana, però, només hi ha documentades algunes troballes localitzades de manera isolada (al mas Madiroles, al Fugurull, a Vila-setrú, etc.).
Comunicacions
Hi ha una infrautilitzada estació de ferrocarril de la línia Barcelona-Puigcerdà, per evidents motius d'inanació pressupostària. Diverses carreteres locals uneixen Manlleu amb les poblacions properes i amb les grans vies de comunicació: pel nord amb Torelló i l'Eix Vic-Olot; pel sud amb Vic i la C-25 (Eix Transversal); per l'oest amb La Gleva i Sant Hipòlit de Voltregà i Masies de Voltregà i amb l'autovia C-17, per l'est amb Roda de Ter i amb Sant Martí Sescorts i l'antiga comarcal Vic-Olot, C-153.
Economia
L'agricultura i la ramaderia han perdut la seva importància, encara que resten algunes cases de pagès actives. El sector principal de l'economia és l'industrial, molt diversificat (metal·lúrgica, alimentària, química...). La indústria tèxtil, que va ser l'activitat bàsica en els segles XIX i XX, ha desaparegut pràcticament amb el tancament en les dècades de 1980 i 1990 de les grans fàbriques de filatures. Manlleu va donar nom a l'entitat financera Caixa Manlleu, fundada el 1896, que l'any 2009 es va fusionar amb les caixes de Sabadell i Terrassa formant l'entitat Unnim que, posteriorment, va ser integrada al BBVA.
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
| ||||||||||||||||||||
Clima
El clima de Manlleu i de la Plana de Vic, condicionat per l’orografia, és el mediterrani continental humit que es caracteritza per una forta oscil·lació tèrmica. A Osona la precipitació mitjana anual és de 750 mm, amb una temperatura mitjana anual al voltant dels 12 °C.
Els hiverns són freds i humits amb oscil·lacions de temperatures que passen entre -15 °C i 10 °C com a conseqüència, en gran part, de la inversió tèrmica durant l’hivern. Aquest fenomen que es dóna sobretot a la Plana de Vic es caracteritza pel fet que les capes d’aire inferior tenen una temperatura més baixa que les capes una mica més elevades, a diferència del que passa en llocs oberts. Es produeix sobretot els dies encalmats d’hivern a les zones més deprimides de la plana quan l’aire fred més dens queda estancat. Quan aquest aire es va refredant disminueix la seva capacitat de contenir aigua en estat de vapor i el vapor d’aigua excedent es condensa formant la boira baixa.
Les primaveres són plujoses amb temperatures fresques i agradables ( 5 a 25 °C), mentre que a l’estiu predominen temperatures elevades d’entre 21-22 °C, amb màximes freqüents superiors als 31 °C. Estacionalment els mesos de Maig, Juny, Agost i Setembre són els més plujosos de l’any.
La tardor sol ser plujosa, amb boira i temperatures temperades (de -3 °C a 22 °C). Les primeres gelades se solen produir a finals d'Octubre i principis de Novembre.
Cal dir que els darrers anys, per efecte del canvi climàtic, el clima és poc previsible i amb més risc de sequera en qualsevol època, però a la vegada també èpoques amb molta pluja (els anys 2009, 2010, i el que portem de 2011 han sigut bastant plujosos). El cabal del riu Ter varia molt, alguns anys i temporades porta molta aigua quan plou molt al Pirineu però també hi ha temporades de sequeres on el riu porta poca aigua.
Fauna
El riu Ter té una gran diversitat de fauna, ja que les espècies troben en el riu un lloc idoni per viure, alimentar-se, reproduir-se o reposar.
La fauna que està més directament relacionada amb el riu són els peixos. Actualment, els peixos que abunden en el riu Ter a Manlleu són l'alburn (Alburnus alburnus) i el rutil (Rutilus rutilus), tots dos espècies foranes. Ja en menor nombre trobem altres espècies foranes com el peix gat (Ictalurus melas), la pseudorasbora (Pseudorasbora parva), el barb roig (Phoxinus bigerri), el peix sol (Lepomis gibbosus), la carpa (Cyprinus carpio) encara que fa molts anys que existeix al sud d'Europa, el gardí (Scardinius erythrophthalmus), el barb comú (Barbus graellsii) o el llopet de riu (Barbatula barbatula).
Les espècies de peixos autòctons tenen una presència molt escassa, encara que en les zones on no s’ha alterat el curs natural, el barb de muntanya (Barbus meridionalis) hi és molt present. La bagra (Squalius cephalus) té una presència cada cop més escassa en tot el riu. Una espècie que és autòctona del riu Ter, però que ha desaparegut degut a la impermeabilitat de les preses dels pantans és l’anguila (Anguilla anguilla), avui inexsitent en el curs mitjà del riu Ter. L'amfibi que es troba més és la granota verda (Rana perezi) en les zones inundades vora del riu, on hi ha aigua calma i vegetació. També abunden els gripaus corredors (Bufo calamita) i els gripaus comuns (Bufo bufo). La serp (Natrix maura), una espècie semblant a l’escurçó però inofensiva, és el rèptil més vinculat a l’aigua. Té presència una escassa presència a Manlleu la tortuga de Florida (Trachemys scripta) que ha fet que la tortuga de rierol (Mauremis caspica) es desplaci riu amunt. Es troben molts exemplars de cranc de riu americà (Procambarus clarkii), mentre que el cranc de riu autòcton ha desaparegut totalment. Pel que fa a mamífers, predominen la rata d’aigua o rat buf (Arvicola sapidus) i la rata de clavegueram (Rattus norvegicus). Finalment la llúdriga (Lutra lutra), que havia desaparegut perquè durant els anys 60 va ser molt perseguida, en l’actualitat té una presència molt escassa a Manlleu, però es desplaça durant el dia per diferents indrets de la comarca.
Les vores i el llit del riu hostatgen diversos ocells nidificants i un nombrós contingut d’espècies de pas, que segueixen el curs del riu durant la migració. L’ànec coll verd (Anas platyrhynchos) i la polla d’aigua (Gallinula chloropus) són els nidificants nedadors dels nostres cursos d’aigua i el blauet (Alcedo atthis) és un nidificant pescador. El xarxet (Anas crecca), el becadell (Gallinago gallinago), el corb marí gros (Phalacrocorax carbo) són hivernants comuns, sobretot aquest últim és molt abundant. En canvi el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), el corriol petit (Charadrius dubius) i l’oreneta vulgar (Hirundo rustica) són ocells estivals comuns. L’agró roig (Ardea purpurea) i el camallarg (Himantopus himantopus) són habituals en migració. També podem observar la xivitona (Actitis hypoleucos), la xivita (Tring ochropus), el martinet blanc (Egretta grazetta) i l’agró blanc ( Casmerodius albus).
En el bosc de ribera crien principalment el cargolet (Troglodytes troglodytes), el tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) i el rossinyol bastard (Cettia cetti) entre altres ocells sedentaris. Per la seva banda, l’abellerol (Merops apiaster) freqüenta els arbres de ribera a la recerca d'insectes, principalment abelles. L’oriol (Oriolus oriolus), ocell estival, teixeix el niu dalt de tot del brancatge dels verns, els salzes i dels pollancres. També crien als brancatges el xot (Otus scops) entre els ocells estivals, i la garsa (Pica pica) i el tudó (Columba palumbus) entre els sedentaris. Altres ocells sedentaris nidificants són el picot verd (Picus viridis), la merla (Turdus merula), i les mallerengues blava (Parus caeruleus) i carbonera (Parus major), i entre els estivals, el rossinyol (Luscinia megarhynchos).
Vegetació
La vegetació que predomina a Manlleu són les rouredes de roure martinenc (Quercus humilis) que estaria més amunt o més al nord però el fenomen de la inversió tèrmica provoca la inversió dels pisos de vegetació i així tenim que la roureda es pot desenvolupar a Manlleu.
La vegetació que pobla el curs fluvial, el bosc de ribera, està caracteritzada per boscos caducifolis que creixen a banda i banda del riu. La vegetació natural de ribera són vernedes i salzedes i alguns pollancres autòctons (Populus nigra) tot i que en moltes zones a causa de la presència de l’home han estat canviades per classes d’arbres més productius com els pollancres hibrids (Populus sp.). En algunes fondalades humides amb poca insolació s’hi troben boscos caducifolis humits com freixes de fulla gran (Fraxinus excelsior), til·lers (Tilia plathyfillos), oms (Ulmus minor), salzes (Salix alba) i àlbers (Populus alba).
A les vores del riu creix la vegetació aquàtica, com el canyís (Phragmites australis ssp. australis) i la boga (Typha latifolia). Aquests boscos de ribera són molt productius, ja que no els falta aigua perquè l’absorbeixen del riu i tenen tots els nutrients que necessiten al seu abast, que aconsegueixen a partir dels sediments que diposita el riu.
La presència d’espècies vegetals foranes també és important, l’espècie més destacada és la robinia o falsa acàcia (Robinia pseudoacacia) que ocupa algunes zones. L’estrat arbustiu pot ser força dens, amb esbarzers (Rubus ulmifolius), saüc (Sambucus nigra) i avellaners (Corylus avellana) com a espècies dominants. L’estrat herbaci està format per nombroses espècies, principalment per ortigues (Urtica dioica) i alguns joncs (Scirpus holoschoenus).
Fonts
En el terme municipal de Manlleu hi ha 46 fonts, 22 naturals i 24 artificials. Les fonts han perdut el seu valor històric i la funcionalitat que tenien com a lloc d'abstament d'aigua i de trobada. Totes les fonts artificials tenen aigua potable de xarxa i en destaca la Font de la Mare de Déu, construïda el 1722. Les fonts naturals estan sobretot en entorns agrícoles, per tant la recàrrega del seu aquífer està influenciada per l'activitat agrícola. L'origen de la contaminació per nitrats cal buscar-lo en els purins.[1]
Mitjans de comunicació
En l'àmbit radiofònic, el principal mitjà de comunicació municipal present en el municipi és Ràdio Manlleu. Aquesta emissora emet de forma ininterrompuda des del 1983,[2] actualment en la freqüència 107.0 de la FM, i també a través d'internet. Ràdio Manlleu forma part de l'empresa Manlleu Mitjans de Comunicació, editora de la revista El Ter i el portal de notícies i serveis digitals Elter.net.[3]
En l'àmbit escrit, conjuntament amb la revista El Ter, el principal mitjà de comunicació local és el Diari de Manlleu.
Política
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal | Alex Garrido | 1.886 | 7 | 27,31% | |
| Convergència i Unió | Benjamí Nieto | 1.512 | 5 | 21,90% | |
| Candidatura d'Unitat Popular | Albert Generó | 1.048 | 4 | 15,18% | |
| Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal | Marta Moreta | 869 | 3 | 12,59% | |
| Moviment d'Esquerres | Dolors Collell | 522 | 1 | 7,56% | |
| ICV-EUiA-Entesa pel Progrés Municipal | Miquel Sànchez | 418 | 1 | 6,05% | |
| Partit Popular | Antonio Sànchez | 303 | 0 | 4,39% | |
| Total | 6.961 (53,42% de participació) | 21 | 100% | ||
Manlleu està governat actualment per un pacte entre ERC (7 regidors) i MES (1 regidor).
Regidors en la legislatura 2015-2019:
- Alex Garrido: Alcalde i regidor de Serveis Generals, Educació, Cultura i Mitjans de Comunicació
- Enric Vilaregut: 1r tinent d'alcalde i regidor de Serveis Territorials i Esports
- Dolors Collel: 2a tinent d'alcalde i regidora de Promoció Social i Personal
- Carme Trillas: 3a tinent d'alcalde i regidora de Seguretat Ciutadana, Salut Pública, Consum, Gent Gran i Participació Ciutadana
- Marta Alsina: 4a tinent d'alcalde i regidora de Serveis Econòmics, Organització i Persones
- Eudald Sellarès: Regidor de Promoció Econòmica i Joventut
- Maica Basses: Regidora de Medi Ambient i Pagesia
- Maria Josep Palomar: Regidora d'Atenció Ciutadana, Administració i Participació Electrònica
Evolució resultats electorals 1979-2011
| Partit | 1979 | Reg. | 1983 | Reg. | 1987 | Reg. | 1991 | Reg. | 1995 | Reg. | 1999 | Reg. | 2003 | Reg. | 2007 | Reg. | 2011 | Reg. | 2015 | Reg |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| CiU | 4.522 | 10 | 4.724 | 10 | 3.272 | 9 | 2.506 | 5 | 4.174 | 9 | 2.037 | 4 | 899 | 2 | 1.643 | 5 | 1.512 | 5 | ||
| ERC | 649 | 1 | 1.653 | 4 | 1.900 | 4 | 1.873 | 4 | 3.270 | 7 | 3.786 | 10 | 2.552 | 9 | 1.886 | 7 | ||||
| PSC | 2.798 | 6 | 2.886 | 6 | 1.690 | 4 | 2.189 | 4 | 1.601 | 3 | 1.659 | 3 | 1.098 | 3 | 885 | 3 | 869 | 3 | ||
| ICV | 340 | 508 | 1 | 622 | 1 | 704 | 1 | 346 | 475 | 1 | 418 | 1 | ||||||||
| PxC | 492 | 1 | 1.022 | 2 | 1.112 | 3 | 149 | |||||||||||||
| PPC | 342 | 445 | 1 | 254 | 212 | 303 | ||||||||||||||
| GNCE | 4.109 | 9 | ||||||||||||||||||
| CUP | 1.048 | 4 | ||||||||||||||||||
| Altres | 3.632 | 8 | 867 | 1 | 354 | 1.530 | 3 | 263 | 522 | 1 |
| Període | Nom de l'alcalde/-essa | Partit polític | Data de possessió |
|---|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Joan Usart i Barreda | Grup Nacionalista de Centre Esquerra | 19/04/1979 |
| 1983 - 1987 | Joan Usart i Barreda | CiU | 28/05/1983 |
| 1987 - 1991 | Joan Usart i Barreda | CiU | 30/06/1987 |
| 1991 - 1995 | Joan Usart i Barreda | CiU | 15/06/1991 |
| 1995 - 1999 | Ramon Sitjà i Domènech | PSC | 17/06/1995 |
| 1999 - 2003 | Joaquim Vivas i Llorens | CiU | 03/07/1999 |
| 2003 - 2007 | Pere Prat i Boix | ERC | 14/06/2003 |
| 2007 - 2011 | Pere Prat i Boix | ERC | 16/06/2007 |
| 2011 - 2015 | Pere Prat i Boix | ERC | 11/06/2011 |
| 2015 - 2019 | Alex Garrido i Serra | ERC | 13/06/2015 |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d | 15/06/2019 |
| Des del 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 |
Llocs d'interès
- Església de Santa Maria (d'origen romànic), va ser remodelada en el segle XVIII en estil barroc i reconstruïda al final de la Guerra Civil, ja que va ser dinamitada durant el seu transcurs. Conserva un claustre d'origen romànic i arcs i capitells gòtics-renaixentistes a una galeria entre el temple i la rectoria.
- Pont de Can Molas sobre el riu Ter, construït a finals del segle XIV.
- Plaça porticada de Fra Bernardí en el centre de la vila, urbanitzada a finals del segle XIX i remodelada diverses vegades.
- Santuari de Sant Jaume, d'origen romànic, de la qual només s'intueix la planta i reconstruïda en un nou emplaçament arran de l'epidèmia de còlera de 1854 i d'un vot de poble dels habitants de la població[4]
- Santuari de Puig-agut o de Lourdes, en el límit amb els municipis de Torelló i Santa Maria de Corcó.
- Església de Sant Julià de Vilamirosa, romànica, als afores de la població, al marge dret del riu Ter.
- Església de Vilacetrú, d'origen romànic, als afores de la població, al costat de la masia i granges d'El Poquí.
- Museu Industrial del Ter[5]
- Sala d'exposicions municipal a Can Puget: amb exposicions itinerants.
- Cau Faluga, a la perifèria de la vila, residència del pintor i escriptor Santiago Rusiñol.
- Edificis modernistes en el centre de la població i nombroses masies disperses per tot el terme municipal.
- Colomar de gestió ètica, situat al passeig del Ter
- Passeig del Ter, amb alguns dels arbres més grans de la població.
- L'Arxiu Municipal de Manlleu (AMMA) gestiona el fons històric, actualment ubicat a l'edifici de l'Arxiu Comarcal d'Osona (ACOS) i, d'altra banda, l'arxiu administratiu, ubicat a l'edifici de l'Ajuntament.[6][7]
Manlleuencs il·lustres
- Francesc d'Assís Aguilar i Serrat, clergue i naturalista.
- Josefa Contijoch, escriptora.
- Antoni de Cortada, militar.
- Josep Guardiet i Pujol, eclesiàstic i reconegut com a beat per l'Església catòlica
- Joan Puntí i Collell, eclesiàstic i escriptor.
- Manuel Vilà i Dalmau, poeta.
- Josep Viladomat i Massanas, escultor.
Referències
- ↑ «Els purins segueixen contaminant les aigües subterrànies de la Plana de Vic». El Periódico, 20-12-2010. [Consulta: 6 agost 2013].
- ↑ http://www.elter.net/opinio/29/-felicitats-radio-manlleu
- ↑ «L'alcalde de Manlleu acusa el PSC de jugar "brut" en l'afer dels mitjans de comunicació municipals». El 9, 01-12-2011. [Consulta: 7 agost 2013].
- ↑ Homenatge de la vila de Manlleu al apostol sant Jaume ab motiu de la festa patronal celebrant la restauració de sa ermita de Vilamontá. Vic: Tipografia Franciscana, p. 6-8.
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 75. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ «Arxiu municipal». Ajuntament de Manlleu. [Consulta: 12 abril 2012].
- ↑ http://bibmanlleu.tedinet.com/fedancius/ Biblioteca Municipal de Manlleu (fons fotogràfic Carles Molist)
Vegeu també
Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- El Manlleu d'ahir
- Museu Industrial del Ter al Sistema Territorial de museus del mNACTEC
- Les fonts de Manlleu.
