Premià de Mar

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:17, 30 abr 2016 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula geografia políticaPremià de Mar
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 29′ 31″ N, 2° 21′ 43″ E / 41.492°N,2.362°E / 41.492; 2.362
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaMaresme Modifica el valor a Wikidata
CapitalPremià de Mar Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població28.767 (2023) Modifica el valor a Wikidata (13.698,57 hab./km²)
GentiliciPremianenc, premianenca
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície2,1 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud8
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataRafael Navarro i Álvarez (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08330 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08172 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT081727 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpremiademar.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: 100069069765003 Twitter (X): ajpremiademar Instagram: ajpremiademar LinkedIn: ajpremiademar Youtube: UCLgjhK68r7NKISXECxoPAKg Modifica el valor a Wikidata

Premià de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme. Se situa al litoral de la comarca, entre el Masnou, Vilassar de Mar i Premià de Dalt, a uns vint quilòmetres al nord de la ciutat de Barcelona.Està inscrit a l'Associació de Municipis per la Independència.

Història

Vista general
Ceràmica de la història de Premià, a la plaça.

L'actual Premià de Mar era antigament un petit barri mariner de Premià que se segregà de l'actual Premià de Dalt (aleshores Sant Pere de Premià, o simplement Premià), l'any 1836. Sant Cristòfol fou el patró de la nova vila. La inauguració de la primera via fèrria entre Barcelona i Mataró, l'any 1848, va afavorir notablement el creixement del poble.

El nucli urbà inicial s'estengué al llarg de la carretera de Mataró (Camí Ral) i al voltant de l'actual carrer de Sant Antoni i de la plaça de l'ajuntament i l'església de Sant Cristòfol. Les antigues cases típiques premianenques (de les quals avui se'n conserven encara moltes al nucli antic) són construccions de façana blanca, de planta baixa i pis, amb una àmplia finestra amb reixa que dóna al carrer i generalment amb pati al darrere.

Cap a finals del segle XIX i inicis del XX, Premià de Mar va patir la temuda plaga de la fil·loxera, que va fer desaparèixer totes les vinyes existents al poble. Posteriorment, començà a desenvolupar-se una important activitat industrial en el sectors tèxtil, metal·lúrgic i de la construcció, amb la implantació al poble d'algunes fàbriques importants com Lió, Can Za, La Propagadora de Gas o el Vapor Vell.

Després de la Guerra Civil, l'activitat del sector serveis va anar guanyant terreny a mesura que Premià de Mar s'anava consolidant com un lloc d'estiueig. El Bellamar (juntament amb l'estació de RENFE) fou durant molt de temps l'únic edifici que s'aixecà entre les vies i el mar. Era un local de restauració amb una discoteca i tenia una petita platja de pagament. A començaments de la dècada dels 90 fou enderrocat, ja que violava la Llei de Costes. Avui només se'n conserva el nom de la platja.

A partir de finals dels anys seixanta començà una extensió ràpida de la superfície urbanitzada, especialment cap a la banda de muntanya fins a enllaçar amb els barris perifèrics de Premià de Dalt al límit de l'autopista Barcelona-Mataró. També s'urbanitzà la popularment anomenada Gran Via (aleshores Avenida del 27 de enero) on es construïren edificis d'apartaments i de més d'alçada. Paral·lelament en les zones més perifèriques tocant a mar proliferaren les construccions de torres d'estiueig i habitatges unifamiliars. Entre mitjans i finals dels anys 80 es van acabar d'edificar els dos extrems nord i sud del poble, coneguts com a Can Pou i El Palmar, edificant-se en el primer els institus d'ensenyament secundari Serra de Marina i Cristòfol Ferrer.

Mereix especial esment el barri de Santa Anna - Tió. Situat a l'extrem nord de la ciutat, és un cas únic de barri amb doble gestió, donat que la meitat del mateix pertany a Premià de Mar i l'altra meitat a Premià de Dalt. La manca de comunicació amb els centres d'ambdós pobles i l'estigmatització com a barri de migració durant els anys seixanta, l'han fet mereixedor d'especial atenció a la Llei de Barris de 2010.[1]

Economia

Riera de Premià
Festa dels Pirates, al juliol. Ambientació del carrer de Sant Antoni

L'economia premianenca actual es basa en tres elements: la floricultura, la indústria (construcció i tèxtil) i en el sector serveis. La Gran Via de Lluís Companys constitueix l'eix bàsic al voltant del qual gira l'activitat comercial de la localitat. En aquesta via s'hi troba el mercat de Sant Joan i una gran quantitat de botigues, bars i comerços.

Els dijous té lloc el mercat setmanal.

Geografia

Els límits del terme municipal són:

Teià Premià de Dalt Vilassar de Mar
El Masnou mar

Demografia

Durant el primer terç del segle XX fou una petita població marinera, tèxtil (estampació) i un lloc tradicional d'estiueig. La població va augmentar considerablement a partir de 1960 i actualment té un important contingent d'immigració procedent del Magrib i de l'Àfrica subsahariana. El terme municipal és un dels més petits de Catalunya i està urbanitzat en un 90% de la seva superfície. Els immigrants que ha rebut en l'última dècada provenen, sobretot, del Marroc i Gàmbia,[2] cosa que ha provocat un auge de l'islamisme a tot Premià,[3] amb una polèmica sobre la hipotètica construcció d'una gran mesquita que finalment no es va dur a terme.


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- - - - - 1.290 1.527 1.735 2.239 2.924

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.422 3.380 3.855 3.947 5.513 11.284 19.935 22.209 23.107 23.107

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
24.420 25.529 26.130 26.889 27.464 27.860 27.545 27.802
28.145
28.163

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
27.866
28.071
28.531
28.518 - - - - - -

 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Medi ambient

La platja és arenosa i pateix una forta transgressió marina, el que obligà a construir espigons. En els darrers anys s'ha intentat corregir amb l'aportació artificial de sorra del fons marí. La construcció del Port de Premià, encara avui inacabat, també ha contribuït a alterar els volums de sorra de les platges.

Premià de Mar fou durant 17 anys la seu de la Fundació per la Conservació i Recuperació d'Animals Marins (CRAM, una iniciativa d'un grup de voluntaris i professionals amb l'objectiu de salvar animals marins ferits, especialment tortugues i altres espècies de la Mediterrània. Les seves instal·lacions es trobaven en una torre d'estiueig al barri de Can Pou-Camp de Mar, al límit amb el terme municipal de Vilassar de Mar. L'any 2011, degut a la necessitat de disposar de més espai per a les seves activitats, la Fundació es traslladà al Prat de Llobregat.

Entitats

41° 29′ 15.7″ N 2° 21′ 1.7″ E
Seu del Patronat Social, edifici de 1888.
  • El Patronat Social Premianenc és una entitat d'inspiració cristiana i caràcter cultural i social amb seu al carrer del seu fundador, Mossèn Josep Paradeda, núm. 26, de Premià de Mar, que històricament ha participat de forma activa en la dinamització cultural de la localitat maresmenca.[4] Va ser fundat l'any 1928,[5] com una societat apostòlica social anomenada Patronat Social Catòlic, amb àmbit d'acció en la parròquia de Sant Cristòfol. Posteriorment prengué el nom de Patronat Catequístic fins al febrer de 1972, en què passà a denominar-se Patronat Social Premianenc.
  • El Centre Esplai Parroquial de Premià de Mar (pertanyent al MCECC de la Fundació Pere Tarrés), fou fundat el 1973 per mossen Ferran Bueno. Actualment compta amb més de 170 infants i joves, i una trentena de monitors i monitores que dissabte rere dissabte treballen amb el lleure al municipi. Portal web: http://esplaiparroquialpremia.org/
  • Agrupament Escolta Amon-Ra, entitat d'educació en el lleure fundada l'any 1962.

Cultura

Un dels equipaments culturals més importants és el Museu de l'Estampació Tèxtil instal·lat inicialment a Can Manent i després traslladat a l'Antiga Fàbrica del Gas[6]

Entre les entitats socials i culturals més arrelades a la història de Premià de Mar cal destacar:

  • El Patronat Social Premianenc, amb seu a un edifici entre modernista i art déco, de 1888.
  • El Centre l'Amistat
  • Coordinadora de colles d'arrel tradicional De Bòlit

Les Festes Majors de Premià de Mar, dedicades a sant Cristòfol màrtir, se celebren als voltants del 10 de juliol, i són conegudes com la Festa Major de Pirates i Premianencs.[7] La gent surt al carrer disfressada de pirates i premianencs. A l'inici de la festa, els pirates desembarquen a la platja de Premià, liderats perl pirata Omar, per conquerir i saquejar el poble i van fins a la plaça de l'ajuntament, mentrestant els premianencs i premianenques i lluiten contra els pirates perquè no entrin a l'ajuntament i s'emportin a l'Ester, una jove premianenca i parella d'en Martí.

Festa dels Pirates

La Festa Major de Pirates i Premianencs se celebra al municipi dins dels actes de la Festa Major, des del 1997, i usualment es realitza en honor al patró del municipi Sant Cristòfol pels volts del 10 de juliol.

La festa rememora els atacs que els pirates berbers realitzaven a les costes del Maresme entre els segles XVI i XVIII, protagonitzats principalment per algerians i acompanyats de població croata, catalana i sarda. Cada any els pirates, liderats per l'Omar, conqueriran i saquejaran els carrers de Premià no sense trobar la resistència dels premianencs, liderats per en Martí, que faran tot el possible per evitar que la vila caigui en mans pirates i que la premianenca Ester no sigui raptada per l'Omar.

Edificis històrics d'interès

Política

Consistori actual

Resultats electorals - Premià de Mar, 2015
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Convergència i Unió Miquel Buch i Moya 3.494 7 30,03%
Crida Premianenca[9][10][11] - Poble Actiu Joan Ribet i Casademunt 1.881 4 16,17%
Ciutadans - Partido de la Ciudadanía Josep Maria Cano Navarro 1.539 3 13,23%
Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal David Gutiérrez 1.311 2 11,27%
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal Josep Maria Molins Ballester 1.261 2 10,84%
ICV-EUiA-E Elena Martín Díaz 1.106 2 9,50%
Partit Popular Joaquín Briones 642 1 5,52%
En blanc 146 - 1,25%
Total 11.701 21 100%

Pacte de govern: pendent de la constitució del nou consistori el proper 13 de juny de 2015.

Llistat d'alcaldes anteriors

Els alcaldes aquí llistats corresponen al període entre el restabliment de les primeres eleccions democràtiques posteriors a la mort de Franco fins avui.[12]

  • Miquel Buch i Moya - CiU (2007-2015)
  • Jaume Batlle i Garriga † - CiU (2003-2007) → Succeït pel primer Tinent d'Alcalde Miquel Buch
  • Maria Jesús Fanego Lorigados - PSC-PM (1995-2003)
  • Josep Torrents i Morales - CiU (1991-1995)
  • Josep Torrents i Morales - Nova Opció Premianenca (1987-1991)
  • Josep Maria Molina i Cosialls - PSC (1983-1987)
  • Josep Torrents i Morales - ERC (1979-1983)

Comunicacions

Premià de Mar disposa de molt bones comunicacions tant amb transport públic com privat. Pel que fa al vehicle privat, la ciutat està connectada amb Mataró, la capital de comarca, i amb Barcelona a través de l'autopista de peatge C-32 El Vendrell - Blanes.

Alhora, disposa actualment d'una estació de ferrocarril (en espera de la construcció de la segona) on efectuen parada tots els trens de la línia R1 de la xarxa de rodalia de Barcelona, (Hospitalet de Llobregat-Maçanet/Massanes), amb una freqüència de pas que oscil·la entre els 6 minuts en hora punta i els 10 minuts en hora vall.

Els veïns i veïnes han lluitat durant anys per l'obertura de l'estació al barri de Can Pou - Camp de Mar, però tot i construir-se un baixador el 1964, aquest mai ha entrat en funcionament. En els darrers anys, el Ministeri de Foment ha inclòs repetidament la partida al pressupost per obrir el baixador però aquest actuació no s'ha dut a terme mai tot i ser una zona d'alta afluència des dels municipis de Premià de Dalt i Vilassar de Dalt.

A més a més, Premià de Mar disposa de fins a 7 línies d'autobús (5 de diürnes i 2 de nocturnes) que connecten el municipi amb les localitats de la rodalia i també amb les principals ciutats de la regió.

Línies d'autobús diürnes

La línia C3/4 connecta directament per l'autopista la ciutat amb Barcelona. La línia C10 la connecta amb localitats properes com El Masnou, Vilassar de Mar, Montgat o Badalona realitzant el trajecte entre Barcelona i Mataró a través de la Nacional II. D'altra banda, la línia C30 connecta la vila amb l'Hospital de Mataró a través de Vilassar de Mar i Cabrera de Mar. Finalment, les línies C14 i C31 connecten el centre de la ciutat (amb origen a l'estació de tren) amb les localitats de Premià de Dalt i Vilassar de Dalt respectivament.

Línies d'autobús nocturnes

Les dues línies d'autobús nocturnes que circulen per Premià de Mar són la N-80 i la N-81. Ambdues connecten la ciutat amb el centre de Barcelona per l'autopista. La primera té com a origen Mataró i la segona parteix de Vilassar de Dalt i es dirigeixen a la capital catalana un cop han fet parada també en altres localitats com Montgat (N-80) o Alella (N-81).

Esports

Entre les societats esportives localitzades a Premià de Mar cal destacar-ne:

Referències

Vegeu també

Enllaços externs