Anouk Aimée

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAnouk Aimée

(1963) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Nicole Françoise Florence Dreyfus Modifica el valor a Wikidata
27 abril 1932 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
París (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióSt Leonards-Mayfield School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,73 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1947 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeNikos Papatakis (1951–1955), divorci
Pierre Barouh (1966–1969), divorci
Albert Finney (1970–1978), divorci Modifica el valor a Wikidata
ParellaMarcello Mastroianni Modifica el valor a Wikidata
MareGeneviève Soria Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0000733 Allocine: 1159 Allmovie: p534 TCM: 1314 TMDB.org: 5682
Musicbrainz: 13b86652-52c1-4bbe-b57c-9fba188d65dd Discogs: 3792477 Modifica el valor a Wikidata

Anouk Aimée, el nom real de la qual és Françoise Sorya Dreyfus o Nicole Françoise Florence Dreyfus (París, 27 d'abril de 1932), actriu francesa, que ha aparegut en 70 pel·lícules des de 1947.[1] Ha estat candidata a l'Oscar a la millor actriu l'any 1967 pel film Un Homme et une Femme de Claude Lelouch.Tot i que la majoria de les seves pel·lícules eren franceses, també va fer pel·lícules a Espanya, Gran Bretanya, Itàlia i Alemanya, juntament amb algunes produccions americanes

Biografia[modifica]

Filla de la també actriu Geneviève Sorya, va començar la seva carrera en pel·lícules franceses a l'edat de catorze anys.[cal citació]

Entre les seves pel·lícules hi ha a La Dolce Vita de Federico Fellini (1960), després de la qual va ser considerada una «estrella en ascens que va explotar» al món del cinema.[2] Posteriorment va actuar a 8½ de Fellini (1963), Lola de Jacques Demy.(1961), Justine de George Cukor (1969), Tragedy of a Ridiculous Man de Bernardo Bertolucci (1981) i Prêt à Porter de Robert Altman (1994). Va guanyar el Globus d'Or a la millor actriu - Drama cinematogràfic i el premi BAFTA a la millor actriu i va ser nominada a l'Oscar a la millor actriu per la seva interpretació a Un homme et une femme. (1966). La pel·lícula «pràcticament va tornar a encendre l'exuberant romanç a la pantalla en una època de modernisme escèptic» i la va portar fama internacional.[3] D'aquest film, se n'han fet dues seqüeles: Un homme et une femme: vingt ans déjà (1985)[4] i Les plus belles années d'une vie (2019).[5]

Va guanyar el premi a la millor actriu al Festival de Cannes per la pel·lícula de Marco Bellocchio A Leap in the Dark (1980). El 2002 va rebre un premi César honorífic, el premi nacional de cinema de França.[6]

Aimée era coneguda pels seus «trets sorprenents» i bellesa, i considerada com una de les 100 estrelles de cinema més sexy de la història, específicament en el lloc 56. segons una enquesta de 1995 realitzada per la revista Empire.[3] Sovint ha retratat una dona fatal amb una aura malenconiosa. A la dècada de 1960, la revista Life va comentar: «després de cada imatge, la seva enigmàtica bellesa va perdurar» en els records del seu públic, i la va anomenar «la resident més bella de la Rive Gauche».[7]

En 2003 va rebre l'Os d'Or d'Honor del Festival de Cinema de Berlín, que li va dedicar aquest any una retrospectiva de les seves pel·lícules.

Ha estat casada en quatre ocasions. El seu segon marit (1951-54) va ser el director cinematogràfic Nikos Papatakis. Entre 1970 i 1978 va estar casada amb l'actor britànic Albert Finney.[cal citació]

Filmografia[8][modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Anouk Aimée». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1r octubre 2022].
  2. ↑ Thompson, Dave. Dancing Barefoot: The Patti Smith Story (en anglès). Chicago Review Press, 2011-08-01, p. 17. ISBN 978-1-56976-921-8. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Flitterman-Lewis, Sandy. «Anouk Aimée» (en anglès). Encyclopedia of Jewish Women., 31-12-1999. [Consulta: 2 octubre 2022].
  4. ↑ «Un homme et une femme: Vingt ans déjà» (en francès). Le cinéma francais. [Consulta: 4 octubre 2022].
  5. ↑ Léger, François. «Cannes 2019 - Les Plus Belles Années d'une vie : la montée des marches de Claude Lelouch, Monica Bellucci et Jean-Louis Trintignant» (en francès). Premiere, 19-05-2019. [Consulta: 4 octubre 2022].
  6. ↑ Oscherwitz, Dayna; Higgins, MaryEllen. The A to Z of French Cinema (en anglès). Scarecrow Press, 2009-09-02, p. 18. ISBN 978-0-8108-7038-3. 
  7. ↑ Durham, Michael. "Aimée—It Means 'To Be Loved'", Life Magazine, 19 May 1967 pp. 85–86.
  8. ↑ «Anouk Aimée» (en francès). Le cinéma francais. [Consulta: 4 octubre 2022].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anouk Aimée
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anouk_Aimée&oldid=32479816»