Vés al contingut

Edició

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Editor de llibres)
Per a altres significats, vegeu «Edició (llibre)».

L'edició és el procés de producció i publicació d'obres; sovint és sinònim d'indústria editorial. En aquesta accepció concreta, el mot català edició equival a l'anglès publishing, a l'espanyol edición, al francès édition, a l'italià editoria i al portuguès editoração.

Per norma general, l'edició fa referència a la creació i distribució de treballs impresos, com ara llibres, revistes o diaris. Tot i així, el desenvolupament de nous sistemes digitals d'informació han ampliat en gran manera l'abast de l'edició com a activitat comercial. Quan parlem de recursos electrònics, però, parlem d'edició digital. També en aquest cas es tracta de la creació i publicació de llibres i diaris, a més de webs, blocs, jocs i productes semblants.

L'edició inclou diverses etapes: desenvolupament de continguts, negociació de drets, traducció (si escau), correcció d'estil, composició, correcció de galerades i compaginades, disseny gràfic, tipografia, producció, impressió (o l'equivalent electrònic), venda i distribució.[1]

En català tradicionalment es confon el terme «edició de llibres» amb la publicació mateixa dels llibres i diaris.

En la cultura anglosaxona sí existeix una clara diferència entre edició (edition) i publicació (publishing). Amb l'adveniment dels ordinadors digitals, l'edició s'ha estès a nous escenaris com al món d'Internet, expandint-se a versions més modernes de l'escriptura com ara llocs web, blogs i similars.

També es denomina «edició» (de l'anglès edition: ‘correcció’) a l'acte mitjançant el qual es modifica una obra.

Una obra divulgada prèviament en format de llibre pot tornar a editar-se si així es desitja. Estrictament parlant, si es torna a imprimir o divulgar aquesta obra sense canvis, es denomina reimpressió; si, per contra, sofreix algun tipus de modificació substancial, com a ampliacions, revisions, correccions, supressions, afegits o una altra modificació qualsevol, es denomina nova edició o reedició, agregant el nombre oportú (primera, segona, tercera edició). Si les diferències són mínimes i no substancials, se'ls denomina diferències d'estat.

En l'edició antiga, una mateixa edició podia comptar amb diferències significatives entre un tiratge i les que li seguien, que es devien a advertiments de l'impressor o de l'autor d'errors o a altres desitjos dels implicats en l'edició (per exemple, dedicar part de l'edició a un personatge, per la qual cosa s'havia d'encapçalar un nombre dels exemplars amb una dedicatòria diferent) durant el mateix procés d'impressió de l'obra.

L'art de preparar una obra aliena per a la seva publicació, a partir de versions o manuscrits alternatius i no totalment coincidents, es diu ecdòtica. Es considera part de la filologia i dins d'aquesta del camp de la crítica textual.

Tipus d'edició

[modifica]

Una vegada que l'editor ha pres la decisió de divulgar un determinat text, es presenten davant ell diverses possibilitats o tipus d'edició. Aquests són alguns dels més comuns:

  • Edició acèfala: també cridada edició sense cap, és aquella que no té portada ni títol.
  • Edició anotada: Denominada com a edició comentada, ja que sol portar comentaris a peu de pàgina o als espais existents entre les vores.
  • Edició artística: Es tracta d'aquella en la qual es posa l'accent en l'expressió artística de l'enquadernació o en la composició del llibre.
  • Edició de bibliòfil: Generalment és l'edició dedicada o benvolguda per bibliòfils o per a un grup selecte de subscriptors, es caracteritza per tenir una tiratge petita.
  • Edició de butxaca: Solen ser de format reduït i de cost de producció econòmic, per regla general, al contrari que les edicions per bibliòfils, solen tenir tiratges grans.
  • Edició crítica: En sentit ampli, és aquella que es planteja els problemes previs a l'edició d'una obra (recerca de fonts, selecció d'exemplars, selecció i establiment d'un text, etc.), i fa partícip al lector de les decisions preses durant el procés d'edició; en sentit estricte, es denomina "edició crítica" a la qual segueix el mètode neolachmanià, basat en les tècniques de Karl Lachmann per a l'establiment d'un text ideal, el més proper possible a la intenció original de l'autor, mitjançant l'acaro de les diverses versions d'un text.
  • Edició especial: Dins d'un tiratge normal, es treuen alguns exemplars que es diferencien dels altres en alguna particularitat especial que desitgi l'editor, com pot ser una signatura de l'autor o una millora en la qualitat.
  • Edició facsímil: És aquella que reprodueix la imatge (fotogràfica o escanejada) del text tal com l'editor l'ha trobat. És una opció comuna sobretot en el cas de textos antics, còdexs il·luminats, manuscrits o obres especialment valuoses. Pot reproduir el text, els materials de l'enquadernació o tots dos.
  • Edició genètica: És la que mostra, simultàniament, diversos o tots els estadis en els quals s'ha presentat un text durant el seu procés de creació i transmissió (per exemple, l'esborrany d'un poema, la seva primera edició, la seva segona edició corregida, una edició modificada per a una antologia, etc.)
  • Edició de luxe: Caracteritzada per l'alta qualitat dels materials emprats en l'elaboració de l'edició, com pot ser el paper, enquadernació, etc.
  • Edició múltiple o edició sinòptica: és aquella que mostra diversos textos en paral·lel. Aquests textos poden ser traduccions uns d'uns altres (el cas més freqüent és el de les edicions sinòptiques de la Bíblia), o bé versions diferents d'un mateix text o textos diferents que es pretén presentar en paral·lel.
  • Edició numerada: Generalment aquelles edicions amb impressió de gravats sol anar numerada, de tal forma que les numeracions més baixes solen ser més benvolgudes que les de major numeració.
  • Edició paleogràfica: És la que, sense reproduir el text en forma d'imatge, intenta descriure-ho amb la major exactitud possible, donant al lector informació exhaustiva sobre les grafies, les abreviatures, els marginalia, els accidents del text, etc.
  • Edició en paper: Sol ser una edició barata en la qual els plecs de paper una vegada enquadernats i impresos no ha estat enquadernada.
  • Edició príncep: Es denomina així a la primera edició d'una obra.
  • Edició en branca: Sol denominar-se així a l'edició que ha estat impresa, plegada, però que no té encara una enquadernació.
  • Edició abreujada: La que s'ha compendiat de l'original per adequar a una categoria d'usuaris. Per exemple, una edició per a escolars de El món és ample i aliè.
  • Edició apòcrifa: Aquella el contingut de la qual o atribució són de dubtosa autenticitat. Exemple: la segona part de El Quixot.
  • Edició bilingüe: La que es redacta en dos idiomes a dues columnes. L'idioma A en pàgina parell i idioma B en pàgina imparell. Exemple: Anàlisi matemàtica de Protter.
  • Edició commemorativa: La que s'edita en complir algun aniversari significatiu de l'obra en si o de l'autor. Exemple: La Col·lecció pel Sesquicentenari de la Independència del Perú.
  • Edició definitiva: La que segueix a una prèvia que rep comentaris o observacions. Exemple: Introducció a l'àlgebra de Cotlar-Sadoski, Eudeba.
  • Edició il·lustrada: Porta comentaris gràfics i il·lustracions. Exemple: Enciclopèdia il·lustrada del Perú de Taure del Pi.
  • Edició amb manuscrit d'autor: Per a això l'autor escriu de puny i lletra i aquest material s'imprimeix. Exemple: Teoria de la mesura de Mauro Chumpitaz de la UNI, Lima.
  • Edició massiva: La que s'imprimeix per a molt públic. Exemple: els popullibres de Manuel Scorza en els anys cinquanta del segle xx.
  • Edició mimeografiada: L'escrita a màquina que es reprodueix processant amb mimeògraf. Generalment es tracta de textos de cursos o de seminaris.
  • Edició oficial: Autoritzada per un Estat que sufraga els costos. Exemple: els llibres de text escolar i de distribució gratuïta.
  • Edició prèvia: La que surt a manera de prova, per ser millorada amb intervenció d'interessats i d'experts.
  • Edició privada: La que no es posa en venda, de petit tiratge i lliuraments selectius.
  • Edició políglota: Impresa en diversos idiomes. Exemple: els diccionaris* per al cas, el Diccionari comparatiu de castellà, anglès, quítxues d'Áncash i Equador.
  • Autoedició: La que sufraga el mateix autor. Exemple: la que mana directament l'escriptor a impremta, a través de plataformes digitals d'autopublicació o mitjançant editorials d'autoedició cuidada.
  • Edició popular: Edició de baix cost i amb materials de baix cost. Exemple: les que afavoreixen els diaris de circulació nacional.[2]

Processos de l'edició del llibre

[modifica]

És un procés compost de diverses etapes, que van des de la creació del llibre per part de l'autor fins a la seva impressió. Els passos són els següents:

  • Recepció de manuscrits (lliurament de l'original).
  • Dictaminació (avaluació editorial).
  • Acceptació d'original i contractació.
  • Edició de l'original.
  • Correcció d'estil.
  • Disseny gràfic.
  • Composició.
  • Correcció ortotipogràfica.
  • Art final.
  • Prepremsa.
  • Impressió.
  • Enquadernació i acabats.

Recepció de manuscrits (lliurament de l'original)

[modifica]

Tot procés editorial s'inicia quan l'autor lliura un text original al «consell editorial» o l'editor d'una publicació, amb la finalitat de que l'obra sigui avaluada i es decideixi si pugues o no publicar-se. L'original és el material que va a servir de base per al futur llibre.

L'original pot ser presentat per un autor en l'editorial, o l'editorial pot demanar l'elaboració de l'original a un o diversos autors (per encàrrec).

Dictaminació (o avaluació editorial)

[modifica]

Aquesta part consisteix bàsicament en una anàlisi de la factibilitat editorial. Per a això, es tenen en compte criteris com els següents:

  • Determinar si l'original lliurat té el nivell d'elaboració adequat (és a dir, si és un llibre «ben fet»).
  • Determinar si l'original compleix a cabalitat amb les funcions per les quals va ser concebut.
  • Determinar, a través d'una anàlisi dels costos, si la fabricació del llibre és factible.

Aquesta part culmina quan la comissió accepta o rebutja la publicació del llibre. També pot donar-se el cas, molt comú, que la comissió retorni l'original a l'autor amb la finalitat de que el reelabore, ho ampliï o li faci les correccions necessàries. En tal cas, l'obra no es publica fins que aquest procés es realitzi.

Acceptació d'original i contractació

[modifica]

En aquesta etapa l'editorial també tindrà en compte si l'original de l'autor està emmarcat dins dels anomenats drets d'autor.

Aquests drets varien segons el país en el qual es trobi l'editorial o l'editor.

Si l'original no s'enquadra dins del que preveuen les lleis de propietat intel·lectual, és a dir, falta a la llei, és possible que la publicació no es completi i quedi a voluntat de l'autor la seva modificació o no de l'obra.

Edició de l'original

[modifica]

Procés de formació del llibre a partir de la selecció de textos i altres continguts per oferir-ho després de la seva producció al lector.

Correcció d'estil

[modifica]

La correcció d'estil va més enllà de la lectura i les falles ortogràfiques, per contra, corregir és revisar a fons i analitzar el document que es va a publicar. Implica parar esment per detectar i esmenar possibles errors, millorar la redacció d'idees confuses, així com advertir a l'autor d'incongruències en el contingut. Aquest procés no ha d'alterar l'estil de l'escriptor sinó afavorir la comunicació entre est i el lector.

Disseny gràfic

[modifica]
Llibres antics.

Expressat amb més detalls, és el mitjà pel qual, mitjançant programes gràfics de disseny i/o maquetació (com Microsoft Word, LibreOffice Writer o més avançats com Corel Ventura, Adobe InDesign, QuarkXPress o Scribus que a més és programari lliure), s'estableixen (en una preimpressió) les característiques físiques que tindrà la publicació, com el format de pàgina, família i jerarquia tipogràfiques, grilla, paleta de color, ubicació de gràfics i il·lustracions, quins tipus de papers i cartolines s'usaran, etc., el resultat de les quals és un dummy de la publicació. Per a aquesta tasca, sobretot en l'àmbit acadèmic de les ciències exactes (encara que el seu ús no es limita solament a aquests àmbits), també s'utilitza LaTeX, un sistema de composició de textos WYSIWYM, lliure i multiplataforma.

Composició

[modifica]

La diagramació o composició és la posada en pàgina de l'obra. En aquest procés es conformen les pàgines mestres (layouts) a partir d'un reticle predeterminat. És el procés que forma part del període de preimpressió, és a dir, abans d'imprimir el tiratge, on se li donarà forma gràfica final al text i a les imatges que conformen l'obra.

Les anomenades «arts finals» són considerades dins d'aquest mateix procés on s'agreguen els últims detalls artístics abans de la impressió/materialització de l'obra.

Correcció ortotipogràfica

[modifica]

En aquesta etapa no solament es verifica l'ortografia i la puntuació a les pàgines ja dissenyades, també s'uniformen penjats, es corregeixen carrers, carrerons, vídues, òrfenes i rosaris; s'uniforma l'interlineat i l'interlletratge, i es revisa la paginació. Quan l'obra està il·lustrada o conté gràfics, també es revisa la correcta seqüència d'aquests, conceptes tot ells relacionats amb la ortotipografia, "el conjunt d'usos i convencions amb les quals es regeix en cada llengua l'escriptura per mitjà d'elements tipogràfics".

Traducció

[modifica]

És freqüent la circulació de obres traduïdes; sobre aquest tema, nombrosos traductors literaris s'han destacat.

Si es tracta de grups editorials amb presència mundial, és comuna que les obres siguin traduïdes a diversos idiomes per un equip de traductors. No obstant això, s'ha assenyalat una deterioració de la qualitat dels textos traduïts i la necessitat de realitzar traduccions amb esperit crític (per exemple, segons lineaments del traductor Antoine Berman) i respecte al valor intel·lectual dels seus productes.[3]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.187. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014]. 
  2. De Tamayo: «Diccionario de la investigación científica» ISBN 968-18-6129-9 y comentarios de Denegri en TV Perú
  3. Domínguez, Carlos María. «Los puntos ciegos en la traducción». El País, 03-02-2019.

Bibliografia

[modifica]
  • BLECUA, J. M., G. CLAVERÍA, C. SÁNCHEZ y J. TORRUELLA (eds.) (1999). Filología e informática. Nuevas tecnologías en los estudios filológicos. Barcelona: Editorial Milenio.
  • BAYARD, Pierre. (2008). Cómo hablar de los libros que no se han leído. (Albert Galvany, trad.). Barcelona: Anagrama.
  • EPSTEIN, Jason: Book business: publishing past, present, and future.
  • MARCOS MARÍN, F. A. (1994). Informática y Humanidades, Madrid, Gredos
  • SCHIFFRIN, André (2000). The business of books: how the international conglomerates took over publishing and changed the way we read.
  • SILLINGSBURG, P. (2006). From Gutenberg to Google, Cambridge University Press
  • UGREŠIC, Dubravka (2003). Thank you for not reading.