De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 1.092:
Línia 1.092:
|165
|165
|270
|270
|[[1935]]
|1935
|-
|-
|[[Metro de Nizhiniy Novgorod|Nizhiniy Novgorod (Gorki)]]
|[[Metro de Nizhiniy Novgorod|Nizhiniy Novgorod (Gorki)]]
Revisió del 10:22, 25 maig 2014
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. Podeu col·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «Motiu no especificat»
Parada del metro a plaça Catalunya (Barcelona )
El metro , abreviació de ferrocarril metropolità , anomenat ferrocarril urbà en els primers temps, és un ferrocarril elèctric per al transport de passatgers dins l'àmbit urbà, amb una alta capacitat i freqüència de pas, essent en general subterrani o en viaducte.
Un tren del metro de València circulant arran de terra, a Alboraia .
La primera línia de metro electrificada a Budapest
A diferència del tramvia , és totalment independent i segregat de la resta de circulació i mitjans de transport. A Europa (especialment a Alemanya i el Benelux ) s'han construït sistemes mixtes de metro i tramvia (Stadtbahn, Prémetro), on els combois circulen segregats de forma subterrània al centre de les ciutats com a metro i de forma superficial als barris perifèrics en forma de tramvia.
El primer metro fou el de Londres (1863 ), funcionant inicialment mitjançant locomotores de vapor. El primer metro europeu al continent fou el de Budapest (1896 ).
El Metro de Barcelona s'inaugurà el 1924 sota el nom de "Gran Metro" (actual L3), únicament entre Lesseps i Pl. Catalunya. Dos anys més tard s'inicià l'anomenat "Metro Transversal" o Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA, amb un ample de 1 674 mm i alimentació per mitjà de tercer carril de corrent continu a 1 500 Volts , entre Bordeta i Catalunya (actual L1).
El Metro de València s'inicià el 1988 amb la construcció del primer d'uns túnels enllaçant les vies de l'antic trenet de València (un tren lleuger) que fins aleshores terminaven a diverses estacions al sud i nord de la ciutat.
Hi ha diverses característiques que diferencien els metros. La presa elèctrica pot ser ja bé aèria (per catenària o per carril superior) o bé mitjançant un tercer carril situat a terra al costat dels altres dos. La construcció dels túnels respon a dos estils molt diferents: l'anomenat de trinxera, un túnel molt superficial fet generalment pel procediment de tallar i tapar, i els molt profunds, fets com veritables túnels de mines, avui en dia amb tuneladores.
Metros per països
País
Ciutat
Nombre de línies
Nombre d'estacions
Longitud (en quilòmetres)
Any d'obertura
Alemanya
Berlín
9
254
146
1902
Bielefeld
1991
Bochum
1979
Colònia
15
186
191
1968
Dortmund
1983
Dresden
3
38
103
1973
Düsseldorf
1981
Duisburg
1992
Essen / Mülheim
1977
Frankfurt
7
58,7
1968
Hamburg
3
89
101
1912
Hannover
1975
Leipzig/Halle
1969
Magdeburg
1974
Mannheim /Ludwigshafen /Heidelberg
2003
Munic
8
229
85.6
1971
Nuremberg
2
30
40
1972
Rostock
3
24
58
1970
Ruhr/Rhineland
1967
Stuttgart
1985
Wuppertal
1
13
1901
Algèria
Alger
Operatura al 2008
Argentina
Buenos Aires
6
71 (+2 en 01/2008)
45
1913
Córdoba
En projecte
Rosario
En projecte
Armènia
Erevan
1
12
12
1981
Austràlia
Sidney
1
7
3,6
1988
Melbourne
1854
Àustria
Viena
5
61,0
1898
Azerbaidjan
Bakú
2
23
34,6
1967
Bèlgica
Anvers
1975
Brussel·les
5
68
50
1969
Charleroi
1983
Bielorússia
Minsk
2
23
27
1984
Bolívia
Santa Cruz de la Sierra
En projecte
Brasil
Belo Horizonte
1
20
28,1
1986
Brasilia
2
11
41
2001
Fortaleza
2
34
43
Porto Alegre
1
17
34,5
1985
Recife
20
25,2
1985
Rio de Janeiro
2
38
42
1979
Salvador
1
8
11,9
2006
São Paulo
4
55
60,2
1974
Bulgària
Sofia
1
8
10
1998
Canadà
Calgary
2
34
36
1981
Edmonton
1
12
13,1
1978
Mont-real
4
65
60,85
1966
O-Train
2001
Toronto
4
70,0
1954
Vancouver
4
49,5
1985
Colòmbia
Medellín
3
28
31
1995
Corea del Nord
Pyongyang
2
17
22
1973
Corea del Sud
Busan
3
86
88,4
1985
Daegu
2
56
54,6
1997
Incheon
1
22
24,6
1999
Seül
8
263
287
1974
Dinamarca
Copenhague
2
17
16.8
2002
Egipte
El Caire
2
52
62,5
1987
Emirats Àrabs Units
Dubai
(Projectat pel 2009 )
Espanya
Alacant
1
14
16
2003
Barcelona
11
156
116,5
1924
Bilbao
2
32
34
1995
Cadis
En projecte
Gijón
En construcció
Granada
3
24
15,5
Projectat per 2009
Madrid
13
236
227
1919
Màlaga
"En construcció"
Palma
2
15
12
2007
Santander
¿4?
En projecte
Sevilla
En construcció
Tenerife
1
21
12,5
2007
València
5
43
134
1988
Saragossa
2
En projecte
Estats Units d'Amèrica
Atlanta
2
79,2
1979
Baltimore
1983
Boston
4
101
1901
Cleveland
1955
Chicago
7
173,0
1892
Detroit
1987
Filadèlfia
4
62
1907
Jacksonville
1
1997
Las Vegas
1
7
6.2
2004
Los Angeles
4
62
118
1990
Miami
1984
Newark
1984
Nova York
26
475
1056
1869
San Francisco: BART , MUNI
6
167
1914
Saint Louis
1
60,0
1993
Washington
5
86
171,1
1976
Filipines
Manila
3
42
45.6
1984
Finlàndia
Hèlsinki
1
16
22,1
1982
França
Lilla
2
45,2
1984
Lió
4
1978
Marsella
2
30
19
1977
París
16
369
212.5
1900
Rennes
1
15
9,4
2002
Rouen
2
31
15,1
1994
Tolosa de Llenguadoc
2
41
12,3
1993
Geòrgia
Tbilisi
2
22
26,4
1966
Grècia
Atenes
3
51
52,0
2000
Tessalònica
1
13
1999
Hongria
Budapest
3 (4. En construcció)
40
31,7
1896
Índia
Bangalore
En construcció
Bombai
En construcció
Calcuta
17
1984
Delhi
3
50
56
2002
Hyderabad
En projecte
Madràs
1997
Iran
Isfahan
En construcció
Karaj
Mashhad
Shiraz
Tabriz
Teheran
5
51
1999
Irlanda
Dublín
En projecte
Israel
Haifa
1
6
1956
Jerusalem
En construcció
Tel Aviv
En construcció
Itàlia
Bolonya
1
24
11.8
En construcció
Brescia
1
19
10.5
En construcció
Catània
1
6
3.8
1999
Gènova
1
7
5.5
1990
Milà
4 (+2 línies en construcció)
97
84,5
1964
Nàpols
3
27
29.8
1993
Roma
2
49
39
1955
Torí
1
15
9.6
2006
Japó
Fukuoka
1981
Hiroshima
1994
Kioto
2
30
1981
Kobe
1968
Nagoya
1957
Osaka
1933
Sapporo
1971
Sendai
1987
Tòquio
13
274
292.3
1927
Yokohama
1972
Kazakhstan
Almati
En construcció
Malàisia
Kuala Lumpur
1996
Mèxic
Acapulco
En projecte
Aguascalientes
En projecte
Ciudad Juárez
En projecte
Ciutat de Mèxic
11
175
201.7
1969
Guadalajara
2
29
24
1989
Guanajuato
En projecte
León
En projecte
Monterrey
2
25
23
1991
Tijuana
En projecte
Toluca
En projecte
Veracruz
En projecte
Noruega
Oslo
1966
Països Baixos
Amsterdam
51,4
1977
La Haia
2004
Rotterdam
48,0
1968
Perú
Lima
1
7
9,8
2001
Polònia
Varsòvia
1
17
18,2
1995
Portugal
Coimbra
En projecte
Lisboa
4
48
37
1959
Porto
4
58,2
2003
Margem sul
En construcció
Puerto Rico
San Juan
1
16
17.2
2004
Regne Unit
Glasgow
1
15
10
1896
Londres
11
309
408
1863
Tyne and Wear
2
1980
República Txeca
Praga
3
51
49,6
1974
República Dominicana
Santo Domingo
1
15
14,5
Proyectat pel 2008
Romania
Bucarest
4
45
62,4
1979
Rússia
Chelyabinsk
En construcció
Kazán
1
5
7,7
2005
Krasnoyarsk
En construcció
Moscou
11
165
270
1935
Nizhiniy Novgorod (Gorki)
2
13
17
1985
Novosibirsk
2
12
14,3
1986
Omsk
En construcció
Samara
1
8
9,1
1987
Sant Petersburg
4
60
105,5
1955
Ufa
En construcció
Iekaterinburg (Sverdlovsk)
1
7
9,5
1991
Sèrbia
Belgrad
4
1995
Singapur
Singapur
1987
Suècia
Estocolm
3
100
143.4
1950
Suïssa
Lausana
2
28
14
1991
Tailàndia
Bangkok
1999
Taiwan
Taipei
5
79,9
1996
Kaohsiung
(En Construcció)
Tunísia
Tunísia
4
30
1985
Turquia
Ankara
1996
Bursa
2002
Esmirna
2000
Istanbul
2000
Ucraïna
Dnipropetrovsk
1
9
7,1
1995
Jarkov
3
28
35.4
1975
Kíev
3
45
58,8
1960
Kryvy Rih
2
11
17,7
1986
Uzbekistan
Taixkent
3
29
39,1
1977
Veneçuela
Caracas
4
52
51
1983
Valencia
1
7
6,2
2006
Maracaibo
1
6
6,3
2006
Los Teques
1
2
9,5
2006
Guarenas / Guatire
1
10
41
"En construcció"
Puerto La Cruz
1
En projecte
Maracay
1
En projecte
Xile
Concepción
2
17
-
2005
Santiago
5
108
104.5
1975
Valparaíso
1
20
43
2005
Xina
Chengdu
En projecte
Chongqing
1
18
19.15
2005
Dalià
2001
Guangzhou
4
41
1999
Harbin
En projecte
Hangzhou
En projecte
Hong Kong
7
53
91
1979
Nanjing
2
33
2005
Pequín
4
114
1969
Qingdao
En projecte
Shanghai
5
107.8
1995
Shenyang
En projecte
Shenzhen
2
19
21,866
2004
Tianjin
1
21
53,2
1980
Wuhan
1
10
10.2
2004
Xi'an
En projecte
Quantitats de passatgers
La següent llista mostra els 18 principals sistemes de metro en termes d'ús de passatgers a nivell anual:
Metro de Tòquio : 2.8 mil milions de passatgers
Metro de Moscou : 2.6 mil milions de passatgers (2005)
Metro de Ciutat de Mèxic : 2.2 mil milions de passatgers (2006)
Metro de Seül : 2 mil milions de passatgers
Metro de Nova York : 1.4 mil milions de passatgers (2006)
Métro de Paris : 1.2 mil milions de passatgers(2004)
London Underground : 976 milions de passatgers (2006)
Metro d'Osaka : 880 milions de passatgers (2006)
Metro de Hong Kong : 866 milions de passatgers (2005)
Metro de Sant Petersburg : 821 milions de passatgers (2004)
Metro d'El Caire : 750 milions de passatgers (2001)
Metro de Pequín : 680 milions de passatgers (2001)
Metro de Shanghai 649 milions de passatgers (2006)
Metro de Madrid : 616 milions de passatgers (2004)
Metro de Praga : 515 milions de passatgers (2005)
Metrô de São Paulo : 512 milions de passatgers (2005)
Subte de Buenos Aires : 476 milions de passatgers (2005)
Metro de Caracas : 382 milions de passatgers (2006)
Vegeu també
Enllaços
Plantilla:Enllaç AB
Plantilla:Enllaç AB
Plantilla:Enllaç AD