Diferència entre revisions de la pàgina «Alguerès»

Salta a la navegació Salta a la cerca
Sense canvi de mida ,  fa 3 mesos
m
Tipografia
m (Plantilla)
m (Tipografia)
{{MF|Cal refer la secció amb un text descriptiu, no una enumeració [[VP:NO#DICCIONARI]], traslladar la relació de mots al Viccionari, si es troben les referències, i en tot cas enllaçar a [[wikt:Categoria:Alguerès]].|data=2014}}
 
L'alguerès té un bon nombre de mots que, absents del català central, apareixen tant en els dialectes del [[català occidental]] ([[valencià]], [[català nord-occidental]]...) com [[dialecte balear|balear]]s o [[rossellonès]]. Molts d'aquests termes corresponen però també amb el [[sard|sard logudorès]], el [[sasserès]] o l'[[italià]]:
 
blanqueria (per 'nuviatge'), negrefum (per 'sutge'), oli sant (per 'extremunció'), roba (per 'cosa')
Escrivim amb DD els mots d'origen sard que en aquesta llengua tenen una doble D, perquè una sola D intervocàlica es pronuncia [r] en alguerès: ''boddinar'' ([budi'na], “ploviscar?”), ''porqueddu'' ([pul'kedu], “porquet”).
 
'''''afores''''' o '''''a fores''''' (fora, al camp; de ''a foras''), '''''agelto''''' (verat o la cavalla [genovés lagerto]), '''''alboni''''' (camp), '''''àndel''''' (aglà), '''''anjoni''''' (anyell/xai; de ''anzone/angioni''), '''''arbre/planta de''''' (com en '''''arbre de pera''''', perera, o '''''planta de pomata''''', tomatera; calc del sard ''àrvure/mata de''...), '''''assuconar''' (espantar), '''''atatar''''' (atipar, assaciar; de ''athathare/asatzare''), '''''atunju''''' (tardor; de ''atonzu/atongiu''), '''''babai''''' i '''''mamai''''' (fam., oncle i tia), '''''babarrotu''''' (papu), '''barracoc''' (albercoc, alguerès antic ''bercoc''; de ''barracocu''), '''''bas/basar''''' (bes/besar; de ''basu''/''basare''), '''''becu''''' (mascle de les ovelles), '''''boddina''''' (plugim), '''''boinarju''''' (bover), '''''brujar''''' (cremar, abrusar; de ''abrujare''), '''''bucó de farranca''''' (bernat ermità), ''bulxu'' (“canell”, < logoudorien bulzu), '''''caminera''''' (camí ramader), '''''canistret''''' (cofa), ''canterju'' (“pòmul”, < log. canterzu), '''''càriga''''' (figa seca), ''cascu'' (“badall”, < log. cascu), '''''cavidani''''' (setembre, que també s'hi diu; de ''cabudanni/cabidanne''), '''''coddu''''' (espatlla), '''''corru''''' (banya, corn), '''''crabu (de coll verd)''''' (ànec de coll verd), '''''eba''''' (egua; de ebba), '''''entitirigar (s')''''' (glaçar-se de fred), '''''encapitar''''' (escaure, succeir, trobar; del sard o de l'italià ''capitare''), '''''enguiriar''''' (circumdar, envoltar, voltar; enganyar, dir coses falses), '''''escurigar''''' (enfosquir; de ''iscurigare''), '''''escutinar''''' (sacsejar), '''''esquirriar''''' (relliscar), ''esterju'' (“recipient de cuina, pot”, < log. isterzu), '''''estrac''''' (cansat; de ''istracu''), '''''farranca''''' (arpa), '''''fedal''''' (de la mateixa edat, coetani; de ''fedale''), '''''filferro''' (mena d'aiguardent, del sard ''filuferru'')'', '''''fioto''''' (ramat), '''''forment d'Índia''''' (blat de moro; calc del sard ''trigu Índia''), '''''fufuruges''''' (engrunes), '''''i ello''''' (i doncs), '''''ih!''''' (interjecció que denota manca de sorpresa; assentiment; penediment; el mateix en sard), '''''ísula''''' (illa), '''''ju''''' (jou, parell de bous; de ''juo''), '''''lèpa''''' (ganivet, que se usava fins als primers del 1900), '''''linguir''''' (llepar; de ''lìnghere''), '''''llestr''''' (llest, ràpid; de ''lestru''), '''''llumí''''' (misto; llumì ara es diu també a tota Catalunya; de ''alluminu''), '''''madrigadu''''' [madrigaru] (bestiam que ha parit), '''''marró''''' (aixada de fulla ampla i curta; de ''marrone''), '''''masoni''''' (ramat), '''''mataresu''''' (“entremaliat”, < log. mattaresu), '''''mentovar''''' (esmentar, mencionar), '''''mesa''''' (taula, que també s'hi empra com ''tabla'', com en sard), '''''mestre de'''''... (com en '''''mestre de llenya''''' per fuster; calc del sard ''maistu de''...), ''''''metanju''''' (dolent), '''''molendo/murendu''''' i també '''''burricu''''' (ase; de ''molente'' i ''burricu''), '''''nadal''''' (desembre), '''''ninar''''' (bressar; de ''ninnare''), '''''nuedu''''' (brau, bou jove), '''''paló''''' (aspre), ''pebre moriscu'' (“pebre coent”, < log. pipere moriscu), '''''per cosa/percò''''' ([pekoza], [perkò], [pekò]. Per què), '''''pessic''''' (d'estendre) (agulla d’estendre; de ''pìtzighe''), '''''piada''''' (cop de peu, guitza), '''''pipiolo''''' (flabiol), '''''prunitxa''''' (aranyó), '''''qualsessia''''' (qualsevol/qualsevulga/qualsevulla, també emprat a l'Alguer; de ''calesisiat''), '''''raguina''''' (rel; de raighina), '''''rampó''''' (carràs o penjoll de fruita), '''''rasor''''' (ganivet, cat. antic i dial. ''rasor''; de ''resorja''), '''''santandria''''' (novembre), '''''santuaïni''''' (octubre), '''''siddadu''''' [sidáru] (tresor, que és també emprat), '''''síndic''''' (alcalde; de ''síndigu''), '''''sogronju / sogronja''''' (“consogre”, < log. sogronzu), '''''sua''''' (truja; de ''sue''), '''''suerar''''' (suar; de ''suerare''), '''''tanca''''' (o '''''tanqueta''''') ‘(erreny clos, de conreu o de pastura, de propietat privada), '''''tenir a ment''''' (parar ment, prestar atenció; de ''tènnere a mente'' o del ita. ''tenere a mente''), '''ten-te a compte!''' '''/ teniu-vos a compte!''' (porteu-vos-hi bé, passin/passen-ho bé!; de ''tenedi contu'' / ''tenide-bos contu''), '''''tiligugu''''' (bívia (Chalcides ocellatus)), '''''tita''''' (mamella), ''topu'' (''ranc, rancallós'', < log. toppu), '''''torna''''' (novament, de bell nou), '''''Tots los Sants''''' (Tots Sants; de ''Totu sos Santos''), '''''trau''''' (brau), '''''triular''''' (batre), '''''xicolate''''' (xocolate o xocolata; de ''tziculate''), etc.
 
Són comuns al '''sard logudorès''' o '''campidanès''' i '''sasserès''':
Molendo: ase (sardisme)
 
27. Lo cutxo de l’hortolà ni menja ni deixa menjar (o El ca...ca…)
Es diu d’aquell que no fa res de bo i no en deixa fer als altres.
Sin: Aquest no fa ni deixa fer, ésser com el cutxo de l’hortolà (l’Alguer).
616.045

modificacions

Menú de navegació