Motí en la fragata Numància
| ||||
| Tipus | motí  | |||
|---|---|---|---|---|
| Interval de temps | 1 - 2 agost 1911 | |||
| Localització | Tànger (Marroc) | |||
| Estat | Restauració borbònica | |||
El motí en la fragata Numancia es va produir la nit de l'1 al 2 d'agost de 1911 quan un fogoner, Antonio Sánchez Moya,[1] un artiller i uns altres dotze membres de la tripulació de la fragata Numancia s'amotinaren quan realitzaven tasques com a cuirassat guardacostes en aigües de Tànger.[2]
Els amotinats pretenien declarar la República i van amenaçar de bombardejar Màlaga.[3][4] L'actuació de l'oficial de guàrdia de la Numància, el 9 d'agost, va ser decisiva per sufocar el motí.
Amb posterioritat, en judici sumaríssim, el capitost, Antonio Sánchez Moya, va ser condemnat a mort per afusellament,[5] que es va efectuar el 9 d'agost de 1911 a bord del mateix buc fora del port de Cadis.[6] Uns altres sis mariners amotinats van ser condemnats a cadena perpètua.[7]
Referències[modifica]
- ↑ Salvadó Mras.
- ↑ Paredes, 1998, p. 446.
- ↑ González Calleja, 1998, p. 459.
- ↑ «Efemérides, la Numancia amenaza con bombardear Málaga». Málaga: Sur digital, anuario 2000.
- ↑ ABC: «Lo del Numancia», 20 d'agost de 1911.
- ↑ ABC: «Fusilamiento de un reo», 10 d'agost de 1911.
- ↑ ABC: Memorias gráficas del suplemento Blanco y Negro, 16 de juliol de 1966.
Bibliografia[modifica]
- Paredes, Javier. . Volumen 2. Barcelona: Ariel SA, 1998. ISBN 978-84-344-6756-9.
- Salvadó Mras, Albert. Una vida en juego. Barcelona: Roca Editorial SL. ISBN 978-84-9918-156-1.
- González Calleja, Eduardo. La razón de la fuerza: Orden público, subversión y violencia política en la Restauración (1875-1917). Madrid: CSIC, 1998. ISBN 84-00-07778-4.