Vés al contingut

VilaWeb

(S'ha redirigit des de: Infopista)
Infotaula de lloc webVilaWeb
URLhttp://www.vilaweb.cat Modifica el valor a Wikidata
Tipusdiari en línia Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
LlicènciaCreative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada Modifica el valor a Wikidata
PropietariPartal Maresma i Associats, S.L. Modifica el valor a Wikidata
CreadorVicent Partal i Montesinos i Assumpció Maresma i Matas Modifica el valor a Wikidata
DirectorVicent Partal i Montesinos Modifica el valor a Wikidata
Llançament15 maig 1995 Modifica el valor a Wikidata
SeuBarcelona Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Premis

Facebook: VilaWeb X: VilaWeb Instagram: vilaweb Telegram: vilaweb Modifica el valor a Wikidata

VilaWeb és un mitjà de comunicació digital en català, impulsat pels periodistes Assumpció Maresma i Vicent Partal. Va començar a publicar l'any 1995, raó per la qual és considerat el portal informatiu més antic dels Països Catalans.

Segons el periodista Saül Gordillo, el web segueix una línia progressista, innovadora i de defensa del marc dels Països Catalans.[1]

Història

[modifica]

Inici

[modifica]
Vicent Partal, impulsor de VilaWeb

El 15 de maig del 1995 començava a funcionar de manera oficial La Infopista.[2][3] Des de dues setmanes abans els ordinadors londinencs de Demon allotjaven en període de proves aquell primer experiment de cercador i directori de recursos català, impulsat per Vicent Partal, Assumpció Maresma i Joan Subirats, tot i les complicacions tècniques. La Infopista va ser un dels primers directoris locals del món, i el primer en català. Com a precedent tenia una pàgina de la primera versió a Internet de la revista El Temps, que ja havia estat elaborada per Vicent Partal i que es coneixia amb el nom de The Catalan Highway. En aquella pàgina, creada en juliol del 1994, hi havia recercats les no més de vint webs existents al nostre país (la primera havia estat la de la Universitat Jaume I de Castelló, creada l'estiu del 1994). El Temps tornaria a internet, després de llargues peripècies, l'abril del 1998.[3]

Partal, Maresma & Associats

[modifica]

La Infopista, en canvi, ja va nàixer amb uns 120 recursos, de la mà de la nova empresa Partal, Maresma & Associats.[3] Eren recursos molt primigenis. Entre ells hi havia algunes de les webs més veteranes, però amb adreces molt antigues. Per exemple, hi havia Edicions 62 amb una adreça o La Caixa, amb una adreça només numèrica. Pangea agrupava un gruix notable de webs (Pallassos Sense Fronteres, Greenpeace, la Universitat per la Pau de Sant Cugat…). I les primeres webs informatives corresponien a l'Avui (amb una adreça avui.scsinet.upc.es), La Vanguardia (vangu.ese.es) i El Periódico, únic recurs que ja tenia l'adreça actual, tot i que el servidor el tenia instal·lat a Servicom. Aquesta empresa era una de les poques estrictament internautes a existir. Al costat seu, com a servidors només constaven la veterana Abaforum i dues empreses que es deien SI i Sert el. Les universitats hi tenien un paper clau, sobretot la Jaume I de Castelló, la Politècnica de Catalunya i la de les Illes Balears. No sols hi aportaven els continguts propis, sinó que obrien els seus servidors a tota classe d'experiències com els fantàstics "Contes per a Extraterrestres", editats per la colla castellonenca dels Bellver. Aquest butlletí continua sent una referència, malgrat els anys passats.[cal citació]

Tots aquests recursos i alguns més es van agrupar aquell 14 de juny a La Infopista, sota un manifest programàtic que afirmava que «ha arribat l'hora d'alçar barris dins de la xarxa».[cal citació]

El manifest afirmava que Internet, «que va començar com l'exemple més preclar del vilatge mundial, avui ja és una megalòpolis, una enorme conurbació. I, per això, com passa també al món real, els seus habitants comencen a reconèixer-se més als seus barris que a la seua globalitat [...] No és lluny el dia que algú podrà navegar per Internet cercant els recursos que més li interessen i sense abandonar el seu idioma local [...]».[cal citació]

L'altra bandera de la casa, complementària d'aquestes paraules, era un dibuix de Joan Subirats que representava tot d'ordinadors corrent amunt i avall en direcció a Perpinyà, València, Barcelona i Mallorca. Més endavant, aquell dibuix adquirira una connotació emotiva molt especial arran de la mort de Subi, el moment més difícil i dolorós de l'existència de VilaWeb. Ell va dissenyar l'actual anagrama amb el tipus BubbaLove, que tants maldecaps dona als successors i que tan encertadament ha esdevingut una marca tipogràfica absolutament recognoscible en qualsevol circumstància.[cal citació]

La Plaça Internet

[modifica]

La Infopista va créixer de manera molt ràpida. Tant, que abans d'un any ja havia alterat completament el seu propòsit. Iniciatives com La Plaça Internet, per al seguiment de les eleccions del 1994, o la primera edició de les 24 Hores a Internet, van obrir de manera clara les portes del directori cap al periodisme de nou format que a la xarxa començava a prendre forma. També la creació del programa de Catalunya Ràdio L'internauta, de la mà de Jordi Vendrell i amb la presència setmanal de Vicent Partal, va servir per consolidar un espai internàutic de llengua catalana on La Infopista ja començava a ser referència. Vendrell va començar un programa que era el pioner de tots els que després s'emetran sobre la xarxa a la ràdio. I el seu peculiar estil, càlid i pretesament càndid, va engrescar molta gent a fer el salt cap a aquella tecnologia que li explicaven les ones hertzianes. Segurament, Jordi Vendrell ha estat un dels més importants divulgadors d'Internet al nostre país.[cal citació]

La redacció de Vilaweb el dia abans del referèndum per la independència d'Escòcia, celebrat el 17 de setembre del 2014.

Era l'època en què els mòdems eren de 14.400 bits per segon i una connexió et costava de mitjana 1.500 pessetes per tres hores de connexió, o 4.500 per una connexió il·limitada en el temps al servidor. El nombre de webs registrades a La Infopista havia passat de 120 el juny del 1995 a 400 el gener del 1996. I en un salt espectacular es van enfilar fins a les 1.500 aquell mateix mes de juny.[3]

VilaWeb

[modifica]

Amb tot això, un mes abans, el maig del 1996, La Infopista havia desaparegut per donar pas a VilaWeb.[3] Telefónica havia posat en marxa aquell gener Infovía, un nom que generava confusions poc interessants. I, a més, la doctrina de la comunitat virtual prenia forma. Es va cercar crear una imatge més propera i amable, més de població virtual acudint al prefix Vila, seguit de l'inevitable Web. El canvi va anar acompanyat de la instal·lació del servidor a Barcelona, amb ID-Grup i de la compra d'una màquina Sun. Aleshores ja hi havia dies en què es tocava amb els dits la possibilitat que es connectaren 1.000 persones.[cal citació]

VilaWeb en aquella època incorporava ja de manera estable seccions informatives com els xats (el primer dels xats d'actualitat, de fet, es faria aquell 11 de setembre tenint de convidat l'Àngel Colom, aleshores secretari general d'ERC), els fòrums,[3] un projecte massa incipient de mercat i la biblioteca. Però, sobretot, aquella estructura permetia ja l'aparició d'una portada que destacava en una columna les webs més interessants del dia i, a l'altra, es feia ressò de tot el que passava a VilaWeb.[cal citació]

Fruit de totes aquestes innovacions va ser la consolidació d'un discurs propi sobre el model periodístic a aplicar a VilaWeb i que es considera que va retornar el discurs periodístic construït entorn l'imaginari territorial i lingüístic dels Països Catalans.[4] Aquest discurs, aquests conceptes, es van anar estenent i han estat sovint referència en congressos i debats. Al III Congrés dels Periodistes Catalans la intervenció de Vicent Partal, Luis Ángel Fernández-Hermana, Lluís Reales i Antoni Esteve va ser saludada per La Vanguardia amb un «Los apóstoles de Internet toman el congreso de periodistas». En l'àmbit internacional, l'experiència de VilaWeb ha estat examinada amb atenció en una dotzena de congressos a Europa i Amèrica, entre els quals el Congrés de la Federació Mundial de Periodistes, fet a Recife el 1998 i on VilaWeb era un dels quatre mitjans de tot el món convidats a exposar la seva experiència.[5]

Creació d'edicions locals

[modifica]

Després d'un llarg any de definició, doncs, i seguint amb una certa tradició, el juny del 1997 hi va tornar a haver canvis. Es va refer la maquetació de la portada i, sobretot, es van introduir les edicions locals.[3] Aquestes edicions van ser creades a petició de persones i grups de diverses poblacions que volien reproduir el fenomen VilaWeb a escala local. Especialment, va ser l'impuls donat per Montcada i Reixac i per Cornellà el que afermaria el projecte. Finalment, Cornellà va quedar-ne fora a causa del caràcter institucional dels seus promotors, i tretze poblacions (Sabadell, Sa Pobla, Arenys de Mar, Figueres, Nova York, Girona, Granollers, Terrassa, el Vendrell, Vilafranca i Calafell) es van sumar a Montcada i Reixac en la primera tongada d'edicions locals. Al setembre es va obrir Andorra, a l'octubre Alacant i, al febrer 1998, Perpinyà -ara: VilaWeb Catalunya Nord-. El 31 d'octubre arrencava Palma ja amb 32 edicions consolidades, entre les quals tres als Estats Units. L'arribada de les edicions de Mequinensa i l'Alguer completaria el desplegament pel mapa lingüístic, que ara ja abasta amb normalitat i pluralitat tot el territori, amb més de 90 edicions locals.[cal citació]

L'octubre del 1998 VilaWeb va fer un pas endavant. Al maig es va posar en marxa un procés de canvis que assumien el gran creixement del diari i la seva consolidació (reflectida en les dades estadístiques de l'OJD i l'EGM). VilaWeb ara és un dels competidors importants al web del nostre país.[cal citació]

VilaWeb fou el primer mitjà digital català en incorporar una plataforma de blogs personals fàcilment gestionable pels mateixos usuaris.[1] El 2004 oferí als lectors i col·laboradors la possibilitat de crear els seus propis blogs, que aconseguiren cert protagonisme i activitat els anys següents.[1] Entre altres, destacaren com a bloguers els escriptors Biel Mesquida i Oriol Izquierdo i el crític literari Joan Josep Isern.[1]

Naixement de VilaWeb TV

[modifica]

VilaWeb TV va començar les seves emissions a principi de l'any 2006 i va ser el primer canal de televisió IP en català, via Internet, creat a Catalunya amb voluntat de seguir l'actualitat i d'oferir una mirada pròpia en la línia que manté el mitjà. La seva posada en marxa oficial, però, es va produir el gener del 2007 de la mà de Vicent Partal i Andreu Barnils.[6] Posteriorment, s'hi afegiren Roger Cassany i Anna Boluda.[6] Des de VilaWeb s'afirmà que mentre la TDT representa el model de la televisió «industrial», la televisió IP és la televisió de la «creativitat». VilaWeb TV combinava continguts de producció pròpia vinculats a les apostes editorials, sobretot entrevistes i reportatges, amb vídeos d'actualitat.[6]

Conflicte amb l'Ajuntament de Barcelona

[modifica]

El dia 29 de març de 2011 VilaWeb havia de ser portat a judici per l'Ajuntament de Barcelona, que els acusava d'injúries[7] pels esforços informatius que van fer per aclarir què va passar en el cas Vilaró. Cinc dies abans, però, dia 24 de març, amb la mediació del Col·legi de Periodistes de Catalunya, els demandants retiren la querella[8] i, a canvi, tot i que VilaWeb no rectificarà pel tractament informatiu que va fer del cas, el Consell de la Informació del CPC dictaminarà si hi va haver mala praxi informativa.

Versió en anglès

[modifica]

El 2 de gener de 2014 es va fer pública una nova edició en anglès del portal, que duu el nom de VilaWeb-News from Catalonia. Aquesta edició fou coordinada inicialment per Liz Castro, editora estatunidenca establerta a Barcelona. La intenció de l'edició en anglès no és ser una còpia literal de la catalana, sinó desenvolupar continguts propis pensats per a una audiència global.[9]

El 2014 pugna amb Nació Digital i el diari Ara per les primeres places dels mitjans de comunicació en català més llegits en línia.[10]

VilaWeb Paper

[modifica]

El juny de 2017 VilaWeb va posar en marxa, una edició en PDF que arriba cada nit a les deu als subscriptors del diari i que té una edició de cap de setmana els divendres, en obert per a tots els lectors. Aquesta edició presenta els millors temes propis de l'endemà maquetats de manera que es poden llegir com un diari interactiu en aparells com les tauletes o que es poden imprimir en paper amb les impressores domèstiques en format A4.[11]

Premis

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Gordillo, 2014, p. 30.
  2. «El periodisme es capbussa dins l'era digital» p. 40-41. Col·legi de Periodistes de Catalunya.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Internet i mitjans digitals». Culturcat (Generalitat de Catalunya). Arxivat de l'original el 9 d’octubre 2013. [Consulta: 1r maig 2013].
  4. Fornells, Xavier «Vilaweb o el canvi de paradigma» ( PDF). Antena Local. Federació d'Organismes i Entitats de Ràdio Local de Catalunya [Martorell], núm. 7, 12-1998, pàg. 4 [Consulta: 9 gener 2023].
  5. «Les tecnologies de la informació i la comunicació: situació actual i perspectives  PDF». Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 2010-11-28. [Consulta: 27 octubre 2010].
  6. 6,0 6,1 6,2 Gordillo, 2014, p. 169.
  7. «Amb Vilaweb. Amb Vicent Partal». Blog "De l'Holocè estant". Marc Belzunces, 21-03-2011. [Consulta: 23 març 2011].
  8. «L'Ajuntament de Barcelona i la Guardia Urbana retiren la querella contra Vilaweb pel cas Vilaró». Directe.cat!. Directe.cat!, 24-03-2011. Arxivat de l'original el 26 de març 2011. [Consulta: 24 març 2011].
  9. «Vilaweb estrena una edició en anglès coordinada per Liz Castro». Ara, 03-01-2014 [Consulta: 3 gener 2014].
  10. Gordillo, 2014, p. 34.
  11. VilaWeb Paper
  12. «El lliurament dels Premis Nacionals de Cultura 2004, dilluns al 33». TV3.cat, 27-09-2004.

Bibliografia

[modifica]
  • Gordillo, Saül. Sobirania.cat. Creat, 2014. 
  • Partal, Vicent: Periodisme quàntic: fent periodisme a Internet: l'experiència dels primers deu anys de VilaWeb. Universitat Illes Balears, 2007.

Enllaços externs

[modifica]