Vés al contingut

Jorge Semprún Maura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no cita les fonts sobre «Manquen referències a quasi tot l'article» o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Plantilla:Infotaula personaJorge Semprún Maura

Jorge Semprún (2009, Montpeller) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Jorge Semprún Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 desembre 1923 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort7 juny 2011 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
7è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Garentreville 
Ministre de Cultura
12 juliol 1988 – 12 març 1991
← Javier Solana Madariaga – Jordi Solé i Tura → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLycée Henri-IV Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArts escèniques Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióguionista, filòsof, polític, escriptor, novel·lista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista d'Espanya (1942–1964) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Nom de plomaFederico Sánchez Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeColette Leloup (1958–2007)
Loleh Bellon (1949–) Modifica el valor a Wikidata
FillsJaime Semprun
 () Jorge Semprún MauraLoleh Bellon
Ricardo Semprun
 () Jorge Semprún MauraColette Leloup
Pablo Semprún
 () Jorge Semprún MauraColette Leloup Modifica el valor a Wikidata
ParesJosé María Semprún Gurrea Modifica el valor a Wikidata  i Susana Maura Gamazo Modifica el valor a Wikidata
GermansCarlos Semprún Modifica el valor a Wikidata
ParentsAntoni Maura i Montaner
Vincent Darré Modifica el valor a Wikidata
Premis
Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0783934 Allocine: 35618 Allmovie: p110785 TMDB.org: 27438
Musicbrainz: 70b2ef3a-47ed-4dc4-a760-05eb575389d3 Discogs: 1204240 Goodreads author: 39317 Modifica el valor a Wikidata

Jorge Semprún Maura (Madrid, 10 de desembre de 1923 - París, 7 de juny del 2011) fou un escriptor, polític i guionista cinematogràfic espanyol, que escrigué la seua obra majoritàriament en francès.[1] L'any 1995 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya i amb el Premi Blanquerna l'any 2002 concedit per la Generalitat a través de la seva delegació a Madrid. Des de 1996 era membre de l'Académie Goncourt.

Biografia

[modifica]

Era fill de l'intel·lectual republicà José María Semprún Gurrea i net d'Antoni Maura Montaner. L'any 1939, després de la Guerra Civil espanyola, es traslladà juntament amb la seva família a la ciutat de París, on estudià filosofia a la Sorbona des de 1941.

Membre de la resistència

[modifica]

Durant la Segona Guerra Mundial va combatre, igual que molts espanyols exiliats, entre els partisans de la Resistència davant l'ocupació de França per part de l'Alemanya nazi. L'any 1942 s'afilià al Partit Comunista d'Espanya (PCE).

L'any 1943, després de ser denunciat, fou detingut, torturat i posteriorment deportat al Camp de concentració de Buchenwald. Després del seu alliberament va ser rebut com un heroi a París, però aquesta fou una època que el marcà per la seva posterior experiència literària i política.[2]

Activisme polític

[modifica]

Una vegada alliberat del camp, va mantenir la seva residència a París.

Dins del Partit Comunista d'Espanya, des de 1953 a 1962, realitzà una intensa activitat clandestina a Espanya sota el pseudònim de Federico Sánchez. L'any 1954, formà part del Comitè Central del partit i l'any 1956 del Comitè Executiu.

El 1964 fou expulsat del partit juntament amb Fernando Claudín per divergències de la línia oficial. Des d'aquell moment, la seva activitat se centra en la seva carrera literària. La seva renúncia va coincidir amb l'escriptura i publicació d'El largo viage, començada a Madrid a la dècada del 1960.

No tornaria a participar activament en la política fins que, entre 1988 i 1991, va ser nomenat Ministre de Cultura en el govern de Felipe González. Inicialment, el seu nomenament va ser molt criticat, ja que no vivia a Espanya i desconeixia totalment el panorama cultural i polític del país on havia de ser ministre.

Morí a París i fou enterrat al cementiri de Garentreville, on tenia una residència.[3]

Obra literària

[modifica]

Tota la seva obra escrita, ja siguin novel·les o obres autobiogràfiques, està fortament influïda per les seves peripècies vitals, en particular el seu pas pel camp de concentració de Buchenwald: El llarg viatge, La escritura o la vida, Aquel domingo o Viviré con su nombre, morirá con el mio. La seva expulsió del Partit Comunista quedà reflectida en Autobiografía de Federico Sánchez, mentre que Federico Sánchez se despide d'ustedes narra el període, entre 1988 i 1991, que va ser Ministre de Cultura en el govern de Felipe González.

Fins a l'any 2003 totes les seves obres de ficció havien estat escrites en francès, només utilitzant el castellà per a alguns dels seus llibres biogràfics. Aquell any, però, publicà la primera novel·la escrita originalment en castellà, Veinte años y un día.

Convençut europeista, escrigué a quatre mans, al costat del Primer Ministre Francès, Dominique de Villepin, el llibre L'home europeu i publicà un volum recopilatori d'articles, conferències i discursos sobre el tema, titulat Pensar en Europa.

Al llarg de la seva carrera rebé diversos premis literaris, destacant especialment el Premi Fémina l'any 1969 per La deuxième mort de Ramón Mercader, el Premi Planeta l'any 1977 per Autobiografía de Federico Sánchez i el Premi Fundación José Manuel Lara per Veinte años y un día. També va rebre la Medalla Goethe.[4]

Obra publicada

[modifica]
  • 1963: Le grand voyage (El llarg viatge)
  • 1967: L'évanouissement (El desvanecimiento)
  • 1969: La deuxième mort de Ramón Mercader (La segunda muerte de Ramón Mercader)
  • 1977: Autobiografía de Federico Sánchez, Premi Planeta
  • 1980: Quel beau dimanche! (Aquel domingo)
  • 1983: Montand la vie continue (Biografía de Yves Montand)
  • 1986: La montagne blanche (La montaña blanca)
  • 1987: Netchaïev est de retour (Netchaiev ha vuelto)
  • 1991: L'algarabie (La algarabía)
  • 1993: Federico Sánchez vous salue bien (Federico Sánchez se despide de ustedes)
  • 1994: L'écriture ou la vie (La escritura o la vida)
  • 1998: Adieu, vive clarté... (Adiós luz de veranos)
  • 2002: Le mort qu'il faut (Viviré con su nombre, morirá con el mío)
  • 2003: Veinte años y un día
  • 2005: L'Homme européen (El hombre europeo, juntament amb Dominique de Villepin)
  • 2006: Pensar en Europa

Obra cinematogràfica

[modifica]

L'obra escrita de Semprún no es limita a la literatura, sinó que ha desenvolupat una àmplia carrera com a guionista cinematogràfic, sent autor de guions del cinema francès com Z de Costa-Gavras i Stavisky d'Alain Resnais, sent nominat en dues ocasions al Premi Oscar al millor guió.

Guardons

[modifica]
Nominacions

Notes i referències

[modifica]
  1. ↑ «Jorge Semprún Maura». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ No obstant això, hi ha una certa polèmica recent sobre el pas de Semprún pel camp de Buchenwald, ja que, segons ha declarat en les seves memòries el seu germà Carlos Semprún, Jorge va ser un dels anomenats kapos, deportats que eren escollits (o s'oferien) als nazis per a realitzar tasques administratives, com per exemple escollir els presoners que haurien de realitzar treballs forçats. A canvi d'aquesta col·laboració, els kapos rebien un tracte millor. Carlos Semprún Maura, A orillas del Sena, un español.... Hoja Perenne, Madrid, 2006
  3. ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9. 
  4. ↑ «Jorge Semprún obtiene la medalla Goethe por su labor en la reconciliación europea». El País, 13-02-2003 [Consulta: 2 juliol 2016].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jorge Semprún Maura


Càrrecs públics
Precedit per:
Javier Solana Madariaga 		Ministre de Cultura
Escut de l'estat espanyol
1988 – 1991 		Succeït per:
Jordi Solé Tura
Premis i fites
Precedit per:
Jesús Torbado Carro
En el día de hoy 		Premi Planeta
1977 		Succeït per:
Juan Marsé
La muchacha de las bragas de oro
Precedit per:
Terenci Moix
El arpista ciego 		Premi Fundació José Manuel Lara
2004 		Succeït per:
Andrés Trapiello
Al morir Don Quijote
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jorge_Semprún_Maura&oldid=33710459»