La Ciutat Pubilla de la Sardana va ser una designació anual a un municipi al qual se li reconeixien els seus mèrits i la seva tasca de foment i difusió de la sardana, i que es constituïa anualment en la capital del sardanisme. Aquesta festa la va instituir l'Obra del Ballet Popular l'any 1960.[1]
El foment de la sardana, tal com l'entenia l'Obra del Ballet Popular, conduïda en aquells moments per Josep Mainar i Pons, Lluís Moreno i Pallí, Joan Bertran i Gargallo i Josep M Morera Surroca, tenia aleshores una dimensió patriòtica que amb el temps, i especialment a causa de l'adveniment de la
democràcia i la recuperació de les institucions nacionals, va convertir-se en més festiva.
Entre els trets característics de cada proclamació, n'hi havia uns quants que van anar repetint-se cada any:
Lliçó Magistral: Encarregada a alguna persona de la localitat de rellevància intel·lectual perquè fes un estudi de la sardana.
Missatge al Món Sardanista: Encomanat cada any a alguna persona rellevant de Catalunya, la qual exposava la seva visió sobre la sardana.
Medalles (mèrit sardanista, musical, cívic i a la dansa popular catalana): Guardons a persones que destacaren en alguns d'aquests camps.
Monument: Cada població erigia un monument a la sardana al seu terme municipal.
Sardana del Pubillatge: Sardana demanada a un compositor per a cada pubillatge.
Pubilla Universal de la Sardana o Sardanistes d'Honor: En cada edició s'escollia una noia de la població perquè fos la Pubilla. En els darrers anys es va deixar a criteri de cada població si preferia escollir un o més Sardanistes d'Honor en lloc d'una Pubilla, per no fer que aquesta representativitat hagués de recaure necessàriament en una noia.
Les claus: Cada Ciutat Pubilla confeccionava una clau que es col·locava al clauer que contenia totes les de les diferents ciutats escollides fins aleshores. Aquest clauer era guardat per la ciutat durant l'any que tenia el títol, lliurant-lo a la propera, en les festes de proclamació.
Quan una població era proclamada Ciutat Pubilla, tenia lloc la Caravana de la Sardana, una comitiva de persones i vehicles que acompanyaven la Flama de la Sardana des de la Ciutat Pubilla sortint fins a la Ciutat Pubilla entrant el dia de la seva proclamació.
No se'n va fer en el moment. (Monument fet posteriorment, l'any 2007, coincidint amb el centenari documentat de que es ballaven sardanes a la ciutat. L'autor del monument fou Ramon Ferran) Fitxer:Monument a la Sardana.jpg
El projecte de Ciutat Pubilla acabà l'any 2011 amb Organyà com a darrera població amb aquest títol. Després d'un any de reformulació del projecte per adaptar-lo als temps actuals, es creà la marca Capital de la Sardana gràcies al treball conjunt de l'aleshores anomenada Federació Sardanista de Catalunya (actual Confederació Sardanista de Catalunya), l'Obra del Ballet Popular i la Unió de Colles Sardanistes, amb la vila d'Arenys de Munt com a primera Capital de la sardana de la història, proclamada com a tal l'any 2013.
La promoció sardanista dins l'àmbit català, vehiculada pels projectes Ciutat Pubilla i Capital de la Sardana, es complementa fora de les nostres fronteres mitjançant l'Aplec Internacional organitzat per ADIFOLK.
