Pau Riba i Romeva

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Pau riba)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaPau Riba
Pau Riba MHC.jpg
Pau Riba al MHC el 2005
Naixement Pau Riba i Romeva
7 d'agost de 1948 (65 anys)
Palma
Ocupació Artista
Període en actiu 45 (des de 1967)
Gènere Folk, rock, cançó
Origen Palma, Mallorca
Àlies Riba
Activitat professional
Instrument Guitarra
Instrument destacats guitarra elèctrica
Discogràfica Concèntric
Edigsa
Influències de Bob Dylan
Frank Zappa
Artistes relacionats Grup de Folk
Pau i Jordi
Jaume Sisa
Pep Laguarda
Pastora

Lloc web PauRiba.com
MySpace pauribaimu
IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Pau Riba (Palma, 7 d'agost de 1948) és un artista i escriptor polifacètic,[1] reconegut principalment per la seva carrera musical com a cantant. La seva obra, iniciada a finals de la dècada dels 60 i emmarcada dins el moviment de la contracultura, ha tingut un reconeixement relatiu per part de la crítica i una repercussió limitada en el gran públic, malgrat el seu segell únic i intransferible d'«artista total». La peça més destacable n'és el disc doble Dioptria (sic), que va ser escollit millor disc en català del segle XX per la revista Enderrock.

Riba té cinc fills de quatre dones diferents –dos d'ells, Pauet i Caïm, també músics– i actualment viu a Tiana (el Maresme).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Descendent d'una família burgesa, nét del poeta i humanista Carles Riba i de la poetessa Clementina Arderiu per via paterna i del diputat i fundador d'Unió Democràtica de Catalunya Pau Romeva per via materna, Pau Riba va néixer el 1948 a Palma dins un ambient purità, cristià, culte i catalanista; en canvi, ha estat un referent cultural alternatiu: iconoclasta i inclassificable, transgressor i heterodox, mutant, escriptor, rocker, periodista, hippie, dissenyador...

Anys 60[modifica | modifica el codi]

El 1967 va demanar ser admès en Els Setze Jutges, però no el van acceptar per manca de coincidència esteticomusical amb els líders del grup, perquè el trobaven més a prop de Dylan que no pas de Brel o de Brassens. Ell, en resposta, va fundar el Grup de Folk junt amb un grup d'amics (Arnella, Sisa, Batiste, Oriol Tramvia...): un col·lectiu amb un nombre de membres més inespecífic, defensors d'una cançó més popular i combativa; aquell mateix any va editar el seu primer senzill, Taxista.

El concert dut a terme pel Grup de Folk al Parc de la Ciutadella de Barcelona el maig del 68 es va convertir en la referència d'un moviment emergent que va aconseguir arribar a canviar costums sexuals, culturals i vitals de tota la societat catalana i, posteriorment, espanyola. Noia de porcellana, del mateix any, va ser el preludi de la seva obra de referència: Dioptria,[2] un àlbum editat per Concèntric entre els anys 1970 i 1971 en sengles lliuraments i considerat el primer disc de rock en català. Aquest disc es va presentar per l'editora amb la coberta d'un àlbum doble, però amb un sol disc, el grafisme és totalment de Pau Riba i assoleix un nivell gràfic formidable i trencador que el fa doblement estimable i significatiu. Aquest treball és el retrat de la revolució hippy i de la influència de l'àcid i de l'haixix. Pel que fa als continguts, Dioptria és una crítica ferotge a l'esperit petitburgès i a la família cristianoprogressista entesa com a cèl·lula bàsica de la societat. Pau Riba canta acompanyat pel grup Om, amb Toti Soler i Jordi Sabatés.

El 30 de gener de 1969 es casà amb Mercè Pastor a l'església de les Saleses, al passeig de Sant Joan de Barcelona.[3]

Anys 70[modifica | modifica el codi]

L'any 1971 es va establir a la Formentera durant l'eclosió hippie, on vivia a una casa sense electricitat ni aigua corrent on van néixer els seus dos primers fills de la llavors companya seva Mercè Pastor: Pau (al qual va dedicat Jo, la donya i el gripau, enregistrat allí a l'aire lliure)[4] i Caín; l'estiu del 1975, un cop reinstal·lat a Barcelona, entre els enregistraments a Madrid dels LPs Electròccid àccid alquimístic xoc i Licors va participar en el primer Canet Rock:[5] se'l pot veure en la pel·lícula homònima de Francesc Bellmunt quan interpreta «Colós», drogat i mig despullat, en una actuació mítica. També participà en les tres edicions següents del Canet Rock.[5] Al festival de 1977 va presentar amb Perucho's el treball Astarot universdherba, que el públic va desaprovar i va qualificar de «llauna».[5] Per aquest motiu, més endavant, el 1998 estrenaria el disc dins una llauna.[5]

El 1978 va dissenyar el cartell de la quarta edició del Festival Canet Rock, que mostrava una Mare de Déu de Filippo Lippi i una gota de semen procedent de la lletra «o» de «Canet Roc» que connecta amb una piràmide que envolta la Mare de Déu, sota les paraules «contrita contradictio virgo inseminanda».[5] Per aquest cartell, l'organització del festival va haver de pagar 500.000 pessetes[6][7] (uns 3.000 euros) de sanció al govern civil per «greuge contra les creences religioses». S'afirma que el govern civil va rebre pressions d'alguns sectors de l'Església i de l'exèrcit, si bé el moviment catòlic Pax Christi va lamentar la multa.[5]

Anys 80[modifica | modifica el codi]

Al llarg de la dècada dels 80, a més de participar en diverses pel·lícules va col·laborar, entre altres, en els suplements dominicals dels diaris La Vanguardia i El Periódico i va publicar la novel·la Ena i l'assaig sociopolític La gran corrida (sic); també va treure els LPs Amarga crisi i Transnarcís, on proposava l'estètica «trans» i llençava un manifest «en favor de la transcançó i en contra del tancament cultural i la normalització lingüística».

Anys 90[modifica | modifica el codi]

Els anys 90, a banda de participar en algunes pel·lícules més i seguir col·laborant en alguns periòdics i televisions (el 1992 va dirigir i presentar el programa Trif tong en TV3 i, a l'any següent, Daguerreotips en Canal 33) va projectar i dissenyar diversos esdeveniments i espectacles relacionats amb els Jocs Olímpics de Barcelona, l'Expo de Sevilla i altres efemèrides (com la celebració dels 25 anys del Grup de Folk o l'acte de col·locació de la primera pedra per la reconstrucció del Liceu, incendiat l'any 1994), va reprendre l'activitat musical amb el CD Disc dur, va musicar uns quants poemes dels seus avis, recopilats en De riba a riba, col·laborà amb els seus fills Pauet i Caín (el trio Pastora) en l'espectacle Ribaibal i, més tard, en Cosmossoma (un compacte amb el qual s'inicià com a autoeditor) i Astarot universdherba, un altre CD tancat hermèticament en una llauna de conserves on hi ha l'actuació en directe amb el grup Perucho's al festival Canet Rock 77 i altres efectes relacionats.[5]

En viu entre el públic a Tavernes el 20 de juliol de 2007.

L'any 1993 l'editorial La Magrana va editar una biografia seva; pel Sant Jordi de l'any 1997, l'editorial Proa li edità Lletrarada (un llibre que reuneix les lletres de totes les seves cançons, algunes d'inèdites, i l'any 1998 va publicar Al·lolàlia, un recull de curiositats lingüístiques.

Segle XXI[modifica | modifica el codi]

L'any 2001 va destrossar a Felanitx un mural de Barceló amb el consentiment de l'autor, per tal d'impedir que passàs a mans municipals. Va treure també el disc Nadadales, encartat en el llibre Jisàs de Netzerit (o capítol zero de la guerra de les galàxies), que es convertiria en un espectacle de sàtira políticosocial que d'aleshores ençà es repeteix cada any per Nadal, degudament actualitzada. També va col·laborar amb Albert Pla al disc Anem a dormir?. L'any 2006 es va interpretar a ell mateix en la pel·lícula sobre Puig Antich. També va protagonitzar la pel·lícula documental autobiogràfica Deixa'm en Pau. Dioptria va ser objecte d'un homenatge. A més, va oferir quatre concerts amb la Banda dels Lladres, encapçalada per Jaume Pla (Mazoni). L'any 2008 es va editar el seu disc Virus laics. L'any 2009 fou declarat persona non-grata pels Castellers de Barcelona, acusat de fer caure un castell durant l'espectacle Copulacció.[8]

Discografia[modifica | modifica el codi]

data títol segell comentaris
1967 Taxista Concèntric EP
1967 El Nadal no té 20 anys Concèntric EP de Pau i Jordi amb Maria Amèlia Pedrerol, Llach i la Bonet
1968 En Pere Gallerí Concèntric un altre EP junt amb Jordi Batiste
1968 Noia de porcellana Concèntric EP
1968 Folk-2 Als 4 Vents junt amb Batiste i la resta de membres del Grup de Folk
1969 Miniatures EP amb Sisa, Cachas i Albert Batiste
1970 Dioptria primera part de la seva obra cabdal
1970 Ars eròtica Concèntric senzill promocional
1970 Mareta Bufona Concèntric senzill promocional
1971 Dioptria II Concèntric segona part del Dioptria
1971 Jo, la donya i el gripau Edigsa enregistrat a l'aire lliure a Formentera
1972 El rei de Xauxa senzill
1972 L'home estàtic Concèntric senzill
1975 Electròccid àccid alquimístic xoc Movieplay publicat en la Sèrie Gong
1977 Licors Movieplay publicat en la Sèrie Gong
1979 Rollo roc Edigsa senzill
1981 Amarga Crisi Edigsa
1986 Transnarcís l'Eixample LP doble de 3 cares amb un llibre, llibrets i ampolletes de perfum
1987 Nadal l'Eixample senzill
1993 Disc Dur On the Rocks
1994 De Riba a Riba Taller de Músics publicat dins La Col·lecció del Taller (número 7)
1997 Cosmossoma Nuevos Medios
1998 Astarot Universdherba G3G edició del concert experimental del Canet Roc 77 amb Perucho's[5]
1999 Joguines d'època i capses de mistos PICAP
2001 Nadadales Columna Edicions
2008 Virus laics Matriu/Matràs AC
2013 Mosques de colors Dismedi amb Pascal Comelade

Llibres[modifica | modifica el codi]

data títol editorial lloc comentaris
1968 Cançons i poemes Les Hores Extres Barcelona dues-centes seixanta-vuit pàgines i pròleg de Raimon
1976 Graficolorància Pastanaga Editors Barcelona cent seixanta-quatre pàgines i pròleg d'Oriol Tramvia
1981 Euro Rock Rowoht Hamburg
1985 Trànsit (prosopopeia de la infància) Taller d'Aixa Llampaies poemes amb il·lustracions i gravats de Mercè Riba
1987 Ena Quaderns Crema Barcelona novel·la de tres-centes pàgines
1988 La gran corrida Quaderns Crema Barcelona cent dotze pàgines d'entrevistes
1997 Lletrarada Proa Barcelona cançons, amb pròleg de Guillamon i epíleg de Cassasses
1998 Actors gramàtics matriu/matràs Barcelona poesia (amb Jaume Sisa)
1999 Al·lolàlia Proa Barcelona recull d'articles amb pròleg de Màrius Serra
2001 Jisàs de Netzerit Columna Barcelona llibre-disc amb il·lustracions de Max i Pere Joan
2006 Nosaltres els terroristes matriu/matràs Barcelona assaig polític
2006 Màximes maximalistes Arola Tarragona poesia, amb imatges de Francesc Vidal
2014 Sa meu mare Ara Llibres Barcelona narrativa

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Entrevista en el Club
  2. «El temple de la boxa». El punt avui, 24-02-2013. [Consulta: 26 juny 2014].
  3. Guillamon, Julià «Vallcorba abans de Vallcorba». La Vanguardia, 24-08-2014, p. 44.
  4. Martín, Ricard «Pau, la donya i el gripau». Ara [Barcelona], núm. 357, 22-11-2011, p.30. ISSN: 2014-010X.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 «Canet Rock. Els temps estan canviant». Enderrock, 224, juny 2014, pp. 38-47.
  6. Quinta, Alfons «Multa gubernativa a los organizadores del festival Canet Rock» (en castellà). El País, 30-08-1978 [Consulta: 27 març 2014].
  7. «Multa de medio millón por un cartel publicitario» (en castellà). , 30-08-1978 [Consulta: 27 març 2014].
  8. Notícia al portal 3cat24.cat

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]