Vés al contingut

Rubí: diferència entre les revisions

Article de qualitat
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Línia 449: Línia 449:
* [[Handbol]]: L'[[Handbol Rubí]] és un club amb més 20 anys de tradició que ha donat entreteniment a molts joves de la ciutat, i que actualment el seu equip senior milita a la segona divisió catalana. Un dels aspectes a destacar de l'entitat es la dedicació a la seva escola, a la qual, amb pactes amb diferents escoles de la ciutat, té un equip a cada centre i organitza una lliga interescolar juntament amb equips de ciutats veines com [[Sant Cugat]], [[Mira-sol]] o [[Valldoreix]].
* [[Handbol]]: L'[[Handbol Rubí]] és un club amb més 20 anys de tradició que ha donat entreteniment a molts joves de la ciutat, i que actualment el seu equip senior milita a la segona divisió catalana. Un dels aspectes a destacar de l'entitat es la dedicació a la seva escola, a la qual, amb pactes amb diferents escoles de la ciutat, té un equip a cada centre i organitza una lliga interescolar juntament amb equips de ciutats veines com [[Sant Cugat]], [[Mira-sol]] o [[Valldoreix]].
* [[Hoquei sobre patins en línia]]: [[Cent Patins]].
* [[Hoquei sobre patins en línia]]: [[Cent Patins]].
[[Fitxer:http://lh5.ggpht.com/_JYly7YXohVI/S4t0RTIwhGI/AAAAAAAAE5g/ayDlI2YofxA/s800/infantiles%20sant%20andreu%20091.jpg|thumb|alt=Cent Patins Rubi |Cent Patins Rubí jugant contre l'equip de Sant Andres en la pista d'hoqeui de Rubí - FRANCESC CALVO ]]
* [[Taekwondo]]: Gimnàs Seul.
* [[Taekwondo]]: Gimnàs Seul.
* [[Waterpolo]]: El [[Club Natació Rubí]] té equip masculí, que participa en la segona divisió espanyola, i femení, que participa en la divisió d'Honor. La seva seu és a la zona esportiva de Can Rosés.
* [[Waterpolo]]: El [[Club Natació Rubí]] té equip masculí, que participa en la segona divisió espanyola, i femení, que participa en la divisió d'Honor. La seva seu és a la zona esportiva de Can Rosés.

Revisió del 14:14, 14 nov 2010

Plantilla:Infotaula geografia políticaRubí
Bandera
Bandera
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 29′ 36″ N, 2° 01′ 57″ E / 41.493333333333°N,2.0325°E / 41.493333333333; 2.0325
EstatEspanya

Comunitat autònomaCatalunya

Provínciaprovíncia de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
CapitalRubí Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població80.044 (2023) Modifica el valor a Wikidata (2.478,14 hab./km²)
Llars35 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciRubinenc, rubinenca
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície32,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perriera de Rubí Modifica el valor a Wikidata
Altitud123
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataAna María Martínez Martínez Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08191
Fus horari
Codi INE08184 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT081846 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc webrubi.cat Modifica el valor a Wikidata

Rubí és un municipi mil·lenari de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental. Es troba situat a la vall de la riera de Rubí, i limita al nord amb Terrassa i Sant Quirze del Vallès, a l'oest amb Ullastrell, a l'est amb Sant Cugat del Vallès, i al sud amb Castellbisbal. Amb uns 73.000 habitants, Rubí és la quarta ciutat del Vallès Occidental en població, després de les dues cocapitals i Sant Cugat; la dotzena de Barcelona i la setzena de Catalunya. Respecte a Espanya entra dins les 100 ciutats més poblades del país, en el 97è lloc.

El nom actual segons opinió dels historiadors prové del nom registrat com a Rivo Rubeo. Trobat en vestiguis romans, la seva denominació en llatí, ,es traduïble per riera vermella en referència a l'argila que arrossega la riera i que es creu li va donar el seu nom actual.

Història de la ciutat

Primers assentaments

Els primers assentaments coneguts a la rodalia de l'actual Rubí foren a Can Fatjó i la Serreta. Cap al segle IV aC els ibers van aixecar el seu poblat emmurallat i amb torres[1] al turó de Can Fatjó al pas de la Via Heraclea, on encara es conserva un forn iberoromà. Durant la dominació romana va ser un nucli estable de població dedicat fonamentalment a l'agricultura i passà a ser progressivament important.[2] El poblat ha desaparegut completament.

Edat mitjana

A partir de la mort de Guifré el Pilós, la frontera entre els cristians i els musulmans en aquesta zona quedava delimitada pel riu Llobregat: al Nord s'hi establien els cristians i al Sud hi restaven els musulmans. Era la consolidació d'una primera línia de conquestes, però sempre amb una ampla zona fronterera molt imprecisa i sembla que bastant buida de població. La primera referència escrita que ens parla de Rivo Rubeo, l'actual Rubí, data de l'any 986 al voltant del l'Església de Sant Pere i protegit pel Castell de Sant Genís.

Castell de Rubí

L'any 1233 Berenguer de Rubí obté una autorització per part del rei Jaume I per tal d'aixecar un nou castell, el Castell de Rubí quedant el castell del turó de Sant Genís definitivament abandonat. Durant el segle XIV, la família dels Torrelles controla el terme subjecte als mals usos fins que el 1383 Ramon de Torrelles va vendre la remença, l'eixòrquia i la cugúrcia, tres dels mals usos, a canvi que els seus camperols guardessin fidelitat i homenatge a ell i als seus successors. Finalment el 1394, Joan el Caçador va vendre la jurisdicció del castell a Joan de Togores[3] i va donar als habitants el privilegi d'escollir batlle a canvi de pagar un impost col·lectiu, sent el primer batlle Pere de Xercavins.

Edat moderna

A partir de la constitució de Rubí com un ens directament subjecte al rei d'Aragó, es va crear un govern municipal, amb un poder executiu format per dos jurats i un consell general, format pels caps de les principals famílies, que escollia el batlle. Aquest i els dos jurats presidien les reunions del consell general. El govern municipal s'encarregà d'arrendar els principals serveis públics: la carnisseria, des del 1448; la plaça, des del 1516; la botiga del blat; la fleca i la taverna, des del 1582; la fira, des del 1599, i la tenda, des del 1600.

L'hàbitat estava constituït bàsicament per masies disperses, amb clarianes de terreny al seu voltant cultivades, sobretot per cereal; no mancaven els horts prop de les sèquies, rierols i la riera.

Durant el s. XVI comença a Rubí un descens de la població que, fins al s. XVIII, s'estancarà en uns 150-200 habitants. És la conseqüència d'un període infestat de guerres i d'epidèmies.

D'entre les guerres cal destacar la Guerra de successió on el Decret de nova planta augmentà abusivament la pressió fiscal sobre Catalunya provocant molt malestar, sobretot als amos de les masies, que només pretenien pagar les taxes municipals. A més, les males collites encara incrementarien aquest descontent, en no poder les classes més populars satisfer aquesta pressió fiscal.

A Rubí els principals col·laboradors del règim borbònic foren els Brustenga, els Serrafossà, els Mir, els Rosés i els Pi de la Serra.

Edat contemporània

El 1824[4] apareix la primera fàbrica, i durant tot el segle XIX les fàbriques tèxtils van continuar instal·lant-se a la vora de la Riera de Rubí, fins que a finals del segle XIX i principis del segle XX, la ciutat experimenta la seva primera gran expansió en plena revolució industrial, passant d'una economia basada en l'agricultura, a un model mixt amb la construcció d'indústries tèxtils a la vora de la riera, de les que es conserven quatre xemeneies i els edificis del Vapor Nou i el conjunt de l'Escardívol, aquest obra, com altres edificis de la ciutat, de l'arquitecte Lluís Muncunill, deixeble d'Antoni Gaudí. El 1897 l'energia elèctrica va arribar a Rubí, i amb ella l'electrificació de la seva indústria. A finals del s. XIX, la reina regent Maria Cristina otorga el títol honorífic de Vila de Rubí.

L'arribada dels Ferrocarrils de Catalunya el 1919 amb la línia que connecta Barcelona amb Terrassa fa que s'ocupi la zona propera a l'estació. Fruit de la riquesa de l'emergent classe burgesa i el retorn dels indianos, es construeixen noves edificacions, entre les que destaquen el conjunt d'estil modernista situat a la Plana de Can Bertran i les Escoles Ribes. Durant la Mancomunitat de Catalunya, en la que s'impulsa el cooperativisme es construeix el Celler Cooperatiu, obra de l'arquitecte Cèsar Martinell.

La indústria, contràriament, es va desenvolupar amb rapidesa i avui sovintegen en el terme municipal empreses de construcció, tèxtils, del metall i l'electrònica, que s'agrupen en diversos polígons industrials (Cova Solera, Can Jardí, La Llana, Can Rosés,...). Aquesta industrialització va anar acompanyada d'un vertiginós creixement demogràfic a partir de la dècada dels seixanta, amb la immigració massiva d'immigrants procedents d'Espanya. Si a començaments dels seixanta Rubí amb prou feines superava els 6.000 habitants, a final del segle XX ja ultrapassava els 50.000.

Monument a les víctimes de la riada de 1962

Rubí va perdre gairebé tota la seva agricultura a la tardor del 1962 quan unes violentes riuades,[5] causades per unes pluges que el 25 de setembre van registrar 182 litres en 24 hores a la Mola i varen provocar greus inundacions amb milers de víctimes i la conseqüent destrucció dels barris construïts en precari a la llera de la riera. Des d'aleshores només subsisteixen alguns rodals de cereals i vinya.

L'arribada de població d'altres ciutats catalanes i les onades immigratòries de finals dels anys noranta i principis de segle XXI des del nord d'Àfrica i el sud i centre d'Amèrica fan de Rubí una ciutat atractiva i ben comunicada, de manera que només un terç de la població actual, al voltant de 72.000 habitants, sigui nat a la ciutat o al Vallès Occidental [6]

Medi físic

El clima del municipi correspon al Clima mediterrani, caracteritzat per hiverns relativament suaus, i la precipitació d'estiu no és suficient per cobrir l'evapotranspiració de les plantes.

Rubí està situat en una part de les serres de la Serralada Prelitoral catalana: la serra de Can Riquer i la Serra de l'Oleguera les trobem al nord, i a l'est trobem la Serra de Can Guilera.

La riera de Rubí al seu pas per la ciutat

El municipi està creuat de nord a sud per la Riera de Rubí, a la que arriben diversos torrents procedents de les serres del nord, entre ells els de Can Balasc i Can Canyadell, que delimiten el límit del municipi amb Castellbisbal, i els de Can Tallafigueres, Can Xercavins, Can Pidelaserra, Can Xercavins, Sant Muç, Can Ramoneda, i Can Solà. A la riba sud trobem el torrent dels Alous i el de Can Ferran, que marquen durant un bon traçat la frontera entre Sant Cugat del Vallès i Rubí. Tant la riera com els torrents son tributaris del riu Llobregat.

El Parc de Ca n'Oriol

Dins del terme no hi ha cap espai que gaudeixi d'una figura de protecció específica com la de Parc nacional, Parc natural, Paratge natural d'interès nacional, Paratge nacional d'interès natural i Reserva natural, però dins el territori trobem part dels corredors naturals Collserola-Sant Llorenç del Munt i de la Serra de Can Guilera, entre els que hi ha els connectors de les valls de Sant Muç i de Can Tàpies. El terme conté altres espais amb un excepcional valor natural, com l'ermita i les alzines de Sant Muç, el torrent de Can Ramoneda o les masses forestals.

La ciutat compta amb una extensa xarxa de parcs i zones verdes: En la riba sud de la ciutat trobem, d'est a oest, el parc de ca n'Oriol, el Parc de la Pau i la Natura, i el de Ca n'Alzamora, i en la riba nord de la riera, hi ha unes grans extensions de natura amb diferents graus de protecció arrel de les resolucions del parlament de Catalunya 941/V i 554/V, a la Serra de Can Guilera, Can Ramoneda, Can Xercavins, Can Roig, la Serra de Can Riquer i el Corredor biològic de Can Carreras.

Infraestructures

Educatives

La ciutat compta amb onze escoles públiques d'educació primària i amb quatre instituts d'educació secundària:

Escoles públiques d'educació primària

Instituts públics d'educació secundària

Intitut Municipal de Promoció Econòmica i Social

  • ((IMPES))

És una institució pública en la qual es desenvolupen diverses tasques com ,per exemple, la promoció econòmica i de treball. Per tant, s'imparteixen cursos per aturats i hi ha una bolsa de treball pròpia. Un dels molts cursos que s'imparteixen s'anomena SEFED i és molt interessant.

Sanitàries

La ciutat compta amb tres Centre d'Atenció Primària (CAP):

  • CAP 1 Mútua de Terrassa - C. Prat de la Riba, 20-22. 08191 Rubí.
  • CAP 2 Anton de Borja - C. Edison s/n. 08191 Rubí.
  • CAP 3 Sant Genís - C. Miquel Mumany, 11-19. 08191 Sant Jordi Park, Rubí.

A més compta amb el Centre d'Orientació Sanitària (COS) i un Centre de Dia en Salut Mental (CDSM).

Està aprovada la construcció de l'Hospital de Rubí, que durà per nom Vicenç Ferrer (o Vicente Ferrer) i que donarà servei a les poblacions de Rubí, Sant Cugat del Vallès i Castellbisbal, que sumen una població de més de 150.000 habitants. Ja han estat adjudicats els terrenys on es construirà el nou centre hospitalari, a la zona de Can Sant Joan, prop del Bosc de Ca n'Oriol, limítrof amb el terme municipal santcugatenc, però dins del rubinenc.

Esportives

  • Camp de futbol de Can Fatjó
  • Camp de futbol de gespa artificial (z.e. Can Rosés)
  • Camp de futbol del 25 de Setembre
  • Circuit de ràdiocontrol
  • Circuit de trial
  • Espai lúdic plaça Lluís Companys
  • Estadi de petanca Cova Solera
  • Pavelló Escola Montserrat (Pavelló en què juga el CEB Sant Jordi
  • Pavelló poliesportiu (zona esportiva Can Rosés)
  • Pavelló Regina Carmeli
  • Piscina coberta i descoberta (z.e. Can Rosés)
  • Pista de frontennis Ca n'Oriol
  • Pista de frontennis Can Tapis
  • Pista esportiva Can Solà
  • Pista esportiva Centre Cívic el Pinar
  • Pista poliesportiva Can Vallhonrat
  • Pista poliesportiva Castellnou Sector A
  • Pista poliesportiva Castellnou Sector C
  • Pista poliesportiva Castellnou Sector D
  • Pista poliesportiva CEIP Maria Montessori
  • Pista poliesportiva CEIP Pau Casals
  • Pista poliesportiva CEIP Teresa Altet
  • Pista poliesportiva Centre Cívic Can Fatjó
  • Pista poliesportiva de La Llana
  • Pista poliesportiva de gespa (zona esportiva Can Rosés)
  • Pista poliesportiva Francesc Calvo
  • Pista poliesportiva IES La Serreta
  • Pista poliesportiva Les Torres
  • Pista poliesportiva Parc per la Pau i la Natura
  • Pista poliesportiva plaça de la Sardana
  • Pistes d'atletisme (zona esportiva Can Rosés)
  • Pistes de petanca Santa Rosa
  • Pistes de petanca Vallès
  • Sportenis Rubí (Club de tenis)

Comunicació viària

El municipi de Rubí està situat en un dels principals nusos de comunicacions de Catalunya. Diversos eixos la creuen en totes direccions. Les xarxes de transport públic estan incloses en el sistema tarifari integrat de transport[7] de la regió metropolitana de Barcelona.

Ferrocarril

Nova estació dels FGC

Les dues companyies de ferrocarril que operen a Catalunya tenen línies a Rubí.

FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya) anomenat Metro del Vallès. Amb estació a la Plaça Pearson, a l'extrem sud del centre de Rubí, al costat del barri de Les Torres. Les línies que hi circulen són:

  • S1 - (Barcelona - Terrassa)

Plaça Catalunya - Provença - Gràcia - Muntaner - Sarrià - Peu del Funicular - Baixador de Vallvidrera - Les Planes - La Floresta - Valldoreix - Sant Cugat - Mira-Sol - Hospital General - Rubí - Les Fonts - Terrassa

  • S5 - (Barcelona - Rubí)

Plaça Catalunya - Provença - Gràcia - Sant Gervasi - Muntaner - La Bonanova - Les Tres Torres - Sarrià - La Floresta - Valldoreix - Sant Cugat - Mira-Sol - Hospital General - Rubí

La línia S5 Barcelona-Rubí només circula en hores punta: entre les 7-9 del matí i les 20-21 del vespre.

Prop d'aquesta estació s'aturen totes les línies d'autobusos urbans que connecten amb els diferents barris rubinencs. A la sortida Av. Barcelona, trobem les línies L1 i L4 a la Plaça Pearson, i les L3, L5 i L6 a la Rambleta de Joan Miró. La parada de la L2 es troba sortint de l'estació per la sortida C. Can Cabanyes.

Temps de recorregut

  • Rubí-Barcelona: 33 minuts
  • Rubí-Terrassa: 9 minuts
  • Rubí-Sant Cugat: 8 minuts
  • Rubí-Hospital General: 2 minuts
  • Rubí-Universitat Autònoma: 18 minuts (mínim). Cal fer trasbordament a Sant Cugat (Metro del Vallès S2)
  • Rubí-Sabadell: 26 minuts (mínim). Cal fer trasbordament a Sant Cugat (Metro del Vallès S2)

S'està estudiant actualment (2010) la construcció de la segona estació del Metro del Vallès (FGC) a Rubí, que s'ubicarà al polígon industrial de La Llana, molt a prop de la zona Nord de Rubí i de les urbanitzacions de Sant Muç. L'emplaçament d'aquesta nova estació de ferrocarrils és idoni per a la ciutat, ja que l'estació del centre rep diàriament un flux de passatgers molt elevat (uns 18.000 viatgers) i la nova donaria accés directe a Barcelona i Terrassa als barris propers que posseeixen uns 45.000 habitants, que no s'haurien de desplaçar fins al centre per sortir de la ciutat en tren.


RENFE (Red Nacional de Ferrocarriles Españoles): Amb estació a l'Avinguda de l'Electricitat, entre els barris de barri de Ca n'Alzamora i Can Vallhonrat.

  • R7/C7 - (l'Hospitalet - Martorell)

l'Hospitalet - Sants - Plaça Catalunya - Arc de Triomf - Sant Andreu Arenal - Torre del Baró - Montacada Bifurcació - Montcada i Reixac Manresa - Montada i Reixac Santa Maria - Cerdanyola del Vallès - Cerdanyola Universitat (UAB) - Sant Cugat del Vallès - Rubí - Castellbisbal - Martorell

L'estació de RENFE de Rubí es troba una mica allunyada del centre urbà: a uns 15-20 minuts a peu. No obstant això, la línia urbana L2 connecta l'estació de RENFE amb la d'FGC, el centre ciutat i els barris de Ca n'Oriol i El Pinar. Altres línies que hi passen a prop són la L4 i L5, a uns 3-5 minuts a peu des de l'estació, que també connecten la RENFE amb FGC i centre ciutat, així com també amb els barris de La Serreta, Rubí Nord i Can Rosés.

Es preveu que d'aquí uns anys la línia C7 Martorell-l'Hospitalet es desdobli i compleixi dues funcions: d'una banda que esdevingui una línia circular que faci el mateix recorregut que actualment, però enllaçant des de l'Hospitalet fins a Martorell un altre cop. D'aquesta manera, hi haurà connexió directa des de Rubí a Molins de Rei, Cornellà de Llobregat i altres ciutats del Baix Llobregat. D'altra banda, està previst connectar directament Martorell amb Granollers, passant per Rubí, Cerdanyola i Mollet. No hi ha dades referents a la data de finalització d'obres.

Autobusos urbans

Rubí té a disposició dels seus ciutadans una xarxa de sis línies urbanes d'autobusos públics per a la ciutat, gestionada per l'empresa Corporación Española de Transporte S.A (Avanza Grupo).


  • L1 El Pinar - Can Serrafossà

via: El Pinar - Cementiri - Can Rosés Industrial - Plaça Sardana - Ajuntament - Estació FGC - Cova Solera - Can Fatjó - IES Duc de Montblanc - Els Avets - Can Serrafossà

  • L2 El Pinar - Can Vallhonrat

via: El Pinar - Can Rosés - Ca n'Oriol - Plana de Can Bertran - Biblioteca Municipal - Casal d'avis - Plaça Progrés - CAP Antón de Borja - Estació FGC - Ca n'Alzamora - Estació RENFE - Can Vallhonrat

  • L3 Castellnou - Estació

via: Castellnou - Can Mir - Camí d'Ullastrell - IES J.V. Foix - Can Ximelis - C.A.P. Sant Genís - Sant Jordi Park - Can Fatjó - Estació FGC - l'Escardívol - Rubí Nord - Plaça Sardana - Plana del Castell

  • L4 Estació - Can Rosés - Estació (línia circular)

via: Estació FGC - Avinguda Barcelona / Francesc Macià - Plaça Catalunya - C.A.P. Mútua - La Serreta - Rubí Nord - Can Rosés - Els Nius - Ca n'Oriol - Plana de Can Bertran - Avinguda de l'Estatut - Parc de Ca n'Oriol - IES l'Estatut - 25 de Setembre - C.A.P. Anton de Borja - Ca n'Alzamora - Les Torres - Estació FGC

  • L5 Can Rosés - Estació - Can Rosés (línia circular)

via: Can Rosés - La Serreta - Rubí Nord - Plaça Sardana - Ajuntament - Estació FGC - Les Torres - Ca n'Alzamora - C.A.P. Anton de Borja - 25 de Setembre - Avinguda de l'Estatut - IES l'Estatut - Parc de Ca n'Oriol - Plana de Can Bertran - Ca n'Oriol - Els Nius - Can Rosés

  • L6 Pol. La Bastida - Rubí Sud

via: La Bastida - La Llana - Escardívol - Ajuntament - Estació FGC - Cova Solera - Can Jardí - Can Pi de Vilaroc - Rubí Sud


Per a més informació sobre horaris, mapes i recorreguts, visiteu el web oficial de RubíBus.

Autobusos interurbans

Set línies d'autobusos interurbans connecten Rubí amb la resta de ciutats del Vallès Occidental i el Barcelonès:

  • Autos Castellbisbal. SA: Rubí - El Papiol - Molins de Rei (3 autobusos, només feiners)
  • Autos Castellbisbal. SA: Rubí - Castellbisbal. Poligons Industrials (5 autobusos, només feiners)
  • Autos Castellbisbal. SA: Sabadell - San Quirze del Vallés - Rubí - Hospital General (2 autobusos en cada sentit, només Dissabtes)
  • Sarbus nocturn (N61): Barcelona - Rubí - Les Fonts (4 autobusos, cada nit)
  • Sarbus B7: Rubí - Sant Cugat del Vallès - Cerdanyola del Vallès
  • Sarbus B8: Sant Quirze del Vallès - Terrassa - Rubí - Sant Cugat del Vallès
  • Transports Generals d'Olesa, S.A.: Ullastrell - Rubí - Terrassa(6 autobusos en cada sentit, Feiners i Dissabtes)

Autopistes i Carreteres

Autopistes

Carreteres

  • La B-30, la calçada lateral de l'AP-7 és una de les principals vies d'accés a la ciutat, amb diverses entrades.
  • La C-1413 parteix de Molins de Rei, on connecta amb l'A-2, la B-24 i l'autopista AP-2 (B-23), i passa, a més de per Rubí, per Sabadell i Sentmenat per connectar finalment amb la C-17 a l'alçada de Centelles.
  • La BP-1503 connecta Rubí, on dins de la ciutat es transforma en l'Avinguda de l'Estatut amb els municipis de Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès i Terrassa.

Demografia

El barri de Les Torres

La població de la ciutat va anar creixent des dels 3.000 habitants amb què comptava el 1860 fins els 6.000 amb que es va estabilitzar des dels anys 1930 fins els anys 1960, tret de la davallada produïda per la Guerra Civil Espanyola i el posterior exili. El creixement de població en aquesta època es basa en la immigració procedent de Catalunya. Si a començaments dels seixanta Rubí amb prou feines superava els 9.000 habitants, en aquella dècada triplicà la població, i a finals del segle XX ja ultrapassava els 50.000. L'arribada de població d'altres ciutats catalanes i les onades immigratòries provinents del nord d'Àfrica i el sud i centre d'Amèrica fan de Rubí una ciutat que ja supera els 70.000 habitants,[8] composats en un 50,5% de població masculina i un 49,4% de població femenina.

Els immigrants espanyols (2001) representen encara el 32,61% de la població,[9] i els ciutadans no espanyols de Rubí (2006), que representen el 10,6% de la població son fonamentalment marroquins (28,7%), Equatorians (28,7%) i colombians (6,5%). La resta de procedències son residuals.[10]


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
31 33 35 327 345 2.995 3.831 3.989 4.400 4.429

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
5.239 6.623 6.091 6.953 9.907 25.461 43.532 50.987 50.703 50.703

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
54.085 55.728 58.646 62.638 66.425 70.006 71.927
 73.591
 74.484
 74.353

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
75.167
 76.423
 78.591
 79.007 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

La piràmide de població és indicativa dels fluxos migratoris que rep la ciutat, car s'eixampla de manera especial en les franges situades al voltant dels 25 a 35 anys, a les que pertanyen pràcticament el doble que en les franges de gent més jove. El decreixement de percentatges de població adulta segueix un descens tradicional.

Economia

La població de la ciutat treballa majoritàriament en els sectors serveis (47,9%), bàsicament en el subsector del comerç al detall; i la indústria (40,1%),[10] que està concentrada en els polígons industrials propers a la riera de Rubí, car la indústria existent dins del nucli urbà s'ha anat transformant en habitatges, i compta amb una taxa d'atur (2006) del 6,4%, superior a la mitjana de la província.

Les feines agrícoles i ramaderes, que havien estat part fonamental de l'economia de la ciutat fins al segle XX, ocupant a finals del segle XIX[11] el 92,6 de la superfície conreable amb vinya, per la producció de vi i aiguardent actualment són residuals, amb una crisi que es va iniciar el 1886 amb una plaga de fil·loxera.

Divisió administrativa

El terme municipal de Rubí, que compta amb gairebé 33 quilòmetres quadrat de superfície, és dividit en 4 districtes administratatius:


Districte I: Inclou les urbanitzacions del nord-oest de la ciutat. Hi viu una població de 6.382 habitants, el 8,7% del total. Les urbanitzacions incloses en aquest districte són:

  • Sant Muç
  • Castellnou
  • Can Mir

Districte II: Inclou els barris i urbanitzacions de la ribera oest de la Riera de Rubí. Hi viu una població de 8.856 habitants, el 12,1% del total. Està format pels barris de

  • Can Fatjó
  • Sant Jordi Park

i per les urbanitzacions de:

  • Can Serrafossà
  • Els Avets
  • La Perla del Vallès
  • Can Ximelis

Districte III: Inclou els barris de la zona sud de la ciutat. Hi viuen uns 15.748 habitants, el 21,6% del total. Comprèn els barris de

  • Ca n'Alzamora
  • Les Torres
  • 25 de setembre
  • Progrés
  • Can Vallhonrat

Districte IV: Subdividit en 3 subdistrictes, és el més ampli i, amb 42.001 habitants, també el més poblat. Al districte IV viu 57,5% de la població total de Rubí. Inclou els següents barris:

  • Subdistricte 4.1: Rubí-Centre, Casc Antic, Ajuntament, Jutjats, Zona Ateneu
  • Subdistricte 4.2: Zona Nord, La Serreta, Ca n’Oriol, Can Rosés
  • Subdistricte 4.3: Zona El Celler, Mercat, Maristes, Zona Inem


Rubí-Polígons Industrials

  • La Llana (Rubí Nord-oest)
  • Can Rosés, La Bastida (Rubí Nord-est)
  • Can Pi de Vilaroc, Can Jardí, Rubí Sud, Cova Solera (Rubí-Sud)
  • Can Sant Joan de Rubí (Rubí-Est)


Al terme municipal es va annexionar el sector de Castellnou el 1904, que havia format part del municipi de Sant Pere de Terrassa, que es va annexionar a Terrassa.

La ciutat s'estructura en un nucli principal compacte, molt dens i les urbanitzacions que suposen més del doble de la superfície del nucli urbà. El continu de les urbanitzacions de Rubí és el més gran de tot Catalunya. Cal destacar també com principal element morfològic la Riera de Rubí, coneguda com a la Riera de les Arenes al seu pas per Terrassa, que travessa el nucli de nord a sud.

Govern municipal

Ajuntament de Rubí

Rubí destaca per ser una de les ciutats amb el major índex d'abstenció de Catalunya, i que compta a nivell local amb més candidatures: a les darreres eleccions municipals s'hi van presentar 10 llistes, sis de les quals van obtenir representació. Segons les darreres eleccions municipals (2007), la composició de l'Ajuntament és la següent:

Resultats electorals - Rubí, 2007
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Partit dels Socialistes de Catalunya Carme García Lores 9.418 12
ICV-EUiA Núria Buenaventura i Puig 2.926 4
Partit Popular Mònica Querol Querol 2.688 3
Esquerra Republicana de Catalunya Arés Tubau i Pomareda 2.077 2
Convergència i Unió Francesc Xavier Reinaldos Martínez 2.892 2
Alternativa Ciutadana de Rubí Jordi Giménez Manent 1.452 2
Altres 2.103 -
Blanc 603 -
Total 32.646 25
Carme García Lores, alcaldessa des de 2003

Formen el govern municipal la coalició PSC-ERC, sent l'alcaldessa Carme García Lores,[12] del PSC, que s'ha quedat a 21 vots d'obtenir la primera majoria absoluta per al seu partit[13] en unes eleccions municipals a Rubí. Anna Maria Martínez es l'actual primera tinent d'alcalde des de l'abril de 2009, i Arés Tubau i Pomareda com a portaveu d'ERC de l'altra força en coalició de govern .

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Miquel Llugany i Paredes PSUC 19/04/1979 --
1983–1987 Miquel Llugany i Paredes PSUC 28/05/1983 --
1987–1991 Miquel Llugany i Paredes Iniciativa per Catalunya 30/06/1987 --
1991–1995 Miquel Llugany i Paredes (1991-1994) Eduard Pallejà i Sedó (1994-1995) Iniciativa per Catalunya 15/06/1991 --
1995–1999 Eduard Pallejà i Sedó Iniciativa per Catalunya 17/06/1995 --
1999–2003 Eduard Pallejà i Sedó (1999-2000) Núria Buenaventura i Puig (2000-2003) Iniciativa per Catalunya 03/07/1999 --
2003–2007 Carme García Lores PSC 14/06/2003 --
2007–2011 Carme García Lores PSC 16/06/2007 --
2011–2015 n/d n/d 11/06/2011 --
2015–2019 n/d n/d 13/06/2015 --
2019-2023 n/d n/d 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --

En la darrera etapa democràtica, la població de la ciutat s'ha mostrat com una ciutat d'esquerra i poc nacionalista catalana, fruit de la transformació demogràfica de les darreres generacions, formades en bona part per persones d'origen humil, tant espanyoles, com africanes i sud-americanes, sumades a una població autòctona comparativament reduïda, i visualitzat per les majories absolutes, entre els anys 1978 i 1999 del PSUC i la seva successora Iniciativa per Catalunya, i a partir de 1999 relativa d'Iniciativa per Catalunya i, des del 2003, relativa del PSC. Durant la legislatura 1999-2003, ICV-EUA (10 regidors) va governar durant dos anys amb el PSC, es trenca el pacte amb el PSC i els dos anys últims ICV-EUA governa amb CiU (2 regidors) i ERC (2 regidors).

Encara que amb grans diferències de vots per cada partit segons el tipus d'elecció, el partit dominant en la ciutat és el PSC, que ha guanyat totes les eleccions des de les municipals del 1999, amb percentatges que oscil·len entre el 33,62% a les autonòmiques i el 50,40% de les eleccions generals. Iniciativa per Catalunya, la segona força, aconsegueix els millors resultats en les locals (12,6%) i el Partido Popular, la tercera força, aconsegueix els millors resultats en les generals (16,32%) es mantenen en posicions intermèdies.

La suma de percentatges de les dues forces nacionalistes catalanes que es presenten a les eleccions locals, CiU i ERC se situa a l'entorn del 20%, amb una distància que progressivament s'ha anat escurçant amb els anys, i que ha fet que els independentistes gaudeixin lleugerament de més suport en les eleccions locals. En les eleccions al Parlament de Catalunya, el percentatge sumat de les dues forces és del 35%, rebent els conservadors el doble de vots que els d'esquerra, que mantenen un vot més fidel.

En les eleccions de 2003 van sorgir diversos moviments en resposta a la gestió dels equips d'Iniciativa per Catalunya, que van fructificar en dues agrupacions que van aconseguir representació, de les quals únicament Alternativa Ciutadana de Rubí va aconseguir repetir representació, mentre que Units per Rubí va desaparèixer.

Llocs d'interès

Església de Sant Pere de Rubí
41° 29′ 14″ N 2° 1′ 35″ E
41° 29′ 15″ N 2° 1′ 60″ E
41° 29′ 31″ N 2° 1′ 49″ E
  • Jaciment romà de Ca n'Oriol [14]
  • Museu Etnogràfic Vallhonrat
  • Cases modernistes del carrer Xile
  • Ermita de Sant Muç

L'ajuntament ha editat un plànol amb informació turística en els que s'hi ubiquen els espais i edificis de més rellevància històrica i arquitectònica de la ciutat.[15]

Festes i tradicions

Festa Major de Sant Pere

La Festa Major de Rubí se celebra el cap de setmana més proper al dia 29 de juny, dia de Sant Pere, patró de la ciutat. Els actes més tradicionals de la festa són el pregó, la missa, cercavila, els balls d'envelat, les ballades de l'esbart i de l'escola de dansa de l'Esbart Dansaire de Rubí, la ballada de gitanes al carrer, concurs i audicions de sardanes, ballades dels Gegants de Rubí,[16] actuació castellera, correfoc i piromusical, activitats per infants, actuacions de les agrupacions folklòriques foranes, la fira d'atraccions, mercat artesanal, i espectacles musicals (concerts, orquestres per la joventut).

  • 26, 27, 28 i 29 de Juny de 2010

- Diumenge 27 a les 00:30h MACACO gratis a l'escardívol.

  • -Ball de Gitanes de Rubí-

El ball de Gitanes es tracta d'una dança de Carnestoltes tradicionalment present a les conarques del Vallès Oriental i el Vallès Occidental. A Rubí el ball s'ha traslladat a la Festa Major sent una dança que cal presenciar-la i viure-la.

El Ball de Gitanes era una autèntica festa que des del seu origen entre els gitanos que celebraven les bodes fins a la incorporació al patrimoni popular de la nostra gent, va viure multitut d'incorporacions com múscia i personatges. També va servir per organitzar concursos i encara avuí és el document de dança més festiu de la tradició Catalana.

A Rubí es ballen les Gitanes des d'abans de la fundació de l'Esbart, al 1923, i consten al programa de Festa Major de 1927; però va ser a partir de la versió coreogràfica creada per Albert Sans, el 1970, quan el Ball de Gitanes de Rubí va adquirir una nova personalitat artística i una major difusió, juntament amb un arrelament popular a la ciutat, que s'identificà amb aquesta dança fins a fer-la representativa.

El 2007 Rubí va celebrar els 80 anys d'interpretació d'aquesta dança, 37 de la receració escènica i 25 des que els ciutadans de Rubí van voler retornar-la al carrer cada any, durant les dates de Festa Major.

  • Video complet de la posada en escena de Ball:
     -1ª Part: http://www.youtube.com/watch?v=WwIQhVT1b9U
     -2ª Part: http://www.youtube.com/watch?v=dns3wt3kHD8

Festa Major de Sant Roc (festa major petita)

Els rubinencs, que havien fet un vot de poble, celebraven una missa anual en honor de la festivitat de Sant Roc el darrer diumenge d'agost, ja des de mitjans del segle XVI. A mitjan segle XIX la Germandat de sant Roc de Socors Mutus va afegir una processó i es celebraven balls. Avui en dia la festa l'organitzen les entitats que formen la Taula de Cultura Popular i Tradicional de Rubí i l´Ajuntament, i s'ha traslladat al segon cap de setmana de setembre. Els actes més tradicionals de la festa són la trobada de puntaires, la trobada de gegants,[16] els Versots, la Tronada, audició de sardanes, la Xerricada (concurs de beure en porró), actuació castellera, la cantada d´havaneres, concert i activitats infantils.

Festes del Carrer Sant Jaume

Les Festes del Carrer Sant Jaume es celebren des del segle XIX[17] durant 4 o 5 dies al voltant del 25 de juliol. Durant aquestes festes el veïns del carrer Sant Jaume engalanen les seves cases i/o balcons amb motius diferents cada any; prèviament escollits pels veïns.

Festa dels Xatos

Paella popular a la festa dels Xatos

Els orígens de la Festa dels Xatos es remunten al segle XIX, quan l'agrupació "Els xatos" de Barcelona anava en romiatge fins a l'ermita de Sant Muç,[18] un sant molt popular, per la festivitat de la Pasqua Granada, i el ball de la tarda era molt celebrat a la ciutat. El romiatge va perdre força a principis del segle XX i es va transformar en un aplec simbòlic.

L'Esbart Dansaire de Rubí l'any 1986 amb motiu de la celebració del l'Any del Mil·lenari de Rubí, recupera la festa, que actualment consisteix en anar de la Plaça del Doctor Guardiet, passant per la masia de Can Ramoneda fins a l'ermita de Sant Muç, on s'hi fa una arrossada[19] popular, i durant les celebracions es ballen sardanes, la dansa dels xatos i altres balls tradicionals. També hi participen moltes entitats de cultura popular i tradicional de la ciutat: La Colla de Geganters de Rubí[16] i els gegantons del CEIP Teresa Altet, els Castellers de Rubí, Diables de la Riera de Rubí, Foment de la Sardana de Rubí, la Coral Unió Rubinense.

  • 23 de Maig de 2010.

Fira de Sant Galderic

La fira de Sant Galderic, impulsada per l'Associació Sant Galderic, que es realitza a la plaça del Doctor Guardiet[20] i els carrers del Casc Antic, inclou parades d'artistes i alimentació, i al mateix temps es realitzen cursos de tast de vins, xerrades, exposicions, i una trobada de col·leccionistes.

Els Tres Tombs

Anomenada com el "dia dels burros"[21] per Sant Antoni Abat, patró dels animals. Es celebra als inicis de febrer. Consisteix en la cercavila d'una rua de carros, cavalls i altres animals domèstics. Tots gaudeixen d'un esmorzar popular i a l'acabar la cercavila els animals participants són batejats a l'Església de Sant Pere de Rubí.

Altres festivitats

Compta també amb la festivitat de les reconegudes festes com ara Carnestoltes, la Cavalcada de reis, la fira de Santa Llúcia, o Sant Jordi, a part de nombroses festes de barris i carrers.

Mitjans de comunicació

Rubí edita mitjans de comunicació d'àmbit local:

  • Diari de Rubí Setmanari gratuït d'informació local editat per Imatge Blanch, SL[22] amb una tirada de 15.000 exemplars, escrits parcialment en català i en castellà. Surt cada dijous i es troba en diferents punts de la ciutat. Disposa de pàgina web (http://www.diariderubi.cat/) i fòrum de participació.
  • Guia de Rubí: Classificats, notícies, oci, comerç, gastronomia... (http://www.guiaderubi.es)
  • Ràdio Rubí. Emissora de ràdio municipal fundada el 20 de novembre de 1979, es troba al 99.7 de la freqüència modulada. (http://www.radiorubi.fm/radiorubi/portada/index.php) [23]
  • Rubí Notícies. Setmanari gratuït d'informació local a tot color editat per Premsa de Rubí, SL, té una tirada d'11.000 exemplars, escrits parcialment en català i en castellà, i que es troben en diferents punts de la ciutat. Es va començar a editar el 30 de setembre de 2005 i surt cada divendres. Disposa de pàgina web (http://www.rubinoticies.com/).
  • La Ciutat: Revista municipal gratuïta d'informació local, repartida a les bústies de les cases.
  • La veu de Rubí. Revista de classificats, notícies municipals...
  • Onanà?: Guia gastronòmica, d'oci, vivenda... (http://www.gruponana.com/)
  • L'oferta: Setmanari gratuït d'informació local. A la revista es poden trobar anunciats els principals comerços i particulars de la ciutat, així com també les millors activitats que s'hi organitzen. A part de la capçalera de Rubí, també existeix la de Terrassa, que té els mateixos continguts. Per estar al dia de tot el que passa a la teva ciutat, consulta la seva pàgina web: (http://www.laoferta.net/).

Entitats ciutadanes

Cultura tradicional i popular

Els Castellers de Rubí carregant un 4 de 6 a la diada de Sant Roc de 2007
  • Castellers de Rubí. Prenent el nom de la colla que va existir a Rubí durant l'any 1984, que va fer castells de 5 i un intent de 4 de 6,[24] es crea el 1996 l'actual agrupació, que compta amb uns 90 membres i aixeca castells de sis, tot i haver arribat a aixecar castells de set (dificultat mitja).
  • Colla de Trabucaires de Rubí. Creada el 2007.
  • Colla Gegantera del CEIP Teresa Altet de Rubí. Entitat cultural nascuda a l'escola Teresa Altet, que té com a objectius desenvolupar una activitat cívica i lúdica de coneixement de la cultura catalana i de donar a conèixer Rubí als pobles que visita, mitjançant l'activitat gegantera i musical.
  • Coral Unió Rubinense
  • Diables de la Riera de Rubí.
  • Diables de Rubí.
  • Escola de Sardanes Flor de Neu.
  • Esbart Dansaire de Rubí: Fundat el 1923, és una entitat que treballa en els diferents àmbits de la dansa catalana: l'ensenyament, producció i presentació d'espectacles, i la conservació i difusió de les tradicions catalanes. Compta amb una escola de dansa. Participa activament en l'Aplec de Sant Muç, la Festa dels Xatos, la Ballada de Gitanes al Carrer, i l'organització del Festival Internacional de Dansa Tradicional de Rubí (Rubifolk).
  • Foment de la Sardana de Rubí. Fundat el 23 d'octubre de 1927,[25] les seves activitats es van interrompre el 1936, fins la seva refundació com Fomento de la Danza de la Parroquia de San Pedro de Rubí. El 1977 va recuperar el seu nom original en la celebració del 50è aniversari. Ha editat 6 discs amb sardanes dedicades a Rubí.
Els Gegants de Rubí a la romeria de Montserrat de 2008

Altres cultures

  • Hermandad Rociera de Rubí
  • Irmandade Galega de Rubí

Entitats Solidaries

  • Rubí Solidari, des de 1994.

Clubs esportius

Cent Patins Rubi
Cent Patins Rubí jugant contre l'equip de Sant Andres en la pista d'hoqeui de Rubí - FRANCESC CALVO
  • Taekwondo: Gimnàs Seul.
  • Waterpolo: El Club Natació Rubí té equip masculí, que participa en la segona divisió espanyola, i femení, que participa en la divisió d'Honor. La seva seu és a la zona esportiva de Can Rosés.

Ciutadans il·lustres

Ciutats agermanades

Notes

  1. ↑ Pere Bel: Poblat ibero-romà de Can Fatjó. Diari de Rubí, 13/12/07
  2. ↑ Molí 21. Aproximació a l'entorn de l'antiga Fassina Aguilera [1]
  3. ↑ L'import de la venda fou de 950 florins d'or
  4. ↑ Travessar el túnel del temps [2]
  5. ↑ Font: Diputació de Barcelona [3]
  6. ↑ Dades tretes d'Idescat[4]
  7. ↑ Mapa del sistema tarifari integrat [5]
  8. ↑ Dades Idescat 2007: 70.494 habitants [6]
  9. ↑ Dades extretes de l'Idescat [7]
  10. ↑ 10,0 10,1 Dades extretes de l'anuari de Cajaespaña [8]
  11. ↑ Dades fins el 1940 procedents de Els casinos republicans: política, cultura i esbarjo. El casino de Rubí, 1884-1939.
  12. ↑ Municat [9]
  13. ↑ El tretzè regidor se s'hagués situat en 9.439 vots per superar la resta de d'Hont del segon regidor d'ACR (724,46 per 726)
  14. ↑ Ajuntament de Rubí, L'alcaldessa inaugura diumenge el jaciment romà de Ca n'Oriol [10]
  15. ↑ Plànol turístic de Rubí [11]
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 Gegants de Rubí, les festes[12]
  17. ↑ Guia de Rubí 2006
  18. ↑ Ajuntament de Rubí: Els Xatos [13]
  19. ↑ Anunci de la Festa dels Xatos 2008 [14]
  20. ↑ Associació Sant Galderic.[15]
  21. ↑ Festacatalunya.cat [16]
  22. ↑ Dades de l'editora [17]
  23. ↑ Dades extretes de la pàgina no oficial de Ràdio Rubí [18]
  24. ↑ Dades tretes de la pàgina web dels Castellers de Rubí [19]
  25. ↑ Foment de la Sardana de Rubí [20]
  26. ↑ Gegants de Rubí [21]

Bibliografia

  • Batalla i Alemany, Ramon. Els casinos republicans. política, cultura i esbarjo. El casino de Rubí, 1884-1939, 1999. ISBN 84-8415-123-9. 
  • Freixes, Josep Maria. La Unió Esportiva Rubí, una història (1912-2004), 2004. ISBN 84-609-2741-5. 
  • Pereira Castro, Carlos. Xemeneies de Rubí, 1998. ISBN 84-930697-1-X. 
  • Tresserras i Gajul, Joan Manuel. Rubí en molts sentits, 2001. ISBN 84-7782-790-7. 
  • Torné i Clemente, Meritxell. L'Abans. Rubí recull gràfic 1872-1965, 2002. ISBN 84-95550-12-1. 
  • Moreno Fornés, Meritxell; Pons Alsina, Gemma; Ruiz Villalba, Christian. La rierada de Rubí de 1962, 2000. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rubí
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rubí&oldid=6319589»