Ramon Espasa i Oliver

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:07, 16 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaRamon Espasa i Oliver

(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 de desembre de 1940 (1940-12-02) (83 anys)
Sant Jaume d'Enveja
  Diputat al Parlament de Catalunya
10 d'abril de 1980 – 16 de juliol de 1986
← -
PresidentJordi Pujol i Soley

29 d'octubre de 1999 – 20 d'octubre de 2006
← -
- →
  Diputat al Congrés dels Diputats
10 de juliol de 1986 – 9 de gener de 1996
CircumscripcióBarcelona
  Senador designat pel Parlament de Catalunya
1 de desembre de 1999 – 20 de desembre de 2006
← -
- →
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona (–1965) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMetge
PartitPSUC
Iniciativa per Catalunya
Membre de
Família
CònjugeCarme Sans Alfonso

Ramon Espasa i Oliver (Sant Jaume d'Enveja, Baix Ebre,[1] 2 de desembre de 1940) és un metge i polític que fou diputat al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats.

Biografia

El 1965 es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona, especialitzant-se en cirurgia general i digestiva. Es doctorà en 1975 amb la tesi Estudi de la teoria de la sensibilitat tròfica de Ramon Turró, que va obtenir sobresalient cum laude.[2] i ha treballat com a metge adjunt a la Càtedra Quirúrgica II Professor Piulachs de l'Hospital Clínic i Provincial de Barcelona i al Servei de Cirurgia General de la Ciutat Sanitària Francisco Franco de Barcelona (avui Hospital Universitari Vall d'Hebron). També ha estat cap clínic de Cirurgia Digestiva a la Ciutat Sanitària Príncipes de España (avui Hospital de Bellvitge de l'Hospitalet de Llobregat. És membre de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears i de la Societat Catalana de Cirurgia i el 1976 fou vicesecretari de la junta del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Durant els darrers anys del franquisme ha publicat articles a Tele-Exprés.[1]

De 1976 a 1982 fou ponent al X Congrés de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana, celebrat a Perpinyà, i el 1978 fou coordinador de l'Àmbit Estructura Sanitària del Congrés de Cultura Catalana. Des de 2010 és acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.[2]

Començà a militar en el PSUC el 1968, al qual representà en l'Assemblea de Catalunya. Per aquest motiu fou empresonat el 1974. El 1977 fou nomenat membre del comitè central i de la comissió de sanitat del PSUC. De 1982 a 1988 dirigirà la revista Nous Horitzons.[3]

Durant la Generalitat Provisional (1977-1980) fou conseller de sanitat i assistència social. Fou escollit diputat per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i 1984. Durant la primera legislatura fou Secretari Tercer i Quart del Parlament de Catalunya, secretari segon de la Diputació Permanent, secretari Quart de la Comissió de Reglament i Secretari Quart de la Comissió de Govern Interior.[1] En la segona legislatura fou membre de la Comissió de l'Estatut dels Diputats, de la Comissió de Política Territorial, de la Comissió de Política Social, de la Comissió d'Investigació sobre els Maltractaments Infligits als Menors.[4]

Renuncià a l'escó al Parlament de Catalunya quan fou escollit diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1986 dins les llistes de la coalició Unió de l'Esquerra Catalana, formada pel PSUC i l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra. Fou representant substitut de la Junta de Portaveus del Congrés de Diputats[5] Fou escollit novament diputat a les eleccions generals espanyoles de 1989[6] i a les de 1993 en els llistes d'Iniciativa per Catalunya. El 1994 fou vicepresident Segon de la Comissió no Permanent sobre la intervenció de BANESTO.[7] El 1996 abandonà el PSUC i sota els auspicis de Pasqual Maragall fou escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 i 2003 dins les llistes de PSC-CpC. De 2003 a 2006 fou designat Senador per la Comunitat autònoma, on fou ponent de diverses lleis sanitàries.[8]

Obres

  • La sanidad, hoy (1975)
  • El Servei Nacional de Salut, una alternativa democràtica a la sanitat (1977)

Referències

Enllaços externs


Càrrecs públics
Precedit per:
-
Conseller de Salut i Seguretat Social
Senyal de la Generalitat de Catalunya

19781980
Succeït per:
Josep Laporte i Salas