Unquadnili

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Unquadnili
140Uqn
untrienniunquadniliunquaduni
Hs

Uqn

-
Aspecte
desconegut
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Unquadnili, Uqn, 140
Grup, període, bloc 18, g
Pes atòmic estàndard desconeguda
Configuració electrònica -
-
Configuració electrònica de Unquadnili
Propietats físiques
Propietats atòmiques

Unquadnili, o unquadnilium (també anomenat eka-Tori o dvi-Ceri) és un element químic no sintetitzat de nombre 140 i de símbol Uqn. Consta en la Taula periòdica estesa.[1][2]

Unquadnili és un nom sistemàtic temporal de la IUPAC.

Nomenclatura[modifica]

Unquadnili és un nom temporal que apareix en articles i pàgines sobre la recerca de l'element 140. Atès que encara no s'ha sintetitzat (o descobert), no existeix molta informació sobre aquest element.

Significat[modifica]

És un element amb una capa d'electrons del tipus G ple, amb 18 electrons, i dos electrons en l'orbital f. A mesura que s’allunya de l'illa d'estabilitat (no superior a Z ≈ 127), els àtoms sintetitzats haurien de ser ràpidament extremadament inestables, fins al punt que Z ≈ 130 se cita amb freqüència com a límit "experimental" de l'existència pràctica d'aquests elements;[3] per tant, no és segur que l'element 140 es pugui detectar algun dia amb eficàcia.

Referències[modifica]

  1. Com que l'element 140 no s'ha sintetitzat mai o, a fortiori, ha estat reconegut per la UICPA, no està classificat en cap família d'elements químics. Finalment apareix llistat com a superactínid després del treball de Glenn Seaborg sobre l'extensió de la taula periòdica als anys quaranta, però està estrictament químicament "no classificat".
  2. (anglès) Burkhard Fricke i Gerhard Soff, Dirac-Fock-Slater calculations for the elements Z = 100, fermium, to Z = 173. Atomic Data and Nuclear Data Tables, volume 19, numéro 1, 1977-01, gener 1977. DOI 10.1016/0092-640X(77)90010-9, Bibcode 1977ADNDT..19...83F
  3. Encyclopaedia Britannica: article «Transuranium Element», del qual la secció breu «End of Periodic Table» al final de l'article situa entre 170 i 210 el nombre límit de protons que es poden contenir al mateix nucli, però al voltant del 130 el límit efectiu més enllà del qual els àtoms deixarien de ser observables.