28 de març
| << | Març 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
| Tots els dies | ||||||
El 28 de març és el vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 278 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1931 - Palma: El Front Únic Antimonàrquic fa un míting al teatre Balear.[1]
- 1938 - Fraga, Baix Cinca: El bàndol nacional conquereix la vila.[2]
- 1954 - Barcelona: Col·locació de la primera pedra del Camp Nou.[3]
- Resta del món
- 1801 - Florència (Toscana, Itàlia): la Primera República Francesa i el Regne de Nàpols signen el Tractat de Florència de 1801 després de la victòria del primer en la guerra de la Segona Coalició.
- 1802 - L'asteroide (2) Pal·les és descobert per Heinrich Wilhelm Olbers. És el segon asteroide més gran i el segon a ser descobert, quan Olbers estava realitzant observacions per a localitzar i determinar l'òrbita del primer asteroide descobert, l'(1) Ceres.
- 1844 - Madrid: Al Teatro de la Cruz, estrena de Don Juan Tenorio de José Zorrilla.
- 1853 - El Regne Unit i el Segon Imperi Francès declaren la guerra a l'Imperi Rus, comença la Guerra de Crimea
- 1871 - París, França: S'estableix formalment la Comuna de París, que dominarà breument la ciutat, fins al 28 de maig.
- 1939 - Madrid és conquerit pel bàndol nacional, a les acaballes de la Guerra civil espanyola.[4]
- 1967 - Ciutat del Vaticà: el papa Pau VI publica l'encíclica Populorum Progressio.
- 1979 - Harrisburg, Pennsilvània, Estats Units: Accident de Three Mile Island, el reactor nuclear de l'illa de Three Mile falla una bomba del sistema de refrigeració del reactor, es produeix l'evaporació d'aigua contaminada i això provoca una fusió nuclear.
- 1996 - Taipei, Taiwan: comença a operar el Metro de Taipéi (MRT).[5]
- 2006 - França: Almenys 1 milió de treballadors, estudiants i aturats prenen els carrers en protesta per la proposta del govern de Dominique de Villepin de Llei del Contracte de Primer Treball.[6] Aquesta proposta serà retirada pel president Jacques Chirac i el primer ministre Villepin el 10 d'abril.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1866, Igualada: Jaume Boloix i Canela, poeta català, fundador de la revista La Creu de Catalunya (m. 1921).
- 1902, Barcelona: Octavi Saltor i Soler, escriptor i polític català.[7]
- 1907, Sabadell: Joan Bartomeu i Valls, contramestre de telers català, víctima del nazisme.
- 1914, Barcelona: Rosa Balcells i Llastarry, arpista i professora d'arpa catalana (m. 1997).[8]
- 1928, Barcelona: José Luis de Delás Franco, director d'orquestra i compositor.
- 1930, Barcelona: Eduard Castellet i Díaz de Cossío, empresari editor i escriptor català.[9]
- 1933, Barcelona: Tete Montoliu, pianista de jazz, cec de naixement (m. 1997).[10]
- 1937, Barcelona: Carme Mayol Fernández, bibliotecària i professora catalana.
- 1968, Barcelonaː Sònia Godall i Cassi, atleta catalana especialitzada en llançament de disc.[11]
- 1970, Barcelona: Núria Ayala i Mitjavila, nedadora i entrenadora catalana, especialitzada en natació sincronitzada.[12]
- 1976, Alcoi: Eva García Sempere, biòloga i política valenciana que ha estat diputada en el Congrés dels Diputats.[13]
- 2001, l'Hospitalet de Llobregat: María Vicente García, atleta d'heptatló catalana.[14]
- Resta del món
- 1472, Savignano di Prato, Toscana: Fra Bartolomeo o fra Bartolommeo (di Pagholo) considerat un dels grans artistes del Renaixement a Florència. Inicialment va rebre el nom de Baccio della Porta, però va canviar-lo pel de fra Bartolomeo l'any 1500 en ingressar en l'orde dominicà.(m. 1517)[15]
- 1515, Àvila, Castella: Teresa de Jesús, o d'Àvila, monja carmelita, reformadora de l'orde, escriptora, mística i teòloga (m. 1582).[16]
- 1724, Haarlem: Maria Machteld van Sypesteyn, pintora neerlandesa de miniatures.[17]
- 1750, Caracas, Veneçuela: Sebastián Francisco de Miranda Rodríguez, més conegut com a Francisco de Miranda, va ser un general veneçolà, considerat com a precursor de l'emancipació americana de l'Imperi Espanyol.
- 1766, Eisenstadt, antic Imperi Austrohongarès: Joseph Weigl, compositor hongarès (m. 1846).
- 1779, Bratislavaː Josephine Brunsvik, probablement la dona més important en la vida de Beethoven (m. 1821).[18]
- 1819, París, França: André Adolphe Eugène Disdéri, fotògraf francès que va començar la seva carrera fotogràfica fent daguerreotips (m. 1889).[19]
- 1862, Nantes, França: Aristide Briand: polític francès, Premi Nobel de la Pau de 1926 (m. 1932).[20]
- 1868 -
- Nijni Nóvgorod, Imperi Rus: Maksim Gorki, escriptor rus i soviètic.(m. 1936).[21]
- Osaka: Keishiro Matsui, polític i diplomàtic japonès.
- 1886 - Horodok, a l'Imperi rus, actual Ucraïnaː Clara Lemlich, sindicalista i sufragista americana (m. 1982).[22]
- 1890, Denver, Colorado: Paul Whiteman, director d'orquestra de jazz nord-americà (m. 1967).[23]
- 1892, Gant, Bèlgica: Corneille Heymans, metge belga, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1938 (m. 1968).[24]
- 1899, Merkheuli, districte de Sukhum (Imperi Rus): Lavrenti Béria, polític soviètic (m. 1953).[20]
- 1901, Estocolm, Suècia: Marta de Suècia, Princesa de Suècia que, pel seu matrimoni, esdevingué princesa hereva de Noruega.[25]
- 1926, Madridː Cayetana Fitz-James Stuart, aristòcrata espanyola, cap de la Casa d'Alba (m. 2014).[26]
- 1927,
- Calcuta, Índia: Vina Mazumdar, acadèmica, feminista, pionera en els estudis de les dones a l'Índia i figura destacada del moviment de dones en la postindependència (m. 2013).
- Göteborg: Marianne Fredriksson, escriptora i periodista sueca (m. 2007).[27]
- 1929, Pécs: Olga Tass, gimnasta artística hongaresa, medallista olímpìca en tres Jocs.[28]
- 1930, Chicago (EUA): Jerome Isaac Friedman, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1990.
- 1936 (Perú): Mario Vargas Llosa, novel·lista, articulista, assagista i polític peruà.
- 1942, St. Albans, Regne Unit: Mike Newell , director de cinema britànic.
- 1943, Barnstaple, Regne Unit: Richard Eyre, director de cinema, teatre i televisió britànic.
- 1944, Elisabeth, Nova Jersey, Estats Units: Richard Francis Dennis Barry III "Rick Barry" va ser un jugador de bàsquet estatunidenc.
- 1946, Cabana, Regió d'Ancash (Perú): Alejandro Celestino Toledo Manrique polític i economista peruà, va ser President Constitucional de la República del Perú des del 28 de juliol de 2001 fins al 28 de juliol de 2006.
- 1954, Bombai, Índia: Anuradha Ghandy, política i dirigent revolucionària comunista (m. 2008).
- 1956, Jūrmala: Amanda Aizpuriete, poetessa i traductora letona.[29]
- 1957, Saragossa: Inés Ayala Sender, filòloga i política aragonesa, ha estat diputada al Parlament Europeu.[30]
- 1959, San José (Costa Rica)ː Laura Chinchilla, política costa-riquenya, ha estat Ministra de Justícia, vicepresidenta i la primera dona presidenta.[31]
- 1960, França: Eric-Emmanuel Schmitt, filòsof, escriptor i dramaturg francès.
- 1970, Minneapolis, Minnesota, Estats Units: Vince Vaughn, actor, productor de cinema i guionista estatunidenc.
- 1971, Sant Sebastiàː Bakartxo Tejeria, advocada i presidenta del Parlament Basc durant tres legislatures.[32]
- 1974, Guayaquil, Equador: Sharon la Hechicera―nom artístic d’Edith Rosario Bermeo Cisneros—, cantant, actriu i empresària, coneguda per la seva carrera musical de tecnocumbia.
- 1975, Santander, Espanya: Iván Helguera Bujía, futbolista càntabre.
- 1980, Bucarest, Romania: Albert Streit, futbolista alemany.
- 1982, Madridː Barei, cantant i compositora espanyola.[33]
- 1986:
- Nova York, Estats Units: Lady Gaga, cantautora, actriu i pianista estatunidenca.[34]
- Madrid, Espanya: Amaia Salamanca, actriu espanyola.[35]
- Plzeň: Barbora Strýcová, tennista professional txeca, que arribà al número 16 del rànquing individual (2017), medallista olímpica.[36]
- 1990, Wiltshire, Anglaterra: Zoella, vlogger especialitzada en moda i bellesa, escriptora i personalitat d'Internet.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1485 - Barcelona: Pere Joan Sala, cap dels remences, executat.
- 1942 - Alacant: Miguel Hernández Gilabert, poeta i dramaturg valencià (n. 1910).[37]
- 1979 - Ciutat de Mèxic: Carme Cortès i Lladó, pintora impressionista catalana (n. 1892).[38]
- 1988 - Tiana: Clotilde Godó, pianista, deixebla d'Enric Granados i amant seva (n. 1885).[39]
- Resta del Món
- 1239 - Oki Islands (Japó): emperador Go-Toba va ser el 82è emperador del Japó, segons l'ordre tradicional de successió
- 1559 - Suzhou (Xina): Wen Zhengming (en xinès tradicional: 文徵明) erudit xinès, expert en jardins, pintor i cal·lígraf important. (n. 1470).[40]
- 1881 - Sant Petersburg (Rússia): Modest Mússorgski, compositor rus (n. 1839)[41]
- 1941 - Lewes, Anglaterra, Virginia Woolf, escriptora i feminista anglesa.(n. 1882).[42]
- 1943 - Beverly Hills, Califòrnia (EUA): Serguei Rakhmàninov, compositor i pianista rus (n. 1873).[43]
- 1969 - Denison, Texas (EUA): Dwight D. Eisenhower, 34è president dels Estats Units.(n. 1890)[20]
- 1973 - Rio de Janeiro: Maria Martins, escultora, dissenyadora, gravadora, pintora, escriptora i música brasilera (n. 1894).[44]
- 1974 - Nova York: Dorothy Fields, llibretista i lletrista americana (n. 1905).[45]
- 1982 - Berkeley, Califòrnia (EUA): William Francis Giauque, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de 1949 (n. 1895).
- 1985 - Saint-Paul de Vence, França: Marc Chagall, pintor belarús que va desenvolupar la seua carrera a França (n. 1887)[46]
- 1994 - París (França): Eugen Ionescu, escriptor romanès, sobretot en llengua francesa, creador del teatre de l'absurd (n. 1909).[47]
- 1995 - Madridː Ana Mariscal, actriu, directora i productora cinematogràfica espanyola (n. 1923).[48]
- 2000 - Frome, Somerset (Anglaterra): Anthony Powell, escriptor, editor i crític anglès (n. 1905).[49]
- 2004 - Suïssa: Peter Ustinov, cineasta britànic d'origen rus.
- 2008 - Cossonnay: Carla Prina, pintora abstracta italiana (n. 1911).[50]
- 2023 - Tòquio (Japó): Ryūichi Sakamoto, compositor i actor japonès.[51]
Festes i commemoracions
[modifica]- sant Guntram de Borgonya, rei franc
- Sant Sixt III, papa;
- Sant Enravota-Boian, príncep de Bulgària;
- Sant Tutiló de Sankt Gallen, abat;
- Sant Esteve Harding, abat, cofundador de l'Orde del Cister.
Referències
[modifica]- ↑ Gabriel, Pere. El moviment obrer a Mallorca (en anglès). Curial-Lavínia, 1973, p. 186. ISBN 847256021X.
- ↑ Besolí, Andreu. Ebro 1938 (en anglès). Inédita Editores, 2005, p. 46. ISBN 8496364275.
- ↑ «28 de març del 1954: Primera pedra del Camp Nou | FC Barcelona». [Consulta: 20 març 2017].
- ↑ Montoliú Camps, Pedro. Madrid en la posguerra, 1939-1946: los años de la represión (en castellà). Silex Ediciones, 2005, p. 13. ISBN 8477371598.
- ↑ 闕秀瑩. «Chronicles» (en anglès), 11-10-2010. [Consulta: 20 març 2017].
- ↑ «Retraites: la mobilisation s'amplifie, Woerth promet des "avancées"» (en francès). eitb, 08-09-2010. [Consulta: 16 novembre 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ Torra i Oliveres, Lluís. «Octavi Saltor i Soler». CIVTAT. Ideari d'Art i Cultura. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Rosa Balcells i Llastarry | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 setembre 2020].
- ↑ «Eduard Castellet i Díaz de Cossío | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ «Tete Montoliu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ «Sònia Godall Cassi». Gran Enciclopèdia Catalana, 30-04-2013. [Consulta: 7 setembre 2016].
- ↑ «Núria Ayala Mitjavila | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ «XII Legislatura (2016-2019). García Sempere, Eva». Congreso de los Diputados. [Consulta: març 2020].
- ↑ Mendiola, Luís. «María Vicente: el deslumbrante futuro del atletismo». El Periódico, 16-11-2018. [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ Paoletti, John T.. El arte en la Italia del Renacimiento. Madrid, España: Akal, 2002. ISBN 84-460-1149-2.
- ↑ «Teresa de Jesús | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ Huiskamp, Marloes. «Sypesteyn, Maria Machteld van (1724-1774)» (en neerlandès). Digitaal Vrouwenlexicon van Nederland, 13-01-2014.
- ↑ «Amada Inmortal. Joséphine van Brunsvick». LvBeethoven.com. [Consulta: 31 març 2020].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ 20,0 20,1 20,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Hingley, Ronald Francis. «Maxim gorki (Russian writer)» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 11-02-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ «¿Quién es esa chica que dijo “huelga general”?» (en castellà). La Izquierda Diario. Celeste Murillo, 26-11-2021. [Consulta: 10 maig 2022].
- ↑ «Paul Whiteman | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ «Corneille Heymans». The Nobel Prize. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ «Crown Princess Märtha (1901-1954)». Det Norske Kongehus. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ «María del Rosario Cayetana Fitz-James Stuart y de Silva | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ Larsson, Lisbeth. «Lillemor Marianne Fredriksson» (en suec). Svenskt kvinnobiografiskt lexikon, 08-03-2018. [Consulta: 8 gener 2022].
- ↑ «Gyász: elhunyt az olimpiai bajnok Tass Olga» (en hongarès). Nemzeti Sport, 11-07-2020. [Consulta: 30 gener 2024].
- ↑ «Amanda Aizpuriete» (en letó). Literatura LV. Institut de Literatura, Folklore i Art de la Universitat de Letònia. [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ «8ª legislatura | Inés AYALA SENDER». Parlamento Europeo. Eurodiputados. [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ «Laura Chinchilla Miranda | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ «Bakartxo Tejería, presidenta de la Cámara vasca con los votos del PNV» (en castellà). El Imparcial. [Consulta: 27 gener 2021].
- ↑ Fabelo, Rubén. «Eurovisión 2016. Barei» (en castellà). Eurovision Spain, 01-05-2017. [Consulta: 29 gener 2021].
- ↑ «Lady Gaga» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 29-01-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ Bárcena, Eva. «Amaia Salamanca cumple 30 años: 'parón' televisivo y estabilidad personal» (en castellà). Vanitatis. El confidencial, 28-03-2016. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ «Barbora Strycova». WTA Official. [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ «Biografía español. Miguel Hernández, poeta y dramaturgo español.». Instituto Cervantes. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ «Esquela» (en castellà). La Vanguardia, 31-03-1979. [Consulta: 10 juliol 2022].
- ↑ Dalmau i Ribalta, Antoni «Enric Granados i Clotilde Godó». Revista d'Igualada, núm. 54, 12-2016, pàg. 24-39.
- ↑ Schirokauer, Conrad.. Breve historia de la civilizacion china. Barcelona: Ediciones Bellaterra, 2011. ISBN 978-84-7290-555-9.
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Reid, Panthea. «Virginia Woolf» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 21-01-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ Norris, G. «Rachmaninoff [Rakhmaninov, Rachmaninov, Serge]». A: Grove Music Online. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.50146 [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ Ribeiro, Lilian «Maria Martins, l'única surrealista de Brasil». Idus. Repositorio institucional de la Universidad de Sevilla.
- ↑ «Dorothy Fields | The Stars | Broadway: The American Musical | PBS» (en anglès). [Consulta: 25 febrer 2019].
- ↑ Gombrich, E. H. (Ernst Hans), 1909-2001.. La historia del Arte. Madrid: Debate, 1997. ISBN 84-8306-044-2.
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Ana Mariscal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ «Prina, Carla | SIKART Dizionario sull'arte in Svizzera» (en italià). [Consulta: 3 desembre 2023].
- ↑ ; Saperstein, Pat «Ryuichi Sakamoto, Oscar Winner for 'Last Emperor' Score, Dies at 71». Variety, 02-04-2023 [Consulta: 2 abril 2023].
