Vés al contingut

Cronologia egípcia convencional

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Dinasties de faraons
a l'antic Egipte
(Entre parèntesis any aproximat
d'inici, sempre aC)
Període predinàstic
Període protodinàstic
Període arcaic
I (3100) - II (2890)
Regne Antic
III (2686) - IV (2613) - V (2498)
VI (2345)
Primer Període Intermedi
VII (2181) - VIII (2173) - IX (2160)
X (2130) - XI (2133) (Només a Tebes)
Regne Mitjà
XI (Tot Egipte)
XII (2040) - XIII (1786) - XIV (1633)
Segon Període Intermedi
XV (1674) - XVI (1684) - XVII (1650)
Regne Nou
XVIII (1567) - XIX (1320) - XX (1200)
Tercer Període Intermedi
XXI (1085) - XXII (945) - XXIII (730)
XXIV (720) - XXV (716) - XXVI (664)
Primer període persa (525)
Baix imperi
XXVIII (404) - XXIX (399) - XXX (380)
Segon període persa (343)
Període hel·lenístic
Alexandre el Gran (332)
Dinastia ptolemaica (323)
Província romana (30)
Conquesta àrab
Conquesta otomana

La cronologia egípcia convencional representa el consens dels experts sobre la cronologia dels governants de l'antic Egipte, tenint en compte els estudis acceptats durant el segle xx, però sense incloure cap de les principals propostes de revisió que també s'han fet durant aquest temps.

Aquest article conté la llista dels faraons de l'antic Egipte des del període predinàstic d'Egipte fins al final de la dinastia ptolemaica, quan es va convertir en una província de l'antiga Roma per Cèsar August l'any 30 aC.

Totes les dates de la cronologia són abans de Crist (aC).

Les dates de les dinasties XXI a la XXVI són de Kenneth Kitchen (1973), complementat per Ian Shaw (2000). Hi ha una discrepància de 60 anys entre les dates proposades per aquests dos autors. No hi ha cap intent d'eliminar aquesta discrepància en la cronologia i és presentada combinada.

Existència de llistes dels primers faraons

[modifica]

Els textos de les antigues llistes existents dels primers faraons són incomplets:

Archibald Sayce va donar diverses dades comparatives d'aquestes llistes en el seu llibre Els antics imperis d'Orient (1884),[1] a més de les llistes que van fer Heròdot, Diodor de Sicília i Eratòstenes.

Període predinàstic

[modifica]

El Període predinàstic de l'antic Egipte és el període anterior a la Dinastia I, és a dir, abans de la unificació del país i comprèn més o menys del 6000 aC al 3000 aC i correspon aproximadament al període neolític d'Egipte.

En els textos de la pedra de Palerm, el papir de Torí i la llista de reis de Manetho hi ha diferents versions dels noms dels reis-déus que van governar al principi segons la mitologia egípcia.

Papir de Torí Manetho
(Equivalent grec) 		Funció
Ptah Hefest Artesans i creació
Ra Hèlios Sol
Shu Sothis Aire
Geb Gea Terra
Osiris Hades Mort i més enllà
Seth Tifó Caos
Horus Ares Guerra
Thoth Atena Coneixement
Ma'at Ordre

A aquests reis-déus els succeeixen diferents semidéus.

Papir de Torí Durada Manetho Durada
Segona dinastia de Déus desconegut Dinastia de Semidéus desconegut
Dinastia dels Akhu (esperits) desconegut 30 reis de Memfis 1790 anys
Dinastia dels deixebles d'Horus desconegut 10 reis de Tinis 350 anys

Període protodinàstic

[modifica]

El període protodinàstic, conegut també com a Dinastia 0, és considerada la fase final del període predinàstic a Egipte. Es tracta d'una denominació genèrica per referir-se als sobirans egipcis dels quals es coneix el nom i són anteriors a la Dinastia I, situat generalment entre els anys 3200 i 3000 aC. S'incloen els faraons del Baix Egipte i de l'Alt Egipte perquè van ser governats com a regnes separats.

Baix Egipte

[modifica]

El Baix Egipte consistia en el nord del riu Nil i el Delta del Nil. La següent llista pot ser incompleta.

Nom Comentari Data
Hsekiu[2] Només conegut a partir de la pedra de Palerm ?
Khayu[2] Només conegut a partir de la pedra de Palerm ?
Tiu[2] Només conegut a partir de la pedra de Palerm ?
Thesh[2] Només conegut a partir de la pedra de Palerm ?
Neheb[2] Només conegut a partir de la pedra de Palerm ?
Wazner[2] Només conegut a partir de la pedra de Palerm c. 3100 aC?
Mekh[2] Només conegut a partir de la pedra de Palerm ?
Doble Falcó Compulsat a través de troballes al Sinaí i al Baix Egipte c. 3200 aC?

Alt Egipte

[modifica]

L'Alt Egipte consistia en la vall del riu Nil i el sud del seu delta. La següent llista potser no és completa (n'hi ha molts més d'existència incerta).

Nom Imatge Comentari Data
Escorpí I Una tomba antiga a Umm el-Qa'ab té un escorpí com a insígnia. c. 3200 aC?
Iri-Hor
Possiblement fou el predecessor de Ka. c. 3150 aC?
Horus-Ka [3][4]
També llegit com a Sekhen en lloc de Ka. Possiblement fou el predecessor de Narmer. c. 3100 aC
Rei Escorpí
Es pot llegir també com a Serket i possiblement fos el mateix Narmer. c. 3150 aC
Narmer
Rei que va governar l'Alt i el Baix Egipte.[5] c. 3150 aC

Període arcaic

[modifica]

El Període arcaic o Període tinita (de Tinis o Abidos, lloc d'origen dels faraons) és un període de la història de l'antic Egipte que correspon a la Dinastia I i II des d'aproximadament el 3150 fins al 2686 aC.

Dinastia I

[modifica]

La Dinastia I va durar aproximadament entre el 3150 i el 2890 aC.

Nom Imatge Comentari Data
Narmer
Es creu que es la mateixa persona que Menes i que va unificar l'Alt i el Baix Egipte. c. 3150 aC
Hor-Aha
c. 3050 aC
Djer
41 anys de regnat
Djet
10 anys de regnat [6]
Merneith
Va ser una dona i regent de Den, però que hagués governat com a faraó.
Den
És el primer faraó representat amb la corona doble d'Egipte. 42 anys de regnat [6]
Anedjib
10 anys de regnat
Semerkhet
9 anys de regnat
Qa'a
2916?-2890 aC

Durant l'interregne entre la primera i la segona dinastia van governar dos faraons durant breu temps.

Nom Imatge Comentari Data
Sneferka
Regnat molt curt. c. 2900 aC
«Ocell»
Regnat molt curt. c. 2900 aC

Dinastia II

[modifica]

La Dinastia II va durar aproximadante el 2890 i el 2686 aC.

Nom Imatge Comentari Data
Hotepsekhemwy[7]
25 – 29 anys de regnat
Raneb[8]
El nom pot ser llegit tan Nebra com Raneb. Podria ser la mateixa persona que Weneg. [9] 10 – 14 anys de regnat
Ninetjer[10]
Possiblement va dividir Egipte entre els seus successors. 43 – 45 anys de regnat
Weneg[11]
Podria ser un governant independent o la meteixa persona que Sekhemib-Perenmaat o Raneb.
Senedj[12]
Possiblement fos la mateixa persona que Seth Peribsen. [13]
Peribsen[14]
Pot haver governat només l'Alt Egipte i pot ser la mateixa persona que Senedj o Sekhemib-Perenmaat. [15]
Sekhemib
Pot haver governat només el Baix Egipte, i pot ser la mateixa persona que Seth-Peribsen. [15]
Khasekhem(wy)[16][17]
Reunifica Egipte després d'un període de dificultats voltant al 2690 aC. 17 – 18 anys de regnat

Regne Antic

[modifica]

El Regne Antic o l'Imperi Antic fou un període de la història de l'antic Egipte, entre les Dinasties III i VI, on l'estructura de l'estat s'esdevé centralitzada per la pèrdua del poder dels nomós en favor d'un poder central únic que abasta tot el país.

Dinastia III

[modifica]

La Dinastia III va durar entre el 2686 i el 2613 aC.

Nom Imatge Comentari Data
Djoser[18][19]
Va encarregar la construcció de la primera piràmide d'Egipte, la piràmide esglaonada, construïda per Imhotep.[20] 19 o 28 anys de regnat c. 2670 aC; La datació basada en el carboni 14 indica que va regnar entre el 2691 i el 2625 aC[21]
Sekhemkhet[22]
Imhotep va participar en la seva piràmide inacabada en Saqqara. 2649-2643 aC
Sanakht
Podria ser el mateix que Nebka. c. 2650 aC
Khaba
Podria ser el mateix que Nebka i la seva piràmide no va ser finalitzada. 2643-2637 aC
Huni[23]
Podria ser el mateix que Qahedjet, i podia haver construït la piràmide de Meidum. 2637-2613 aC

Dinastia IV

[modifica]

La Dinastia IV va durar entre el 2613 i el 2498 aC.

Nom Imatge Comentari Data
Sneferu
Va construir la piràmide de Meidum i la piràmide encorbada. També va construir la piràmide vermella, que es pot considerar com la primera autèntica piràmide.
2613-2589 aC
Khufu
Va construir la piràmide de Kheops.
2589-2566 aC
Djedefra
Va construir la piràmide d'Abu Rawash i es creu que va construir l'Esfinx de Guiza.
2566-2558 aC
Khafra
Va construir la piràmide de Khefren
2558-2532 aC
Aquí algunes autoritats afegeixen a Bakka, seguint al historiador Manetho
Menkaura
Va ser el constructor de la piràmide de Micerí.
2532-2503 aC
Shepseskaf
Va construir una mastaba, tencant així la tradició de la construcció de piràmides.
2503-2498 aC

Dinastia V

[modifica]

La Dinastia V va durar entre el 2498 i el 2345 aC.

Nom Imatge Comentari Data
Userkaf
Va ser enterrat en una piràmide de Saqqara i va construir el primer Temple Solar a Abusir al-Melek.
2498-2491 aC
Sahure
Va traslladar la Necròpolis Reial a Abusir al-Melek, mentre es construïa la seva piràmide.
2490-2477 aC
Nefererkare
2477-2467 aC
Shepsekare
2467-2460 aC
Neferefre
2460-2458 aC
Niuserre
2445-2422 aC
Menkauhor
2422-2414 aC
Djedkare
2414-2375 aC
Unas
En la seva piràmide es troben els primers textos de les piràmides.
2375-2345 aC

Dinastia VI

[modifica]

La Dinastia VI va durar entre el 2345 i el 2181 aC.

Nom Imatge Comentari Data
Teti
Possiblement va ser assassinat pel seu successor.
2345–2333 aC
Userkare
Va regnar entre 1 i 5 anys a costa d'haver usurpat el tron a Teti.
2333–2332 aC
Pepi I
2332–2283 aC
Merenre I
2283–2278 aC
Pepi II
Possiblement fins a 2224 aC, el que podria explicar els següents quatre reis.
2278–2184 aC
Merenre II Només s'esmenta en l'Enciclopèdia Oxford de l'Antic Egipte. Va regnar durant Pepi II, i possiblement era el seu fill.
2200–2199 aC
Neferka Va regnar durant 2 anys, 1 mes i 1 dia, segons fica el papir de Torí.
2197–2193 aC
Aba Va regnar durant 4 anys i 2 mesos.
2193–2176 aC
Faraó desconegut Aquí hi figura un faraó desconegut.
Merenre Nemtyemsaf II [24]
Faraó incert.
Neitiqerty Siptah Aquest rei va poder haver estat confós en els últims anys amb Nitocris, una suposada dona governant.[25]

Primer Període Intermedi

[modifica]

El Primer Període Intermedi, sovint descrit com un període fosc a la història de l'antic Egipte, va durar aproximadament cent anys, des de c. 2181 fins al 2055 aC, després del final del Regne Antic.[26] S'hi inclouen les Dinasties VII, VIII, IX i X, i part de la Dinastia XI.

Dinastia VII i VIII (combinats)

[modifica]

La Dinastia VII i la dinastia VIII va durar entre c. 2181 fins al 2160 aC.

Aquesta taula es basa en la llista d'Abidos del temple de Seti I. Només al voltant de dos o tres faraons són arqueològicament testificats per aquesta època breu, i es va acordar per tant que hagin existit en realitat. Tots els altres noms són sospitosos d'haver ser invents molt posteriorment per cobrir buits en el registre de l'edat fosca.

Nom Imatge Comentari Data
Neferkare I
Netjerkare
Menkare
Neferkare II
Neferkare III Nebi
Djedkare Shemu
Neferkare IV Khendu
Merenhor
Algunes autoritats posen a Merenhor aquí.
Neferkamin
Nekare
Neferkare V Tereru
Neferkahor
Neferkare VI
Sneferkare Annu
Ibi I
Enterrat a una piràmide en Saqqara. 2169–2167 aC
Nefererkare II
2167–2163 aC
Neferkauhor
2163–2161 aC
Neferirkare
2161–2160 aC

Dinastia IX

[modifica]

La Dinastia IX[27] va durar entre el 2160 i el 2130 aC. El papir de Torí descriu uns 18 reis de la IX i X dinastia. D'aquests, 12 s'han perdut i 4 són parcials.[27]

Nom Imatge Comentari Data
Khety I (Akthoy I)
Manetho afirma que Akthoy va fundar aquesta dinastia. 2160–? aC
Faraó desconegut Aquí figura un faraó desconegut.
Neferkare III (VII) ?
Khety II (Aktoy II)
?
Senenh-; o Setut ?
Faraó desconegut Aquí figura un faraó desconegut. ?
Faraó desconegut Aquí figura un faraó desconegut. ?
Faraó desconegut Aquí figura un faraó desconegut. ?
Faraó desconegut Aquí figura un faraó desconegut. ?

Dinastia X

[modifica]

La Dinastia X era un grup local que dominava el Baix Egipte i que va governar entre el 2130 i el 2040 aC.

Nom Imatge Comentari Data
Meryhathor 2130–?
Neferkare IV (VIII) ?
Khety III (Aktoy III) ?
Merykare
?–2040 aC

Dinastia XI (només a Tebes)

[modifica]

La Dinastia XI era un grupo local de l'Alt Egipte que va governar entre el 2134 i el 1991 aC. La Dinastia XI es va originar a partir de nomarques de Tebes que van servir als faraons de les dinasties VIII, IX i X.

Nom Imatge Comentari Data
Intef el Vell o Iry-pat
Fou un nomarca tebà que servia a un rei desconegut i que després fou considerat com a fundador de la Dinastia XI.

A partir de Mentuhotep I, els successors d'Intef el Vell es van independitzar dels seus amos del nord i eventualment van conquerir Egipte sota el regnat de Mentuhotep II.

Nom Imatge Comentari Data
Mentuhotep I
Era un nomarca tebà, pero que podia haver governat amb independència.
?–2134 aC
Antef I
Primer membre de la dinastia que reclama el nom d'Horus.
2134–2117 aC
Antef II
Conqueridor d'Abidos.
2117–2069 aC
Antef III
2069–2060 aC

Imperi Mitjà

[modifica]

L'Imperi Mitjà, també anomentat Regne Mitjà (c. 2050-1750 aC) s'inicia amb la unificació d'Egipte sota Mentuhotep II, a mitjans de la Dinastia XI. Aquesta època comprèn la segona part de la Dinastia XI i la Dinastia XII.[28]

Dinastia XI (tot Egipte)

[modifica]

La segona part de la dinastia XI està inclosa en l'Imperi Mitjà.

Nom Imatge Comentari Data
Mentuhotep II [29]
Va conquerir tot Egipte al voltant del 2015 aC i comença l'Imperi Mitjà.
2060–2010 aC
Mentuhotep III [30]
Envia la primera expedició al País de Punt.
2010–1998 aC
Mentuhotep IV [31]
Obscur faraó que no apareix a les llistes i no se sap on és la seva tomba. Pot haver estat enderrocat pel seu visir i successor Amenemhat I.
1997–1991 aC

Dinastia XII

[modifica]

La Dinastia XII va durar entre el 1991 i el 1802 aC, i posteriorment els egipcis la van considerar com la més gran de les seves dinasties.

Nom Imatge Comentari Data
Amenemhat I

[32][33]

Va prendre el poder després enderrocar Mentuhotep IV. Va morir assassinat.
1991–1962 aC
Senusret I

[34]

(Sesostris I)

Va construir la Capella Blanca a Karnak.
1971–1926 aC
Amenemhat II

[35]

1929–1895 aC
Senusret II

[36]

(Sesostris II)

1897–1878 BC
Senusret III

[37]

(Sesostris III)

Va ser el faraó més poderós de l'Imperi Mitjà.
1878–1860 aC
Amenemhat III

[38]

1860–1815 aC
Amenemhat IV

[39]

1815–1807 aC
Sobekneferu

[40]

Al morir el seu marit Amenemhat IV, fou proclamada reina però com a regent d'un menor d'edat.
1807–1802 aC

Dinastia XIII

[modifica]

La Dinastia XIII (segons el papir de Torí) va durar entre el 1802 fins al voltant del 1649 aC, i va durar uns 153 o 154 anys segons l'historiador Manethó.

Nom Imatge Comentari Data
Sobekhotep I o Wegaf
Va fundar la Dinastia XIII. El seu regnat està ben testificat i va ser conegut com Sobekhotep I en la hipòtesi dominant, i com Sobekhotep II en els estudis més antics. 1802–1800 aC
Sebenef
Potser un germà de Sobekhotep I i fill d'Amenemhat IV . 1800-1796 aC
Nerikare
1796 aC
Amenemhet V
1796–1793 aC
Ameni Qemau Enterrat a la piràmide d'Ameni al sud de Dashur. 1795–1792 aC
Hotepibre També anomentat Sehotepibre. 1792–1790 aC
Iufeni Conegut només pel papir de Torí. Regnat molt curt, possiblement entre c. 1790 i el 1788 aC
Amenemhet VI
1788–1785 aC
Nebnun Semenkare 1785–1783 aC o 1739 aC [41]
Sehotepibre 1783–1781 aC
Sewadjkare Conegut només pel papir de Torí.
Nedjemibre Conegut només pel papir de Torí. 7 mesos, al 1780 aC o 1736 aC [41]
Sobekhotep I
Conegut com a Sobekhotep II en la hipòtesi dominant, i conegut com a Sobekhotep I en estudis anteriors. 1780–1777 aC
Reniseneb Va regnar 4 mesos. 1777 aC
Hor I
Famós per haver-se trobat intacte el tresor de la seva tomba i per l'estàtua de Ka. Va regnar 1 any i 6 mesos, 1777–1775 aC
Sekhemre Kutawire
Possiblement fill d'Hor I. 1775–1772 aC
Djedkheperew
Possiblement fill d'Hor I i germà de Khabaw, identificat prèviament com a Khendjer. 1772–1770 aC
SebKay
Possiblement van ser dos reis, Seb i el seu fill Kay.
Amenemhet VII
Un rei molt conegut testificat en nombroses esteles i molts documents. 1769–1766 aC
Wegaf
Fundador de la dinastia, segons els antics estudis. c. 1767 aC
Khendjer
Constructor de la piràmide de Khendjer a Saqqara. Va governar un mínim de 4 anys i 3 mesos c. 1765 aC
Imira-mesha
Va regnar almenys 10 anys a partir de 1759 aC o 1711 aC.[42]
Antef V
?
Seth I Meribra ?
Sobekhotep III
c. 1755–1751 aC
Neferhotep I
1751–1740 aC
Sihathor Regent efímer, va ser germà de Neferhotep I, però no va governar de forma independent. 1739 aC
Sobekhotep IV
1740–1730 aC
Sobekhotep V
c. 1730 aC
Sobekhotep VI
c. 1725 aC
Ibiaw
1725–1714 aC o 1712–1701 aC
Merneferre Ay I
Regnat més llarg de la dinastia (23 anys, 8 mesos i 18 dies). 1701–1677 aC o 1714–1691 aC
Merhotepre Ini
Possiblement un fill del seu predecessor. 1677–1675 aC o 1691–1689 aC
Sankhenre Sewadjtu Apareix només al papir de Torí. 1675–1672 aC
Ined
Pot ser la mateixa persona que Neferhotep II. 1672–1669 aC
Sewadjkare Hori Va regnar 5 anys
Sobekhotep VII 1664–1663 aC
Sis Reis Noms perduts en que no s'han pogut llegir al papir de Torí. 1663–? aC
Mer[...]re ?
Merkheperre
En algun moment entre 1663 i 1649 aC
Merkare En algun moment entre 1663 i 1649 aC
Nom perdut ?
Sewadjare Mentuhotep V
c. 1655 aC
(...)mosre ?
Ibi (...)maatre ?
Hor(...) (...)webenre ?
Se...kare ?
Seheqenre Sankhptahi
Pot ser el fill del seu predecessor. ?
...re ?
Se...enre ?–1649 aC

L'ordre dels següents reis pot ser incorrecta.

Nom Imatge Comentari Data
Dedumose I
Possible rei de la Dinastia XVI. c. 1654 aC
Dedumose II
Possible rei de la Dinastia XVI. ?
Sewahenre Senebmiu
c 1660 aC
Snaaib
Possible rei de la dinastia d'Abidos. ?

Dinastia XIV

[modifica]

La Dinastia XIV de l'antic Egipte va durar entre el 1805 aC o c. 1710 aC fins al voltant del 1650 aC. La dinastia té un origen estranger (hicsos) segon es dedueix dels noms dels seus reis. La seva seu inicial fou Xois i després Àvaris.

Nom Imatge Comentari Data
Yakbim Sekhaenre
Posició cronològica incerta, aquí es dona segons Ryholt. [43] 1805–1780 aC
Yaammu Nubwoserre Posició cronològica incerta, aquí es dona segons Ryholt. [43] 1780–1770 aC
Qareh Khawoserre [43]
Posició cronològica incerta, aquí es dona segons Ryholt. [43] 1770–1760 aC
Ammu Ahotepre [43]
Posició cronològica incerta, aquí es dona segons Ryholt. [43] 1760–1745 aC
Sheshi Asehre [44]
Posició cronològica incerta, aquí es dona segons Ryholt. [43] 1745–1705 aC
Nehesi
Regnat curt, potser un fill de Sheshi. [43] c. 1705 aC
Khakherewre ? ?
Nebefawre c. 1704 aC
Sehebre ? Possiblement identificable amb Wazad. ?
Merdjefare Possiblement identificable amb Wazad. c. 1699 aC
Sewadjkare III ?
Nebdjefare c. 1694 aC
Webenre ? ?
— ?
Djefare? ?
Webenre c. 1690 aC
Sekheperenre[43] Acreditat per un segell escarabeu. Va regnar durant 2 mesos, en un moment entre el 1690 aC i el 1649 aC

L'ordre dels següents faraons és incerta.

Nom Imatge Comentari Data
Yakhuber [44]
Pot pertànyer a la dinastia XIV, la dinastia XV o ser un vassall dels hicsos. Entre els segles xvii i XVI aC
Wazad
Pot ser identificable amb Sehebre o Merdjefare. c. 1700 aC?

El papir de Torí proporciona un addicional de 25 noms, alguns fragmentaris i sense dates. Cap d'ells està testificat en altres llocs, i tots són de molt dubtosa procedència.

Segon Període Intermedi

[modifica]

Dinastia XV

[modifica]

La Dinastia XV va governar entre el 1674 i el 1535 aC. Fou establerta segurament per una nova onada d'asiàtics semites (cananeus del sud i beduïns) que es van establir a l'est del delta on ja governava la Dinastia XIV, formada per hicsos que portaven uns dos segles vivint a Egipte.

Nom Imatge Comentari Data
Salitis ?–1674 aC
Sakir Har ?
Khyan
La posició cronològica Khyan és incerta. Va governar molt probablement a principis d'aquesta dinastia. 30 – 40 anys de regnat
Apepi
40 anys o més de regnat
Khamudi 1555–1544 aC

Dinastia d'Abidos

[modifica]

El Segon Període Intermedi pot incloure la dinastia d'Abidos que va governar entre el c. 1650 i el 1600 aC.[45][46][47] Quatre reis testificats poden ser atribuïts provisionalment a la dinastia Abydos, que es donen aquí sense tenir en compte l'ordre cronològic (desconegut).:

Nom Imatge Comentari Data
Wepwawemsaf Sekhemreneferkhaw
Pot pertànyer a la Dinastia XVI. [48]
Pantjeny Sekhemrekhutawy
Pot pertànyer a la Dinastia XVI. [48]
Snaaib Menkhawre
Pot pertànyer a la Dinastia XIII. [49][50][51]
Woseribre Senebkay Tomba descoberta al 2014. Possiblement identificable amb Woser[...]re del papir de Torí.

Dinastia XVI

[modifica]

La Dinastia XVI datada entre 1650 i 1580 aC, és una de les dinasties més enigmàtiques de l'Antic Egipte. Es considera en general que foren una dinastia vassalla dels hicsos que va governar a Tebes, o bé una dinastia egípcia independent que va governar a Tebes que fou dominada finalment pels hicsos en temps del faraó Khyan.

Nom Imatge Comentari Data
El nom del primer rei no es visible al papir de Torí i no es pot recuperar.
Djehuti 3 anys de regnat
Sobekhotep VIII 16 anys de regnat
Neferhotep III 1 any de regnat
Mentuhotep VI
Pot ser un rei de la Dinastia XVII. [50] 1 any de regnat
Nebiryraw I
26 anys de regnat
Nebiryraw II 3 mesos de regnat
Semenre 1 any de regnat
Bebiankh 12 anys de regnat
Dedumose I
Pot ser un rei de la Dinastia XIII. [50]
Dedumose II
Montuemsaf
Senusret IV
Sekhemre-Shedwaset

La Dinastia XVI també pot haver comprès els regnats dels faraons Sneferankhre Pepi III[52] i Nebmaatre. La seva posició cronològica és incerta.[49][50]

Dinastia XVII

[modifica]

La Dinastia XVII va durar entre el 1650 i el 1550 aC.

Nom Imatge Comentari Data
Sekhemre Wahkhau Rehotep
c. 1620 aC
Sobekemsaf I
Va regnar com a mínim 7 anys. ?
Sobekemsaf II
La seva tomba va ser robada i incendiada durant el regnat de Ramsès IX. ?
Antef VI
?
Antef VII
Va regnar més de 3 anys. ?
Antef VIII
?
Tao I
c. 1558 aC
Tao II
Va morir en la batalla contra els hicsos.
1558–1554 aC
Kamose
1554–1549 aC

Nebmaatre també es pot incloure a la Dinastia 17, però la seva posició cronològica és incerta.

Regne Nou

[modifica]

El Regne Nou, de vegades referit com a Imperi Egipci, és el període de la Història de l'antic Egipte entre el segle XVI aC i el segle XI aC, que comprèn les dinasties XVIII, XIX, i XX. L'Imperi Nou (1570-1070 aC) va succeir al Segon Període Intermedi i va ser succeït posteriorment pel Tercer Període Intermedi. Va ser l'època més pròspera d'Egipte i va marcar el seu zenit com a potència.

Dinastia XVIII

[modifica]

La Dinastia XVIII va durar entre c. 1550 fins al 1292 aC, la qual marca l'inici del Regne Nou.

Nom Imatge Comentari Data
Amosis I
El germà i successor de Kamosis, van conquistar el nord d'Egipte als hicsos. c. 1550–1525 aC; La datació basada en el carboni 14 indica el començament del seu regnat entre els anys 1570–1544 aC, el punt mitjà dels quals és 1557 aC [53]
Amenhotep I
1541–1520 aC
Tuthmosis I
1520–1492 aC
Tuthmosis II
1492–1479 aC
Hatshepsut
La segona dona governant coneguda, encara que fos possiblement la setena (es probable els regnats de cinc dones més, però encara està en disputa). L'evidència recent suggereix que ella va morir de càncer d'ossos.[54] 1479–1458 aC
Tuthmosis III
Sovint conegut com al Napoleó d'Egipte. Dominat al principi del seu regnat per la seva madrastra Hatshepsut; després de la seva mort, ell va començar a expandir el domini egipci cap a l'Est. 1479–1425 aC
Amenhotep II
1425–1400 aC
Tuthmosis IV
1400–1390 aC
Amenhotep III
Va governar Egipte en l'apogeu de la seva glòria, superat tots els faraons en el nombre de monuments construïts i estàtues erigides. El seu temple funerari era el més gran mai construït. Les proves d'ADN recents van demostrar que era l'avi de Tutankamon. 1390–1352 aC
Amenhotep IV Akhenaton
Fundador d'una religió solar (Atonisme) que va durar poc temps. El seu nom original significa Amon es complau. 1352–1334 aC
Smenkhkare
La identitat d'aquest individu és dubtós i qüestionable. En general, es creu que pot ser un fill o un gendre d'Akhenaton, però de vegades és identificada com l'esposa d'Akhenaton. 1334–1333 aC
Tutankamon
També és conegut com el rei nen. 1333–1324 aC
Kheperkheperure Ay
Assessor proper als dos i potser als tres dels faraons que van governar abans que ell, i es deia que era el poder darrere del tron durant el regnat de Tutankamon. 1324–1320 aC
Horemheb
General de Tutankamon. Va esborrar les imatges de les reines i reis d'Amarna (tots excepte els d'Amenhotep III i de Tiye). 1320–1292 aC

Dinastia XIX

[modifica]

La Dinastia XIX va durar entre el 1292 i els 1186 aC.

Nom Imatge Comentari Data
Ramsès I [55]
1292–1290 aC
Menmaatre Seti I
1290–1279 aC
Ramsès II el Gran
Va arribar a un punt mort amb els hitites a la batalla de Kadesh en 1275 aC, després de la qual es va signar un tractat de pau al 1258 aC. 1279–1213 aC
Banenre Merenptah[56]
Una estela que descriu les seves campanyes a Líbia i Canaan conté l'única referència existent a Israel en els arxius de l'antic Egipte. 1213–1203 aC
Amenmesse
1203–1200 aC
Userkheperure Seti II[57]
1203–1197 aC
Sekhaenre/Akhenre Merenptah Siptah[58]
1197–1191 aC
Satre-merenamun Tausret
Una dona governant també coneguda com a Tawosret en alguns llocs, i que probablement era l'esposa de Seti II. [59] 1191–1190 aC

Dinastia XX

[modifica]

La Dinastia XX va durar entre el 1190 i el 1077 aC.

Nom Imatge Comentari Data
Setnakht
1190–1186 aC
Ramsès III
Va lluitar contra els Pobles de la Mar al 1175 aC. Va morir assassinat en un complot. 1186–1155 aC
Ramsès IV
1155–1149 aC
Ramsès V
1149–1145 aC
Ramsès VI
1145–1137 aC
Ramsès VII
1137–1130 aC
Ramsès VIII
1130–1129 aC
Ramsès IX
1129–1111 aC
Ramsès X [60]
1111–1107 aC
Ramsès XI [61]
1107–1077 aC

Tercer Període Intermedi

[modifica]

El Tercer període intermedi d'Egipte transcorregué aproximadament entre el 1077 i el 732 aC).

Dinastia XXI

[modifica]

Els faraons de la Dinastia XXI van governar des de Tanis, però foren principalment actius només al Baix Egipte que van controlar plena i directament. Se l'anomena Dinastia tanita (o tinita) per la capital Tanis (Tinis). Van governar entre el 1069 i el 943 aC.

Nom Imatge Comentari Data
Nesbanebdjed I [62]
També conegut com a Smendes I. 1077–1051 aC
Amenemnisu 1051–1047 aC
Psusennes I
També conegut com a Faraó d'argent. 1047–1001 aC
Amenemope
1001–992 aC
Osorkon el Vell
992–986 aC
Siamun 986–967 aC
Psusennes II
967–943 aC

Dinastia XXII

[modifica]

Els faraons de la Dinastia XXII eren libis i van governar entre el 943 i el 728 aC.

Nom Imatge Comentaris Dates
Shoshenq I
943–922 aC
Osorkon I
922–887 aC
Sheshonq II
887–885 aC
Takelot I
885–872 aC
Hedjkheperre Harsiese
Rei independent de Tebes. 880–860 aC
Osorkon II
872–837 aC
Sheshonq III
837–798 aC
Sheshonq IV 798–785 aC
Pami
785–778 aC
Sheshonq V
778–740 aC
Osorkon IV
740–720 aC

Dinastia XXIII

[modifica]

La Dinastia XXIII era un grup local d'origen libi, que va governar entre el 837 i c. 735 aC.

Nom Imatge Comentari Data
Takelot II
Anteriorment es pensava que era un faraó de la Dinastia XXII, però actualment es reconeix com el fundador de la Dinastia XXIII. 837–813 aC
Petubastis I
Un rebel de Tebes durant el regnat de Takelot II. 826–801 aC
Iuput I Va compartir el poder amb Pedubastis. 812–811 aC
Sheshonq VI Successor de Pedubastis. 801–795 aC
Osorkon III
Fill de Takelot II; va recuperar Tebes i es va proclamar rei. 795–767 aC
Takelot III
Va governar junt al seu pare Osorkon III durant els primers cinc anys del seu regnat. 773–765 aC
Rudamon
Fill petit d'Osorkon III i germà de Takelot III. 765–762 aC
Ini
Només va regnar a Tebes. 762-? aC

Els Libu

[modifica]

No reconeguda com una dinastia com a tal, els Libu eren un grup de nòmades occidentals libis que van ocupar el delta occidental entre el 805 i el 732 aC.

Nom Imatge Comentari Data
Inamunnifnebu 805–795 aC
? 795–780 aC
Niumateped 780–755 aC
Titaru 763–755 aC
Ker 755–750 aC
Rudamon 750–745 aC
Ankhor 745–736 aC
Tefnakht 736–732 aC

Dinastia XXIV

[modifica]

La Dinastia XXIV era una dinastia rival de curta durada que es trobava a l'oest del Delta occidental (Sais), amb només dos faraons, i que va durar entre el 732 i el 720 aC

Nom Imatge Comentari Data
Tefnakht
732–725 aC
Bakenrenef
725–720 aC

Dinastia XXV

[modifica]

La Dinastia XXV fou un període històric de l'Antic Egipte, en el qual el país fou governat per reis d'origen nubià, que van sortir de Napata.

Nom Imatge Comentari Data
Piye
Rei de Núbia, va conquistar Egipte. 752–721 aC segons Dan'el Kahn
Shabaka
721–707/706 aC segons Rolf Krauss/David Warburton[63]
Shebitku
707/706–690 aC segons Dan'el Kahn[64]
Taharqa
690–664 aC
Tantamani
Perd el control de l'Alt Egipte a l'any 656 aC, quan Psamètic I va estendre la seva autoritat a Tebes en aquell any. 664–653 aC

Dinastia XXVI

[modifica]

La Dinastia XXVI va durar entre el 672 i el 525 aC.[65]

Nom Imatge Comentari Data
Necó I
Va ser assassinat per una força invasora cuixita al 664 aC. Pare de Psamètic I. 672–664 aC
Psamètic I
Va reunificar Egipte. Fill de Necó I i pare de Necó II. 664–610 aC
Necó II
El molt probable que fos el faraó esmentat en diversos llibres de la Bíblia. Fill de Psamètic I i pare de Psamètic II. 610–595 aC
Psamètic II
Fill de Necó II i pare d'Apries. 595–589 aC
Apries
Va fugir Egipte després que Amasis II (que era un general en el moment) es va proclamar faraó després d'una guerra civil. Fill de Psamètic II. 589–570 aC
Amosis II
Va ser l'últim gran governant d'Egipte abans de la conquesta persa. Segons l'historiador grec Heròdot era d'origen comú. Pare de Psamètic III. 570–526 aC
Psamètic III
Fill d'Amosis II. Va governar prop de sis mesos abans de ser derrotat pels perses a la batalla de Pelúsion i posteriorment va ser executat. 526–525 aC

Primer període persa

[modifica]

Dinastia XXVII

[modifica]

Egipte va ser conquerit per l'Imperi Persa al 525 aC i annexat al seu imperi fins al 404 aC. Els xas aquemènides van ser reconeguts com els faraons en aquesta època, formant la Dinastia XXVII.

Nom Imatge Comentari Data
Cambises II
Va enderrocar Psamètic III després de la batalla de Pelúsion al 525 aC. 525–521 aC
Petubastis III
Un natiu egipci rebel del Delta del Nil. 522/21–520 aC
Smerdis (Bardiya) Fill de Cir II el Gran. 522–521 aC
Darios I el Gran
521–486 aC
Xerxes I el Gran
486–465 aC
Artaban d'Hircània 465–464 aC
Artaxerxes I
464–424 aC
Xerxes II 424–423 aC
Sogdià 424–423 aC
Darios II
424–404 aC

Baix Imperi

[modifica]

Dinastia XXVIII

[modifica]

La Dinastia XXVIII, només va durar sis anys, entre el 404 i el 398 aC, amb un faraó.

Nom Imatge Comentari Data
Amirteu II Descendent dels faraons saïtes de la Dinastia XXVI, encapçalar una revolta contra els perses. 404–398 aC

Dinastia XXIX

[modifica]

La Dinastia XXIX va governar entre el 398 i el 380 aC.

Nom Imatge Comentari Data
Neferites I
També conegut com a Neferites. Va derrotar a Amyrtaeus i el va fer executar. 398–393 aC
Mutis 393 aC
Psamutis
393 aC
Acoris
Va enderrocar al seu predecessor Psamutis. Pare de Neferites II. 393–380 aC
Neferites II Va ser deposat i probablement assassinat per Nectabeu I després d'haver governat només 4 mesos. Fill d'Acoris. 380 aC

Dinastia XXX

[modifica]

La Dinastia XXX va governar Egipte des del 380 aC fins al 343 aC, que va caure sota el domini persa.

Nom Imatge Comentari Data
Nectabeu I
També conegut com a Nekhtnebef. Va deposar i probablement assassinar Nefaarud II, començant així l'última dinastia dels egipcis nadius. Pare de Teos. 380–362 aC
Teos
Va governar junt amb el seu pare Nectabeu I fins aproximadament al 365 aC. Va ser enderrocat per Nectabeu II amb l'ajuda d'Agesilau II d'Esparta. 362–360 aC
Nectabeu II
Darrer governant nadiu de l'antic Egipte.[66] 360–343 aC

Segon període persa

[modifica]

Dinastia XXXI

[modifica]

La Dinastia XXXI, també anomenada Segona dominació persa d'Egipte, transcorre del 343 fins al 332 aC.

Nom Imatge Comentari Data
Artaxerxes III Egipte va caure sota el domini persa per segona vegada. 343–338 aC
Arsès Només va regnar en el Baix Egipte. 338–336 aC
Khabbash Faraó rebel que va liderar una invasió a Núbia. 338–335 aC
Darios III El Baix Egipte torna sota el control de Persia al 335 aC. 336–332 aC

Període hel·lenístic

[modifica]

Dinastia argèada

[modifica]

Els macedonis, sota el comandament d'Alexandre el Gran van iniciar el període hel·lenístic amb la conquesta de l'Imperi Persa i d'Egipte. La Dinastia argèada en Egipte va durar des de 332 fins al 309 aC.

Nom Imatge Comentari Data
Alexandre III el Gran
Conqueridor de l'Imperi Persa i d'Egipte. 332–323 aC
Filip III Arrideu
Germanastre d'Alexandre el Gran. 323–317 aC
Alexandre IV de Macedònia
Fill d'Alexandre el Gran i de Roxana. 317–309 aC

Dinastia ptolemaica

[modifica]

El segon període hel·lenístic, anomenada Dinastia ptolemaica, va governar entre el 305 aC fins que Egipte es va convertir en província romana al 30 aC.

Nom Imatge Comentari Data
Ptolemeu I Soter Va abdicar al 285 aC i morir al 283 aC. 305–285 aC
Berenice I Dona de Ptolemeu I. ?–285 aC
Ptolemeu II Filadelf 288–246 aC
Arsínoe I Dona de Ptolemeu II. 284/281-c. 274 aC
Arsínoe II Dona de Ptolemeu II. 277–270 aC
Ptolemeu III Evergetes I 246–222 BC
Berenice II Dona de Ptolemeu III. 244/243–222 aC
Ptolemeu IV Filopàtor 222–204 aC
Arsinoe III Dona de Ptolemeu IV. 220–204 aC
Hugronafor Faraó rebel contra els ptolemeus. 205–199 aC
Ankhmakis Faraó rebel contra els ptolemeus. 199–185 aC
Ptolemeu V Epífanes Alt Egipte en revolta entre el 207 i el 186 aC. 204–180 aC
Cleòpatra I Dona de Ptolemeu V, corregent amb Ptolemeu VI durant la seva minoria d'edat. 193–176 aC
Ptolemeu VI Filomètor Mort al 145 aC. 180–164 aC
Cleòpatra II Dona de Ptolemeu VI. 175–164 aC
Ptolemeu VIII Evergetes II Proclamat rei pels Alexandrins al 170 aC; governant junt amb Ptolemeu VI Filomètor i Cleòpatra II entre el 169 i el 164 aC. Mort al 116 aC. 171–163 aC
Ptolemeu VI Filomètor Egipte va estar sota el control de Ptolemeu VIII entre el 164-163 aC. Ptolemeu VI va ser restaurar a l'any 163 aC. 163–145 aC
Cleòpatra II Casada amb Ptolemeu VIII; va liderar la revolta en contra ell al 131 aC i es va convertir en l'única governant d'Egipte. 163–127 aC
Ptolemeu VII Neofilopàtor Proclamat cogovernant pel pare. Més tard va governar sota la regència de la seva mare Cleòpatra II. 145–144 aC
Ptolemeu VIII Evergetes II Restaurat. 145–131 aC
Cleòpatra III Segona eposa de Ptolemeu VIII. 142–131 aC
Ptolemeu Memfita Proclamat rei per Cleòpatra II; va ser assassinat al cap de poc per Ptolemeu VIII. 131 aC
Ptolemeu VIII Evergetes II Restaurat. 127–116 aC
Cleòpatra III Restaurada amb Ptolemeu VIII, més tard va ser co-regent amb Ptolemeu IX i Ptolemeu X. 127–107 aC
Cleòpatra II Reconciliada amb Ptolemeu VIII, va governar junt amb Cleopatra III i Ptolemeu III fins al 116 aC. 124–116 aC
Ptolemeu IX Soter II Mort al 80 aC. 116–110 aC
Cleòpatra IV Casada amb Ptolemeu IX, però va ser expulsada per Cleòpatra III. 116–115 aC
Ptolemeu X Alexandre I Mort al 88 aC. 110–109 aC
Berenice III Obligada a casar-se amb Ptolemeu XI, va ser assassinada per ordre seva 19 dies més tard. 81–80 aC
Ptolemeu XI Alexandre II Fill de Ptolemeu X Alexandre I. Sul·la el va nomenar rei d'Egipte per decret i va governar durant 80 dies abans de ser linxat pels ciutadans per haver assassinat a Berenice III. 80 aC
Ptolemeu XII Auletes Fill de Ptolemeu IX, mort al 51 aC. 80– 58 aC
Cleòpatra V Trífena Esposa de Ptolemeu XII i mare de Berenice IV. 79–68 aC
Cleòpatra VI Filla de Ptolemeu XII. 58–57 aC
Berenice IV Filla de Ptolemeu XII va ser obligada a casar-se amb Seleuc VII Cibiosactes, que el va estrangular. Governà junt amb Cleòpatra VI fins al 57 aC. 58–55 aC
Ptolemeu XII Auletes Restaruat; Va regnar breument amb la seva filla Cleòpatra VII abans de la seva mort. 55–51 aC
Cleòpatra VII També coneguda simplement com a Cleòpatra. 51–30 aC
Ptolemeu XIII Filopàtor Germà de Cleòpatra VII. 51-47 aC
Arsinoe IV En oposició a Cleòpatra VII. 48–47 BC
Ptolemeu XIV Filopàtor Germà petit de Cleòpatra VII i Ptolemeu XIII. 47–44 aC
Ptolemeu XV Cesarió Fill de Juli Cèsar i de Cleòpatra VII. Va ser el darrer governant conegut de l'antic Egipte. 44–30 aC

Província romana

[modifica]

Cleòpatra VII va tenir un romanç amb el dictador romà Juli Cèsar i amb el general romà Marc Antoni, però no va ser fins després del seu suïcidi (després que Marc Antoni fos derrotat per Octavi, que més tard seria l'emperador August) que Egipte va esdevenir una província de Roma l'any 30 aC.

Posteriors emperadors romans se'ls van concedir el títol de faraó, encara que només exclusivament per a Egipte. Una llista de reis egipcis s'enumeren els emperadors romans com faraons fins a l'emperador Deci.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Dynastic Tables: Kings of Egypt
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Breasted (1909) p.36
  3. ↑ Rice (1999) p.86
  4. ↑ Wilkinson (1999) pp.57f.
  5. ↑ Shaw (2000) p.196
  6. ↑ 6,0 6,1 Wolfgang Helck: Untersuchungen zur Thinitenzeit (Agyptologische Abhandlungen), ISBN 3447026774, O. Harrassowitz (1987), p. 124
  7. ↑ Wilkinson (1999) pp. 83-84
  8. ↑ Wilkinson (1999) p. 84
  9. ↑ Jochem Kahl: Ra is my Lord - Searching for the rise of the Sun God at the dawn of Egyptian history. Harrassowitz, Wiesbaden 2007, ISBN 3-447-05540-5, page 12–14 & 74.
  10. ↑ Wilkinson (1999) p. 79
  11. ↑ Wilkinson (1999) pp 87-88
  12. ↑ Pascal Vernus, Jean Yoyotte, The Book of the Pharaohs, Cornell University Press 2003, p.27
  13. ↑ Jürgen von Beckerath: Handbuch der ägyptischen Königsnamen.. Deutscher Kunstverlag, München/Berlin 1984, ISBN 3-422-00832-2, page 171.
  14. ↑ [1] Arxivat 2009-01-07 a Wayback Machine. Seth-Peribsen
  15. ↑ 15,0 15,1 Darell D. Baker: The Encyclopedia of the Pharaohs: Volume I - Predynastic to the Twentieth Dynasty 3300 - 1069 BC, Stacey International, ISBN 978-1-905299-37-9, 2008
  16. ↑ [2] King Khasekhem
  17. ↑ [3] King Khasekhemwy
  18. ↑ Toby Wilkinson, Early Dynastic Egypt, Routledge, 1999, pp.83 & 95
  19. ↑ Toby Wilkinson, Royal Annals of Ancient Egypt, pp.79 & 258
  20. ↑ Verner (2001)
  21. ↑ Christopher Bronk Ramsey et al., [url="http://dx.doi.org/10.1126/science.1189395"]Radiocarbon-Based Chronology for Dynastic Egypt[/url], [i]Science[/i] 18 June 2010: Vol. 328. no. 5985, pp. 1554 - 1557
  22. ↑ Clayton (1994) p.32
  23. ↑ Clayton (1994) p.42
  24. ↑ Dodson & Hilton (2004) p.73
  25. ↑ Ryholt & Bardrum (2000) pp.87–100.
  26. ↑ Kathryn A. Bard, An Introduction to the Archaeology of Ancient Egypt (Malden: Blackwell Publishing, 2008), 41.
  27. ↑ 27,0 27,1 Turin Kinglist, Columns IV,18 to V,10, Ancient Egypt dot org. Accessed 10 February 2010.
  28. ↑ No hi ha unanimitat en la classificació dels períodes de la història de l'antic Egipte. Així, en el llibre The Oxford History of Ancient Egypt s'estima que l'Imperi Mitjà comprèn les dinasties XI, XII, XIII i XIV.
  29. ↑ Labib Habachi: King Nebhepetre Menthuhotep: his monuments, place in history, deification and unusual representations in form of gods, in: Annales du Service des Antiquités de l'Égypte 19 (1963), p. 16-52
  30. ↑ Wolfram Grajetzki (2006) pp. 23-25
  31. ↑ Wolfram Grajetzki (2006) pp. 25-26
  32. ↑ [4] Amenemhat I
  33. ↑ Wolfram Grajetzki (2006) pp.28-35
  34. ↑ Murnane (1977) p.2
  35. ↑ Murnane (1977) p.7
  36. ↑ Murnane (1977) p.9
  37. ↑ Josef Wegner, The Nature and Chronology of the Senwosret III–Amenemhat III Regnal Succession: Some Considerations based on new evidence from the Mortuary Temple of Senwosret III at Abydos, JNES 55, Vol.4, (1996), pp.251
  38. ↑ Wolfram Grajetzki (2006) pp.56-61
  39. ↑ «Amenemhat IV Maakherure (1807/06-1798/97 BCE)». Digital Egypt for Universities.
  40. ↑ Grajetzk (2006) pp.61-63
  41. ↑ 41,0 41,1 Thomas Schneider: Lexikon der Pharaonen, Albatros, Düsseldorf 2002, ISBN 3-491-96053-3
  42. ↑ Thomas Schneider: Lexikon der Pharaonen, Albatros, 2002
  43. ↑ 43,0 43,1 43,2 43,3 43,4 43,5 43,6 43,7 43,8 K.S.B. Ryholt: The Political Situation in Egypt during the Second Intermediate Period, c.1800-1550 aC, Carsten Niebuhr Institute Publications, vol. 20. Copenhagen: Museum Tusculanum Press, 1997
  44. ↑ 44,0 44,1 Kings of the 2nd Intermediate Period
  45. ↑ Detlef Franke: Zur Chronologie des Mittleren Reiches. Teil II: Die sogenannte Zweite Zwischenzeit Altägyptens, In Orientalia 57 (1988), p. 259
  46. ↑ Ryholt, K.S.B.. The Political Situation in Egypt During the Second Intermediate Period, C. 1800-1550 B.C.. Museum Tusculanum Press, 1997, p. 164. ISBN 8772894210. 
  47. ↑ «Giant Sarcophagus Leads Penn Museum Team in Egypt To the Tomb of a Previously Unknown Pharaoh». Penn Museum, 01-01-2014. Arxivat de l'original el 24 de juliol 2018. [Consulta: 16 gener 2014].
  48. ↑ 48,0 48,1 Marcel Marée: A sculpture workshop at Abydos from the late Sixteenth or early Seventeenth Dynasty, in: Marcel Marée (editor): The Second Intermediate period (Thirteenth-Seventeenth Dynasties), Current Research, Future Prospects, Leuven, Paris, Walpole, MA. 2010 ISBN 978-90-429-2228-0. p. 247, 268
  49. ↑ 49,0 49,1 Jürgen von Beckerath: Untersuchungen zur politischen Geschichte der Zweiten Zwischenzeit in Ägypten, Glückstadt, 1964
  50. ↑ 50,0 50,1 50,2 50,3 Jürgen von Beckerath: Chronologie des pharaonischen Ägyptens, Münchner Ägyptologische Studien 46. Mainz am Rhein, 1997
  51. ↑ Jürgen von Beckerath: Handbuch der ägyptischen Königsnamen, Münchner ägyptologische Studien 49, Mainz 1999.
  52. ↑ Wolfgang Helck, Eberhard Otto, Wolfhart Westendorf, Stele - Zypresse: Volume 6 of Lexikon der Ägyptologie, Otto Harrassowitz Verlag, 1986, Page 1383
  53. ↑ Christopher Bronk Ramsey et al., Radiocarbon-Based Chronology for Dynastic Egypt, Science 18 June 2010: Vol. 328. no. 5985, pp. 1554-1557.
  54. ↑ Tooth clinches identification of Egyptian queen
  55. ↑ «Ramesses I Menpehtire». Digital Egypt. University College London, 2001. [Consulta: 29 setembre 2007].
  56. ↑ «King Merenptah». Digital Egypt. University College London, 2001. [Consulta: 29 setembre 2007].
  57. ↑ «Sety II». Digital Egypt. University College London, 2001. [Consulta: 27 octubre 2007].
  58. ↑ «Siptah Sekhaenre/Akhenre». Digital Egypt. University College London, 2001. [Consulta: 27 octubre 2007].
  59. ↑ «Tausret».
  60. ↑ Grimal (1992) p.291
  61. ↑ «Ramesses XI Menmaatre-setpenptah». [Consulta: 28 octubre 2007].
  62. ↑ Cerny p.645
  63. ↑ R. Krauss and D.A. Warburton, "Chronological Table for the Dynastic Period" in Erik Hornung, Rolf Krauss & David Warburton (editors), Ancient Egyptian Chronology (Handbook of Oriental Studies), Brill, 2006. p.494
  64. ↑ Dan'el Kahn, "The Inscription of Sargon II at Tang-i Var and the Chronology of Dynasty 25," Orientalia 70 (2001), pp.1-18
  65. ↑ «Late Period Kings». [Consulta: 27 octubre 2007].
  66. ↑ «Nakhthorhebyt». Digital Egypt for Universities. [Consulta: 1r març 2011].

Bibliografia

[modifica]
  • J. H. Breasted, History of Egypt from the Earliest Time to the Persian Conquest, 1909
  • J. Cerny, 'Egypt from the Death of Ramesses III to the End of the Twenty-First Dynasty' in The Middle East and the Aegean Region c.1380-1000 BC, Cambridge University Press, ISBN 0-521-08691-4
  • Clayton, Peter A.. Chronicle of the Pharaohs: The Reign-by-Reign Record of the Rulers and Dynasties of Ancient Egypt. Reprinted. Londres: Thames and Hudson, 1995. ISBN 978-0-500-05074-3. 
  • Dodson, Aidan and Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson. 2004. ISBN 0-500-05128-3
  • Sir Alan Gardiner Egyptian Grammar: Being an Introduction to the Study of Hieroglyphs, Third Edition, Revised. London: Oxford University Press, 1964. Excursus A, pp. 71–76.
  • Nicolas Grimal, A History of Ancient Egypt, (Blackwell Books: 1992)
  • Murnane, William J. Ancient Egyptian Coregencies, Studies in Ancient Oriental Civilization. No. 40. The Oriental Institute of the University of Chicago, 1977
  • Michael Rice, Who's Who in Ancient Egypt, Routledge 1999
  • Ryholt, Kim & Steven Bardrum. 2000. "The Late Old Kingdom in the Turin King-list and the Identity of Nitocris." Zeitschrift für ägyptische Sprache und Altertumskunde 127
  • Shaw, Ian. The Oxford History of Ancient Egypt., Oxford University Press, 2000.
  • Shaw, Garry. The Pharaoh, Life at Court and on Campaign, Thames and Hudson, 2012.
  • Toby A. H. Wilkinson, Early Dynastic Egypt, Routledge 1999, ISBN 0-415-18633-1
  • Verner, Miroslav, The Pyramids - Their Archaeology and History, Atlantic Books, 2001, ISBN 1-84354-171-8
  • Egypt, History & Civilisation By Dr. R Ventura. Published by Osiris, PO Box 107 Cairo.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cronologia_egípcia_convencional&oldid=34196152»