Joan Antoni Samaranch i Torelló: diferència entre les revisions
m Desfets els canvis en la revisió 5246966 de Daniblanco |
→Reconeixements: La referència no s'adiu amb el contingut del paragraf |
||
| Línia 73: | Línia 73: | ||
Estava en possessió, entre d'altres, de les Grans Creus de l'Orde del Mèrit Civil, del Mèrit Naval i del Mèrit Militar i de l'Orde de Cisneros; així com de la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona i del Collar de l'Orde d'Isabel la Catòlica. |
Estava en possessió, entre d'altres, de les Grans Creus de l'Orde del Mèrit Civil, del Mèrit Naval i del Mèrit Militar i de l'Orde de Cisneros; així com de la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona i del Collar de l'Orde d'Isabel la Catòlica. |
||
Entre els reconeixements internacionals va rebre el Premi Global Jesse Owens, el Collar d'Or del Mèrit de la [[IAAF]]. El Premi al Mèrit de l'Associació de Comitès Olímpics Nacionals, la Medalla d'Or d'Honor de la [[FIFA]], la Medalla d'Or de la Fundació Jean Monnet i la insígnia de Gran Oficial de la [[Legió d'Honor]]. Havia estat investit doctor ''honoris causa'' per una dotzena d'universitats, entre elles La Sorbona, la Politècnica de Madrid o la [[Universitat de Huelva]]. |
Entre els reconeixements internacionals va rebre el Premi Global Jesse Owens, el Collar d'Or del Mèrit de la [[IAAF]]. El Premi al Mèrit de l'Associació de Comitès Olímpics Nacionals, la Medalla d'Or d'Honor de la [[FIFA]], la Medalla d'Or de la Fundació Jean Monnet i la insígnia de Gran Oficial de la [[Legió d'Honor]]. Havia estat investit doctor ''honoris causa'' per una dotzena d'universitats, entre elles La Sorbona, la Politècnica de Madrid o la [[Universitat de Huelva]]. |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 21:07, 22 abr 2010
 |
Aquest article o secció tracta sobre una persona morta recentment. |
 |
Juan Antonio Samaranch Torelló, marquès de Samaranch[1] (Barcelona, 17 de juliol de 1920 - 21 d'abril de 2010) fou un dirigent esportiu, polític i empresari català. Fou el president del Comitè Olímpic Internacional entre 1980 i 2001 i a partir d'aquesta data es va convertir en el president honorari.
Primers anys
Nasqué el 17 de juliol de 1920 a la ciutat de Barcelona en una de les famílies més ben acomodades de la ciutat. En els seus inicis compaginà la pràctica de diversos esports, com l'hoquei patins (on arribà a ser seleccionador espanyol guanyant diversos campionats del món), la boxa, la hípica, la vela, l'esquí i el golf, amb els estudis d'empresarials (es graduà a l'Institut d'Estudis Superiors de l'Empresa i a l'Escola d'Alts Estudis Mercantils de Barcelona).
Vida familiar
Es va casar l'1 de desembre de 1955 amb María Teresa Salisachs Rowe, coneguda amb el nom de Bibí (26 de desembre de 1931 - 16 de setembre de 2000), amb la qual va tenir un fill, Joan Antoni, i una filla, María Teresa. En els darrers anys de la seva vida la seva parella fou l'escultora i pintora Lluïsa Sallent.[2]
El seu fill, Joan Antoni Samaranch Salisachs, segon Marquès de Samaranch, (nascut el 1 de Novembre de 1959), és membre del Comitè Internacional Olímpic des de l'any 2001.[3]
Vida política
Afiliat a Falange Española Tradicionalista y de las JONS des de molt jove, inicià la seva carrera política a l'Ajuntament de Barcelona en ser nomenat regidor d'Esports l'any 1955, càrrec que desenvolupà fins al 1962. El 1964 passà a ser procurador a les Corts durant el règim franquista i hi estigué present en tres legislatures, fins al 1977. El 1967 fou designat delegat nacional d'Esports.
En l'àmbit empresarial, fou conseller general de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears entre el 1984 i el 1986, quan fou nomenat president, càrrec en el que es mantingué fins el 1999, i a partir de llavors, President d'Honor de l'entitat.[4]
En 17 de juliol de 1973 va ser nomenat president de la Diputació de Barcelona[5] i quatre anys després ambaixador a la Unió Soviètica i Mongòlia, moment en el qual ja era vicepresident del Comitè Olímpic Internacional (COI). Aquest càrrec li va propiciar l'oportunitat d'establir amb l'Europa de l'Est els contactes polítics necessaris per a poder arribar a la presidència de la institució olímpica.
Presidència del COI
A partir de 1980 va presidir aquesta entitat, després de la renúncia de Lord Killanin, on com a principals obres destacà haver acabat amb el boicot polític als Jocs Olímpics, fent-se palès als de Moscou 1980 i Los Ángeles 1984, i finalitzat ja als Seül 1988, i aconseguir, a partir dels jocs de Los Ángeles, que l'esdeveniment donés beneficis econòmics. [6]
Així mateix durant el seu mandat s'aconseguí l'assumpció plena del professionalisme dins l'esport olímpic, permetent-se la participació d'esportistes professionals en diferents esports, destacant la presència de jugadors de la NBA, la qual cosa va estimular un augment en el nivell de competició de tots els països participants. Un altre dels seus majors èxits va ser treure al moviment olímpic de la fallida en la qual es trobava sumit al final dels anys 70, quan les ciutats començaven a plantejar-se molt seriosament la rendibilitat d'una candidatura. Samaranch va concebre el patrocini olímpic com una globalitat que s'havia de fer des del COI i no com fins a llavors des de la ciutat organitzadora. També cal destacar la seva ferma lluita contra el dopatge.
Fou el major avalador de la candidatura olímpica de la ciutat de Barcelona pels Jocs Olímpics de 1992, que finalment aconseguí organitzar. L'any 1993, va culminar una altre de les seves idees, al inaugurar el 23 de juny el museu olímpic a la ciutat seu del COI, Lausana (Suïssa).
El 1999 va haver de plantar cara a la crisi originada en el si del COI a causa dels escàndols de suborn a membres de la junta directiva en les últimes edicions dels Jocs Olímpics, especialment en el cas de Salt Lake City 2002. Va renunciar a renovar el càrrec l'any 2001, essent substituït per Jacques Rogge, esdevenint Samaranch President honorari del Comitè.
Reconeixements
El 1985 va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i el 1988 se li va concedir el Premi Príncep d'Astúries dels Esports.
El 1991 el rei Joan Carles I el nomenà Marquès de Samaranch.
Estava en possessió, entre d'altres, de les Grans Creus de l'Orde del Mèrit Civil, del Mèrit Naval i del Mèrit Militar i de l'Orde de Cisneros; així com de la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona i del Collar de l'Orde d'Isabel la Catòlica.
Entre els reconeixements internacionals va rebre el Premi Global Jesse Owens, el Collar d'Or del Mèrit de la IAAF. El Premi al Mèrit de l'Associació de Comitès Olímpics Nacionals, la Medalla d'Or d'Honor de la FIFA, la Medalla d'Or de la Fundació Jean Monnet i la insígnia de Gran Oficial de la Legió d'Honor. Havia estat investit doctor honoris causa per una dotzena d'universitats, entre elles La Sorbona, la Politècnica de Madrid o la Universitat de Huelva.
Referències
- ↑ (castellà) BOE 31 de desembre de 1991
- ↑ El Periodico, 28/7/2008, Samaranch inaugura una exposició de Lluïsa Sallent
- ↑ El belga Jacques Rogge succeeix Samaranch al capdavant del COI
- ↑ (castellà) Ignacio Buqueras, Más sociedad, menos y mejor estado: pasado, presente y futuro de la sociedad, p.307-308
- ↑ (castellà) La Vanguardia, Toma de posesión del presidente de la Diputación Provincial, 18 de juliol de 1973, p.40
- ↑ (castellà) Vicente Añó Sanz, Organización y gestión de actividades deportivas: los grandes eventos, p.29
Enllaços externs
- (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries dels Esports 1988
- (castellà) Biografia de Samaranch
- (anglès) John E. R. Hargreaves, Freedom for Catalonia?
| Precedit per: Josep M. Muller d'Abadal |
President de la Diputació de Barcelona 1973–- 1977 |
Succeït per: Josep Tarradellas i Joan |
| Precedit per: Lord Killanin |
President del Comitè Olímpic Internacional 1980 –- 2001 |
Succeït per: Jacques Rogge |
| Precedit per: Salvador Millet i Bel |
President de "la Caixa" 1987 –- 1999 |
Succeït per: Josep Vilarasau Salat |
- Dirigents esportius barcelonins
- Diputats catalans al Congrés dels Diputats
- Empresaris barcelonins
- Presidents de la Diputació de Barcelona
- Medalles d'Or de la Generalitat de Catalunya
- Premis Príncep d'Astúries dels Esports
- Diplomàtics catalans del sud contemporanis
- Franquistes catalans
- Falangistes catalans
- Comitè Olímpic Internacional
- Gran Oficial de la Legió d'Honor