Kirguizistan

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaKirguizistan
Кыргызстан (ky) Modifica el valor a Wikidata
Bandera Escut d'armes
Bandera Escut d'armes

HimneHimne nacional del Kirguizistan Modifica el valor a Wikidata

Lema«Oasis on the Great Silk Road» Modifica el valor a Wikidata
Localització
Kyrgyzstan on the globe (Eurasia centered).svg Modifica el valor a Wikidata
 41° N, 75° E / 41°N,75°E / 41; 75Coord.: 41° N, 75° E / 41°N,75°E / 41; 75

CapitalBixkek Modifica el valor a Wikidata
Població
Total6.201.500 (2017) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat31,02 hab/km²
Idiomarus
kirguís Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície199.951 km² Modifica el valor a Wikidata
Punt més altJengish Chokusu (7.439 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixKara-Daria (132 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
AnteriorRepública Socialista Soviètica del Kirguizistan Modifica el valor a Wikidata
Creació1991
Organització política
Òrgan executiuGovern de Kirguizistan Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuConsell Suprem Modifica el valor a Wikidata
• President Modifica el valor a WikidataSadyr Japárov (28 gener 2021) Modifica el valor a Wikidata
• Primer ministre Modifica el valor a WikidataArtjom Nowikow (en) Tradueix (3 febrer 2021) Modifica el valor a Wikidata
Economia
Monedasom kirguís Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell.kg Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic+996 Modifica el valor a Wikidata
Telèfon d'emergències101, 102, 103 i 161 Modifica el valor a Wikidata
Codi paísKG Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webgov.kg Modifica el valor a Wikidata

El Kirguizistan[1][2] o Kirguizstan[3] (kirguís: Кыргызстан, Qırğızstan, pronunciat [qɯrʁɯzˈstɑn]), oficialment denominat República Kirguís (kirguís: Кыргыз Республикасы, Qırğız Respublikası; rus: Кирги́зская Респу́блика, Kirguízskaia Respúblika), és un estat de l'Àsia Central. Molt muntanyós i sense sortida al mar, limita amb la República Popular de la Xina a l'est, amb el Kazakhstan al nord, amb el Tadjikistan al sud i amb l'Uzbekistan a l'oest. La capital n'és Bixkek.

La història del Kirguizistan abasta una varietat de cultures i imperis. Encara que geogràficament aïllat pel seu terreny altament muntanyenc, el Kirguizistan ha estat en la cruïlla de diverses grans civilitzacions com a part de la Ruta de la Seda i altres rutes comercials. Habitat per una successió de tribus i clans, el Kirguizistan ha anat caient a poc a poc sota una major dominació. Entre els períodes d'autogovern va ser governat pels turcs orientals, l'imperi uigur i el poble khitan, abans de ser conquerit per l'imperi mongol en el segle XIII; va recuperar la independència però va ser envaït pels calmucs, els manxús i els uzbeks. En 1876, va passar a formar part de l'Imperi Rus, romanent a l'URSS com a República Socialista Soviètica Kirguís després de la Revolució Russa. Després de les reformes democràtiques de Mikhaïl Gorbatxov a l'URSS, en 1990 el candidat independentista Askar Akáyev va ser elegit president.

El 31 d'agost de 1991, el Kirguizistan va declarar la seva independència de Moscou i es va establir un govern democràtic. El Kirguizistan va aconseguir la sobirania com a estat nacional després de la desintegració de la Unió Soviètica en 1991. Des de la seva independència, el Kirguizistan ha estat oficialment una república parlamentària unitària, encara que continua suportant conflictes ètnics,[4][5] revoltes,[6] problemes econòmics,[7][8] governs de transició[9] i conflictes polítics.[10]

Etimologia[modifica]

Es creu que «kirguís» es deriva de la paraula turca per a «quaranta», sobre els quaranta clans de Manas, un heroi llegendari que va unir a quaranta clans regionals contra els uigurs. La paraula «kirguís» significa literalment «som quaranta». En aquesta època, a principis del segle IX d. C., els uigurs dominaven gran part d'Àsia central (inclòs el Kirguizistan), Mongòlia i parts de l'actual Rússia i la Xina.[11] El sufix «-stan» és una paraula persa que significa «lloc de» o «país».

El sol de 40 raigs en la bandera del Kirguizistan és una referència a aquestes mateixes quaranta tribus i l'element gràfic en el centre del sol representa la corona de fusta, anomenada tunduk, d'una iurta, un habitatge portàtil tradicionalment utilitzat pels nòmades en les estepes d'Àsia Central.

Quant a les convencions de denominació, el nom oficial del país és República Kirguís, i és l'utilitzat sempre en àmbits internacionals i de les relacions exteriors.[12][13] El nom curt habitual en català és Kirguizistan (segons l'AVL[1] i la GEC)[2] o Kirguizstan (segons l'IEC).[3] Antigament també s'emprava la denominació Kirguísia a partir del seu nom en rus Кирги́зия (Kirguízia).

Història[modifica]

Article principal: Història del Kirguizistan

Els primers pobladors van assentar-se a la regió cap al 200 aC. L'islam va arribar el segle xii i es va imposar amb rapidesa al país. El 1876 l'Imperi rus es va annexionar la zona, focus de contínues revoltes. Molts kirguisos van optar per emigrar a les muntanyes de l'Afganistan o la Xina. El 1926 va ser declarada república de l'URSS sota el nom de República Socialista Soviètica del Kirguizistan, i en va assolir la independència el 1991. No obstant aquesta independència, els lligams amb Rússia continuen sent molt estrets, reafirmats en successius referèndums.

Romangué raonablement estable la major part dels anys 90, sota la direcció de l'antic president Askar Akàiev. La jove democràcia es mostrava com la més prometedora entre els estats de la regió (per exemple, pel que feia a la llibertat de premsa), però els darrers anys el règim ha estat acusat d'evolucionar cap a l'autocràcia i l'autoritarisme. A la primavera del 2005 una sobtada revolta forçà la sortida del país del president, i la seva renúncia, el 4 d'abril del 2005. S'obre una nova etapa política sota la direcció "provisional" de Kurmanbek Bakíev.

Els kirguisos forjarien la seva identitat sota la influència dels kazaks, dels quals es diferenciarien, entre altres coses, perquè els kirguisos practicaven tradicionalment una ramaderia de muntanya, amb desplaçaments de ramats molt més curts que els que feien els kazaks a les estepes.

Política i govern[modifica]

Sistema polític[modifica]

La constitució de 1993 defineix la forma de govern com una república democràtica. La branca executiva inclou un president i un primer ministre. El parlament actualment és bicameral. La branca judicial comprèn un tribunal suprem, un tribunal constitucional, jutjats i un procurador general.

El govern interí està creant una nova estructura de govern per al país, i treballa per resoldre els problemes pendents de la constitució.

El 10 d'octubre del 2010 es van celebrar les que es consideren les eleccions més democràtiques del país.[Qui?] Els 5 partits que van entrar al parlament van quedar molt igualats.

El Kirguizistan es troba entre els cinquanta països del món amb el major nivell de percepció de la corrupció: l'Índex de percepció de la corrupció de 2016 per al Kirguizistan és 28 en una escala de 0 (més corrupte) a 100 (menys corrupte).[14]

El 4 d'octubre de 2020 hi va tornar haver eleccions legislatives.

Organització territorial[modifica]

El Kirguizistan es divideix en set províncies (singular: óblast (область), plural: oblasttar (областтар)) que són administrades pels respectius governadors. La capital, Bixkek, i la segona ciutat més gran, Oix, són ciutats administrativament independents (shaar) amb un estatus igual al d'una regió.

Províncies del Kirguizistan
  1. Bixkek (shaar)
  2. Província de Batkén (Batkén)
  3. Província de Txui (Bixkek)
  4. Província de Jalal-Abad (Jalal-Abad)
  5. Província de Narín (Narín)
  6. Província d'Oix (Oix)
  7. Província de Talas (Talas)
  8. Província d'Issik Kul (Karàkol)
  9. Oix (shaar)

Drets humans[modifica]

Després de la instauració d'un govern més democràtic, encara es produeixen moltes violacions dels drets humans. Si bé el país té un bon acompliment en comparació amb altres estats d'Àsia central, els drets de les persones LGBT han anat empitjorant, però la llibertat de premsa ha anat millorant.

En una mesura que ha alarmat als grups de drets humans, les forces de seguretat van detenir a desenes de destacats líders religiosos i comunitaris uzbeks després dels disturbis de 2010 en el sud del Kirguizistan, entre ells el periodista i activista de drets humans Azimjan Askarov.[15] Al juny de 2013 es va aprovar en el Parlament del Kirguizistan una llei que prohibeix a les dones menors de 23 anys viatjar a l'estranger sense un progenitor o tutor, amb la finalitat de «augmentar la moralitat i preservar el patrimoni genètic».[16] Els diplomàtics estatunidencs van expressar la seva preocupació en octubre de 2014 quan els legisladors del Kirguizistan van aprovar una llei que imposa penes de presó als activistes dels drets dels homosexuals i altres persones, inclosos els periodistes, que fomentin «una actitud positiva cap a les relacions sexuals no tradicionals».[17]

L'activista i periodista kirguís Azimjan Askarov va ser condemnat a cadena perpètua en 2010. El 24 de gener de 2017, un tribunal kirguís va confirmar la condemna a cadena perpètua per a Askarov.[18]

Forces armades[modifica]

Les forces armades del Kirguizistan es van formar després del col·lapse de la Unió Soviètica i estan compostes per les forces terrestres, les forces aèries, les tropes internes, la Guàrdia Nacional i la guàrdia fronterera. L'exèrcit treballa amb les forces armades dels Estats Units, que van arrendar una instal·lació anomenada Centre de Trànsit de Manas en l'Aeroport Internacional de Manas, prop de Bixkek, fins a juny de 2014.[19] En els últims anys, les forces armades han començat a desenvolupar millors relacions amb Rússia, incloent la signatura d'acords de modernització per valor de 1.100 milions de dòlars i la participació en més exercicis amb tropes russes.[20] L'Agència de Seguretat Nacional (NSA) treballa amb l'exèrcit i serveix a propòsits similars als del seu predecessor soviètic, el KGB. Supervisa una unitat d'elit de forces especials antiterroristes coneguda com a «Alfa», el mateix nom utilitzat per altres països de l'antiga Unió Soviètica, entre ells Rússia i l'Uzbekistan. La policia està sota el comandament del Ministeri de l'Interior, juntament amb la guàrdia fronterera.

Relacions internacionals[modifica]

El Kirguizistan és membre de la Comunitat d'Estats Independents (CEI), la Unió Econòmica Eurasiàtica, l'Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC), l'Organització de Cooperació de Xangai, l'Organització de la Cooperació Islàmica, el Consell Turc, l'Organització Internacional de la Cultura Turca (Türksoy), l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i l'Organització de les Nacions Unides (ONU).

Economia[modifica]

Article principal: Economia de Kirguizistan
Exportacions a Importacions de
País Percentatge País Percentatge
Alemanya Alemanya 28,7% Rússia Rússia 23,9%
Uzbekistan Uzbekistan 17,7% Uzbekistan Uzbekistan 13,5%
Rússia Rússia 12,9% Kazakhstan Kazakhstan 10,3%
República Popular de la Xina República Popular de la Xina 8,7% Estats Units Estats Units 9,7%
Kazakhstan Kazakhstan 6,6% Turquia Turquia 4,8%
Altres 25,4% Altres 37,8%

És un estat amb un pobre desenvolupament econòmic, que requereix l'ajuda externa. S'està produint una lenta transició a l'economia de mercat, procés molt marcat per l'evolució política. Va ser el primer estat de l'antiga URSS admès a l'Organització Mundial del Comerç. La seva moneda es diu som.

La indústria es basa a processar productes agrícoles. La metal·lúrgia és un sector en expansió gràcies a l'abundància de minerals. Té uns bons recursos d'aigua, cosa que permet una energia hidroelèctrica barata per a les fàbriques i l'exportació dels excedents. Importa sobretot maquinària i productes químics.

Turisme[modifica]

Un dels punts de destinació turística més populars al Kirguizistan és el llac Issik Kul, on al llarg de la seva riba nord es troben nombrosos hotels, centres turístics i pensions. Les zones de platja més populars es troben a la ciutat de Txolpon Ata i en els assentaments pròxims, com Kara-Oi (Dolinka), Bosteri i Korumdy. El nombre de turistes que van visitar el llac va ser de més d'un milió a l'any en 2006 i 2007. No obstant això, a causa de la inestabilitat econòmica i política de la regió, el número va disminuir en els següents anys.[21] Segons les dades oficials, els kazakhs són la nacionalitat dels que més turistes venen a visitar al país; mentre que en 2014 representaven el 57% de tots els turistes, en 2017 superaven el 70%.[22][23] Durant aquest mateix periode, el nombre total de visitant va disminuir un 13%[22][23] En els últims anys, s'havia tornat a experimentar una millora fins la pandèmia per coronavirus.[24]

Ciència i tecnologia[modifica]

La seu de l'Acadèmia de Ciències del Kirguizistan està situada en Bixkek, on es troben diversos instituts de recerca. Els investigadors kirguisos estan desenvolupant tecnologies útils basades en productes naturals, com la recuperació de metalls pesants per a la depuració d'aigües residuals.[25]

Geografia[modifica]

Mapa topogràfic del Kirguizistan

El Kirguizistan és un estat sense litoral de l'Àsia central, que limita amb el Kazakhstan, la República Popular de la Xina, el Tadjikistan i l'Uzbekistan. Està situat entre les latituds 39° i 44° N, i les longituds 69° i 81° E. Està més lluny de la mar que qualsevol altre país individual, i tots els seus rius flueixen en sistemes de drenatge tancats que no arriben a la mar. La regió muntanyenca del Tian Shan abasta més del 80% del país amb diverses muntanyes de més de 7.000 m d'altitud (per això, al Kirguizistan se'l denomina ocasionalment «la Suïssa d'Àsia central»),[26] i la resta està formada per valls i conques.

El llac Issik Kul, que es troba en el nord-est del Tian Shan, és el llac més gran del Kirguizistan i el segon llac de muntanya més gran del món després del Titicaca. El punt més baix està a Kara-Daria amb 132 metres i els pics més alts estan en la serralada de Kakshaal-Too, formant la frontera xinesa. El pic Jengish Chokusu, a 7.439 m, és el punt més alt i és considerat pels geòlegs com el pic més septentrional de més de 7.000 m en el món. Les fortes nevades a l'hivern provoquen inundacions a la primavera que sovint causen greus danys riu avall. L'escolament de les muntanyes també s'utilitza per a l'energia hidroelèctrica.

Menys del 8% de la terra està conreada ja que només les zones del nord són aptes per a l'agricultura degut el terreny predominantment muntanyenc. El Kirguizistan té, en canvi, importants dipòsits de minerals valuosos, com l'or i terres rares, a més de reserves de carbó, gas natural i petroli.

Clima[modifica]

Mapa de Köppen del clima del Kirguizistan. En lila, clima continental càlid i temperat; en blau, humit continental; en taronja, fred desèrtic, i en groc, semiàrid fred (en anglès)

El clima varia força segons les regions, anant des del subtropical fins al continental però amb predomini de les baixes temperatures. Les grans inundacions de cada primavera fruit del desgel es cobren regularment vides humanes i modifiquen el paisatge del país.

Les zones baixes de la vall de Fergana en el sud-oest és subtropical i extremadament calorós a l'estiu, amb temperatures que aconsegueixen els 40 °C. Els contraforts septentrionals són temperades i el Tian Shan varia d'un clima continental sec a un clima polar, depenent de l'elevació. En les zones més fredes les temperatures són inferiors a zero durant uns 40 dies a l'hivern, i fins i tot algunes zones desèrtiques experimenten constants nevades en aquest període. En les terres baixes la temperatura oscil·la entre els -6 °C al gener i els 24 °C al juliol.

Demografia[modifica]

La piràmide de població és relativament jove. La gent es concentra en petits nuclis rurals, i encara sobreviuen bastants grups seminòmades. Les principals minories ètniques són els russos i els uzbecs. El país té una població d'una mica més de 4,8 milions d'habitants distribuïts en 198.500 km². La densitat mitjana de població és de 25 persones per km². La població es concentra a la capital, Bixkek, i a les zones banyades pel riu Naryn i els seus afluents.

Des del punt de vista ètnic: el 65% és d'ètnia kirguís, el 13% uzbeks i el 12% russos amb alguna minoria tadjika i xinesa al sud i l'est.

Ciutats[modifica]

Les deu ciutats més gran del Kirguizistan són:

  1. Bixkek
  2. Oix
  3. Jalal-Abad
  4. Karàkol
  5. Tokmok
  6. Kara-Balta
  7. Ozgon
  8. Balykchy
  9. Narín
  10. Talas

Grups ètnics[modifica]

El major grup ètnic del país són els kirguisos, un poble turquès, que representen el 73,3% de la població. Els altres grups ètnics són els russos (5,6%), concentrats en el nord, i els uzbeks (14,6%), que viuen en el sud. Entre les minories petites però notables estan els dungans (1,1%), els uigurs (1,1%), els tadjics (1,1%), els kazakhs (0,7%) i els ucraïnesos (0,5%) i altres minories ètniques més petites (1,7%). En total, el país compta amb més de 80 grups ètnics.[27]

Els kirguisos han estat històricament pastors seminòmades, que viuen en iurtes i cuiden ovelles, cavalls i iacs. Aquesta tradició nòmada continua funcionant estacionalment, ja que les famílies de pastors tornen a les pastures d'alta muntanya (o jailoo) a l'estiu. Els uzbeks i tadjics sedentaris han conreat tradicionalment les terres de regadiu més baixes de la vall de Ferganà.[28]

La composició ètnica del Kirguizistan ha canviat molt des de la independència.[29][30][31] El percentatge de persones d'ètnia kirguís ha passat al voltant del 50% en 1979 a més del 70% en 2013, mentre que el percentatge de grups ètnics, com a russos, ucraïnesos, alemanys i tàrtars, va descendir del 35% a aproximadament el 7%.[32] Des de 1991, un gran nombre d'alemanys, que en 1989 eren 101.000 persones, han emigrat a Alemanya.[33]

Cens del Kirguizistan segons el grup ètnic (1926-2018)
Grup ètnic 1926[34] 1959[35] 1989[36] 1999[37] 2018
Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % Nombre %
Kirguisos 661,171 66.6 836,831 40.5 2,229,663 52.4 3,128,147 64.9 4,587,430 73.3
Uzbeks 110,463 11.1 218,640 10.6 550,096 12.9 664,950 13.8 918,262 14.6
Russos 116,436 11.7 623,562 30.2 916,558 21.5 603,201 12.5 352,960 5.6
Ucraïnesos 64,128 6.5 137,031 6.6 108,027 2.5 50,442 1.0 11,252 0.1

Llengües[modifica]

El kirguís i el rus són les llengues oficials del Kirguizistan tot i que tenen un estatus legal diferent. Després del col·lapse de la Unió Soviètica en països, el kirguís va ser adoptat com a «llengua estatal» del Kirguizistan en 1991 i, després, va adoptar el rus com a «llengua oficial» en 1997.[cal citació] No és pas la única antiga república soviètica que té el rus com a llengua oficial sense comptar Rússia, també és el cas de Bielorússia i el Kazakhstan.

El kirguís és una llengua turquesa de la branca kipchak, estretament relacionada amb el kazakh, el karakalpak i el tàrtar nogai. S'escrivia en alfabet àrab fins al segle XX. Després, es va adoptar a l'alfabet llatí quan es va introduir en 1928, i posteriorment va ser substituïda per ordre de Stalin per l'alfabet ciríl·lic en 1941.[38]

En 2009, 4,1 milions de persones parlaven kirguís com a llengua materna o segona llengua i 2,5 milions parlaven rus com a llengua materna o segona llengua. L'uzbek és la segona llengua nativa més comuna, amb 700.000 parlants natius.[39]

Molts assumptes comercials i polítics es duen a terme en rus. Fins fa poc, el kirguís continuava sent una llengua que es parlava a casa i que rares vegades s'utilitzava en reunions o altres actes. No obstant això, avui dia la majoria de les reunions parlamentàries se celebren en kirguís, amb traducció simultània per als qui no parlen kirguís.[cal citació]

Cens oficial de 2009[40]
Nom de la llengua Parlants nadius Parlants de segona llengua Parlants en total
Kirguís 3.830.556 271.187 4.121.743
Rus 482.243 2.109.393 2.591.636
Uzbek 772.561 97.753 870.314
Dungan 56.260 N/D 56.260
Tadjik 42.324 N/D 42.324
Uigur 37.277 N/D 37.277
Anglès N/D 28.416 28.416
Francès N/D 641 641
Alemany N/D 10 10
Altres 141.572 31.411 172.983

Religió[modifica]

El Kirguizistan és majoritàriament una nació musulmana sunnita, i s'adhereix a l'escola de pensament hanafista.[41] Es estima que, en 2017, el 90% de la població era musulmana, sent la majoria sunnita; el 7% és cristiana, incloent el 3% de religió ortodoxa russa, i la resta són altres religions. Un informe del Pew Research Center de 2009 indicava que el 86,3% de la població del Kirguizistan s'adhereix a l'islam, encara que un informe de 2012 del mateix estudi mostrava que només el 23% dels enquestats va optar per identificar-se com a sunnites, i el 64% es va declarar voluntàriament «només musulmà».

Durant l'època soviètica fou promogut l'ateisme d'estat. Tanmateix, avui en dia, el Kirguizistan és un estat secular tot i que l'islam hi ha exercit una influència cada cop més notable en política.[42] Per exemple, hi ha hagut diverses temptatives de descriminalitzar la poligàmia, i també perquè els funcionaris facin el hajj mitjançant un acord d'exempció d'impostos.[42]

Encara que l'islam al Kirguizistan és més un rerefons cultural que una pràctica diària devota per a molts, les figures públiques han expressat el seu suport a la recuperació dels valors religiosos. Per exemple, el defensor del poble, Tursunbay Bakir-Ulu, va assenyalar: «En aquesta època d'independència, no és sorprenent que s'hagi produït un retorn a les arrels espirituals no sols al Kirguizistan, sinó també en altres repúbliques postcomunistes. Seria immoral desenvolupar una societat basada en el mercat sense una dimensió ètica».[43]

A més a més, Bermet Akayeva, filla de Askar Akayev, expresident del Kirguizistan, va declarar en una entrevista de 2007 que l'islam s'està arrelant cada vegada més en tota la nació.[44] Va destacar que recentment s'han construït moltes mesquites i que els kirguisos es dediquen cada vegada més a l'islam, la qual cosa, segons va assenyalar, «no és una cosa dolenta en si mateix. Manté la nostra societat més moral, més neta».[45] Existeix una ordre sufí contemporània que s'adhereix a una forma d'islam una cosa diferent a la de l'islam ortodox.[46]

Les altres confessions practicades al Kirguizistan són les religions ortodoxa russa i ucraïnesa, practicades principalment per russos i ucraïnesos respectivament. Una comunitat d'entre 5.000 i 10.000 testimonis de Jehovà es reuneix en congregacions de parla kirguís i russa, així com alguns grups de parla xinesa i turca.[47][48] Una petita minoria d'alemanys ètnics també són cristians, en la seva majoria luterans i anabaptistes, així com una comunitat catòlica romana d'aproximadament 600 persones.[49][50]

Sobreviuen algunes tradicions animistes, així com algunes influències del budisme, com el lligat de banderes de pregària en els arbres sagrats, encara que alguns consideren que aquesta pràctica té les seves arrels en l'islam sufí.[51] També hi ha un petit nombre de jueus de Bukharà que viuen al Kirguizistan, però durant el col·lapse de la Unió Soviètica la majoria van fugir a altres països, principalment als Estats Units i Israel. A més, hi ha una petita comunitat de jueus asquenazites, que van fugir al país des d'Europa de l'Est durant la Segona Guerra Mundial.[52]

El 6 de novembre de 2008, el parlament del Kirguizistan va aprovar per unanimitat una llei que augmenta de 10 a 200 el nombre mínim de fidels per a reconèixer una religió. També va il·legalitzar les «accions agressives dirigides al proselitisme», i va prohibir l'activitat religiosa a les escoles i tota activitat de les organitzacions no registrades. Va ser signada pel president Kurmanbek Bakiev el 12 de gener de 2009.[53]

S'ha informat de diverses batudes policials contra reunions religioses minoritàries pacífiques,[54] així com d'informes sobre funcionaris que planten proves falses,[55] però també d'algunes decisions judicials a favor de les minories religioses.[56]

Cultura[modifica]

Literatura[modifica]

Manas és un poema tradicional èpic del poble kirguís que rep el nom de l'heroi les aventures del qual narra. Té si fa no fa mig milió de versos, i és vint vegades més llarg que L'Odissea d'Homer, això fa que sigui un dels poemes èpics més llargs del món. És tota una obra patriòtica que narra les fites de Manas i els seus descendents i seguidors, que lluitaren contra els xinesos al segle ix per mantenir la independència del poble kirguís.

Tradicions[modifica]

Tot i que és il·legal, encara es practica el segrest de núvies.[57] En un principi en un país on eren habituals els matrimonis concertats, el nuvi feia un segrest consensuat amb la núvia amb qui volia casar-se si no podia pagar el preu del matrimoni o la família d'ella s'oposava a l'enllaç.[58] D'altra banda, alguns d'aquests segrests ja no són consensuats, sinó que es tracten de segrests reals.[59]

Música[modifica]

Un grup de músics kirguisos tocant a Karàkol

La música tradicional kirguís es caracteritza per l'ús de notes llargues i sostingudes amb prominents elements russos. Inclou els manaschi, cantors del poema èpic Manas, i la música instrumental anomenada kui o küü, que narra aventures sobre un viatge musical.[60]

El komuz, un instrument musical de punteig, és l'instrument nacional. Té tres cordes, està fet de fusta i es toca amb els dits, sense cap arc. El seu so és semblant al d'una guitarra. A més del komuz els instruments tradicionals kirguisos inclouen el kyl kiak, un instrument de dues cordes amb arc que també és un important símbol de la identitat kirguís; el sybyzgy, una flauta que es bufa per un costat, el txopo-txoor i el temir ooz komuz, també conegut com a arpa de boca en alguns països.

Educació[modifica]

El sistema escolar del Kirguizistan es compon de tres nivells d'educació: primària (graus 1 a 4, algunes escoles tenen el grau 0 opcional), secundària (graus 5 a 9) i superior (graus 10 a 11).[61] Els nens solen ser admesos a les escoles primàries a l'edat de 6 o 7 anys. És obligatori que tots els nens acabin els 9 graus de l'escola i rebin un certificat de finalització. Els graus 10-11 són opcionals, però és necessari completar-los per a graduar-se i rebre un diploma escolar acreditat per l'estat. Per a graduar-se, un estudiant ha de completar el curs escolar d'11 anys i aprovar 4 exàmens estatals obligatoris d'escriptura, matemàtiques, història i una llengua estrangera.[cal citació]

Hi ha 77 escoles públiques a Bixkek (capital) i més de 200 en la resta del país. Al Kirguizistan hi ha 55 centres d'ensenyament superior i universitats, dels quals 37 són estatals.[cal citació] Al setembre de 2016 es va posar en marxa la Universitat de l'Àsia Central a Narín.[62]

Esport[modifica]

El futbol és l'esport més popular al Kirguizistan. L'òrgan oficial de govern és la Federació de Futbol del Kirguizistan, que es va fundar en 1992, després de la independència política de la Unió Soviètica. Administra l'equip nacional de futbol del Kirguizistan.[63]

La lluita lliure també és molt popular. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 2008, dos atletes del Kirguizistan van guanyar medalles en la lluita grecoromana: Kanatbek Begaliev (plata) i Ruslan Tyumenbayev (bronze).[64]

L'hoquei sobre gel no va ser tan popular a Kirguizistan fins que es va organitzar el primer Campionat d'Hoquei sobre Gel en 2009. En 2011, l'equip nacional masculí d'hoquei sobre gel del Kirguizistan va guanyar la primera divisió dels Jocs Asiàtics d'Hivern de 2011, dominant en els sis jocs amb sis victòries. Va ser el primer gran esdeveniment internacional en el qual va participar l'equip d'hoquei sobre gel del Kirguizistan.[65] L'equip masculí d'hoquei sobre gel del Kirguizistan es va unir a la Federació Internacional d'Hoquei sobre Gel (IIHF) al juliol de 2011.

El bandy s'està tornant cada vegada més popular al país. L'equip nacional del Kirguizistan va obtenir la primera medalla del Kirguizistan en els Jocs Asiàtics d'Hivern, quan es va emportar el bronze. Van jugar en el Campionat Mundial de Bandy de 2012, la seva primera aparició en aquest torneig.[66]

Transport[modifica]

Terminal d'autobusos de Bixkek Oest

El transport al Kirguizistan està molt limitat per la topografia alpina del país.[67] Les carreteres han de serpentejar per valls escarpades, creuar ports de 3.000 metres d'altitud i més, i estan subjectes a freqüents despreniments i allaus de neu. Viatjar a l'hivern és gairebé impossible en moltes de les regions més remotes i de gran altitud.[67]

Altres problemes es deriven del fet que moltes carreteres i línies de ferrocarril construïdes durant el període soviètic estan avui travessades per fronteres internacionals, la qual cosa exigeix llargs tràmits fronterers per a creuar-les quan no estan completament tancades.[67] Els cavalls continuen sent una opció de transport molt utilitzada, sobretot en les zones més rurals; la infraestructura de carreteres del Kirguizistan no és molt extensa, per la qual cosa els cavalls poden arribar a llocs que els vehicles de motor no poden, i no necessiten combustible car i importat.[cal citació]

Totes aquestes limitacions dificulten no només el desenvolupament de transport sinó també del comerç malgrat que el país és una important zona de trànsit per al transport comercial i el comerç entre la República Popular de la Xina (RPX), la Rússia, el Kazakhstan, el sud d'Àsia i Orient Mitjà.[67]

En la dècada del 2010, la infraestructura de transport del país es va millorar significativament gràcies al desenvolupament del comerç regional amb la RPX i altres països asiàtics.[67] La política nacional de transports es troba en una fase inicial i fins fa poc no estava documentada.

Transport aeri[modifica]

Al final del període soviètic hi havia uns 50 aeroports i pistes d'aterratge al Kirguizistan, molts d'ells construïts principalment per a servir a fins militars en aquesta regió fronterera tan pròxima a la RPX.[cal citació] En l'actualitat, només uns pocs segueixen en servei. L'Air Kyrgyzstan proporciona transport aeri a la RPX, Rússia i altres països de la regió.

El Kirguizistan figura en la llista de països prohibits per la Unió Europea per a la certificació de companyies aèries des de 2006.[68] Això significa que cap de les tretze aerolínies que estan registrades al Kirguizistan pot operar serveis de cap mena dins de la Unió Europea, ja que els estàndards de seguretat no compleixen amb la normativa europea.[69] Des de llavors, cap companyia aèria de la UE té vols al Kirguizistan,[68] la qual cosa significa que si un ciutadà de la Unió Europea vol viatjar al Kirguizistan (o viceversa), gairebé sempre s'ha de fer el transbordament a Moscou o Istanbul.

Transport terrestre[modifica]

Ferrocarril[modifica]

La vall de Txui, en el nord, i el de Ferganà, en el sud, eren els extrems del sistema ferroviari de la Unió Soviètica a Àsia Central. Després del sorgiment dels estats postsoviètics independents, les línies ferroviàries, que es van construir sense tenir en compte els límits administratius, han estat tallades per les fronteres, per la qual cosa restringeix molt el trànsit. Els petits trossos de línies ferroviàries dins de Kirguizistan, uns 370 km (1.520 mm d'ample de via) en total, tenen poc valor econòmic en absència de l'antic trànsit massiu a llargues distàncies cap a i des de centres com Taixkent, Almati i les ciutats de Rússia.[cal citació]

Actualment, el Kirguizistan té connexió ferroviària amb l'Uzbekistan (a través del servei de ferrocarril d'Oix) i el Kazakhstan (a través del servei de ferrocarril de Bixkek) mentre que amb els altres dos veïns, el Tadjikistan i la RPX, no. Existeixen vagues plans per a ampliar les línies ferroviàries des de Balykchy en el nord i/o des d'Oix en el sud fins a la RPX, però el cost de la construcció seria enorme.[cal citació] A més, s'ha de tenir en compte que a diferència amb els altres tres països veïns del Kirguizistan, no tenen la mateixa amplada de via.

Carreteres i autopistes[modifica]

El transport per carretera és el predominant pel transport de comerç però en les últimes dècades s'ha produït un lleuger descens gradual; el 1990 el 97% dels béns es transportaven per carretera, el 2000 era el 94% i el 2017 el 93%.[67] En 2018, la xarxa viària del país comptava amb uns 34.000 km.[70]

Recentment s'ha completat una important carretera que uneix el nord i el sud-oest des de Bixkek fins a Oix amb el suport del Banc Asiàtic de Desenvolupament. Això facilita considerablement la comunicació entre els dos principals centres de població del país: la vall de Txui en el nord i la vall de Ferganà en el sud. Un tram d'aquesta carretera es desvia a través d'un port de muntanya de 3.500 metres cap a la vall de Talas, en el nord-oest. En l'actualitat s'està planejant la construcció d'una gran carretera des d'Oix fins a la RPX.

Transport naval[modifica]

El Kirguizistan és un estat sense litoral però disposa d'una xarxa de transport d'aigües interiors que compta amb uns 600 km.[70] El Kirguizistan només té un port a Balykchy, en el llac Issik Kul.[70]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «kirguís» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  2. 2,0 2,1 «Kirguizistan». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 «kirguís». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  4. «Investigating Kyrgyzstan's ethnic violence: Bloody business». The Economist, 12-05-2011.
  5. «Foreigners in Kyrgyzstan: 'Will We Be Banned, Too?'». EurasiaNet.org, 15-06-2011.
  6. «Pro-Government Election Victory Sparks Overnight Revolution in Kyrgyzstan». OCCRP, 06-10-2020.
  7. «Kyrgyzstan: Economy globalEDGE: Your source for Global Business Knowledge». Globaledge.msu.edu, 20-12-1998.
  8. «Kyrgyz Republic Economy: Population, GDP, Inflation, Business, Trade, FDI, Corruption». Heritage.org.
  9. «BBC News – Kyrgyzstan profile – Timeline». Bbc.co.uk, 10-10-2012.
  10. «Kyrgyz Unrest». EurasiaNet.org.
  11. Forty tribes and the 40-ray sun on the flag of Kyrgyzstan Arxivat 7 October 2009[Date mismatch] a Wayback Machine., SRAS–The School of Russian and Asian Studies
  12. «Canada – Kyrgyz Republic Relations». Canadainternational.gc.ca, 05-07-2018.
  13. «The World Bank in the Kyrgyz Republic». Worldbank.org, 26-10-2016.
  14. «2016 official table», 25-01-2017.
  15. Kramer, Andrew E. «Uzbeks Accused of Inciting Violence in Kyrgyzstan». The New York Times, 01-07-2010.
  16. Kyrgyzstan Passes Controversial Girl Travel Ban. EurasiaNet.org (13 June 2013). Retrieved on 2 October 2014.
  17. «Kyrgyzstan moves towards adoption of Russia's anti-gay law». The Guardian.
  18. «Kyrgyz court confirms life sentence for journalist». Fox News, 24-01-2017.
  19. «First troops move through new US transit point in Romania». Stars and Stripes, 05-02-2014.
  20. Ott, Stephanie. «Russia tightens control over Kyrgyzstan». The Guardian, 18-09-2014.
  21. «Issyk-Kul: Chasing short-term profit». New Eurasia.
  22. 22,0 22,1 Туризм в Кыргызстане
  23. 23,0 23,1 http://www.stat.kg/media/publicationarchive/3a116eea-4813-431a-91e0-ba9c65e13231.pdf
  24. «2020-ж.январь-сентябрында Кыргыз Республикасындагы туризмдин өнүгүшүнүн негизги индикаторлору». National Statistical Committee of the Kyrgyz Republic.
  25. Yurishcheva, A.A.; Kydralieva, K.A.; Zaripova, A.A.; Dzhardimalieva, G.I.; Pomogaylo, A.D.; Jorobekova, S.J. «Sorption of Pb2+ by magnetite coated with humic acids». J. Biol. Phys. Chem., 13, 2, 2013, pàg. 61–68. DOI: 10.4024/36FR12A.jbpc.13.02.
  26. Escobar, Pepe. «The Tulip Revolution takes root». Asia Times Online, 26-03-2005. Arxivat de l'original el 2015-11-20. [Consulta: 30 desembre 2020].
  27. «10 Things You Need To Know About The Ethnic Unrest In Kyrgyzstan». RFERL, 14-06-2010.
  28. "Kyrgyzstan – population". Library of Congress Country Studies. Aquest article incorpora text d'aquesta font, la qual és de domini públic.
  29. «KYRGYZSTAN: Focus on post-Akayev Russian exodus». IRIN Asia, 19-04-2005.
  30. Spoorenberg, Thomas «Fertility changes in Central Asia since 1980». Asian Population Studies, 9, 1, 2013, pàg. 50–77. DOI: 10.1080/17441730.2012.752238.
  31. Spoorenberg, Thomas «Explaining recent fertility increase in Central Asia». Asian Population Studies, 11, 2, 2015, pàg. 115–133. DOI: 10.1080/17441730.2015.1027275.
  32. «Основные итоги естественного движения населения январе-августе 2020г.».
  33. Kokaisl, Petr; Kokaislova, Pavla The Kyrgyz – Children of Manas. Кыргыздар – Манастын балдары. NOSTALGIE Praha, 2009, p. 132. ISBN 978-80-254-6365-9. 
  34. «Всесоюзная перепись населения 1926 года. Национальный состав населения по регионам РСФСР» (en rus). Arxivat de l'original el 21 març 2016.
  35. «Всесоюзная перепись населения 1959 года. Национальный состав населения по регионам СССР» (en rus). Arxivat de l'original el 16 març 2010.
  36. «Всесоюзная перепись населения 1989 года. Национальный состав населения по регионам СССР» (en rus). Arxivat de l'original el 16 març 2010.
  37. «5.01.00.03 Национальный состав населения» (en rus). Arxivat de l'original el 19 febrer 2012.
  38. «Kyrgyzstan: Latin (alphabet) fever takes hold | Eurasianet» (en anglès).
  39. «Перепись населения и жилищного фонда Кыргызской Республики» (en rus). NSC of Kyrgyzstan, 2009. Arxivat de l'original el 21 de gener 2013.
  40. «Distribució de la població de certes nacionalitats per la seva llengua materna». Comitè Estadístic Nacional de la República Kirguisa.
  41. «Kyrgyzstan - Quick facts, statistics and cultural notes». Arxivat de l'original el 2010-06-26. [Consulta: 27 agost 2011].
  42. 42,0 42,1 ISN Security Watch - L'Islam exerceix més influència en la política del Kirguizistan
  43. «ISN Security Watch – Islam exerts growing influence on Kyrgyz politics». Isn.ethz.ch. Arxivat de l'original el 16 març 2008.
  44. «EurasiaNet Civil Society – Kyrgyzstan: Time to Ponder a Federal System – Ex-President's Daughter». Eurasianet.org, 17-07-2007. Arxivat de l'original el 6 novembre 2010.
  45. «EurasiaNet Civil Society – Kyrgyzstan: Time to Ponder a Federal System – Ex-President's Daughter». Eurasianet.org, 17-07-2007. Arxivat de l'original el 6 novembre 2010.
  46. «Religion and expressive culture – Kyrgyz». Everyculture.com.
  47. «2015 Yearbook of Jehovah's Witnesses» p. 182. Watchtower Bible & Tract Society, 21-12-2015.
  48. «Congregation Meetings of Jehovah's Witnesses». Watchtower Bible & Tract Society, 21-12-2015.
  49. «Kirguistán la Iglesia renace con 600 católicos». ZENIT, 02-10-2008. Arxivat de l'original el 7 d’octubre 2008. [Consulta: 6 març 2021].
  50. «Religion in Kyrgyzstan». Asia.msu.edu, 04-03-2010. Arxivat de l'original el 2 de juliol 2007.
  51. Shaikh Muhammad Bin Jamil Zeno, Muhammad Bin Jamil Zeno, 2006, pg. 264
  52. «Jewish Bishkek: A Brief History and Guide» (en anglès). , 03-02-2015. Arxivat 17 October 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  53. «Human Rights Activists Condemn New Religion Law». Eurasianet.org, 16-01-2009. Arxivat de l'original el 29 abril 2009.
  54. «KYRGYZSTAN: "His screams of terror and pain could be heard throughout the building"». Forum 18 News Service, 21-12-2015.
  55. «Kyrgyzstan: Court Confuses Jehovah's Witnesses for Islamic Radicals». eurasianet.org, 03-06-2011.
  56. «Kyrgyzstan Court Upholds Acquittal of Two Women Convicted Under False Charges». Watch Tower Bible and Tract Society, 03-06-2011.
  57. Comitè de drets econòmics, socials i culturals de l'ONU. «Observacions finals del comitè: Kirguistán» (PDF). [Consulta: 18 setembre].[Enllaç no actiu]. Pàgina 3. Apartat D. Article 16.
  58. Human Rights Watch Report "Reconciled to Violence: State Failure to Stop Domestic Abuse and Abduction of Women in Kyrgyzstan" publicat el setembre de 2006, Vol. 18, No.9.
  59. Petr Lom. «Sinopsi de "The Kidnapped Bride"». Frontline/World. [Consulta: 18 setembre].
  60. Broughton, Simon and Sultanova, Razia. "Bards of the Golden Road". 2000. In Broughton, Simon and Ellingham, Mark with McConnachie, James and Duane, Orla (Ed.), World Music, Vol. 2: Latin & North America, Caribbean, India, Asia and Pacific, pp 24-31. Rough Guides Ltd, Penguin Books. ISBN 1-85828-636-0
  61. Curtis, Glenn E. «Kazakhstan, Kyrgyzstan, Tajikistan, Turkmenistan, and Uzbekistan : country studies». Library of Congress, Federal Research Division, 1997. Arxivat de l'original el 16 març 2007.
  62. «University of Central Asia – University of Central Asia». Ucentralasia.org, 14-09-2018.
  63. «Kyrgyzstan». FIFA.
  64. «Kyrgyzstan Olympic Medals». USATODAY, 16-09-2008.
  65. Lundqvist, Henrik. «Kyrgyzstan wins the Asian Winter Games Premier Division 2011». EuroHockey, 05-02-2011.
  66. «Team picture with Japan after their first meeting in the World Championships». Arxivat de l'original el 19 d’agost 2012. [Consulta: 30 desembre 2020].
  67. 67,0 67,1 67,2 67,3 67,4 67,5 Molokovitch, Anatoli «Logistics and Transport Competitiveness in Kyrgyzstan». United Nations Economic Commission for Europe (UNECE), desembre 2019, pàg. 1-146.
  68. 68,0 68,1 agency, news. «Kyrgyzstan airlines aim to leave European Union blacklist» (en anglès americà), 16-12-2014. [Consulta: 1r març 2021].
  69. «List of banned European Union air carriers».
  70. 70,0 70,1 70,2 «Kyrgyzstan - The World Factbook». [Consulta: 1r març 2021].

Enllaços externs[modifica]