Nucli antic de Vic

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Nucli antic de Vic
Vic panoràmica.jpg
Dades bàsiques
Construït Medieval
Característiques
Estil Gòtic, barroc
Ubicació
Comarca Osona
Municipi Vic
Localització Envoltat per les Rambles

41° 55′ 43″ N, 2° 15′ 20″ E / 41.92849°N,2.25543°E / 41.92849; 2.25543
Bé inventariat
Identificador IPAC: 486
Modifica dades a Wikidata

El Nucli antic de Vic és un conjunt amb elements gòtics i barrocs de Vic (Osona) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica | modifica el codi]

El nucli antic de Vic correspon a l'antic sector emmurallat de la ciutat de Vic, envoltat per les Rambles, creades a partir del 1655, quan es varen enderrocar les cases dels ravals i els convents que tenien adossats, en un intent de fortificar la ciutat.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Vic és la continuadora de l'antiga Ausa, ciutat de la tribu ibèrica dels austetans (s. III a.C), convertida en municipi romà (s.II d. C) i en seu d'una diòcesis cristiana, que el 516 se cita com a Ausonitanae civitatis[1]

Ocupada pels àrabs vers el 715 i destruïda arran de la rebel.lió d'Aissó (825-826) va ésser restaurada pel comte Guifré el Pilós (879) el qual va aixecar un castell a la part alta, on hi havia el temple romà i segurament la primitiva catedral. La nova catedral es va edificar a la part baixa i entorn d'ella es creà un important raval, conegut pel Vicus ausonae, que ha donat el nom actual a la ciutat[1]

La part superior o ciutat sobirana, era inicialment d'origen comtal però el segle XI va passar a la família dels Senescals, després refosa amb els Montcada, mentre que la part baixa, a tocar del riu Mèder, va ser domini eclesiàstic, fins que el 1315 el bisbe la va cedir al rei Jaume II[1]

Una sola muralla envoltava des del segle XIII ambdues partides de la ciutat, que coincidïen en el Pla del Mercadal, lloc dels tradicionals mercats de Vic, situat al NE de la ciutat, on es va crear des de l'època medieval l'actual Plaça Major de Vic[1]

A la ciutat arribava a l'edat medieval el camí ral de Barcelona a la Cerdanya, continuació de la primitiva via romana d'Ausa a Barcino i també el camí francès o strata francisca, documentada des del segle X que travessava Osona de N a S. a ambdós camins se'ls atribueixen els eixos principals o carrers que vinculen les dues antigues partides ciutadanes[1]

L'any 1382 es va refer l'antiga muralla a l'exterior de la qual i al llarg dels camins que conduïen als seus set portals varen sorgir ravals exteriors, que marcarien la naixença dels segles XVII-XVIII[1]

la unió definitiva dels dos sectors de la ciutat es va fer a inicis del segle XV i la va configurar el privilegi del règim municipal únic concedit el 1450 pel rei Alfons el Magnànim. El consell es va establir en la casa de l'antic consell reial (1358) ampliada el segle XV amb la llotja del Pes de la farina i la sala de la columna i remodelada el 1670 pel tracista Fra. Josep de la Concepció : és l'actual casa de la ciutat[1]

La ciutat de dintre de les muralles o Nucli Antic es va configurar entorn de tres centres: la catedral, el castell dels Montcada i l'església de Sant Sadurní, i el Mercadalo Plaça Major. Ells varen configurar l'entramat de carrers que caracteritza el sector històric en el qual dels segles XIV-XVI es va produir una primera floració de grans casals, remodelats i reedificats la majoria el segles XVII i XVIII, quan apareixen les cases dels grans ciutadans amb sales decorades per Francesc Pla, el Vigatà, o els Marià colomer, pare i fill[1]

També l'erecció de convents i esglésies, sobretot pels Moretó, la dinastia d'arquitectes i escultors que emplena el segle XVIII va acabar de configurar la ciutat[1]

Una hàbil política de recuperació moderna intenta preservar una de les ciutats de més caràcter i tradició del país.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nucli antic de Vic
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 «Nucli antic de Vic». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 octubre 2017].