Usuari:GiselaMorenoMoya/proves
Antibiòtics en ramaderia[modifica]
 |
Aquesta és una pàgina de proves de GiselaMorenoMoya. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Els antibiòtics en ramaderia s'utilitzen en la agroindustria i explotació ramadera amb objectius terapèutics (combat d'infeccions bacterianes) i excepcionalment com a medicina preventiva. La seva pràctica s’ha enfocat en general com a promotors del creixement, com a agents metafilàxics (tractaments antibiòtics “en massa” a col·lectius animals en determinades situacions) i en el tractament de malalties infeccioses establertes. A Europa, el seu ús com a agents promotors del creixement està totalment prohibit des del 2006. Però el seu us pot estar vigent en diferents regions del món on encara es poden afegir a la dieta d'animals sans.[1]
En ramaderia el seu ús cada cop és més selectiu degut a la possible resistència antimicrobiana i la seva transmissió als humans, entre d'altres, per via alimentària. Diversos estats ja han implementat estratègies per minimitzar l’aplicació d’antibiòtics en bestiar destinat l'obtenció de productes derivats pel consum d'aliments, i igualment han proposat guies nutricionals per reduir i suprimir la ingesta d’aliments procedents d’animals, especialment de carns, per evitar la resistència a antimicrobians. Això es combina amb altres avantatges per a la salut, el confort animal i l’entorn que comporta l’adopció d’aquestes estratègies.[1]
De la mateixa manera, és fonamental tractar la salut animal des de la visió One Health, concepte mundial que té com a objectiu assegurar una perspectiva integral quan es tracta de respondre a les amenaces per a la salut dels animals, els humans, les plantes i el seu entorn.[2]
Història[modifica]
Des de que Fleming va descobrir la penicil·lina al 1928, la llista d'antibiòtics ha augmentat constantment al llarg dels anys i ara hi ha centenars d'ells. Com a resultat, moltes malalties infeccioses que alguna vegada van devastar la humanitat, com la tuberculosi i la sífilis, i la majoria de les malalties infeccioses diferents dels virus, ara es poden prevenir o tractar adequadament.
Descobriment de la penicil·lina (1928)[modifica]
Al 1928 Alexander Fleming va descobrir el primer antibiòtic, anomenat penicil·lina. Ho va descubrir al laboratori després de cultivar un bacteri (Staphylococcus aureus) en un plat d'Agar, el qual va ser contaminat accidentalment per fongs. Va observar que el medi de cultiu al voltant de la floridura estava lliure d'eubacteris. Va interpretar que degut a l'aparició del fong, el bacteri no podia crèixer. Va creure que debia ser per la segregació d'algun tipus de substància que inhibia el creixement del bacteri. Aquesta correcta interpretació va ser fruit d'un experiment previ sobre les propietats antibacterianes del lisozim.[3] Tot i que no va poder purificar el material obtingut, va informar del descobriment en la literatura científica, en el qual va anomenar a l'antibiòtic com a penicil·lina degut a que el fong encarregat de la inhibició pertany al gènere Penicillium.
Observacions empíriques anteriors (1929)[modifica]
Tot i aquest descobriment, que va ser el que va obrir les portes al món dels antibiòtics, hi han observacions empíriques científiques documentades d'abans[4]. Billroth va suggerir que Penicillium podia modificar els medis de cultiu i els feia inservibles peals bacteris. L'any 1877 Garré parlava de la capacitat d'inhibició de creixement d'altres microorganismes que presentaven front a altres microorganismes. Al 1899 es va introduir un producte antibiòtic en la pràctica clínica, la piocianasa, produïda per Pseudomonas aeruginosa.Tot i així aquest producte es va demostrar que presentava toxicitat per l'home.
Dos treballs important desenvolupats a la última part del segle XIX van ser per Duchesne (1897) i Tiberio (1895), on es descriu la penicil·lina i fan observacions que arriben molt més enllà que Fleming, ja que ambdós van demostrar la capacitat de la penicil·lina per a curar infeccions experimentals en ratolins. Tot i aquest descubriment, els estudis no es van continuar i no van anar més enlluny.
Generalització de l’ús dels antibiòtics[modifica]
No va ser fins a la Segona Guerra Mundial que es van invertir molts recursos a la seva investigació i purificació de la penicil·lina. A partir d'aquí l'ús dels antibiòtics es va generalitzar i va ser en aquesta dècada on es demostra que baixes dosis d'antibiòtics augmenten l'índex de conversió en els animals d'abastament (3-4% en el cas del pollastre, 5-6% al porc i fins i 10% al boví). Com a resultat, augmenta l'ús d'antibiòtics en ramaderia com a promotors del creixement[5], especialment als anys seixanta degut a l'esclat de la ramaderia intensiva.[6]
Regulació de l’ús d’antibiòtics en la ramaderia[modifica]
El 1968, el Regne Unit va publicar l’informe Swann, que va recomanar limitar l’ús de promotors de creixement en la ramaderia. Aquesta recomanació va marcar l’inici d’una tendència que es va mantenir durant les dècades dels setanta i vuitanta, amb l’establiment de les primeres mesures de control.
A Suècia, tots els antibiòtics promotors de creixement (APC) es van prohibir el 1986. Aquests es van classificar com a medicaments veterinaris que requereixen prescripció. El 1989, el Ministeri de Salut i Consum (MISACO) va implementar el Pla Nacional d’Investigació de Residus (PNIR). Aquest pla va permetre la investigació de residus químics, incloent-hi els antibiòtics, en els aliments. A la dècada dels noranta, es van establir les primeres normes restrictives. Es van posar límits als antibiòtics que promouen el creixement. A la Unió Europea, es va prohibir l’ús d’"avoparcina" (1997), "bacitracina", espiramicina, tilosina i "virginiamicina" (1999), i la resta el 2006.
Mecanisme d'acció[modifica]
Els procediments pels quals els elements amb propietats antibacterianes limiten l’expansió o provoquen la mort dels bacteris són extremadament diversos[7], i depenen dels blancs afectats.
Els antimicrobians que inhibeixen la síntesi de la paret bacteriana eviten la formació de la paret cel·lular, la qual protegeix i manté la forma del bacteri, alhora que suporta la seva gran pressió osmòtica interna (més gran en els bacteris grampositius). En general, són poc tòxics per actuar selectivament en una estructura que no és present a les cèl·lules humanes.[7] Per una altra banda, els antintimicrobians més importants que bloquejen mecanismes de resistència són els inhibidors de "β-lactamases" de serina (àcid clavulànic, "àcid sulbactam" i "àcid tazobactam2). Habitualment no tenen acció antibacteriana intrínseca de veritable importància clínica, però s'uneixen irreversiblement a algunes β-lactamases, protegint de la seva acció els antibiòtics β-lactàmics.[7] En el cas dels antimicrobians actius a la membrana citoplàsmica, es comporten com a bactericides, fins i tot en bacteris en repòs, i poden tenir alta toxicitat sobre les cèl·lules humanes. Les substàncies que modifiquen aquesta estructura canvien la permeabilitat i causen la sortida d’ions potassi (elements fonamentals per a la vida bacteriana) o l’entrada d’altres que a altes concentracions modifiquen el metabolisme bacterià habitual.[7]
També existeixen antimicrobians que inhibeixen la síntesi proteica, on la gran majoria tenen activitat bacteriostàtica[7] (els aminoglucòsids es comporten com a bactericides). En general, els antibiòtics que actuen en el metabolisme o l'esctructura dels àcids nucleics no són particularment selectius en la seva actuació i comporten una certa toxicitat per a les cèl·lules eucariotes. La majoria són bactericides ràpids i normalment independents de l’inocle o de la fase de creixement bacterià.[7] Pel que fa als antimicrobians amb bloqueig de la síntesi de factors metabòlics, actuen inhibint la síntesi de folats (la necessiten per a formar certs components essencials com els aminoàcids o les bases púriques i pirimidíniques dels nucleòtids).
Mecanismes de resistència als antibiòtics[modifica]
En total n'hi han tres mecanismes bàsics de resistència dels bacteris a un antibiòtic. Aquests poden ser per modificació de la diana, per modificació, alteració o desactivació de l'antibiòtic, o per disminució de la permeabilitat o per augment de l'expulsió.
Per modificació de la diana[modifica]
Es produeix quan hi ha un canvi en la diana, o les dianes, sobre les quals actuen aquests antibiòtics[8]. El canvi que es produeix a nivell de proteïnes (PBP, Penicillin Binding Proteins) és on funcionen aquests compostos. Aquest tipus de resistència es troba sovint en bacteris grampositius i es pot manifestar de diverses maneres: baixa disponibilitat de proteïnes, combinacions de PBP que són sensibles a soques resistents als fàrmacs, augment de l'expressió de certs PBP i fins i tot apunta a canvis en ells[9].
En aquest grup hi són els antibiòtics β-lactàmics, els glicopèptids , els macròlids i "lincosamines", les fluoroquinolones i les trimetoprim/silfametoxazole. Els macròlids i lincosamides tenen resistència per metilació dels ribosomes, que impedeix la síntesi d'eritromicina i clindamicina [8]. Per una altra banda, el mecanisme més important de les fluoroquinolones es produeix per mutacions indirectes [9] en els gens que codifiquen els enzims de la topoisomerasa (ADN girasa i topoisomerasa iv). Els trimetoprims/sulfametoxazoles són inhibidors de dos enzims [9], la dihidrofolat reductasa (DHFR) i l'àcid dihidropteroic sintasa (DHPS), respectivament, que participen en la síntesi de tetrahidrofolat (THF).
Per modificació, alteració o desactivació de l'antibiòtic[modifica]
Trobem difrents antibiòtics amb aquests mecanisme, com els antibiòtics β-lactàmics. Aquests constitueixen un grup de proteïnes diferents amb la capacitat d'hidrolitzar l'anell de β-lactames [9], formant així un complex bacterià inactiu. En els microorganismes grampositius, la β-lactamasa funciona com a exoenzims i es secreta a l'entorn bacterià. D'altra banda, en els bacteris gramnegatius, es col·loquen a l'espai periplàsmic. També hi pertanyen a aquest grup els antibiòtics aminoglicòsids, els quals es basen en un mecanisme d'enzims modificadors d'aminoglucòsids específics [9] que treballen sobre el grup amino o hidroxil de la molècula antibiòtica. Es divideixen en "fosfotransferases", "adeniltransferases" i "acetiltransferases", segons la seva capacitat per canviar aquests grups (fosforilació, "adenilació" o acetilació). Un altre grup és el cloramfenicol. El mecanisme més resistent d'aquest antibiòtic és la producció d'acetiltransferasa.
Per disminució de la permeabilitat o per augment de l'expulsió[modifica]
Diversos antibiòtics accedeixen a l'espai periplàsmic dels bacteris a través de proteïnes o porines específiques, que estan presents a la superfície dels bacteris gramnegatius [9]. La reducció o absència d'aquestes porines comporta un menor efecte sobre els fàrmacs que les utilitzen. Aquest sistema de resistència pot afectar a molts antibiòtics: tetraciclines, fluoroquinolones o fins i tot β-lactàmics.
És més important la resistència a causa de l'augment del desplaçament dels antibiòtics en bacteris, i la reducció de la seva concentració. El procés d'expulsió de bacteris gramnegatius de la membrana citoplasmàtica a l'exterior. En canvi, en els bacteris grampositius, només necessiten travessar la membrana citoplasmàtica. Aquests processos funcionaran fisiològicament en bacteris eliminant substàncies tòxiques i les mutacions en els gens augmentaran la seva expressió, donant lloc a l'expulsió d'antibiòtics.
Antibiòtics habituals[modifica]
Segons l'últim informe de l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), l'Agència Europea de Medicaments (EMA) i el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties (ECDC), l'ús dels antibiòtics ha disminuït i actualment és menor en els animals productors d'aliments que en humans[10].
Les "polimixines", grup d'antibiòtics que inclou la "colistina", gairebé es va reduir a la meitat entre el 2016 i el 2018 en els animals productors d'aliments. Tot i així, no es pot generalitzar l'ús d'antibiòtics a la Unió Europea (UE), ja que varia significativament en funció del país i del tipus d'antibiòtics. Per exemple, les "aminopenicil·lines", les cefalosporines de tercera i quarta generació, i les quinolones (fluoroquinolones i altres quinolones) s'usen més en humans que en animals destinats a la producció d'aliments, mentre que les "polimixines" ("colistina") i les tetraciclines s'usen més en animals productors daliments que en humans[10].
Alternatives a l'ús dels antibiòtics[modifica]
Segons l'informe de resultats del 2022 del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació d'Espanya (MAPA), les resistències dels animals ramaders són cada cop més visibles[11].
L’ús dels antimicrobians en producció animal comporta una sèrie de riscos per al consumidor, riscos que poden derivar-se de la presència de quantitats més o menys grans de principis actius o de la selecció de soques bacterianes, algunes amb potencial zoonòtic, que poden portar mecanismes de resistència antibacteriana. Coneixedors d’aquests riscos, des de fa temps els organismes responsables de les regulacions per al registre, la producció i l’eficàcia dels principis actius han estat reduint el nivell de risc i han introduït els estudis necessaris per a l’avaluació dels perills[3].
Olis essencials[modifica]
S'ha demostrat que els olis essencials juguen un paper crucial en l’activitat antimicrobiana[12]. Entre tots els olis essencials, els que s'han descrit amb una major activitat antimicrobiana són: clavell, canyella, mostassa, orenga, romaní i farigola.
És molt probable que la seva activitat antimicrobiana sigui atribuïble a l’acció combinada de diversos mecanismes. El seu mode d'actuació es basa en introduir-se a través dels lípids de la membrana cel·lular i mitocondrial del patògen, alterant l’estructura i fent-los més permeables. Com a conseqüència es produeix una fuga d’ions i d’altres continguts de la cel·lula, que pot portar a la mort cel·lular.
| Nom científic | Nom comú | Part | Components |
| Cinnamomum verum | Canyella | Fulles | Cinamaldehid |
| Origanum vulgare | Orenga | Fulles | Carvacrol |
| Syzygium aromaticum | Clavell | Fulles | Eugenol |
| Thymus vulgaris | Farigola | Fulla / Flor | Timol |
| Eucalyptus globulus | Eucalipte | Fulla | Cineol |
Simbiòtics[modifica]
Els simbiòtics són additius que combinen l'ús de probiòtics i prebiòtics de manera que actuen de manera sinèrgica. L'ús d'aquests es basa en el concepte que una barreja de probiòtics i prebiòtics afecta positivament l'hoste, millorant la supervivència i la implantació d'organismes probiòtics alhora que promou selectivament el creixement i/o el metabolisme de bacteris beneficiosos al tracte intestinal[13].
Els prebiòtics són macromolècules derivades de les plantes o sintetitzades per microorganismes. S'han considerat com a prebiòtics una varietat de polisacàrids no midons (NSP) o oligosacàrids, com ara "manan oligosacàrid (MOS)", "fructooligosacàrid (FOS)", inulina, oligofructosa, galactooligosacàrids, "maltooligosacàrids", lactulosa, lactitol, "glucooligosacàrids", "glucooligosacàrids", "isomaltooligosacàrids (IOS)" i "pirodextrines"[13].
Els microorganismes que constitueixen els probiòtics són principalment bacteris capaços de produir àcid làctic, que són els més coneguts, però també s’hi inclouen bacteris no làctics, llevats (Saccharomyces spp és un dels més utilitzats) i fongs[14].
Enzims[modifica]
Els enzims tenen interès per catalitzar les reaccions degradatives que ocorren durant la digestió tant dels components de la paret cel·lular (cel·lulases, xilanases, pectinases…), com del seu contingut (amilases, proteases…). Els enzims exògens han estat àmpliament utilitzats en els monogàstrics, a fi d’eliminar els factors antinutritius dels aliments, augmentar la digestibilitat dels nutrients i complementar l’activitat dels enzims endògens principalment en aus[14].
Els més utilitzats deriven fonamentalment d’un nombre limitat de bacteris, llevats i fongs, alguns dels quals són també utilitzats com a probiòtics:
- Bacteris: '''Lactobacillus acidophilus''', "Lactiplantibacillus plantarum", '''Bacillus subtilis''' i "Streptococcus faecium"
- Llevats: Saccharomyces cerevisiae
- Fongs: '''Aspergillus oryzae''' i "Trichoderma reesei". Altres espècies de fongs, incloent "Humicola insolens" i "Thermomyces amiginosus", estan sent comercialitzades però en una menor mesura.
El nivell òptim d'addició d'enzims depèn del substrat. D'altra banda, l'eficàcia dels enzims exògens es maximitza quan s'apliquen solucions enzimàtiques aquoses al pinso sec. El complex es produeix ràpidament (en hores) i un cop estabilitzat al pinso, l'enzim es manté estable i efectiu durant setmanes. Com que els pinsos i els grans processats s'emmagatzemen abans de ser subministrats als animals, això ofereix oportunitats ideals per a l'ús de productes enzimàtics[14].
Àcids orgànics[modifica]
Els àcids orgànics s'utilitzen freqüentment com a additius alimentaris per als animals monogàstrics, però el seu ús en remugants segueix sent limitat.[14] Quan s'utilitzen com a additius, els àcids orgànics es poden aplicar directament, però la seva manipulació és problemàtica perquè són líquids corrosius; per tant, és més convenient utilitzar sal, que és sòlida i més fàcil de manejar.
No s'entén del tot el mode d'acció dels àcids orgànics, però en el cas dels animals monogàstrics s'ha observat que indueixen canvis en la microbiota gastrointestinal. En els remugants, els àcids orgànics (o les seves sals) actuen a nivell del rumen quan s'administren amb els aliments.[14]
Marc legislatiu[modifica]
En la dècada dels 90 diferents països van prendre mesures contra l'us abusiu d'antibiòtics en ramaderia. En concret la Unió Europea (UE) va prohibir l'ús d'"avopracina" en el context de la Crisi de les Vaques Boges.[15][6] Namíbia ja havia prohibit l'ús d'antibiòtics per estimular el creixement i l'engreix dels animals des de 1991. Els Estats Units i la Xina, dos dels líders mundials en producció ramadera, encara no han implementat protocols per regular i supervisar l'ús adequat d'aquests fàrmacs.[2] Al 2016, a l'Assemblea General de les Nacions Unides (ONU), els caps d'estat es van comprometre a desenvolupar una estratègia coordinada per abordar directament la resistència als antimicrobians. Com a resultat, 118 països han compartit dades sobre l'ús d'antibiòtics en animals, segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (Food and Agriculture Organisation of the United Nations, FAO).[3]
Al 2017, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar la seva primera llista de resistència als antibiòtics "prioritàries", que inclou 12 famílies de bacteris perilloses per a la salut humana. Aquesta llista es va crear amb l'objectiu d'orientar i promoure l'investigació i el desenvolupament de nous antibiòtics, com a part de la seva missió de lluitar contra el creixent problema global de la resistència[16]. Pel que fa a les actuacions realitzades per les autoritats de protecció de la salut, van aparèixer les del Programa Nacional d'Identificació de Residus (PNIR) i les del Pla del Sector Làctic (PSL). En ambdós casos, es planteja el seguiment de la presència d'antibiòtics en els aliments i hi ha evidència que els casos positius han disminuït significativament respecte als anys anteriors.
Normativa europea[modifica]
El 2009, Països Baixos va establir l'objectiu de reduir l'ús d'antibiòtics en animals de granja en un 50% al 2013 i un 70% al 2015. Això va portar una lleugera disminució en l'índex de resistència del 2014 en comparació al del 2009[16].
Per una altra banda, el Reglament 2377/90 estableix els límits de residus alimentaris. El problema de la resistència als antibiòtics és tan gran que va portar a l'Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) a reunir-se per superar-la. El seu enfocament s'adapta perfectament al propòsit del One Health[5][17].
El 28 de gener de 2022, la Unió Europea (UE) va promulgar una nova llei que prohibeix l'ús rutinari d'antibiòtics en animals de granja. Aquesta mesura es considera la més avançada del món en aquesta àrea.[5]
A l'article 107 del Reglament (UE) 2019/6 sobre medicaments veterinaris, està prohibit l'ús d'antibiòtics en animals de granja; els antibiòtics només es poden utilitzar en casos especials i fins i tot només per a un animal. La llei també prohibeix l'ús sistemàtic d'antibiòtics per compensar el mal benestar animal. A més, el veterinari ha de recomanar i aprovar l'ús d'antibiòtics en situacions on hi hagi un alt risc d'infecció. [4]
Normativa catalana[modifica]
A Catalunya, les lleis espanyoles i europees regulen l'ús d'antibiòtics en la producció ramadera. Per tant es segueix el RD 992/2022 del 29 de novembre[18]. L'any 2020, la Comissió Europea (CE) va publicar la Comunicació sobre l'Estratègia de la granja a la forquilla per a un sistema alimentari, salut i medi ambient just, en la qual reclamava una reducció de la venda d'antibiòtics amb l'objectiu d'arribar al 50% el 2030. La venda d'antimicrobians a Espanya és superior a la mitjana europea, per la qual cosa cal mirar urgentment el seu ús a les explotacions ramaderes.
A nivell nacional, s'estan implementant programes de control de la resistència antimicrobiana per a bacteris zoonòtics i comensals, com a resultat de la publicació de la Directiva 2003/99/CE.[19] La Decisió 652/2013/UE de la Comissió va reforçar aquestes àrees de vigilància.[20] Pel que fa al pla de vigilància, a Espanya l'any 2016 es va arribar a un acord entre els responsables del Pla Nacional de Resistència als Antibiòtics en aviram i porcí per eliminar l'ús de colistina.[5]
La Directiva 2003/99/CE sobre la vigilància de zoonosis i agents zoonòtics és l'objectiu per al seguiment adequat de zoonosis, agents zoonòtics i malalties infeccioses relacionades, una àrea de vigilància reforçada per la publicació de la Decisió executiva 2020/1729 de la Comissió/UE, relacionada amb el seguiment i la notificació de la resistència als antimicrobians en bacteris zoonòtics i comensals i que deroga la Decisió executiva de la Comissió /652/UE de 2013. Aquesta decisió especifica les directrius per garantir la continuïtat del seguiment de la individualitat i la protesta de la resistència. Aquest programa inclou l'establiment de programes de monitorització de zoonosis i resistència antimicrobiana per a microorganismes/espècies animals no incloses en el PNCS però incloses en la Decisió (UE) 2020/1729[11].
Per una altre part, el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació d'Espanya (MAPA) és responsable de planificar i implementar programes de vigilància preventiva de patògens zoonòtics i comensals. El programa s'organitza en col·laboració amb les comunitats autònomes, inclosa Catalunya[11].
Referències[modifica]
- ↑ Pérez, Ana; Saiz, José Ignacio Badiola; Llagostera, Montserrat; Saco, Montserrat «Utilització dels antimicrobians en veterinària i l'ús prudent dels antibiòtics». Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 55, 2005, pàg. 19–28. ISSN: 2013-9802.
- ↑ «One Health (Una Sola Salut) o com assolir una salut òptima per a les persones, els animals i el planeta - Blog». [Consulta: 17 març 2024].
- ↑ 3,0 3,1 Pérez Zabalza, Ana; Badiola Saíz, José Ignacio; Llagostera Casas, Montserrat; Saco, Montserrat «Utilització dels antimicrobians en veterinària i l'ús prudent dels antibiòtics». Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 55, 2005, pàg. 19–28. ISSN: 0212-3037.
- ↑ Ruiz, Joaquim «Presentació. Antimicrobians: des d'abans de 1929 fins ara». Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 55, 2005, pàg. 7-8.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Pérez Giraldez, M.J.; Vazquez Corpas, M.A.; Castillo Quesada, E del «Uso de antibióticos en ganadería y su influencia en la antibiorresistencia en humanos». Higiene y Sanidad Ambiental, 18, 2, 2018, pàg. 1605-1609.
- ↑ 6,0 6,1 Kirchhelle, Claas «Pharming animals: a global history of antibiotics in food production (1935–2017)» (en anglès). Palgrave Communications, 4, 1, 07-08-2018, pàg. 1–13. DOI: 10.1057/s41599-018-0152-2. ISSN: 2055-1045.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 Calvo, Jorge; Martínez-Martínez, Luis «Mecanismos de acción de los antimicrobianos» (en castellà). Enfermedades Infecciosas y Microbiología Clínica, 27, 1, 01-01-2009, pàg. 44–52. DOI: 10.1016/j.eimc.2008.11.001. ISSN: 0213-005X.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Ganadero, Club. «¿Cómo se clasifican los tipos de antibióticos para bovinos?» (en english), 07-12-2023. [Consulta: 9 març 2024].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 Marco, Francesc «Resistència bacteriana. Aspectes generals». Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 55, 2005, pàg. 11–18. ISSN: 2013-9802.
- ↑ 10,0 10,1 «Disminuye el uso de antibióticos en animales | EFSA» (en castellà), 30-06-2021. [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ 11,0 11,1 11,2 «Vigilancia de resistencias antimicrobianas» (en castellà). Ministerio de Agricultura, Pesa y Alimentacion, 2022 ?. [Consulta: 9 març 2024].
- ↑ 12,0 12,1 Zekaria, D. (2007). Los aceites esenciales una alternativa a los antimicrobianos. Laboratorios Calier, 1-6. (MODIFICAR)
- ↑ 13,0 13,1 Gadde U, Kim WH, Oh ST, Lillehoj HS. Alternatives to antibiotics for maximizing growth performance and feed efficiency in poultry: a review. Animal Health Research Reviews. 2017;18(1):26-45. doi:10.1017/S1466252316000207
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 Caja, Gerardo; González García, Eliel; Flores, Cristobal; Carro, María Dolores; Albanell, Elena «Alternativas a los antibióticos de uso alimentario en rumiantes: probióticos, enzimas y ácidos orgánicos». 19. Curso de Especialización “Avances en nutrición y alimentación animal" [Madrid, Spain], 2003-10, pàg. 212 p..
- ↑ «Ban on the antibiotic "Avoparcin" in animal feed». European Commission, 30 January 1997.. [Consulta: 15 març 2024].
- ↑ 16,0 16,1 Ballesté (coor), Clara. «12 bacterias prioritarias en la investigación de antibióticos». SAFE (Superbug Awareness For Education) - Antimicrobial Resistances, 19-10-2020. [Consulta: 14 març 2024].
- ↑ «One Health: Una Sola Salud» (en espanyol europeu). Agencia Catalana de Seguridad Alimentaria, 12-03-2024. [Consulta: 11 març 2024].
- ↑ Ministerio de la Presidencia, Relaciones con las Cortes y Memoria Democrática. «Real Decreto 992/2022, de 29 de noviembre, por el que se establece el marco de actuación para un uso sostenible de antibióticos en especies de interés ganadero.» p. 171044–171053. [Consulta: 11 març 2024].
- ↑ «Directiva 2003/99/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 17 de noviembre de 2003, sobre la vigilancia de las zoonosis y los agentes zoonóticos y por la que se modifica la Decisión 90/424/CEE del Consejo y se deroga la Directiva 92/117/CEE del Consejo.». BOE.es - DOUE-L-2003-82060, 2003. [Consulta: 15 març 2024].
- ↑ «Decisión de Ejecución de la Comisión, de 12 de noviembre de 2013 , sobre el seguimiento y la notificación de la resistencia de las bacterias zoonóticas y comensales a los antibióticos» (en castellà). EUR-Lex, 2013. [Consulta: 15 març 2024].
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- «Antimicrobial Resistance Information from FDA» (en anglès). FDA Food and Drug Administration (USDA), 2024. [Consulta: 14 març 2024].
- «Antimicrobial Resistance» (en anglès). Centers for Disease Control and Prevention, National Center for Emerging and Zoonotic Infectious Diseases (NCEZID), Division of Healthcare Quality Promotion (DHQP), December 17, 2021. [Consulta: 14 març 2024].
- O’Neill, Jim. «Antimicrobials and the Environment Reducing Unnecessary Use and Waste: The Review on Antimicrobial Resistance» (en anglès). Wellcome Trust - HM Government, 2015. [Consulta: 14 març 2024].
- National Action Plans and Monitoring and Evaluation (NPM). «WHO Global Strategy for Containment of Antimicrobial Resistance» (en anglès). World Health Organization (WHO), 2001.
- Matthews, Kenneth H. «Antimicrobial Drug Use and Veterinary Costs in U.S. Livestock Production» (en anglès). USDA- Agricultural Information Bulletin No. (AIB-766), May 2001. [Consulta: 14 març 2024].
- National Research Council (US) Committee on Drug Use in Food Animals. The Use of Drugs in Food Animals: Benefits and Risks (en anglès). National Academies Press (US);, 1999. DOI 10.17226/5137 DOI: 10.17226/5137. PMID: 25121246. ISBN ISBN-10: 0-309-05436-6.
- Centro Panamericano de Fiebre Aftosa y Salud Pública Veterinaria. «Resistencia a los antimicrobianos en producción animal» (en castellà). Oficina Regional para las Américas de la Organización Mundial de la Salud - Organización Panamericana de la Salud., 2022. [Consulta: 14 març 2024].
- European Food Safety Authority and European Centre for Disease Prevention and Control «The European Union Summary Report on AntimicrobialResistance in zoonotic and indicator bacteria from humans,animals and food in 2019–2020». EFSA Journal, 2022, pàg. 197. DOI: https://doi.org/10.2903/j.efsa.2022.7209.
- «Informe de las resistencias antimicrobianas en bacterias zoonósicas e indicadoras de personas, animales y alimentos en 2020» (en castellà) p. 94. Ministerio de Agricultura Pesca y Alimentación, 2020. [Consulta: 14 març 2024].
- Hurtado, Ana. «Hacia un uso más prudente y responsable de los antibióticos en ganadería» (en anglès americà), 16-09-2019. [Consulta: 17 març 2024].
- Ruiz González, Roberto; Lajud Ávila, Naima. «¡Preocupante! El mal uso de los antibióticos en la ganadería» (en castellà). [Consulta: 17 març 2024].
- «Reglamento (UE) 2019/6 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 11 de diciembre de 2018, sobre medicamentos veterinarios y por el que se deroga la Directiva 2001/82/CE.» (en castellà), 7 enero 2019. [Consulta: 17 març 2024].