Bestiari (llibre)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un bestiari és un tipus de llibre que recull les bèsties i monstres explicant la seva simbologia i atributs. És un gènere literari bàsicament medieval, en què es transmetia mitjançant manuscrits il·luminats amb funció didàctica (els animals es relacionaven amb les virtuts i defectes, seguint la tradició de la faula, o bé exemplificaven les meravelles del món creat per Déu).[1]

Els primers bestiaris provenen de les històries naturals gregues[cal citació] i el gènere va assolir el cim al segle XII[2], si bé va continuar en el Renaixement i com a inspiració perduren en la literatura contemporània.

A l'Edat Mitjana l'ús de l'al·legoria era predominant a les obres escrites i els bestiaris medievals seguien aquesta tradició.[2] Amb la presentació d'éssers híbrids meitat humans feien preguntes sobre quina és l'essència de la humanitat, contrastant-la amb la deformitat i l'animalitat.[3]

Els bestiaris en llatí s'agrupen en famílies:[4]

  • Família I: basada en el Physiologus grec; conté tres subfamílies, segons usin a més a més Isidor de Sevilla, Hugues de Fouilloy o no.
  • Família II: basada en una barreja d'escriptors cristians.
  • Família III: basada en Bernard Silvestre.
  • Família IV: bestiaris d'inspiració anglesa.
  • Família V: bestiaris d'inspiració alemanya.

Hi ha bestiaris en altres llengües, entre aquestes el català.

Bestiaris medievals[modifica]

Bestiaris contemporanis[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bestiari
  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.58. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 12 novembre 2014]. 
  2. 2,0 2,1 Dendler, 2006, p. 193.
  3. Dendler, 2006, p. 194.
  4. Willene B. Clark, « The Illustrated Medieval Aviary and the Lay-Brotherhood », a Gesta, International Center of Medieval Art, vol. 21, no 1, 1982,

Bibliografia[modifica]

  • Dendle, Peter «Cryptozoology in the Medieval and Modern Worlds: RESEARCH PAPER». Folklore, 117, 2, 2006, pàg. 190-206. DOI: 10.1080/00155870600707888.