Vés al contingut

Llengües harákmbut–catuquines

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaLlengües harákmbut–catuquines
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
EstatBrasil i Perú Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies Modifica el valor a Wikidata

Les llengües harákmbut–catuquines és una proposta que relaciona les famílies de llengües indígenes sud-americanes Harákmbut i catuquines. Hi ha proves raonablement bones que les dues estan relacionades.[1] Jolkesky (2011) també hi afegeix les llengües arawanes a la família.[2]

Divisió de la família

[modifica]

Jolkesky (2011) va concluir que les Arawanes és propera tant al Harákmbut com a les catuquines.[2]

Ramificació interna de la família Arawá-Katukína-Harakmbet segons Jolkesky (2011):[2]



Katukiná




Arawá




Harakmbet





Contacte lingüístic

[modifica]

Jolkesky (2016) assenyala que hi ha semblances lèxiques amb les llengües arawak a causa del contacte.[3]

Vocabulari

[modifica]

La següent taula d'Adelaar (2000) llista els cognats lèxics entre kanamarí i harákmbut:[4]

no. Castellà
(original)
Anglès
(translated)
Kanamarí Harakmbut
1 casa house hak hák
2 diente tooth i -id
3 pie foot i -iʔ
4 nariz nose o(h) pak -õh
5 cabeza head ki -kɨ
6 río river wa(h) -wɛ̃ʰ
7 huevo egg takarapu po 'objeto redondo (round object)'
8 lengua tongue noko nõʔ
9 mano hand ba -ᵐba
10 hoja leaf hakba, taroba eʔᵐba
11 estómago stomach ma wa-mẽʔ 'hígado (liver)'
12 ojo eye iko -kpo
13 sangre blood mimi mĩmĩ
14 barriga belly min -mĩn 'intestino (intestines)'
15 brazo arm pan wa-ᵐbaʔagᵑ 'omóplato (shoulderbone)'
16 jaguar jaguar pida(h) apetpet
17 nombre name wadik -ⁿdik
18 dentro, en inside, in naki wa-ẽk 'barriga (belly)'
19 yuca yucca tawa 'yuca (variedad dulce) (sweet variety of yuca)' táᵊre
20 campo cultivado cultivated field bao(h) [taʔ]ᵐba
21 negro black tik sik-ⁿda
22 camino road dan ⁿagᵑ
23 nuevo new (a)boawa -ᵐbo-ⁿda
24 palo, árbol stick, tree o(h)man wẽⁱmẽⁱ
25 carne meat barahai áiʔ 'hueso (bone)'; -hẽn 'carne (meat)'
26 comer eat pu pe
27 venir come dakdyi e-tʃiak
28 defecar defecate dokna ⁿdoʔ
29 llegar; ir arrive; go waokdyi 'llegar' waʔ 'ir'
30 leña firewood i(h)ta ɨtaʔ
31 tobillo ankle itakon itak-pi 'espinilla (shin)' (Huachipairi)
32 nube cloud kodo'omi kurudⁿ
33 cielo sky kodoh kɨ'rɨdⁿ
34 viejo; finado old; dead kidak 'ser viejo (be old)' kʉuⁿdak 'finado (dead)'
35 quebrar, romper break kuruk ketek
36 venado deer ba(h)tyi ᵐbáwiʰ
37 cargar load ik yʉuk
38 piel skin dak -síⁿdak
39 animal animal bara 'caza, animal (game, animal)' aᵐbʉuredⁿ
40 hermano brother aponpia pogᵑ 'hermano mayor de la mujer (elder brother of wife)'
41 padre father pama áːpagᵑ
42 madre mother nyama náŋʔ
43 cabello hair poi -wih 'vello (body hair)'
44 cuerpo body boro ᵐboroʔ 'grande (big)'
45 soplar blow po(h)po(h)[man] po
46 dormir sleep kitan táⁱʔ
47 niño boy opu 'hijo; pequeño (son; small)' wa-ʂí-po
48 humo smoke omi oʔsĩwĩ
49 hamaca hammock homo horoʔɛʔ
50 volver return kinhina korʉudⁿ
51 lluvia rain hin ówiʔ
52 hermana (vocativo) sister (vocative) miyo mĩŋʔ
53 testículos testicles pada kon wãⁿda 'fruita redonda u oblonga (round or oblong fruit)'

Referències

[modifica]
  1. Campbell, Lyle. The Indigenous Languages of South America: A Comprehensive Guide. Walter de Gruyter, 2012, p. 91. ISBN 9783110258035. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Jolkesky, Marcelo. 2011. Arawá-Katukína-Harakmbet: correspondências fonológicas, morfológicas e lexicais. Encontro Internacional: Arqueologia e Linguística Histórica das Línguas Indígenas Sul-Americanas Brasília, 24 a 28 de outubro de 2011.
  3. Jolkesky, Marcelo Pinho de Valhery. Estudo arqueo-ecolinguístico das terras tropicais sul-americanas. 2. Brasília: University of Brasília, 2016. 
  4. Adelaar, Willem F. H. 2000. Propuesta de un nuevo vínculo genético entre dos grupos lingüísticos indígenas de la Amazonía occidental: Harakmbut y Katukina. In Luis Miranda Esquerre (ed.), Actas del I Congreso de Lenguas Indígenas de Sudamérica, 219-236. Lima: Universidad Ricardo Palma, Facultad de Lenguas Modernas, Departamento Académico de Humanidades.