Vés al contingut

Japonesos: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 234: Línia 234:


===ADN Mitocondrial===
===ADN Mitocondrial===
Segons un anàlisis en 1000 japonesos de l'àrea metropolitana de Tòquio, els haplogrups mitocondrials del ADN dels japonesos moderns inclouen: [[Haplogrup mitocondrial humà D]] (42/118 = 35,6%, que inclouen 39/118 = 33,1% D4 i 3/111 = 2,5% D5), [[Haplogrup mitocondrial humà B]] (16/118 = 13,6%, incloent 11/118 = 9,3% B4 i 5/118 =4,2% B5), [[Haplogrup mitocondrial humà M]] (M7 - 11/118 = 10,2%), [[Haplogrup mitocondrial humà G]] (12/118 = 10,2%), [[Haplogrup mitocondrial humà N|N9]] (10/118 = 8,5%), [[Haplogrup mitocondrial humà F]] (9/118 = 7,6%), [[Haplogrup mitocondrial humà A]] (8/118 = 6,8%), [[Haplogrup mitocondrial humà Z]] (4/118 = 3,4%), [[Haplogrup mitocondrial humà M|M9]] (3/118 = 2,5%) i [[Haplogrup mitocondrial humà M|M8]] (2/118 = 1,7%).<ref name="Zheng2011">Zheng H-X, Yan S, Qin Z-D, Wang Y, Tan J-Z, et al. 2011 Major Population Expansion of East Asians Began before Neolithic Time: Evidence of mtDNA Genomes. ''PLoS ONE'' 6(10): e25835. {{doi|10.1371/journal.pone.0025835}}</ref>

===Polimorfisme simple-nucleoide===
===Polimorfisme simple-nucleoide===
==Colonialisme==
==Colonialisme==

Revisió del 02:02, 25 abr 2014

Infotaula de grup humàJapanese people
Japanese people

Modifica el valor a Wikidata
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Llenguajaponès Modifica el valor a Wikidata
Religióbudisme, Shinbutsu-shūgō i Christianity in Japan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Regions amb poblacions significatives
 Japan   127,000,000
Significant Japanese diaspora populations in:
 Brazil1,500,000[1]
 United States1,404,286[2]
 China (PRC)140,134[3]
 Philippines120,000[4][5]
 Canada109,740[6]
 Peru100,000[7]
 Australia71,013[8]
 United Kingdom63,017[9]
 Thailand45,805[8]
 Germany36,960[8]
 Argentina34,000[10]
 France30,947[8]
    New Caledonia Nova Caledònia8,000[11]
 South Korea28,320[8]
 Singapore23,000[12]
 Hong Kong21,297[3]
 Taiwan (ROC)20,373[8]
 Micronesia20,000[13]
 Mexico20,000[14]
 Bolivia14,000[15]
 New Zealand13,447[8]
 Italy12,156[8]
 Indonesia11,263[8]
 Vietnam9,468[8]
 Malaysia9,142[8]
 Switzerland8,499[8]
 Spain7,046[8]
 Netherlands6,616[8]
 Belgium6,519[8]
 Marshall Islands6,000[16]
 India5,554[17]
 Palau5,000[18]

Els japonesos (日本人, Nihonjin, Nipponjin) són un grup humà nadiu del Japó..[19][20][21][22][23] Els japonesos conformen el 98,5% del total de la població del Japó.[24] A tot el món hi ha uns 130 milions de grups humans de descendència japonesa i que són anomenats com nikkeijin (diàspora japonesa) (日系人). El terme ètnic japonès també es pot utilitzar en alguns contexts per a referir-se a grups humans locals com els yamatos, ainus i ryukyuans.

Llengua

Els japonesos parlen japonès, considerada com una llengua aïllada, tot i que està relacionada amb les llengües ryukyuenques. Totes aquestes s'han considerat en diverses ocasions com llengües altaiques. El japonès té un sistema d'escriptura tripartit que utilitza l'Hiragana, el katakana i el kanji. Els japonesos parlen normalment el japonès en el seu dia a dia i el nivell d'alfabetització està per sobre del 99%.[25]

Religió

La religió japonesa ha estat tradicionalment sincrètica i combina elements del budisme i del xintoisme. El Xintoisme, la religió nadiua politeista japonesa no té cap cànon escrit en un llibre sant. El xintoisme va ser codificat com a llengua estatal al 1868, tot i que va ser abolit com a religió estatal durant l'ocupació estatunidenca el 1945. El budisme Mahayana fou introduït al Japó al segle VI. Avui en dia, la forma de budisme més estesa entre els japonesos és la secta Jōdo Shinshū, fundada per Shinran.

La majoria dels japonesos (entre el 84% i el 96%) [26][27][28] afirmen creure tant en el xintoisme com en el budisme. La religió, per als japonesos, està més basada en les tradicions i la mitologia i no constitueix una base moral per a seva vida.

Literatura

Ninot de Momotarō,
un caràcter de la literatura japonesa i el folklore japonès.

Hi ha diversos gèneres literaris que estan associats amb els japonesos. Entre aquests hi ha el haiku, el tanka i el watakushi shōsetsu. A més a més, els escriptors contemporanis escriuen seguint els gèneres literaris occidentals, tot i que solen utilitzar els valors estètics culturals tradicionals japonesos. Entre les obres literàries japoneses més famoses, destaquen: Genji Monogatari (1021), de Murasaki Shikibu, sobre la cultura de la cort del Període Heian; el llibre dels cinc anells (1645), de Miyamoto Musashi, sobre l'estratègia militar; Oku no Hosomichi (1691) de Matsua Bashō, una novel·la de viatges i l'assaig In Praise of Shadows (1933) de Jun'ichirō Tanizaki, sobre el contrast entre la cultura oriental i occidental.

Després de l'obertura del Japó a occident el 1854, alguns treballs literaris d'aquest estil fou escrit en anglès per japonesos, per exemple, Bushido: The Soul of Japan (1900) de Nitobe Inazo, sobre l'ètica samurai i el llibre del te (1906), d' Okakura Kakuzo, sobre les implicacions filosòfiques de la cerimònia del te. Entre els principals treballs que estudien la societat japonesa des de la òptica occidental, destaca el crisantem i l'espasa de l'antropòloga estatunidenca Ruth Benedict.

Els escriptors japonesos del segle XXI parlen sobre els canvis que pateix la societat japonesa. Entre els seus autors literaris més destacats hi ha Natsume Sōseki, Jun'ichirō Tanizaki, Osamu Dazai, Yasunari Kawabata, Fumiko Enchi, Yukio Mishimai Ryōtarō Shiba. En el japó contemporani també destaquen els autors: Ryū Murakami, Haruki Murakami i Banana Yoshimoto.

Art

La pintra Fuji Vermell de les sèries d'Hokusai, Trenta-sis vistes del Mont Fuji

Les arts decoratives més antigues del Japó daten del període de la Pre-història. La ceràmica del període Jōmon mostra exemples amb una ornamentació elaborada. En el període Yayoi els artesans van produir miralls i campanes cerimonials conegudes amb el terme de dōtaku. de la [[Dinastia Al començament del període Nara va florir la pintura, la caligrafia i l'escultura. Aquestes tenien influències del confucionisme i del budisme xinès. Dues mostres importants de l'arquitectura d'aquest període són els temples budistes Hōryū-ji i Yakushi-ji. L'art i l'arquitectura japonesa, després de que es paressin les relacions oficials amb la Dinastia Tang, al segle IX, va esdevenir menys influenciada per la Xina. Després de que Tōdai-ji fos cremat en la Guerra Gempei, aquest es va restaurar i va esdevenir un centre artístic important. Els mestres més importants d'aquesta època foren Unkei i Kaikei. ]] Durant el període Muromachi l'art pictòric va avançar i va rebre la influència del budisme zen. El mestre Sesshū Tōyō n'és el més representatiu. Durant el període Sengoku es va elaborar la cerimònia del te. Durant el període Edo la pintura es va caracteritzar per escenes policromades de l'escola Kano. Artistes populars van crear l'Ukiyo-e, l'estampa japonesa; aquesta, juntament amb la porcel·lana d'Imari va esdevenir molt valuosa i va arribar fins a Europa.

En el teatre, hi ha el gènere tradicional dramàtic, Noh. Altres gèneres són el Kyōgen i el kabuki. El bunraku és un teatre tradicional de marionetes.

Des de la Restauració Meiji, els japonesos van adoptar elements de la cultura occidental. El seu art ha esdevingut una barreja de la tradició japonesa amb elements occidentals. Alguns elements de la cultura popular japonesa importants són el J-Pop, el manga i l'anime.

Teories sobre els orígens

Un home Ainu a la dècada de 1930

Arai Hakuseki ja coneixia al segle XVIII la indústria lítica al Japó i va suggerir que a l'antic Japó hi vivien els Mishihases (o Shukushins). Posteriorment, Philipp Franz von Siebold va afirmar que els ainus eren els indígenes del Japó.[29] Iha Fuyū va afirmar que els japonesos i els ryukyuans tenien el mateix orígen ètnic, basant-se en la seva recerca sobre les llengües ryukyuans de principi del segle XX.[30] En el període Taishō, Torii Ryūzō va afirmar que els yamatos havien utilitzat ceràmica Yayoi i que els ainus utilitzaven ceràmica Jōmon.[29]

Foto d'un samurai japonès presa per Felice Beato el 1867

Molts científics van proposar que l'origen dels japonesos era comú, entre ells Fujii Sadamoto, pioner de l'arqueologia japonesa.[31] Però després del final de la Segona Guerra Mundial, Kotondo Hasebe i Hisashi Suzuki van considerar que l'origen dels japonesos no era del període Yayoi, si no que era un grup humà format en el període Jōmon.[32]

Kazuro Hanirara va formular una nova teoria de mestissatge el 1984.[32] Aquest també va formular la teoria de model d'estructura dual en anglès el 1911.[33] Aquest afirma que els llinatges dels japonesos moderns comencen amb el poble Jōmon que va emigrar cap l'Arxipèlag Japonès durant el Paleolític des de la seva zona original, al Sud-Est Asiàtic. Hanihara creia que na segona onada d'immigrants van arribar al Japó des del Nord-Est d'Àsia durant el període Yayoi. La gent d'aquests dos grups humans es van barrejar a les regions illenques de Kyūshū, Shikoku i Honshū, però no van prevaldre en les illes exteriors d'Okinawa i d'Hokkaidō, on van continuar dominant els ryukyuan i els ainus. Mark J. Hudson va afirmar que els japonesos es van formar biològicament i lingüísticament entre el 400 a. de C. i el 1200 d. de C. [32]

Masatoshi Nei es va oposar al model d'estructura dual, al·legant una distància genètica i va afirmar que els japonesos eren originaris del nord-est d'Àsia i van emigrar al Japó fa trenta mil anys.[34]

En una recerca promoguda a l'octubre de 2009 pel Museu Nacional de Natura i Ciència del Japó va concloure que l'Home de Minatogawa, trobat a Okinawa, era una evidència que els Jōmons van entrar al Japó per la ruta meridional..[35] Hiroto Takamiya, de la Universitat de Sapporo, va suggerir que els kyushus van immigrar d'Okinawa entre els segles X i XII a. de C.[36]

El 2011, un estudi de Sean Lee i Toshikazu Hasegawa [37] va manifestar que un origen comú de les llengües japoneses s'havien originat fa uns 2.182 anys..[38]

Orígen dels Jōmons i dels Yayois

Japó fa uns 20.000 anys, a la última glaciació

Actualment, la teoria dels origens dels japonesos més estesa és la que els considera descendents dels Jōmons i dels immigrants yayois. Però l'origen d'aquests pobles no està clara. Una publicació recent japonesa ha dividit les següents possibles rutes dels grups humans que viuen a l'arxipèlag japonès:[39]

  • Aborígens que han viscut al Japó des de fa més de 10.000 anys. Es considera que els habitants de les illes que van des d'Hokkaido fins a Okinawa podrien ser els aborigens japonesos.
  • Immigrants que provenen de la ruta septentrional (北方ルート, en japonès): gent que prové de la Península de Corea, de Xina, de l'Illa Sakhalín, de Mongòlia i de Sibèria.
  • Immigrants que provenen de la ruta meridional ((南方ルート, en japonès): gent que prové de les Illes del Pacífic, del Sud-est asiàtic i de la Índia.

Tot i això no s'ha arribat a un consens sobre l'origen dels japonesos.[40][41][42][43][44][45] [46][47][48][49][50]

Història

Paleolític

Hi ha evidències arqueològiques que indiquen que la gent de l'Edat de Pedra vivia a l'arxipèlag del Japó durant el Paleolític des de entre fa uns 39.000 i 21.000.[51][52] En aquells moments, el Japó estava connectat al continent asiàtic almenys per un tros de terra i caçadors-recol·lectors nòmades van arribar a l'actual arxipèlag des de l'Àsia Oriental, Sibèria i segurament Kamchatka. En diverses excavacions s'hi ha trobat indústria lítica i artesanies fetes amb ossos.

Poble Jōmon

Shakōki-dogū (遮光器土偶) (1000–400 BC), figura "goggle-eyed type" . Museu Nacional de Tokyo, Japó.

El poble Jōmon va desenvolupar algunes de les peces de ceràmica més antigues del món en el Període Paleolític superior, al 14è mil·leni a. de C. El nom d'aquest poble prové de les característiques d'aquesta ceràmica.

Els Jōmons eren caçadors-recol·lectors a l'època del mesolític i entre el 1200 i el 1000 a. de C. van desenvolupar una agricultura primitiva basada en el cultiu de l'arròs. La seva principal font de proteïnes era el peix.

Es creu que els Jōmons van arribar a l'arxipèlag del Japó des de l'Àsia del Nord o des de l'Àsia Central i van esdevenir els actuals ainus. Algunes recerques suggereixen que els ainus conserven un cert grau de marques genètiques úniques en la seva base genètica i tenen algunes afinitats amb altres poblacions regionals del Japó com els nivkhs de l'Extrem Orient Rus. Basant-se en més d'una dotzena de marcadors genètics de diversos cromosomes i en petjades arqueològiques es creu que l'arxipèlag japonès està habitat per humans des de fa uns 30.000 anys i que els Jōmons van arribar des del nord-est d'Àsia i es van assentar a les illes japoneses molt més temps abans del que s'havia proposat tradicionalment.[53]

Poble Yayoi

Es considera que els yayois van arribar a les illes del Japó entre els anys 400 aC i el 300 aC i es van barrejar amb els Jōmons. Els yayois van portar l'agricultura basada en els camps inundats d'arròs i tecnologia avançada de bronze i de ferro. Tot i que abans ja existia abundants recursos de caça i d'agricultura de l'arròs en secà, els agricultors yayois van crear sistems agrícoles més productius incorporant la inundació dels camps d'arròs. Això va fer que es pogués alimentar a una població més densa i nombrosa i va esdevenir la base d'unes institucions més avançades que van esdevenir el Període Kofun.

La població estimada de les illes del Japó durant el període Jōmon es calcula en cent milions d'habitants i durant el Període Nara ja van assolir els tres milions d'habitants. Es calcula que en aquesta època hi havia entre mig i un milió d'habitants a l'arxipèlag.

Genètica

Cromosoma Y humà

Un estudi genètic fet el 2007 per Nonaka i altres va provar que els homes japonesos de la Regió de Kantō, que inclou l'Àrea metropolitana de Tòquio tenien els següents halogrups del cromosoma Y humà: halogrup D-M55 (48%), halogrup O2b (31%), halogrup O3 (15%) i halogrup C-M130 (4%).[54]

ADN Mitocondrial

Segons un anàlisis en 1000 japonesos de l'àrea metropolitana de Tòquio, els haplogrups mitocondrials del ADN dels japonesos moderns inclouen: Haplogrup mitocondrial humà D (42/118 = 35,6%, que inclouen 39/118 = 33,1% D4 i 3/111 = 2,5% D5), Haplogrup mitocondrial humà B (16/118 = 13,6%, incloent 11/118 = 9,3% B4 i 5/118 =4,2% B5), Haplogrup mitocondrial humà M (M7 - 11/118 = 10,2%), Haplogrup mitocondrial humà G (12/118 = 10,2%), N9 (10/118 = 8,5%), Haplogrup mitocondrial humà F (9/118 = 7,6%), Haplogrup mitocondrial humà A (8/118 = 6,8%), Haplogrup mitocondrial humà Z (4/118 = 3,4%), M9 (3/118 = 2,5%) i M8 (2/118 = 1,7%).[55]

Polimorfisme simple-nucleoide

Colonialisme

Ciutadania

Diàspora

Vegeu també

Referències

  1. Japanese Brazilians
  2. American FactFinder - Results
  3. 3,0 3,1 http://www.mofa.go.jp/mofaj/toko/tokei/hojin/11/pdfs/1.pdf
  4. Japan news, commentary, culture, sports | The Japan Times. Search.japantimes.co.jp. Retrieved on 2013-08-24.
  5. «Japanese diasporas: Unsung pasts, conflicting presents, and uncertain futures». , 30-05-2006.
  6. 2011 National Household Survey: Data tables | Ethnic Origin (264), Single and Multiple Ethnic Origin Responses (3), Generation Status (4), Age Groups (10) and Sex (3) for the ...
  7. MOFA: Japan-Peru Relations
  8. 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 8,12 8,13 8,14 http://www.mofa.go.jp/mofaj/toko/tokei/hojin/10/pdfs/1.pdf
  9. 外務省: 英国(グレートブリテン及び北アイルランド連合王国)基礎データ
  10. MOFA: Japan-Argentine Relations
  11. Tourism New Caledonia | Prepare your trip in New Caledonia
  12. MOFA: Japan-Singapore Relations
  13. http://www.mra.fm/pdfs/nr_los_FromFSMAmbassador.pdf
  14. MOFA: Japan-Mexico Relations
  15. ボリビア日系協会連合会(FENABOJA)
  16. Pacific Islands President, Bainbridge Lawmakers Find Common Ground » Kitsap Sun
  17. 外務省: インド
  18. MOFA: Japan-United Arab Emirates Relations
  19. «Japanese ethnicity». A: Encyclopædia Britannica. 
  20. «Japan. B. Ethnic Groups». A: Encarta. 
  21. "人類学的にはモンゴロイドの一。皮膚は黄色、虹彩は黒褐色、毛髪は黒色で直毛。言語は日本語。" ( «日本人». A: Kōjien. Iwanami. )
  22. "人類学上は,旧石器時代あるいは縄文時代以来,現在の北海道〜沖縄諸島(南西諸島)に住んだ集団を祖先にもつ人々。" ( «日本人». A: マイペディア. 平凡社. )
  23. "日本民族という意味で、文化を基準に人間を分類したときのグループである。また、文化のなかで言語はとくに重要なので、日本民族は日本語を母語としてもちいる人々とほぼ考えてよい。" ( «日本人». A: エンカルタ. Microsoft. )
  24. CIA World Factbook Retrieved on 11 June 2012.
  25. United States CIA factbook. Accessed 2007-01-15.
  26. The World Factbook
  27. Japan
  28. Buddhists in the world: Das Who is Who der Buddhisten
  29. 29,0 29,1 Imamura, Keiji. «Archaeological Research of the Jomon Period in the 21st Century». The University Museum, The University of Tokyo, 2000. [Consulta: December 29, 2010].
  30. «伊波普猷の卒論発見 思想骨格 鮮明に» (en japanese). Ryūkyū Shimpō, July 25, 2010. [Consulta: March 7, 2011].
  31. Roy A. Miller, The Japanese Language. Tokyo: Charles E. Tuttle. 1967, pp. 61-62
  32. 32,0 32,1 32,2 Nanta, Arnaud «Physical Anthropology and the Reconstruction of Japanese Identity in Postcolonial Japan». Social Science Japan Journal. Oxford University Press, vol. 11, 1, 2008, pàg. 29–47. DOI: 10.1093/ssjj/jyn019 [Consulta: January 3, 2011].
  33. Hanihara.K., Dual structure model for the population history of the Japanese. Japan Review, 2:1-33, 1991
  34. Nei, M., In : Brenner, S. and Hanihara, K. (eds.), The Origin and Past of Modern Humans as Viewed from DNA. World Scientific, Singapore, 71-91, 1995
  35. Watanabe, Nobuyuki. «旧石器時代の「港川1号」、顔ほっそり 縄文人と差» (en japanese). Asahi.com. Asahi Shimbun, October 1, 2009. [Consulta: March 9, 2011].
  36. Nakamura, Shunsuke. «沖縄人のルーツを探る» (en japanese). Asahi.com. Asahi Shimbun, April 16, 2010. [Consulta: March 9, 2011].
  37. Hasegawa Laboratory/ College of Arts and Sciences at the University of Tokyo
  38. Lee, Sean; Hasegawa, Toshikazu «Bayesian phylogenetic analysis supports an agricultural origin of Japonic languages». . Royal Society, 2011. DOI: 10.1098/rspb.2011.0518 [Consulta: May 6, 2011].
  39. {{from the book, 2009, Japanese published by Heidansha. "日本人". マイペディア. 平凡社. Original sentence:旧石器時代または縄文時代以来、現在の北海道から琉球諸島までの地域に住んだ集団を祖先に持つ。シベリア、樺太、朝鮮半島などを経由する北方ルート、南西諸島などを経由する南方ルートなど複数の渡来経路が考えられる}}
  40. Japanese roots surprisingly shallow
  41. http://www.pitt.edu/~annj/courses/notes/jomon_genes.html
  42. Three major lineages of Asian Y chromosomes: impli... [Hum Genet. 2002] - PubMed - NCBI
  43. «joongangdaily.joins.com».[Enllaç no actiu]
  44. Yayoi linked to Yangtze area
  45. «www.discover.com».[Enllaç no actiu]
  46. «cwis.livjm.ac.uk».[Enllaç no actiu]
  47. NOVA Online | Lost Tribes of Israel | Where are the Ten Lost Tribes? (3)
  48. «www.compulink.co.uk».[Enllaç no actiu]
  49. http://web.archive.org/web/20080627032023/http://www.geocities.com/vetinarilord/korean.pdf
  50. «www.eva.mpg.de».[Enllaç no actiu]
  51. Global archaeological evidence for proboscidean overkill in PNAS online; Page 3 (page No.6233), Table 1. The known global sample of proboscidean kill/scavenge sites :Lake Nojiri Japan 33-39 ka (ka: thousand years).
  52. «Prehistoric Times». Web Site Shinshu. Nagano Prefecture. [Consulta: January 22, 2011].
  53. Abstract of article from The Journal of Human Genetics. Accessed 2007-01-15.
  54. Nonaka, I.; Minaguchi, K.; Takezaki, N. «Y-chromosomal Binary Haplogroups in the Japanese Population and their Relationship to 16 Y-STR Polymorphisms». Annals of Human Genetics. John Wiley & Sons, vol. 71, Pt 4, February 2, 2007, pàg. 480–95. DOI: 10.1111/j.1469-1809.2006.00343.x. PMID: 17274803.
  55. Zheng H-X, Yan S, Qin Z-D, Wang Y, Tan J-Z, et al. 2011 Major Population Expansion of East Asians Began before Neolithic Time: Evidence of mtDNA Genomes. PLoS ONE 6(10): e25835. doi:10.1371/journal.pone.0025835

Enllaços externs