Alfabet ciríl·lic
- Alfabet ciríl·lic
- Alfabet ciríl·lic i altres alfabets
L' alfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, bielorús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i a altres països de l'ex-Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut. Aparegué cap als segles IX-X a partir de l'alfabet grec.[2]
Les normes de transcripció del ciríl·lic a l'alfabet llatí difereixen segons la llengua d'origen i la llengua de destinació.[3] Així, per exemple, el cognom rus Меньшов es pot transcriure com a Menxov (català), Menchov (portuguès, francès), Menshov (anglès, castellà), Menschow (alemany) o Mensjov (neerlandès). D'altra banda, la transliteració del ciríl·lic al llatí sol seguir unes normes estàndards internacionals.
L'alfabet, o com a mínim, una de les seves variants, és oficial en diverses organitzacions. Amb l'adhesió de Bulgària a la Unió Europea l'1 de gener de 2007, el ciríl·lic es va convertir en el tercer alfabet emprat en un idioma oficial de la UE, juntament amb l'alfabet llatí i el grec.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Atribuït erròniament a Ciril de Tessalònica, del qual pren el nom, fou creat als segles IX i X sobre la base de l'escriptura majúscula grega.[2] Tot i així, la tradició sosté que tant el glagolític com el ciríl·lic es van formalitzar a partir del grec,[4][5][6] i ho van fer els germans nascuts a Tessalònica, sant Ciril (c. 827-869) i sant Metodi (c. 825-884), que van portar el cristianisme als eslaus del sud, o potser van ser els seus deixebles.[4].[5][6]
Les representacions (lletres) per a sons estranys al grec foren presos d'altres llocs no ben determinables. Aquesta escriptura tingué més difusió que no pas la glagolítica, anterior. L'alfabet ciríl·lic va aconseguir una posició dominant per sobre del glagolític ja al segle XII. Després de la seva creació a l'Escola literària búlgara de Preslav, l'emperador búlgar Boris I va reconèixer que, juntament amb l'antic búlgar,[7][8][9][10][11] la llengua, com a oficial de les formes de comunicació orals i literàries en el marc del seu imperi. La literatura produïda en l'antic idioma búlgar aviat va començar a difondre's cap el nord i es va convertir en la lingua franca de l'Europa oriental, on va arribar a ser conegut també com a antic eslau eclesiàstic.[7][12][9][13][11] L'alfabet utilitzat per a la moderna església eslava de l'Església Ortodoxa i l'Església Catòlica oriental, s'assembla al ciríl·lic primerenc. Tanmateix, durant els següents deu segles, l'alfabet ciríl·lic es va adaptar als llenguatges parlats i als canvis produïts en aquests vernacles, a les variacions regionals, i a les característiques de les llengües nacionals, i va ser objecte de reformes acadèmiques i recolzat per decrets polítiques. Avui en dia, dotzenes d'idiomes a Europa oriental i Àsia estan escrits en l'alfabet ciríl·lic.
Esdevingué l'alfabet civil rus, el qual, sota Pere el Gran (1708), fou dotat de caràcters 'profans' (graždanskij šrift), mentre els antics caràcters restaven com a propis de l'ús eclesiàstic. L'alfabet ciríl·lic profà, amb poques variants, és usat també per les llengües ucraïnesa, sèrbia i búlgara i fou utilitzat pels romanesos fins a mitjan s XIX. L'any 1918 es realitzà a Rússia una nova revisió de l'alfabet ciríl·lic rus, que en suprimí alguns signes. L'alfabet ciríl·lic, amb altres signes de nova creació per a expressar sons aliens a les llengües eslaves, serví per a dotar d'escriptura algunes llengües no eslaves de l'URSS. Els caràcters de l'alfabet ciríl·lic són transliterats generalment, en els medis científics, segons el sistema establert per l'Institut de Ciències Lingüístiques de l'URSS o també segons el sistema ISO.[2]
Caràcters de l'alfabet ciríl·lic rus [modifica]
|
|||||||
- Per les lletres de l'alfabet ciríl·lic ucraïnès, els seus noms i la seva pronunciació, vegeu la pàgina ucraïnès.
- Per les lletres de l'alfabet ciríl·lic bielorús, vegeu l'article: alfabet bielorús
- Per les lletres de l'alfabet ciríl·lic búlgar, vegeu la pàgina viqui en anglès, on hi ha una taula completa.
- Per altres alfabets ciríl·lics, vegeu la pàgina comparativa en anglès.
| majúscules | minúscules | nom en rus | so (AFI) | Transcripció al català | exemples |
|---|---|---|---|---|---|
| А | а | A | /a/ | a | casa |
| Б | б | be | /b/ | b | banyar-se |
| В | в | ve | /v/ | v | valencià no apitxat: vi |
| Г | г | gue | /g/, /ɦ/ | g | garrafa |
| Д | д | de | /d/ | d | dit |
| E | е | ie | /jɛ/ | e | ieti |
| Ё | ё | io | /jo/ | io | iogurt |
| Ж | ж | ge | /ʒ/ | j | gerani |
| З | з | ze | /z/ | z | rosa |
| И | и | i | /i/ | i | vida |
| Й | й | i kràtkoie | /j/ | i | i consonàntica en ianqui |
| К | к | ka | /k/ | k | cavall |
| Л | л | el | /l/ | l | parlar |
| М | м | em | /m/ | m | màgia |
| Н | н | en | /n/ | n | no |
| О | о | o | /o/ | o | or |
| П | п | pe | /p/ | p | partir |
| Р | р | er | /r/ | r | repetir |
| С | с | es | /s/ | s | terrassa |
| Т | т | te | /t/ | t | torre |
| У | у | u | /u/ | u | voluntat |
| Ф | ф | ef | /f/ | f | falla |
| Х | х | ha | /x/ | kh | castellà: jerga |
| Ц | ц | tse | /ts/ | ts | potser |
| Ч | ч | txe | /ʧ/ | tx | empatx |
| Ш | ш | xa | /ʃ/ | x | xerrameca |
| Щ | щ | xtxa | /ʃʧ/ | sx | peix txec |
| Ъ | ъ | tviordi znak | signe fort sense palatalització¹ |
no es transcriu | |
| Ы | ы | i | /ɨ/ | i | |
| Ь | ь | miaki znak | signe feble /j/ amb palatalització² |
no es transcriu | iotització |
| Э | э | e oborotnoie | /ɛ/ | e | porter |
| Ю | ю | iu | /ju/ | iu | Iugoslàvia |
| Я | я | ia | /ja/ | ia | iaio |
|
¹ ús molt rar en rus, s'utilitza en búlgar i ha desaparegut en altres alfabets contemporanis. ² indica palatalització d'una consonant quan esta no va seguida de vocal palatalitzada (Е, Ё, Ю i Я). |
|||||
- La г es transcriu per g en català i gu davant de e/i.
- La e es transcriu per e en català i ie a començament de mot.
- La ш es transcriu per x en català o ix després de vocal: шкаф (xkaf) / Пушкин (Puixkin)
- La лл es transcriu per l·l en català: Алла (Al·la)
- La c es transcriu per s en català i ss entre vocals: сахар (sàkhar) / Василии (Vassili)
- Les combinacions ий ии ый es transcriuen per i en català.
Grafia manuscrita i cursiva [modifica]
La grafia manuscrita cursiva dels caràcters ciríl·lics difereixen de la lletra d'impremta en el mateix grau que les nostres lletres llatines. A més a més, en certes edicions la itàlica impresa minúscula adopta la forma de les lletres cursives (el que, tipogràficament, aporta la diferència entre obliqües i itàliques). Tanmateix, algunes cursives no són idèntiques segons si són manuscrites o impreses (en la següent taula estes són senyalades pel seu color blau).
Aquesta taula mostra les lletres de l'alfabet ciríl·lic RUS, tot i que hi manca la Ё.
Llegenda
Fila 1: caràcters d'impremta en romanes; fila 2: caràcters d'impremta en itàlica; fila 3: caràcters manuscrits cursius.
Finalment, en serbi i en macedònic , les itàliques cursives de les minúscules б, г, д, п, i т tenen encara una altra aparença, sovint més propera encara de la grafia manuscrita:
Referències [modifica]
- ↑ «Древнерусские берестяные грамоты Грамота №591» (en rus).
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «ciríl·lic». Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 4 d'agost de 2009].
- ↑ «Rus». ésAdir, 2005. [Consulta: 27 juny 2009].
- ↑ 4,0 4,1 Columbia Encyclopedia, Sixth Edition. 2001-05, s.v. "Cyril and Methodius, Saints"; Encyclopedia Britannica, Encyclopedia Britannica Incorporated, Warren E. Preece - 1972, p. 846, s.v., "Cyril and Methodius, Saints" i "Eastern Orthodoxy, Missions ancient and modern"; Encyclopedia of World Cultures, David H. Levinson, 1991, p. 239, s.v., "Social Science"; Eric M. Meyers, The Oxford Encyclopedia of Archaeology in the Near East, p. 151, 1997; Lunt, Slavic Review, Juny de 1964, p. 216; Roman Jakobson. Crucial problems of Cyrillo-Methodian Studies; Leonid Ivan Strakhovsky. A Handbook of Slavic Studies, p. 98; V. Bogdanovich, History of the ancient Serbian literature, Belgrad, 1980, p. 119
- ↑ 5,0 5,1 The Columbia Encyclopaedia, Sixth Edition. 2001-05, O.Ed. Saints Cyril and Methodius "Cyril and Methodius, Saints) 869 and 884, respectively, “Greek missionaries, brothers, called Apostles to the Slavs and fathers of Slavonic literature."
- ↑ 6,0 6,1 Encyclopedia Britannica. Major alphabets of the world, Cyrillic and Glagolitic alphabets, 2008, O. Ed.
- ↑ 7,0 7,1 Horace G. Lunt. "On the relationship of old Church Slavonic to the written language of early Rus'"; Russian Linguistics, Volume 11, Numbers 2-3 / Gener de 1987
- ↑ Schenker, Alexander. The Dawn of Slavic. Yale University Press, 1995, p. 185–186, 189–190.
- ↑ 9,0 9,1 Lunt, Horace. Old Church Slavonic Grammar. Mouton de Gruyter, p. 3–4.
- ↑ Wien, Lysaght. Old Church Slavonic (Old Bulgarian)-Middle Greek-Modern English dictionary. Verlag Bruder Hollinek, 1983.
- ↑ 11,0 11,1 Benjamin W. Fortson. Indo-European Language and Culture: An Introduction, p. 374
- ↑ Schenker, Alexander. The Dawn of Slavic. Yale University Press, 1995, p. 185–186, 189–190.
- ↑ Wien, Lysaght. Old Church Slavonic (Old Bulgarian)-Middle Greek-Modern English dictionary. Verlag Bruder Hollinek, 1983.
Bibliografia [modifica]
- Bringhurst, Robert. The Elements of Typographic Style (versió 2.5) (en anglès). Vancouver: Hartley & Marks, 2002, p. 262–264. ISBN 0-88179-133-4.
- Nezirović, M. Jevrejsko-španjolska književnost. Sarajevo: Svjetlost, 1992. «citat a Šmid, 2002»
- [Šmid, Katja]. Verba Hispanica. X. Ljubljana: Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Ljubljana, 2002. ISBN 0353-9660.. «citat a Šmid, 2002»
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfabet ciríl·lic |
- «Alfabet ciríl·lic búlgar» (en anglès).
- «Sons de l'alfabet rus» (en anglès).
- «Llengües minoritàries de Rússia en línia» (en anglès).
- «Informació sobre l'alfabet ciríl·lic i la forma escrita a mà del ciríl·lic» (en anglès).
- «Taula comparativa de les transcripcions del rus en diferents llengües europees, en àrab, en georgià, en braille i en morse» (en anglès).
