Bellreguard
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província de València | ||||
| Comarca | la Safor  | ||||
| Capital | Bellreguard (en)  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 4.811 (2023) (1.658,97 hab./km²) | ||||
| Gentilici | Bellreguardí, bellreguardina | ||||
| Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 2,9 km² | ||||
| Banyat per | Golf de València | ||||
| Altitud | 15 | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Cap de govern | Partit Socialista del País Valencià (2023–) | ||||
| Pressupost | 4.069.305,70 € | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46713 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 46048 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46048 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | bellreguard.net | ||||
Bellreguard és un municipi valencià de la comarca de la Safor.
Geografia
El terme municipal està a la plana al·luvial de la Llacuna, a l'Horta de Gandia i al sud de la ciutat, entre les estribacions de la serra Gallinera i la mar Mediterrània.
El terme es divideix en dos parts separades entre si pel terme municipal de Miramar, que separa el poble i el nucli de la platja.
Límits
| Gandia | Guardamar de la Safor | |
| Almoines | 
|
Miramar |
| Rafelcofer | L'Alqueria de la Comtessa | Palmera |
Nuclis
A més del nucli de població principal connurbat amb l'Alqueria i Palmera, el terme compta amb l'important nucli costaner de la Platja de Bellreguard que a l'estiu duplica la seua població.
Accés
La carretera N-332 creua de nord a sud el nucli principal de Bellreguard, comunicant el municipi amb Gandia i servint com a nexe d'unió amb els municipis de l'Alqueria de la Comtessa i Palmera, amb els quals forma una connurbació. Per a accedir a la platja cal prendre la comarcal CV-673 que surt de Bellreguard i va directament al nucli costaner.
Història
Els musulmans fundaren el poble i l'anomenaren Sotaia. En 1485 va ser adquirit per Pere Lluís de Borja, fill del cardenal Roderic de Borja, futur Alexandre VI; en aquest acte actuava com a representant del duc l'escriptor Joan Roís de Corella. En aquesta època apareix per primera vegada el mot Bellreguard. Des d'aleshores va formar part del ducat de Gandia fins al segle XIX. El 1534 va ser elevada a parròquia dependent de la de Gandia fins a 1574 en què assoleix la independència. El 1565-1572 la població morisca ascendia a 81 focs. L'expulsió dels moriscos va provocar un greu descens demogràfic; malgrat la repoblació a mitjan segle XVII la població era només de 52 llars. Des de 1624, any en què comencen els registres parroquials de la població, i fins a 1659, la procedència dels forasters que casaren a Bellreguard eren altres poblacions de la mateixa comarca de La Safor (46 contraents), altres comarques del Regne de València (29), Balears (1), i França (2); havent-hi també 23 contraents de procedència desconeguda (segons les dades publicades a la pàgina 149 de l'obra "L'antic règim demogràfic a una comunitat rural: Bellreguard (1609-1919)", de V.Casanova Miret, V.Muñoz Carbonell, i F.Puig Muñoz. Titulars del senyoriu van ser els Borja, els ducs de Benavente a partir del 1747 i, finalment, la casa Osuna. La lluita contra el domini senyorial fou constant durant el segle XVIII i el 1853 els veïns seguien tenint plets pendents amb la casa d'Osuna sobre reconeixement dels drets de propietat.
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2009 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 3.869 | 3.719 | 3.761 | 3.764 | 3.760 | 3.734 | 3.780 | 3.893 | 3.991 | 4.349 | 4.736 |
Economia
La seua activitat econòmica sempre ha sigut l'agricultura: durant els segles XVI i XVII el cultiu de la canyamel amb el seu trepig, que era un gran centre sucrer; en els segles XVIII i XIX es va substituir pel cultiu de la morera i la vinya, fins que al segle XX es va establir el cultiu del taronger. A hores d'ara més de la meitat del regadiu, majoritari al municipi, està dedicat al conreu de la taronja. Encara existeixen algunes fàbriques de mobles i licors -aiguardents- la indústria gira entorn de la manipulació de la taronja -fàbriques d'envasaments, magatzems-. A partir dels anys seixanta, el turisme ha potenciat el creixement del sector terciari.
Política i Govern
Corporació municipal
La corporació municipal o Ple de l'ajuntament està format per 11 regidors: 5 de Partit Popular, 4 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE i 2 de Compromís.
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | 
|
Jaume Ascó Pastor | 1.089 | 38,86% | 5 ( )
| |
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE | 
|
Joan Marco i Pastor | 966 | 35,36% | 4 ()
| |
| Compromís per Bellreguard | Fitxer:Bob compromis.png | Alexandre Ruiz Gadea | 650 | 23,72% | 2 ()
| |
| Vots en blanc | 
|
27 | 0,99% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 2.732 | 100 % | 11 | |||
| Vots nuls | 49 | 1,76% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 2.781 | 79,96%** | ||||
| Abstenció | 697* | 20,04%** | ||||
| Total cens electoral | 3.478* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Joan Marco i Pastor (PSPV) (13/06/2015) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots: 4 de PSPV i 2 de Compromís[1]) | ||||||
| Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Junta Electoral de la Zona de Gandia.[3] Periòdic Ara.[4] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Alcaldes
Des de 2015 l'alcalde de Bellreguard és Joan Marco i Pastor de PSPV.[5][6]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Miguel Muñoz Molio | GIDB | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Joaquín R. Muñoz Femenía | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | José Seguí Avargues | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | José Seguí Avargues | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Josefa Bonet Millet | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Francesc Avargues Gadea | BLOC | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Facund Puig Muñoz | BLOC-EV | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Pere Cremades Simó | PSPV-PSOE | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Jaume Ascó Pastor | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Joan Marco i Pastor | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | n/d | n/d | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[6] | ||||
Monuments
- Església de Sant Miquel aixecada sobre l'anterior en els anys cinquanta del segle XX.
- Necròpoli àrab descoberta en 1984
Festes i celebracions
La darrera setmana completa de setembre s'hi celebren les Festes majors on és característic el personatge dels Pedacets els quals, granera en mà, treuen els xiquets i xiquetes de les escoles juntament amb el Tio de la Porra i a les processons es balla el Ball de la Pandereta i el Ball de la Forca de Bellreguard, únic ball de bastons que es coneix a La Safor. També cal citar els Carnestoltes i sobretot els Moros i Cristians, que són el principal eix de les festes patronals i que acaben amb la tradicional entrada dels exèrcits al poble.
No menys interessant és la Setmana Santa de Bellreguard, la qual compta amb tres confraries: Confraria del Sant Sepulcre de Nostre Senyor Jesucrist (1952), la Confraria del Silenci "Pas de la Soledat" (1954) i la Confraria del Santíssim Crist de la Misericòrdia (1959). Totes tres confraries organitzades alhora sota la Junta Local de Confraries de la Setmana Santa de Bellreguard [1992]. Una Setmana Santa que compta amb elements singulars i propis com ara els Cabos o Caps de Ferro els quals custodien el sant Sepulcre des de Dijous Sant fins a la processó de l'Enterro de Divendres Sant, o més recentment amb la revista oficial de la Setmana Santa la qual duu el nom d'un genuí personatge de la Setmana Santa bellreguardina ja desaparegut: Ròssiga.
Gastronomia
Pel que fa a la gastronomia destaquem el figatell, l'arròs al forn, l'arròs amb costra, la paella, els pebres farcits, polps farcits d'arròs, les coques de pebre amb tomaca i tonyina, les de ceba amb péssols i ou dur amb llonganissa. Però si el que volem són dolços, la llarga tradició sucrera de la comarca ens ofereix la nomenada corona de Glòria, els rollets d'ou, la coca cristina, la tortada farcida, la confitura de moniato o carabassa.
Fills il·lustres
- Salvador Canet García (1943), ciclista professional entre 1967 i 1973.
- Joan Pellicer i Bataller (1947-2007), investigador i divulgador en el camp de l'etnobotànica. El dia 30 de març de 2016 fou nomenat fill predilecte de Bellreguard.
- Vicent Savall Vidal (1944), cantautor valencià
- Joan Benlloch i Vivó, (1864-1926), cardenal valencià, copríncep d'Andorra, bisbe d'Urgell i arquebisbe de Burgos. Nomenat fill adoptiu i predilecte de Bellreguard el 12 de febrer de 1905.
Agermanaments
Referències
- ↑ Redacció «PSPV i Compromís alternaran l'alcaldia a Bellreguard». diariserpis.com, 10-06-2015 [Consulta: 28 gener 2016].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
- ↑ Junta Electoral de la Zona de Gandia «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Gandia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Gandia], 79, 28-04-2015, pàg. 165 [Consulta: 3 agost 2015].
- ↑ Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Bellreguard», 24-05-2015. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Bellreguard. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bellreguard |
- Ajuntament de Bellreguard
- Institut Valencià d'Estadística
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat
