Myanmar

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Burma)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pyidaunzu Thanmăda Myăma Nainngandaw
Pyidaunzu Thanmăda Myăma
Nainngandaw
Bandera Escut
Lema nacional: - n/d en birmà (birmà): «La felicitat es troba en una vida harmoniosament disciplinada»)
Himne: Gabar Majay Bamar Pyay (Estimarem Birmània)
Capital Naypyidaw
16° 46′ N, 96° 10′ E / 16.767,96.167Coord.: 16° 46′ N, 96° 10′ E / 16.767,96.167
Major ciutat Yangon (Rangun)
Idiomes oficials Birmà
Gentilici Birmà, birmana
Govern Dictadura militar
  President
Vicepresidents		 Thein Sein
Tin Aung Myint Oo
Sai Mauk Kham
Independència
 
del Regne Unit
el 4 de gener de 1948 
Superfície
 -  Total 678,500 km2 
Població
 -  Est. jul. 2010 53.414.374  (24è)[nb 1]
 -  Densitat 72 /km2 (105è)
Moneda kyat (MMK)
Fus horari (UTC+6:30)
 -  Estiu (DST)  (UTC+6:30)
Domini internet .mm 
Codi telefònic 95
  1. ↑ Dades del World Factbook

La República de la Unió de Myanmar (tradicionalment anomenada Birmània) és un país del sud-est d'Àsia, que limita al nord-est amb la Xina, a l'est amb Laos i Tailàndia, al nord-oest amb Bangla Desh i l'Índia (estats d'Arunachal Pradesh, Nagaland, Manipur i Mizoram) i a l'oest amb el mar d'Andaman i el golf de Bengala. Des del novembre del 2005 la capital és Nay Pyi Taw en substitució de Yangon (abans anomenada Rangun).

Taula de continguts

Geografia [modifica]

Birmània, amb una àrea total de 678.500 km² (261,970 milles quadrades), és el país continental més gran del sud-est asiàtic, i el 40è més gran del món, (després de Zàmbia). És una mica més petit que l'estat de Texas als EUA i una mica més gran que l'Afganistan.

Està situat entre la divisio Chittagong de Bangladesh i els estats d'Assam, Nagaland i Manipur de l'Índia al nord-oest. Comparteix les seves fronteres més llargues amb el Tibet i Yunnan de la Xina al nord-est en un total de 2.185 km (1.358 milles). Birmània limita amb Laos i Tailàndia al sud-est. Birmània té 1.930 km (1,199 milles) de línia costanera contigua al llarg del Golf de Bengala i el Mar d'Andaman al sud-oest i el sud, la qual forma un terç del seu perímetre total.[1] El delta Irrawaddy, amb aproximadament 50.400 km² (19.500 milles quadrades) d'àrea, s'utilitza en gran part per al cultiu de l'arròs.[2]

Al nord, les muntanyes Hengduan Shan formen la frontera amb la Xina. Hkakabo Razi, situat al Kachin State, amb una elevació de 5.881 m (19.295 peus), és el punt més alt de Myanmar.[3] Les serralades de Birmània, com el Rakhine Yoma, el Bago Yoma, l'altiplà Shan, la serra de Dawna i les muntanyes de Tenasserim , discorren en direcció nord-sud des de l'Himàlaia.[4]Les serralades divideixen Birmània en tres conques fluvials, ocupades pels rius Ayeyarwady, Salween (Thanlwin), i el Sittang.[2]

El riu principal és l'Irauadi (o Irrawaddy, o Ayeyarwady), de gairebé 2.170 quilòmetres de longitud, que travessa el país de nord a sud i té una conca ampla que abasta la major part de Birmània i és habitada per gran part de la població. És navegable en uns 1.450 km i acaba dividit en nou braços en un ampli delta al golf de Martaban, on també desemboca el Sittang. El delta de l'Irauadi és un territori ideal pel conreu de l'arròs, suficient per abastir les necessitats del país, mentre que el riu representa una important via de comunicació. Un altre riu important és el Salween, que és més llarg que l'Irauadi però té la conca més reduïda i és poc navegable per la seva poca profunditat. Les planes fèrtils es troben a les valls situades entre las cadenes muntanyoses.[4] La major part de població de Birmània viu a la vall Ayeyarwady, que se situa entre el Rakhine Yoma i l'altiplà Shan.

Gran part del país és troba situat entre el Tròpic de Càncer i l'equador. És situa sota la influència del monsó asiàtic, rebent les seves regions costeres per sobre dels 5.000 mm de pluja a l'any. Les precipitacions anuals a la regió de delta són aproximadament de 2.500 mm, mentre que la mitjana de precipitacions anuals en la zona Seca, que està situada a Birmània central, es de menys de 1.000 mm. Les regions del nord del país són les més fresques, amb temperatures mitjanes de 21 °C. La costa i les regions de delta tenen temperatures mitjanes de 32 °C.

El riu Salween a l'estat de Shan

Història [modifica]

Article principal: Història de Birmània

Regnes i colònia britànica [modifica]

Des del segle III aC fins al segle XV els pegu, els ava, els Mon i altres desapareguts com els pyu s'anirien perpetrant en dinasties i pobles en guerres entre ells que comprendrien territoris relativament unificats com el Regne de Paguen. Però no seria fins a la Dinastia Toungoo (1531-1752) que es va iniciar un procés que conduiria a la unificació del país, passant per altres dinasties que mantindrien la unió. L'imperi Britànic, després d'ocupar diverses províncies cap a 1862, dominà tot el territori i en 1886 va establir un protectorat colonial. Durant la II Guerra Mundial va ser ocupada pels japonesos, però va ser represa per Gran Bretanya en 1945. En 1948 el Regne Unit es va veure obligat a concedir la independència.

Comunisme [modifica]

En 1949 es va produir una sublevació comunista dominada pel Govern de U Nu. Des de 1962 es va imposar un règim militar encapçalament pel general Ne Win que va derrocar a U Nu. Després d'aprovar-se una nova Constitució, que va definir al país com "República Socialista" (gener de 1974), al març de 1974 Ne Win va ser escollit president de la República. Reelegit al març de 1978, va dimitir al juny de 1981 (el va succeir el general San Yun); però va seguir al front el poderós partit únic del país fins una revolució que demanava la democràcia d'agost a setembre de 1988 i que va acabar amb la formació d'un govern militar amb el General Saw Maung al capdavant d'este.

Règim militar [modifica]

En 1989 el govern militar fruit d'un cop d'Estat en 1988, va canviar el nom del país pel de "Unió de Myanmar".Aquest canvi va ser i és rebutjat pels opositors de l'actual govern, tant dins com fora del país, que afirmen que el govern no tenia l'autoritat per a realitzar tal canvi. El títol d'Unió de Myanmar és reconegut per les Nacions Unides i per la Unió Europea[Quan?], però rebutjat per alguns governs. L'any 1990 es van dur a terme eleccions lliures per primera vegada en quasi 30 anys, però l'àmplia victòria del NLD, el partit d'Aung San Suu Kyi va ser anul·lada pels militars, els quals es van refusar a renunciar al poder. Una de les figures principals de la història birmana del segle XX va ser el general Aung San, fundador de l'exèrcit i figura de la llibertat. San va passar d'estudiant a activista. La seva filla Aung San Suu Kyi va ser premi Nobel de la Pau l'any 1991 convertint-se en icona de la democràcia, la pau mundial i la llibertat. La tercera figura de Birmània més reconeguda del món és U Thant, que va ocupar el càrrec de secretari general de les Nacions Unides durant dos períodes. Birmània va patir també el terratrémol de l'Oceà Índic de 2004.

En temps recents, han ocorregut nombrosos enfrontaments entre les minories ètniques dins del propi país i els habitants encara viuen en pobresa i dictadura. Els militars violen, esclavitzen, torturen i maten impunement a moltes persones, a vegades només per cantar cançons prohibides. La repressió militar se centra majoritàriament en les minories ètniques, com els Karen. El govern de Birmània ignora completament els reclams dels països veïns, que demanen obrir un procés de democratització. Aquest procés també és reclamat per Estats Units davant del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Aquesta organització ha sol·licitat en nombroses ocasions a les autoritats militars que alliberin la líder opositora i Premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi, que ha romàs detinguda en arrest domiciliari i amb una estricta custòdia des del 1996 i que finalment va ser alliberada el 13 de novembre de 2010 després de finalitzar la condemna. El dia del seu alliberament fou rebuda a la porta del seu domicili per unes 3.000 persones.

Transició [modifica]

L'any 2010, la junta militar va iniciar una transició cap una democràcia, segurament "disciplinada" i una apertura al mon occidental.[5] El novembre de 2010 van tenir lloc les primeres eleccions legislatives en casi vint anys, encara que Aung San no va ser autoritzada a presentar-s'hi. Malgrat les múltiples irregularitats, es va constituir el parlament.[5] En el pla econòmic, abans de les eleccions es van privatitzar el 80% de les empreses públiques (que van anar a parar en mans d'amics del règim) i s'estan fent esforços per atraure inversions estrangeres.[5]

Economia [modifica]

Article principal: Economia de Myanmar

Cultura [modifica]

Les primeres obres literàries en llengua birmana són del segle XV. L'evolució de la poesia, religiosa o bé consagrada a la família reial, trobà la seva plenitud a partir del segle XV. La poesia entrà en decadència al segle XVIII, però amb la conquesta anglesa es dibuixa una revifalla, fins que amb la independència els poemes esdevingueren compromesos, de caràcter social. El teatre clàssic, d'inspiració siamesa, aparegué al segle XVIII i es birmanitzà amb U Sa i U Kin. La narrativa es troba representada per Maha Shwe, Ming Aung, Hpe Myint, Khim Hnin Yu i Mama Le.

Subdivisió administrativa [modifica]

Pagoda de Shwedagon, a Yangoon

Estats [modifica]

Províncies [modifica]

Demografia [modifica]

La majoria de la població la formen els bamar o birmans, que són uns 28 milions, de religió budista i que parlen el birmà. La resta de grups ètnics de Myanmar, exclosos els residents estrangers, són els següents (nom, nombre, religió predominant, llengua pròpia): [cal citació]

  • Achang o Maingtha, 3.000, religió tradicional, achang.
  • Akha o Ekaw, 150.000, religió tradicional i cristians, akha.
  • Anal, 12.000, cristians, anal.
  • Anu, 1.000, religió tradicional, anu.
  • Arakanesos Rakhine, 3.500.000, budistes, arakanès.
  • Bania, 1.000, hunduistes, gujaratí.
  • Bania Jains, 1.000, jains, gujaratí.
  • Bengalí, 250.000, musulmans, bengalí.
  • Bulang o Blang, 500, budistes, blang.
  • Chak, 1.000, budistes, chak.
  • Chaungtha, 170.000, budistes, chaungtha.
  • Dainet, 30.000, budistes, dainet (?).
  • Danau, 110.000, budistes, danau.
  • Derung, 10.000, budistes, nung.
  • Gangte, 7.000, cristians, gangte.
  • Gujaratí, 35.000, hinduistes, gujaratí.
Mapa de Myanmar
  • Gitanos de mar o moken, 10.000, religió tradicional, moken.
  • Hani, 210.000, religió tradicional, hani.
  • Hindi, 125.000, hinduistes, hindi.
  • Hrangkhol, 10.000, religió tradicional, hrangkhol.
  • Hui o panthay, 10.000, musulmans, xinès mandarí.
  • Intha, 150.000, budistes, intha.
  • Kado, 170.000, religió tradicional, kado.
  • Karen brek, 25.000, cristians, karen-brek.
  • Karen geba, 54.000, cristians, karen-geba.
  • Karen gheko, 15.000, cristians, karen-geko.
  • Karen lahta, 10.000, religió tradicional, karen-lahta.
  • Karen negres o Pa-O, 750.000, budistes, karen i pa'o.
  • Karen s'gaw o paganyaw, 1.700.000, cristians, karen-sgaw.
  • Karen yinchia, 10.000, religió tradicional, yinchia.
  • Karenni kayah, 300.000, budistes, kayah.
  • Karenni manumanaw, 10.000, cristians, karen-manumanaw.
  • Karenni padaung, 60.000, budistes, kayan.
  • Karenni paku o mopwa, 10.000, religió tradicional, karen-paku.
  • Karenni payai o bghai, 25.000, religió tradicional, karen-bwe.
  • Karenni Yinbaw 10.000, religió tradicional, Karen-Yinbaw
  • Karenni Yintale 10.000, religió tradicional, Karen-Yintale
  • Karenni Zayein 15.000, religió tradicional, Karen-Zayein
  • Katxin o Jingpho 800.000, cristians, Jingpho
  • Khampa o Deqen 1.000, budistes, Tibetà i Khams
  • Khamtis Shan o Khampti 75.000, budistes, Khamti
  • Khmu o Pouteng 100.000, religió tradicional, Khmu
  • Khun 120.000, budistes, Khun
  • Kiorr 10.000, budistes, Kon Keu
  • Kiorr Samtao 6.000, Budistes, Samtao
  • Lahu Shi o Lahu grocs o Kuts 10.000, budistes, Lahu-Shi
  • Lahu (Lahu negres) 150.000, cristians, Lahu
  • Lama 5.000, religió tradicional, Lama
  • Laopang 10.000, religió tradicional, Laopang
  • Lashi o Letsi 75.000, religió tradicional, Lashi
  • Lisu (Lisu negres) 5.000, religió tradicional, Lisu
  • Lisu 160.000, cristians, Lisu
  • Lopi 5.000, religió tradicional, Lopi
  • Lu o Tai Lu 300.000, budistes, Lu
  • Lushai o Mizo 20.000, cristians, Mizo
  • Mahei 35.000, religió tradicional, Mahei
  • Malayali 25.000, hinduistes, Malayalam
  • Manipurís o Ponna 25.000, Hinduistes, Meitei
  • Maru o Laungwaw 150.000, religió tradicional, Maru
  • Mru o Mro 35.000, budistes, Mru
  • Naga Khiamngan 5.000, religió tradicional, Naga-Khiamniungan
  • Naga Konyak 2.000, cristians, Naga-Konyak
  • Naga Tangsa o Rangpan 10.000, cristians, Naga-Tase
  • Naga Yimchungru 5.000, cristians, Naga-Yimchungru
  • Nepalesos 300.000, Hinduistes, Nepalès
  • Norra o Nora 10.000, religió tradicional, Norra
  • Orisi 120.000, hinduistes, Oriya
  • Palaung o Shwe Daurats 150.000, Budistes, Palaung o Shwe
  • Palaung Mon Talaing 1.200.000, budistes, Mon
  • Palaung Riang-Lang 50.000, religió tradicional, Riang
  • Palaung Rumai 220.000, budistes, Palaung-Rumai
  • Palaung Bonglong 275.000, budistes, Palaung-Pale
  • Palu 5.000, religió tradicional, Palu
  • Phun o Hpon 5.000, religió tradicional, Hpon
  • Punjabís 60.000, Hinduistes, Panjabí
  • Purum 1.000, religió tradicional, Purum
  • Pwo Orientals 1.300.000, religió tradicional, Karen-Pwo Oriental
  • Pwo Occidental 250.000, budistes i cristians, Karen-Pwo Occidental
  • Pyen 1.000, religió tradicional, Pyen
  • Ralte 25.000, cristians, Ralte
  • Rawang o Nung 150.000, cristians, Rawang
  • Rohingya 1.000.000, musulmans, Chittagonià
  • Sansu 5.000, religió tradicional, Sansu
  • Shan Orientals 10.000, religió tradicional, Tai Nua
  • Shan o Thai Yai 3.500.000, budistes, Shan
  • Meo (Meo Blaus) 15.000, religió tradicional, Hmong Njua
  • Tai Doi 100, budistes, Tai Doi (?)
  • Tai Loi 1.500, budistes Tai Loi
  • Tai Nua (Shans Xinesos) 110.000, budistes, Tai Nua
  • Taman 15.000, religió tradicional, Taman
  • Tamang 5.000, budistes, Tamang
  • Tamils 150.000, hinduistes, Tamil
  • Tangkhul 20.000, cristians, Naga-Tangkhul
  • Taungyo o Dawe 500.000, budistes, Taungyo
  • Tavoyan 100.000, budistes, Tavoyan
  • Telugus 125.000, hinduistes, Telugu
  • Tai 40.000 Budistes, Tai
  • Thet 25.000, budistes, Kado
  • Tulung o Drung 60.000, religió tradicional, Drung
  • Vaiphei 10.000, cristians, Vaiphei
  • Wa o Kawa 700.000, religió tradicional, Wa
  • Welaung 10.000, religió tradicional, Welaung
  • Wewaw 25.000, religió tradicional, Wewaw
  • Xin Asho o Khyeng 12.000 cristians, Xin-Asho
  • Xin Bawm 3.000, cristians, Xin-Bawm
  • Xin Xindwin 28.000, religió tradicional, Xin-Xinbon
  • Xin Daai 34.000, religió tradicional, Xin-Daai
  • Xin Falam 140.000, cristians, Xin-Falam
  • Xin Haka o Baungshe 125.000, cristians, Xin-Haka
  • Xin Khumi, 100.000, cristians, Nga La
  • Xin Khumi Awa 50.000, cristians, Xin-Khumi Awa
  • Xin Kuki o Thado-Kuki 35.000, cristians, Xin-Thado
  • Xin Mara o Lakher 25.000, cristians, Xin-Mara
  • Xin Mun o Xinbok 50.000, religió tradicional, Xin-Mun
  • Xin Ngawn 20.000,, cristians, Xin-Ngawn
  • Xin Paite 15.000, cristians, Xin-Paite
  • Xin Senthang 24.000, religió tradicional, Xin-Senthang
  • Xin Siyin o Sizang 15.000, cristians, Xhin-Siyin
  • Xin Tawr 1.000, religió tradicional, Xin-Tawr
  • Xin Tiddim 230.000, cristians, Xin-Tedim
  • Xin Zotung 50.000, cristians, Xin-Zotung
  • Xinesos Han o Cantonesos 150.000, budistes, Xinès-Yue
  • Xinesos Han o Hakka 35.000, budistes, Xinès-Hakka
  • Xinesos Han o Mandarins 1.400.000, budistes, Xinès-Mandarí
  • Xinesos Han o Min Nan 200.000, budistes, Xinès-Min Nan
  • Yangbye o Yangye 25.000, budistes, Yangbye
  • Yos 5.000, religió tradicional, Yos
  • Zaiwa o Atsi 35.000, religió tradicional, Zaiwa
  • Zo 40.000, cristians, Zome

Referències [modifica]

  1. ↑ «Burma». The World Factbook. Central Intelligence Agency. [Consulta: 2007-01-13].
  2. ↑ 2,0 2,1 Thein, Myat. Economic Development of Myanmar, 2005. ISBN 981-230-211-5. 
  3. ↑ Dr. Patrick Hesp et al.. Geographica's World Reference. Random House Australia, 2000, p. 738, 741. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Than, Mya. Myanmar in ASEAN: Regional Co-operation Experience, 2005. ISBN 981-230-210-7. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Rush E. Accélération de l’histoire en Birmanie. Le Monde diplomatique. 2012, Janvier: 18-19

Vegeu també [modifica]

Enllaços externs [modifica]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
 Commons
Viccionari
 Viccionari
Vegeu aquesta plantilla
Estats de l'Àsia
Afganistan Afganistan  · Aràbia Saudita Aràbia Saudita  · Armènia Armènia2  · Azerbaidjan Azerbaidjan1  · Bahrain Bahrain  · Bangla Desh Bangla Desh  · Bhutan Bhutan  · Brunei Brunei  ·
Cambodja Cambodja  · Corea del Nord Corea del Nord  · Corea del Sud Corea del Sud  · Emirats Àrabs Units Emirats Àrabs Units  · Filipines Filipines  · Geòrgia Geòrgia1  · Iemen Iemen  · Índia Índia  ·
Indonèsia Indonèsia  · Iran Iran  · Iraq Iraq  · Israel Israel  · Japó Japó  · Jordània Jordània  · Kazakhstan Kazakhstan1  · Kirguizistan Kirguizistan  · Kuwait Kuwait  · Laos Laos  · Líban Líban  ·
Malàisia Malàisia  · Maldives Maldives  · Mongòlia Mongòlia  · Myanmar Myanmar  · Nepal Nepal  · Oman Oman  · Pakistan Pakistan  · Qatar Qatar  · Rússia Rússia1  · Singapur Singapur  ·
Síria Síria  · Sri Lanka Sri Lanka  · Tadjikistan Tadjikistan  · Tailàndia Tailàndia  · Taiwan Taiwan  · Timor Oriental Timor Oriental  · Turkmenistan Turkmenistan  · Turquia Turquia1  ·
Uzbekistan Uzbekistan  · Vietnam Vietnam  · Xina Xina  · Xipre Xipre2
 LocationAsia.png
Dependències:
1. Estat parcialment a Europa.
2. Estat geogràficament a l'Àsia però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals.
Traducció
 Alguna de les imatges que s'estan fent servir en aquest article està en una altra llengua. Soluciona-ho fent-ne la traducció i posant-la en la categoria Images in Catalan language de Wikimedia Commons.

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Myanmar&oldid=11803286»