Junts per Catalunya (partit polític)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Junts per Catalunya)
«Junts per Catalunya» redirigeix aquí. Si cerqueu la coalició electoral, vegeu «Junts per Catalunya (coalició)».
Infotaula d'organitzacióJunts per Catalunya
LemaJunts per ser, Junts per fer Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtJunts Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític català Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaindependentisme català
municipalisme
feminisme
unilateralisme
republicanisme
europeisme
transversalisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentrisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació25 juliol 2020
Activitat
Membres6.010 (2022) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaLaura Borràs i Castanyer (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Secretari generalJordi Turull i Negre (2022–) Modifica el valor a Wikidata
JoventutsJoventut Nacionalista de Catalunya (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Part deLliures per Europa (2019–)
Junts per Catalunya-Compromís Municipal (2019–)
Junts per Catalunya-Junts (2019–)
Junts+ Carles Puigdemont per Catalunya (2024–) Modifica el valor a Wikidata
Parlament de Catalunya (2021)
32 / 135
Congrés dels Diputats (2023)
7 / 350
Senat espanyol (2023)
3 / 262 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webjunts.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: JxCatalunya Twitter (X): JuntsXCat Instagram: juntspercat Telegram: juntsxcat Flickr: 154688639@N02 Modifica el valor a Wikidata

Junts per Catalunya (Junts) és un partit polític català d'ideologia independentista i socioliberal que aposta per la via unilateral, la confrontació democràtica amb l'estat espanyol i la internacionalització del conflicte català.[1]

La fundació d'aquest partit arrenca a iniciativa de l'expresident català Carles Puigdemont al costat de diversos membres de la coalició homònima Junts per Catalunya (provinents tant de la Crida Nacional —per exemple, Jordi Sànchez i Elsa Artadi— com del Partit Demòcrata —Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, entre d'altres— i exmembres d'ERC —Toni Comín, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós, entre d'altres) amb la finalitat de reestructurar aquest espai sota un partit polític unificat, aspirant a ser «el corrent central del catalanisme» sota un «lideratge» clar.

Establert el juliol de 2020 per Carles Puigdemont, després que n'anunciés la creació, arran del trencament de les negociacions amb el Partit Demòcrata sobre la reorganització de l'espai polític que comprenia la marca Junts per Catalunya, en què es trobaven els post-convergents,[2][3] juntament amb càrrecs electes provinents d'altres tradicions polítiques.

El nou partit, Junts, neix de la fusió de la Crida Nacional per la República (CNxR),[4][5][6] Acció per la República (AxR),[7][8] Els Verds - Alternativa Verda (EV–AV), i alguns corrents del Partit Demòcrata[9][10]—com Reagrupament (RI.cat)[11]—, però també incorpora membres dels partits Demòcrates de Catalunya (DC), Moviment d'Esquerres (MES), Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i intenta incorporar membres de la CUP,[12] així com els independentistes unilaterals d'Esquerra Republicana.[13]

Ideologia[modifica]

Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent.
Podeu col·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «Motiu no especificat»

No ha finalitzat el període fundacional del partit ni s'han aprovat els seus estatuts[14][15] però el seu Manifest fundacional fa referència a la defensa de «la justícia social i la igualtat efectiva d'oportunitats», la «llibertat individual i col·lectiva», el «dret a l'autodeterminació de les nacions» i el «mandat de l'1 d'octubre» i l'autoubicació mitjana de l'electorat de Junts per Catalunya es defineix de centreesquerra,[16] si bé aquest posicionament ha estat qüestionat en diverses ocasions.[17][18][19]

Història[modifica]

Antecedents[modifica]

Després de la separació de la coalició Convergència i Unió el juny de 2015,[20][21] Convergència Democràtica de Catalunya va formar part de la Coalició Junts pel Sí al costat de diversos partits catalans (entre els quals destaca ERC) per a concórrer a les eleccions catalanes de setembre de 2015,[22][23] i el juliol de 2016, CDC va suspendre l'activitat política del partit,[24][25] impulsant la formació del nou Partit Demòcrata Europeu Català aquest mateix mes.[26] Existint formalment conformant amb el nou Partit Demòcrata la Coalició Junts per Catalunya, que concorreria a les eleccions catalanes de desembre de 2017.[27][28]

Registre[modifica]

L'11 de juliol de 2018, és registrat formalment en el Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior el partit Polític Junts per Catalunya, amb seu a la rambla de Catalunya sota la presidència de Laia Canet.[29][30] De manera paral·lela el juliol de 2018, l'espai més pròxim a l'expresident Carles Puigdemont (establert a Bèlgica) decideix impulsar el moviment polític de la Crida Nacional per la República amb la finalitat d'atorgar una nova eina a la causa independentista,[31][32] que es va registrar com a partit polític el 8 de gener de 2019).

Després del seu registre roman a l'ombra de la coalició homònima Junts per Catalunya, de la qual passa a formar part al costat dels partits CDC i Partit Demòcrata. Els seus dos primers anys d'existència no té actes propis, ni organigrama definit, ni simbologia o nomenclatura diferenciada a la coalició, que participa en les eleccions generals, eleccions municipals i europees de 2019, aquesta darrera sota la denominació Lliures per Europa (Junts).

Congrés fundacional[modifica]

A inicis de juliol de 2020, les negociacions entre l'espai més pròxim a l'expresident Puigdemont (Crida Nacional) i el partit Partit Demòcrata entorn de la necessitat de reestructurar l'espai polític de la coalició Junts per Catalunya s'enquisten.[33][34] Mentre el Partit Demòcrata apostava per la continuació del model de coalició, mantenint al Partit Demòcrata com a partit de centredreta independent, l'entorn de Puigdemont va advocar per la creació d'un nou partit polític unificat més progressista i netament unilateralista.[15][34][35]

A conseqüència de la dificultat en les negociacions, l'entorn de Puigdemont va prendre el control del partit, canviant tant la seva seu (de la rambla de Catalunya a l'Avinguda Diagonal) i la presidència, que va passar de Laia Canet a Carles Valls (alcalde de Balenyà),[36] acció criticada durament pel Partit Demòcrata, que considerava el partit «Junts per Catalunya» com una marca de la seva propietat.[37][38]

El congrés fundacional tingué lloc, després de ser anunciat per al 18 de juliol, amb la presentació pública de la imatgeria i la identitat corporativa per Elsa Artadi i Marta Madrenas,[39][40] entre el 25 de juliol de 2020, amb una sessió en línia en la qual van participar nombrosos alts càrrecs de la coalició Junts per Catalunya com Marta Madrenas, Elsa Artadi, Laura Borràs, Meritxell Budó o el mateix Carles Puigdemont, fins al 3 d'octubre de 2020. Durant el Procés Congressual, el Partit va permetre als seus membres la doble militància amb altres partits,[41] havent de resoldre organigrama, estatuts i la seva relació amb el Partit Demòcrata.[14][42] El partit va renovar l'Executiva mitjançant una consulta en línia als seus afiliats, resultant electes Carles Puigdemont com a president del partit (amb el 99,3% dels vots), i Jordi Sànchez com el seu secretari general (amb el 94,2% dels vots).[43][44] Els vicepresidents escollits han sigut Jordi Turull, Elsa Artadi, Josep Rius i Anna Erra.

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021[modifica]

El partit va començar el 27 de desembre de 2020 el procés per recollir els avals necessaris per presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021, ja que és la primera vegada que es presenta en una votació al Parlament i tenint en compte que el Partit Demòcrata tenia els drets electorals.[45] Durant el mes de novembre es va dur a terme un procés d'eleccions primàries per escollir la candidatura a la presidència de la Generalitat, sent-ne escollida Laura Borràs.

El 29 de desembre, el partit va anunciar un acord amb Demòcrates de Catalunya, a través del qual els seus candidats s'incorporaven a la llista de Junts.[46] El 31 de desembre Moviment d'Esquerres també va avalar unir-se llista de Junts per Catalunya i els militants del partit van validar la composició final de les llistes electorals.[47] Les van validar 2.644 persones, un 51,56% d'un total de 5.128 militants.[48] La llista electoral per Barcelona fou encapçalada per Carles Puigdemont, amb Laura Borràs de número 2. La llista electoral per Girona fou encapçalada per Gemma Geis. La llista electoral per Lleida fou encapçalada per Ramon Tremosa. La llista electoral per Tarragona fou encapçalada per Albert Batet. El partit va obtenir 568.002 vots, un 20,04%, quedant en tercera posició per darrere del PSC i ERC, i sent el primer a Girona i Lleida.[49]

Crisi de govern[modifica]

El 7 d'octubre de 2022, després d'una crisi de govern arran de la destitució de Jordi Puigneró, Junts va deixar el Govern de la Generalitat de Catalunya d'acord amb el resultat d'una consulta entre la militància del partit.[50] La consulta es va dur a terme entre els dies 6 i 7 d'octubre i va comptar amb la participació del 79,18% dels militants. Els resultats van ser 55,73% a favor de sortir del Govern, 42,39% en contra i 1,88% en blanc.[51]

Eleccions generals espanyoles[modifica]

Els resultats de les generals espanyoles, on van obtenir 7 escons, però claus per la governabilitat de l'Estat, van tornar a donar a Junts per Catalunya un protagonisme polític. El 9 de novembre de 2023 Carles Puigdemont va anunciar que donaria suport a la investidura de Pedro Sánchez, a canvi d'un acord pactat que promovia una llei d'amnistia i el reconeixement dels posicionaments de cadascuna de les parts.

Resultats electorals[modifica]

Parlament de Catalunya[modifica]

Eleccions Vots % Escons +/- Govern Candidat
2021 570.539 20,07
32 / 135
 Coalició (ERC-Junts) Laura Borràs
Oposició (des d'octubre 2022)

Congrés dels Diputats[modifica]

Eleccions Vots % Escons Candidat
2023 392.634 11,16
7 / 48
 Míriam Nogueras

Ajuntaments[modifica]

Eleccions Vots % Regidors
2019 537.600 2,36
2023 552.089 2,46
2,683 / 9,139

Parlament Europeu[modifica]

Parlament Europeu
Eleccions Espanya Candidatura Candidat
Vots % Escons
2019 1.025.411 4,58
3 / 59
 Lliures per Europa Carles Puigdemont

Referències[modifica]

  1. ↑ «JxCat: confrontació amb l'Estat i intervenció de la UE per fer el referèndum». El Nacional, 03-10-2020 [Consulta: 5 octubre 2020].
  2. ↑ Barrena, Xabi «Puigdemont: entre el fuego y las brasas» (en castellà). [Barcelona], 25-07-2020 [Consulta: 25 juliol 2020].
  3. ↑ Masreal, Fidel «Puigdemont anuncia la creació d'un partit al marge del PDECat». [Barcelona], 02-07-2020 [Consulta: 9 juliol 2020].
  4. ↑ Quitian, Sergi «La dirección de la Crida apuesta por disolver la entidad y sumarse al partido de Puigdemont» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 08-07-2020 [Consulta: 9 juliol 2020].
  5. ↑ Gisbert, Josep «La Crida se convertirá en fundación del nuevo partido de Carles Puigdemont» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 16-07-2020 [Consulta: 16 juliol 2020].
  6. ↑ EFE «La Crida aprueba convertirse en fundación del partido de Puigdemont» (en castellà). La Vanguardia. EFE [Barcelona], 19-07-2020 [Consulta: 19 juliol 2020].
  7. ↑ «Comunicat després de l'assemblea general extraordinària d'Acció». Acció per la República, 19-07-2020. [Consulta: 19 juliol 2020].
  8. ↑ «Junts per Catalunya, el partit». Acció per la República, 23-07-2020. [Consulta: 25 juliol 2020].
  9. ↑ Quitian, Sergi «El partido de Puigdemont echa a andar con los asociados del PDECat a la fuga» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 25-07-2020 [Consulta: 25 juliol 2020].
  10. ↑ Hernández Valls, Fernando «Puigdemont plantea llevar las catalanas a noviembre y enreda los PGE a Sánchez» (en castellà). La Información, 15-07-2020 [Consulta: 15 juliol 2020].
  11. ↑ EFE «Reagrupament se desliga del PDeCAT y apoya el nuevo partido de Puigdemont» (en castellà). La Vanguardia. EFE [Barcelona], 24-07-2020 [Consulta: 25 juliol 2020].
  12. ↑ Lamelas, Marcos «La coalición de Puigdemont busca romper la CUP, sumar a Demòcrates y diluir el PDeCAT» (en castellà). El Confidencial [Barcelona], 17-06-2020 [Consulta: 9 juliol 2020].
  13. ↑ Reino, Cristian «Puigdemont lanza un nuevo partido para competir contra Esquerra» (en castellà). El Comercio, 25-07-2020 [Consulta: 25 juliol 2020].
  14. ↑ 14,0 14,1 «El nou partit de Puigdemont revela la seva identitat: Junts». , 19-07-2020 [Consulta: 30 juliol 2020].
  15. ↑ 15,0 15,1 A. Fernández «Puigdemont obre cicle polític a Catalunya amb el seu partit i el 1-O com única ideologia». , 25-07-2020 [Consulta: 30 juliol 2020].
  16. ↑ Masas Dalmases, Jordi. «Del centredreta de CiU al centreesquerra de Junts per Catalunya». La República, 03-02-2020. [Consulta: 21 febrer 2021].
  17. ↑ «Hi ha espai per a una quarta candidatura independentista?», 16-12-2023. [Consulta: 7 gener 2024].
  18. ↑ «El independentismo se va a la izquierda» (en castellà), 30-01-2021. [Consulta: 3 juliol 2021].
  19. ↑ Maideu, Cesc. «Vilalta marca distàncies amb Junts: "Potser haurien de patir perquè dins l'independentisme les esquerres són majoritàries"», 02-07-2021. [Consulta: 3 juliol 2021].
  20. ↑ Josep Gisbert «Els cinc dies que van dinamitar CiU». , 14-06-2020 [Consulta: 29 juliol 2020].
  21. ↑ Miquel Noger «La ruptura de CiU dona via lliure a Mas per a bolcar-se en el seu pla sobiranista». , 14-06-2015 [Consulta: 29 juliol 2020].
  22. ↑ «Candidatura conjunta de CDC-ERC es denomina "Junts pel si" (Junts pel sí)». , 20-07-2015 [Consulta: 30 juliol 2020].
  23. ↑ Sara de Diego «La llista de 'Junts pel Sí' d'Artur Mas i Oriol Junqueras frega els 32.000 candidats». , 10-08-2015 [Consulta: 30 juliol 2020].
  24. ↑ «CDC clausura l'últim congrés dels seus 42 anys d'història i obre una nova etapa». , 08-07-2016 [Consulta: 30 juliol 2020].
  25. ↑ Quico Sallés «La història de CDC en 3 assemblees i 15 congressos». , 07-07-2016 [Consulta: 30 juliol 2020].
  26. ↑ «La nova CDC es dirà Partit Demòcrata Català». , 10-07-2016 [Consulta: 30 juliol 2020].
  27. ↑ Marcos Lamelas «El PDeCAT va el 21-D en coalició amb si mateix per a cobrar les subvencions de CDC». , 24-11-2017 [Consulta: 30 juliol 2020].
  28. ↑ «Junts per Catalunya, la marca electoral de Puigdemont i el PDeCAT». , 13-11-2017 [Consulta: 30 juliol 2020].
  29. ↑ Josep Gisbert «La pugna pel control de JxCat obre un nou front amb Puigdemont». , 09-07-2020 [Consulta: 30 juliol 2020].
  30. ↑ Fidel Masreal «Puigdemont arrabassa al PDECat la marca Junts per Catalunya». , 10-07-2020 [Consulta: 30 juliol 2020].
  31. ↑ Fidel Masreal «Puigdemont impulsa la Crida Nacional per a superar instruments "caducs"». , 16-07-2018 [Consulta: 30 juliol 2020].
  32. ↑ Carles Palacio «DOCUMENT: El manifest del moviment de Puigdemont, Crida Nacional per la República». , 16-07-2018 [Consulta: 30 juliol 2020].
  33. ↑ «La JNC demana al PDeCAT i la Crida no trencar amb les negociacions per a consolidar l'espai de JxCat». , 03-07-2020 [Consulta: 30 juliol 2020].
  34. ↑ 34,0 34,1 Fidel Masreal «Les cinc causes del divorci Puigdemont - PDECat». , 05-07-2020 [Consulta: 30 juliol 2020].
  35. ↑ Isabel García Pagán «Puigdemont i el PDECat lliuren el seu últim pols en ple esprint electoral». , 05-07-2020 [Consulta: 30 juliol 2020].
  36. ↑ Núria Orriols «Puigdemont mou peça per quedar-la hi marca JxCat». , 07-07-2020 [Consulta: 30 juliol 2020].
  37. ↑ «El PDeCAT acusa a Puigdemont de trencar "la paraula donada" i els acords sobre la marca de JxCat». , 10-07-2020 [Consulta: 30 juliol 2020].
  38. ↑ Luis B. García «El PDECat concorrerà a les eleccions “d'una forma o una altra” però no descarta l'acord amb JxCat». , 14-07-2020 [Consulta: 30 juliol 2020].
  39. ↑ Regué, Júlia «El congreso fundacional de JxCat se alargará hasta el 3 de octubre» (en castellà). [Barcelona], 18-07-2020 [Consulta: 18 juliol 2020].
  40. ↑ «JxCat presenta el logo Junts per preparar el nou partit que impulsa Puigdemont» (en castellà). , 18-07-2020 [Consulta: 18 juliol 2020].
  41. ↑ Júlia Regué «Junts per Catalunya permet ara com ara la doble militància amb el PDECat». , 19-07-2020 [Consulta: 30 juliol 2020].
  42. ↑ Sergi Quitian «Treva temporal entre sectors del PDECat». , 29-07-2020 [Consulta: 30 juliol 2020].
  43. ↑ «Junts constitueix la seva directiva mentre tanca la porta a una coalició electoral amb el PDECat». , 09-08-2020 [Consulta: 9 agost 2020].
  44. ↑ Camilo S. Baquero «Puigdemont aconsegueix el 99% dels vots i liderarà el seu partit». , 09-08-2020 [Consulta: 9 agost 2020].
  45. ↑ «Recollida de firmes de JxCat per poder presentar-se el 14-F». Ara, 28-12-2020, p. 12.
  46. ↑ «Junts per Catalunya i Demòcrates es presentaran plegats a les eleccions del 14-F». VilaWeb, 29-12-2020. [Consulta: 29 desembre 2020].
  47. ↑ «Moviment d'Esquerres també deixa ERC per anar a la llista de JxCat». VilaWeb, 31-12-2020. [Consulta: 1r gener 2021].
  48. ↑ Bella, Emili «Les bases de JxCat validen les llistes definitives per al 14-F». El Punt Avui [Barcelona], 02-01-2021 [Consulta: 2 gener 2021].
  49. ↑ «El PSC guanya a Barcelona i a Tarragona 18 anys després i ERC, per primer cop a Lleida». 324, 15-02-2021. [Consulta: 20 febrer 2021].
  50. ↑ «Junts surt del govern». 324, 07-10-2022 [Consulta: 13 octubre 2022].
  51. ↑ «La militància de Junts decideix sortir del govern amb un 55,73% dels vots». 324, 07-10-2022 [Consulta: 13 octubre 2022].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Junts per Catalunya



Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Junts_per_Catalunya_(partit_polític)&oldid=33347014»