Neus Català i Pallejà
![]() Signant al llibre d'honor de l'Ajuntament de Barcelona | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (ca) Neus Català i Pallejà ![]() 6 octubre 1915 ![]() els Guiamets (Priorat) ![]() |
Mort | 13 abril 2019 ![]() els Guiamets (Priorat) ![]() |
Dades personals | |
Nacionalitat | ![]() |
Ideologia política | Comunisme, antifeixisme i oposició al franquisme ![]() |
Activitat | |
Ocupació | política, infermera ![]() |
Partit | Partit Socialista Unificat de Catalunya Partit dels i les Comunistes de Catalunya Esquerra Unida i Alternativa ![]() |
Carrera militar | |
Conflicte | Guerra Civil espanyola i Segona Guerra Mundial ![]() |
Obra | |
Localització dels arxius |
|
Premis * 2005 Creu de Sant Jordi
| |
Lloc web | comunistes.cat… ![]() |
![]() ![]() |
Neus Català i Pallejà[2] (els Guiamets, 6 d'octubre de 1915[1]),[3] membre de les Joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) durant la Guerra Civil Espanyola, és l'única supervivent catalana viva del camp de concentració nazi de Ravensbrück.
Biografia
Neus Català nasqué el 6 d'octubre de 1915 a els Guiamets (Priorat),[1] tot i que la seva padrina la registrà com a 15 de juny després de la desaparició de la documentació de l'Ajuntament de Barcelona durant la Guerra Civil Espanyola. Aquesta segona data es va considerar de caràcter oficial i va ser presa per celebrar el centenari del seu naixement. Es diplomà en Infermeria l'any 1937, i al començament de la Guerra Civil es va traslladar a Barcelona. L'any 1939 va creuar la frontera francesa amb 180 nens orfes de la colònia Las Acacias de Premià de Dalt, on es trobaven els anomenats nens de Negrín, que estaven al seu càrrec. Col·laborà juntament amb el seu marit, l'occità Albert Roger,[3] en activitats de la Resistència, centralitzant a casa seva la recepció i transmissió de missatges, armes i documentació, i allotjant refugiats polítics. Fou denunciada a les autoritats nazis per un apotecari de Sarlat, que la van detenir, juntament amb el seu marit, el 1943. Reclosa i maltractada a Llemotges, l'any 1944 fou deportada a Ravensbrück on va ser obligada a treballar a la indústria de l'armament. Allà formà part de l'anomenat comando de les gandules, un grup de dones que boicotejava l'elaboració de les armes que es fabricaven a Holleischen, una fàbrica que depenia del camp de Flossenbürg.[4] Gràcies al sabotatge, un munt de dones forçades a treballar en aquella fàbrica inutilitzaren uns 10 milions de bales i espatllaren nombroses màquines de fabricació d'armament.[5]
Després del seu alliberament, tornà a França on continuaria la seva lluita clandestina contra el franquisme. Visqué a Sarcelles,[3] prop de París, i presidí l'Amical de Ravensbrück. Actualment, continua la seva militància del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i la Fundació Pere Ardiaca, de la qual n'és sòcia d'honor.
Reconeixements
La Generalitat de Catalunya la guardonà amb la Creu de Sant Jordi el 2005 i, posteriorment, fou escollida Catalana de l'Any 2006 per la seva tasca de defensa de la memòria de les més de 92.000 dones que van morir a Ravensbrück. L'any 2006 també va rebre el Premi l'Alternativa, que lliura Esquerra Unida i Alternativa. Als 99 anys d'edat, el 29 d'octubre de 2014 rep, per part de l'Ajuntament de Barcelona, la Medalla d'Or al Mèrit Cívic en reconeixement a la seva tasca de preservació de la memòria històrica, la lluita antifeixista i la defensa dels drets de les dones. L'any 2015 va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, per la seva lluita per la justícia i per les llibertats democràtiques, la memòria dels deportats i deportades als camps d'extermini nazi, i la defensa dels drets humans.[6]
Any Neus Català
Catalunya dedica el 2015 a Neus Català que, amb cent anys, és l'última persona de l'estat que va sobreviure al camp de concentració de Ravensbrück. El tret de sortida de l'Any Neus Català fou l'1 d'abril de 2015, després de rebre el 9 de març, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Amb aquesta commemoració es ret un reconeixement per extensió a totes les persones que van patir les conseqüències de la guerra i la dictadura franquista i l'internament en camps de presoners i d'extermini. “Neus Català és una dona forta i solidària, una lluitadora antifeixista, una supervivent dels camps d'extermini nazis i un referent i un testimoni de totes les dones que van lluitar a la Guerra Civil i a la Segona Guerra Mundial”, va destacar la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, en l'acte de presentació.[7]
La celebració de l'Any Neus Català està coordinada per l'Institut Català de les Dones i hi col·laboren l'Ajuntament de Barcelona, l'Ajuntament dels Guiamets, Amical de Ravensbrück, Associació Art Plural, les Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, les Comunitats Catalanes a l'Exterior, el Consell Comarcal del Priorat, el Consorci per a la Normalització Lingüística, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el Departament d'Ensenyament, la Filmoteca de Catalunya, la Fundació l'Alternativa, la Fundació Cassià, la Fundació Pere Ardiaca, la Institució de les Lletres Catalanes, el Memorial Democràtic, el Museu d'Història de Catalunya, Sàpiens Publicacions, la Secretaria General del Departament de la Presidència i VicDones-SIAD Osona. Per commemorar l'Any Neus Català hi ha una sèrie d'activitats, que inclouen conferències, exposicions, homenatges, tertúlies literàries i projeccions de documentals, entre altres.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 http://www.ara.cat/societat/Ravensbruck-neus-catala-nazi-camp-concentracio-extermini_0_1238876419.html
- ↑ «Neus Català i Pallejà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Creus, Jordi. Dones contra Franco. Barcelona: Ara Llibres, 2007, p. 45-69. ISBN 9788496767003.
- ↑ ANC Falset «Neus Català, homenatjada al Priorat». Ara, 14-06-2015 [Consulta: 14 juny 2015].
- ↑ «Neus Català». UGT Història. Recull de la història recent de la UGT de Catalunya. [Consulta: 14 juny 2015].
- ↑ March, Oriol «Medalla d'Or de la Generalitat per a Neus Català, Josep Maria Espinàs i Joan Rodés». Ara.cat, 03-03-2015 [Consulta: 3 març 2015].
- ↑ EFE ««Catalunya dedica el 2015 a Neus Català, l'última supervivent de Ravensbrück»». Ara.cat, 1 abril 2015 [Consulta: 13 juny 2015]..
Bibliografia
- Català, Neus. De la resistencia y la deportación: 50 testimonios de mujeres españolas. Barcelona: ADGENA, 1984. ISBN 8486378001.
- Català, Neus. De la resistencia y la deportación: 50 testimonios de mujeres españolas. Barcelona: Ediciones Península, 2000. ISBN 8483072831.
- Belenguer, Elisenda. Neus Català, memòria i lluita. Barcelona: Fundació Pere Ardiaca, 2006. ISBN 978-84-935342-0-2.
- Trallero, Mar. Neus Català: la dona antifeixista a Europa. Barcelona: Mina, 2008. ISBN 978-84-96499-94-2.
- Martí, Carme. Un cel de plom. Barcelona: Amsterdam llibres, 2012. ISBN 978-84-15224-51-8.
Enllaços externs
![]() |
Vegeu texts en català sobre Neus Català i Pallejà a Viquitexts, la biblioteca lliure. |