Rafael Nadal i Parera

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Rafa Nadal)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«Rafael Nadal» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Rafael Nadal (desambiguació)».
Infotaula de personaRafael Nadal i Parera
Nadal Japan Open 2011.jpg
Nadal al Japó (2011)
Dades biogràfiques
Naixement Rafael Nadal i Parera
3 de juny de 1986 (1986-06-03) (31 anys)
Manacor
Residència Manacor, Illes Balears
Nacionalitat Illes Balears
Ciutadania Espanya
Ètnia Hispanic
Alçada 1,85 m.
Pes 85 kg.[convert: %s]%s
Lateralitat Esquerrà, revés a dues mans
Activitat professional
Ocupació tennista i model
Període en actiu 2001 – 
Patrimoni personal 62.132.763 $
Esport tennis
Entrenador Antoni Nadal Homar (1990–2017)
Carles Moyà Llompart (2017–)
Modalitat Part.G/P Títols Max. Rànq.
Individual 853–182 73 1 (18 d'agost del 2008)
Dobles 131–72 11 26 (8 d'agost de 2005)
ATP Perfil a l'ATP
Trajectòria
Anys Equip Competicions
2004- Spain Davis Cup team
Individuals
Grand Slams
Open d'Austràlia G (2009)
Roland Garros G (2005, 2006, 2007, 2008,
2010, 2011, 2012, 2013, 2014, 2017)
Wimbledon G (2008, 2010)
US Open G (2010, 2013)
Altres torneigs
Copa Masters F (2010, 2013)
Jocs Olímpics Or Or (2008)
Dobles
Grand Slams
Open d'Austràlia 3R (2004, 2005)
Wimbledon 2R (2005)
US Open SF (2004)
Altres torneigs
Jocs Olímpics Or Or (2016)
Equips
Copa Davis G (2004, 2008, 2009, 2011)
Dades familiars
Pares Sebastián NadalAna María Parera
Germans
Premis i reconeixements

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: Nadal Twitter: rafaelnadal IMDB: nm1755783
Modifica dades a Wikidata

Rafael Nadal i Parera[1] (Manacor, Mallorca, 3 de juny de 1986) és un jugador de tennis professional mallorquí. És un dels millors especialistes sobre terra batuda de la història del tennis. Ha estat número 1 al rànquing de l'ATP durant més de 100 setmanes en tres etapes que van del 2008 al 2014.

Al seu palmarès hi destaquen la medalla d'or als Jocs Olímpics de Pequín (2008), quatre Copes Davis amb Espanya i haver completat el Grand Slam de tennis durant la carrera l'any 2010, setè jugador en aconseguir-ho en la història del tennis. Paral·lelament també fou el segon tennista en aconseguir l'anomenat Golden Slam durant la carrera (quatre Grand Slams i medalla d'or als Jocs Olímpics) darrere Andre Agassi. També sobresurten els 15 títols de Grand Slam, els deu títols del Roland Garros (quartre i cinc consecutius, i rècord de victòries a un torneig únic de Grand Slam), superant els sis de la llegenda sueca Björn Borg, 30 títols Masters 1000, els vuit consecutius al Masters de Montecarlo i la ratxa de 81 victòries consecutives sobre terra batuda entre els anys 2005 i 2007. Va mantenir una gran rivalitat esportiva amb Federer que llavors es va ampliar amb Novak Đoković.

El setembre de 2008 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports per la seva contribució al món de l'esport i pels mèrits aconseguits durant l'any 2008,[2] i el mateix any obtingué també el premi Marca Leyenda.[3]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Rafael Nadal va néixer a Manacor el 3 de juny de 1986, fill de Sebastià Nadal i Anna Maria Parera. Té una germana petita anomenada Maria Isabel i és nebot de Miquel Àngel Nadal, exjugador de futbol que va jugar amb els clubs RCD Mallorca i FC Barcelona, i també va representar la selecció espanyola. Toni Nadal, oncle seu i extennista professional, va descobrir el seu talent natural pel tennis i el va introduir a aquest esport quan tenia només tres anys.[4]

Nadal segueix vivint amb els seus pares i la seva germana petita a Manacor. El juny de 2009, els mitjans de comunicació van publicar que els seus pares s'havien separat. Des de fa uns anys surt amb una jove manacorina, Francesca Perelló Pascual, és l'única filla del constructor Bernat Perelló i de la funcionària de l'Ajuntament de Manacor Maria Pascual, és manacorína de naixement. Va estudiar al col·legi religiós La Puresa i a l'Institut Mossèn Alcover abans d'anar a la universitat, on el 21 de juliol de 2013, es va graduar en Administració i Direcció d'Empreses a la Universitat de les Illes Balears.[5]

L'any 2004, l'Observatori Astronòmic de Mallorca va descobrir un asteroide que va anomenar (128036) Rafaelnadal en el seu honor.

És un gran seguidor del futbol, fan del Real Madrid i especialment vinculat al RCD Mallorca, club local de naixement del qual va esdevenir accionista el 8 de juliol de 2010 per evitar la seva desaparició.[6] Amb un 10% de les accions, li van oferir el càrrec de vicepresident però va rebutjar l'oferta. També és un fervent seguidor de la Selecció de futbol d'Espanya, i fou una de les úniques sis persones no vinculades a l'equip que va poder entrar al vestidor immediatament després que la selecció guanyés el Mundial de Futbol del 2010.[7]

El novembre de 2007 es va dur a terme la creació de la Fundación Rafa Nadal, i fou presentada el febrer de 2008 en el Club de Tennis Manacor. El principal objectiu de l'entitat és el treball social i l'ajuda al desenvolupament dels infants i adolescents. Durant la inauguració, Nadal va declarar que això representava l'inici del seu futur, ja que quan es retirés tindria més temps per treballar per una societat millor. Afegí també que va decidir crear una fundació pròpia per poder escollir el destí dels diners recaptats. Tant els seus pares, com el seu entrenador Toni Nadal i el seu agent Carles Costa, estan involucrats en la gestió de la fundació. A l'octubre de 2010 van viatjar a l'Índia per realitzar la primera actuació d'assistència a la zona d'Andhra Pradesh. Allà treballa en el projecte Anantapur Educational Center col·laborant amb la Fundació Vicenç Ferrer.

El 2008 a Pequín, Rafa Nadal va ser el protagonista principal d'una roda de premsa durant la qual un periodista féu una pregunta en català a Tommy Robredo, quan digué, bastant enfadat, que la pregunta s'hauria de fer en espanyol.[8]

Al febrer de 2010, Nadal va protagonitzar el videoclip "Gypsy" al costat de Shakira i a l'agost de 2011 va publicar la seva autobiografia amb la col·laboració de l'escriptor esportiu John Carlin.[9]

Torneigs de Grand Slam[modifica | modifica el codi]

Individual: 22 (15−7)[modifica | modifica el codi]

Resultat Núm. Any Torneig Oponent en la final Marcador
Guanyador 1. 2005 Roland Garros Flag of Argentina.svg Mariano Puerta 6−7(6), 6−3, 6−1, 7−5
Guanyador 2. 2006 Roland Garros (2) Flag of Switzerland.svg Roger Federer 1−6, 6−1, 6−4, 7−6(4)
Finalista 1. 2006 Wimbledon Flag of Switzerland.svg Roger Federer 0−6, 6−7(5), 7−6(2), 3−6
Guanyador 3. 2007 Roland Garros (3) Flag of Switzerland.svg Roger Federer 6−3, 4−6, 6−3, 6−4
Finalista 2. 2007 Wimbledon (2) Flag of Switzerland.svg Roger Federer 6−7(7), 6−4, 6−7(3), 6−2, 2−6
Guanyador 4. 2008 Roland Garros (4) Flag of Switzerland.svg Roger Federer 6−1, 6−3, 6−0
Guanyador 5. 2008 Wimbledon Flag of Switzerland.svg Roger Federer 6−4, 6−4, 6−7(5), 6−7(8), 9−7
Guanyador 6. 2009 Open d'Austràlia Flag of Switzerland.svg Roger Federer 7−5, 3−6, 7−6(3), 3−6, 6−2
Guanyador 7. 2010 Roland Garros (5) Flag of Sweden.svg Robin Söderling 6−4, 6−2, 6−4
Guanyador 8. 2010 Wimbledon (2) Flag of the Czech Republic.svg Tomáš Berdych 6−3, 7−5, 6−4
Guanyador 9. 2010 US Open Flag of Serbia.svg Novak Đoković 6−4, 5−7, 6−4, 6−2
Guanyador 10. 2011 Roland Garros (6) Flag of Switzerland.svg Roger Federer 7−5, 7−6(3), 5−7, 6−1
Finalista 3. 2011 Wimbledon (3) Flag of Serbia.svg Novak Đoković 4−6, 1−6, 6−1, 3−6
Finalista 4. 2011 US Open Flag of Serbia.svg Novak Đoković 2–6, 4–6, 7–6(3), 1–6
Finalista 5. 2012 Open d'Austràlia Flag of Serbia.svg Novak Đoković 5−7, 6−4, 6−2, 6−7(5), 7−5
Guanyador 11. 2012 Roland Garros (7) Flag of Serbia.svg Novak Đoković 6−4, 6−3, 2−6, 7−5
Guanyador 12. 2013 Roland Garros (8) Flag of Spain.svg David Ferrer 6−3, 6−2, 6−3
Guanyador 13. 2013 US Open (2) Flag of Serbia.svg Novak Đoković 6−2, 3−6, 6−4, 6−1
Finalista 6. 2014 Open d'Austràlia Flag of Switzerland.svg Stanislas Wawrinka 3−6, 2−6, 6−3, 3−6
Guanyador 14. 2014 Roland Garros (9) Flag of Serbia.svg Novak Đoković 3−6, 7−5, 6−2, 6−4
Finalista 7. 2017 Open d'Austràlia (3) Flag of Switzerland.svg Roger Federer 4−6, 6−3, 1−6, 6−3, 3−6
Guanyador 15. 2017 Roland Garros (10) Flag of Switzerland.svg Stan Wawrinka 6−2, 6−3, 6−1

Jocs Olímpics[modifica | modifica el codi]

Individual[modifica | modifica el codi]

Any Campionat Oponent Resultat
2008 Jocs Olímpics, Pequín, Xina Flag of Chile.svg Fernando González 6−3, 7−6(2), 6−3

Dobles[modifica | modifica el codi]

Any Campionat Parella Oponents Resultat
2016 Jocs Olímpics, Rio de Janeiro, Brasil Flag of Spain.svg Marc López Flag of Romania.svg Florin Mergea
Flag of Romania.svg Horia Tecău
6−2, 3−6, 6−4

Carrera esportiva[modifica | modifica el codi]

Toni Nadal, oncle i entrenador de Rafael Nadal (2006).

Inicis[modifica | modifica el codi]

S'inicià en el món del tennis amb només 5 anys, quan començà a entrenar amb el seu oncle i entrenador Toni Nadal. Format primerament al Club de Tennis de Manacor, va guanyar el Torneig de Balears (el seu primer torneig) amb 8 anys. De petit compaginava el tennis amb el futbol, esport del qual també és gran seguidor.[10] El seu oncle va decidir intensificar els seus entrenaments i encoratjar-lo a començar a utilitzar el braç esquerre per jugar a tennis i donar-li un avantatge natural a les pistes de tennis. Poc després passaria a entrenar al Reial Club de Tennis Barcelona. Campió individual aleví (1997, 1998), com a cadet va aconseguir els títols espanyols i europeus de la seva edat. El seu pare el va obligar a decidir-se per un dels dos esports perquè els entrenaments ocupaven més temps progressivament i el seu rendiment escolar se'n començava a ressentir.[10] Quan va complir els 14 anys, la federació espanyola de tennis va sol·licitar que deixés Mallorca per anar a entrenar a Barcelona. La seva família, i especialment el seu entrenador, van declinar aquesta opció perquè preferien seguir entrenant en família i no canviar la seva educació.[4][10] La federació li va reduir el suport econòmic i la seva família va haver de cobrir alguns costos. Va esdevenir professional a l'edat de 15 anys (2001) i va participar en dos esdeveniments júniors del circuit ITF. L'any següent va arribar a semifinals del torneig de Wimbledon en categoria júnior (2002).

El 2002 començà de la millor manera possible, participà en el primer torneig International Series el mes d'abril a Palma i guanyà el seu primer partit amb 15 anys i 10 mesos. Durant aquest segon any com professional també disputà 9 torneigs future de l'ATP (guanyant-ne 6) i 2 challenger. En aquest punt de la seva carrera, on ja despuntava, es començava a erigir com el tennista espanyol amb més projecció.

L'any 2003 suposà l'entrada de Nadal als cercles més selectes del tennis mundial, abandonà el circuit de futures i començà a disputar els seus primers Grand Slam, participant a Wimbledon (tercera ronda) i a US Open (segona ronda), i ATP Masters Series. D'aquest any també destaquen les seves participacions en els challenger on va aconseguir dues victòries i 4 finals. El millor resultat del mallorquí a un International Series aquell any va ser a Umag, amb unes semifinals.[11]

2004

S'inicia la progressió d'un Nadal de només 17 anys al circuit professional. Començà la temporada arribant a la seva primera final d'un torneig de l'ATP, va ser al Torneig d'Auckland al gener, on va perdre la final contra Dominik Hrbaty. Disputà una gran quantitat de torneigs i comença a destacar sobretot a terra batuda arribant a quarts de final a Estoril, Bastad i Stuttgart. A Estoril es va haver de retirar per una fractura al turmell que el va mantenir tres mesos de baixa, provocada per l'estrès físic dels últims mesos, i es va perdre la major part dels torneigs sobre terra batuda, inclòs el Roland Garros. Entre els partits disputats destaquen la victòria contra Roger Federer al Masters de Miami, en el seu primer enfrontament i quan aquest ja era número 1 del món. El mes d'agost guanyà el primer títol de l'ATP Tour en imposar-se en el Sopot a José Acasuso a la final i sense cedir un sol set en tot el torneig. Va acabar l'any en la posició 51 del rànquing individual.

Durant aquesta temporada va formar part per primera vegada de l'equip espanyol de Copa Davis, on va tenir una participació crucial. A la primera ronda contra la República Txeca jugà tres partits, va perdre el primer individual contra Jiri Novak i el doble, no obstant va guanyar a Radek Stepanek en el cinquè i definitiu punt que feia guanyar l'eliminatòria. No participaria en la segona ronda en individuals però sí en dobles on perdria junt amb Tommy Robredo el seu punt, no obstant Espanya s'imposaria a Holanda 4-1 el mes d'abril a la plaça de toros de Palma. A les semifinals del torneig tornà a l'equip espanyol amb un paper destacat contra França guanyant dos punts, un de dobles (amb Robredo) i un individual contra Arnaud Clement. A la final, també ajudaria a Espanya a acostar-se més encara al trofeu amb una victòria sobre Andy Roddick, número 2 del rànquing individual masculí. Aquesta final, disputada l'octubre a Sevilla, l'acabaria guanyant un punt de Carles Moyà aconseguint el títol per segona ocasió.

Primers Grand Slam (2005−2007)[modifica | modifica el codi]

2005

L'any 2005 va ser el gran any de Rafael Nadal. Tennista revelació del circuit guanyà 11 títols, incloent-hi 4 ATP Masters Series i el seu primer Grand Slam, concretament el Roland Garros.

Nadal començà la temporada com número 56 del món, disputà els torneigs de Doha, Auckland i Buenos Aires on no va passar de les primeres rondes a més de l'Open d'Austràlia on l'eliminà Lleyton Hewitt a quarta ronda. A partir d'aquí començaria el seu ascens dominant tots els torneigs sobre terra batuda que va disputar durant la primavera amb un total de 24 victòries consecutives. Va guanyar els títols de Costa Do Sauipe, Acapulco, Masters de Montecarlo, el Comte de Godó i Masters de Roma, imposant-se respectivament a Alberto Martín, Albert Montañés, Guillermo Coria, Juan Carlos Ferrero i novament a Coria. Entremig va participar en el Masters de Miami i va arribar a la final, però després d'estar a dos punts de guanyar en tres sets, finalment Federer el va superar en cinc sets. Imparable sobre terra batuda, va arribar al seu primer Roland Garros com cinquè en el rànquing mundial. El dia del seu dinovè aniversari va vèncer a Federer en les semifinals i posteriorment va superar a Mariano Puerta en la final, esdevenint així en el segon tennista masculí que guanyava el Roland Garros en el primer intent, seguint a Mats Wilander (1982).[12] Sobre gespa, els resultats van ser molt negatius, ja que en el primer partit va caure davant Alexander Waske a Halle, i a Wimbledon només va arribar a segona ronda, superat per Gilles Müller. Es va refer ràpidament amb tres títols consecutius, superant a Tomáš Berdych a Bastad, a Gastón Gaudio a Stuttgart i a Andre Agassi al Masters del Canadà, en els dos primers no va cedir cap set. Amb aquests resultats va escalar a la segona posició del rànquing individual. Va perdre en primera ronda al Masters de Cincinnati i va arribar a tercera ronda en el US Open en caure contra James Blake. Seguidament va formar part de l'equip espanyol de Copa Davis, i gràcies a les seves victòries contra Itàlia, Espanya es va mantenir en el Grup Mundial. Abans d'acabar la temporada, també es va guanyar els títols de Pequín i Masters de Madrid superant a Coria i Ivan Ljubičić respectivament. A causa de la fatiga i d'haver forçat els genolls en el darrer torneig, va patir una lesió en un peu que li va impedir participar en la Copa Masters.[13]

Tant Nadal com Federer van tancar l'any amb onze títols individuals, quatre dels quals de categoria Masters. Dels títols aconseguits per Nadal, vuit foren sobre terra batuda i la resta sobre pista dura, i també va guanyar 79 partits, just després de Federer amb 81. Tot i no ser número 1, ja va esdevenir el tennista espanyol amb el rànquing més alt a final d'any i fou guardonat amb el premi al tennista revelació de l'any.

2006
Nadal amb el seu segon trofeu de Roland Garros (2006).

Aquest fou l'any de la seva consagració com el segon millor tennista del moment només superat per Roger Federer. A causa de la lesió que va patir a final de la temporada passada, es va perdre l'inici d'aquesta i entre ells l'Open d'Austràlia, aquests problemes físics l'acompanyarien durant tot l'any, obligant-lo a retirar-se al torneig de Queen's i renunciant a la participació d'altres com el de Stuttgart. Va reaparèixer al febrer a Marsella on va arribar a semifinals i dues setmanes després va aconseguir derrotar a Federer en la final de Dubai, guanyant així el seu primer títol de l'any. Ell i Andy Murray foren els únics tennistes que van aconseguir superar a Federer durant aquesta temporada. A Indian Wells fou semifinalista en caure davant Blake i a Miami només va arribar a segona ronda. Sobre terra batuda, Nadal va encadenar 24 victòries consecutives imposant-se en els quatre torneigs que va disputar. Va superar a Federer a Montecarlo, a Tommy Robredo al Comte de Godó, novament a Federer a Roma. Aquesta ratxa li va permetre superar la marca de l'argentí Guillermo Vilas de 53 victòries consecutives sobre terra batuda. El mateix Vilas li va atorgar un trofeu en reconeixement però posteriorment va declarar que la marca de Nadal era menys impressionant que la seva, ja que només ho havia fet en dos anys i a ell li va costar més anys aconseguir-la.[14] Seguidament va disputar el Roland Garros i va imposar-se novament a Federer, esdevenint el primer tennista que el superava en una final de Grand Slam. Amb el segon títol de Roland Garros consecutiu va ampliar el seu registre a 60 victòries consecutives sobre terra batuda.

Seguidament participà en el torneig de Queen's però es va retirar a quarts de final davant Hewitt per molèsties a l'espatlla, trencant així un registre de 26 victòries consecutives. Al mes de juny arribà el moment àlgid de la temporada amb el Grand Slam de Wimbledon, on es va plantar a la final per sorpresa de tots, primer espanyol que arribava a la final de Wimbledon des de Manuel Santana l'any 1966. Pel camí va superar a Andre Agassi l'any de la seva retirada però malauradament va caure en quatre sets davant Federer, especialista sobre la gespa de Wimbledon. En els Masters previs al US Open, va perdre a Toronto en tercera ronda i a Cincinnati a quarts de final. En el US Open es preveia una nova final contra Federer però fou derrotat inesperadament a quarts de final per Mikhaïl Iujni. Fins a final de temporada només va disputar tres torneigs més, va caure a segona ronda a Estocolm contra Joachim Johansson (núm. 690 del rànquing), fou derrotat per Berdych a quarts de final a Madrid. En la Copa Masters, va perdre davant Blake i va guanyar a Nikolai Davidenko i Robredo en la fase inicial. Això no obstant, a semifinals el va superar Federer i va acabar la temporada novament en el segon lloc del rànquing individual.

2007

Va començar l'any a Chennai arribant a les semifinals d'individuals i llavors va caure a quarts de final al primer Grand Slam de l'any, l'Obert d'Austràlia, on va caure davant Fernando González. Va declinar participar en la primera ronda de la Copa Davis. Després d'arribar a quarts de final de Dubai, va aconseguir el primer títol de la temporada al Masters d'Indian Wells. Al Masters de Miami només va arribar a quarts de final, superat per Novak Đoković. De tornada a Europa per començar la temporada sobre terra batuda, va encadenar quatre títols dels cinc disputats. Primer es va imposar al Masters de Montecarlo, després al Comte de Godó i al Masters de Roma. Al Masters d'Hamburg fou vençut per Federer en la final, derrota que va posar fi a la marca històrica de 81 victòries consecutives sobre terra batuda. Tanmateix, es va venjar superant-lo a la final del Roland Garros, tercer títol consecutiu. Entre els torneigs del Comte de Godó i Roma, Nadal va derrotar a Federer en la "Batalla de les Superfícies", partit d'exhibició celebrat a Mallorca, on una meitat del camp era de terra batuda i l'altra meitat de gespa, ja que representaven els dos millors tennistes de la història sobre cada superfície.[15]

Seguidament va disputar el torneig de Queen's arribant a quarts de final i llavors el Grand Slam de Wimbledon. Aconseguí arribar a la final per enfrontar-se novament a Federer però va caure en cinc sets. Federer es va coronar pentacampió del torneig però era la primera vegada que va haver de jugar cinc sets a Wimbledon des del 2001. Després va guanyar el torneig de Stuttgart imposant-se a Stanislas Wawrinka en la final, i fou el darrer títol de l'any. En la gira americana per a preparar l'Open dels Estats Units, fou semifinalista a Mont-real i va caure a primera ronda al Masters de Cincinnati. Al US Open va caure a quarta ronda davant David Ferrer. Va descansar durant unes setmanes i va tornar al circuit per disputar el Masters de Madrid i el Masters de París, però en ambdós fou vençut per David Nalbandian a quarts de final i a la final respectivament. En la Copa Masters va guanyar dos dels tres partits de la primera fase i va accedir a semifinals, però Federer el va derrotar. Va acabar la temporada en el segon lloc del rànquing mundial per tercer any consecutiu.

Número 1 i or olímpic (2008−2009)[modifica | modifica el codi]

2008
Nadal i Federer disputant la final de Wimbledon (2008).

La temporada 2008 va començar en el torneig de Chennai i fou finalista en ser vençut per Mikhaïl Iujni. Seguidament va disputar l'Open d'Austràlia i va arribar a semifinals per primera vegada en ser derrotat ràpidament per Jo-Wilfried Tsonga. Després de ser novament finalista a Miami, va iniciar la temporada sobre terra batuda amb èxit, quatre títols individuals i superant a Federer en tres finals. A Montecarlo es va endur el quart títol consecutiu, les tres últimes contra Federer. També va guanyar el seu quart Comte de Godó consecutiu. Seguidament es va imposar en la final del Masters d'Hamburg, novament contra Federer però amb més problemes. Aquesta etapa va culminar amb el títol en el Roland Garros, també contra Federer en la final. Va guanyar el seu quart Roland Garros consecutiu, empatant amb Björn Borg, i va esdevenir el cinquè home de l'Era Open en guanyar un títol de Grand Slam sense perdre cap set. Tot i que en la final d'Hamburg, Federer va donar maldecaps a Nadal, en la final del Roland Garros, Federer només a aconseguir guanyar quatre jocs i va romandre a 0 en un set per primera ocasió des del 1999. Demostrant la seva millora sobre gespa, Nadal va guanyar el seu primer torneig sobre aquesta superfície a Queen's. Això va allargar la seva ratxa de victòries consecutives a 23 i es va plantar en la final de Wimbledon per tercera ocasió consecutiva, novament contra Federer. Aquest venia d'imposar-se a Halle i va arribar a la final de Wimbledon sense cedir cap set. A diferència d'anys anteriors, on Federer era inaccessible per la resta de competidors, alguns analistes creien que Nadal el podia vèncer en la final.[16] Després de disputar la final més llarga en temps a la pista, Nadal es va imposar en cinc sets i 9-7 en el darrer. El públic va lloar aquest enfrontament com una de les més grans finals de Wimbledon, i alguns crítics van indicar que era el partit de tennis més gran de la història. [17][18][19][20] Amb el seu primer títol a Wimbledon, Nadal va esdevenir el tercer home en guanyar els Grand Slams de Roland Garros i Wimbledon el mateix any després de Rod Laver (1969) i Borg (1978-80). També va coincidir amb el trencament de la ratxa de 65 victòries consecutives de Federer sobre gespa. Posteriorment va guanyar el seu segon Masters del Canadà a Toronto però va perdre a Cincinnati a semifinals. Així va tancar una ratxa de 42 victòries consecutives, el registre més llarg de la seva carrera. Federer no va superar anímicament la derrota rebuda a Wimbledon i va caure en les primeres rondes d'ambdós Masters. Aquests resultats negatius van permetre a Nadal escalar per primera vegada al número 1 del rànquing mundial, després de quatre anys i mig dominat per Federer. Als Jocs Olímpics de Pequín, Nadal va superar a Đokovića semifinals i a Fernando González en la final per obtenir la seva primera medalla d'or olímpica. Malgrat ser per primera vegada el principal cap de sèrie d'un Gran Slam, va caure a semifinals davant Andy Murray. Seguidament ajudar a Espanya a superar els Estats Units en les semifinals de la Copa Davis. Al Masters de Madrid fou derrotat per Gilles Simon a semifinals. Amb aquests resultats es va assegurar finalitzar la temporada com a número 1 del rànquing mundial, primer tennista espanyol en aconseguir-ho. [21] Pels mèrits aconseguits durant la seva carrera, fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports.[22] Seguidament va disputar el Masters de París però es va retirar a quarts de final a causa d'una lesió de genoll i va renunciar a participar en la Copa Masters de Xangai per recuperar-se de la lesió. Tampoc va poder disputar la final de la Copa Davis a l'Argentina però Espanya es va imposar igualment sense la seva participació.

2009
Nadal al Masters de Miami (2009).

El primer torneig que va disputar fou a Doha, on va ser eliminat a quarts de final per Gaël Monfils, però també va participar en dobles juntament amb el seu amic Marc López i es van imposar en la final superant a la parella número 1 del rànquing, Daniel Nestor i Nenad Zimonjić. En l'Open d'Austràlia va guanyar els primers cinc sets sense perdre cap set. A semifinals va superar el seu compatriota Fernando Verdasco en el partit més llarg de la història del torneig, 5 hores i 14 minuts. En la final va coincidir amb Roger Federer, la primera final de Grand Slam que disputaven sobre pista dura en el seu dinovè enfrontament. Nadal es va imposar en el seu primer títol de Grand Slam sobre pista dura, esdevenint el primer espanyol a guanyar aquest torneig i també un dels quatre tennistes en guanyar un Grand Slam en les tres superfícies diferents després de Jimmy Connors, Mats Wilander i Andre Agassi. Després va participar en el torneig de Rotterdam on fou finalista a causa de perdre davant Murray i partir diversos problemes en el genoll dret. A causa d'aquests problemes va renunciar participar a Dubai però va jugar per Espanya en la Copa Davis en la primera ronda. Va guanyar el Masters d'Indian Wells vencent a Murray en la final, però va perdre a quarts de final contra Juan Martín del Potro al Masters de Miami. Prèviament a la disputa del Masters de Montecarlo, fou guardonat amb el trofeu ATP World Tour 2008 per haver acabat la temporada anterior com a número 1 del rànquing individual.[23] Es va imposar per cinquena vegada consecutiva superant a Đoković en la final, el primer tennista masculí en guanyar un mateix Masters en cinc ocasions consecutives. També va guanyar el seu cinquè títol consecutiu al Comte de Godó derrotant a David Ferrer. Al Masters de Roma també va superar a Đoković en final guanyant aquest títol per quarta ocasió. Això no obstant, només fou finalista al Masters de Madrid on va caure contra Roger Federer, que feia més d'un any que no el vencia. Amb els punts aconseguits ja es va classificar per la Copa Masters, tot just al mes de maig.

Durant el transcurs del Roland Garros, Nadal va establir el rècord de 31 victòries consecutives en aquest Grand Slam superant les 28 de Björn Borg (1978-81), i també una marca de 32 sets consecutius però no va superar els 41 de Borg. Malauradament no va arribar a la final després de caure a quarta ronda davant Robin Söderling en la seva primera derrota a Roland Garros. Seguidament va cancel·lar la seva participació en el torneig de Queen's i es va confirmar que Nadal patia una greu tendinitis en ambdós genolls.[24] També va renunciar participar en Wimbledon on defensava el títol, i Federer, que es va endur el títol i també el Roland Garros, va tornar a recuperar la posició més alta del rànquing després de 46 setmanes. Va tornar al circuit per disputar el Masters de Mont-real, però després de perdre a quarts de final contra Del Potro, Andy Murray el va substituir en la segona posició del rànquing mundial, el primer cop que no ocupava una de les primeres places del rànquing ATP des del 25 de juliol 2005. En el US Open va arribar a semifinals on fou derrotat novament per Del Potro, que en fou el campió. Malgrat la derrota, Nadal va recuperar el segon lloc del rànquing. En la gira asiàtica, Nadal fou semifinalista a Pequín i finalista al Masters de Xangai, superat per Marin Cilic i Nikolai Davidenko respectivament. En el Masters de París fou derrotat per Đoković a semifinals. Malgrat que en la Copa Masters podia recuperar el número 1 del rànquing, la seva participació en el torneig fou desastrosa perdent els tres partits de la fase prèvia sense guanyar cap set contra Söderling, Davidenko i Đoković. Finalment va disputar la seva segona final de Copa Davis contra la Repúclica Txeca vencent els seus dos partits individuals contra Tomáš Berdych i Jan Hájek. Amb aquestes victòries va establir una marca de 14 individuals consecutives a la Copa Davis. Va acabar la temporada en la segona posició per quarta ocasió en cinc anys.

Golden Slam (2010−2012)[modifica | modifica el codi]

2010
Nadal durant el US Open (2010).

Després de jugar un torneig d'exhibició a Abu Dhabi, va començar la temporada oficial a Doha però va perdre en la final davant Davidenko. A l'Open d'Austràlia va arribar a quarta ronda, on es va retirar quan jugava contra Andy Murray a causa d'una lesió als genolls, i va haver de descansar durant un mes. En el primer Masters de la temporada, Indian Wells, no va defensar amb èxit el títol aconseguit el 2009, ja que Ivan Ljubičić el va superar a semifinals. Tanmateix, juntament amb Marc López i com a parella invitada, es van endur el títol de dobles. A Miami també va arribar a semifinals en ser derrotat per Andy Roddick. El primer títol de l'any el va aconseguir a Montecarlo, on es va imposar molt fàcilment a Fernando Verdasco per 6-0 i 6-1 aconseguint el seu sisè títol consecutiu, primer tennista que ho aconseguia en l'Era Open. En el transcurs del torneig només va perdre 14 jocs en els cinc partits que va disputar, i també fou la final de Masters 1000 més curta de la història en nombre de jocs.[25] Aquest any va renunciar participar en el Comte de Godó per primera vegada i on era actual campió de les darreres cinc ocasions. A Roma va superar a David Ferrer en la final, aconseguint el seu cinquè títol d'aquest torneig i igualant la marca de 17 títols de categoria Masters que tenia Andre Agassi. A Madrid també va arribar a la final i es va proclamar campió en superar a Roger Federer. A banda de superar la marca d'Agassi, també va esdevenir el primer tennista a guanyar els tres torneigs Masters 1000 sobre terra batuda (Montecarlo, Roma, Madrid) en una mateixa temporada, i també el primer a guanyar tres Masters 1000 consecutius. De nou al número 2 del rànquing individual, va encarar el Roland Garros amb la intenció de retallar la diferència de punts amb Federer. Nadal va derrotar a Soderling en la final guanyant el seu cinquè Roland Garros en sis anys i el setè títol de Grand Slam, igualant els registres de John McEnroe, John Newcombe i Mats Wilander. No va perdre cap set en tot el torneig i també va esdevenir el primer tennista a guanyar els tres Masters 1000 sobre terra batuda i el Roland Garros, anomenat pels mitjans de comunicació "Clay Slam". Amb la derrota prematura de Federer a quarts de final, Nadal va retornar al lloc més alt del rànquing mundial i va impedir que aquest superés el rècord de més setmanes com a número 1.

Per preparar el torneig de Wimbledon, Nadal va disputar el torneig Queen's, però va caure a quarts de final contra Feliciano López. A Wimbledon va tenir molts problemes per avançar disputant diversos partits a cinc sets. A més, fou sancionat amb una multa de 2000$ per rebre consells del seu entrenador durant el transcurs d'un partit.[26] Després de superar l'ídol local Andy Murray a semifinals, Nadal va derrotar a Tomáš Berdych en la seva quarta final guanyant el segon títol de Wimbledon. A Canadà va arribar a semifinals on fou vençut per Andy Murray, l'únic tennista que el va guanyar en dues ocasions durant la temporada 2010. En dobles, Nadal va fer parella amb Novak Đoković, la primera ocasió on els números 1 i 2 del rànquing individual feien parella des del 1976 amb Jimmy Connors i Arthur Ashe. Tanmateix, l'expectativa d'èxit no es va complir i van perdre a primera ronda.[27] A Cincinnati va caure a quarts de final contra Màrkos Bagdatís. Al US Open es va plantar a la final per primera vegada i sense perdre cap set, el segon tennista més jove en disputar les finals dels quatre Grand Slams darrere Jim Courier. En la final va superar a Novak Đoković en quatre sets i va completar el Gran Slam durant la carrera, que unit a la medalla d'or guanyada als Jocs Olímpics de Pequín de 2008, va igualar a Andre Agassi per completar el "Golden Slam".[28] Paral·lelament, també va esdevenir en el primer tennista a guanyar els Grand Slams sobre terra batuda, pista dura i gespa en un mateix any, ja que quan Rod Laver va completar el Grand Slam pur, l'Open d'Austràlia i l'Open dels Estats Units encara es disputaven sobre gespa. També fou el primer tennista esquerrà en guanyar el US Open des de John McEnroe el 1984, i amb els punts aconseguits, es va assegurar el número 1 a final de temporada. En la gira asiàtica va perdre a semifinals de Bangkok contra Guillermo García López, però es va endur el setè títol de l'any a Tòquio derrotant a Gaël Monfils en la final. Al Masters de Xangai va caure a tercera ronda contra Jürgen Melzer i va renunciar a participar en el Masters de París a causa d'uns problemes a l'espatlla. El darrer torneig de la temporada que va disputar fou la Copa Masters, on va guanyar els tres partits de la fase prèvia contra Roddick, Đoković i Berdych. Va derrotar a Murray a semifinals avançant per primera ocasió a la final d'aquest torneig, on va coincidir amb Federer en tot just el segon enfrontament de la temporada, però va perdre en tres sets. Va finalitzar la temporada amb set títols, dels quals destaquen els tres Grand Slam i tres Masters 1000, i també va recuperar el número 1 del rànquing individual.

2011
Nadal al torneig de Tòquio (2011).

La temporada 2011 va començar participant en el torneig d'exhibició Mubadala World Tennis Championship d'Abu Dhabi, on va disputar la seva tercera final i va superar a Roger Federer. En el torneig de Doha va arribar a semifinals on va caure davant Nikolai Davidenko però junt amb Marc López es van endur el torneig de dobles. En el primer Grand Slam, Open d'Austràlia, va arribar a quarts de final en ser derrotat per David Ferrer evidenciant problemes per una tendinitis. En una cerimònia celebrada a Abu Dhabi, fou guardonat amb el premi Award for Sportsman of the Year concedit pels Premis Laureus World Sports al millor esportista de l'any.[29][30][31] Al març va disputar la primera ronda de la Copa Davis amb l'equip espanyol contra Bèlgica i va guanyar els dos partits individuals que va disputar facilitant la victòria del seu país. En el primer Masters de l'any a Indian Wells, es va plantar a la final no sense dificultats, però fou superat per Novak Đoković. Al Masters de Miami es va repetir la mateixa situació després de superar a Federer a semifinals. Nadal també va guanyar el primer set però Đoković es va imposar en la final. Malgrat ser la primera vegada que disputava ambdues finals en un mateix any, no va poder guanyar cap dels dos títols. Sobre terra batuda, el seu nivell va seguir intacte després de guanyar a Montecarlo només perdent un sol set. En la final va superar a David Ferrer i es va coronar amb el setè títol consecutiu a Montecarlo, el primer tennista a aconseguir-ho en l'Era Open. Una setmana després es va imposar al Comte de Godó novament contra Ferrer, guanyant aquest títol per sisena vegada. Al Masters de Madrid va arribar a la final superant a Federer a semifinals, però novament va perdre contra Đoković i en dos sets. Al Masters de Roma es va repetir la mateixa situació, Đoković el va derrotar en la final en dos sets. Tanmateix, Nadal va retenir el número 1 després de coronar-se per sisena ocasió en el Roland Garros, vencent a Federer en la final.

En el Grand Slam de Wimbledon també va arribar en la final després de guanyar a Andy Murray a semifinals. Novament va coincidir amb Đoković en la final, i com totes finals que havien disputat durant l'any 2011, el tennista serbi es va imposar, en aquesta ocasió en quatre sets. Fou la primera final de Grand Slam que Nadal perdia contra un tennista diferent de Federer. Paral·lelament, Đoković va escalar fins al capdamunt del rànquing individual per primera vegada en la seva carrera, trencant el domini que havien establert Federer i Nadal en el número 1 des de l'any 2004. Després d'unes setmanes de descans, va retornar al circuit disputant el Masters de Masters del Canadà, però va perdre en el primer partit contra Ivan Dodig, i en el Masters de Cincinnati va perdre a quarts de final contra Mardy Fish. En el US Open va arribar també en la final i novament es va enfrontar a Đoković. Per sisena final consecutiva entre ells, el serbi es va imposar novament en quartre sets. D'aquesta manera, Đoković guanyava el tercer Grand Slam de l'any, dos derrotant a Nadal en la final, mentre el manacorí s'emportava el Grand Slam restant. Com a anècdota, en la roda de premsa posterior a la victòria en tercera ronda contra Nalbandian, Nadal va patir diverses rampes que li van impedir contestar les preguntes amb normalitat i va necessitar l'assistència d'un fisioterapeuta.[32] En la gira asiàtica, Nadal fou finalista a Tòquio en ser superat per Andy Murray. En el Masters de Xangai va caure a tercera ronda contra Florian Mayer. Finalment, en la Copa Masters, Federer el va derrotar molt fàcilment en el primer partit, en menys d'una hora i en un dels partits més curts entre ells dos, i llavors també va perdre el segon contra Jo-Wilfried Tsonga, de manera que va quedar eliminat en la fase prèvia. Va tancar la temporada participant la final de la Copa Davis, on va guanyar els dos partits individuals que va disputar contra Juan Mónaco i Juan Martín del Potro, i Espanya es va endur el títol.

2012

El primer torneig que va disputar l'any 2012 fou a Doha on arribà fins a semifinals, derrotat per Monfils. En l'Open d'Austràlia va avançar fàcilment fins a la final, superant a Federer en semifinals i classificant-se per les quatre finals de Grand Slam consecutivament. Fou superat per Đoković en cinc sets esdevenint la final de Grand Slam més llarga de la història amb 5 hores i 53 minuts. A Indian Wells va caure enfront Federer a semifinals mentre que a Miami també es va classificar per semifinals però va renunciar a jugar a causa d'uns dolors al genoll. A Indian Wells es va endur el títol de dobles juntament amb el seu amic Marc López mentre que a Miami no va passar de segona ronda amb Marcel Granollers com a parella.

Nadal a Roland Garros (2012).

Sobre terra batuda, els resultats foren excel·lents. En primer lloc, es va imposar per vuitena ocasió consecutiva en el Montecarlo superant fàcilment a Đoković en la final i establint un nou rècord en el circuit ATP amb més títols en un torneig. Paral·lelament, també va trencar la ratxa negativa que portava disputant finals contra Đoković, que l'havia superat en les darreres set finals que havien coincidit. La ratxa de victòries sobre terra batuda es va ampliar amb la victòria al Comte de Godó derrotant a Ferrer en la final, suposant el setè títol en vuit anys a Barcelona. A Madrid, on s'estrenava un nou tipus de superfície de terra batuda blava, Nadal no es va adaptar prou bé a la superfície i va caure a tercera ronda contra Verdasco. Després de la derrota, Nadal va indicar que no se sentia a gust sobre aquesta superfície i va amenaçar que no tornaria a participar en aquest torneig si no tornava a disputar-se sobre terra batuda vermella, declaracions que també van avalar altres tennistes com Đoković.[33] A Roma es va plantar en una nova final contra Đoković i el va tornar a superar aconseguint el tercer títol de l'any i sisè a Roma. En el Roland Garros va aconseguir arribar a la final cedint únicament 35 jocs en sis partits. Novament va coincidir amb Đoković establint la primera vegada en la història del tennis on dos jugadors s'enfrontaven en les quatre finals de Grand Slam consecutivament. La final es va suspendre durant el quart set a causa de la pluja i Nadal es va imposar finalment per setena vegada en la seva carrera, superant la marca que posseïa Borg amb sis títols a Roland Garros. Durant la temporada sobre terra batuda, Nadal va guanyar quatre títols cedint només tres sets i una única derrota en cinc torneigs.[34] En els torneigs sobre gespa, va jugar a Halle però va perdre a quarts de final davant Philipp Kohlschreiber, mentre que en dobles va perdre també a quarts de final amb Granollers. Llavors va jugar a Wimbledon però fou sorprès en segona ronda en cinc sets per Lukáš Rosol, número 100 del rànquing en aquell moment, la primera derrota de Nadal en segona ronda d'un Grand Slam des de 2005.

Fou escollit portabandera de l'equip olímpic espanyol per la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Londres, però va haver de renunciar a causa d'una lesió al genoll i no va poder defensar la medalla d'or aconseguida als Jocs Olímpics de Pequín. Els problemes no es van solucionar tal com estava previst i hagué de renunciar progressivament a diferents torneigs, entre ells el US Open. A causa de la seva absència, va caure al quart lloc del rànquing en favor de Murray. Finalment va decidir renunciar a la resta de torneigs que tenia previst disputar per recuperar-se definitivament de la lesió, fins i tot l'ATP World Tour Finals i la final de la Copa Davis. Va acabar l'any en quarta posició del rànquing malgrat perdre's gairebé la meitat de la temporada, la primera vegada en vuit anys que no acabava en primer o segon lloc del rànquing, guanyant quatre títols individuals i un de dobles, i un registre de 42 victòries i 6 derrotes en individuals.

Retorn al número 1 i noves lesions (2013−actualitat)[modifica | modifica el codi]

2013
Nadal a Indian Wells (2013).

Inicialment tenia previst començar la temporada de bon principi, però poc abans de començar va renunciar a participar en tots els torneigs del gener a causa d'un virus estomacal, reprogramant el seu retorn al circuit per a després de l'Open d'Austràlia. Encara dins el Top 10 del rànquing però fora dels quatre millors des de 2005, la seva tornada a les pistes es va produir al torneig menor de Viña del Mar. Va avançar fins a la final sense cedir cap set però fou superat per l'argentí Horacio Zeballos, mentre que en dobles també va caure en la final amb Mónaco com a company. Va descansar la setmana següent i va disputar el torneig de São Paulo amb més problemes que l'anterior, però contràriament, es va endur el títol davant Nalbandian. Seguidament també va disputar el torneig d'Acapulco i va guanyar el segon títol consecutiu enfront Ferrer. Després de més de mig any lesionat, va disputar tres torneigs sobre terra batuda en un mes arribant a la final en tots tres i enduent-se dos títols. El primer partit sobre pista dura es va produir a Indian Wells, va superar a Federer pel camí i a la final va derrotar a Del Potro, tercer títol a Indian Wells i primer títol sobre pista dura des de 2010. Amb aquest títol va esdevenir el tennista amb més victòries en torneigs de categoria Masters. Després de renunciar a participar a Miami, va tornar per defensar el seu títol de Montecarlo. Va arribar a la final novament per novena ocasió consecutiva però Đoković el va vèncer. Seguidament es va refer guanyant el Comte de Godó davant Almagro (vuitè títol a Barcelona) i un nou Masters a Madrid superant a Wawrinka. Va seguir guanyant sobre terra batuda i va aconseguir un nou Masters (el número 24 de la seva carrera) a Roma davant Federer. El seu magnífic retorn va culminar amb un nou títol de Grand Slam amb el seu vuitè Roland Garros. A semifinals va disputar un dels grans partits de la història sobre terra batuda i a cinc sets davant Đoković, i en la final va vèncer a Ferrer. Aquest va significar el setè títol de la temporada en nou finals consecutives, i també un nou rècord de victòries en un únic torneig de Grand Slam.

Aquesta ratxa de resultats extraordinaris es va truncar amb una derrota a primera ronda de Wimbledon contra Steve Darcis (número 135 del rànquing). Aquesta fou la primera vegada que perdia a primera ronda d'un Grand Slam. Després d'un mes de descans, va tornar a l'agost i va imposar-se en la final de Mont-real derrotant a Milos Raonic, i seguidament en la final de Cincinnati superant a John Isner, per un total de 26 títols Masters de la seva carrera. La ratxa va continuar amb el títol del US Open davant Đoković, aconseguint el seu 13è títol de Grand Slam. Al setembre va jugar la Copa Davis amb l'equip espanyol contra Ucraïna per no perdre la categoria del Grup Mundial, amb una victòria individual i una de dobles. Posteriorment va tornar al circuit però no va poder igualar els mateixos resultats de principi d'any. Va disputar el torneig de Pequín però Đoković el va derrotar en la final. Aquesta victòria li va permetre recuperar el número 1 del rànquing mundial que havia perdut al juliol de 2011. A Xangai no va poder arribar a la final, ja que fou superat per Del Potro, i a París fou vençut per Ferrer a semifinals. Per acabar la temporada va disputar l'ATP World Tour Finals amb la intenció d'assegurar la seva posició al capdamunt del rànquing. Va guanyar els tres partits de la fase prèvia davant Ferrer, Wawrinka i Berdych, va superar a Federer en la final, però fou derrotat novament per Đoković en la final. La temporada va acabar amb un total de deu títols individuals per catorze finals en disset torneigs disputats, amb un nombre de 75 victòries per només 7 derrotes. Destaquen els dos títols de Grand Slam i la recuperació del número 1 del rànquing individual. En dobles va disputar tres torneigs amb una única derrota en una final, ja que en els altres dos es va retirar. Totes aquestes victòries li van permetre aconseguir uns guanys superiors a dotze milions de dòlars.

2014
Nadal entrenant a Wimbledon (2014).

Va debutar la primera setmana a Doha i enduent-se el títol davant Gaël Monfils. Va encarar l'Open d'Austràlia amb total confiança i es va plantar en la final després de derrotar a Roger Federer en semifinals, fet que li suposava la dinovena final de Grand Slam de la seva carrera, empatant amb Ivan Lendl i només darrere del mateix Federer amb 24. En la final va coincidir amb el també suís Stanislas Wawrinka, que disputava la seva primera final de Grand Slam i a qui havia guanyat en els dotze enfrontaments que havien disputat. En el segon set, Nadal va patir una lesió a l'esquena de la qual no es va poder recuperar, però igualment va decidir continuar fent gala de la seva lluita fins a perdre en quatre sets. Va tornar al circuit per l'edició inaugural de Rio de Janeiro, derrotant a Aleksandr Dolhopòlov en la final. Va tornar a coincidir amb Dolhopòlov a Indian Wells, que es venjà en tercera ronda. Es va refer d'aquesta derrota prematura a Miami sent finalista perquè va caure davant Novak Đoković. El cicle de terra batuda va començar a Montecarlo amb una derrota en quarts de final enfront David Ferrer. També va perdre en quarts de final del Comte de Godó davant Almagro, primera derrota en aquest torneig des de 2003 enllaçant 44 victòries consecutives. Va imposar-se a Madrid superant a Kei Nishikori, però no va poder repetir-ho a Roma on el va superar Đoković en la final, en part, a causa del cansament acumulat en les rondes anteriors. Per primera vegada en deu anys, arribava al Roland Garros amb menys de dos títols europeus sobre terra batuda. Tanmateix, això no va suposar cap impediment per una nova gesta de Nadal en aquest torneig amb una actuació estel·lar. En quarts de final va derrotar a Ferrer, finalista l'edició anterior, va destrossar Murray en semifinals cedint només sis jocs, i en la final es va imposar a Đoković. Aquest fou el novè títol de Roland Garros de la seva carrera, cinquè consecutiu, i el primer tennista a guanyar un títol de Grand Slam durant deu anys consecutius. També fou el catorzè Grand Slam de la seva carrera, empatant amb Pete Sampras en la segona posició, a tres de Federer (17).

A Wimbledon només va poder superar les tres primeres rondes, ja que va caure en la quarta ronda davant la jove promesa Nick Kyrgios. Degut a una lesió al canell dret va estar fora del circuit durant tot l'estiu, absentant-se també US Open. Va retornar pel torneig de Pequín però fou superat per Martin Klizan en el segon partit. Just abans d'iniciar el Masters de Xangai va patir un atac d'apendicitis, pel qual va rebre un tractament agressiu per a ajornar la cirurgia.[35] Malauradament, els efectes dels medicaments eren molt evidents i fou superat per Feliciano López en el primer partit. A Basilea també fou derrotat aviat en quarts de final per Borna Ćorić. Després de la derrota va anunciar que posava punt final a la temporada perquè no estava en condicions per competir, i així passar pel quiròfan per tractar l'apendicitis. Això va implicar renunciar a participar en l'ATP World Tour Finals malgrat ja estar classificat. Va acabar la temporada amb 48 victòries i 11 derrotes, i en la tercera posició del rànquing.

2015
Nadal a Londres (2015).

Va començar la temporada intentant defensar el títol de Doha però fou sorprès en primera ronda per Michael Berrer.Tanmateix també disputà el torneig en dobles per agafar ritme i aconseguí el títol amb Juan Mónaco com a parella. En l'Open d'Austràlia va avançar fins als quarts de final però evidenciant problemes físics i fou derrotat per Tomáš Berdych. Aconseguí millors resultats en la gira sud-americana sobre terra batuda, primer sent semifinalista a Rio de Janeiro en caure davant Fabio Fognini i llavors imposant-se en la final de Buenos Aires enfront Mónaco. En els Indian Wells i Miami fou vençut força aviat en quarts de final i tercera ronda en mans de Milos Raonic i Fernando Verdasco respectivament. Els problemes van continuar en la gira europea de terra batuda. A Montecarlo va caure en semifinals davant Novak Đoković i en quart de final del Comte de Godó novament davant Fognini. A Madrid es classificà per la final per tercer any consecutiu però en aquesta ocasió no aconseguí superar a Andy Murray. Degut a aquests resultats va caure del Top 5 per primera vegada des del 2005.[36] A més, també va caure en quarts de final de Roma davant Stan Wawrinka. Degut al seu rànquing, s'enfrontà al número 1, Novak Đoković, tot just en quarts de final del Roland Garros, que el superà i trencà una ratxa de 39 victòries seguides en aquest torneig des de la derrota davant Robin Söderling en l'edició de 2009. De fet era la segona derrota que patia Nadal en aquest torneig des de la seva primera participació (un total de 72 partits disputats).[37]

La setmana següent va disputar el torneig de Stuttgart, que per primera vegada es disputava sobre gespa. Nadal es va imposar en la final a Viktor Troicki guanyant el primer títol sobre gespa des de Wimbledon del 2010. Malgrat aquest bon inici de la gira sobre gespa, va caure en primera ronda de Queen's Club davant Aleksandr Dolgopòlov, i en segona ronda de Wimbledon enfront Dustin Brown, la primera vegada que un tennista provinent de la fase prèvia guanyava a Nadal en un Grand Slam. A continuació va participar en el torneig d'Hamburg, que no disputava des del 2008, i es va imposar en la final a Fognini, títol que li va permetre mantenir l'estadística de guanyar com a mínim un títol europeu sobre terra batuda des de 2004. A l'estiu va disputar els Masters de Canadà i Cincinnati amb mals resultats ja que va perdre en quarts de final i tercera ronda davant Kei Nishikori i Feliciano López respectivament. En el US Open tampoc va tenir gaire sort perdent en tercera ronda novament enfront Fognini. També va trencar dos ratxes positives ja que per primera vegada perdia un partit en el qual havia guanyat els dos primers sets després de 151 partits de Grand Slam, i també va acabar la ratxa de deu anys consecutius guanyant almenys un títol de Grand Slam, a un any de Ivan Lendl i Pete Sampras. Al setembre va tornar a disputar una ronda de Copa Davis amb l'equip espanyol, en aquesta ocasió el play-off de descens del Grup I del sector africà/europeu contra Dinamarca, i Nadal va guanyar el partit individual i de dobles. A continuació va començar la gira asiàtica a Pequín, on va poder derrotar la seva nèmesi de l'any, l'italià Fognini, però va caure en la final contra Đoković. A Xangai va arribar a semifinals on fou superat per Jo-Wilfried Tsonga, però suficient per classificar-se per l'ATP World Tour Finals. A Basilea es va classificar per primera vegada per la final, però fou derrotat pel tennista local Roger Federer. A París es va classificar pels quarts de final caient davant Wawrinka. Va començar l'ATP World Tour Finals de forma perfecte guanyant els tres primers partits davant Wawrinka, Murray i David Ferrer. Malauradament es va enfrontar a Đoković en semifinals i va perdre clarament. Va completar la temporada amb un total de 61 victòries per 20 derrotes, que li van permetre guanyar tres títols en sis finals però de categoria inferior, i acabar en el cinquè lloc del rànquing individual. També va guanyar un títol en categoria de dobles.

Estil de joc[modifica | modifica el codi]

Nadal fonamenta el seu joc en la seva gran fortalesa física comparada amb altres jugadors del circuit, aprofita aquest fet per córrer darrere la pilota, amb especial facilitat per pegar grans cops quan arriba forçat a la pilota. El mallorquí se cenyeix al típic estil de jugador especialitzat en terra batuda, on la pilota va més lenta i hi ha més temps per arribar-hi, on no és tan important donar cops guanyadors. Dèbil al servei com ell mateix ha reconegut, li falta potència tant al mateix servei com a l'hora de pegar cops definitius. Tendeix a jugar boles extremadament liftades cosa que dificulta el control del cop al rival. El fet de ser esquerrà descentra els rivals a l'hora de restar, ja que la pilota es va obrint a mesura que avança quan es treu al costat dret, al contrari que quan es juga contra dretans (majoria al circuit).

Transició[modifica | modifica el codi]

A partir de la temporada 2005, quan Nadal aconseguí tants èxits, sobretot a terra batuda, ell i el seu entrenador Toni Nadal decidiren començar una reconversió a l'estil de joc del jugador balear, conscients que Nadal estava madurant com a jugador i no sempre tendria la potència física de què gaudia al principi de la seva carrera. A part del servei, imprescindible si es vol aspirar a guanyar grans títols en altres superfícies, Nadal ha obert més l'empunyadura, fet que li fa guanyar més potència en detriment de la precisió, i ha experimentat un canvi en la manera com ataca la pilota llançant-s'hi més a damunt, fet que també ajuda a imprimir-li més velocitat.

Aquests canvis es van notar des de finals de la temporada 2005 quan va començar a guanyar títols en pista dura i arribarien al seu punt àlgid amb la final del Torneig de Wimbledon després d'una trajectòria gairebé impecable durant tot el torneig, com el seu entrenador comentaria: "Nadal ha jugat a Londres el tennis més complet de la temporada".

Palmarès: 87 (73−11−3)[modifica | modifica el codi]

Medaller
Competint per Espanya Espanya
Tennis
Jocs Olímpics
Or Pequín 2008 Individual masculí
Or Rio de Janeiro 2016 Dobles masculins

Individual: 108 (73−35)[modifica | modifica el codi]

Llegenda (pre/post 2009)
Grand Slams (15−7)
Jocs Olímpics Or (2)
Tennis Masters Cup /
ATP World Tour Finals (0−2)
ATP Masters Series /
ATP World Tour Masters 1000 (30−15)
ATP International Series Gold /
ATP World Tour 500 Series (18−6)
ATP International Series /
ATP World Tour 250 Series (9−5)
Títols per superfície
Dura (16−24)
Gespa (4−3)
Terra batuda (53−8)
Moqueta (0−0)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent en la final Marcador
Finalista 1. 18 de gener de 2004 Flag of New Zealand.svg Auckland, Nova Zelanda Dura Flag of Slovakia.svg Dominik Hrbatý 6−4, 2−6, 5−7
Guanyador 1. 9 d'agost de 2004 Flag of Poland.svg Sopot, Polònia Terra batuda Flag of Argentina.svg José Acasuso 6−3, 6−4
Guanyador 2. 14 de febrer de 2005 Flag of Brazil.svg Costa do Sauipe, Brasil Terra batuda Flag of Spain.svg Alberto Martín 6−0, 6−7(2), 6−1
Guanyador 3. 21 de febrer de 2005 Flag of Mexico.svg Acapulco, Mèxic Terra batuda Flag of Catalonia.svg Albert Montañés 6−1, 6−0
Finalista 2. 3 d'abril de 2005 Flag of the United States.svg Miami, Estats Units Dura Flag of Switzerland.svg Roger Federer 6−2, 7−6(4), 6−7(5), 3−6, 1−6
Guanyador 4. 17 d'abril de 2005 Flag of Monaco.svg Montecarlo, Mònaco Terra batuda Flag of Argentina.svg Guillermo Coria 6−3, 6−1, 0−6, 7−5
Guanyador 5. 24 d'abril de 2005 Flag of Catalonia.svg Barcelona, Catalunya Terra batuda Flag of the Valencian Community (2x3).svg Juan Carlos Ferrero 6−1, 7−6(4), 6−3
Guanyador 6. 2 de maig 2005 Flag of Italy.svg Roma, Itàlia Terra batuda Flag of Argentina.svg Guillermo Coria 6−4, 3−6, 6−3, 4−6, 7−6(6)
Guanyador 7. 23 de maig de 2005 Flag of France.svg Roland Garros, França Terra batuda Flag of Argentina.svg Mariano Puerta 6−7(6), 6−3, 6−1, 7−5
Guanyador 8. 4 de juliol de 2005 Flag of Sweden.svg Bastad, Suècia Terra batuda Flag of the Czech Republic.svg Tomáš Berdych 2−6, 6−2, 6−4
Guanyador 9. 18 de juliol de 2005 Flag of Germany.svg Stuttgart, Alemanya Terra batuda Flag of Argentina.svg Gastón Gaudio 6−3, 6−3, 6−4
Guanyador 10. 8 d'agost de 2005 Flag of Canada.svg Mont-real, Canadà Dura Flag of the United States.svg Andre Agassi 6−3, 4−6, 6−2
Guanyador 11. 12 de setembre de 2005 Flag of the People's Republic of China.svg Pequín, Xina Dura Flag of Argentina.svg Guillermo Coria 5−7, 6−1, 6−2
Guanyador 12. 17 d'octubre de 2005 Flag of Spain.svg Madrid, Espanya Dura (i) Flag of Croatia.svg Ivan Ljubičić 3−6, 2−6, 6−3, 6−4, 7−6(3)
Guanyador 13. 27 de febrer de 2006 Flag of the United Arab Emirates.svg Dubai, Emirats Àrabs Units Dura Flag of Switzerland.svg Roger Federer 2−6, 6−4, 6−4
Guanyador 14. 17 d'abril de 2006 Flag of Monaco.svg Montecarlo (2) Terra batuda Flag of Switzerland.svg Roger Federer 6−2, 6−7(2), 6−3, 7−6(5)
Guanyador 15. 24 d'abril de 2006 Flag of Catalonia.svg Barcelona (2) Terra batuda Flag of Catalonia.svg Tommy Robredo 6−4, 6−4, 6−0
Guanyador 16. 8 de maig de 2006 Flag of Italy.svg Roma (2) Terra batuda Flag of Switzerland.svg Roger Federer 6−7(0), 7−6(5), 6−4, 2−6, 7−6(5)
Guanyador 17. 28 de maig de 2006 Flag of France.svg Roland Garros (2) Terra batuda Flag of Switzerland.svg Roger Federer 1−6, 6−1, 6−4, 7−6(4)
Finalista 3. 9 de juliol de 2006 Flag of the United Kingdom.svg Wimbledon, Regne Unit Gespa Flag of Switzerland.svg Roger Federer 0−6, 6−7(5), 7−6(2), 3−6
Guanyador 18. 18 de març de 2007 Flag of the United States.svg Indian Wells, Estats Units Dura Flag of Serbia.svg Novak Đoković 6−2, 7−5
Guanyador 19. 22 d'abril de 2007 Flag of Monaco.svg Montecarlo (3) Terra batuda Flag of Switzerland.svg Roger Federer 6−4, 6−4
Guanyador 20. 29 d'abril de 2007 Flag of Catalonia.svg Barcelona (3) Terra batuda Flag of Argentina.svg Guillermo Cañas 6−3, 6−4
Guanyador 21. 13 de maig de 2007 Flag of Italy.svg Roma (3) Terra batuda Flag of Chile.svg Fernando González 6−2, 6−2
Finalista 4. 20 de maig de 2007 Flag of Germany.svg Hamburg, Alemanya Terra batuda Flag of Switzerland.svg Roger Federer 6−2, 2−6, 0−6
Guanyador 22. 27 de maig de 2007 Flag of France.svg Roland Garros (3) Terra batuda Flag of Switzerland.svg Roger Federer 6−3, 4−6, 6−3, 6−4
Finalista 5. 8 de juliol de 2007 Flag of the United Kingdom.svg Wimbledon (2) Gespa Flag of Switzerland.svg Roger Federer 6−7(7), 6−4, 6−7(3), 6−2, 2−6
Guanyador 23. 29 d'abril de 2007 Flag of Germany.svg Stuttgart (2) Terra batuda Flag of Switzerland.svg Stanislas Wawrinka 6−2, 7−5
Finalista 6. 4 de novembre de 2007 Flag of France.svg París, França Dura (i) Flag of Argentina.svg David Nalbandian 4−6, 0−6
Finalista 7. 6 de gener de 2008 Flag of India.svg Chennai, Índia Dura Flag of Russia.svg Mikhaïl Iujni 0−6, 2−6
Finalista 8. 4 d'abril de 2008 Flag of the United States.svg Miami (2) Dura Flag of Russia.svg Nikolai Davidenko 4−6, 2−6
Guanyador 24. 27 d'abril de 2008 Flag of Monaco.svg Montecarlo (4) Terra batuda Flag of Switzerland.svg Roger Federer 7−5, 7−5
Guanyador 25. 4 de maig de 2008 Flag of Catalonia.svg Barcelona (4) Terra batuda Flag of the Valencian Community (2x3).svg David Ferrer 6−1, 4−6, 6−1
Guanyador 26. 18 de maig de 2008 Flag of Germany.svg Hamburg, Alemanya Terra batuda Flag of Switzerland.svg Roger Federer 7−5, 6−7(3), 6−3
Guanyador 27. 8 de juny de 2008 Flag of France.svg Roland Garros (4) Terra batuda Flag of Switzerland.svg Roger Federer 6−1, 6−3, 6−0
Guanyador 28. 15 de juny de 2008 Flag of the United Kingdom.svg Queen's, Regne Unit Gespa Flag of Serbia.svg Novak Đoković 7−6(6), 7−5
Guanyador 29. 6 de juliol de 2008 Flag of the United Kingdom.svg Wimbledon, Regne Unit Gespa Flag of Switzerland.svg Roger Federer 6−4, 6−4, 6−7(5), 6−7(8), 9−7
Guanyador 30. 27 de juliol de 2008 Flag of Canada.svg Toronto (2) Dura Flag of Germany.svg Nicolas Kiefer 6−3, 6−2
Guanyador 31. 17 d'agost de 2008 Flag of the People's Republic of China.svg Jocs Olímpics, Pequín, Xina Dura Flag of Chile.svg Fernando González 6−3, 7−6(2), 6−3
Guanyador 32. 1 de febrer de 2009 Flag of Australia.svg Open d'Austràlia, Austràlia Dura Flag of Switzerland.svg Roger Federer 7−5, 3−6, 7−6(3), 3−6, 6−2
Finalista 9. 15 de febrer de 2009 Flag of the Netherlands.svg Rotterdam, Països Baixos Dura (i) Flag of the United Kingdom.svg Andy Murray 3−6, 6−4, 0−6
Guanyador 33. 22 de març de 2009 Flag of the United States.svg Indian Wells (2) Dura Flag of the United Kingdom.svg Andy Murray 6−1, 6−2
Guanyador 34. 19 d'abril de 2009 Flag of Monaco.svg Montecarlo (5) Terra batuda Flag of Serbia.svg Novak Đoković 6−3, 2−6, 6−1
Guanyador 35. 26 d'abril de 2009 Flag of Catalonia.svg Barcelona (5) Terra batuda Flag of the Valencian Community (2x3).svg David Ferrer 6−2, 7−5
Guanyador 36. 3 de maig de 2009 Flag of Italy.svg Roma (4) Terra batuda Flag of Serbia.svg Novak Đoković 7−6(2), 6−2
Finalista 10. 10 de maig de 2009 Flag of Spain.svg Madrid, Espanya Terra batuda Flag of Switzerland.svg Roger Federer 4−6, 4−6
Finalista 11. 11 d'octubre de 2009 Flag of the People's Republic of China.svg Xangai, Xina Dura Flag of Russia.svg Nikolai Davidenko 6−7(3), 3−6
Finalista 12. 12 de gener de 2010 Flag of Qatar.svg Doha, Qatar Dura Flag of Russia.svg Nikolai Davidenko 6−0, 6−7(8), 4−6
Guanyador 37. 18 d'abril de 2010 Flag of Monaco.svg Montecarlo (6) Terra batuda Flag of Spain.svg Fernando Verdasco 6−0, 6−1
Guanyador 38. 2 de maig de 2010 Flag of Italy.svg Roma (5) Terra batuda Flag of the Valencian Community (2x3).svg David Ferrer 7−5, 6−2
Guanyador 39. 16 de maig de 2010 Flag of Spain.svg Madrid (2) Terra batuda Flag of Switzerland.svg Roger Federer 6−4, 7−6(5)
Guanyador 40. 6 de juny de 2010 Flag of France.svg Roland Garros (5) Terra batuda Flag of Sweden.svg Robin Söderling 6−4, 6−2, 6−4
Guanyador 41. 4 de juliol de 2010 Flag of the United Kingdom.svg Wimbledon (2) Gespa Flag of the Czech Republic.svg Tomáš Berdych 6−3, 7−5, 6−4
Guanyador 42. 13 de setembre de 2010 Flag of the United States.svg US Open, Estats Units Dura Flag of Serbia.svg Novak Đoković 6−4, 5−7, 6−4, 6−2
Guanyador 43. 10 d'octubre de 2010 Flag of Japan.svg Tòquio, Japó Dura Flag of France.svg Gaël Monfils 6−1, 7−5
Finalista 13. 28 de novembre de 2010 Flag of the United Kingdom.svg ATP World Tour Finals, Londres, Regne Unit Dura (i) Flag of Switzerland.svg Roger Federer 3−6, 6−3, 1−6
Finalista 14. 20 de març de 2011 Flag of the United States.svg Indian Wells Dura Flag of Serbia.svg Novak Đoković 6−4, 3−6, 2−6
Finalista 15. 4 d'abril de 2011 Flag of the United States.svg Miami (3) Dura Flag of Serbia.svg Novak Đoković 6−4, 3−6, 6−7(4)
Guanyador 44. 17 d'abril de 2011 Flag of Monaco.svg Montecarlo (7) Terra batuda Flag of the Valencian Community (2x3).svg David Ferrer 6−4, 7−5
Guanyador 45. 24 d'abril de 2011 Flag of Catalonia.svg Barcelona (6) Terra batuda Flag of the Valencian Community (2x3).svg David Ferrer 6−2, 6−4
Finalista 16. 8 de maig de 2011 Flag of Spain.svg Madrid (2) Terra batuda Flag of Serbia.svg Novak Đoković 5−7, 4−6
Finalista 17. 15 de maig de 2011 Flag of Italy.svg Roma Terra batuda Flag of Serbia.svg Novak Đoković 4−6, 4−6
Guanyador 46. 5 de juny de 2011 Flag of France.svg Roland Garros (6) Terra batuda Flag of Switzerland.svg Roger Federer 7−5, 7−6(3), 5−7, 6−1
Finalista 18. 3 de juliol de 2011 Flag of the United Kingdom.svg Wimbledon (3) Gespa Flag of Serbia.svg Novak Đoković 4−6, 1−6, 6−1, 3−6
Finalista 19. 12 de setembre de 2011 Flag of the United States.svg US Open, Estats Units Dura Flag of Serbia.svg Novak Đoković 2−6, 4−6, 7−6(3), 1−6
Finalista 19. 9 d'octubre de 2011 Flag of Japan.svg Tòquio, Japó Dura Flag of the United Kingdom.svg Andy Murray 6−3, 2−6, 0−6
Finalista 21. 29 de gener de 2012 Flag of Australia.svg Open d'Austràlia Dura Flag of Serbia.svg Novak Đoković 7−5, 4−6, 2−6, 7−6(5), 5−7
Guanyador 47. 22 d'abril de 2012 Flag of Monaco.svg Montecarlo (8) Terra batuda Flag of Serbia.svg Novak Đoković 6−3, 6−1
Guanyador 48. 29 d'abril de 2012 Flag of Catalonia.svg Barcelona (7) Terra batuda Flag of the Valencian Community (2x3).svg David Ferrer 7−6(1), 7−5
Guanyador 49. 21 de maig de 2012 Flag of Italy.svg Roma (6) Terra batuda Flag of Serbia.svg Novak Đoković 7−5, 6−3
Guanyador 50. 11 de juny de 2012 Flag of France.svg Roland Garros (7) Terra batuda Flag of Serbia.svg Novak Đoković 6−4, 6−3, 2−6, 7−5
Finalista 22. 10 de febrer de 2013 Flag of Chile.svg Viña del Mar, Xile Terra batuda Flag of Argentina.svg Horacio Zeballos 7−6(2), 6−7(6), 4−6
Guanyador 51. 17 de febrer de 2013 Flag of Brazil.svg Sao Paulo (2) Terra batuda Flag of Argentina.svg David Nalbandian 6−2, 6−3
Guanyador 52. 2 de març de 2013 Flag of Mexico.svg Acapulco Terra batuda Flag of the Valencian Community (2x3).svg David Ferrer 6−0, 6−2
Guanyador 53. 17 de març de 2013 Flag of the United States.svg Indian Wells Dura Flag of Argentina.svg Juan Martín del Potro 4−6, 6−3, 6−4
Finalista 23. 21 d'abril de 2013 Flag of Monaco.svg Montecarlo Terra batuda Flag of Serbia.svg Novak Đoković 2−6, 6−7(1)
Guanyador 54. 28 d'abril de 2013 Flag of Catalonia.svg Barcelona (8) Terra batuda Flag of Spain.svg Nicolás Almagro 6−4, 6−3
Guanyador 55. 12 de maig de 2013 Flag of Spain.svg Madrid (3) Terra batuda Flag of Switzerland.svg Stanislas Wawrinka 6−2, 6−4
Guanyador 56. 19 de maig de 2013 Flag of Italy.svg Roma (7) Terra batuda Flag of Switzerland.svg Roger Federer 6−1, 6−3
Guanyador 57. 9 de juny de 2013 Flag of France.svg Roland Garros (8) Terra batuda Flag of the Valencian Community (2x3).svg David Ferrer 6−3, 6−2, 6−3
Guanyador 58. 11 d'agost de 2013 Flag of Canada.svg Mont-real (3) Dura Flag of Canada.svg Milos Raonic 6−2, 6−2
Guanyador 59. 18 d'agost de 2013 Flag of the United States.svg Cincinnati, Estats Units Dura Flag of the United States.svg John Isner 7−6(8), 7−6(3)
Guanyador 60. 9 de setembre de 2013 Flag of the United States.svg US Open (2) Dura Flag of Serbia.svg Novak Đoković 6−2, 3−6, 6−4, 6−1
Finalista 24. 6 d'octubre de 2013 Flag of the People's Republic of China.svg Pequín Dura Flag of Serbia.svg Novak Đoković 3−6, 4−6
Finalista 25. 11 de novembre de 2013 Flag of the United Kingdom.svg ATP World Tour Finals, Londres (2) Dura (i) Flag of Serbia.svg Novak Đoković 3−6, 4−6
Guanyador 61. 4 de gener de 2014 Flag of Qatar.svg Doha Dura Flag of France.svg Gaël Monfils 6−1, 6−7(5), 6−2
Finalista 26. 26 de gener de 2014 Flag of Australia.svg Open d'Austràlia (2) Dura Flag of Switzerland.svg Stanislas Wawrinka 3−6, 2−6, 6−3, 3−6
Guanyador 62. 23 de febrer de 2014 Flag of Brazil.svg Rio de Janeiro, Brasil Terra batuda Flag of Ukraine.svg Aleksandr Dolhopòlov 6−3, 7−6(3)
Finalista 27. 30 de març de 2014 Flag of the United States.svg Miami (4) Dura Flag of Serbia.svg Novak Đoković 3−6, 3−6
Guanyador 63. 11 de maig de 2014 Flag of Spain.svg Madrid (4) Terra batuda Flag of Japan.svg Kei Nishikori 2−6, 6−3, 3−0 i retirada
Finalista 28. 18 de maig de 2014 Flag of Italy.svg Roma (2) Terra batuda Flag of Serbia.svg Novak Đoković 6−4, 3−6, 3−6
Guanyador 64. 8 de juny de 2014 Flag of France.svg Roland Garros (9) Terra batuda Flag of Serbia.svg Novak Đoković 3−6, 7−5, 6−2, 6−4
Guanyador 65. 1 de març de 2015 Flag of Argentina.svg Buenos Aires, Argentina Terra batuda Flag of Argentina.svg Juan Mónaco 6−4, 6−1
Finalista 29. 10 de maig de 2015 Flag of Spain.svg Madrid (3) Terra batuda Flag of the United Kingdom.svg Andy Murray 3−6, 2−6
Guanyador 66. 14 de juny de 2015 Flag of Germany.svg Stuttgart (3) Gespa Flag of Serbia.svg Viktor Troicki 7−6(3), 6−3
Guanyador 67. 2 d'agost de 2015 Flag of Germany.svg Hamburg (2) Terra batuda Flag of Italy.svg Fabio Fognini 7−5, 7−5
Finalista 30. 11 d'octubre de 2015 Flag of the People's Republic of China.svg Pequín (2) Dura Flag of Serbia.svg Novak Đoković 2−6, 2−6
Finalista 31. 1 de novembre de 2015 Flag of Switzerland.svg Basilea, Suïssa Dura (i) Flag of Switzerland.svg Roger Federer 3−6, 7−5, 3−6
Finalista 32. 9 de gener de 2016 Flag of Qatar.svg Doha (2) Dura Flag of Serbia.svg Novak Đoković 1−6, 2−6
Guanyador 68. 17 d'abril de 2016 Flag of Monaco.svg Montecarlo (9) Terra batuda Flag of France.svg Gaël Monfils 7−5, 5−7, 6−0
Guanyador 69. 24 d'abril de 2016 Flag of Catalonia.svg Barcelona (9) Terra batuda Flag of Japan.svg Kei Nishikori 6−4, 7−5
Finalista 33. 29 de gener de 2017 Flag of Australia.svg Open d'Austràlia (3) Dura Flag of Switzerland.svg Roger Federer 4−6, 6−3, 1−6, 6−3, 3−6
Finalista 34. 5 de març de 2017 Flag of Mexico.svg Acapulco Dura Flag of the United States.svg Sam Querrey 3−6, 6−7(3)
Finalista 35. 2 d'abril de 2017 Flag of the United States.svg Miami (5) Dura Flag of Switzerland.svg Roger Federer 3−6, 4−6
Guanyador 70. 23 d'abril de 2017 Flag of Monaco.svg Montecarlo (10) Terra batuda Flag of Catalonia.svg Albert Ramos Viñolas 6−1, 6−3
Guanyador 71. 30 d'abril de 2017 Flag of Catalonia.svg Barcelona (10) Terra batuda Flag of Austria.svg Dominic Thiem 6−4, 6−1
Guanyador 72. 14 de maig de 2017 Flag of Spain.svg Madrid (5) Terra batuda Flag of Austria.svg Dominic Thiem 7−6(8), 6−4
Guanyador 73. 11 de juny de 2017 Flag of France.svg Roland Garros (10) Terra batuda Flag of Switzerland.svg Stan Wawrinka 6−3, 6−2, 6−1

Períodes com a número 1[modifica | modifica el codi]

Núm. Precedit per Dates Succeït per Setmanes Acumulat
1. Flag of Switzerland.svg Roger Federer 18/08/2008 − 05/07/2009 Flag of Switzerland.svg Roger Federer 46 46
2. Flag of Switzerland.svg Roger Federer 07/06/2010 − 03/07/2011 Flag of Serbia.svg Novak Đoković 56 102
3. Flag of Serbia.svg Novak Đoković 07/10/2013 − 06/07/2014 Flag of Serbia.svg Novak Đoković 39 141
4. Flag of the United Kingdom.svg Andy Murray 21/08/2017 − present 1 142

Dobles: 15 (11−4)[modifica | modifica el codi]

Llegenda (pre/post 2009)
Grand Slams (0−0)
Jocs Olímpics Or (1)
Tennis Masters Cup /
ATP World Tour Finals (0−0)
ATP Masters Series /
ATP World Tour Masters 1000 (3−0)
ATP International Series Gold /
ATP World Tour 500 Series (1−2)
ATP International Series /
ATP World Tour 250 Series (6−2)
Títols per superfície
Dura (9−1)
Gespa (0−0)
Terra batuda (2−3)
Moqueta (0−0)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents en la final Marcador
Guanyador 1. 21 d'agost de 2003 Flag of Croatia.svg Umag, Croàcia Terra batuda Flag of Catalonia.svg Álex López Morón Flag of Australia.svg Todd Perry
Flag of Japan.svg Thomas Shimada
6−1, 6−3
Guanyador 2. 5 de gener de 2004 Flag of India.svg Chennai, Índia Dura Flag of Catalonia.svg Tommy Robredo Flag of Israel.svg Jonathan Erlich
Flag of Israel.svg Andy Ram
7−6, 4−6, 6−3
Guanyador 3. 3 de gener de 2005 Flag of Qatar.svg Doha, Qatar Dura Flag of Catalonia.svg Albert Costa Flag of the Czech Republic.svg Andrei Pavel
Flag of Russia.svg Mikhaïl Iujni
6−3, 4−6, 6−3
Finalista 1. 24 d'abril de 2005 Flag of Catalonia.svg Barcelona, Catalunya Terra batuda Flag of Spain.svg Feliciano López Flag of India.svg Leander Paes
Sèrbia i Montenegro Nenad Zimonjić
6−3, 6−3
Finalista 2. 8 de gener de 2007 Flag of India.svg Chennai, Índia Dura Flag of the Balearic Islands.svg Tomeu Salvà Flag of Belgium.svg Xavier Malisse
Flag of Belgium.svg Dick Norman
7−6(4), 7−6(4)
Finalista 3. 30 d'abril de 2007 Flag of Catalonia.svg Barcelona (2) Terra batuda Flag of the Balearic Islands.svg Tomeu Salvà Flag of Romania.svg Andrei Pavel
Flag of Germany.svg Alexander Waske
6−3, 7−6(1)
Guanyador 4. 27 d'abril de 2008 Flag of Monaco.svg Montecarlo, Mònaco Terra batuda Flag of Catalonia.svg Tommy Robredo Flag of India.svg Mahesh Bhupathi
Flag of the Bahamas.svg Mark Knowles
6−3, 6−3
Guanyador 5. 9 de gener de 2009 Flag of Qatar.svg Doha (2) Dura Flag of Catalonia.svg Marc López Flag of Canada.svg Daniel Nestor
Flag of Serbia.svg Nenad Zimonjić
4−6, 6−4, [10−8]
Guanyador 6. 20 de març de 2010 Flag of the United States.svg Indian Wells, Estats Units Dura Flag of Catalonia.svg Marc López Flag of Canada.svg Daniel Nestor
Flag of Serbia.svg Nenad Zimonjić
7−6(8), 6−3
Guanyador 7. 7 de gener de 2011 Flag of Qatar.svg Doha (3) Dura Flag of Catalonia.svg Marc López Flag of Italy.svg Daniele Bracciali
Flag of Italy.svg Andreas Seppi
6−3, 7−6(4)
Guanyador 8. 19 de març de 2012 Flag of the United States.svg Indian Wells (2) Dura Flag of Catalonia.svg Marc López Flag of the United States.svg John Isner
Flag of the United States.svg Sam Querrey
6−2, 7−6(3)
Finalista 4. 10 de febrer de 2013 Flag of Chile.svg Viña del Mar, Xile Terra batuda Flag of Argentina.svg Juan Mónaco Flag of Italy.svg Paolo Lorenzi
Flag of Italy.svg Potito Starace
2−6, 4−6
Guanyador 9. 10 de gener de 2015 Flag of Qatar.svg Doha (4) Dura Flag of Argentina.svg Juan Mónaco Flag of Austria.svg Julian Knowle
Flag of Austria.svg Philipp Oswald
6−3, 6−4
Guanyador 10. 12 d'agost de 2016 Flag of Brazil.svg Jocs Olímpics, Rio de Janeiro, Brasil Dura Flag of Catalonia.svg Marc López Flag of Romania.svg Florin Mergea
Flag of Romania.svg Horia Tecău
6−2, 3−6, 6−4
Guanyador 11. 9 d'octubre de 2016 Flag of the People's Republic of China.svg Pequín, Xina Dura Flag of Spain.svg Pablo Carreño Busta Flag of the United States.svg Jack Sock
Flag of Australia.svg Bernard Tomic
6−7(6), 6−2, [10−8]

Equips: 3 (3−0)[modifica | modifica el codi]

Resultat Núm. Data Torneig Superfície Equip Oponents Marcador
Guanyador 1. 3–5 de desembre de 2004 Copa Davis, Sevilla, Espanya Terra batuda (i) Flag of Spain.svg Carles Moyà
Flag of Spain.svg Juan Carlos Ferrero
Flag of Spain.svg Tommy Robredo
Flag of the United States.svg Mardy Fish
Flag of the United States.svg Andy Roddick
Flag of the United States.svg Bob Bryan
Flag of the United States.svg Mike Bryan
3−2
Guanyador 2. 4–6 de desembre de 2009 Copa Davis, Barcelona, Espanya Terra batuda (i) Flag of Spain.svg David Ferrer
Flag of Spain.svg Feliciano López
Flag of Spain.svg Fernando Verdasco
Flag of the Czech Republic.svg Tomáš Berdych
Flag of the Czech Republic.svg Lukas Dlouhy
Flag of the Czech Republic.svg Jan Hajek
Flag of the Czech Republic.svg Radek Štěpánek
5−0
Guanyador 3. 2–4 de desembre de 2011 Copa Davis, Sevilla, Espanya Terra batuda (i) Flag of Spain.svg David Ferrer
Flag of Spain.svg Feliciano López
Flag of Spain.svg Fernando Verdasco
Flag of Argentina.svg Juan Martín Del Potro
Flag of Argentina.svg Juan Mónaco
Flag of Argentina.svg David Nalbandian
Flag of Argentina.svg Eduardo Schwank
3−1

Copa Davis[modifica | modifica el codi]

Nadal va entrar a l'equip espanyol de Copa Davis l'any 2004, i des de llavors ha disputat totes les edicions excepte els anys 2007, 2010 i 2012. És un dels principals artífex del fet que Espanya hagi guanyat la majoria de les seves Copes Davis, deixant a banda el títol aconseguit l'any 2000, Nadal va participar activament en els títols aconseguits en les edicions de 2004, 2008, 2009 i 2011. En categoria individual, només va perdre el primer partit contra Jiří Novák i fins a l'actualitat ha encadenat 21 victòries consecutives. Inicialment també va disputar partits de dobles però com que els resultats no foren del tot positius (2 victòries i 4 derrotes), en les següents edicions es va centrar en els partits individuals. En l'edició de 2008 no va poder disputar la final a causa d'una lesió al genoll. Degut als seus problemes de lesions i amb la intenció de no forçar el seu físic, les seves participacions en l'equip de Copa Davis van ser molt esporàdiques.

Individual (23)[modifica | modifica el codi]

Núm. Edició Ronda Data País Superfície Oponent V / D Resultat
1. 2004 1R 6−8 de febrer de 2004 República Txeca República Txeca Dura (i) Jiří Novák Derrota 7−6(3), 6−3, 7−6(2)
2. Radek Štěpánek Victòria 7−6(2), 7−6(4), 6−3
3. SF 24−26 de setembre de 2004 França França Terra batuda Arnaud Clément Victòria 6−4, 6−1, 6−2
4. F 3−5 de desembre de 2004 Estats Units Estats Units Terra batuda Andy Roddick Victòria 6−7(8), 6−2, 7−6(6), 6−2
5. 2005 Play-off GM 23−25 de setembre de 2005 Itàlia Itàlia Terra batuda Daniele Bracciali Victòria 6−3, 6−2, 6−1
6. Andreas Seppi Victòria 6−1, 6−2, 5−7, 6−4
7. 2006 Play-off GM 22−24 de setembre de 2006 Itàlia Itàlia Terra batuda Andreas Seppi Victòria 6−0, 6−4, 6−3
8. Filippo Volandri Victòria 6−3, 7−5, 6−3, 6−3
9. 2008 QF 11−13 d'abril de 2008 Alemanya Alemanya Dura (i) Nicolas Kiefer Victòria 7−6(5), 6−0, 6−3
10. SF 19−21 de setembre de 2008 Estats Units Estats Units Terra batuda Sam Querrey Victòria 6−7(5), 6−4, 6−3, 6−4
11. Andy Roddick Victòria 6−4, 6−0, 6−4
12. 2009 1R 7−8 de març de 2009 Sèrbia Sèrbia Terra batuda Janko Tipsarević Victòria 6−1, 6−0, 6−2
13. Novak Đoković Victòria 6−4, 6−4, 6−1
14. F 4−6 de desembre de 2009 República Txeca República Txeca Terra batuda (i) Tomáš Berdych Victòria 7−5, 6−0, 6−2
15. Jan Hájek Victòria 6−3, 6−4
16. 2011 1R 4−6 de març de 2011 Bèlgica Bèlgica Dura (i) Ruben Bemelmans Victòria 6−2, 6−4, 6−2
17. Olivier Rochus Victòria 6−4, 6−2
18. SF 16−18 de setembre de 2011 França França Terra batuda Richard Gasquet Victòria 6−3, 6−0, 6−1
19. Jo-Wilfried Tsonga Victòria 6−0, 6−2, 6−4
20. F 2−4 de desembre de 2011 Argentina Argentina Terra batuda (i) Juan Mónaco Victòria 6−1, 6−1, 6−2
21. Juan Martín del Potro Victòria 1−6, 6−4, 6−1, 7−6(0)
22. 2013 Play-off GM 12−13 de setembre de 2013 Flag of Ukraine.svg Ucraïna Terra batuda (i) Serhí Stakhovski Victòria 6−0, 6−0, 6−4
23. 2015 Play-off descens Grup I 18−20 de setembre de 2015 Dinamarca Dinamarca Dura (i) Mikael Torpegaard Victòria 6−4, 6−3, 6−2

Dobles (9)[modifica | modifica el codi]

Núm. Edició Ronda Data País Superfície Parella Oponent V / D Resultat
1. 2004 1R 6−8 de febrer de 2004 República Txeca República Txeca Dura (i) Tommy Robredo Jiří Novák
Radek Štěpánek
Derrota 6−4, 7−6(6), 6−3
2. QF 8−11 d'abril de 2004 Països Baixos Països Baixos Terra batuda Tommy Robredo John Van Lottum
Martin Verkerk
Derrota 3−6, 2−6, 6−3, 6−3, 6−2
3. SF 24−26 de setembre de 2004 França França Terra batuda Tommy Robredo Arnaud Clément
Michaël Llodra
Victòria 7−6(4), 4−6, 6−2, 2−6, 6−3
4. 2005 1R 4−6 de març de 2005 Eslovàquia Eslovàquia Terra batuda Albert Costa Karol Beck
Michal Mertiňák
Derrota 7−6(3), 6−4, 7−6(8)
5. Play-off GM 23−25 de setembre de 2005 Itàlia Itàlia Terra batuda Feliciano López Daniele Bracciali
Giorgio Galimberti
Derrota 4−6, 6−4, 6−3, 4−6, 9−7
6. 2006 Play-off GM 22−24 de setembre de 2006 Itàlia Itàlia Terra batuda Fernando Verdasco Daniele Bracciali
Giorgio Galimberti
Victòria 6−2, 3−6, 6−3, 7−6(4)
7. 2013 Play-off GM 12−13 de setembre de 2013 Flag of Ukraine.svg Ucraïna Terra batuda (i) Marc López Denís Moltxànov
Serhí Stakhovski
Victòria 6−2, 6−7(6), 6−3, 6−4
8. 2015 Play-off descens Grup I 18−20 de setembre de 2015 Dinamarca Dinamarca Dura (i) Fernando Verdasco Thomas Kromann
Frederik Nielsen
Victòria 6−4, 3−6, 7−6(4), 6−4
9. 2016 Play-off GM 16−18 de setembre de 2016 Índia Índia Dura (i) Marc López Saketh Mynemi
Leander Paes
Victòria 4−6, 7−6(2), 6−4, 6−4

Rivalitats[modifica | modifica el codi]

Nadal−Federer[modifica | modifica el codi]

Durant la segona meitat de la dècada del 2000, Roger Federer i Nadal van mantenir un domini aclaparador del circuit de tennis professional masculí, ja que durant aquests anys van ocupar les dues primeres posicions del rànquing. Aquesta hegemonia es va trencar amb la irrupció de Novak Đoković al número 1 l'any 2011, i també amb Andy Murray puntualment. Aquest fet va produir que durant molts anys mantinguessin una gran rivalitat. Nadal, cinc anys més jove que Federer, va ascendir al número 2 del rànquing l'any 2005 i es va mantenir en aquesta posició fins que el va superar el 2008. Malgrat que Federer va ocupar durant molt més temps el lloc més alt del rànquing, Nadal domina amb clarament els enfrontaments directes.

Deixant a banda el primer enfrontament que es va produir a segona ronda del Masters de Miami l'any 2004, quan Nadal feia poc que havia entrat al circuit i Federer estrenava regnat al número 1 del rànquing, i l'ATP World Tour Finals on poden coincidir en la fase inicial, la resta d'enfrontaments s'han produït sempre en semifinals o finals dels torneigs.

Avui dia, s'han enfrontat un total de 37 ocasions amb 23 victòries de Nadal i 14 de Federer. La majoria d'aquests partits són sobre terra batuda, superfície on Nadal és clarament superior, ja que es considera un dels millors de la història mentre que pel suís és la pitjor, el registre és de 13-2, i a més, ha guanyat tots els partits a cinc sets. Sobre gespa, la superfície preferida de Federer, el suís guanya per 2-1, tots tres partits en la final de Wimbledon. Sobre pista dura, el resultat és també molt igualat amb 9−10, però amb el detall que el suís domina en pista interior. En aquesta superfície destaca el fet que Federer el va superar en els quatre primers enfrontaments de Copa Masters i, curiosament, mai han coincidit en el US Open malgrat que ambdós l'han guanyat. Pel que fa exclusivament a les finals Nadal també domina per 14–6 victòries.

Ambdós tennistes posseeixen rècords de victòries consecutives sobre una mateixa superfície, Federer sobre gespa (65) i pista dura (56) mentre que Nadal sobre terra batuda (81), però entre ells no es van trencar aquestes marques.

Núm. Any Torneig Categoria Superfície Ronda Guanyador Resultat Durada Nadal Federer
1. 2004 Miami MS/1000 Dura 2R Nadal 6−3, 6−3 1:10 1 0
2. 2005 Miami MS/1000 Dura F Federer 2−6, 6−7(4), 7−6(5), 6−3, 6−1 3:43 1 1
3. 2005 Roland Garros GS Terra batuda SF Nadal 6−3, 4−6, 6−4, 6−3 2:47 2 1
4. 2006 Dubai Gold/500 Dura F Nadal 2−6, 6−4, 6−4 1:53 3 1
5. 2006 Montecarlo MS/1000 Terra batuda F Nadal 6−2, 6−7(2), 6−3, 7−6(5) 3:50 4 1
6. 2006 Roma MS/1000 Terra batuda F Nadal 6−7(0), 7−6(5), 6−4, 2−6, 7−6(5) 5:05 5 1
7. 2006 Roland Garros GS Terra batuda F Nadal 1−6, 6−1, 6−4, 7−6(4) 3:02 6 1
8. 2006 Wimbledon GS Gespa F Federer 6−0, 7−6(5), 6−7(2), 6−3 2:58 6 2
9. 2006 Xangai CM Dura (i) SF Federer 6−4, 7−5 1:53 6 3
10. 2007 Montecarlo MS/1000 Terra batuda F Nadal 6−4, 6−4 1:35 7 3
11. 2007 Hamburg MS/1000 Terra batuda F Federer 2−6, 6−2, 6−0 1:55 7 4
12. 2007 Roland Garros GS Terra batuda F Nadal 6−3, 4−6, 6−3, 6−4 3:10 8 4
13. 2007 Wimbledon GS Gespa F Federer 7−6(7), 4−6, 7−6(3), 2−6, 6−2 3:45 8 5
14. 2007 Xangai CM Dura (i) SF Federer 6−4, 6−1 0:59 8 6
15. 2008 Montecarlo MS/1000 Terra batuda F Nadal 7−5, 7−5 1:43 9 6
16. 2008 Hamburg MS/1000 Terra batuda F Nadal 7−5, 6−7(3), 6−3 2:52 10 6
17. 2008 Roland Garros GS Terra batuda F Nadal 6−1, 6−3, 6−0 1:48 11 6
18. 2008 Wimbledon GS Gespa F Nadal 6−4, 6−4, 6−7(5), 6−7(8), 9−7 4:48 12 6
19. 2009 Open d'Austràlia GS Dura F Nadal 7−5, 3−6, 7−6(3), 3−6, 6−2 4:23 13 6
20. 2009 Madrid MS/1000 Terra batuda F Federer 6−4, 6−4 1:26 13 7
21. 2010 Madrid MS/1000 Terra batuda F Nadal 6−4, 7−6(5) 2:10 14 7
22. 2010 Londres CM Dura (i) F Federer 6−3, 3−6, 6−1 1:37 14 8
23. 2011 Miami MS/1000 Dura SF Nadal 6−3, 6−2 1:18 15 8
24. 2011 Madrid MS/1000 Terra batuda SF Nadal 5−7, 6−1, 6−3 2:36 16 8
25. 2011 Roland Garros GS Terra batuda F Nadal 7−5, 6−7(3), 7−5, 6−1 3:40 17 8
26. 2011 Londres CM Dura (i) RR Federer 6−3, 6−0 1:00 17 9
27. 2012 Open d'Austràlia GS Dura SF Nadal 6−7(5), 6−2, 7−6(5), 6−4 3:42 18 9
28. 2012 Indian Wells MS/1000 Dura SF Federer 6−3, 6−4 1:32 18 10
29. 2013 Indian Wells MS/1000 Dura QF Nadal 6−4, 6−2 1:24 19 10
30. 2013 Roma MS/1000 Terra batuda F Nadal 6−1, 6−3 1:08 20 10
31. 2013 Cincinnati MS/1000 Dura QF Nadal 5−7, 6−4, 6−3 2:14 21 10
32. 2013 Londres CM Dura (i) SF Nadal 7−5, 6−3 1:20 22 10
33. 2014 Open d'Austràlia GS Dura SF Nadal 7−6(4), 6−3, 6−3 2:24 23 10
34. 2015 Basilea Gold/500 Dura (i) F Federer 6−3, 5−7, 6−3 2:03 23 11
35. 2017 Open d'Austràlia GS Dura F Federer 6−4, 3−6, 6−1, 3−6, 6−3 3:37 23 12
36. 2017 Indian Wells MS/1000 Dura 4R Federer 6−2, 6−3 1:08 23 13
37. 2017 Miami MS/1000 Dura F Federer 6−3, 6−4 1:34 23 14

Nadal−Đoković[modifica | modifica el codi]

Els enfrontaments entre Nadal i Novak Đoković han generat una rivalitat emergent, que va començar a finals de la dècada del 2000 però que va fer-se evident a partir de la dècada del 2010, moment en què Đoković va fer el pas endavant definitiu per igualar el seu nivell tennístic amb Nadal i Federer, que dominaven el circuit individual masculí de forma hegemònica, i va accedir al número 1 del rànquing. A partir de la seva irrupció, alguns mitjans de comunicació esportius van titular aquesta rivalitat entre els tres tennistes com "The Trivalry" ("La Trivalitat"). Đoković és l'únic tennista que ha guanyat a Nadal en set partits consecutius i en dos partits consecutius sobre terra batuda. Ells van disputar el partit a tres sets més llarg de la història superant les quatre hores (4:03) a les semifinals del Masters de Madrid 2009. Nadal va dominar inicialment els enfrontaments entre ells, però a partir de la gran temporada 2011 que va realitzar el serbi, aquest va remuntar fins a gairebé igualar la rivalitat, aconseguint més importància que la rivalitat entre Federer i Nadal. Són l'única parella masculina que s'han enfrontat en les quatre finals de Grand Slam, i a més, de forma consecutiva.

El primer enfrontament es va produir als quarts de final del Roland Garros 2006 amb victòria del manacorí. L'any següent van disputar la primera final en el Masters d'Indian Wells 2007 amb el mateix resultat. En el tercer enfrontament, el Masters de Miami 2007, Đoković es va imposar per primera vegada quan van coincidir a quarts de final.

Avui dia s'han enfrontat un total de 50 ocasions amb només dues victòries per sobre Đoković (26−24). L'espanyol continua superant al serbi en finals de Grand Slam i partits a cinc sets, però Đoković el va superar en set enfrontaments consecutius durant el 2011 que van igualar el nivell. Sobre terra batuda, Nadal domina clarament la rivalitat per 15-7, Đoković ho fa sobre pista dura per 18-7, mentre que sobre gespa està molt igualat amb 2-1 per Nadal.

Núm. Any Torneig Categoria Superfície Ronda Guanyador Resultat Durada Nadal Đoković
1. 2006 Roland Garros GS Terra batuda QF Nadal 6−4, 6−4, retirada 1:54 1 0
2. 2007 Indian Wells MS/1000 Dura F Nadal 6−2, 7−5 1:34 2 0
3. 2007 Miami MS/1000 Dura QF Đoković 6−3, 6−4 1:37 2 1
4. 2007 Roma MS/1000 Terra batuda QF Nadal 6−2, 6−3 1:41 3 1
5. 2007 Roland Garros GS Terra batuda SF Nadal 7−5, 6−4, 6−2 2:28 4 1
6. 2007 Wimbledon GS Gespa SF Nadal 3−6, 6−1, 4−1, retirada 1:41 5 1
7. 2007 Canadà MS/1000 Dura SF Đoković 7−5, 6−3 1:51 5 2
8. 2007 Xangai CM Dura (i) RR Nadal 6−4, 6−4 1:44 6 2
9. 2008 Indian Wells MS/1000 Dura SF Đoković 6−3, 6−2 1:28 6 3
10. 2008 Hamburg MS/1000 Terra batuda SF Nadal 7−5, 2−6, 6−2 3:03 7 3
11. 2008 Roland Garros GS Terra batuda SF Nadal 6−4, 6−2, 7−6(3) 2:49 8 3
12. 2008 Queen's Gold/500 Gespa F Nadal 7−6(6), 7−5 2:16 9 3
13. 2008 Cincinnati MS/1000 Dura SF Đoković 6−1, 7−5 1:26 9 4
14. 2008 Jocs Olímpics, Pequín JO Dura SF Nadal 6−4, 1−6, 6−4 2:10 10 4
15. 2009 Copa Davis CD Terra batuda 1R Nadal 6−4, 6−4, 6−1 2:28 11 4
16. 2009 Montecarlo MS/1000 Terra batuda F Nadal 6−3, 2−6, 6−1 2:43 12 4
17. 2009 Roma MS/1000 Terra batuda F Nadal 7−6(2), 6−2 2:03 13 4
18. 2009 Madrid MS/1000 Terra batuda SF Nadal 3−6, 7−6(5), 7−6(9) 4:03 14 4
19. 2009 Cincinnati MS/1000 Dura SF Đoković 6−1, 6−4 1:32 14 5
20. 2009 París MS/1000 Dura (i) SF Đoković 6−2, 6−3 1:17 14 6
21. 2009 Londres CM Dura (i) RR Đoković 7−6(5), 6−3 1:58 14 7
22. 2010 US Open GS Dura F Nadal 6−4, 5−7, 6−4, 6−2 3:43 15 7
23. 2010 Londres CM Dura (i) RR Nadal 7−5, 6−2 1:52 16 7
24. 2011 Indian Wells MS/1000 Dura F Đoković 4−6, 6−3, 6−2 2:25 16 8
25. 2011 Miami MS/1000 Dura F Đoković 4−6, 6−3, 7−6(4) 3:21 16 9
26. 2011 Madrid MS/1000 Terra batuda F Đoković 7−5, 6−4 2:17 16 10
27. 2011 Roma MS/1000 Terra batuda F Đoković 6−4, 6−4 2:12 16 11
28. 2011 Wimbledon GS Gespa F Đoković 6−4, 6−1, 1−6, 6−3 2:28 16 12
29. 2011 US Open GS Dura F Đoković 6−2, 6−4, 6−7(3), 6−1 4:10 16 13
30. 2012 Open d'Austràlia GS Dura F Đoković 5−7, 6−4, 6−2, 6−7(5), 7−5 5:53 16 14
31. 2012 Montecarlo MS/1000 Terra batuda F Nadal 6−3, 6−1 1:18 17 14
32. 2012 Roma MS/1000 Terra batuda F Nadal 7−5, 6−3 2:20 18 14
33. 2012 Roland Garros GS Terra batuda F Nadal 6−4, 6−3, 2−6, 7−5 3:55 19 14
34. 2013 Montecarlo MS/1000 Terra batuda F Đoković 6−2, 7−6(1) 1:52 19 15
35. 2013 Roland Garros GS Terra batuda SF Nadal 6−4, 3−6, 6−1, 6−7(3), 9−7 4:37 20 15
36. 2013 Canadà MS/1000 Dura SF Nadal 6−4, 3−6, 7−6(2) 2:28 21 15
37. 2013 US Open GS Dura F Nadal 6−2, 3−6, 6−4, 6−1 3:21 22 15
38. 2013 Pequín Gold/500 Dura F Đoković 6−3, 6−4 1:27 22 16
39. 2013 Londres CM Dura (i) F Đoković 6−3, 6−4 1:36 22 17
40. 2014 Miami MS/1000 Dura F Đoković 6−3, 6−3 1:23 22 18
41. 2014 Roma MS/1000 Terra batuda F Đoković 4−6, 6−3, 6−3 2:19 22 19
42. 2014 Roland Garros GS Terra batuda F Nadal 3−6, 7−5, 6−2, 6−4 3:31 23 19
43. 2015 Montecarlo MS/1000 Terra batuda SF Đoković 6−3, 6−3 1:37 23 20
44. 2015 Roland Garros GS Terra batuda QF Đoković 7−5, 6−3, 6−1 2:27 23 21
45. 2015 Pequín Gold/500 Dura F Đoković 6−2, 6−2 1:30 23 22
46. 2015 Londres CM Dura SF Đoković 6−3, 6−3 1:19 23 23
47. 2016 Doha 250 Dura F Đoković 6−1, 6−2 1:13 23 24
48. 2016 Indian Wells MS/1000 Dura SF Đoković 7−6(5), 6−2 1:58 23 25
49. 2016 Roma MS/1000 Terra batuda QF Đoković 7−5, 7−6(4) 2:25 23 26
50. 2017 Madrid MS/1000 Terra batuda SF Nadal 6−2, 6−4 1:39 24 26

Nadal−Murray[modifica | modifica el codi]

Rafael Nadal i Andy Murray s'han enfrontat un total de 24 ocasions de les quals Nadal n'ha guanyat 17 per 7, més una renúncia de Nadal. El tennista mallorquí domina els enfrontaments en totes les superfícies malgrat que només és especialista sobre terra batuda. En pista dura lidera per 7−5, sobre terra batuda 7−2, i sobre gespa 3−0. En Grand Slams s'han enfrontat en set ocasions amb cinc victòries per Nadal, però per altra banda, el britànic supera a Nadal en les finals per 3−1. Paradoxalment, el seu primer enfrontament és el més llarg que han disputat, i fou en quarta ronda.

Núm. Any Torneig Categoria Superfície Ronda Guanyador Resultat Durada Nadal Murray
1. 2007 Open d'Austràlia GS Dura 4R Nadal 6−7(3), 6−4, 4−6, 6−3, 6−1 3:51 1 0
2. 2007 Madrid MS/1000 Dura (i) 3R Nadal 7−6(5), 6−4 2:17 2 0
3. 2008 Hamburg MS/1000 Terra batuda 3R Nadal 6−3, 6−2 1:18 3 0
4. 2008 Wimbledon GS Gespa QF Nadal 6−3, 6−2, 6−4 1:55 4 0
5. 2008 Mont-real/Toronto MS/1000 Dura SF Nadal 7−6(2), 6−2 2:02 5 0
6. 2008 US Open GS Dura SF Murray 6−2, 7−6(5), 4−6, 6−4 3:31 5 1
7. 2009 Rotterdam 500 Dura (i) F Murray 6−3, 4−6, 6−0 1:51 5 2
8. 2009 Indian Wells MS/1000 Dura F Nadal 6−1, 6−2 1:21 6 2
9. 2009 Montecarlo MS/1000 Terra batuda SF Nadal 6−2, 7−6(4) 2:09 7 2
10. 2010 Open d'Austràlia GS Dura QF Murray 6−3, 7−6(2), 3−0, ret. 2:30 7 3
11. 2010 Wimbledon GS Gespa SF Nadal 6−4, 7−6(6), 6−4 2:22 8 3
12. 2010 Mont-real/Toronto MS/1000 Dura SF Murray 6−3, 6−4 1:44 8 4
13. 2010 Londres CM Dura (i) SF Nadal 7−6(5), 3−6, 7−6(6) 3:12 9 4
14. 2011 Montecarlo MS/1000 Terra batuda SF Nadal 6−4, 2−6, 6−1 2:59 10 4
15. 2011 Roland Garros GS Terra batuda SF Nadal 6−4, 7−5, 6−4 3:17 11 4
16. 2011 Wimbledon GS Gespa SF Nadal 5−7, 6−2, 6−2, 6−4 2:59 12 4
17. 2011 US Open GS Dura SF Nadal 6−4, 6−2, 3−6, 6−2 3:24 13 4
18. 2011 Tòquio 500 Dura F Murray 3−6, 6−2, 6−0 2:16 13 5
2012 Miami MS/1000 Dura SF Murray Renúncia 13 5
19. 2014 Roma MS/1000 Terra batuda QF Nadal 1−6, 6−3, 7−5 2:40 14 5
20. 2014 Roland Garros GS Terra batuda SF Nadal 6−3, 6−2, 6−1 1:40 15 5
21. 2015 Madrid MS/1000 Terra batuda F Murray 6−3, 6−2 1:29 15 6
22. 2015 Londres CM Dura (i) RR Nadal 6−4, 6−1 1:32 16 6
23. 2016 Montecarlo MS/1000 Terra batuda SF Nadal 2−6, 6−4, 6−2 2:43 17 6
24. 2016 Madrid MS/1000 Terra batuda SF Murray 7−5, 6−4 2:11 17 7

Trajectòria a Grand Slams i ATP Masters Series[modifica | modifica el codi]

Individual[modifica | modifica el codi]

Torneig 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 Títols V − D
Grand Slams
Open d'Austràlia A A 3R 4R A QF SF G QF QF F A F QF 1R F 1 / 12 51 − 11
Roland Garros A A A G G G G 4R G G G G G QF 3R G 10 / 13 79 − 3
Wimbledon A 3R A 2R F F G A G F 2R 1R 4R 2R A 4R 2 / 12 43 − 10
US Open A 2R 2R 3R QF 4R SF SF G F A G A 3R 4R 2 / 12 46 − 10
Victòries−Derrotes 0−0 3−2 3−2 13−3 17−2 20−3 24−2 15−2 25−1 23−3 14−2 14−1 16−2 11−4 5−2 16-2 15 / 49 219−33
Altres
ATP World Tour Finals A A A A SF SF A RR F RR A F A SF A 0 / 7 16 − 12
Jocs Olímpics NC A No celebrat G No celebrat A No celebrat 4t NC 1 / 2 10 – 2
ATP Masters Series
Indian Wells A A 3R A SF G SF G SF F SF G 3R QF SF 3R 3 / 13 50 – 10
Miami A A 4R F 2R QF F QF SF F SF A F 3R 2R F 0 / 13 40 – 12
Montecarlo A 3R A G G G G G G G G F QF SF G G 10 / 14 63 – 4
Hamburg A 3R A A A F G Madrid (terra batuda) 5 / 12 45 – 7
Madrid (terra batuda) Masters d'Hamburg F G F 3R G G F SF G
Roma A A A G G G 2R G G F G G F QF QF QF 7 / 13 51 – 6
Toronto/Mont-real A A 1R G 3R SF G QF SF 2R A G A QF A 3 / 10 28 – 7
Cincinnati A A 1R 1R QF 1R SF SF QF QF A G A 3R 3R 1 / 11 20 – 10
Madrid (dura) A 1R 2R G QF QF SF Xangai 1 / 13 25 – 12
Xangai Madrid (dura) F 3R 3R A SF 2R SF 2R
París A A A A A F QF SF A A A SF A QF A 0 / 5 14 – 5
Estadístiques
Torneigs jugats 1 11 18 21 16 20 19 17 17 17 11 17 15 23 16 239
Finals disputades 0 0 2 12 6 9 10 8 9 10 5 14 7 6 3 101
Títols 0 0 1 11 5 6 8 5 7 3 4 10 4 3 2 69
Estadístiques per superfície
Pista dura V−D 0−0 1−2 14−10 28−6 23−8 31−12 46−10 42−12 40−9 33−11 17−3 36−4 20−6 30−12 18-10 16 / 133 400 − 122
Terra batuda V−D 1−1 11−6 14−3 50−2 26−0 31−1 24−1 24−2 22−0 28−2 23−1 39−2 25−3 26−6 21-4 52 / 88 380 − 34
Gespa V−D 0−0 2−1 0−0 1−2 8−2 8−2 12−0 0−0 9−1 8−2 2−2 0−1 3−2 5−2 0-0 4 / 21 58 − 17
Moqueta V−D 0−0 0−2 2−4 0−0 0−0 0−0 0−0 Superfície eliminada 0 / 5 2 − 6
Total V−D 1−1 14−11 30−17 79−10 59−12 70−15 82−11 66−14 71−10 69−15 42−6 75−7 48−11 61−20 39-14 72 / 248 840 − 179
Rànquing a final d'any 200 49 51 2 2 2 1 2 1 2 4 1 3 5 9
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Guardons[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "Rafael Nadal". Atpworldtour.com. Consultat 10 juny 2013. (en anglès)
  2. (castellà) Rafael Nadal, Premio Príncipe de Asturias de los Deportes
  3. Guardó que atorga el diari Marca als millors professionals de la història de l'esport
  4. 4,0 4,1 Rajaraman, Aarthi. «At Home with Humble yet Ambitious Nadal» (en anglès). Inside Tennis, 01-06-2008. [Consulta: 14 desembre 2011].
  5. «Novia de Rafa Nadal». El Periódico, 2013 [Consulta: 11 gener 2016].
  6. «Soccer-Rafa Nadal becomes shareholder at troubled Real Mallorca» (en anglès). Reuters, 09-07-2010. [Consulta: 10 març 2012].
  7. Hunter, Graham. «Rafa to the rescue» (en anglès). ESPN, 09-09-2010. [Consulta: 10 març 2012].
  8. Article al web 20minutos.es, 7 d'agost de 2008
  9. Tandon, Kamakshi. «More to Rafa than meets the eye» (en anglès). ESPN, 26-08-2011. [Consulta: 24 desembre 2011].
  10. 10,0 10,1 10,2 Kervin, Alison. «The Big Interview: Rafael Nadal» (en anglès). The Sunday Times, 23-04-2006. [Consulta: 14 desembre 2011].
  11. Historial complet dels torneigs disputats per Nadal com a júnior
  12. Clarey, Christopher. «Rafael Nadal, Barely 19, He's Got Game, Looks and Remarkably Good Manners» (en anglès). The New York Times, 06-06-2005. [Consulta: 30 desembre 2011].
  13. Linden, Julian. «Foot injury delays Rafael Nadal's comeback» (en anglès), 05-01-2006. [Consulta: 30 desembre 2011].
  14. Garber, Greg. «With Vilas in stands, Nadal makes history» (en anglès). ESPN, 31-05-2006. [Consulta: 7 gener 2012].
  15. Battle Of Surfaces (anglès) [Consulta: 19/01/2012]
  16. Ubha, Ravi. «Nadal enters Wimbledon final with clear mental edge» (en anglès). ESPN, 18-06-2008. [Consulta: 24 gener 2012].
  17. Alleyne, Richard. «Wimbledon 2008: John McEnroe hails Rafael Nadal victory as greatest final ever» (en anglès). The Telegraph, 07-07-2008. [Consulta: 24 gener 2012].
  18. Wertheim, Jon. «Without a doubt, it's the greatest» (en anglès). Sports Illustrated, 09-07-2008. [Consulta: 24 gener 2012].
  19. Magowan, Alistair. «Roger v Rafa - the best final ever?» (en anglès). BBC, 07-07-2008. [Consulta: 24 gener 2012].
  20. Jenkins, Bruce. «[http://www.sfgate.com/cgi-bin/article.cgi?f=/c/a/2008/07/06/SPP711KSLR.DTL WIMBLEDON GREATEST MATCH EVER]» (en anglès). San Francisco Chronicle, 07-07-2008. [Consulta: 24 gener 2012].
  21. Larson, Bob. «Nadal Clinches Year-End No. 1 For First Time» (en anglès). tennisnews.com. [Consulta: 24 gener 2012].
  22. «Rafael Nadal» (en anglès). Fundación Príncipe de Asturias. [Consulta: 24 gener 2012].
  23. «Nadal presented with 2008 ATP Player of the Year Award» (en anglès). ATP, 18-04-2009. [Consulta: 26 gener 2012].
  24. «Rafael Nadal has problems in both knees, will try to rehab in time for Wimbledon – ESPN» (en anglès). ESPN, 09-06-2009. [Consulta: 26 gener 2012].
  25. Buddell, James. «Unstoppable Nadal captures sixth straight title» (en anglès). monte-carlorolexmasters.com, 18-04-2010. [Consulta: 31 gener 2012].
  26. «Nadal fined for receiving coaching» (en anglès). ESPN, 28-06-2010. [Consulta: 1 febrer 2012].
  27. «Nadal, Djokovic flop on doubles debut» (en anglès). CNN, 10-08-2010. [Consulta: 1 febrer 2012].
  28. Lin, Thomas. «Nadal Completes Career Grand Slam» (en anglès). The New York Times, 13-09-2010. [Consulta: 1 febrer 2012].
  29. «Winners Archive > Rafael Nadal» (en anglès). laureus.com. [Consulta: 16 febrer 2012].
  30. «Nadal named Laureus World Sportsman of the year» (en anglès). ATP, 07-02-2011. [Consulta: 16 febrer 2012].
  31. Roura, C. «Óscar para Rafa Nadal en los Laureus 2010» (en castella). Mundo Deportivo, 08-02-2011. [Consulta: 16 febrer 2012].
  32. «Rafel Nadal pateix una rampa durant una roda de premsa». IB3, 05-09-2011. [Consulta: 16 febrer 2012].
  33. «Nadal threatens to boycott blue clay after shock Madrid defeat» (en anglès). CNN, 11-05-2012. [Consulta: 23 novembre 2012].
  34. Henson, Mike. «Rafael Nadal beats Novak Djokovic to win seventh French Open» (en anglès). BBC, 11-06-2012. [Consulta: 23 novembre 2012].
  35. «Cómo seguirá jugando Rafael Nadal con un principio de apendicitis» (en castellà). BBC, 08-10-2014. [Consulta: 17 gener 2015].
  36. Oddo, Chris. «Nadal Falls Outside Top 5 for First Time in a Decade» (en anglès). TennisNow.com, 11-05-2015. [Consulta: 25 juliol 2016].
  37. Newbery, Piers. «Novak Djokovic beats Rafael Nadal in French Open quarter-finals» (en anglès). BBC, 03-06-2015. [Consulta: 25 juliol 2016].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Rafel Nadal guanya el seu primer torneig sobre herba, una setmana abans de Wimbledon.