Terêna
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 16.000 (2006 ) |
| Autòcton de | Terênes, Mato Grosso do Sul, Mato Grosso i São Paulo |
| Estat | Brasil |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües arawak llengües arawak Paraná-Mamoré | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
| Codis | |
| ISO 639-2 | ter |
| ISO 639-3 | ter |
| Glottolog | tere1280 |
| Ethnologue | ter |
| UNESCO | 1959 |
| IETF | ter |
| Endangered languages | 2154 |
El terêna o etelena és una llengua indígena del subgrup meridional de la família lingüística arawak parlada per unes 16 mil persones en l'estat brasiler de Mato Grosso do Sul.[1] Molts terênes tenen una baixa competència en portuguès. El 20% està alfabetitzat en la seva llengua i el 80% en portuguès.
Gramàtica
[modifica]El terêna té una sintaxi activa-estativa.[2] Hi ha una diccionari i una gramàtica compilada del terênes, usades per a alfabetitzar als terênes,[3] Molts terênaparlants tenen poca fluència en portuguès la qual cosa ha afavorit el manteniment de la llengua indígena.
El terêna es va originar al nord-oest del Chaco.[4] Com a resultat, es poden trobar en el terêna molts préstecs del guaicuruà del nord.[5] També hi ha molts préstecs del tupí-guaraní en el terêna i en altres llengües arawak del sud.[6]
Dialectes
[modifica]Existeixen quatre varietats principals de terêna-chané:.[7]
- El kinikinao (extint a principis del s. XX)
- El terêna (pròpiament dit)
- El guané (extint)
- El chané (extint en el s. XVIII)
que alguns autors consideren que són llengües diferents (Aikhenvald 1999). De totes aquestes varietats només el terêna pròpiament dit es continua parlant actualment.
Descripció lingüística
[modifica]Fonologia
[modifica]Una característica destacada del terêna és l'ús de la nasalització com a marca suprasegmental per a marcar la persona gramatical (possessió, subjecte) en unes certes construccions morfològiques:[1]
- e'moʔu, "la seva paraula" - ẽ'mõʔũ, "la meva paraula"
- 'institutor, "el seu germà (d'ell)" - 'ãỹõ, "el meu germà"
- 'owoku, "la seva casa (d'ell)" - 'õw̃õŋgu, "la meva casa"
- 'piho, "[ell] es va anar" - 'mbiho, "em vaig anar"
- a'hyaʔaʃo, "[ell] desitja" - ã'nʒaʔaʃo, "desig"
- iwaʔiʃo, "[ell] cavalca" - ĩw̃ãʔĩnʒo, "cavalco"
Consonants
[modifica]| Labial[8] | Alveolar | Palatal | Velar | Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | sorda | p | t | k | ʔ | |
| prenasal | ᵐb | ⁿd | ᵑɡ | |||
| Fricativa | sorda | s | ʃ | h | ||
| prenasal | ⁿz | ⁿʒ | ||||
| Nasal | m | n | ||||
| Bategant | ɾ | |||||
| Lateral | l | |||||
| Aproximant | w | j | ||||
Vocals
[modifica]| Frontal | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Tancada | i ĩ iː | (ɨ) | u ũ uː |
| Mitjana | e ẽ eː | o õ oː | |
| ɛ ɛː | ɔ ɔː | ||
| Oberta | a ã aː |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Teréna, Teréno - Línguas Indígenas, Enciclopédia das Línguas no Brasil. Laboratório de Estudos Urbanos, Instituto de Estudos da Linguagem, Universidade Estadual de Campinas. ISBN 85-98807-04-4.
- ↑ Aikhenvald, "Arawak", in Dixon & Aikhenvald, eds., The Amazonian Languages, 1999.
- ↑ Butler, Nancy Evelyn; Ekdahl, Elizabeth Muriel. Aprenda Terêna, Vol. 1 (en portuguès). Summer Institute of Linguistics, 1979.
- ↑ Carvalho, Fernando O. de. 2020. Etymology meets ethnohistory: Linguistic evidence for the pre-historic origin of the Guaná-Chané in the Northwestern Chaco. Anthropological Linguistics.
- ↑ Carvalho, Fernando O. de. 2018. "Arawakan-Guaicuruan Language Contact in The South American Chaco." International Journal of American Linguistics 84, no. 2 (April 2018): 243-263. doi:10.1086/696198
- ↑ Carvalho, Fernando O. de. Tupi-Guarani Loanwords in Southern Arawak: Taking Contact Etymologies Seriously.
- ↑ Carvalho, Fernando Orphão de. 2016. Terena, Chané, Guaná and Kinikinau are one and the same language: Setting the Record Straight on Southern Arawak Linguistic Diversity. LIAMES: Línguas Indígenas Americanas, 16(1), 39-57. doi:10.20396/liames.v16i1.8646165
- ↑ Nascimento, Gardênia. Aspectos Gramaticais da Língua Terena, 2012.
Enllaços externs
[modifica]Llengües arawak (Maipure) | ||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Septentrional |
|  | ||||||||||||||||
| Meridional |
| |||||||||||||||||
| No classificades | ||||||||||||||||||
| Macro-Arawakan | ||||||||||||||||||
