Usuari:Simonjoan/glossari botànica farmacèutica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

GLOSSARI de TERMES de BOTÀNICA FARMACÈUTICA (versió de proves)[modifica]

A[modifica]

Índex:

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y ZEspecials

Inicivegeu tambéenllaços externs


  • acaule: es diu de la planta de tija tan curta que sembla inexistent, ja que en ser molt curts els entrenusos, les fulles surten totes juntes fent una roseta a la base.
  • acíclic -a: es diu de la flor que té les peces inserides en hèlice en el receptacle.
  • acícula: 1. espina, cristall, semblant a una agulla. 2. Aculi prim i feble. 3. Fulla llarga i prima en forma d'agulla com la dels pins
  • acicular: es diu de l'òrgan llarg i estret que té forma d'agulla.
  • aciculiforme: sinònim d'acicular.
  • acidòfil -a: 1. que té preferència pels sòls àcids. 2. Que és afí als colorants àcids.
  • aclamidi -ídia: es diu de la planta amb flors mancades de periant.
  • acrescent: que continua creixent un cop format (aplicat principalment al calze).
  • actinomorf: -a: 1. es diu de l'òrgan que té simetria radial. 2. es diu de les flors (i de les corol·les, etc.) que tenen tres plans longitudinals de simetria o més, de manera que llurs peces es disposen més o menys radialment.
  • aculèol: petit aculi.
  • aculi: agulló o excrescència rígida i punxant que es distingeix de l'espina per la seva formació purament epidèrmica com la dels rosers i esbarzers.
  • acuminat -ada: punta molt marcada en què terminen algunes fulles i altres òrgans laminars o florals.
  • adventici -ícia: 1. vingut accidentalment, fortuïtament; produït per una acció accidental, afegit extrínsecament. 2 es diu de la planta no indígena, al·lòctona, no completament naturalitzada.
  • aerènquima: parènquima que té nombrosos i grans espais intercel·lulars per on pot circular l'aire.
  • aerocist: vesícula plena de gas que fa de flotador en algunes algues.
  • afil·le -a: privat de fulles (o amb fulles molt reduïdes).
  • agalla: sinònim de cecidi.
  • agamospèrmia: classe d'apomixi en què es produeixen llavors sense meiosi ni fecundació.
  • aglà: sinònim de gla.
  • agulló: sinònim d'aculi.
  • agut -uda: 1. es diu de la fulla o d'altres òrgans laminars els marges dels quals fan angle agut a l'àpex. 2. Que acaba en punta fina.
  • ajagut: alteració dels cereals que consisteix en la vinclada de les tiges.
  • ala: 1. expansió laminar d'un òrgan (tija, pecíol, fruit, etc.). 2. Cadascun dels dos pètals laterals de les flors papilionàcies.
  • alabardat -ada: Sinònim d'hastat -ada.
  • alat: que té ales.
  • albí -ina: que presenta el fenomen de l'albinisme.
  • albinisme: Fenomen consistent en la no existència dels pigments habituals generalment a la corol·la que, en conseqüència queda sense color i més o menys blanc.
  • alcaloide: substància nitrogenada, de caràcter bàsic, que produeixen algunes plantes, en la que el nitrogen està unit de manera heterocíclica.
  • alga: organisme unicel·lular o pluricel·lular que viu amb preferència en medis aquàtics i que presenta diferents classes de pigments fotosintètics, una organització protofítica o tal·lofítica, esporocists, gametocists i zigots els quals no passen per la fase d'embrió.
  • aliança: categoria sintaxonòmica usada en la classificació sigmatista de la vegetació; és de rang superior a l'associació i inferior a l'ordre.
  • al·lòcton: es diu d'aquell vegetal no originari d'un territori al qual ha accedit recentment, sovint per acció de l'home.
  • al·lògam: que presenta al·logàmia.
  • al·logàmia: fecundació que es produeix entre gàmetes procedents de dos individus diferents.
  • al·lopoliploide: vegetal originat per al·lopoliploïdia.
  • al·lopoliploïdia: poliploïdia que afecta els híbrids i que es caracteritza perquè un individu té més de dos conjunts de cromosomes que s'han originat a partir de dues o més estirps parentals.
  • al·lorízia: desenvolupament del sistema radical a partir de la radícula de l'embrió que dóna una arrel principal on apareixen branques lateralment.
  • al·lorízic: que presenta al·lorízia.
  • alpí -ina: propi de les zones altes de les muntanyes on ja no és possible el desenvolupament arbori i la vegetació es limita a matolls i prats.
  • altern –a: adjectiu que es refereix a les fulles esparses que neixen alternadament sobre la tija, cadascuna oposada a l'anterior i a la següent.
  • alvèol: cavitat que ocupen les llavors en certes flors.
  • alveolar: similar als alvèols.
  • alveolat: que està format per alvèols.
  • ament: inflorescència unisexual amb aspecte d'espiga densa, sovint pèndula.
  • amentiforme: referit a la planta que té forma d'ament.
  • amfífil -a: que la seva pol·linització pot ser tant pel vent com per animals.
  • amfistomàtic -a: relatiu a la fulla que té estomes tant en l'epidermis de l'anvers com en la del revers.
  • amiloplast: leucoplast que acumula midó en capes concèntriques i forma grans.
  • amplexicaule: es diu d'una fulla o un òrgan foliaci que envolta la tija i l'abraça per llur base.
  • anamorf: estat d'un fong en què només es reprodueix de manera vegetativa, en general, per conidis.
  • anastomosi: en anatomia, unió d'un vas amb un altre que pertany a un sistema diferent, o reunió de diferents branques que arrenquen d'un tronc comú, formant, així, com una xarxa.
  • anastomitzat -ada: es diu de la nervació foliar en què els nervis d'últim ordre es reuneixen entre ells fent un reticle més o menys tancat.
  • anàtrop –a: es diu del primordi seminal girat 180e respecte al funicle (peu que el sosté), de manera que el micròpil ve a situar-se al costat d'aquell. La llavor que en deriva presenta rafe.
  • androceu: conjunt d'estams (i dels estaminodis, si és el cas) de la flor.
  • androgin -ògina: 1. que posseeix els dos sexes, hermafrodita. 2. Que té flors masculines i flors femenines.
  • anell: renglera de cèl·lules, sovint disposades fent una cresta, que presenten els esporangis de moltes falgueres i que en provoca l'obertura per tal d'alliberar les espores.
  • anemocòria: disseminació dels fruits, les espores o les llavors dels vegetals produïda pel vent.
  • anemòfil: 1. relatiu a la pol·linització en què el vector de transport és el vent. 2. es diu de les plantes i flors que es pol·linitzen mitjançant el vent.
  • anemofília: pol·linització pel vent.
  • anemògam: sinònim d'anemòfil.
  • aneuploide: es diu de l'organisme que té aneuploïdia.
  • aneuploïdia: conseqüència d'una distribució desigual, en la meiosi o en la mitosi, de la dotació normal de cromosomes, per aquest motiu les cèl·lules tenen un nombre de cromosomes que no és múltiple del nombre base.
  • angiosperm -a: planta amb flors que produeix els primordis seminals tancats en un pistil.
  • angustisepte -a: bipartit per un envà (septe) estret; principalment de les silícules comprimides en què el septe longitudinal és perpendicular als costats amples. Oposat a latisepte.
  • anisofil·le -a: que presenta anisofíl·lia.
  • anisofíl·lia: presència de fulles que tenen grandària desigual en la mateixa zona d'una planta.
  • anisogàmia: diferència en la forma o la funció dels gàmetes que intervenen en la fecundació.
  • antàrtic: 1. relatiu a l'Antàrtida. 2. Que pertany al Regne florístic antàrtic.
  • antelígula: apèndix membranós que presenten algunes espècies de càrex a la vora superior de la beina i en situació oposada al limbe.
  • antera: part superior de l'estam que conté el pol·len i on anteriorment s'ha produït.
  • anteridi: gametangi masculí dels briofitins i dels pteridòfits que està format per una estructura esfèrica o en forma de maça que té un peu, una capa de cel·lules estèrils i les cèl·lules mare dels anterozoides.
  • antesi: 1. acte d'obrir-se la flor. 2. Floració.
  • antocían: qualsevol dels pigments del grup dels glucòsids que donen colors blaus, vermells o violacis a certes flors i a altres òrgans vegetals.
  • antòfil·le: qualsevol de les fulles molt modificades que componen la flor, és a dir, sèpals, pètals, estams i carpels.
  • antòfit: sinònim d'espermatòfit.
  • antròpic: originat o condicionat pels éssers humans o per la seva acció.
  • antropocòria: es diu del sistema en què la disseminació dels vegetals és afavorida per l'acció de l'home.
  • antrors –a: dirigit cap a l'àpex de l'òrgan on és inserit.
  • anual: es diu de les plantes que compleixen tot el seu cicle vital en el decurs d'un sol període de vegetació, és a dir, en un temps no superior a un any.
  • anvers: cara superior de la fulla i d'altres òrgans foliacis.
  • àpex: extrem superior, cim, punta, d'algun òrgan.
  • apical: propi de l'àpex o relatiu a ella, oposat a basal.
  • apiculat -ada: que acaba bruscament en un mucró o en una punta petita i ben distinta.
  • aplanòspora: espora que no té flagels.
  • aplicat -ada: es diu de les fulles o altres òrgans laminars que queden molt acostats a l'eix del qual neixen.
  • apocàrpic –a: es diu del gineceu d'aquelles plantes angiospermes en què cada carpel forma un pistil independent (oposat a sincàrpic).
  • apòfisi: 1. protuberància. 2. Part externa visible i lignificada de l'esquama de les pinyes dels pins. 3. Engruiximent de l'esporangiòfor de certs fongs.
  • apomíctic: que presenta o s'ha format per apomixi.
  • apomixi: forma de degeneració de la reproducció sexual per la qual s'originen embrions sense fecundació.
  • apoteci: tipus d'ascoma en forma de disc aplanat o urceolat, en el que l'himeni està sobre la cara superior i exposat a l'atmosfera en la maduresa.
  • àpter –a: mancat d'ales.
  • aqueni: fruit sec, indehiscent, amb una sola llavor no soldada al pericarpi, que és prim.
  • araneós -osa: que presenta pèls llargs i fins, més o menys entrecreuats com a teranyines.
  • arborescent: que s'assembla a un arbre.
  • arbori -òria: 1. relatiu a l'arbre. 2. Que té qualitat d'arbre.
  • arbre: planta perenne de tronc elevat i llenyós que ordinàriament presenta branques a partir de certa altura.
  • arbust: planta llenyosa generalment ramificada des de la base, d'uns 5 metres d'alçària màxima i mancada de tronc principal.
  • arbustiu -iva: amb port d'arbust.
  • arcuat –ada: corbat en forma d'arc.
  • arèola: 1. en les cactàcies, zona de la tija on s'agrupen les espines i que es correspon amb una gemma axil·lar.
  • areolat -ada: que té arèoles.
  • aresta: qualsevol dels apèndixs filiformes i rígids que presenta l'espiga del blat i altres plantes gramínies.
  • aril: excrescència nutrícia que es forma en algunes llavors com a conseqüència del desenvolupament del funicle després de la fecundació.
  • aristat -ada: es diu d'aquell òrgan o estructura que presenta aresta.
  • arize -a: que no té rels.
  • arquegoni: gametangi o òrgan sexual femení del gametòfit de les arquegoniades i de la majoria de les gimnospermes, ampul·liforme, que origina i conté l’ovocèl·lula.
  • arqueòfit: planta introduïda en un territori en temps antics.
  • arquespori: teixit de l'esporòfit on hi ha les cèl·lules mares de les espores.
  • arrel: sinònim de rel.
  • àrtic -a: característic de les regions de la Terra situades entre el cercle polar àrtic i el pol Nord.
  • artico-alpí -ina: es diu de les plantes que es fan a les regions àrtiques i a les muntanyes eurasiàtiques i manquen, per contra, als territoris intermedis.
  • article: segment de qualsevol òrgan, més o menys delimitat per nusos o constriccions i sovint susceptible de separar-se espontàniament dels immediats.
  • arvense: es diu de les plantes espontànies que apareixen a les terres de conreu.
  • asc: meiosporocist dels ascomicets que formarà vuit ascòspores.
  • ascendent: que ascendeix, que va de baix a dalt.
  • ascocarp: estructura fructífera dels ascomicets.
  • ascogoni: gametocist femení de certs ascomicets.
  • ascòspora: espora produïda per meiosi a l'interior d'un asc.
  • asexual: es diu de la reproducció en què no té lloc aparellament sexual.
  • associació: comunitat vegetal constituïda per una flora definida i pròpia d'un ambient ecològic determinat.
  • asimètric –a: no simètric.
  • asteriforme: en forma d'estrella.
  • atactostela: classe d'estela formada per nombrosos feixos vasculars col·laterals tancats, distribuïts per tota la secció de la tija.
  • atenuat –ada: que s'estreny gradualment.
  • àtlàntic -a: que pertany a la província corològica atlàntica.
  • àtrop –a: es diu del primordi seminal recte, no invertit, amb el micròpil oposat a la càlaza i al funicle (sinònim d'ortòtrop).
  • aurícula: 1. apèndix foliaci, generalment petit, de forma més o menys semblant a una orella. 2. Grup de cèl·lules generalment acolorides i diferenciades, situat en els angles d'inserció dels fil·lidis d'algunes molses.
  • auriculat -ada: que presenta aurícules.
  • auriculiforme: amb forma d'aurícula.
  • autocòria: dispersió de les diàspores dels vegetals per acció de la planta mateixa.
  • autòcton -a: 1. originari del mateix país, lloc o àrea en què viu. 2. En relació amb un país, amb una zona, etc., es diu dels éssers que hi viuen espontàniament.
  • autògam -a: que presenta autogàmia.
  • autogàmia: 1. fecundació d'una flor mitjançant el seu propi pol·len. 2. Cariogàmia que té lloc en alguns fongs entre els nuclis d'un mateix dicarió.
  • autopoliploide: es diu de l'organisme que presenta autopoliploïdia, amb tres o més dotacions completes de la mateixa espècie.
  • autopoliploïdia: multiplicació de la dotació cromosòmica en organismes no hibridogènics.
  • autòtrof -a: que utilitza diòxid de carboni o algun derivat seu com a única font de carboni.
  • auxòspora: espora formada per auxosporulació.
  • auxosporulació: forma de reproducció de les diatomees que s'intercala de tant en tant entre les divisions cel·lulars ordinàries i repara la mida normal dels individus.
  • avortar: en una llavor, no arribar a desenvolupar-se l'embrió.
  • axiforme: qualsevol estructura que tingui forma d'eix.
  • axil·la: part superior de l'enforcadura d'una fulla, d'una bràctea, etc., amb la tija o l'eix caulinar en què s'insereix.
  • axil·lar: que està en l'axil·la o que pertany a l'axil·la.
  • axonomorf -a: es diu de les rels que tenen un eix principal clarament més desenvolupat que els laterals.

B[modifica]

Índex:

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y ZEspecials

Inicivegeu tambéenllaços externs


  • bacciforme: semblant a una baia
  • baia: fruit indehiscent simple d'epicarpi prim (la pela) i el mesocarpi i endocarpi carnosos (la polpa), com ara els tomàquets.
  • balàustia: tipus de fruit d’estructura complexa, amb llavors carnoses i disposades en espais separats per tels, semblant a la magrana.
  • barbulat –ada: es diu dels pèls que tenen apèndixs laterals curts.
  • bardissa: bosquina formada per arbusts i lianes, normalment espinosos i caducs.
  • barret: part superior dels bolets, que protegeix l’himen del sol i de la pluja.
  • basal: propi de la base o relatiu a ella. oposat a apical.
  • basidi: esporocist dels basidiomicets on es produeixen la cariogàmia i la meiosi d'aquests fongs.
  • basidiocarp: aparell productor d'espores dels basidiomicets compost de manera íntegra per un estroma d'hifes dicariòtiques on es formen els basidis i les basidiòspores.
  • basidiòspora: espora produïda a l'exterior d'un basidi per meiosi.
  • basòfil -a: es diu de la planta que es fa preferentment en sòls bàsics, amb pH igual o superior a 7.
  • basifix –a: es diu de les anteres inserides per llur base al filament de l'estam.
  • bec: punta més o menys ben delimitada, sovint, força llarga i gruixuda, en què terminen alguns fruits.
  • beina: 1. estructura anatòmica que embolcalla totalment o parcialment un òrgan. 2. base eixamplada d'algunes fulles, que envolta totalment o parcialment la tija.
  • bentònic: que pertany al bentos.
  • bentos: conjunt d'organismes aquàtics que viuen fixos en el substrat, sobre fons marins o aigües dolces, colgats en ell o desplaçant-se per la seva superfície.
  • berruga: prominència en l'escorça d'un arbre, en una fulla, etc.
  • bidentat –ada: que termina en dues dents.
  • biennal: es diu de la planta el cicle vegetatiu de la qual comprèn dos períodes vegetatius, és a dir, que viu més d'un any i menys de dos.
  • bífid -a: dividit parcialment en dos lòbuls o parts iguals per una clivella medial.
  • bilabiat -ada: que té dos llavis. S'aplica sobretot al calze i la corol·la.
  • bilateral: es diu de les flors (i de les corol·les, etc.) que tenen només dos plans longitudinals de simetria perpendiculars entre ells.
  • biodiversitat: varietat dels organismes vius de tots els tipus, els terrestres, marins i altres ecosistemes aquàtics, així com els complexos ecològics en els que intervenen.
  • bioindicador: ésser viu la presència o absència, la vitalitat o qualsevol altra manifestació del qual és indicadora de l'existència o magnitud d'algun factor ambiental.
  • bioprospecció: exploració científica de plantes i animals silvestres o el cultiu de recursos genètics i bioquímics silvestres, per a l'obtenció de productes valuosos comercialment, respectant sempre les lleis del país on es fan i els tractats internacionals.
  • biosistemàtica: part de la biologia que es dedica a l'estudi de la classificació dels éssers vius.
  • bipalmat -ada: doblement palmat; palmat amb segments també palmats.
  • bípar -a: es diu del tipus de ramificació cimosa en que les branques laterals neixen per parells oposats.
  • bipartició: forma de reproducció per partició en què un organisme es divideix en dos de manera longitudinal o transversal.
  • bipinnat -ada: doblement pinnat, dit sobretot de les fulles pinnades els folíols de les quals són també pinnats.
  • bisexual: que té dos sexes, hermafrodita.
  • bolet: cos fructífer dels fongs basidiomicets i ascomicets que, en general, consta d'un peu i un pili.
  • boreoalpí -ina: relatiu a les altes muntanyes de l'hemisferi boreal i als territoris de la terra baixa de l'Àrtida.
  • borró: gemma d'una planta llenyosa, perfectament protegida per peces esquamoses, que queda en estat de vida latent durant una època desfavorable.
  • bosc: comunitat vegetal pluriestratificada en la qual els estrats superiors, formats per arbres, condicionen el desenvolupament dels estrats inferiors.
  • bosquina: formació vegetal densament poblada d'arbusts.
  • botó floral: gemma floral, flor abans d'obrir-se.
  • bràctea: òrgan foliaci, situat vora les flors, d'estructura més simple que la de les fulles normals i de forma, de mida, de coloració, etc., diferents d'aquestes.
  • bracteat -ada: es diu de la inflorescència que té bràctees.
  • bracteïforme: que té les característiques o la forma d'una bràctea.
  • bractèola petita bràctea situada en el mateix pedicel de la flor i més o menys diferent de les bràctees situades sobre el peduncle de la inflorescència.
  • bracteolat -ada: que presenta bractèoles.
  • branca: cadascuna de les parts en què es ramifica la tija d'una planta.
  • braquiblast: branca petita de creixença limitada, que sol tenir entrenusos curts i, per tant, fulles acostades.
  • branquilló: última ramificació del brancatge d'un arbre o d'un arbust.
  • briofití: planta d'organització no cormofítica, amb dominància de la generació gametofítica sobre l'esporofítica i que viu sobre aquesta.
  • brolla: formació vegetal en què dominen els arbustos fruticosos o sufruticosos, sobretot nanofanerofítics i camefítics heliòfils (com les brolles de romaní o bruc d'hivern dels territoris mediterranis occidentals).
  • bulb: òrgan, ordinàriament subterrani, format per una tija curta i engruixida que treu arrels per la part inferior i està recoberta de fulles membranoses o carnoses disposades a manera d'esquames. popularment els bulbs típics s'anomenen de forma genèrica, cebes.
  • bulbil·le: 1. petit bulb que neix a l’axil·la d'una fulla carnosa o esquama d'un altre bulb. 2 gemma no subterrània transformada en òrgan de multiplicació vegetativa, amb aspecte de petit bulb; com els que es formen en alguns allium allà on normalment hi hauria una flor.
  • bulbós -osa: que té bulbs.
  • bulbiforme: es diu de l'òrgan amb forma de bulb.

C[modifica]

Índex:

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y ZEspecials

Inicivegeu tambéenllaços externs


  • cactiforme:
  • caduc -a:
  • caducifoli: es diu de l'arbre i de l'arbust que, com l'ametller o el roure, perd el fullatge cada any amb l'arribada de l'estació desfavorable.
  • calaza: 1. en els primordis seminals de les plantes fanerògames, part basal de la nucel·la en contacte amb el funicle, on es ramifica el feix conductor procedent d'aquest per a dirigir-se als teguments. 2. punt terminal del funicle.
  • calcícola: que habita en terrenys o sòls calcaris.
  • calcífug -a:
  • calcinal: calcari.
  • calicle: verticil extrafloral, amb aspecte de calze, integrat per bràctees i que neix sota el veritable calze.
  • caliptra: 1. diferenciació de la punta de l'arrel, en forma de didal o de beina, que protegeix el meristema apical. 2. en les molses, part superior de l'arquegoni, en forma de còfia, que recobreix totalment o parcialment la càpsula.
  • cal·lus: 1. teixit parenquimatós que es forma sobre les ferides en un vegetal. 2 acumulació de cal·losa que es diposita a la paret cel·lular. 3. en les espiguetes d'algunes gramínies, zona engruixida a l'extrem superior de cadascun dels articles del raquis, situada immediatament dessota de la flor.
  • cal·losa:
  • calze: verticil extern del periant d'una flor format pels sèpals, generalment herbaci i verd i poc vistós.
  • càmbium: meristema secundari que dóna lloc a la formació del súber i a la creixença, en gruix, del tronc i de l'arrel.
  • camèfit: d'acord amb la classificació dels vegetals de raunkjaer, planta que durant els períodes desfavorables conserva gemmes perdurants aèries a menys de 25 centímetres del sòl.
  • campanulat: -ada que té forma de campana.
  • campilòtrop -a: es diu del primordi seminal girat respecte del funicle, en posició transversal.
  • canescent:
  • caniculat -ada: proveït de canalicles (petits canals).
  • canya:
  • capítol: inflorescència de flors sèssils disposades sobre un receptacle comú, en forma de disc o de con, i voltada d'un collar o involucre de bràctees.
  • capçada:
  • càpsula: 1. fruit sec i dehiscent que prové d'un ovari pluricarpel·lar i que conté generalment moltes llavors. 2. esporangi dels briofitins.
  • carena: 1. conjunt que formen els dos pètals inferiors d'una corol·la papilionàcia. 2. pètal inferior de les polígales. 3. relleu longitudinal de la tija estriada de les cues de cavall o del fruit de les umbel·líferes.
  • cariopsi: fruit sec, indehiscent, amb el pericarpi íntimament adherit a la llavor.
  • cariotip:
  • carnós: -osa es diu d'un òrgan (tija, fulla, arrel, etc.) moll i suculent.
  • carotè:
  • carotenoide:
  • carpel: 1. qualsevol de les fulles modificades que, soles o amb altres, formen el gineceu o receptacle portador dels primordis seminals. d'una amb una o soldades entre elles es repleguen i es tanquen per formar un o més pistils.
  • carpel·lar:
  • carpòfor: part superior del receptacle que, en algunes flors, sosté el gineceu, i posteriorment el fruit a guisa de pedicel.
  • carpogoni:
  • carpòspora:
  • carposporangi:
  • carposporòfit:
  • cartilaginós: -osa de consistència més o menys dura semblant al cartílag.
  • carúncula:
  • casc: peça floral (pètal, sèpal, etc.) en forma de casc.
  • casmògam -a:
  • casmogàmia: pol·linització en què l'estigma pot rebre pol·len aliè perquè aquesta s'acompleix quan la flor és oberta (oposat a clistogàmia).
  • catafil·le: fulla escamiforme situada per damunt dels cotilèdons i per sota dels nomofil·les, que recobreix els borrons i forma, carregat de substàncies de reserva, els bulbs.
  • categoria:
  • caulescent: es diu de les plantes de tija aparent, fàcilment distingible.
  • cauliflor -a:
  • cauliflòria: formació de les flors i, consegüentment, dels fruits, al tronc i a les branques velles.
  • caulinar: relatiu o pertanyent a la tija.
  • caulogènic -a:
  • cauloide:
  • cecidi: hipertròfia de teixits vegetals induïda per agents físics o químics diversos, produïts generalment per paràsits. 2. Sinònim d'agalla.
  • cèl·lula pètria:
  • cel·lulosa: polisacàrid macromolecular, format per unitats de glucosa, principal constituent de les parets cel·lulars dels vegetals superiors, dels quals representa, en pes, la tercera part.
  • cel·lulòsic: -a que conté cel·lulosa.
  • cenobi:
  • cenobial:
  • cenocàrpic: -a es diu del gineceu que té dos o més carpels soldats.
  • cera: lípid simple, ester d'un àcid gras amb un alcohol alifàtic de cadena llarga, que hom troba en el regne animal i que hom obté de les plantes i del regne mineral.
  • ceratina:
  • ceri cèria:
  • cespitós : -osa es diu de l'agrupació d'individus, de branquillons, de carpòfors, etc., que, pel fet de presentar-se reunits en conjunts densos i perpendiculars al substrat, recorden la gespa.
  • cianobacteri:
  • cianoficina:
  • cianòfit:
  • ciati: inflorescència pròpia de les eufòrbies, integrada per una flor femenina central llargament pedunculada, cinc grups de flors masculines reduïdes cadascuna a un sol estam i un involucre en forma de copa constituït per cinc bràctees i acompanyat de quatre o cinc peces nectaríferes de forma (generalment el·lipsoide o semilunar) i de color característics.
  • cicadofití:
  • cicle vital: conjunt de canvis que experimenta un organisme o generacions sexuals d'organismes des de la fecundació de l'ou fins a la producció de gàmetes.
  • cíclic: -a es diu de la flor que té les peces en verticils.
  • cili: 1. pèl o òrgan semblant a un pèl que, en agrupació, forma una franja marginal com les pestanyes a les vores de les parpelles. 2. prolongació citoplasmàtica de forma cilíndrica acuminada que emergeix de la superfície d'algunes cèl·lules, tant d'éssers unicel·lulars com d'éssers pluricel·lulars, animals o vegetals.
  • cima: inflorescència en què l'eix principal és ultrapassat pels secundaris, aquests pels terciaris, etc. cima escorpioide: cima amb els eixos laterals, únics, a un sol costat del principal. cima helicoide: cima amb els eixos laterals, únics, a l'un i a l'altre costat del principal.
  • cimós : -osa relatiu o pertanyent a la cima d'una planta.
  • cincí: cima escorpioide.
  • cinoròdon: fructificació dels rosers (gènere rosa), constituïda per diferents núcules incloses dins un receptacle en forma de copa d'obertura estreta.
  • cípsela: aqueni format per més d'un carpel.
  • circalitoral:
  • circell: òrgan filamentós, prènsil, que presenten certes plantes i que els serveix per a arrapar-se als cossos veïns.
  • circinat -ada:
  • cistidi:
  • cistocarp:
  • cistogàmia:
  • cistòlit: concreció de carbonat de calci característica de les cèl·lules epidèrmiques de les acantàcies, les moràcies i les urticàcies.
  • cladodi: tija comprimida lateralment semblant a una fulla.
  • classe:
  • clavat: -ada claviforme
  • claviforme: que té forma de clau.
  • clistògam: -a es diu de les flors que no arriben a obrir-se i es fecunden amb el pol·len propi. oposat a casmògam.
  • clistogàmia:
  • clistoteci:
  • cloenda: envà, paret de separació en un òrgan.
  • clorocist:
  • clorofil·la:
  • cloròfit:
  • cloroplast:
  • clusa: fruit sec dividit en compartiments monosperms, com el de les labiades i boraginàcies.
  • coc: carpel d'un fruit sincàrpic, individualitzat i de forma globosa.
  • coccoïdal:
  • coccoide:
  • còfia:
  • col·lènquima: teixit vegetal de sosteniment format per cèl·lules que tenen les parets fortament engruixides per dipòsits de cel·lulosa.
  • colp: solc d'un gra de pol·len per on pot emergir el tub pol·línic, gràcies a la finor que hi ateny l'exina.
  • colpat -ada:
  • colporat -ada:
  • colpus:
  • columna: en algunes gramínies (com stipa), porció inferior de l'aresta, més gruixuda que la porció apical (seta) i generalment retorçada.
  • columel·la:
  • competència:
  • compost: -a fulla formada per diferents porcions laminars independents anomenats folíols.
  • comprimit: -ida es diu d'un òrgan que, en comptes de tenir secció transversal circular, la té el·líptica o més o menys laminar, com si hagués sofert pressió lateral.
  • comunitat vegetal:
  • con:
  • conceptacle:
  • concolor: -a del mateix color
  • concrescent: es diu de diversos òrgans o parts que creixen junts.
  • conduplicat: -ada es diu de la fulla, el pètal, etc., plegats en doble en el sentit de la llargària.
  • conidi:
  • conidiòfor:
  • conidiòspora:
  • conífer -a:
  • coniferofití:
  • conjugació:
  • connat: -a unit a un altre des de la naixença.
  • connectiu: part mitjana i estèril de l'antera, que uneix entre elles les dues teques.
  • connivent: es diu dels òrgans (estams, pètals, etc.) que es posen en contacte o quasi per llur àpex sense ésser, però, soldats entre ells.
  • constret: que presenta un estrenyiment.
  • contort:
  • contret: -a que presenta una reducció de volum.
  • convolut: -a enrotllat o de parts enrotllades a manera de corn.
  • coral·loide: que té forma o aparença de coral.
  • cordat: -ada cordiforme.
  • cordiforme: que té forma de cor.
  • coriaci: -àcia que té la consistència del cuir.
  • coricàrpic: apocàrpic.
  • corimbe: inflorescència en què els peduncles neixen de punts diferents de la tija i s'eleven fins a un mateix nivell.
  • corimbiforme:
  • corisèpal: dialisèpal.
  • corm: cos de les plantes que presenten una autèntica diferenciació en òrgans (arrel, tija i fulles).
  • cormofític -a:
  • cormòfit:
  • corol·la: verticil intern del periant de la flor, generalment de coloració viva i vistent.
  • corologia: ciència que s'encarrega de l'estudi de les àrees de distribució dels éssers vivents.
  • corològic:
  • corona: 1. conjunt d'apèndixs que surt a la part interior de la corol·la de certes flors. 2. conjunt de les lígules perifèriques dels capítols d'aquelles compostes que presenten un disc central de flors tubuloses.
  • còrtex: capa externa, superior o inferior, del tal·lus dels líquens d'estructura estratificada.
  • cortical:
  • corticat -ada:
  • cosmopolita: es diu d'aquell vegetal que es troba a tot arreu del món o gairebé.
  • costa: sortint recte i estret que fa ressalt a la superfície d'un fruit, d'una fulla, etc.
  • cotilèdon: primera fulla, o fulla del primer parell de fulles, desenvolupada per l'embrió d'una planta fanerògama.
  • cras, -sa: suculent, carnós.
  • crassifoli -òlia:
  • crenat: -ada es diu d'una fulla que presenta dents poc sortints i arrodonides.
  • crenulat: -ada que presenta petites dents corbes en el seu marge.
  • cresp: -a arrissat formant ondes molt petites.
  • cribós: -osa proveït de septes perforats.
  • criptòga -a:
  • criptogàmia:
  • crisòfit:
  • crisolaminarina:
  • cromòfit
  • cromoplast:
  • cromosoma:
  • cromosòmic -a:
  • cruciforme: que té forma de creu.
  • crustaci -àcia:
  • cucul·lat: -ada en forma de caputxeta.
  • cultivar:
  • cuneat: -ada cuneïforme.
  • cuneïforme: que té forma de tascó.
  • cúpula: en les fagàcies, involucre acrescent llenyós que embolcalla la base del fruit (com el didal de la gla) o n'inclou uns quants (com el pelló de les fages i el de les castanyes).
  • cuspidat: -ada que termina en punta.
  • cutícula: capa complexa, impermeable, aïllant i resistent, que es diposita sobre la superfície externa de les cèl·lules epidèrmiques de les plantes.
  • cutina: substància cèria que es troba entre les fibril·les cel·lulòsiques externes de les parets epidèrmiques gruixudes de la part aèria de les plantes, amb excepció dels pètals, i que constitueix la cutícula.

D[modifica]

Índex:

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y ZEspecials

Inicivegeu tambéenllaços externs


  • decidu -ídua:
  • decumbent: es diu de la tija que es decanta o mig s'ajeu.
  • decurrent: es diu de la fulla el limbe de la qual s'estén tija avall i forma una ala o cresta al llarg d'aquesta.
  • decussat -ada: fulles oposades, disposades en parells cadascun en angle recte respecte als dos parells immediats superior i inferior.
  • deflex: -a tombat o corbat cap avall.
  • dehiscència: acció d'obrir-se naturalment un òrgan clos (el pericarpi de certs fruits, l'antera d'un estam) per deixar anar el seu contingut (llavors, pol·len).
  • dehiscent: que s'obre espontàniament. oposat a indehiscent.
  • dentat: -ada proveït de dents.
  • denticulat: -ada proveït de denticles o petites dents.
  • desert:
  • diagrama floral: expressió convencional, equivalent a un tall transversal idealitzat, en què es representen per projecció les diferents peces de la flor.
  • diadelf -a: es diu de la flor o l'androceu en què els filaments estaminals són concrescents formant dos grups o fascicles.
  • dialipètal -a: es diu de la flor o de la corol·la que té els pètals lliures.
  • dialisèpal -a: es diu de la flor o del calze que té els sèpals lliures.
  • dialitèpal: es diu de la flor o del perigoni que té els tèpals lliures.
  • diaqueni: fruit que, a la maturitat, se separa en dos fragments (amb caràcter d'aqueni), com el de les umbel·líferes.
  • diàspora: unitat funcional de disseminació de les plantes, com per exemple els fruits, les espores, les llavors o els fragments de la planta mare.
  • dicasi: inflorescència cimosa, cada eix de la qual produeix, per davall la flor terminal, dues branques oposades.
  • dicotiledoni -ònia:
  • dicòtom -a: es diu de la ramificació en què els eixos secundaris s'originen per bifurcació de l'àpex de l'eix principal en dos eixos secundaris equivalents, típica de tal·lòfits, briofitins i licopodis.
  • dictiostela:
  • dídim -a: es diu dels òrgans que formen parella, com els dos mericarpis del fruit de les biscutel·les.
  • difús -a: lax.
  • digenètic -a:
  • digitat -ada: en forma de dits.
  • dímer -a: que consta de dues parts.
  • dinòfit:
  • dioècia:
  • dioic -a: es diu de la planta que té les flors masculines i les flors femenines en individus distints.
  • diploclamidi -ídia: es diu del periant (i de la flor) que consta de dues cobertes.
  • diploide:
  • diploïdia:
  • disàmara:
  • discolor -a: de dos colors o més.
  • disperm -a: que conté dues llavors.
  • dispersió:
  • disploide:
  • disploïdia:
  • disseminació:
  • distal: es diu de la part d'un òrgan més allunyada de la base o del punt d'origen.
  • dístic -a: disposat en dos rengles verticals oposats.
  • divaricat -ada: es diu de la branca que divergeix segons un angle molt obert.
  • divisió:
  • dorment:
  • dorsifix -a: fixat pel dors; dit especialment de les anteres que s'insereixen al filament per llur part dorsal
  • drupa: fruit monosperm, de mesocarpi generalment carnós i endocarpi llenyós i dur, que forma el pinyol i tanca la llavor.
  • drupaci -àcia:
  • drusa:
  • duramen: cor d'un arbre, constituït per elements conductors ja inactius, impregnats de tanins i resines.

E[modifica]

Índex:

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y ZEspecials

Inicivegeu tambéenllaços externs


  • ecidi:
  • ecotip:
  • eglandular: sense glàndules.
  • eix: es diu dels òrgans vegetals que solen presentar aspecte aproximadament de cilindre estret, principalment la tija i la rel.
  • eleosoma: excrescència oleífera d'alguns fruits o llavors de dispersió zoocora.
  • el·líptic -a: que té la forma d'una el·lipse.
  • emarginat -ada: que presenta a l'àpex una osca o entrant poc profund.
  • embeinador: es diu de la fulla la beina de la qual envolta la tija.
  • embrió: organisme viu des de l'estat d'òvul fecundat, o bé activat durant un període determinat arbitràriament, fins que el nou ésser ja manifesta la seva estructura adulta o és capaç de portar una vida independent.
  • embriofitins:
  • emergència: qualsevol sortint dels òrgans vegetals en la formació del qual intervenen, a més de l'epidermis, algun o alguns teixits subepidèrmics.
  • empelt:
  • endèmic:
  • endemisme: tàxon de distribució restringida, els individus del qual viuen exclusivament dins els límits d'un territori determinat.
  • endocarpi: capa interna del pericarpi del fruit.
  • endoderma: full embrionari intern format per cèl·lules que provenen del blastoderma.
  • endomicoriza:
  • endosimbiosi:
  • endosperma: teixit nutritiu format a l'interior del sac embrionari.
  • endoteci:
  • enfiladís -issa: que s'enfila per un tronc, un aspre, etc., arrapant-s'hi o entortolligant-s'hi.
  • ensiforme: en forma d'espasa.
  • enter -a: sencer.
  • entomòfil -a:
  • entomofília: pol·linització en què el transport del pol·len és fet per insectes.
  • entrenús: espai o interval entre dos nusos.
  • envà:
  • equinulat -ada: que té la superfície coberta de petites pues o agullons.
  • epicalze:
  • epicarpi: coberta exterior del fruit, la capa més externa del pericarpi, que ordinàriament forma la pell.
  • epicòtil
  • epidermis: teixit adult primari que embolca el cos de les plantes superiors separant-lo del medi extern.
  • epífit: es diu de la planta que viu sobre d'una altra sense extracció sensible de nodriment de la planta suport.
  • epifític -a:
  • epigeu: -ea: que viu o es desenvolupa per damunt de terra.
  • epigin -ígina: es diu dels sèpals, pètals i estams aparentment situats sobre l'ovari i, per tant, d'ovari ínfer.
  • episperma: coberta externa d'una llavor.
  • epiteca:
  • epítet específic:
  • erecte -a: dret, en posició vertical.
  • ericoide: semblant a un bruc o a les fulles de bruc.
  • eriçat: -ada cobert de pues o de pèls rígids.
  • eriòpode -a: es diu de la planta (sobretot del gènere hieracium) proveïda a la seva part basal de llargs pèls llanosos. contraposat a gimnòpode.
  • escabre -a: molt raspós.
  • escàbrid -a: lleugerament escabre.
  • escama:
  • escap: cama, tija sense fulles que arrenca d'un bulb, d'una roseta basal, etc., i que porta al seu àpex les flors.
  • escariós -osa: es diu de l'òrgan foliaci membranós, més o menys translúcid i generalment sec i rígid.
  • esciòfil -a: es diu del vegetal adaptat a viure en condicions de baixa lluminositat.
  • esclerèida:
  • esclerènquima: teixit vegetal mecànic o de sosteniment, format per cèl·lules de paret engruixida i sovint lignificada.
  • esclerosi:
  • esclerofil·le -a:
  • esclerofíl·lia:
  • escorça: 1. coberta externa dels troncs, de les branques i de les arrels de les plantes llenyoses. 2. conjunt dels teixits situats externament al càmbium vascular.
  • escorpioide: semblant a un escorpí.
  • escudet: part terminal de les esquames d'una pinya, sovint boteruda o piramidal, l'única visible quan la pinya és tancada.
  • escutel·liforme: en forma de petit escut.
  • espàdix: espiga d'eix gruixut, més o menys carnós, de flors generalment unisexuals i diminutes o poc aparents, sovint envoltada d'una espata.
  • espars: -a que no forma part d'un conjunt, no fa joc, solt.
  • espata: bràctea que envolta l'espàdix i que sovint és grossa i vistosa.
  • espatulat: -ada de forma semblant a la d'una espàtula.
  • espècie:
  • espermaci:
  • espermatòfit:
  • espermetazoide:
  • esperó: prolongació tubular i tancada d'un verticil periantal i que sol contenir nèctar.
  • esperonat: -ada proveït d'esperó o d'esperons.
  • espiciforme: que té forma d'espiga.
  • espícula: inflorescència elemental de les gramínies, formada típicament per flors reunides en espiga i protegides a la base d'aquesta per dues bràctees.
  • espiga: 1.inflorescència formada per la reunió de flors sèssils disposades al llarg d'un eix. 2. conjunt de grans disposats al llarg d'un eix comú que forma la part terminal de les tiges o cames de les plantes gramínies.
  • espigueta: inflorescència peculiar de les gramínies, formada per flors reunides en espiga i protegides a la base d'aquesta per dues bràctees.
  • espina: qualsevol dels apèndixs durs i aguts que presenten algunes plantes. 2. òrgan endurit i punxegut que prové de la metamorfosi d'una tija (espina caulinar), d'una fulla (espina foliar), etc., està lignificat i posseeix teixit vascular.
  • espora: element reproductor dels vegetals (principalment dels criptògams), en general unicel·lular (però pluricel·lular en alguns fongs), que dóna lloc directament a un nou individu.
  • esporangi: receptacle dins el qual es produeixen una o més espores.
  • esporangiòfor
  • esporocarp: fructificació d'alguns vegetals criptògams.
  • esporofil·le: fulla d'un esporòfit de planta vascular, sobre la qual es formen els esporangis.
  • esporòfit: 1. planta que es reprodueix per espores. 2 en les plantes amb alternança de generacions, individu pertanyent a la generació que fa espores asexuals i que és diploide. 3 fase diploide pròpia de les plantes que presenten alternança de generacions, que pot formar esporangis.
  • esquama: apèndix o òrgan vegetal semblant a una escata de peix.
  • esquamiforme:
  • esquamós -osa:
  • esqueix:
  • esquizocarp: fruit indehiscent, provinent d'un pistil pluricarpel·lar, que a la maturitat es descompon en porcions (mericarps) que contenen cadascun una sola llavor.
  • esquizogènesi: multiplicació mitjançant una simple divisió.
  • estaca:
  • estam: òrgan fèrtil de les plantes amb flors que porta els sacs pol·línics i sol constar d'antera i de filament.
  • estaminodi: estam estèril.
  • estatge:
  • estatocist:
  • estela:
  • estelat: -ada en forma d'estel o d'estrella.
  • estendard: pètal superior de les corol·les papilionàcies.
  • estepa:
  • estigma: part apical del pistil de la flor que rep el pol·len.
  • estil: prolongament filiforme de l'ovari, que sosté l'estigma.
  • estilopodi: disc format per les bases engruixides dels estils, que corona l'ovari i el fruit de les umbel·líferes.
  • estipel·la: apèndix, a manera de petita estípula, que apareix en algunes fulles compostes a la base de cada folíol o segment principal.
  • estípit: 1. tronc sense branques terminat en un ram de fulles, com el de la palmera. 2 peu d'un òrgan. 3 peduncle propi de les algues brunes laminars, de secció rodona o aplanada, generalment amb cèl·lules conductores, que sosté la làmina.
  • estipitat -ada:
  • estípula: qualsevol dels apèndixs, generalment foliacis i en nombre de dos, que s'insereixen a dreta i a esquerra del punt d'inserció d'una fulla.
  • estipulat ada:
  • estoló: brot lateral més o menys prim que neix a la base de la tija de certes plantes herbàcies i que creix horitzontalment, damunt el sòl o subterràniament.
  • estolonífer -a: que fa estolons.
  • estoma: estructura de l'epidermis dels òrgans verds, esp. de les fulles, de les plantes superiors, formada per dues cèl·lules oclusives, portadores de cloroplasts, que limiten una obertura (l'ostíol) que s'obre o es tanca segons la turgència d'aquelles.
  • estrat:
  • estratificació:
  • estròbil: òrgan constituït per un eix sobre el qual s'insereixen helicoïdalment (o cíclicament) una sèrie de peces fèrtils, com és ara el con o pinya de les coníferes.
  • estrofíol: apèndix que presenten algunes llavors vora l'hílum.
  • estroma:
  • eteri:
  • etnobotànica:
  • eucariota:
  • eumicots:
  • eurosiberià:
  • eustela:
  • evolució
  • exina: paret exterior de la coberta d'un gra de pol·len.
  • exocarpi: epicarpi.
  • exòspora:
  • exsert -a: que sobresurt d'un òrgan; dit especialment dels estams que ultrapassen el periant.
  • extravaginal: en algunes gramínies, es diu dels brots que creixen per fora de la beina foliar, havent-la prèviament travessat.
  • extrors: en les flors, es diu de l'antera dirigida cap a l'exterior.

F[modifica]

Índex:

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y ZEspecials

Inicivegeu tambéenllaços externs


  • falguera:
  • família:
  • faneròfit:
  • fanerògam:
  • fanerogàmia:
  • fascicle: conjunt de fibres, fulles, flors, etc., que formen un grup compacte.
  • fasciculat -ada: disposat en fascicles, fascicular.
  • fastigiat -ada:
  • fecundació: procés inherent a la reproducció sexual en què es produeix la unió de dues cèl·lules haploides o gàmetes a fi d'originar una cèl·lula diploide o zigot, d'on sorgirà un nou individu.
  • feix conductor: conjunt d'elements conductors de la saba de les plantes disposats a manera de feix.
  • fel·loderma:
  • fel·lògen: meristema secundari que dóna naixença exteriorment al suro i interiorment al fel·loderma.
  • fenestrat:
  • fenologia:
  • fenològic:
  • feòfit:
  • fes -a:
  • fibra: cèl·lula vegetal generalment morta, molt allargada, de parets gruixudes i sovint lignificades, que té una funció mecànica.
  • ficobilina:
  • ficobiont:
  • ficocianina:
  • ficoeritrina:
  • ficologia:
  • filament: part inferior, generalment filiforme de l'estam d'una flor.
  • fil·locladi: tija plana amb aspecte de fulla, de la qual fa les funcions, com la del galzeran.
  • fil·lodi:
  • fil·lotaxi:
  • filogenètic:
  • filogènia:
  • fimbriat -ada: proveït d'una franja de fímbries (lacínies o segments molt estrets).
  • fistonat - ada:
  • fistulós -osa: que presenta un canal interior.
  • fitocenologia:
  • fitocenosi:
  • fitogeografia:
  • fitosociologia:
  • flabel·lat -ada: que té forma de ventall obert.
  • flagel:
  • flexuós -osa: que presenta curvatures en diversos sentits.
  • flocós -osa: cobert de pèls curts i embolats a manera de flocs.
  • floema: teixit vegetal conductor constituït pels vasos liberians i per cèl·lules vives i que porta la saba elaborada.
  • flor: part d'una planta fanerògama que consta dels òrgans de reproducció (estams, pistils) i de les cobertes protectores d'aquests òrgans (calze, corol·la).
  • flora:
  • floració: procés de formació de les flors que comporta la transformació de la gemma vegetativa en gemma floral.
  • florífer -a: que lleva flors.
  • florístic:
  • florit -ida:
  • flòscul: qualsevol de les floretes tubuloses que componen, sovint limitades a la part central, el capítol d'una planta de flors compostes.
  • foliaci -àcia: que té la natura o la textura d'una fulla.
  • foliació: acció de treure les fulles un vegetal.
  • foliar: que forma part de la fulla d'una planta.
  • folíol: 1. qualsevol de les divisions d'una fulla composta. 2 òrgan petit que té la forma de fulla.
  • foliós -osa: fullós.
  • fol·licle: fruit sec monocarpel·lar que s'obre per una sola fissura longitudinal, corresponent a la sutura ventral del carpel.
  • fong:
  • forestal
  • forma biològica:
  • forma vital:
  • formació vegetal:
  • fotoautòtrof:
  • fotobiont:
  • fotoperiode:
  • fotosíntesi:
  • foveolat -ada: que presenta fòvees (petites depressions o fossetes).
  • fronda: part foliàcia d'una falguera, generalment dividida i en forma de ploma d'ocell. 2 tal·lus foliaci d'un liquen, d'una molsa, d'una hepàtica, etc. 3. cos vegetatiu, verd i més o menys foliaci, de les llentilles d'aigua (gènere lemna).
  • fructífer:
  • fructificació:
  • fruit: en les plantes angiospermes, producte de la fecundació que conté les llavors, originat bàsicament pel desenvolupament de l'ovari, de forma i consistència diverses segons les espècies.
  • frústul:
  • fruticós -osa:
  • fruticulós -osa:
  • fucoxantina:
  • fulcre:
  • fulla: qualsevol dels òrgans laminars de creixement limitat, ordinàriament verds, que surt lateralment de la tija o de les branques d'una planta i que és característic de l'esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits.
  • fúngic:
  • funicle: òrgan filiforme que uneix el primordi seminal al carpel.

G[modifica]

Índex:

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y ZEspecials

Inicivegeu tambéenllaços externs


  • gala: hipertròfia de creixement definit d'alguns teixits vegetals produïda en una planta hoste per causes diverses però molt sovint per agents animals, com les larves d'artròpodes que completen el seu cicle vital a l'interior de la planta.
  • gàlbul:
  • gàmeta:
  • gametangi:
  • gametòfit: en les plantes amb alternança de generacions, es diu de l'individu pertanyent a la generació que fa gàmetes, típicament haploide.
  • gamopètal -a: que té els pètals soldats en més o menys gran extensió.
  • gamosèpal -a. que té els sèpals soldats en major o menor extensió.
  • gamotèpal:
  • gatell:
  • gemma: 1. òrgan que origina una tija, una branca o una flor. 2. cèl·lula filla de diversos llevats, originada per gemmació.
  • gemma floral:
  • gemmació:
  • gènere:
  • geniculat –ada: es diu de la tija colzada, primer estesa i després redreçada.
  • genistoide: semblant a la ginesta pel seu aspecte.
  • genoma:
  • geobotànica: part de la botànica que estudia la distribució de les plantes i de les comunitats vegetals en la superfície de la terra i les causes d'aquesta distribució.
  • geòfit: planta les gemmes perdurables de la qual passen l'hivern sota terra.
  • germinació: acció de germinar.
  • germinar: llavor o espora que comença a créixer o desenvolupar-se.
  • gespa:
  • gibós -osa: que forma gep, com els òrgans en forma de bossa.
  • gimnòpode -a: es diu de la planta (sobretot del gènere hieracium) que no presenta pilositat a la base de la tija. contraposat a eriòpode.
  • gimnosperma:
  • gineceu: conjunt dels carpels d'una flor.
  • ginòfor: carpòfor.
  • ginostem: en la flor de les orquídies, part constituïda conjuntament pels estams i l'estil, tots concrescents.
  • gipsícola: que viu preferentment en terrenys guixencs.
  • gipsòfil -a:
  • gla:
  • glabre -a: mancat de pèls.
  • glabrescent: gairebé glabre.
  • glàndula: cèl·lula o conjunt de cèl·lules aïllades o agrupades en un òrgan determinat, amb la propietat de produir un o més líquids que actuen fora d'elles.
  • glandular: glandulós. que té glàndules.
  • glandulós -osa: glandular. que té glàndules.
  • glauc -a:
  • glomèrul: inflorescència formada per moltes flors petites densament agrupades en una massa compacta.
  • glucogen:
  • gluma: bràctea situada a la base de les espiguetes de les gramínies.
  • glumel·la: qualsevol de les dues peces estèrils que formen part de la flor de les gramínies.
  • glumel·lula: qualsevol de les dues peces que es troben sovint a la base de l'ovari en les gramínies.
  • glumiflores: 1. es diu d'una planta que té les espigues protegides per glumes. 2. grup sistemàtic en què alguns autors engloben les famílies de les ciperàcies i les gramínies per la similitud en el port i per l'estructura floral.
  • gonidi:
  • gorja: estrenyiment d'un calze gamosèpal, d'una corol·la gamopètala, etc.
  • grana: llavor.
  • graminoide:

H[modifica]

Índex:

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y ZEspecials

Inicivegeu tambéenllaços externs


  • hàbit:
  • hàbitat:
  • halòfil -a: es diu de l'organisme que és propi de medis salins o que s'hi desenvolupa naturalment de manera més esponerosa.
  • halofit -a:
  • haploide:
  • haploïdia:
  • hapteri:
  • hastat -ada: en forma d'alabarda.
  • haustori: òrgan vegetal capaç d'absorbir substàncies nutritives, com la rel xucladora d'una planta paràsita, certes hifes dels fongs, etc.
  • heliòfil: que necessita sol o una forta il·luminació per al desenvolupament.
  • hemicriptòfit: planta amb les gemmes hivernants a nivell de terra.
  • hemiparàsit: es diu de la planta parcialment paràsita.
  • herba: planta la tija de la qual no desenvolupa teixit llenyós com fan els arbres i els arbustos.
  • herbaci: -àcia amb aspecte o amb característiques d'herba.
  • herbari:
  • herboritzar:
  • hercogàmia:
  • hermafrodita: que té els òrgans dels dos sexes.
  • hesperidi: fruit carnós dels cítrics, d'epicarpi prim, de mesocarpi esponjós i d'endocarpi dividit en grills sucosos, com la taronja i la llimona.
  • heterofíl·lia: que presenta fulles de forma diversa.
  • heterocist:
  • heteroclamidi -idia:
  • heteròsid:
  • heterospori -òria: en les plantes superiors, capacitat per a formar dos tipus d'espores, les megàspores, que donaran un gametòfit femení, i les micròspores, que donaran un gametòfit masculí.
  • heterostílic -a: es diu de les plantes (i de les flors) que tenen estils de longitud diversa segons els individus.
  • heteròtrof -a:
  • heterotròfia: nutrició dels organismes que, per a subvenir a llurs necessitats biològiques, només incorporen del medi productes orgànics.
  • hibernant:
  • híbrid -a:
  • hibridació:
  • hidatode:
  • hidrocòria: disseminació dels fruits, les espores o les llavors dels vegetals, duta a terme per l'aigua.
  • hidròfil -a: que viu dins l'aigua
  • hidrofília:
  • hidròfit: planta que viu a l'aigua.
  • hifa:
  • higròfil:
  • hílum: senyal en el punt d'unió del primordi seminal amb el funicle.
  • himeni:
  • himenòfor:
  • hipant: tàlem molt còncau (i sovint soldat a l'ovari) que queda situat per sota de les altres peces florals.
  • hipertròfia: desenvolupament excessiu d'un òrgan o d'una part d'un òrgan.
  • hipocòtil:
  • hipoderma:
  • hipogeu -ea: que viu o es desenvolupa sota terra.
  • hipogin -ògina: inserit sota l'ovari, dit especialment de la flor d'ovari súper.
  • hipoteca:
  • hipsofil·le: fulla més o menys modificada de la regió florífera de la planta, com ara les bràctees i les espates.
  • hirsut -a: es diu del pèl dur i aspre. híspid.
  • híspid -a: cobert de pèls drets i rígids, gairebé punxents.
  • histologia: branca de la biologia que estudia la composició i l'estructura microscòpica dels teixits orgànics.
  • holoàrtic:
  • homoclamidi -ídia: es diu del periant (i, per extensió, de la flor) que té totes les peces iguals.
  • homònim -a:
  • homostílic -a: es diu de les plantes i de les flors que fan els estils de longitud equivalent a tots els individus.
  • hormogoni:
  • hoste:
  • humícola:
  • humus:

I[modifica]

Índex:

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y ZEspecials

Inicivegeu tambéenllaços externs


  • idioblast: cèl·lula del teixit que es diferencia de les normals per la forma, l'estructura, el contingut o la funció.
  • imbricat -ada: disposat com les teules d'una teulada.
  • imparipinnat -ada: es diu de la fulla pinnada que té els folíols en nombre imparell, és a dir, que termina en un folíol.
  • incís -isa: fes, dividit poc profundament.
  • inclús: –usa es diu dels estams i dels estils que no sobresurten del periant.
  • indehiscència:
  • indehiscent: que no s'obre espontàniament. oposat a dehiscent.
  • indusi: excrescència membranosa que protegeix els esporangis de moltes falgueres.
  • ínfer -a: es diu de l'ovari que resta embolcat pel receptacle i sobre el qual semblen inserits els altres verticils florals.
  • inflorescència: sistema de tiges especialitzat que porta un conjunt de flors.
  • infrutescència: conjunt de fruits més o menys distintament i densament agrupats.
  • infundibuliforme: que té la forma d'un embut.
  • innovació: brot d'una planta, sobretot quan neix de la base.
  • insectívor: que es nodreix d'insectes
  • intina: paret interna de la coberta del gra de pol·len.
  • intravaginal: en algunes gramínies, es diu dels brots que s'originen i creixen per dins de les beines foliars.
  • intricat -ada:
  • intrors -a: es diu de l'antera que té les teques dirigides de cara a l'eix de la flor.
  • inventari:
  • involucel: involucre secundari o conjunt de bractèoles que acompanya les umbèl·lules de les umbel·líferes.
  • involucre: conjunt de bràctees que acompanyen algunes flors o inflorescències, com les umbel·les de les umbel·líferes.
  • involut -a: amb els marges incurvats o més o menys enrotllats cap a la cara superior.
  • iridoide:
  • isogàmia:
  • isomorf -a:
  • isospori -òria: en els pteridòfits, producció d'una sola mena d'espores que origina protal·lus amb anteridis i arquegonis com és el cas de les falgueres. oposat a heterospori.

J[modifica]

Índex:

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y ZEspecials

Inicivegeu tambéenllaços externs


L[modifica]

Índex:

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y ZEspecials

Inicivegeu tambéenllaços externs


  • label: 1. tèpal del periant de les orquídies, normalment de posició inferior, diferent dels altres per la forma i el color. 2 peça petaloide de les zingiberàcies formada per la soldadura dels dos estaminodis anteriors.
  • labiat -ada:
  • lacerat -ada: es diu de les fulles i d'altres òrgans laminars que tenen les vores profundament i irregularment retallades.
  • lacínia: segment estret en què es divideixen certes fulles i altres òrgans laminars.
  • laciniat -ada: dividit en lacínies.
  • laminarina:
  • lanceolat -ada: que té forma de ferro de llança.
  • landa:
  • lanuginós -osa: cobert de borrissol o de pèl molt fi.
  • làtex: líquid lletós, ordinàriament blanc, que es troba en certes cèl·lules i conductes d'algunes plantes i fongs.
  • laticífer -a:
  • latisepte -a: bipartit per un envà (septe) ample; dit principalment de les silícules comprimides en què el septe longitudinal és paral·lel als costats amples. oposat a angustisepte.
  • lax -a:
  • lemma:
  • lenticel·la:
  • leptoma:
  • leptosporangiat -ada:
  • leucosina:
  • liana:
  • líber:
  • liberià -ana:
  • ligne: conjunt de vasos llenyosos d'una planta que condueixen o han conduït la saba bruta.
  • lignificat -ada: . que té caràcter de ligne o de fusta, que posseeix una quantitat important de teixits d'aquest caràcter.
  • lignina: polímer aromàtic natural de molècules ramificades, derivades principalment del fenilpropà, i que forma part de la paret cel·lular de moltes cèl·lules vegetals. a les quals confereix duresa i resistència.
  • lignós -osa: en botànica, llenyós.
  • lígula: 1. corol·la en forma de llengüeta que presenten de vegades les flors de les compostes. 2. apèndix de la fulla, en la junció del limbe i el pecíol, característic d'algunes famílies vegetals.
  • ligulat -ada:
  • liguliflor -a:
  • limbe: làmina verda que constitueix la part principal de la fulla.
  • linear: es diu de la fulla i d'altres òrgans laminars llargs i estrets amb els marges quasi paral·lels.
  • liquen:
  • liquènic -a:
  • liquenificació:
  • liquenologia:
  • lirat -ada: es diu de la fulla pinnatisecta que té el segment terminal més gran que els laterals.
  • lisigen -ígena: es diu de l'espai intercel·lular originat per la dissolució de cèl·lules.
  • lisigènesi: formació d'espais intercel·lulars, espais secretors, etc., produïts per la disgregació o dissolució d'una o varies cèl·lules.
  • llanós -osa: cobert d'apèndixs semblants a llana.
  • llavi: lòbul d'una corol·la, d'un calze.
  • llavor: 1. part del fruit que, desenvolupant-se en condicions adequades, dóna naixença a una planta. 2. primordi seminal fecundat, transformat i madur, que se separa de la planta mare.
  • llegum: fruit monocarpel·lar característic de les papilionàcies, les mimosàcies i les cesalpiniàcies, de tavella dehiscent en dues valves.
  • lleny:
  • llenyós -a: que consisteix en fusta.
  • lliure: es diu de les peces florals que no són soldades entre elles ni amb altres de contigües.
  • lobat -ada: en forma de lobus.
  • lòbul: part més o menys sortint d'un òrgan, d'un apèndix, etc., limitada per un séc profund o bé destacada per la seva forma arrodonida.
  • lobulat -ada:
  • lòcul: compartiment d'un òrgan, (especialment d'un ovari, d'un fruit, etc.).
  • loculicida: en les plantes, es diu de la dehiscència d'una càpsula que s'obre longitudinalment pels nervis medials dels carpels.
  • lodícula:
  • loment: síliqua o llegum dividit en articles monosperms.
  • longistil -a:

M[modifica]

Índex:

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y ZEspecials

Inicivegeu tambéenllaços externs


N[modifica]

Índex:

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y ZEspecials

Inicivegeu tambéenllaços externs


  • napiforme:
  • natiu - iva:
  • nèctar: líquid dolç que secreten els nectaris de les plantes i que atreu els insectes i els ocells que se'n nodreixen, responsables de llur pol·linització.
  • nectari: òrgan glandular que secreta nèctar, generalment situat dins la flor.
  • nectarífer -a:
  • nemoral:
  • neotropical:
  • nervació: nervadura.
  • nervadura: conjunt i disposició dels nervis, especialment dels nervis de les fulles.
  • nervi: qualsevol dels feixos vasculars que hi ha en el limbe de les fulles i altres òrgans de naturalesa foliar, sovint ben visibles a manera de ressalts filiformes de disposició característica.
  • nitròfil -a:
  • nival:
  • nòdul:
  • nomenclatura:
  • nomofil·le: fulla normal, situada en la successió foliar entre els catafil·les i els hipsofil·les.
  • nou: 1. fruit de la noguera. 2. nom donat al fruit d'altres vegetals que té una certa analogia amb la nou.
  • nucel·la: part interna del primordi seminal formada per teixit diploide de l'esporòfit.
  • núcula: fruit sec, indehiscent, amb una sola llavor (monosperm) i de coberta o pericarpi llenyós.
  • nus: 1. qualsevol dels indrets de la tija, idealment en forma de disc transversal i sovint engruixits, d'on neixen les fulles, les branques, etc. 2. protuberància en el cos d'una planta. 3. defecte de la fusta, corresponent a la base d'una branca morta inserida en el tronc.
  • nutant: penjant.

O[modifica]

Índex:

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y ZEspecials

Inicivegeu tambéenllaços externs


  • obcordat -ada: en forma de cor invertit.
  • oblanceolat -ada: en forma de ferro de llança invertit.
  • oblat -ada:
  • oblong -a: més llarg en una direcció que en l'altra. de forma allargada.
  • obovat -ada: de forma ovada invertida, amb la part ampla a l'àpex.
  • obpiramidal: en forma de piràmide invertida.
  • obtús -usa: es diu de les fulles o altres òrgans laminars els marges dels quals són arrodonits a l'àpex. no agut, no acabat en punxa.
  • òcrea: beina membranosa que ordinàriament, a la base de la fulla d'algunes plantes, envolta la tija.
  • oleífer -a
  • oli essencial:
  • oligocèfal -a: que porta pocs capítols.
  • ondulat -ada: que fa ones.
  • oogàmia:
  • oogoni:
  • oomicot:
  • opercle: aparell o element que, a manera de tapadora, serveix per a tancar certes obertures, o que està destinat a desprendre's d'un òrgan en l'acte d'obertura, com la part apical de certes càpsules o esporangis.
  • oposat -ada: es diu de les fulles (i altres òrgans) inserides en posició enfrontada, dues a cada nus.
  • orbicular: de contorn circular.
  • ordre:
  • orelleta: aurícula.
  • organografia: branca de la zoologia i de la botànica que té per objecte la descripció dels òrgans dels animals i de les plantes.
  • ornitòfil -a: es diu de la planta i del tipus de pol·linització en què el pol·len és transportat pels ocells.
  • ornitofília:
  • ortòtrop -a: relatiu o pertanyent al primordi seminal recte.
  • ostíol: petit orifici, boca d'un estoma, d'un conceptacle.
  • oval:
  • ovalat -ada:
  • ovari: part basal i generalment més grossa del pistil que conté els primordis seminals.
  • ovat -ada: oblong i curvilini, especialment més ample d'un cap que de l'altre. oval.
  • ovocèl·lula: gàmeta femení que no posseeix capacitat de locomoció.
  • òvul: gàmeta femení elaborat per l'ovari que, després d'haver estat fecundat, és capaç de desenvolupar un nou organisme.
  • ovoide: que sembla un ou per la seva forma.

P[modifica]

Índex:

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y ZEspecials

Inicivegeu tambéenllaços externs


  • paisatge vegetal:
  • pàlea: apèndix escamiforme o membranós com la glumel·la superior, en les gramínies, o, en algunes compostes, amb les esquames presents en el receptacle.
  • paleobotànica:
  • paleotropical:
  • paladar: protuberància del llavi inferior de la corol·la personada que clou la gola.
  • palinologia: estudi del pol·len i de les espores actuals i fòssils.
  • palleta: bràctea o esquama que acompanya a certes flors.
  • palmat -ada: que té una forma o una disposició semblant a la d'una mà amb els dits estesos.
  • palmaticompost -a: es diu de la fulla composta els folíols de la qual arrenquen tots de l'àpex del pecíol.
  • palmatífid -a: es diu de la fulla o d'un altre òrgan laminar de nervadura palmada dividit com a màxim fins a la meitat en porcions o lòbuls.
  • palmatilobat -ada: palmatífid, però de lòbuls més o menys arrodonits.
  • palmatinervi -èrvia: de nervadura palmada.
  • palmatipartit -ida: es diu de la fulla o d'un altre òrgan laminar palmat amb divisions que van més enllà de la meitat del limbe però que no atenyen el pecíol.
  • palmatisecte -a: es diu de la fulla o d'un altre òrgan laminar palmat amb divisions que arriben a tocar de la inserció del limbe amb el pecíol.
  • panduriforme: de forma semblant a la caixa d'un violí o d'una guitarra.
  • panícula: inflorescència composta de tipus racemós, formada per un eix amb branques que són ramificades de nou en raïms.
  • papilionaci -àcia: semblant a una papallona. es diu de la corol·la (i per extensió de la flor) dialipètala que consta d'un pètal superior gros (estàndard), dos pètals laterals (ales) i dos d’inferiors més o menys concrescents o connivents (carena).
  • papilionat -ada: papilionaci.
  • papil·la: cèl·lula epidèrmica que forma una protuberància petita.
  • papus: en certs fruits procedents d'un ovari ínfer, apèndix consistent en un conjunt de pèls simples o plomosos, de setes o d'esquames, o en una corona membranosa, provinent del calze.
  • paracàrpic -a:
  • paral·lelinervi -èrvia: es diu de la fulla que té els nervis paral·lels o gairebé paral·lels entre ells.
  • paràsit:
  • parasitisme: condició o qualitat de paràsit.
  • parènquima: 1. teixit vegetal fonamental format per cèl·lules vives, polièdriques, grosses i no lignificades, de funcions diverses: assimiladora, emmagatzemadora, etc. 2 parènquima en palissada teixit constituït per cèl·lules parenquimàtiques llargues i primes juntes i amb molts cloroplastos, generalment ben desenvolupat sota l'epidermis de l'anvers de les fulles. 3 parènquima esponjós [o parènquima lacunar] teixit format per cèl·lules parenquimàtiques separades per grans espais intercel·lulars.
  • paripinnat -ada: es diu de la fulla pinnaticomposta que termina en dos folíols, que té els folíols en nombre parell.
  • partenocàrpia:
  • partenogènesi:
  • partit -ida: es diu de la fulla (o d'altres òrgans laminars) amb divisions que ultrapassen la meitat de la distància entre el contorn del limbe i el nervi medial (o, com en el cas de les fulles palmades, el punt d'inserció amb el pecíol) sense atènyer, però, aquell nervi (o aquell punt d'inserció).
  • pastura:
  • patent: es diu de l'òrgan (fulla, branca, etc.) que forma un angle molt obert amb l'eix que el suporta.
  • pauciflor -a: amb poques flors.
  • pecíol: cua de la fulla, que uneix el limbe a la base foliar o a la tija.
  • peciolat -ada: es diu de la fulla proveïda de pecíol.
  • peciòlul: pecíol d'un folíol en una fulla composta.
  • pectinat -ada: amb divisions que recorden les pues d'una pinta.
  • pedat -ada: es diu de la fulla profundament dividida en què de l'àpex del pecíol arrenquen un nervi medial i dos de laterals successivament ramificats per la banda de fora.
  • pedatisecte: es diu de la fulla pedada (o d'altres òrgans laminars) en que les divisions atenyen gairebé la base del limbe.
  • pedicel: qualsevol de les últimes divisions d'un peduncle ramificat.
  • pedicel·lat -ada:
  • peduncle: cua o suport d'una flor, d'un fruit o d'una inflorescència ben delimitada.
  • pèl: tricoma.
  • pèl absorbent: [o pèl radical] prolongació filiforme del rizoderma en la zona pilífera de l'arrel.
  • peltat -ada: es diu de la fulla que té el pecíol inserit al centre del limbe.
  • pèndul: que penja.
  • pennat -ada: pinnat.
  • pentàmer -a: que consta de cinc parts.
  • pepònide:
  • perennant: es diu de la planta anual que pot esdevenir, en certes circumstàncies, perenne.
  • perenne: es diu de la planta que viu tres o més anys.
  • perennifoli: que té les fulles perennes.
  • perfoliat -ada: es diu de la fulla sèssil que rodeja per complet la tija de manera que sembla perforada per aquesta.
  • periant: conjunt de peces estèrils que sovint envolta els elements fèrtils de la flor i consta de calze i corol·la.
  • pericarpi: part del fruit que envolta la llavor, que pot ésser membranosa, carnosa, dura.
  • pericicle: capa parenquimatosa del cilindre central d'una planta, contigua a l'escorça.
  • periderma: conjunt de teixits originats pel fel·logen.
  • peridi:
  • perigin -ígina: es diu dels pètals i estams que semblen sortir al voltant de l'ovari, en les flors en què el receptacle ha pres la forma de copa.
  • perigoni: periant de les flors homoclamídies.
  • perisperma: en algunes llavors, teixit de reserva derivat de la nucel·la.
  • periteci:
  • persistent:
  • personat -ada: es diu de la corol·la bilabiada closa per una protuberància del llavi inferior denominada paladar.
  • pètal: peça que forma la corol·la de la flor.
  • petaloide: que té l'aparença o la textura d'un pètal.
  • picnidi:
  • píleu:
  • pili:
  • pilífer
  • piloriza: caliptra.
  • pilós: relatiu o pertanyent als pèls.
  • pinna: part del limbe de les fulles de les falgueres pinnades, resultat de la divisió de primer grau.
  • pinnat -ada: compost de parts disposades als dos costats d'un eix com les barbes d'una ploma. nervadura pinnada nervadura en què els nervis secundaris surten lateralment d'un nervi medial o principal.
  • pinnaticompost -a: es diu de la fulla composta els folíols de la qual són disposats als dos costats del raquis.
  • pinnatífid -a: es diu de la fulla o d'un altre òrgan laminar pinnatinervi amb divisions que no ultrapassen la meitat de la distància entre el marge i el nervi medial.
  • pinnatilobat -ada: pinnatífid però amb divisions o lòbuls més o menys arrodonits.
  • pinnatinervi -èrvia: es diu de la fulla o d'un altre òrgan laminar amb un sol nervi principal, del qual arrenquen lateralment nervis secundaris.
  • pinnatipartit -ida: es diu de la fulla o d'un altre òrgan laminar pinnatinervi amb divisions que arriben més enllà de la meitat de la distància entre el marge i el nervi medial, però sense atènyer-lo.
  • pinnatisecte -a: es diu de la fulla o d'un altre òrgan laminar pinnatinervi amb divisions que arriben fins al nervi medial.
  • pínnula: divisió de segon o tercer grau del limbe d'una fulla de falguera.
  • pinyol: part interna, llenyosa, d'un fruit carnós, que sol correspondre a l'endocarpi.
  • piròfil -a:
  • piròfit:
  • pistil: òrgan floral que enclou dintre seu els primordis seminals, que consta d'ovari, d'estil i d'estigma, que en els gineceus apocàrpics correspon a cadascun dels carpels i en els sincàrpics, al conjunt de carpels soldats. gineceu.
  • pixidi: fruit capsular que s'obre segons una fissura transversal circular que en separa l'opercle.
  • placenta: 1. part de l'ovari d'una planta on es desenvolupen els primordis seminals. 2 en els pteridòfits, protuberància de teixit foliar on es formen els sorus.
  • placentació: disposició de les placentes, i per tant dels primordis seminals, en l'ovari i en els carpels.
  • plàncton:
  • planifoli -òlia:
  • planta:
  • plàntula: 1. embrió d'una planta en el començament del seu desenvolupament a conseqüència de la germinació de la llavor. 2. planta molt jove.
  • plasmalemma: membrana cel·lular de totes les cèl·lules, animals i vegetals.
  • plasmodesm:
  • plasmodi:
  • plast:
  • plastidi:
  • pleiocèfal -a: que fa diversos capítols.
  • pleocasi: es diu de la inflorescència cimosa en que per sota de l'eix principal, acabat en flor, es formen tres o més branques floríferes laterals.
  • plomall: papus format de pèls.
  • plumós -osa: es diu dels pèls i d'altres òrgans filiformes que tenen ramificacions semblants a les barbes d'una ploma.
  • plúmula: gemma apical de l'embrió.
  • pluricarpel·lar: que consta de més d'un carpel.
  • pluviïsilva:
  • pneumatòfor:
  • poiquilohidre -a:
  • poliadelf: que té els estams reunits en diversos fascicles.
  • poliàndria: es diu de la flor que té vint estams o més.
  • poliaqueni: fruit constituït en conjunt per nombrosos aquenis, com el de les clemàtides o ranuncles.
  • policàrpic -a: 1. es diu de la planta perenne que floreix i fructifica més d'una vegada. 2. es diu de la planta, la flor, etc., que té nombrosos carpels.
  • policèfal -a: que duu nombrosos capítols.
  • polidrupa: fruit apocàrpic (o sincàrpic) en que cada carpel es converteix en una drupa més o menys concrescent.
  • polifol·licle: fruit format per més d'un fol·licle originat per un gineceu apocàrpic.
  • polígam -a: es diu de la planta que té flors hermafrodites i unisexuals.
  • polimorfisme:
  • poliploide:
  • poliploïdia:
  • polisperm -a: que té moltes llavors.
  • pol·len: en els espermatòfits, polsim format en els microsporangis dels estams i constituït per cèl·lules germinals masculines, els grans de pol·len.
  • pol·linari:
  • pol·lini: massa de pol·len cerosa i compacta, formada per tot el contingut d'una teca.
  • pol·linització: transport del pol·len des de l'estam fins a l'estigma (o al micròpil, en el cas de les gimnospermes).
  • pom: fruit carnós, complex, en la formació del qual intervenen els carpels i el receptacle, com la poma o la pera.
  • poncella:
  • porat -ada:
  • poricida: es diu de la dehiscència que s'acompleix per porus apicals.
  • port:
  • porus: 1. petit orifici, gairebé imperceptible, esp. en una membrana vegetal. 2. porus aerífer porus delimitat per algunes cèl·lules existents al sostre de les cambres aeríferes de les hepàtiques, visible amb una lupa. 3. porus areolat perforació amb opercle mòbil a la paret de les cèl·lules del ligne.
  • prada:
  • pradell:
  • praderia:
  • prat:
  • prefoliació: posició de les fulles dins la gemma considerant cada fulla individualment.
  • primordi seminal: òrgan que, després de la fecundació, es transforma en la llavor.
  • procariota:
  • procloròfit:
  • procumbent: es diu de les tiges ajagudes a terra, però no arrelades.
  • prolat -a:
  • propàgul: element format per una o més cèl·lules especialitzades, que serveix per a la dispersió vegetativa d'alguns grups de plantes, com les hepàtiques, les molses, etc.
  • prostat -ada: recolzat o més o menys ajagut a terra.
  • prota·lus:
  • proterandre:
  • proterogin -ògina:
  • protostela:
  • pruïna: coberta cèria que recobreix la cutícula de certs òrgans vegetals, com les prunes o les fulles de col.
  • pruïnós -osa:
  • psammòfil -a:
  • pseudant:
  • pseudovivípar -a: es diu de les plantes que produeixen en el lloc on hi hauria normalment el fruit, petites gemmes o plàntules que desprenent-se serveixen com a òrgans de multiplicació vegetativa. aparentment pot semblar que hi ha hagut germinació de la llavor sobre la planta mateixa.
  • pteridòfit:
  • pubèrul: proveït de pèls molt fins, curts i escassos.
  • pubescència:
  • pubescent: cobert de pèls curts, fins i suaus.
  • pulvínul: adaptació en forma de coixí pròpia de diverses mates amb flor i molses acrocarpes.

Q[modifica]

Índex:

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y ZEspecials

Inicivegeu tambéenllaços externs


R[modifica]

Índex:

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y ZEspecials

Inicivegeu tambéenllaços externs


  • rabassa:
  • racemiforme: que té forma de raïm.
  • racemós -osa: es diu de les inflorescències l'eix de les quals creix indefinidament.
  • radial: es diu d'una disposició anàloga a la dels raigs d'una roda; que es desenvolupa uniformement al voltant d'un eix central.
  • radiant: disposat com els radis d'una circumferència.
  • radiat -ada: actinomorf.
  • radicant: que produeix o pot produir arrels.
  • radicel·la: 1. arrel petita. 2. última divisió d'una arrel.
  • radícula: 1. radicel·la. 2. rudiment radical de l'embrió.
  • rafe: línia, a manera d'una costura, en la unió de dues parts d'un òrgan. 2 fissura que es forma en la valva del frústul de moltes diatomees, relacionada amb el moviment de reptació.
  • rafidi: cristall d'oxalat càlcic que, reunit en fascicles, es troba a l'interior dels vacúols de certes cèl·lules vegetals.
  • raïm: conjunt de flors o de fruits i també de coses i àdhuc d'animals agrupats a la manera dels grans de raïm.
  • rama:
  • ramificació: 1. norma de producció de branques i disposició d'aquestes en un vegetal (un arbre, una alga filamentosa) o en una part vegetal (la nervadura d'una fulla). 2. qualsevol de les branques o de les divisions de vasos i nervis que neixen d'un tronc comú.
  • rang:
  • raquis: 1. nervi principal d'una fronda de falguera que perllonga el pecíol dins el limbe. 2. eix principal d'una inflorescència.
  • receptacle: 1. tàlem floral. 2. dilatació de l'eix d'una inflorescència compacta (com és ara el capítol de les compostes), damunt la qual s'insereixen les flors. 3. dilatació del tal·lus de moltes algues brunes fucals, on estan excavats els conceptacles.
  • reflex -a: es diu de la fulla, rama, etc., que es dirigeix enfora i avall.
  • regne:
  • regular: actinomorf.
  • rel: part inferior d'una planta fanerògama o d'un pteridòfit, generalment enfonsada a terra, que creix en sentit oposat al tronc, desproveïda de fulles i òrgans de reproducció, i que serveix per a fixar la planta al sòl i absorbir l'aigua i altres substàncies nutrients.
  • reniforme: que té forma de ronyó.
  • repent: reptant.
  • reptant: que repta.
  • retinacle: estructura que reté un òrgan o un teixit al seu lloc.
  • retrors -a: dirigit cap a la base de l'òrgan on és inserit.
  • retús -usa: d'àpex lleugerament emarginat.
  • revers: cara inferior o dorsal d'una fulla o d'un altre òrgan laminar. oposat a l'anvers.
  • revolut -a: es diu de la fulla que, en la prefoliació, està enrotllada enfora; es diu del marge foliar dels pètals, etc. quan es recorben cap a llur part inferior.
  • ripidi: monocasi les branques del qual neixen alternativament a banda i banda de l'eix i es disposen en un sol pla.
  • ritidoma:
  • rizoderma: epidermis de l'arrel.
  • rizoide:
  • rizoma: tija horitzontal subterrània amb aspecte d'arrel.
  • rizomatós -osa:
  • rodòfit:
  • roseta: conjunt de les fulles aglomerades radialment a la base de la planta o a l'àpex de la tija principal o de les branques laterals.
  • rostel: òrgan de la flor de moltes orquídies que correspon a un estigma estèril i que sol formar una prominència bequeruda en el ginostem.
  • rosulat -ada: proveït de rosetes.
  • rotaci -àcia: es diu de la corol·la gamopètala i actinomorfa de tub curt i limbe pla.
  • ruderal: en ecologia, pertanyent als voltants dels habitatges i a altres indrets molt alterats per l'acció humana o dels animals domèstics.
  • runcinat -ada: es diu de la fulla o un altre òrgan laminar divies diu de manera pinnada i amb els lòbuls o segments arquejats cap a la base.
  • rupícola:

S[modifica]

Índex:

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y ZEspecials

Inicivegeu tambéenllaços externs


  • saba:
  • sabana:
  • sac pol·línic: recipient que conté els grans de pol·len en l'estam.
  • sagitat -ada: es diu de la fulla o altre òrgan laminar que té forma de sageta.
  • sàmara: fruit aqueniforme proveït d'una prolongació membranosa en forma d'ala, la qual facilita la seva dispersió.
  • sapròfit: es diu de l'organisme que viu i es nodreix d'altres organismes morts o de qualsevol mena de restes orgàniques en descomposició, en què troba els elements necessaris i la font d'energia, és a dir, els enllaços químics.
  • sarcotesta:
  • sarment:
  • sedós: es diu d'una superfície coberta de pèls fins i brillants.
  • segetal:
  • segment: cadascuna de les parts que hom distingeix en el limbe d'una fulla profundament dividida (pinnatisecta, pinnatipartida, etc.). 2. cadascuna de les porcions ben delimitades (mericarps) d'un loment.
  • selva:
  • sement: llavor.
  • semiamplexicaule: gairebé amplexicaule.
  • seminal
  • semiínfer -a: es diu de l'ovari soldat només parcialment amb el tàlem (còncau) de la flor.
  • semiverticil·lat -ada: que fa mitjos verticils.
  • sèpal: qualsevol de les peces que componen el calze d'una flor.
  • sepaloide: que té aspecte de sèpal.
  • septat -ada:
  • septe: paret que separa dues cavitats o dues masses de teixit més tou. Envà.
  • serpentejant: anar, estendre's, segons una línia sinuosa. llargament reptant.
  • septicida
  • serrat -ada: es diu de les fulles o altres òrgans els marges de les quals presenten dents agudes i molt pròximes, com les d'una serra.
  • serrulat -ada: finament serrat.
  • sèssil: desproveït de peduncle, pecíol o altra mena de suport.
  • seta: pèl llarg i rígid similar a una cerra. 2. pedicle filamentós que sosté la càpsula esporífera dels esporòfits de les molses i hepàtiques.
  • setós -osa:
  • sexual:
  • siconi: infructescència constituïda per un receptacle piriforme o arrodonit, més o menys carnós, amb una obertura apical, a les parets internes del qual són inserits els fruits veritables, com és el cas de la figa.
  • sifonal:
  • sifonat -ada:
  • silicícola:
  • silícula: síliqua que és gairebé tan ampla com llarga.
  • siliqua: fruit capsular allargat, bicarpel·lar i dehiscent en dues valves.
  • simbiont:
  • simbiosi:
  • simpètal -a:
  • simple: no dividit en parts; dit especialment de les fulles i altres òrgans laminars.
  • simpodi: tipus de ramificació en què els successius eixos aturen el creixement i són substituïts per eixos laterals.
  • sinapsi:
  • sincàrpic: que té els carpels concrescents en un sol ovari.
  • sincici:
  • sinèrgida: qualsevol de les dues cèl·lules situades, en el sac embrionari, al costat de l’ovocèl·lula.
  • sinfisandre: d'estams soldats entre ells.
  • singenèsic -a: d'anteres soldades entre elles.
  • sinònim -a:
  • sinuat -ada: que té les vores sinuoses.
  • sinus: entrant del marge d'una fulla o d'un altre òrgan. escotadura.
  • sistemàtica:
  • soca:
  • solc:
  • solcat -ada:
  • soma:
  • somatogàmia:
  • soredi:
  • sorosi: infructescència carnosa derivada de la concrescència de diversos fruits simples entre ells i amb l'eix comú.
  • sorus: qualsevol dels grups d'esporangis que apareixen al revers de les fulles de moltes falgueres, de forma i aspecte característics.
  • sotabosc:
  • subalpí -ina:
  • subarbust: planta més o menys llenyosa, baixa, de tronc curt que treu branques prop de terra, com la farigola o el romaní. mata.
  • subcosmopolita:
  • súber: teixit secundari, cortical, de funció protectora, que substitueix l'epidermis en el creixement secundari i que és originat externament pel fel·logen.
  • suberina: ester polimèric d'àcids grassos i oxoàcids, característic del suro, que es troba a la paret de moltes de les cèl·lules del súber.
  • suberós -osa: 1. semblant al suro. 2, que conté súber.
  • subespècie:
  • subespontani -ània:
  • submediterrani -ània:
  • submontà -ana:
  • subnival:
  • subsèssil: gairebé sèssil.
  • suculent -a: es diu de les fulles (i altres òrgans vegetals) que contenen una gran quantitat de teixits aqüífers, la qual cosa fa que siguin molt gruixudes. i abundants en suc.
  • súper -a: es diu de l'ovari o gineceu unit al tàlem només per la base, de manera que resta per sobre dels altres verticils florals.

T[modifica]

Índex:

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y ZEspecials

Inicivegeu tambéenllaços externs


  • taca: sinònim de màcula.
  • taiga
  • tàlem: part apical d'un peduncle o d'un pedicel, sovint eixamplada, on s'insereixen els verticils florals.
  • tal·lòfit:
  • tal·lós -osa:
  • tal·lus: aparell vegetatiu d'organització relativament simple, pluricel·lular, amb parts poc o molt diferenciades morfològicament i funcionalment (però mai constituït per arrel, tija i fulles veritables), propi de les algues pluricel·lulars, fongs i líquens.
  • taní:
  • tàxon: qualsevol entitat taxonòmica reconeguda pels codis internacionals de nomenclatura botànica, zoològica i bacteriològica.
  • taxonomia: 1. part de la història natural que tracta de la classificació dels animals i de les plantes. 2. classificació, les seves lleis i els seus principis.
  • teca: 1. qualsevol de les meitats de l'antera que porten els sacs pol·línics. 2. qualsevol de les dues parts encaixades del frústul de les diatomees.
  • tector:
  • tegument: 1. qualsevol de les diverses parts orgàniques, peces o cobertes protectores de les plantes. 2. coberta, sovint doble, que protegeix el primordi seminal.
  • teixit: qualsevol dels diversos agregats de cèl·lules que formen les parts anatòmiques dels cossos organitzats.
  • tèpal: qualsevol de les peces d'un periant homoclamidi o monoclamidi.
  • termòfil -a:
  • teròfit: planta anual que completa el seu cicle vital, des de la germinació fins a la fructificació, en un sol període vegetatiu, en menys d'un any, i tot seguit mor.
  • terpè:
  • terrícola:
  • tètrada:
  • tetraqueni:
  • tetradínam -a: que té sis estams, quatre més llargs que els altres dos.
  • tetràmer -a: que consta de quatre parts o peces.
  • tetràspora:
  • tija: òrgan de les plantes cormofítiques, generalment cilíndric i aeri, que porta les fulles.
  • tilacoide:
  • timoneda:
  • tipificació:
  • tipus nomenclatural:
  • toment: conjunt dens de pèls que formen com una borra.
  • tomentós: cobert de tricomes molt atapeïts i curts.
  • torbera:
  • torulós -osa: que presenta protuberàncies seriades com un collaret o rosari. moniliforme.
  • transpiració: procés fisiològic consistent en l'eliminació per evaporació d'una gran part de l'aigua absorbida per les plantes.
  • tràquea: vas llenyós obert i allargat, format per la superposició de cèl·lules mortes que han perdut les parets transversals.
  • traqueida: vas llenyós unicel·lular de parets transversals obliqües, generalment proveïdes de porus areolats.
  • traqueòfit:
  • tricògina
  • tricoma: formació epidèrmica semblant a un pèl.
  • trifoliat -ada: compost de tres folíols.
  • trifoliolat -ada:
  • trigenètic -a:
  • trígon -a: triquetre.
  • trilobat -ada: dividit en tres lòbuls, proveït de tres lòbuls.
  • trímer -a: que consta de tres parts o peces.
  • triquetre: trígon, que presenta tres angles aguts.
  • tronc:
  • tropisme:
  • truncat -ada: es diu de les fulles i altres òrgans terminats en una vora o secció transversal recta o plana, com si haguessin estat escapçats.
  • tub cribrós: cèl·lula floemàtica allargada, especialitzada en la conducció de la saba elaborada.
  • tub pol·línic:
  • tubercle: òrgan caulinar subterrani, engruixit i amb un parènquima carregat de substàncies de reserva.
  • tuberculat -ada: proveït de tubercles (prominències arrodonides) a la seva superfície.
  • tuberiforme:
  • tuberós -osa: 1. que té tubercles. 2. tuberiforme. 3. recobert de tubercles o tuberositats, nodós.
  • tubulós -osa: semblant a un tub; compost de parts tubulars.
  • tubuliflor -a:
  • tundra
  • túnica: embolcall o tegument. 2. cadascuna de les fulles carnoses que componen certs bulbs i que envolten l'ull central.
  • tunicat -ada:
  • turió: brot tendre que neix d'un rizoma.

U[modifica]

Índex:

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y ZEspecials

Inicivegeu tambéenllaços externs


  • umbel·la: inflorescència en què els pedicels arrenquen radialment d'un mateix punt i tenen sovint la mateixa longitud.
  • umbel·la composta: umbel·la que té els radis terminats en una umbèl·lula.
  • umbèl·lula: umbel·la que hi ha a l'extrem de cada radi d'una umbel·la composta.
  • umbilicat - ada: es diu de l'òrgan o la part vegetal que presenta una depressió comparable a la del llombrígol. 2. en els líquens, es diu del tal·lus còncau i unit al substrat per un sol punt.
  • uncinat -ada: es diu del pèl, o altra estructura, que és encorbat de la punta, com un ganxo.
  • unisexual: es diu de l'organisme que només té un aparell reproductor masculí o bé femení.
  • ungla: part inferior, generalment estretida, d'un pètal.
  • urceolat -ada: en forma d'olla o de gerro panxut.
  • utricle: embolcall vesiculós de l'ovari, i posteriorment del fruit, de les plantes del gènere carex.

V[modifica]

Índex:

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y ZEspecials

Inicivegeu tambéenllaços externs


  • vaginat -ada: proveït d'una beina.
  • val·lècula: 1. solc a la tija dels equisets. 2. en el fruit de les umbel·líferes, solc comprès entre dues costes.
  • valva: 1 qualsevol de les parts que es formen en obrir-se els fruits secs i dehiscents longitudinalment. 2. cara superior o inferior del frústul de les diatomees, normalment perpendiculars a les bandes laterals (pleures) per on s'encaixen les dues teques.
  • variegat -ada:
  • varietat:
  • vas:
  • vascular: relatiu o pertanyent als vasos de les plantes.
  • vegetació:
  • vegetal:
  • vegetatiu -iva:
  • vellutat: suau al tacte com el vellut.
  • vena: nervi.
  • vernació: prefoliació.
  • verrucós -osa:
  • vertícil: conjunt de fulles o d'òrgans que neixen al mateix nivell en una tija o eix.
  • verticil·lastre: conjunt d'òrgans que en aparença formen un verticil.
  • verticil·lat -ada: disposat en verticil.
  • vicariància:
  • vicariant:
  • vil·la:
  • vil·lós -osa: pilós.
  • vita (oleífera): conducte secretor de les umbel·líferes (i dels fruits d'algunes compostes).
  • vivípar -a:
  • vivaç: 1. es diu de la planta herbàcia que té òrgans subterranis persistents i renova cada any l'aparell aeri. 2. perenne.
  • voluble: es diu de la tija i de la planta enfiladissa que s'entortolliga en el suport.
  • volutina:
  • volva:

X[modifica]

Índex:

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y ZEspecials

Inicivegeu tambéenllaços externs


  • xantofil·la:
  • xeròfil -a:
  • xeròfit:
  • xilema: conjunt de vasos llenyosos, parènquima i elements esquelètics i ocasionalment glandulars que juntament amb el floema constitueixen el sistema conductor que porta la saba bruta i fa ensems funcions de sosteniment, constituït per cèl·lules mortes de parets rígides, gruixudes i lignificades.
  • xilemàtic:

Z[modifica]

Índex:

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y ZEspecials

Inicivegeu tambéenllaços externs


  • zigomorf: es diu d'un organisme, d'un òrgan o d'una part orgànica que té un sol pla de simetria.
  • zigot: cèl·lula amb doble dotació cromosòmica formada per la fusió d'un gàmeta femení amb un gàmeta masculí abans de començar la segmentació, ou.
  • zonació:
  • zoocecidi: cecidi produït per un paràsit animal.
  • zoocòria: disseminació dels fruits, les espores o les llavors dels vegetals duta a terme pels animals.
  • zoofília: pol·linització realitzada mitjançant la intervenció dels animals.
  • zoogàmia: