València Club de Futbol

(S'ha redirigit des de: Valencia C.F.)
De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search


Infotaula club esportiuValència CF
Valencia CF logo.png
Nom complet València Club de Futbol
Àlies Xe (popularitzat des dels anys 70),[1] xotos,[2]
merengots,[1]

els taronges,[3]
blanquinegres[4]
Fundació 18 de març de 1919 (1919-03-18) (99 anys)
Colors           blanc, negre
País Espanya
Àrea social
Estadi Mestalla, València
(55.000[5])
Localització València
Socis 65.000
Penyes 700[6]
Propietari Meriton Holdings Ltd.
(Peter Lim)
Presidència Anil Murthy
Junta tècnica
Esport/disciplina futbol
Direcció esportiva Mateu Alemany Font
Entrenador Marcelino García Toral
Lliga LaLiga
(4t la temporada 2017-18)
Equipament
Primer
Segon
Tercer

Web www.valenciacf.com
Modifica dades a Wikidata

El València Club de Futbol és un club de futbol amb seu a la ciutat de València i l'entitat esportiva més important del País Valencià. Fou fundat el 1919 a València i juga a la Primera Divisió. El seu estadi és Mestalla, amb una capacitat de 55.000 espectadors.[5]

Té 65.000 socis,[7] i més de 700 penyes,[6] la qual cosa el fa esdevenir el tercer club de l'Estat espanyol en nombre de socis i penyes. Tanmateix, el València CF és el tercer club de futbol en percentatge quant a simpatitzants a l'Estat espanyol (5,3%), únicament darrere de Reial Madrid (32,8%) i FC Barcelona (25,7%).[8] En la classificació històrica de la LFP, el València CF ocupa el 3r lloc, per darrere del Reial Madrid i FC Barcelona.[9] Així mateix, compta amb 6 títols de Lliga, 7 Copes, 1 Supercopa espanyola; i en l'àmbit europeu amb 6 títols, 1 Copa de la UEFA, 2 Copes de Fires, 1 Recopa d'Europa i 2 Supercopes d'Europa, així és el tercer club de la lliga espanyola amb major nombre de victòries[10] i partits disputats en totes les competicions europees organitzades per la UEFA per darrere de Reial Madrid i FC Barcelona.

L'any 2005 va entrar al Top 20 dels clubs de futbol més rics del món, directament al 19é lloc, amb uns ingressos de 90,6 milions d'euros.[11] El 2007 un nou estudi el situava el 18é amb una facturació de 107,6 milions d'euros.[12] En 2014, després d'una crisi econòmica i social a dins del club, era el 23 club més ric d'Europa, el quart de la lliga espanyola per darrere del Reial Madrid, FC Barcelona i Atlètic de Madrid.[13]

Història[modifica]

Plantilla del València CF l'any 1927.

El València CF es va fundar el 1919, amb el nom de Valencia Foot-ball Club, i sota la batuta del seu primer president, Octavio Augusto Milego. El seu mandat representa la primera etapa com a club fins a final de 1922.

Per aquell temps el València era un club modest, però gràcies a l'esperit de la seua gent mantenia una enorme il·lusió per demostrar que arribaria a ésser un dels grans clubs de futbol.

L'any 1928-1929 es va crear la Lliga Espanyola de Futbol. Aquesta, al seu torn, es va dividir en dues categories, la mínima i la màxima, primera divisió i segona divisió respectivament. El València CF va quedar enquadrat en la de menor prestigi en perdre el lloc davant el Racing de Santander, però la temporada 1931-1932 ascendiria a la divisió d'honor. En aquell temps, el president del València era Juan Giménez Cánovas.

El 1934 el València arribà a la final de Copa, però fou derrotat pel Reial Madrid a la final, que es va jugar el 6 de març a l'Estadi de Montjuïc de Barcelona. El resultat va ser d'1 a 2 favorable als castellans. El gol obtingut per Vilanova no va servir per a frenar els blancs, que van remuntar amb dos gols més tard.

Anys després, el 1941 i amb Lluís Casanova Giner com a president de l'entitat, el València obtenia el seu primer títol coper en guanyar el RCD Espanyol a Chamartín i amb el resultat de 3-1, gols de Mundo i Asensi. Els mítics Mundo, Asensi, Gorostiza i Amadeo es rescabalaven de la desfeta del 1934. Sens dubte, un dels presidents que més va influir en la bona ratxa del club va ser Lluís Casanova, qui va donar nom al mític i rescabalat estadi Lluís Casanova, que en l'actualitat es diu Camp de Mestalla.

La Davantera elèctrica era el nom amb què es coneixia el conjunt de jugadors que van formar la davantera del València CF durant la major part dels anys 40. Estava formada per Epi (198 partits i 73 gols), Amadeo (217 partits i 74 gols), Mundo (208 partits i 191 gols),[14] Asensi (308 partits i 33 gols) i Gorostiza (116 partits i 72 gols).[15] Durant aquesta època el València CF va passar de ser un equip discret a un dels més temuts de la lliga. En aquesta dècada van guanyar tres títols de lliga (1941,[15] 1943 i 1946), dos subcampionats (1948 i 1949), dos Copes del Rei (1941 i 1949) i tres subcampionats de copa (1944, 1945 i 1946).

Un dels títols més importants que figura en les vitrines del València va arribar l'any 1980. Es tracta de la Recopa d'Europa que va guanyar a l'estadi de Heysel a Brussel·les, el 14 de maig de 1980. Aquell partit disputadíssim que va enfrontar a València i l'Arsenal i que hagué de decidir-se en la tanda de penals, va tenir com a protagonista el porter Pereira, que va aturar el penal que donava el triomf al seu equip. Sota la batuta d'un pletòric Alfredo Di Stefano, el club valencianista escrivia una de les pàgines més brillants de la seua història.

Finalment, el València d'entre els anys 1998 i 2004 és recordat per fer tremolar Europa, ja que aquella generació de futbolistes, dirigits per Claudio Ranieri, Héctor Cúper i Rafa Benítez va realitzar grans actuacions a les competicions europees que li van valdre dos subcampionats de la Lliga de Campions en 2000 i 2001, una Copa de la UEFA en 2004 i una Supercopa d'Europa també en 2004. Així mateix, a nivell espanyol el València va guanyar la Copa del Rei en 1999, la Supercopa d'Espanya també en 1999, i dues lligues en 2002 i 2004.[16]

Uniforme[modifica]

Originàriament l'uniforme constava de samarreta blanca, pantaló negre i calces del mateix color. Tot i que més endavant el color de pantaló i calces ha estat, variablement, blanc o negre.

  • Uniforme titular: Samarreta blanca amb detalls negres i taronges, pantaló negre, calces blanques.
  • Uniforme alternatiu: Samarreta amb els colors de la senyera, pantaló blau i calces blaves i grogues.
  • Tercer Uniforme: Samarreta taronja i taronges, pantaló taronja, calces taronja.

Evolució històrica[modifica]

1919
1924
1960
1994
1995
1999

Uniformes anteriors[modifica]

Publicitat d'Unibet a l'estadi de Mestalla.
Primer
Segon
Primer
Segon
Primer
Segon
Primer
Segon
Primer
Segon
Tercer
  • 2012-13
Primer
Segon
Tercer
  • 2011-12
Primer
Segon
Tercer
  • 2010-11
Primer
Segon
Tercer
  • 2009-10
Primer
Primer (Copa)
Segon
  • 2008-09
Primer
Segon
  • 2007-08
Primer
Segon
  • 2006-07
Primer
Segon
Tercer
  • 2005-06
Primer
Segon
Primer
Segon
Tercer
Primer
Segon
Primer
Segon
Primer
Segon
Primer
Segon
Primer
Segon

Patrocinadors i proveïdors d'equipatge[modifica]

Exposició de diferents equipatges del València. En primer pla, samarreta Ressy de la Senyera (segon equipatge).
Samarreta de la segona volta de la temporada 2013-14, inspirada en la de la temporada 2003-04. Està estampada amb la signatura dels jugadors de l'equip.
Període Proveidor Patrocinador
1980–1982 Logo brand Adidas.png Cap
1982–1985 Ressy.jpg
1985–1990 Rasan.png Caja Ahorros Valencia
1990–1992 Puma marca.png
1992–1993 Mediterrània
1993–1994 Logo Luanvi.png
1994–1995 Cip
1995–1998 Ford
1998–2000 Terra Mítica
2000–2001 Logo NIKE.svg
2001–2002 Metrored
2002–2003 Terra Mítica
2003–2008 Toyota
2008–2009 Valencia Experience / Unibet
2009–2011 Kappa LOGO.png Unibet / Compac Encimeres
2011–2014 Joma-logo.JPG Jinko Solar / MSC
2014–2016 Adidas Logo.svg Cap / GolT
2016-2017 Adidas Logo.svg Cap /Bein Sports
2017-2018 Adidas Logo.svg "BLU Products" /Bein Sports/Alfa Romeo

Estadis[modifica]

Camp d'Algirós[modifica]

Article principal: Camp d'Algirós

Els primers anys després de la seua fundació en 1919, el València FC va entrenar i va disputar els seus partits com a local en el desaparegut Camp d'Algirós. El camp es trobava en el camí d'Algirós, entre els actuals carrers de Finlàndia i del General Gil Dolz. Tenia una capacitat per a 5.000 espectadors i unes dimensions de 91 x 47 metres (orientació est-oest). Les condicions del terreny de joc eren molt modestes i no era de gespa sinó de terra. El propietari del recinte era Eugenio Miquel, el qual va llogar el camp als dirigents valencianistes per 100 pessetes al mes.[17] ​El camp va ser inaugurat el 7 de desembre de 1919 amb un partit amistós entre el conjunt valencianista i el Castàlia de Castelló, amb un resultat d'empat sense gols. L'endemà, es van tornar a vore les cares els dos equips i aquesta vegada el València es va imposar per 1-0.[18]

El camp es va quedar xicotet pel gran augment del nombre de socis. Per aquesta raó, el llavors president del club Ramon Leonarte i la junta directiva van buscar parcel·les en venda per a construir un nou camp per a l'equip. Al gener de 1923, van decidir comprar 10.000 m² de terreny, situats 500 metres més al nord del Camp d'Algirós, per 316.439,20 pessetes (una quantitat considerable per a l'època) que es va finançar a força de crèdits.[19][20]​ El projecte per al nou estadi va ser encarregat a l'arquitecte i soci del club Francisco Almenar Quinzá (qui anys més tard seria president de l'entitat) i les obres de construcció van ser adjudicades al també soci Ramon Ferrer Aguilar.[21]

Mestalla[modifica]

Article principal: Estadi de Mestalla
El camp de Mestalla amb un tifo

Propietat del València CF, l'Estadi de Mestalla va ser inaugurat el 20 de maig de 1923. El seu nom es deu al fet que la séquia de Mestalla passava junt al camp. En aquells dies, el camp tenia unes dimensions de 100 x 59 metres i un aforament de 17.000 espectadors.[22]​ El dia de la inauguració es va celebrar un partit amistosa que va enfrontar al València amb el FC Levante. El resultat final va ser d'1-0 per al conjunt local amb gol marcat per "Montes" (Arturo Montesinos Cebrián).[20]

Entre 1969 i 1994 es va denominar oficialment Estadi Luis Casanova, en honor a Luis Casanova Giner, un dels millors presidents de la història del club durant dues dècades (els 40 i els 50) en les quals es van conquistar tres títols de Lliga i tres Copes, a més de diversos subcampionats i promotor de la gran ampliació de l'estadi.

Des de 1994 l'estadi va recuperar el seu nom de Mestalla, i posseeix actualment una capacitat per a 49,500 espectadors des de la seua última ampliació en 1998,[23]​ i unes dimensions de 105 x 70 metres.[24] L'estadi està classificat entre els més intimidatoris i respectats d'Europa, juntament amb altres estadis com Anfield o l'Estadi Olímpic de Roma.[25]

A l'octubre de 2013 es va inaugurar una nova imatge de l'estadi dirigida a augmentar els ingressos del club per màrqueting.[26]​ Aquesta nova imatge incloïa pintar els seients en una combinació de colors taronja i blanc, mostrant en negre la silueta d'un gran rat penat. A més a l'estiu de 2014 es va pintar i va decorar tot l'exterior de l'estadi, alternant negre i taronja, així com fotografies de gran grandària d'antics jugadors del club i d'èxits esportius.

Ha acollit des dels seus primers anys un total de 31 partits internacionals de la Selecció espanyola de futbol (entre ells els de la fase final del Copa del Món de 1982), més 5 encontres de la Selecció Olímpica d'Espanya durant els Jocs Olímpics de 1992, i ha sigut seu de 10 finals de la Copa del Rei, l'última en 2014.

Nou Mestalla[modifica]

Article principal: Nou Mestalla
Obres del Nou Mestalla, futur estadi del club.

El club està en procés de construcció del nou estadi, el Nou Mestalla. El seu disseny avantguardista va ser presentat en públic el divendres 10 de novembre de 2006 i la seua ubicació final serà a l'avinguda de les Corts Valencianes, al barri de Benicalap de la ciutat de València. Per aquests nous terrenys adquirits discorre també la séquia de Mestalla, el cabal de la qual de les seues aigües servia per a moure els queixals del desaparegut "molí de la Marquesa", a Campanar.

La seua construcció es va iniciar l'1 d'agost de 2007 i estava prevista la seua finalització per a maig del 2009, amb una capacitat per a 75.000 espectadors. La construcció de l'estadi porta parada des del 25 de febrer de 2009 les obres es van aturar per falta de liquiditat al no haver-se pogut vendre el sòl de l'actual Mestalla per la crisi immobiliària que va baixar enormement el valor del sòl i pel gran endeutament del club després de la mala gestió de Juan Soler.

Al desembre de 2011 el club va anunciar un protocol d'intencions amb l'entitat Bankia, creditora de la major part del deute del club, a través del qual podrien reprendre's les obres,[27] però al setembre de 2012 es va saber que Bankia trencava l'acord aconseguit a través del pla Newcoval, per la qual cosa el club es va quedar sense acord per al finançament de l'estadi. Després del procés de venda del club, l'empresa de Peter Lim i l'arquitecte Mark Fenwick, s'encarreguen del nou projecte d'estadi. S'espera que l'estadi estiga acabat abans del centenari del València CF en el 2019, tal com estava escrit en el contracte amb el qual Meriton, l'empresa de Peter Lim, es va fer propietària d'una gran part de les accions del club.[28]

Ciutat Esportiva de Paterna[modifica]

Article principal: Ciutat Esportiva de Paterna

La Ciutat Esportiva de Paterna és un dels complexos esportius destinat al futbol més importants d'Espanya. El club va adquirir els terrenys en el terme municipal de Paterna sota la presidència de Francisco Ros Casares, en 1974, amb un cost de 85 milions de pessetes. Es troba al costat del Parc Tecnològic i ben comunicat, ja que està al costat del tram del by-pass de València de l'autovia A-7 i al costat de l'autovia CV-35.

Amb una extensió de 180.000 metres quadrats i tretze camps de futbol, és el lloc habitual de treball no solament del primer equip, sinó també de totes les categories inferiors del club. A més, disposa d'una residència per als xics de l'acadèmia que vénen de qualsevol part del món a formar-se com a futbolistes i un modern Centre de Rehabilitació dotat de diverses sales per a la recuperació dels futbolistes lesionats o que es troben en període de rehabilitació.

Himne[modifica]

L'himne del club fou encarregat al director de la Banda Municipal de València, Pablo Sánchez Torrella, qui el va compondre a la manera tradicional valenciana: en forma de pasdoble.

És un equip de primera
nostre València Club de Futbol
que lluita per a defendre
en totes bandes nostres colors.

En el Camp de l'Algirós
ja començàrem a demostrar
que era una bona manera
per a València representar.

Amunt València, Visca el València, és el millor
Amunt València, Visca el València del nostre cor.
Units com sempre els valencianistes et seguirem,
en cada estadi perquè triomfes t'animarem.

En la capital del Túria
és el València qui vist de blanc
i defén la camiseta
ple de coratge per a guanyar.

En Mestalla continuaren
sempre esforçant-se per a triomfar
i les glòries arribaren
i en competència continuaran.

Amunt València, Visca el València, és el millor
Amunt València, Visca el València, del nostre cor.
Units com sempre els valencianistes et seguirem,
en cada estadi perquè triomfes t'animarem.

Amunt València, Visca el València, el campió!

Jugadors[modifica]

Plantilla 2017-2018[modifica]

A data 12 de gener de 2018
N. Pos. Nac. Jugador
1 POR País Valencià Jaume Domènech
3 DEF Portugal Rúben Vezo
4 DEF Colòmbia Jeison Murillo (cedit per l'Inter de Milà)
5 DEF Brasil Gabriel Paulista
6 MIG Sèrbia Nemanja Maksimović
7 MIG Portugal Gonçalo Guedes (cedit pel Paris Saint-Germain)
8 MIG Argentina Luciano Vietto (cedit per l'Atlètic de Madrid)
9 DAV Itàlia Simone Zaza
10 MIG Espanya Daniel Parejo (capità)
11 MIG Brasil Andreas Pereira (cedit pel Manchester United)
13 POR Brasil Neto
14 DEF País Valencià José Luis Gayà
Núm. Posició Jugador
15 DEF País Valencià Toni Lato
16 MIG França Geoffrey Kondogbia (cedit per l'Inter de Milà)
17 MIG França Francis Coquelin
18 MIG País Valencià Carlos Soler
19 DAV Espanya Rodrigo
21 DEF Catalunya Martín Montoya
22 DAV Espanya Santi Mina
24 DEF Argentina Ezequiel Garay
24 DEF País Valencià Javi Jiménez
30 DEF País Valencià Nacho Vidal
31 MIG País Valencià Nacho Gil
33 MIG País Valencià Ferran Torres

Cedits a d'altres equips[modifica]

N. Pos. Nac. Jugador
DEF Tunísia Aymen Abdennour (al Olympique de Marsella fins al 30 juny 2018)
DEF Portugal João Cancelo (al Inter de Milà fins al 30 juny 2018)
DEF Brasil Aderlan Santos (al São Paulo fins al 31 desembre 2018)
MIG Bèlgica Zakaria Bakkali (al Deportivo La Coruña fins al 30 juny 2018)
MIG Catalunya Eugeni (al Lorca fins al 30 juny 2018)
Núm. Posició Jugador
MIG Espanya Álvaro Medrán (al Alavés fins al 30 juny 2018)
MIG Portugal Nani (al SS Lazio fins al 30 juny 2018)
MIG País Valencià Sito (al Lorca fins al 30 juny 2018)
MIG País Valencià Tropi (al Lorca fins al 30 juny 2018)
MIG País Valencià Fabián Orellana (al SD Eibar fins al 30 juny 2018)

Jugadors internacionals[modifica]

Nota: en negreta jugadors part de l'última convocatòria en la corresponent categoria.

Selecció Categoria # Jugadors
Espanya
Absoluta 3 Rodrigo Moreno, José Luis Gayà i Martín Montoya
Sub-21 4 Toni Lato, Carlos Soler, Santi Mina y Dani Parejo
Portugal Absoluta 2 Gonçalo Guedes i Rúben Vezo
Itàlia Absoluta 1 Simone Zaza
Argentina Absoluta 1 Ezequiel Garay
Sèrbia Absoluta 1 Nemanja Maksimović
Brasil
Absoluta 1 Gabriel Paulista
Sub-23 1 Neto
Sub-20 1 Andreas Pereira
Colòmbia Absoluta 1 Jeison Murillo
França Absoluta 1 Geoffrey Kondogbia

Jugadors històrics[modifica]

Jugadors històrics del València CF per any de debut:

Anys 40 Anys 50 Anys 60 Anys 70 Anys 80 Anys 90 Anys 2000 Anys 2010
País Basc Epi País Basc Quincoces II Brasiler Waldo País Valencià Arias Uruguaià Morena Búlgar Pènev Argentí Roberto Ayala
País Valencià Amadeo Holandés Wilkes País Valencià Guillot Argentí Kempes País Valencià Fernando País Basc Mendieta Castella i Lleó Rubén Baraja
País Valencià Asensi País Valencià Mestre País Valencià Claramunt Alemany Bonhof País Valencià Camarasa Argentí Claudio "Piojo" López Andalusia Carlos Marchena
País Basc Gorostiza País Valencià Badenes País Basc Sol País Valencià Saura Argentí "Kily" González Astúries David Villa
País Basc Eizaguirre País Valencià Pesudo Catalunya Solsona Castella-la Manxa Cañizares País Valencià Vicente
País Basc Mundo Castella-la Manxa Castellanos Italià Amedeo Carboni Illes Canàries David Silva
País Valencià Seguí Serbi Đukić Castella i Lleó Juan Mata
País Basc Pasieguito Montenegro Mijatovic
País Valencià Puchades País Valencià Albelda
França Angloma

Entrenadors[modifica]

El València CF al llarg de la seua història ha disposat de grans entrenadors de la talla de Ramón Alzines; qui va aconseguir el primer títol de Lliga i Copa per al club valencianista; Alfredo Di Stéfano, el treball del qual es va veure recompensat amb un títol de Lliga i un altre de Recopa d'Europa; Jacinto Quincoces, Rafael Benítez, que va dur al títol de Lliga després de 31 anys sense aconseguir-lo a més d'aconseguir el doblet de Lliga i UEFA, Héctor Cúper que va dirigir al conjunt valencianista a dues finals consecutives de Lliga de Campions.

Nom Període Títols
57è Espanya Marcelino García Toral 2017-actualitat
56è País Valencià Salvador González Marco "Voro" 2017
55è Itàlia Cesare Prandelli 2016
54è Espanya Pako Ayestarán 2016
53è Anglaterra Gary Neville 2015-2016
52è Portugal Nuno Espírito Santo 2014-2015
51è Argentí Juan Antonio Pizzi 2014
50è Serbia Miroslav Đukić 2013
49è Espanya Ernesto Valverde 2012-2013
48è Argentí Mauricio Pellegrino 2012
47è País Basc Unai Emery 2008-2012
46è País Valencià Salvador González Marco "Voro" 2008
45è Holandés Ronald Koeman 2007-2008 1 Copa del rei 2007/2008
44è País Valencià Óscar Fernández 2007
43è Espanya Quique Sánchez Flores 2005- 2007
42è Espanya Antonio López Habas 2005
41è Espanya Rafael Benítez 2001-2004 2 Lligues 2001/2002 i 2003/2004; 1 Copa de la UEFA 2003/2004
40è Argentí Héctor Cúper 1999-2001 1 Supercopa d'Espanya 1999
39è Italià Claudio Ranieri 1997-1999,2004-2005 1 Copa del rei 1998/1999; 1 Supercopa d'Europa 2004
38è Argentí Jorge Valdano 1997
37è Espanya Luis Aragonés 1995-1997
36è Brasiler Carlos Alberto Parreira 1994-1995
35è País Valencià José Manuel Rielo 1994,1995,1997
34è Uruguaià Héctor Núñez 1993-1994
33è País Valencià Francisco Real 1993
32è Holandés Guus Hiddink 1991-1993,1994
31è Uruguaià Víctor Espárrago 1988-1991
30è Argentí Óscar Rubén Valdez 1985-1986
29è País Valencià Robert Gil 1984-1985,1988
28è Espanya Paquito García Gómez 1983-1984
27è País Basc Koldo Aguirre 1983
26è Iugoslàvia Miljan Miljanić 1982-1983
25è França Marcel Domingo 1977-1979
24è Paraguai Heriberto Herrera 1976-1977
23è País Valencià Manolo Mestre 1975-1976,1982
22è Iugoslàvia Dragoljub Milošević 1975
21è Iugoslàvia Milovan Ćirić 1974-1975
20è Argentí Alfredo Di Stéfano 1970-1974,1979-1980,1986-1988 1 Lliga 1970/1971; 1 Recopa d'Europa 1979/1980
19è Catalunya Enrique Buqué & Catalunya Salvador Artigas 1969-1970
18è País Basc Sabino Barinaga 1968-1969
17è País Basc Edmundo Suárez Trabanco "Mundo" 1964-1965,1966-1968 1 Copa del rei 1966/1967
16è País Basc Bernardino Pérez "Pasieguito" 1963-1964,1979,1980-1982 1 Copa del rei 1978/1979; 1 Supercopa d'Europa 1980
15è Argentí Alejandro Scopelli 1962-1963 2 Copes de fires 1961/1962 i 1962/1963
14è Catalunya Domènec Balmanya 1960-1962
13è Brasiler Pedro Otto Bumbel 1959-1960
12è Catalunya Lluís Miró 1956-1958
11è País Basc Carlos Iturraspe 1954-1956
10è País Basc Jacinto Quincoces 1948-1954,1958-1959 2 Copes del rei 1948/1949 i 1953/1954; 1 Copa Eva Duarte 1948
Espanya Luis Casas Pasarín 1946-1948 1 Lliga 1946/1947
País Valencià Eduard Cubells 1943-1946 1 Lliga 1943/1944
País Valencià Leopoldo Costa "Rino" 1942-1943
Espanya Ramón Encinas Dios 1939-1942 1 Copa del rei 1940/1941; 1 Lliga 1941/1942
Espanya Andrés Balsa 1935-1936
4t Anglaterra Jack Greenwell 1933-1934
3r Anglaterra Rodolfo Galloway 1931-1933
2n Anglaterra James Herriot 1927-1929
1r Txèquia Antón Fivébr 1923-1927,1929-1931,1934-1935

Cos tècnic 2017/18[modifica]

Un dels utillers més destacats del club en la seua història va ser Bernardo España Edo, més conegut com a Espanyeta, qui fou cap d'utillers de l'equip i idolatrat per l'afició com un jugador més de l'equip.[29][30] Després de 55 anys treballant per al club, l'estiu de 2016 es va retirar.[31]

Presidents[modifica]

Palmarès[modifica]

Exposició de trofeus guanyats pel València CF
Exposició de trofeus guanyats pel València CF

Tornejos internacionals[modifica]

És l'únic club en haver guanyat tant la Copa de Fires (dos voltes), com la Copa de la UEFA (una volta).[32]

Tornejos estatals[modifica]

Tornejos regionals[modifica]

Partit de la Champions League de 2007-08 entre el Chelsea FC i el València CF, en Stamford Bridge

Tornejos amistosos[modifica]

Trajectòria a les competicions internacionals[modifica]

  • 1 Equip eliminat millor posicionat en cas de classificació, o equip classificat pitjor posicionat en cas d'eliminació
Supercopa d'Europa
Edició Partit únic
79/80 Anglaterra Nottingham Forest
03/04 Portugal FC Porto
Copa d'Europa / Lliga de Campions de la UEFA
Edició Fase prèvia Setzens de final Vuitens de final Quarts de final Semifinals Final
71/72 Luxemburg Union Luxemburg Iugoslàvia Hajduk Split Hongria Újpest Dózsa
Edició Fase prèvia 1ª Fase de grups 1 2ª fase de grups 1 Quarts de final Semifinals Final
99/00 Israel Hapoel Haifa Escòcia Glasgow Rangers Itàlia AC Fiorentina Itàlia SS Lazio Espanya FC Barcelona Espanya Real Madrid
00/01 Àustria Tirol Innsbruck Grècia Olympiakos CFP Àustria Sturm Graz Anglaterra Arsenal FC Anglaterra Leeds United Alemanya Bayern Munic
02/03 Anglaterra Liverpool FC Anglaterra Arsenal FC Itàlia Internazionale Milà
Edició Fase prèvia Fase de grups Vuitens Quarts Semifinals Final
04/05 Alemanya Werder Bremen
06/07 Àustria Red Bull Salzburg Ucraïna Shakhtar Donetsk Itàlia Internazionale Milà Anglaterra Chelsea FC
07/08 Suècia IF Elfsborg Alemanya Schalke 04
10/11 Escòcia Glasgow Rangers Alemanya Schalke 04
11/12 Alemanya Bayer Leverkusen
12/13 Bielorússia BATE Borisov
15/16 França AS Mònaco Bèlgica KAA Gent
Recopa d'Europa
Setzens de final Vuitens de final Quarts de final Semifinals Final
67/68 Irlanda del Nord Belfast Crusaders Romania Steaua Bucarest Alemanya Occidental Bayern Munic
79/80 Dinamarca B1903 Copenhaguen Escòcia Glasgow Rangers Espanya FC Barcelona França FC Nantes Anglaterra Arsenal FC
80/81 França AS Mònaco Alemanya Oriental Carl Zeiss Jena
Copa de Fires / Copa de la UEFA / Lliga Europa
Edició 1ª Ronda Trenta-dosens de final Setzens de final Vuitens de final Quarts de final Semifinals Final
61/62 Anglaterra Nottingham Forest Suïssa Lausanne Sports Itàlia Internazionale Milà Hongria MTK Budapest Espanya FC Barcelona
62/63 Escòcia Celtic Glasgow Escòcia Dunfermline Athletic Escòcia Edinburgh Hibernians Itàlia AS Roma Iugoslàvia Dinamo de Zagreb
63/64 Irlanda Shamrock Rovers Àustria Rapid Viena Hongria Újpest Alemanya 1.FC Colònia Espanya Reial Saragossa
64/65 Bèlgica RFC Lieja
65/66 Escòcia Edinburgh Hibernians Suïssa FC Basilea Anglaterra Leeds United
66/67 Alemanya Occidental 1.FC Nuremberg Iugoslàvia Estel Vermell Anglaterra Leeds United
68/69 Portugal Sporting Portugal
69/70 Bulgària Slavia Sofia
70/71 República d'Irlanda Cork Hibernians Bèlgica KSK Beveren
72/73 Anglaterra Manchester City Iugoslàvia Estel Vermell
78/79 Bulgària CSKA Sofia Romania Arges Pitesti Anglaterra West Bromwich Albion
81/82 Txecoslovàquia Bohemians Praga Portugal Boavista FC Iugoslàvia Hajduk Split Suècia IFK Göteborg
82/83 Anglaterra Manchester United Txecoslovàquia Baník Ostrava Unió Soviètica Spartak Moscou Bèlgica RSC Anderlecht
89/90 Romania Victoria Bucarest Portugal FC Porto
90/91 Grècia Iraklis Salònica Itàlia AS Roma
92/93 Itàlia SSC Napoli
93/94 França FC Nantes Alemanya Karlsruher SC
96/97 Alemanya Bayern Munic Txèquia Slavia Praga Turquia Besiktas JK Alemanya Schalke 04
98/99 Romania Steaua Bucarest Anglaterra Liverpool FC
01/02 Rússia Chernomorets Novorossiysk Polònia Legia Varsòvia Escòcia Celtic Glasgow Suïssa Servette FC Itàlia Internazionale Milà
03/04 Suècia AIK Solna Israel Maccabi Haifa Turquia Besiktas JK Turquia Genclerbirligi SK França Girondins Burdeus Espanya Vila-real CF França Olympique Marsella
Edició 1ª Ronda Fase de grups 1 Setzens de final Vuitens de final Quarts de final Semifinals Final
04/05 Romania Steaua Bucarest
08/09 Portugal Marítimo Funchal Bèlgica Club Bruixes Ucraïna Dynamo Kiev
09/10 Noruega Stabaek IF Itàlia Genoa CFC Bèlgica Club Bruixes Alemanya Werder Bremen Espanya Atlético de Madrid
11/12 Anglaterra Stoke City Països Baixos PSV Eindhoven Països Baixos AZ Alkmaar Espanya Atlético de Madrid
13/14 Rússia Kuban Krasnodar Ucraïna Dynamo Kiev Bulgària Ludogorets Razgrad Suïssa FC Basilea Espanya Sevilla FC
15/16 Àustria Rapid Viena Espanya Athletic Club

Altres dades d'interès[modifica]

[34]

Jugadors amb més participacions[modifica]

Fins al 2 de febrer de 2009, els 10 jugadors amb més participacions amb el València CF a Primera divisió són:

# Jugador Temporades Partits jugats
1 País Valencià Fernando Gómez 1983-1986 1987-1998 423
2 País Valencià Ricardo Arias 1976-1986 1987-1992 376
3 País Valencià Manolo Mestre 1955-1969 323
4 Astúries Miguel Ángel Angulo 1996-2009 312
5 Castella-la Manxa Santiago Cañizares 1998-2008 305
6 País Valencià Enric Saura 1975-1985 304
7 País Valencià Pep Claramunt 1966-1978 297
8 País Valencià Vicente Asensi 1940-1952 276
9 Madrid Carlos Arroyo 1984-1986 1987-1996 274
10 Castella-la Manxa Ángel Castellanos 1976-1986 273
País Valencià Salvador Monzó 1942-1955 273
  • Dades extretes del llibre del llibre "València CF. 90 anys d'història".

Màxims golejadors[modifica]

Fins al juny de 2010, els 10 jugadors amb més gols amb el València CF a Primera divisió són:

Lloc Jugador Temporades Gols (partits) Terme mitjà golejador
1 Euskadi Mundo 1939-1950 188 (208) 0,90
2 Argentina Mario Kempes 1976-1981 1982-1984 116 (184) 0,63
3 Brasil Waldo 1961-1970 115 (215) 0,53
4 País Valencià Fernando Gómez 1983-1986 1987-1998 109 (423) 0,25
5 Astúries David Villa 2005-2010 107 (166) 0,64
6 País Valencià Manolo Badenes 1950-1956 89 (96) 0,92
7 País Valencià Silvestre Igoa 1941-1950 85 (168) 0,50
8 Euskadi Epi 1940-1949 77 (200) 0,38
9 País Valencià Vicente Seguí 1946-1959 76 (260) 0,29
10 Euskadi Gorostiza 1940-1946 70 (115) 0,60
País Valencià Amadeo 1935-1951 70 (217) 0,32

[35]

Màxims golejadors per temporada[modifica]

Temporada Futbolista Gols
1939/1940 Euskadi Mundo 14
1940/1941 Euskadi Mundo 21
1941/1942 Euskadi Mundo 27
1942/1943 Euskadi Mundo 23
1943/1944 Euskadi Mundo 28
1944/1945 Euskadi Mundo 17
1945/1946 Euskadi Mundo 20
1946/1947 Euskadi Mundo 10
1947/1948 Euskadi Igoa 15
1948/1949 Euskadi Mundo 19
1949/1950 Euskadi Igoa 22
1950/1951 the Land of Valencia (2x3 ratio) Badenes 20
1951/1952 the Land of Valencia (2x3 ratio) Badenes 18
1952/1953 the Land of Valencia (2x3 ratio) Badenes 16
1953/1954 Països Baixos Faas Wilkes 18
1954/1955 the Land of Valencia (2x3 ratio) Badenes 22
1955/1956 Països Baixos Faas Wilkes 11
1956/1957 the Land of Valencia (2x3 ratio) Iborra 9
1957/1958 the Land of Valencia (2x3 ratio) Ricardo Alós 19
1958/1959 Brasil Joel / Brasil Machado / the Land of Valencia (2x3 ratio) Tercero / Brasil Walter 7
1959/1960 Paraguai Aveiro 9
1960/1961 Uruguai Héctor Núñez 14
1961/1962 Brasil Waldo 14
1962/1963 Brasil Waldo 12
1963/1964 Brasil Waldo 18
1964/1965 Brasil Waldo 21
1965/1966 Argentina Sánchez Lage 8
1966/1967 Brasil Waldo 24
1967/1968 País Basc Ansola 12
1968/1969 Brasil Waldo / the Land of Valencia (2x3 ratio) Paquito 6
1969/1970 the Land of Valencia (2x3 ratio) Nebot 7
1970/1971 the Land of Valencia (2x3 ratio) Forment 8
1971/1972 Andalusia Quino 13
1972/1973 Argentina Valdez 9
1973/1974 Andalusia Quino 10
1974/1975 Mali Salif Keita / the Land of Valencia (2x3 ratio) Claramunt 11
1975/1976 Països Baixos Johnny Rep 14
1976/1977 Argentina Mario Kempes 24
1977/1978 Argentina Mario Kempes 28
1978/1979 Argentina Mario Kempes 12
1979/1980 Argentina Mario Kempes 22
1980/1981 Uruguai Fernando Morena 16
1981/1982 Dinamarca Frank Arnesen 13
1982/1983 Argentina Mario Kempes 13
1983/1984 the Land of Valencia (2x3 ratio) Robert / Argentina Mario Kempes 8
1984/1985 Uruguai Wilmar Cabrera / the Land of Valencia (2x3 ratio) Robert 11
1985/1986 Uruguai Wilmar Cabrera 11
1986/1987 Uruguai Wilmar Cabrera 12
1987/1988 the Land of Valencia (2x3 ratio) Fernando Gómez 10
1988/1989 the Land of Valencia (2x3 ratio) Fernando Gómez 14
1989/1990 Bulgària Liuboslav Pènev / the Land of Valencia (2x3 ratio) Fernando Gómez 13
1990/1991 the Land of Valencia (2x3 ratio) Fernando Gómez 10
1991/1992 Bulgària Liuboslav Pènev 13
1992/1993 Bulgària Liuboslav Pènev 20
1993/1994 FR Yugoslavia Predrag Mijatović 16
1994/1995 FR Yugoslavia Predrag Mijatović 12
1995/1996 FR Yugoslavia Predrag Mijatović 28
1996/1997 Croàcia Goran Vlaović / Brasil Leandro Machado 8
1997/1998 Argentina Claudio López / Romania Adrian Ilie 12
1998/1999 Argentina Claudio López 21
1999/2000 Euskadi Gaizka Mendieta 13
2000/2001 the Land of Valencia (2x3 ratio) Juan Sánchez 12
2001/2002 Castella i Lleó Rubén Baraja 7
2002/2003 Noruega John Carew / Argentina Aimar / Brasil Fábio Aurélio 8
2003/2004 Múrcia Mista 19
2004/2005 ITA Marco Di Vaio 11
2005/2006 Astúries David Villa 25
2006/2007 Astúries David Villa 16
2007/2008 Astúries David Villa 18
2008/2009 Astúries David Villa 28
2009/2010 Astúries David Villa 21
2010/2011 the Land of Valencia (2x3 ratio) Roberto Soldado 18
2011/2012 the Land of Valencia (2x3 ratio) Roberto Soldado 17
2012/2013 the Land of Valencia (2x3 ratio) Roberto Soldado 24
2013/2014 Brasil Jonas Gonçalves 10
2014/2015 Espanya Daniel Parejo 8
2015/2016 the Land of Valencia (2x3 ratio) Paco Alcácer 13
2016/2017 Espanya Munir / Espanya Santi Mina / Itàlia Simone Zaza 6

Fitxatges més cars de la història del club[modifica]

Posició Jugadors Procedència Euros Any
1r Espanya Rodrigo Moreno Portugal SL Benfica 30.000.000[36] 2015
2n Espanya Álvaro Negredo Anglaterra Manchester City 28.000.000[37] 2015
3r Espanya Joaquín Sánchez Espanya Real Betis 25.000.000[38] 2006
- Argentina Enzo Pérez Portugal SL Benfica 25.000.000[39] 2015
Argentina Ezequiel Garay Rússia Zenit de Sant Petersburg 24.000.000[40] 2015
Tunísia Aymen Abdennour França AS Mónaco 22.000.000[41] 2015
Argentina Pablo Aimar Argentina River Plate 21.250.000[42] 2001
Portugal André Gomes Portugal SL Benfica 20.000.000[43] 2015
Itàlia Simone Zaza Itàlia Juventus 18.000.000[44] 2017
- Portugal Manuel Fernandes Portugal SL Benfica 18.000.000[45] 2007
- Argentina Éver Banega Argentina Boca Juniors 18.000.000[46] 2008

Vendes més cares en la història del club[modifica]

Posició Jugadors Destí Euros Any
1r Espanya Gaizka Mendieta Itàlia SS Lazio 48.000.000[47] 2001
2n Argentina Nicolás Otamendi Anglaterra Manchester City 44.600.000[48] 2015
3r Alemanya Shkodran Mustafi Anglaterra Arsenal FC 41.000.000[49] 2016
4t Espanya David Villa Catalunya FC Barcelona 40.000.000[50] 2010
Portugal André Gomes Catalunya FC Barcelona 35.000.000[51] 2016
Espanya David Silva Anglaterra Manchester City 33.000.000[52] 2010
País Valencià Paco Alcácer Catalunya FC Barcelona 32.000.000[53] 2016
País Valencià Roberto Soldado Anglaterra Tottenham Hotspur 30.000.000[54] 2013
Espanya Juan Mata Anglaterra Chelsea FC 28.000.000[55] 2011
10é Catalunya Gerard López Catalunya FC Barcelona 23.000.000[56] 2000

Equip filial[modifica]

Equip femení[modifica]

Des de la temporada 2009-2010 el València té un equip de futbol femení en arribar a un acord amb el CD Col·legi Alemany de València perquè els equips femenins del Col·legi competeixin amb el nom de València Féminas CF.[57]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Història del València, en somosche.com (castellà)
  2. Sobre el mot "xotos", en levante-emv.com (castellà)
  3. Las Tiendas VCF Oficiales, 'Per una Champions Taronja' Una ola 'taronja' y su making off - YouTube]
  4. Tres autobusos d'aficionats blanquinegres per al Camp Nou lasprovincias.es (castellà)
  5. 5,0 5,1 «Capacitat del Camp de Mestalla]». Web del València CF. [Consulta: 9 desembre 2016].
  6. 6,0 6,1 Cens Penyes Valencianistas
  7. Cita del nombre de socis en la web valencianista
  8. «Enquesta del CIS de maig de 2007» (PDF) (en castellà).
  9. Classificació històrica, a marca.com (castellà)
  10. Futbol Europeu: València CF
  11. Llista 20 clubs més rics 2005 (castellà)
  12. Llista 20 clubs més rics 2007
  13. Deloitte Football Money League 2014|url= http://www.marca.com/2014/01/23/futbol/1390469319.html
  14. Mundo al web del València [Consulta: 23-12-2014]
  15. 15,0 15,1 La delantera eléctrica proclama al Valencia Campeón de España en Chamartín (3-1) notícia a Valenpedia [Consulta:30 de desembre de 1941]
  16. Valence 2000, en haute altitude article sobre l'equip al web de la revista So Foot del 6 de març de 2013 (francès)
  17. «http://www.levante-emv.com/deportes/2013/05/19/noventa-anos-historia-viva/999172.html» (en castellà). Levante-EMV, 19-05-2013.
  18. «http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20061111/tema_dia/algiros-primer-hogar-valencianista_20061111.html» (en castellà). Las Provincias, 11-11-2006.
  19. «http://valenciacf.lasprovincias.es/noticias/2013-03-10/catedral-mestalla-20130310.html» (en castellà). Las Provincias, 10-03-2013.
  20. 20,0 20,1 «http://www.valenciacf.com/ver/65/historia.html».
  21. «http://athletic.elcorreo.com/copa-del-rey/sede/» (en castellà). El Correo.
  22. «http://www.valenciacf.com/ver/893/historia-e-imagenes.html». Valencia CF.
  23. «Accesos a Mestalla». Valencia CF.
  24. Dades de l'estadi a stadiumguide.com
  25. XI at 11: Great European grounds
  26. «http://www.dtaocioyturismo.com/inauguracion-del-espectacular-mestalla-forever-tour/».
  27. «El València C.F acorda amb Bankia acabar el nou Mestalla en dos anys». El Punt Avui, 12-12-2011. [Consulta: 14 desembre 2011].
  28. «El nuevo estadio será una olla a presión» (en castellà). Superdeporte, 23-09-2015.
  29. Espanyeta continua siguent el rei (castellà)
  30. salvemosaespaneta.com. Campanya publicitària del patrocinador del València CF, Unibet, amb Espanyeta com a reclam
  31. «Españeta, adiós de una leyenda del Valencia» (en castellà). Superdeporte, 11-08-2016.
  32. UEFA Cup: All-time finals a UEFA.com (anglès)
  33. «El Valencia CF gana el VI Memorial Luis Suñer» (en castellà). Valenciacf.com, 12-08-2009. [Consulta: 12 agost 2009].
  34. actualitzat a temporada 2009/2010, 18 de juny de 2010, (verificar dades de partits en: http://www.ciberche.net/histoche/matches.php)
  35. Dades extretes del llibre del llibre "València CF. 90 anys d'història" i actualitzades a ciberche.net
  36. «Lim invirtió en Rodrigo y André los 45 millones que preparaba para el VCF».
  37. «Negredo ya es del Valencia».
  38. «http://www.elmundo.es/elmundodeporte/2006/08/24/futbol/1156415347.html».
  39. «http://valenciacf.lasprovincias.es/noticias/201412/29/enzo-perez-paso-valencia-20141229152431.html».
  40. «http://valenciacf.lasprovincias.es/noticias/201412/29/enzo-perez-paso-valencia-20141229152431.htmlhttps://www.transfermarkt.es/fc-valencia/transferrekorde/verein/1049».
  41. «El fichaje de Abdennour cuesta al Valencia CF 21,8 millones».
  42. «El Valencia ficha a Aimar, la figura del River, por 3.500 millones de pesetas».
  43. «El Valencia 'ficha' a André Gomes por 15 millones».
  44. «https://www.transfermarkt.es/simone-zaza/transfers/spieler/96828».
  45. «El Valencia ficha a Manuel Fernandes por 18 millones de euros».
  46. «El Valencia ficha al centrocampista argentino Banega por 18 millones».
  47. «http://elpais.com/diario/2001/07/18/deportes/995407210_850215.html/».
  48. «http://www.marca.com/2015/08/18/futbol/equipos/valencia/1439916655.html/».
  49. «El Valencia recibe una oferta de 41 millones del Arsenal por Mustafi».
  50. «http://www.mercafutbol.com/barcelona-valencia-oficializan-traspaso-villa-84653/».
  51. «Las cifras de André».
  52. «El Manchester City paga 33 millones por Silva».
  53. «Alcácer firma por el Barça a cambio de 30 millones y cinco temporadas».
  54. «Soldado deja el Valencia por 30 millones».
  55. «http://www.transfermarkt.es/valencia-cf/transfers/verein/1049?saison_id=2011&pos=&detailpos=».
  56. «http://www.transfermarkt.es/valencia-cf/transfers/verein/1049?saison_id=2000&pos=&detailpos=».
  57. «Diez cosas que quizá no sabías del Valencia Féminas CF» (en castellà). La Liga, 04-11-2015. [Consulta: 26 desembre 2105].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: València Club de Futbol Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 39° 32′ 33″ N, 0° 27′ 20″ O / 39.5425°N,0.455556°O / 39.5425; -0.455556