Oceania insular: diferència entre les revisions
general |
Creada per traducció de la pàgina «Océanie» Etiquetes: Revertida traducció de contingut ContentTranslation2 |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''O'''rència de gran part de la regió del Carib, Aruba té un clima sec i un paisatge àrid i ple [[Cactus|de cactus]]. El clima relativament càlid i assolellat i el clima permeten activitats turístiquerència de gran part de la regió del Carib, Aruba té un clima sec i un paisatge àrid i ple [[Cactus|de cactus]]. El clima relativament càlid i assolellat i el clima permeten activitats turístiques relacionades durant tot l'any. La seva superfície és de 179 km i és força densament poblat, amb 108s relacionades durant tot l'any. La seva superfície és de 179 km i és força densament poblat, amb 108rència de gran part de la regió del Carib, Aruba té un clima sec i un paisatge àrid i ple [[Cactus|de cactus]]. El clima relativament càlid i assolellat i el clima permeten activitats turístiques relacionades durant tot l'any. La seva superfície és de 179 km i és força densament poblat, amb 108rència de gran part de la regió del Carib, Aruba té un clima sec i un paisatge àrid i ple [[Cactus|de cactus]]. El clima relativament càlid i assolellat i el clima permeten activitats turístiques relacionades durant tot l'any. La seva superfície és de 179 km i és força densament poblat, amb 108rència de gran part de la regió del Carib, Aruba té un clima sec i un paisatge àrid i ple [[Cactus|de cactus]]. El clima relativament càlid i assolellat i el clima permeten activitats turístiques relacionades durant tot l'any. La seva superfície és de 179 km i és força densament poblat, amb 108tivament càlid i assolellat i el clima permeten activitats turístiques relacionades durant tot l'any. La seva superfície és de 179 km i és força densament poblat, amb 108rència de gran part de la regió del Carib, Aruba té un clima sec i un paisatge àrid i ple [[Cactus|de cactus]]. El clima relativament càlid i assolellat i el clima permeten activitats turístiques relacionades durant tot l'any. La seva superfície és de 179 km i és força densament poblat, amb 108rència de gran part de la regió del Carib, Aruba té un clima sec i un paisatge àrid i ple [[Cactus|de cactus]]. El clima relativament càlid i assolellat i el clima permeten activitats turístiques relacionades durant tot l'any. La seva superfície és de 179 km i és força densament poblat, amb 108rència de gran part de la regió del Carib, Aruba té un clima sec i un paisatge àrid i ple [[Cactus|de cactus]]. El clima relativament càlid i assolellat i el clima permeten activitats turístiques relacionades durant tot l'any. La seva superfície és de 179 km i és força densament poblat, amb 108 |
|||
{{infotaula geografia política}} |
|||
L{{'}}'''Oceania insular''' és la part d'[[Oceania]] formada per l'[[oceà Pacífic]] (excepte les més properes a l'[[Àsia]], que es consideren asiàtiques). Es troba gairebé completament en l'hemisferi sud, travessada per l'Equador i la línia internacional de canvi de data i és formada per tres grans àrees o divisions: la [[Melanèsia]], al nord i nord-est de l'anterior i formada per l'arc d'illes que s'estenen a l'est de [[Nova Guinea]]; més al nord, la [[Micronèsia]], que s'estén fins al [[Tròpic de Càncer]]; i la [[Polinèsia]], que s'estén pel [[Oceà Pacífic|Pacífic]] central.<ref>{{Ref-web|url=https://millenniumindicators.un.org/unsd/methods/m49/m49regin.htm|consulta=2023-03-31|títol=Standard country or area codes for statistical use}}</ref> |
|||
Les dues illes més grans de [[Nova Zelanda]] (l’[[Illa del Nord|illa del nord]] i l’[[Illa del Sud|illa del sud]]) i [[Nova Guinea|de Nova Guinea]] són les illes principals d'Oceania. Els territoris que formen la resta del continent són [[Estat insular|arxipèlags insulars]] independents ([[Fiji]], [[Salomó (estat)|Illes Salomó]], [[Samoa]], [[Tonga]]...) o territoris adscrits a antigues potències colonials, com [[França]] ([[Polinèsia Francesa]], [[Nova Caledònia]], [[Wallis i Futuna]]), els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units.]] ([[Hawaii]], [[Guam]], [[Illes Mariannes Septentrionals|Illes Mariannes del Nord]], [[Samoa Nord-americana|Samoa Americana]]) o el [[Regne Unit]] ([[Illes Pitcairn]]). |
|||
El continent d'Oceania ha estat poblat durant mil·lennis per diferents grups ètnics, inclosos [[Aborígens australians|els aborígens australians]] i els papús. A més de l'anglès i el francès, les llengües dominants a Oceania des de la colonització, els dos grups lingüístics principals que es parlen són les [[llengües papús]] i les [[llengües austronèsiques]]. Vuit de les deu ciutats més grans d'Oceania es troben a Austràlia, incloses [[Sydney]] i [[Melbourne]], que en conjunt representen gairebé una quarta part de la població del continent. Cinc ciutats més tenen més d'un milió d'habitants: [[Brisbane]], [[Perth]], [[Auckland]], [[Adelaida (Austràlia)|Adelaida]] i [[Honolulu]]. |
|||
== Terminologia == |
|||
=== Origen del nom «Oceania» === |
|||
[[Fitxer:Pacific_Ocean_laea_relief_location_map.jpg|miniatura|[[Conrad Malte-Brun]] va anomenar «Oceania» les terres que l'[[oceà Pacífic]] envolta per totes bandes.]] |
|||
El neologisme Oceania prové de la paraula [[oceà]]. El 1804, el geògraf francès d'origen danès [[Conrad Malte-Brun]] (1775-1826) va proposar el nom «Oceànic» per a [[Australàsia]] i [[Polinèsia]] de [[Charles de Brosses]], en el seu tractat de ''geografia matemàtica, física i política'' publicat amb Edme Mentelle.<ref>Edme Mentelle, Conrad Malte-Brun, ''Géographie mathématique, physique et politique des toutes les parties du monde'', H. Tardieu-Laporte, vol. 12, 1804, p. 362</ref> Malte-Brun agafa el relleu i reafirma el nom «terra oceànica» el 1810<ref>Conrad Malte-Brun, ''Précis de la géographie universelle, t. II, 1810, p. 163''</ref> i el 1812.<ref>Conrad Malte-Brun, ''Précis de la géographie universelle'', 2e édit, Buisson, 1812</ref> El mateix nom d'Oceania va ser inventat pel cartògraf Adrien-Hubert Brué pel mapa que va publicar el 1814, i el títol complet del qual és: «Oceania, o la cinquena part del món, que comprèn l'arxipèlag d'Àsia, Australàsia i Polinèsia (o el continent de Nova Holanda i les illes del Gran Oceà)».<ref name="Grataloup">{{Ref-publicació|autor=[[Christian Grataloup]]|article=Continents et océans: le pavage européen du globe|publicació=Monde(s)|data=2013|exemplar=3|pàgines=240}}.</ref> |
|||
A principis del segle XIX, [[Austràlia]], definida com a illa-continent, s'integra com a part continental del vast grup d'illes del Pacífic agrupades sota el terme Oceania. Això és una paradoxa perquè «continent» prové del [[llatí]] ''continere'' («aguantar junts») i designa «una massa de terra molt gran envoltada per oceans» o «una gran extensió de terra en una sola peça». Els geògrafs europeus que van dividir el món en cinc parts (Europa - Àsia - Àfrica - Amèrica - Oceania, [[Antàrtida|l'Antàrtida]] es considera un continent només des de mitjans del segle XIX, aquesta divisió apareix avui tacada d'eurocentrisme)<ref name="Grataloup" /> i va fer una bona distinció entre els dos termes de «continents» i de «parts del món», però el segon terme ha quedat obsolet, de manera que l'ús gairebé exclusiu de la paraula «continent» va fer que el nom d'Oceania fos paradoxal. Els geògrafs ara confonen Oceania com a part del món i com a continent, i també han introduït, a través dels geòlegs, el terme [[continent australià]].<ref>{{Ref-llibre|autor=[[Christian Grataloup]]|títol=L'invention des continents|edició=Larousse|any=2009|pàgines=157}}.</ref> Per a la historiadora francesa Claire Laux (2011), Oceania és «concepte una mica obsolet».<ref name=":0">{{Ref-llibre|llengua=fr|nom=Claire|cognom=Laux|títol=Le Pacifique aux XVIIIe et XIXe siècle, une confrontation franco-britannique.|pàgines=5-7|edició=Karthala Editions|data=2011-08-12|isbn=978-2-8111-3381-8|url=https://books.google.fr/books?id=sME-66mSvWMC&pg=PA6&dq=%2522%25C3%25AEles+du+Pacifique%2522&hl=fr&newbks=1&newbks_redir=0&sa=X&ved=2ahUKEwjwi8qmy_H7AhVkTKQEHZW7Cc04HhDoAXoECAIQAg}}</ref> |
|||
El gènere femení coincideix amb el gènere de les altres parts (Europa, Àfrica...). L'adjectiu i el substantiu «Oceanià» va aparèixer l'any 1845, prova de l'èxit d'aquest invent. <ref>[[Christian Grataloup]], ''L'Invention des continents'', Larousse, 2009, {{p.}}121</ref> Els especialistes d'Oceania s'anomenen oceanistes. <ref group="Note">Voir par exemple la [[Société des océanistes]].</ref> |
|||
=== |
=== Retalls d'Oceania === |
||
[[Fitxer:Aloma_of_the_South_Seas_lobby_card_-_A.jpeg|miniatura|Pòster de la pel·lícula de 1926 ''{{Lang|anglais|Aloma of the South Seas}}''. El terme « Mars del Sud» reflecteix una visió europea i colonial d'Oceania.]] |
|||
Quan els occidentals exploren l'[[oceà Pacífic]] (que també anomenen « Gran oceà») als segles XVII i XVIII, es refereixen a la zona com «Mars del Sud». Aquesta expressió evoca (...) «imatges encantadores: illes paradisíaques, platges blanques i cocoters». <ref name=":02">{{Ref-llibre|llengua=fr|nom=Claire|cognom=Laux|títol=Le Pacifique aux XVIIIe et XIXe siècle, une confrontation franco-britannique.|pàgines=5-7|edició=Karthala Editions|data=2011-08-12|isbn=978-2-8111-3381-8|url=https://books.google.fr/books?id=sME-66mSvWMC&pg=PA6&dq=%2522%25C3%25AEles+du+Pacifique%2522&hl=fr&newbks=1&newbks_redir=0&sa=X&ved=2ahUKEwjwi8qmy_H7AhVkTKQEHZW7Cc04HhDoAXoECAIQAg}}</ref> Aquesta expressió és seguida al segle XX per la de «Pacífic Sud», que fa referència a un imaginari semblant.<ref name=":02" /> Aquesta àrea és més restringida que Oceania, ja que inclou Melanèsia, Polinèsia, però no Austràlia o Nova Zelanda, i ''stricto sensu'', no inclou ni les illes Hawaii ni les illes micronèsies, situades a l'[[Hemisferi nord|hemisferi nord.]] <ref name=":02" /> En descobrir aquest espai, els europeus tenen la sensació de descobrir un «oest llunyà», que compensaria l' [[Extrem Orient]] . La frontera entre aquests dos espais és, a més, fixada arbitràriament, l'any 1828, al bell mig de [[Nova Guinea]].<ref name=":02" /> |
|||
[[Fitxer:War_map_-_Australia,_China,_Japan,_and_the_South_Pacific_(1914).jpg|miniatura|Mapa australià de 1914 que mostra [[Austràlia]], [[República Popular de la Xina|Xina]], [[Japó]] " i el Pacífic Sud ".]] |
|||
Als anys 2000, [[Geopolítica|la geopolítica]] va donar una gran importància a la «Zona del Pacífic», però aquesta zona afecta principalment als països que voregen l'oceà Pacífic: l'est i el sud-est asiàtic d'una banda, i Amèrica de l'altra, amb grans potències com els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] i [[República Popular de la Xina|la Xina]].<ref name=":03">{{Ref-llibre|llengua=fr|nom=Claire|cognom=Laux|títol=Le Pacifique aux XVIIIe et XIXe siècle, une confrontation franco-britannique.|pàgines=5-7|edició=Karthala Editions|data=2011-08-12|isbn=978-2-8111-3381-8|url=https://books.google.fr/books?id=sME-66mSvWMC&pg=PA6&dq=%2522%25C3%25AEles+du+Pacifique%2522&hl=fr&newbks=1&newbks_redir=0&sa=X&ved=2ahUKEwjwi8qmy_H7AhVkTKQEHZW7Cc04HhDoAXoECAIQAg}}</ref> Les [[illes del Pacífic]] hi tenen un paper molt menor i, tot i que es troben al centre geogràfic d'aquest espai, es troben al marge demogràficament, políticament i econòmicament. <ref name=":03" /> |
|||
== General == |
|||
Oceania es descriu generalment com la regió del món situada entre [[Àsia Sud-oriental|el sud-est asiàtic]] i [[Amèrica del Sud]] . Aquesta és una de les raons per les quals els geògrafs Benoît Antheaume i Joël Bonnemaison descriuen Oceania i, en general, la conca del Pacífic com un «niu»: <ref>Antheaume B., Bonnemaison J., 1988, ''Atlas des îles et État du Pacifique Sud'', GIP RECLUS/PUBLISUD, Montpellier</ref> |
|||
--> |
|||
{{cita|A través de l'evocació de trets significatius de la modernitat i la tradició, de les relacions centre-perifèria a diverses escales, l'àrea del Pacífic apareix de fet com un espai complex amb una estructura de “niu”, com destaquen B. Anteaume i J. Bonnemaison, l'any 1988, en el seu Atles del Pacífic: la conca del Pacífic cobreix 25 milions de km²; després Àsia-Pacífic inclosa Oceania; finalment al cor del dispositiu les {{Unitat|25000|illes}} del Pacífic.<ref>{{Llibre|idioma=ca|autor1=Frederica M. Bunge|autor2=Melinda W. Cooke|títol=Oceània, una Estudi regional|editor=EUA Impremta del Govern|any=1985|passage=3|isbn=}}.</ref>Evidentment, aquesta nomenclatura de vegades cal aclarir-la. Així, Nova Zelanda és la suma de dues grans illes, però es manté “extern” al Pacífic insular, alhora que acull una gran comunitat polinèsia; Papua Nova Guinea emergeix, com Austràlia, de la part continental d'Oceania, però potser inclosa al Pacífic insular ja que participa, malgrat la seva mida, en el problema de les illes, més enllà pel fet que els seus nacionals emulen les tradicions melanesianes.| J.P Doumenge dans Geostrategiques, abril 2001 }} |
|||
[[Fitxer:Oceania_satellite.jpg|miniatura|322x322px|Image satellite centrée sur l'Océanie.]] |
|||
Tradicionalment, Oceania es divideix en tres zones: [[Melanèsia]] («illes negres»), [[Micronèsia]] («petites illes») i [[Polinèsia]] («moltes illes»), resultant de la divisió d'Oceania feta pel francès [[Jules Dumont d'Urville|Dumont d'Urville]] el 1831. Aquestes distincions es basen en els [[estereotip]]s [[Raça|racials]] i [[Ètnia|ètnics]] del segle XIX (pell negra ''versus'' pell de coure; cabell «pervertit» o «llana» ''contra'' els cabells «ondulats»; "«caníbal melanesi» ''versus'' «bon salvatge polinesi»…) i ara estan obsolets, perquè no són científics <ref>{{Ref-llibre|llengua=fr|autor=Serge Tcherkézoff|títol=Polynésie-Mélanésie : l'invention française des races et des régions de l'Océanie, XVIe-XXe siècles|lloc=Pirae (Polynésie française)|edició=Au vent des îles|any=2008|pàgines=376|isbn=978-2-915654-52-3}}.</ref>: és per tradició que les expressions Polinèsia, Micronèsia i Melanèsia es continuen utilitzant i que, en el llenguatge quotidià i als ulls de les poblacions afectades, conserven un cert valor identitari. |
|||
Un plantejament geogràfic proposa la vinculació de les [[Moluques]] i [[Província de Papua Occidental|Papua occidental]] a Oceania, que permet evitar la divisió purament política de [[Nova Guinea]] entre dos continents <ref>https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/19/Continents_vide_couleurs.png</ref> . |
|||
A la [[Dècada del 1970|dècada de 1970]], lingüistes i després [[Geografia|geògrafs]] van proposar, en el seu treball científic, subdividir Oceania en " A prop d'Oceania "I" Oceania llunyana » <ref>{{Ref-publicació|llengua=en|nom=Andrew|cognom=Pawley|nom2=Roger|cognom2=Green|article=Dating the Dispersal of the Oceanic Languages|publicació=Oceanic Linguistics|volum=12|exemplar=1/2|any=1974|url=https://www.jstor.org/stable/3622852|pàgines=1-67|id=OL}}</ref> : en el primer, la terra està sempre a la vista en menys d'un dia de navegació, mentre que en el segon, només és accessible per navegació [[Alta mar|en alta mar]] . No obstant això, aquesta nova divisió, basada en elements d' [[història natural]] ( [[tectònica de plaques]] ) i [[Navegació|de navegació]], no és encara unànime. |
|||
Sens dubte, Oceania s'ha d'entendre sobretot com un ''continu'' on, durant segles i molt abans del pas dels primers europeus, el mestissatge i el mestissatge culturals i lingüístics han estat la regla. ''Un continu'' que no prohibeix per tot això ruptures i aïllaments, ja siguin [[Lingüística|lingüístics]], entre [[Llengües austronèsiques|llengües austronesies i no austronesies.]] ; geogràfic, entre el món insular i els grups més grans representats per Austràlia, Nova Zelanda, l'illa de Nova Guinea ; històrico-lingüístic (resultat de la divisió colonial), entre una Oceania angloparlant i una Oceania francòfona, fins i tot castellanoparlant amb l'illa de Pasqua ; econòmic, entre països [[País desenvolupat|desenvolupats]] i [[País en vies de desenvolupament|en desenvolupament]] ; polític finalment, entre països i territoris independents sota tutela (amb estatuts intermedis, com el d'Estat sobirà, però associat a un altre més poderós)... |
|||
=== Flora === |
|||
El país amb més diversitat ambiental d'Oceania és Austràlia, amb [[Selva tropical|selves tropicals]] al nord-est, [[Serralada|cadenes muntanyoses]] al sud-est, sud-oest i est, i desert sec al centre <ref>{{Ref-web|títol=Parks and Reserves - Australia's National Landscapes|url=https://web.archive.org/web/20120104114011/http://environment.gov.au/parks/national-landscapes/index.html|obra=web.archive.org|data=2012-01-04|consulta=2021-12-19}}</ref> . [[Deserts d'Austràlia|Les terres desèrtiques o semiàrides]], comunament anomenades [[outback]], constitueixen, amb diferència, la major part de la terra <ref>{{Ref-llibre|llengua=en|autor=Ernst Loffler|títol=Australia : Portrait of a continent|pàgines=194|lloc=Richmond, Victoria, Australia|edició=Hutchinson Group|data=1983|isbn=9780091304607}}</ref> Les terres altes costaneres i un cinturó de praderies de Brigalow es troben entre la costa i les muntanyes, mentre que dins de la serralada hi ha grans àrees de praderies <ref>{{Ref-publicació|llengua=en|nom=Leonie|cognom=Seabrook|nom2=Clive|cognom2=McAlpine|nom3=Rod|cognom3=Fensham|article=Cattle, crops and clearing: Regional drivers of landscape change in the Brigalow Belt, Queensland, Australia, 1840–2004|publicació=Landscape and Urban Planning|volum=78|exemplar=4|data=2006-11-28|issn=0169-2046|doi=10.1016/j.landurbplan.2005.11.007|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0169204606000065|consulta=2021-12-19|pàgines=373–385}}</ref> . El punt més al nord de la costa est és la [[Península del Cap York|península tropical del cap York]] <ref>{{Ref-web|llengua=en|títol=Northeastern Australia {{!}} Ecoregions {{!}} WWF - AA0705|url=https://www.worldwildlife.org/ecoregions/aa0705|obra=World Wildlife Fund|consulta=2021-12-19}}</ref> , <ref>{{Ref-web|llengua=en|títol=Northeastern Australia {{!}} Ecoregions {{!}} WWF - AA0707|url=https://www.worldwildlife.org/ecoregions/aa0707|obra=World Wildlife Fund|consulta=2021-12-19}}</ref> , <ref>{{Ref-web|llengua=en|títol=Eastern central Australia {{!}} Ecoregions {{!}} WWF - AA0802|url=https://www.worldwildlife.org/ecoregions/aa0802|obra=World Wildlife Fund|consulta=2021-12-19}}</ref> , <ref>{{Ref-web|llengua=en|títol=Eastern central Australia {{!}} Ecoregions {{!}} WWF - AA0803|url=https://www.worldwildlife.org/ecoregions/aa0803|obra=World Wildlife Fund|consulta=2021-12-19}}</ref> , <ref>{{Ref-web|llengua=en|títol=Northern Australia {{!}} Ecoregions {{!}} WWF - AA0701|url=https://www.worldwildlife.org/ecoregions/aa0701|obra=World Wildlife Fund|consulta=2021-12-19}}</ref> . |
|||
La flora australiana es caracteritza per adaptacions a [[Aridesa|l'aridesa]] i al foc, inclosa [[Xeròfit|l'esclerofília]] i la serotinia . Aquestes adaptacions són habituals en espècies de les conegudes grans famílies [[Proteàcies|Proteaceae]] ( [[Banksia]] ), [[Mirtàcies|Myrtaceae]] ( [[Eucaliptus|Eucalyptus]] - arbres de goma) i [[Lleguminoses|Fabaceae]] ( [[Acàcia]] - acàcia). La [[flora]] de Fiji, Illes Salomó, [[Vanuatu]] i Nova Caledònia és [[Boscos tropicals i subtropicals de frondoses secs|un bosc tropical sec]], amb vegetació tropical que inclou [[Arecàcies|palmeres]], Premna protrusa (en) , psydrax odorata, gyrocarpus americanus i Derris trifoliata (en) <ref>{{Ref-llibre|nom=Arnold|cognom=Internet Archive|títol=Tropical rainforest|edició=Checkmark|data=2002|isbn=978-0-8160-3973-9|url=http://archive.org/details/tropicalrainfore00newm_0}}</ref> . |
|||
El paisatge de Nova Zelanda va des d'estrets semblants [[Fiord|a fiords]] al sud-oest fins a platges tropicals a l'extrem nord. L' [[illa del Sud]] està dominada pels [[Alps Neozelandesos|Alps del Sud]] . A l'illa del sud hi ha 18 de més de {{Unitat|3000|m}} . Tots els cims de més de 2.900 m es troben als Alps del Sud, una serralada que constitueix la columna vertebral de l'illa del Sud. ; el cim més alt del qual és [[Mont Cook|Aoraki/Mount Cook]], amb {{Unitat|3754|m}} . Els terratrèmols són freqüents, però en general no són greus, amb una mitjana de {{Unitat|3000|par an}} <ref>{{Ref-llibre|llengua=en|autor=D.W. McKenzie|títol=Heinemann New Zealand atlas|edició=Heinemann Publishers|data=1987|isbn=9780790001876}}</ref> . Hi ha una gran varietat d'arbres autòctons, adequats als diferents [[Microclima|microclimes]] de Nova Zelanda <ref>{{Ref-web|llengua=en|format=pdf|autor=Peter J. de Lange|títol=New Zealand indigenous vascular plant checklist|url=http://120.138.28.121/publications/de_Lange_PJ_and_Rolfe_J_2010.pdf|obra=New Zealand Plant Conservation Network|data=2010|consulta=19/12/2021}}</ref> . |
|||
A [[Illa de Hawaii|Hawaii]], una planta endèmica, Brighamia, ara requereix pol·linització manual perquè es presumeix que el seu pol·linitzador natural està extingit <ref>{{Ref-web|títol=Brighamia insignis (Alula)|url=https://www.ctahr.hawaii.edu/hawnprop/plants/bri-insi.htm|obra=www.ctahr.hawaii.edu|consulta=2021-12-19}}</ref> . Les dues espècies de Brighamia, B. rockii i B. insignis, estan representades a la natura per unes 120 plantes. Per assegurar-se que {{Unitat|910|m}} de 910 m per dipositar pol·len als seus estigmes <ref>{{Ref-llibre|llengua=en|nom=Stephen L.|cognom=Buchmann|nom2=Nabhan|títol=The Forgotten Pollinators|edició=Island Press|data=2012-06-22|isbn=978-1-59726-908-7|url=https://books.google.fr/books?id=YWTZs5fSqb8C&pg=PA133&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false}}</ref> . |
|||
=== Fauna salvatge === |
|||
El miro du Pacifique (en) ( ''Petroica pusilla'' ) habita a les illes del sud-oest del Pacífic. El martin-pêcheur du Pacifique (en) ( ''Todiramphus sacer'' ), es troba a les illes del Pacífic <ref>{{Ref-web|llengua=en|format=pdf|autor=P.J. Higgins|títol=Handbook of Australian Birds|url=https://nzbirdsonline.org.nz/sites/all/files/302_Sacred%20Kingfisher_0.pdf|obra=New Zealand Birds Online|data=1999|consulta=19/12/2021}}</ref>, igual que el [[Bulbul cul-roig|bulbul de panxa vermella]] <ref>{{Ref-web|llengua=en|títol=Red-vented Bulbul - Pycnonotus cafer|url=https://www.iucnredlist.org/species/22712695/132102224|obra=The IUCN Red List of Threatened Species|data=2018|consulta=19/12/2021}}</ref>, l' [[Estornell de la Polinèsia|estornell polinès]] <ref>{{Ref-llibre|llengua=en|autor=H. Douglas Pratt|títol=A Field Guide to the Birds of Hawaii and the Tropical Pacific|edició=[[Princeton University Press]]|data=1987|isbn=978069102399-1}}</ref>, l' [[astor australià]] <ref>{{Ref-web|títol=Brown Goshawk {{!}} BIRDS in BACKYARDS|url=https://web.archive.org/web/20160817202637/http://www.birdsinbackyards.net/species/Accipiter-fasciatus|obra=web.archive.org|data=2016-08-17|consulta=2021-12-19}}</ref>, l' oreneta tahitiana <ref>{{Ref-llibre|cognom=Internet Archive|títol=Swallows & martins|edició=Houghton Mifflin|data=1989|isbn=978-0-395-51174-9|url=http://archive.org/details/swallowsmartinsi00turn}}</ref> i [[Mel·lífer cardenal|la myzomela cardinal]] <ref>{{Ref-web|llengua=en|títol=Cardinal Myzomela - Myzomela cardinalis|url=https://www.iucnredlist.org/species/22703868/118657750|obra=The IUCN Red List of Threatened Species|data=2017|consulta=19/12/2021}}</ref> entre d'altres. Els ocells que es reprodueixen a [[Illa Pitcairn|l'illa de Pitcairn]] inclouen [[Xatrac menut pàl·lid|el xatrac de fades]], [[Nodi gros|l'ocell marró]] i [[Cua de jonc cua-roig|l'ocell tropical de cua vermella]] . La [[Boscarla de Pitcairn|curruca de Pitcairn]], que hi és endèmica, es va afegir a la llista d'espècies en perill d'extinció el 2008 <ref>{{Ref-web|llengua=en|títol=Pitcairn Reed-warbler - Acrocephalus vaughani|url=https://www.iucnredlist.org/species/22714832/180626682|obra=The IUCN Red List of Threatened Species|data=2020|consulta=19/12/2021}}</ref> . |
|||
El [[Corb de Hawaii|corb hawaià]], originari de Hawaii, s'ha [[Extinta en estat salvatge|extingit en estat salvatge]] des del 2002 <ref>{{Ref-web|llengua=en|títol=Hawaii's Forest Birds Sing the Blues - National Zoo{{!}} FONZ|url=https://web.archive.org/web/20070318100849/http://nationalzoo.si.edu/publications/zoogoer/1995/1/hawaiisforestbirds.cfm|obra=web.archive.org|data=2007-03-18|consulta=2021-12-19}}</ref> . La [[Boiga irregularis|serp d'arbre marró]] és nativa de les costes nord i oriental d'Austràlia, Papua Nova Guinea, Guam i les Illes Salomó <ref>{{Ref-web|llengua=en|títol=Brown Tree Snake {{!}} National Invasive Species Information Center|url=https://www.invasivespeciesinfo.gov/terrestrial/vertebrates/brown-tree-snake|obra=www.invasivespeciesinfo.gov|consulta=2021-12-19}}</ref> . [[Ocells del paradís|Les aus del paradís]], [[Menjamels|meliphagidae]], [[Climactèrids|climacteridae]], [[Petròicids|petroicidae]], [[Alcedínids|alcedinidae]], [[Cracticus|carnissers]] " i [[Ptilonorrínquids|jardiners]] són nadius d'Austràlia, Nova Guinea i les illes properes <ref>{{Ref-web|llengua=en|nom=Christidis|nom2=Boles|títol=Systematics and Taxonomy of Australian Birds|url=https://publications.australian.museum/systematics-and-taxonomy-of-australian-birds/publications.australian.museum/systematics-and-taxonomy-of-australian-birds/|obra=The Australian Museum|data=2008|consulta=2021-12-19}}</ref> , <ref>{{Ref-llibre|llengua=en|títol=Extinction and Biogeography of Tropical Pacific Birds|url=https://press.uchicago.edu/ucp/books/book/chicago/E/bo3680296.html}}</ref> . |
|||
Una característica única de la fauna australiana és la relativa escassetat de [[Placentaris|mamífers placentaris]] autòctons i el domini dels [[marsupials]], un grup de mamífers que crien les seves cries en una [[Marsupi|bossa]], incloent [[Macropòdids|macropodidae]], [[Pòssums|falangeriformes]] i [[Dasiüromorfs|dasyuromorfs]] . [[Passeriformes|Els paseriformes]] australians inclouen [[Troglodítids|els roigs]], [[Família (biologia)|la família]] [[Artàmids|dels Artamidae]], [[Acanthiza|les acanthizes]], [[Còrvids|els còrvids]], [[Pardalot|els pardalotes]], [[Ocell lira|els ocells lira]] <ref>{{Ref-web|llengua=en-US|títol=Rollers, ground rollers, kingfishers – IOC World Bird List|url=https://www.worldbirdnames.org/new/bow/rollers/|consulta=2021-12-19}}</ref> . Les espècies d'ocells predominants al país inclouen el [[Carnisser flautista|riu cassà]], el corb australià, [[Carnisser graculí|la garsa calibé]], [[Colom bronzat crestat|els coloms lophote]] i el [[Cucaburra comú|martí pescador gegant]] <ref>{{Ref-llibre|llengua=en|títol=Encyclopedia of Australian wildlife|edició=Reader's Digest (Australia)|data=2005|isbn=978-1-876689-34-6|url=https://catalogue.nla.gov.au/Record/3409123}}</ref> . El [[coala]], [[Emú comú|l'emú]], [[Ornitorrinc|l'ornitorinc]] i [[Cangurs|el cangur]] són els animals nacionals d'Austràlia <ref>{{Ref-web|títol=Australia's National Symbols {{!}} DFAT|url=https://web.archive.org/web/20210220004911/https://www.dfat.gov.au/about-australia/land-its-people/Pages/australias-national-symbols|obra=web.archive.org|data=2021-02-20|consulta=2021-12-19}}</ref>, i el [[diable de Tasmània]] també és un dels animals més coneguts del país <ref>{{Ref-web|títol=Save the Tasmanian Devil Program {{!}} Department of Natural Resources and Environment Tasmania|url=https://nre.tas.gov.au/wildlife-management/save-the-tasmanian-devil-program|obra=nre.tas.gov.au|consulta=2021-12-19}}</ref> . El llangardaix monitor australià és un llangardaix depredador originari del continent <ref>{{Ref-llibre|llengua=en|autor=D. Underhill|títol=Australia's Dangerous Creatures|lloc=Sydney, New South Wales|edició=Reader's Digest|data=1993|isbn=9780864380180}}</ref> . |
|||
Les aus de Nova Zelanda han evolucionat cap a una [[Ocells|avifauna]] que inclou un gran nombre d'espècies [[Endemisme|endèmiques]] . Com a arxipèlag insular, Nova Zelanda ha desenvolupat una gran diversitat d'ocells, i quan el capità James Cook va arribar a la dècada de 1770, es va adonar que el [[Vocalització dels ocells|cant dels ocells]] era ensordidor. El panell inclou espècies amb biologia atípica com el [[Kàkapo|kakapo]] que és l'únic lloro reproductor nocturn, incapaç de volar, però també moltes espècies semblants a les de les terres veïnes. Algunes de les espècies d'ocells més conegudes i característiques de Nova Zelanda són el [[Kiwi bru de l'Illa del Sud|kiwi]], [[Kea (ocell)|kea]], [[Takahé de l'illa del Sud|takahe]], kakapo, [[Mòhua daurada|mohoua de cap groc]], [[Menjamel tui|tui]] honeyeater i [[Menjamel de Nova Zelanda|ringer honeyeater]] <ref>{{Ref-publicació|llengua=en|nom=Steven A.|cognom=Trewick|nom2=Gillian C.|cognom2=Gibb|article=Vicars, tramps and assembly of the New Zealand avifauna: a review of molecular phylogenetic evidence|publicació=Ibis|volum=152|exemplar=2|data=2010|issn=1474-919X|doi=10.1111/j.1474-919X.2010.01018.x|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1111/j.1474-919X.2010.01018.x|consulta=2021-12-19|pàgines=226–253}}</ref> . L' [[Tuatara|Sphenodon]] és un notable [[Rèptils|rèptil]] endèmic de Nova Zelanda <ref>{{Ref-web|llengua=en|autor=Steve Trewick|títol=Vicars & Vagrants {{!}} Australasian Science Magazine|url=http://www.australasianscience.com.au/article/issue-september-2011/vicars-vagrants.html|obra=www.australasianscience.com.au|data=Septembre 2011|consulta=2021-12-19}}</ref> . |
|||
=== Clima === |
|||
Les illes del Pacífic es regeixen per una selva tropical i un clima de sabana tropical. Al Pacífic tropical i subtropical, l'oscil·lació del sud d'El Niño (ENSO) afecta els patrons meteorològics. Al Pacífic occidental tropical, el monsó i la subsegüent temporada de pluges durant els mesos d'estiu contrasta amb els vents secs d'hivern que bufen sobre l'oceà des de la massa terrestre asiàtica. ] Novembre és l'únic mes en què totes les conques de ciclons tropicals estan actives. |
|||
Al sud-oest de la regió, a la massa continental australiana, el clima és principalment desèrtic o semiàrid, amb els racons costaners del sud amb un clima temperat, com el clima oceànic i subtropical humit de la costa est i el clima mediterrani. a la costa est.'oest. Les parts del nord del país tenen un clima tropical. La neu cau amb freqüència a les terres altes properes a la costa est dels estats de Victòria, Nova Gal·les del Sud, Tasmània i el Territori de la capital australiana. |
|||
La majoria de parts de Nova Zelanda pertanyen a la zona de clima marítim temperat (classificació climàtica de Köppen : Cfb) caracteritzat per quatre estacions diferenciades. Les condicions varien des d'extremadament humides a la costa oest de l'illa del sud fins gairebé semiàrides al centre d'Otago i subtropicals a Northland. La neu cau a l'illa sud de Nova Zelanda i a cotes més altes a l'illa nord. És extremadament rar al nivell del mar a l'illa del nord. |
|||
Hawaii, tot i estar als tròpics, experimenta molts climes diferents, depenent de la latitud i la seva geografia. L'illa de Hawaii, per exemple, acull 4 grups climàtics (d'un total de 5) en una àrea tan petita com 10.430 km2 (4.028 milles quadrades) segons els tipus de clima de Köppen. : tropical, àrid, temperat i polar. Les illes Hawaii reben la major part de la seva precipitació durant els mesos d'hivern (d'octubre a abril). Algunes illes del nord-oest, com Guam, són susceptibles als tifons durant la temporada de pluges. |
|||
La temperatura més alta registrada a Oceania es va produir a Oodnadatta, Austràlia Meridional (2 de gener de 1960), on la temperatura va arribar {{Unitat|50,7|°C}} ( {{Unitat|123,3|°F}} ). La temperatura més baixa mai registrada a Oceania va ser de -25,6 °C (-14,1 °F), a Ranfurly a Otago el 1903, amb una temperatura més recent de {{Unitat|−21,6|°C}} . ( {{Unitat|−6,9|°F}} ) enregistrat l'any 1995 prop d'Ophir. Pohnpei de les illes Senyavin a Micronèsia és l'assentament més humit d'Oceania i un dels llocs més humits de la terra, amb precipitacions anuals registrades que superen els 7.600 mm (300 polzades) cada any en alguns llocs muntanyosos. El Big Bog de l'illa de Maui és el lloc més humit, rebent una mitjana de {{Unitat|10271|mm}} ( {{Unitat|404,4|pouces}} ) cada any. |
|||
=== Països i territoris === |
|||
Setze [[Llista d'estats independents i territoris dependents|països independents]] i quinze territoris amb diferents estatus comparteixen aquestes illes, algunes de les quals només van ser poblades durant el [[Mil·lenni II|segon mil·lenni dC]], i una gran part van ser colonitzades per les potències occidentals al XIX . segle XX XX segle ; des dels anys 60 fins als 80, diversos països van aconseguir la seva independència. |
|||
La llista següent i el mapa que s'hi relaciona, recullen, de la manera més exhaustiva possible, els diferents països i territoris que conformen aquest espai (quan el territori no és independent, s'indica entre parèntesis el país del qual depèn). Aquesta dependència també pren graus molt diferents segons el territori, que van des d'un territori o província plenament integrat, fins a l'estatus intermedi de territori d'ultramar o de país quasi independent, fins a la independència jurídica amb una lliure associació amb un altre mitjançant un tractat bilateral de cooperació reforçada. |
|||
[[Fitxer:Pacific_Ocean_laea_Oceanian_countries_map.jpg|esquerra|miniatura|380x380px| Mapa dels estats, territoris i dependències d'Oceania segons els límits de les [[Zona econòmica exclusiva|zones econòmiques exclusives]] (200 milles nàutiques).]] |
|||
[[Fitxer:Oceanie2.svg|esquerra|miniatura|380x380px| Mapa dels Estats, Territoris i Dependències d'Oceania segons l' [[esquema]] geomètric actual (que no mostra fronteres reals).]] |
|||
{| class="wikitable" |
|||
!'''estats independents''' |
|||
! '''Països o territoris no independents, d'estatus especial o en gran part autònoms''' |
|||
|- |
|||
| valign="top" | |
|||
* (1){{AUS}}</img> {{AUS}} |
|||
* (2)</img> Illes Cook ''(vagament associades amb [[Nova Zelanda]] )'' |
|||
* (3){{FJI}}</img> {{FJI}} |
|||
* (4)</img> Kiribati |
|||
* (5){{MHL}}</img> {{MHL}} |
|||
* (6){{FSM}}</img> {{FSM}} |
|||
* (7){{NRU}}</img> {{NRU}} |
|||
* (8){{NIU}}</img> {{NIU}} ''(associada lliurement amb [[Nova Zelanda]] )'' |
|||
* (9){{NZL}}</img> {{NZL}} |
|||
* (10){{PLW}}</img> {{PLW}} |
|||
* (11){{PNG}}</img> {{PNG}} |
|||
* (12){{SLB}}</img> {{SLB}} |
|||
* (13){{SAM}}</img> {{SAM}} |
|||
* (14){{TON}}</img> {{TON}} |
|||
* (15)</img>tuvalu |
|||
* (16){{VAN}}</img> {{VAN}} |
|||
| valign="top" | |
|||
* (17)</img> Guam ''(territori no incorporat, [[Estats Units d'Amèrica]] )'' |
|||
* (18)</img> Illes Mariannes del Nord ''(territori no incorporat, [[Estats Units d'Amèrica]] )'' |
|||
* (19) {{NFK}}</img> {{NFK}} ''(territori autònom, unit a [[Austràlia]] )'' |
|||
* (20){{NCL}}</img> {{NCL}} ''(col·lectivitat territorial sui generis'' '', adscrita a [[França]] )'' |
|||
* (21)[[Fitxer:Flag_of_Rapa_Nui,_Chile.svg|enllaç=Fichier:Flag_of_Rapa_Nui,_Chile.svg|vora|20x20px]]</img> [[Illa de Pasqua]] ''(territori, adjunt a [[Xile]] )'' |
|||
* (22){{PCN}}</img> {{PCN}} ''(territori d'ultramar, unit al [[Regne Unit]] )'' |
|||
* (23){{PYF}}</img> {{PYF}} ''(col·lectivitat d'ultramar, adscrita a [[França]] )'' |
|||
* (24){{ASM}}</img> {{ASM}} ''(territori no incorporat, [[Estats Units d'Amèrica]] )'' |
|||
* (25) {{TKL}}</img> {{TKL}} ''(territori autònom, unit a [[Nova Zelanda]] )'' |
|||
* (26) {{WLF}}</img> {{WLF}} ''(col·lectivitat d'ultramar, adscrita a [[França]] )'' |
|||
* (27)[[Fitxer:Flag_of_Wake_Island.svg|enllaç=Fichier:Flag_of_Wake_Island.svg|vora|20x20px]]</img> [[Illes Wake|Wake]] ''(territori no incorporat, [[Estats Units d'Amèrica]] )'' |
|||
* (28)</img> Hawaii ''(Estat de la Unió, [[Estats Units d'Amèrica]] )'' |
|||
* (29){{IDN}}</img> {{IDN}} : [[Província de Papua Occidental|Papua Occidental]], [[Província de Papua|Papua]] ''(províncies d'Indonèsia)'' |
|||
* (30)[[Fitxer:Flag_of_Johnston_Atoll_(local).svg|enllaç=Fichier:Flag_of_Johnston_Atoll_(local).svg|vora|20x20px]]</img> [[Atol Johnston|Atol de Johnston]] ''(territori no incorporat, [[Estats Units d'Amèrica]] )'' |
|||
* (31)[[Fitxer:Flag_of_the_Midway_Islands_(local).svg|enllaç=Fichier:Flag_of_the_Midway_Islands_(local).svg|vora|20x20px]]</img> [[Midway (atol)|Illes Midway]] ''(territori no incorporat, [[Estats Units d'Amèrica]] )'' |
|||
|} |
|||
Aquesta taula fa referència a la representació geomètrica. |
|||
== Història == |
== Història == |
||
[[Fitxer:Carte_synthétiques_des_migrations_en_Océanie.jpg|miniatura|260x260px| Síntesi dels antics moviments migratoris a Oceania.]] |
|||
{{article principal|Història d'Oceania}} |
|||
[[Fitxer:Oceania_politic_1914.png|miniatura|Oceania colonial l'any 1900.]] |
|||
[[Fitxer:Cookroutes.png|miniatura|esquerra|Viatges del capità [[Gran Bretanya|britànic]] [[James Cook]] per Oceania entre [[1768]] i 1779: 1r. viatge (en vermell), segon (en verd) i tercer (en blau).]] |
|||
L'assentament d'Oceania es va produir a través de dues grans onades migratòries. El primer es va produir fa entre {{Unitat|45000}} i {{Unitat|50000|ans}}, o fins i tot abans, i va portar [[Societat caçadora-recol·lectora|caçadors-recol·lectors]] a poblar [[Insulíndia]] i després Oceania propera, és a dir, [[Nova Guinea]], algunes illes de [[Melanèsia]] i [[Austràlia]] . La segona onada és més recent i comença fa uns {{Unitat|4000|ans}} . Porta els agricultors i navegants que parlen [[Llengües austronèsiques|llengües austronesies]] a poblar [[Insulíndia]], concretament les [[Filipines]], [[Malàisia]] i [[Indonèsia]] i des d'allà, durant un període que va des d'aquesta època fins al XVIXVI . segle, els diferents [[Arxipèlag|arxipèlags]] de la llunyana Oceania . |
|||
Els primers pobladors humans d'Oceania procedien del sud-est d'[[Àsia]]: d'ells descendeixen els actuats habitants de [[Papua Nova Guinea]] i els [[aborígens australians]]. A aquesta primera onada humana va seguir-ne una segona que s'estendria cap a l'est fins a arribar a l'[[Illa de Pasqua]]. |
|||
També és a principis XVI 16 segle que [[Europa|els europeus]] van descobrir el món oceànic. Aquests primers contactes són lents perquè s'estenen al llarg de quatre segles, distribuïts desigualment perquè són més intensos a l'est que a l'oest d'Oceania. Les trobades poden ser amistoses, distants o hostils, però totes propaguen [[Epidèmia|epidèmies]] als arxipèlags contra les quals els illencs encara no tenien [[Anticòs|anticossos]] . |
|||
Oceania s'enfronta llavors al període colonial, amb [[Imperi Espanyol|Espanya]], [[Imperi Portuguès|Portugal]] i els [[Imperi holandès|Països Baixos]] sent els primers presents. Des de finals del XVIII XVIII segle a principis XX XX segle van ser principalment els [[Imperi Britànic|britànics]], els [[Imperi colonial francès|francesos]] i els [[Estats Units d'Amèrica|nord-americans]] que s'hi van establir i, a l'Oceania occidental, els [[Imperi colonial alemany|alemanys]] seguits pels [[Imperi Japonès|japonesos]] i després pels nord-americans. La descolonització que seguirà serà tardana, començada l'any 1962 i continuant encara avui en forma d'un procés d' empoderament dels arxipèlags encara adscrits a les potències europees o nord-americanes . |
|||
== Economia == |
|||
=== Austràlia i Nova Zelanda === |
|||
Austràlia i Nova Zelanda són les úniques nacions independents molt desenvolupades de la regió, tot i que l'economia d'Austràlia és, amb diferència, la més gran i dominant de la regió i una de les més grans del món. Nova Caledònia, Hawaii i la Polinèsia Francesa també estan molt desenvolupades però no són estats sobirans. El PIB per càpita d'Austràlia és superior al del Regne Unit, Canadà, Alemanya i França en termes de paritat de poder adquisitiu. Nova Zelanda és també una de les economies més globalitzades i molt dependent del comerç internacional. |
|||
AL'Australian Securities Exchange de Sydney és la borsa de valors més gran d'Austràlia i del Pacífic Sud. Nova Zelanda és la 53a economia nacional més gran del món mesurada pel producte interior brut (PIB) nominal i la 68a del món mesurada per la paritat del poder adquisitiu (PPA). El 2012, Austràlia va ser la 12a economia nacional més gran pel PIB nominal i la 19a pel PIB ajustat per PPA. |
|||
L'enquesta de qualitat de vida de Mercer situa Sydney en el desè lloc del món per qualitat de vida, la qual cosa la converteix en una de les ciutats més habitables. Està classificat Alpha + World City per GaWC. Melbourne també encapçala la llista de les ciutats més habitables del món i és un centre financer líder a la regió Àsia-Pacífic. Auckland i Wellington, Nova Zelanda, es classifiquen amb freqüència entre les ciutats més habitables del món, i Auckland ocupa el tercer lloc a l'enquesta de qualitat de vida de Mercer. La majoria de les persones que viuen a Austràlia i, en menor mesura, a Nova Zelanda també treballen en els sectors de la mineria, l'electricitat i la fabricació. [Cita necessària] Austràlia té la major quantitat de fabricació de la regió, produint cotxes, equips elèctrics, maquinària i roba. |
|||
=== Les illes del Pacífic === |
|||
La gran majoria dels illencs del Pacífic treballen en el sector dels serveis, que inclou el turisme, l'educació i els serveis financers. Els principals mercats d'exportació d'Oceania són el Japó, la Xina, els Estats Units i Corea del Sud. Els països més petits del Pacífic depenen del comerç amb Austràlia, Nova Zelanda i els Estats Units per exportar mercaderies i accedir a altres productes. Els acords comercials d'Austràlia i Nova Zelanda es coneixen com les relacions econòmiques més estretes. Austràlia i Nova Zelanda, juntament amb altres països, són membres de la Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC) i de la Cimera d'Àsia Oriental (EAS), que podrien convertir-se en blocs comercials en el futur, especialment l'EAS. |
|||
El producte principal del Pacífic és la copra o el coco, però la fusta, la vedella, l'oli de palma, el cacau, el sucre i el gingebre també es conreen habitualment als tròpics del Pacífic. La pesca és una indústria important per a molts petits països del Pacífic, encara que molts caladors són explotats per altres països més grans, com el Japó. A Austràlia i les Illes Salomó s'extreuen recursos naturals, com el plom, el zinc, el níquel i l'or. Els principals mercats d'exportació d'Oceania són el Japó, la Xina, els Estats Units, l'Índia, Corea del Sud i la Unió Europea. |
|||
Dotada de recursos forestals, minerals i pesquers, Fiji és una de les economies insulars del Pacífic més desenvolupades, tot i que continua sent un país en desenvolupament amb un gran sector agrícola de subsistència. L'agricultura en té 18 % del producte interior brut, tot i que donava feina a uns 70 % de la plantilla l'any 2001. Les exportacions de sucre i la creixent indústria turística són les principals fonts de divises. El processament de la canya de sucre representa un terç de l'activitat industrial. Els cocos, el gingebre i la copra també són importants. La història de l'economia de Hawaii es pot rastrejar a través d'una successió d'indústries dominants ; sàndal, caça de balenes, canya de sucre, pinya, militar, turisme i educació. Les exportacions hawaianes inclouen aliments i roba. Aquestes indústries tenen un petit paper en l'economia hawaiana, a causa de la distància de transport a mercats viables, com la costa oest dels Estats Units contigus. Les exportacions d'aliments de l'estat inclouen cafè, nous de macadàmia, pinya, bestiar, canya de sucre i mel. L'any 2015, Honolulu es va classificar com la número u mundial en termes d'habitabilitat i també es va classificar com la segona ciutat més segura dels Estats Units. |
|||
== Societat == |
|||
=== IDIOMES === |
|||
Les llengües d'Oceania es divideixen en dos grups diferenciats : |
|||
* Les [[Llengües papús|llengües papuanes]], parlades entre altres llocs a les terres altes de [[Nova Guinea]] i algunes illes de l'actual [[Indonèsia]] . La majoria dels lingüistes classifiquen les [[Llengües australianes|llengües aborígens d'Austràlia]] en un grup separat. El gran nombre d'aquestes llengües (unes 900 amb variants dialectals), moltes de les quals estan mortes, i el poc coneixement que se'n pot tenir, tanmateix, fan arriscada qualsevol conclusió definitiva. |
|||
* Les [[Llengües austronèsiques|llengües austronesies]], l'extensió de les quals cobreix part del [[Àsia Sud-oriental|sud-est asiàtic]], [[Madagascar]] i tot el [[Oceà Pacífic|Pacífic]] insular des de les costes orientals de [[Nova Guinea]] fins a [[Illa de Pasqua|l'illa de Pasqua]] . |
|||
Alguns lingüistes classificaran les llengües que es parlen a les costes orientals de Nova Guinea per separat de les altres llengües de l'illa del Pacífic. |
|||
A causa de la colonització, [[Anglès|l'anglès]] i [[Francès|el francès]] també són dues llengües amb una forta presència a Oceania. D'aquests contactes lingüístics van néixer molts [[Pidgin (lingüística)|pidgins]] i [[Llengua criolla|criolls]] utilitzats com a llengües vehiculars i en alguns casos es van convertir en les llengües maternes de les poblacions locals <ref>{{Ref-publicació|autor=Silva, Diego B.|article=Language policy in Oceania|publicació=Alfa|data=2019|url=https://www.scielo.br/j/alfa/a/YPntRnVWDW5F8P8PYfJGPKd/?lang=en}}</ref> . |
|||
=== Religió === |
|||
Les religions inicials d'Oceania eren [[Politeisme|politeistes]] i, en la seva diversitat, giraven generalment al voltant de tres eixos : |
|||
* el culte a [[Deïtat|les divinitats]] creatives i/o destructores, de vegades aliades, de vegades oposades, vinculades als poders de [[Natura|la natura]], com les germanes Nā-maka-o-Kahaʻi i [[Pele (deïtat)|Pélé]] a [[Hawaii]] o [[Make-Make|Make-make]] a [[Illa de Pasqua|Rapanui]] ; |
|||
* el [[Culte als ancestres|culte als avantpassats]], o culte als [[Tiqui|tikis]], que simbolitza per a cada població els seus fundadors divinitzats, la forma més famosa dels quals és el culte als [[Moai|moais]] rapanui. ; |
|||
* el món dels [[Esperit|esperits]] emanat d'aquests dos conjunts però també de la natura i dels homes, i que va generar un complex sistema d'obligacions, intercanvis, [[Símbol|símbols]] i [[Tabú|tabús]] que regulaven la vida d'aquestes poblacions. |
|||
[[Església Catòlica Romana|Des]] de l'època [[Colonialisme|colonial]], [[Protestantisme|missioners protestants]] ( anglicans, [[Societat Missionera de Londres|congregacionistes anglosaxons]], [[Metodisme|metodistes wesleyans]], [[Presbiterianisme|presbiterians]], [[Adventisme|adventistes]], [[Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies|mormons]] i altres) i [[Missioner|catòlics]] ( picpucis, [[Germans Maristes de les Escoles|maristes]], [[Congregació de l'Esperit Sant|espiritans]] ...) hi van introduir [[Cristianisme|el cristianisme]], avui majoritàriament, mentre que els comerciants [[República Popular de la Xina|xinesos]] i [[Índia|els indis.]] (a [[Fiji]] ) o [[Japó|japonès]] (a [[Hawaii]] ) els treballadors agrícoles van introduir, en minoria, [[Confucianisme|el confucianisme]], [[Xintoisme|el sintoisme]], [[Hinduisme|l'hinduisme]], [[Budisme|el budisme]] i [[Islam|l'islam]] (1,5). %)). |
|||
=== rituals funeraris === |
|||
Els [[Melanèsia|melanesis]] provenen d'un encreuament entre ''[[Homo sapiens sapiens]]'' i els [[Home de Deníssova|denissovans]] asiàtics, els polinesis provenien de les illes indonèsies, poblades al seu torn per emigrants de [[Taiwan]], concretament en una migració que va tenir lloc entre els anys 1400 aC i 900 aC segons l'illa. Per als [[Micronèsia|micronesis]] no es disposa d'excavacions arqueològiques fiables, però a partir de la reconstrucció lingüística se suposa un origen similar. Els habitants originals del grup d’illes que ara s’anomenaven [[Melanèsia]] eren probablement els avantpassats de l’actual gent de parla [[Llengües papús|papú]], que migrant del sud-est asiàtic, sembla que han ocupat aquestes illes tant a l'est com les principals illes de l'arxipèlag de les [[Illes Salomó]], incloent-hi Makira i possiblement les illes més petites més a l'est.<ref>{{ref-publicació|autor=Dunn, Michael |autor2=Angela Terrill |autor3=Ger Reesink |autor4=Robert A. Foley |autor5=Stephen C. Levinson |any=2005|títol=Structural Phylogenetics and the Reconstruction of Ancient Language History|publicació=Science|volum=309|pàgines=2072–75| doi=10.1126/science.1114615| pmid=16179483|exemplar=5743 | bibcode=2005Sci...309.2072D|hdl=11858/00-001M-0000-0013-1B84-E |s2cid=2963726 |llengua=anglès}}</ref> |
|||
==== Pràctiques de momificació ==== |
|||
[[Fernando de Magallanes]] va descobrir les [[Illes Marianes|Marianes]] i altres illes d'Oceania abans de morir a les [[Filipines]]. Poc després van explorar la regió els [[Portugal|portuguesos]]: el [[1525]] van descobrir les [[Illes Carolines|Carolines]], i a l'any següent [[Nova Guinea]]. Els holandesos van recórrer el [[1642]] el litoral d'[[Austràlia]] i van descobrir [[Tasmània]], les [[Tonga]], [[Illes Fiji|Fiji]] i [[Illes Bismarck|Bismarck]]. A la vegada, des d'[[Acapulco]] (Mèxic) i [[el Callao]] ([[Perú]]) van partir expedicions [[Imperi Espanyol|espanyoles]] que descobriren nombroses illes del [[Oceà Pacífic|Pacífic]]. |
|||
Malgrat les característiques comunes en la pràctica de la momificació a Oceania <ref>{{Ref-web|llengua=fr|autor=Utpala Rousselot, Salomé Tudoce|títol=Momification en Océanie, Projet de fin de semestre|url=https://salometudoce5.wixsite.com/momification-oceanie|obra=wixsite.com|data=10/04/2021|consulta=10/04/2021}}</ref>, cada poble d'Oceania ha implementat els seus propis [[Funeral|ritus funeraris]] . Per tant, aquesta pràctica s'ha de tenir en compte dins del llarg i complex procés funerari. També cal tenir en compte el lloc de dol i [[mort]] . La pràctica de la momificació no s'hauria de generalitzar a tota Oceania perquè hi ha gairebé tants rituals funeraris diferents com pobles. Els ritus funeraris, dels quals forma part la momificació, s'han de correlacionar amb tot un conjunt de factors sociològics, culturals i fins i tot espirituals. |
|||
La momificació va ser habitual fins a l'arribada dels [[Missioner|missioners cristians]] i [[Daï|dels predicadors musulmans]] a [[Papua Nova Guinea]] que van animar [[Tribu (antropologia)|els membres de les tribus]] a [[Enterrament|enterrar]] els cossos <ref name="1er">[https://la1ere.francetvinfo.fr/nouvellecaledonie/indonesie-des-tribus-papoues-preservent-le-rite-de-la-momification-388429.html Indonésie: des tribus papoues préservent le rite de la momification] Portail des Outre-mer La 1ère</ref> La momificació, encara que reprimida per l' [[Església (institució)|Església]] i els predicadors musulmans, es va continuar practicant a Papua Nova Guinea, com podem comprovar amb l'exemple de la tribu Dani . En aquesta tribu, la pràctica del [[Culte als ancestres|culte als avantpassats]] encara és rellevant. L'acte de momificació estava reservat a persones importants del poble, com els ancians i els herois del poble. Eli Mabel, el cap de la tribu, treu el seu [[Ancestre|avantpassat]], Agat Mamete Mabel, cap de poble fa 250 anys, que va ser [[Momificació|embalsamat]] i conservat amb fum i oli animal <ref name="1er" /> . Vol protegir les tradicions papúes, perquè no desapareguin per a les generacions futures <ref name="1er" /> . El culte als avantpassats implica la veneració dels avantpassats a través de la seva versió momificada. Les restes descansen en una barraca anomenada honai. Es tracta d'una gran barraca amb teulada de palla que està custodiada durant tot l'any pels habitants del poble que es tornen per mantenir la llar i comprovar la bona conservació de la mòmia. |
|||
Durant el {{segle|XVIII}} van ser els [[Gran Bretanya|britànics]] i els [[França|francesos]] els que van explorar la regió. Entre [[1764]] i [[1770]], els britànics van recórrer [[Tahití]], [[Samoa]], [[illes Salomó|Salomó]] i [[Noves Hèbrides]]. [[James Cook]], entre [[1768]] i 1779, va arribar a les [[Illes de la Societat]], [[Nova Zelanda]], les [[Illes Marqueses|Marqueses]], Noves Hèbrides i [[Hawaii]]. Els francesos van explorar les illes paral·lelament als britànics. Tots aquests viatges determinaren el repartiment d'Oceania entre la [[Gran Bretanya]], [[França]] i altres països: per la possessió de [[Tahití]], [[França]] i [[Gran Bretanya]] arribaren a una greu tensió l'any [[1844]]. Posteriorment, [[França]] s'annexà [[Nova Caledònia]] el [[1853]], els [[Estats Units]] les [[Illes Hawaii]] el [[1894]] i els [[Alemanya|alemanys]] reeixiren a instal•lar-se a una part de [[Nova Guinea]], a [[Salomó (estat)|Salomó]] i a [[Nova Bretanya]] l'any [[1884]], tot i que aquestes [[colonialisme|colònies]] les van perdre a conseqüència de la seua derrota a la [[Primera Guerra Mundial]]. |
|||
=== Esport === |
|||
Durant la [[Segona Guerra Mundial]] Oceania fou l'escenari de la gran ofensiva [[Japó|japonesa]] i de la contraofensiva [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|aliada]]. Més tard, la [[Nova Guinea]] [[Països Baixos|holandesa]] passà a formar part d'[[Indonèsia]] i les [[Hawaii]] esdevingueren un estat [[estatunidenc]]. D'altres illes i territoris van assolir progressivament la seva [[independència]]: [[Samoa Occidental]] l'any 1962; [[Nauru]] el 1968; [[Fiji]] el [[1970]]; [[Tonga]] el [[1970]]; [[Papua Nova Guinea]], [[Tuvalu]] i [[Salomó (estat)|Salomó]] el 1975, [[Kiribati]] el [[1979]] i [[Vanuatu]] el 1980. Les dues grans potències regionals d'Oceania són [[Austràlia]] i [[Nova Zelanda]], independitzades de la [[Gran Bretanya]] el 1901 i el [[1931]] respectivament. |
|||
Els esports més populars a Oceania són [[Rugbi|el rugbi]], [[Criquet|el cricket]], el futbol (futbol associat) i el futbol australià (futbol de reglament australià). |
|||
== Aglomeracions més grans == |
|||
== Estats i territoris d'Oceania == |
|||
Les aglomeracions més grans d'Oceania es troben principalment a Austràlia, el país més poblat del continent. Aquí teniu la classificació : |
|||
[[Fitxer:Oceanias Regions.png|miniatura|esquerra|Regions d'Oceania]] |
|||
Històricament les illes d'Oceania han passat per diferents graus de dependència de les potències colonials: [[protectorat]], [[Colonització|colònia]], annexió o [[Territoris fideïcomissaris|mandat o fideïcomís]] de les [[Nacions Unides]]. Fins i tot hi ha hagut [[condomini]]s de [[sobirania]] conjunta. A causa de l'aïllament i la falta de recursos, els diversos territoris han anat negociant al llarg del {{segle|XX|s}} diferents graus d'[[autonomia jurídica|autonomia]] o [[independència]]. Significativament, les illes dependents de [[França]] han anat passant de Territori d'Ultramar (TOM) a [[Col·lectivitat d'Ultramar]] (COM) o País d'Ultramar (POM), adquirint progressivament autonomia i sobirania. Es poden distingir [[Sobirania|estats sobirans]], uns d'independents i altres en [[Estat associat|lliure associació]] amb altres potències, alguns d'ells membres de les [[Nacions Unides]]. Finalment, segons la nomenclatura [[Gran Bretanya|britànica]], existeixen territoris organitzats, no organitzats, incorporats i no incorporats. |
|||
# [[Sydney]] amb 4,6 milions d'habitants (Austràlia, 2011) |
|||
== Referències == |
|||
# [[Melbourne]] amb 4,2 milions d'habitants (Austràlia, 2011) |
|||
{{referències}} |
|||
# [[Brisbane]] amb 2,1 milions d'habitants (Austràlia, 2011) |
|||
<references group="Note"/> |
|||
# [[Perth]] amb 1,8 milions d'habitants (Austràlia, 2011) |
|||
== Vegeu també == |
|||
# [[Auckland]] amb 1,3 milions d'habitants (Nova Zelanda, 2012) |
|||
* [[Oceania]] |
|||
# [[Adelaida (Austràlia)|Adelaide]] amb 1,3 milions d'habitants (Austràlia, 2011) |
|||
# [[Honolulu]] amb {{Unitat|976372|habitants}} (Hawai, EUA, 2012) |
|||
# [[Gold Coast]] - Tweed Heads amb {{Unitat|576747|habitants}} (Austràlia, 2011) |
|||
# [[Newcastle (Austràlia)|Newcastle]] amb {{Unitat|540002|habitants}} (Austràlia, 2011) |
|||
# [[Canberra]] - Queanbeyan amb {{Unitat|418292|habitants}} (Austràlia, 2011) |
|||
# [[Christchurch]] amb {{Unitat|382200|habitants}} (Nova Zelanda, 2012) |
|||
# [[Wellington]] amb {{Unitat|381900|habitants}} (Nova Zelanda, 2012) |
|||
# [[Suva]] - Nausori amb {{Unitat|330000|habitants}} (Fiji, 2007) |
|||
# [[Port Moresby|Port-Moresby]] amb {{Unitat|307643|habitants}} (Papua Nova Guinea, 2009) |
|||
# [[Wollongong]] amb {{Unitat|288101|habitants}} (Austràlia, 2011) |
|||
# [[Manokwari]] amb {{Unitat|286079|habitants}} (Papua Occidental, Indonèsia, 2010) |
|||
# [[Sunshine Coast]] amb {{Unitat|241643|habitants}} (Austràlia, 2011) |
|||
# [[Dili]] amb {{Unitat|234331|habitants}} (Timor Oriental, 2010) |
|||
# [[Jayapura]] amb {{Unitat|233859|habitants}} (Papua, Indonèsia, 2010) |
|||
# [[Hobart]] amb {{Unitat|216276|habitants}} (Austràlia, 2011) |
|||
# [[Hamilton (Nova Zelanda)|Hamilton]] amb {{Unitat|209300|habitants}} (Nova Zelanda, 2012) |
|||
# Hilo amb {{Unitat|189191|habitants}} (Hawai, EUA, 2012) |
|||
# Kota Sorong amb {{Unitat|184239|habitants}} (Papua Occidental, Indonèsia, 2005) |
|||
# [[Geelong]] amb {{Unitat|187417|habitants}} (Austràlia, 2011) |
|||
# [[Townsville]] amb {{Unitat|180333|habitants}} (Austràlia, 2015) |
|||
# Nouméa amb {{Unitat|179509|habitants}} (Nova Caledònia, França, 2014) |
|||
# [[Tauranga]] amb {{Unitat|155200}} (Nova Zelanda, 2017) |
|||
# [[Comtat de Maui|Kahului]] amb {{Unitat|164637|habitants}} (Hawai, EUA, 2015) |
|||
# [[Cairns]] amb {{Unitat|147993|habitants}} (Austràlia, 2015) |
|||
# Toowoomba amb {{Unitat|138223|habitants}} (Austràlia, 2019) |
|||
# [[Papeete]] amb {{Unitat|136771|habitants}} (Polinèsia Francesa, França, 2019) |
|||
# [[Darwin (Austràlia)|Darwin]] amb {{Unitat|133331|habitants}} (Austràlia, 2017) |
|||
== Bibliografia == |
|||
{{Autoritat}} |
|||
* ''Journal of the Society of Oceanists'' ( [http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/revue/jso disponible en línia] ) |
|||
* Sémir Al Wardi, Jean-Marc Regnault, Jean-François Sabouret (eds. ) '', [http://www.cnrseditions.fr/geographie/7553-loceanie-convoitee.html la cobejada Oceania : Actes de les jornades]'', Edicions Papeete, Api Tahiti i CNRS, 2017. |
|||
* {{Ref-llibre|autor=[[Benoît Antheaume]]|títol=Atlas des îles et États du Pacifique Sud|lloc=Montpellier|edició=[[Publisud]]|any=1991|pàgines=126|isbn=978-2-86600-417-0}}<time> {{Ref-llibre|autor=[[Benoît Antheaume]]|títol=Atlas des îles et États du Pacifique Sud|lloc=Montpellier|edició=[[Publisud]]|any=1991|pàgines=126|isbn=978-2-86600-417-0}}</time> {{Ref-llibre|autor=[[Benoît Antheaume]]|títol=Atlas des îles et États du Pacifique Sud|lloc=Montpellier|edició=[[Publisud]]|any=1991|pàgines=126|isbn=978-2-86600-417-0}} |
|||
* {{Ref-llibre|llengua=fr|autor=[[Dominique Barbe]]|títol=Histoire du Pacifique|lloc=Paris|edició=[[Éditions Perrin|Perrin]]|any=2008|pàgines=688|isbn=978-2-262-02558-8}}<time> {{Ref-llibre|llengua=fr|autor=[[Dominique Barbe]]|títol=Histoire du Pacifique|lloc=Paris|edició=[[Éditions Perrin|Perrin]]|any=2008|pàgines=688|isbn=978-2-262-02558-8}}</time> {{Ref-llibre|llengua=fr|autor=[[Dominique Barbe]]|títol=Histoire du Pacifique|lloc=Paris|edició=[[Éditions Perrin|Perrin]]|any=2008|pàgines=688|isbn=978-2-262-02558-8}} |
|||
[[Categoria:Oceania]] |
[[Categoria:Oceania]] |
||
[[Categoria:Pàgines amb traduccions sense revisar]] |
|||
Revisió del 08:47, 1 abr 2023
Orència de gran part de la regió del Carib, Aruba té un clima sec i un paisatge àrid i ple de cactus. El clima relativament càlid i assolellat i el clima permeten activitats turístiquerència de gran part de la regió del Carib, Aruba té un clima sec i un paisatge àrid i ple de cactus. El clima relativament càlid i assolellat i el clima permeten activitats turístiques relacionades durant tot l'any. La seva superfície és de 179 km i és força densament poblat, amb 108s relacionades durant tot l'any. La seva superfície és de 179 km i és força densament poblat, amb 108rència de gran part de la regió del Carib, Aruba té un clima sec i un paisatge àrid i ple de cactus. El clima relativament càlid i assolellat i el clima permeten activitats turístiques relacionades durant tot l'any. La seva superfície és de 179 km i és força densament poblat, amb 108rència de gran part de la regió del Carib, Aruba té un clima sec i un paisatge àrid i ple de cactus. El clima relativament càlid i assolellat i el clima permeten activitats turístiques relacionades durant tot l'any. La seva superfície és de 179 km i és força densament poblat, amb 108rència de gran part de la regió del Carib, Aruba té un clima sec i un paisatge àrid i ple de cactus. El clima relativament càlid i assolellat i el clima permeten activitats turístiques relacionades durant tot l'any. La seva superfície és de 179 km i és força densament poblat, amb 108tivament càlid i assolellat i el clima permeten activitats turístiques relacionades durant tot l'any. La seva superfície és de 179 km i és força densament poblat, amb 108rència de gran part de la regió del Carib, Aruba té un clima sec i un paisatge àrid i ple de cactus. El clima relativament càlid i assolellat i el clima permeten activitats turístiques relacionades durant tot l'any. La seva superfície és de 179 km i és força densament poblat, amb 108rència de gran part de la regió del Carib, Aruba té un clima sec i un paisatge àrid i ple de cactus. El clima relativament càlid i assolellat i el clima permeten activitats turístiques relacionades durant tot l'any. La seva superfície és de 179 km i és força densament poblat, amb 108rència de gran part de la regió del Carib, Aruba té un clima sec i un paisatge àrid i ple de cactus. El clima relativament càlid i assolellat i el clima permeten activitats turístiques relacionades durant tot l'any. La seva superfície és de 179 km i és força densament poblat, amb 108
Retalls d'Oceania
-->
Un plantejament geogràfic proposa la vinculació de les Moluques i Papua occidental a Oceania, que permet evitar la divisió purament política de Nova Guinea entre dos continents [1] .
A la dècada de 1970, lingüistes i després geògrafs van proposar, en el seu treball científic, subdividir Oceania en " A prop d'Oceania "I" Oceania llunyana » [2] : en el primer, la terra està sempre a la vista en menys d'un dia de navegació, mentre que en el segon, només és accessible per navegació en alta mar . No obstant això, aquesta nova divisió, basada en elements d' història natural ( tectònica de plaques ) i de navegació, no és encara unànime.
Sens dubte, Oceania s'ha d'entendre sobretot com un continu on, durant segles i molt abans del pas dels primers europeus, el mestissatge i el mestissatge culturals i lingüístics han estat la regla. Un continu que no prohibeix per tot això ruptures i aïllaments, ja siguin lingüístics, entre llengües austronesies i no austronesies. ; geogràfic, entre el món insular i els grups més grans representats per Austràlia, Nova Zelanda, l'illa de Nova Guinea ; històrico-lingüístic (resultat de la divisió colonial), entre una Oceania angloparlant i una Oceania francòfona, fins i tot castellanoparlant amb l'illa de Pasqua ; econòmic, entre països desenvolupats i en desenvolupament ; polític finalment, entre països i territoris independents sota tutela (amb estatuts intermedis, com el d'Estat sobirà, però associat a un altre més poderós)...
Flora
El país amb més diversitat ambiental d'Oceania és Austràlia, amb selves tropicals al nord-est, cadenes muntanyoses al sud-est, sud-oest i est, i desert sec al centre [3] . Les terres desèrtiques o semiàrides, comunament anomenades outback, constitueixen, amb diferència, la major part de la terra [4] Les terres altes costaneres i un cinturó de praderies de Brigalow es troben entre la costa i les muntanyes, mentre que dins de la serralada hi ha grans àrees de praderies [5] . El punt més al nord de la costa est és la península tropical del cap York [6] , [7] , [8] , [9] , [10] .
La flora australiana es caracteritza per adaptacions a l'aridesa i al foc, inclosa l'esclerofília i la serotinia . Aquestes adaptacions són habituals en espècies de les conegudes grans famílies Proteaceae ( Banksia ), Myrtaceae ( Eucalyptus - arbres de goma) i Fabaceae ( Acàcia - acàcia). La flora de Fiji, Illes Salomó, Vanuatu i Nova Caledònia és un bosc tropical sec, amb vegetació tropical que inclou palmeres, Premna protrusa (en) , psydrax odorata, gyrocarpus americanus i Derris trifoliata (en) [11] .
El paisatge de Nova Zelanda va des d'estrets semblants a fiords al sud-oest fins a platges tropicals a l'extrem nord. L' illa del Sud està dominada pels Alps del Sud . A l'illa del sud hi ha 18 de més de 3.000 m . Tots els cims de més de 2.900 m es troben als Alps del Sud, una serralada que constitueix la columna vertebral de l'illa del Sud. ; el cim més alt del qual és Aoraki/Mount Cook, amb 3.754 m . Els terratrèmols són freqüents, però en general no són greus, amb una mitjana de 3.000 par an [12] . Hi ha una gran varietat d'arbres autòctons, adequats als diferents microclimes de Nova Zelanda [13] .
A Hawaii, una planta endèmica, Brighamia, ara requereix pol·linització manual perquè es presumeix que el seu pol·linitzador natural està extingit [14] . Les dues espècies de Brighamia, B. rockii i B. insignis, estan representades a la natura per unes 120 plantes. Per assegurar-se que 910 m de 910 m per dipositar pol·len als seus estigmes [15] .
Fauna salvatge
El miro du Pacifique (en) ( Petroica pusilla ) habita a les illes del sud-oest del Pacífic. El martin-pêcheur du Pacifique (en) ( Todiramphus sacer ), es troba a les illes del Pacífic [16], igual que el bulbul de panxa vermella [17], l' estornell polinès [18], l' astor australià [19], l' oreneta tahitiana [20] i la myzomela cardinal [21] entre d'altres. Els ocells que es reprodueixen a l'illa de Pitcairn inclouen el xatrac de fades, l'ocell marró i l'ocell tropical de cua vermella . La curruca de Pitcairn, que hi és endèmica, es va afegir a la llista d'espècies en perill d'extinció el 2008 [22] .
El corb hawaià, originari de Hawaii, s'ha extingit en estat salvatge des del 2002 [23] . La serp d'arbre marró és nativa de les costes nord i oriental d'Austràlia, Papua Nova Guinea, Guam i les Illes Salomó [24] . Les aus del paradís, meliphagidae, climacteridae, petroicidae, alcedinidae, carnissers " i jardiners són nadius d'Austràlia, Nova Guinea i les illes properes [25] , [26] .
Una característica única de la fauna australiana és la relativa escassetat de mamífers placentaris autòctons i el domini dels marsupials, un grup de mamífers que crien les seves cries en una bossa, incloent macropodidae, falangeriformes i dasyuromorfs . Els paseriformes australians inclouen els roigs, la família dels Artamidae, les acanthizes, els còrvids, els pardalotes, els ocells lira [27] . Les espècies d'ocells predominants al país inclouen el riu cassà, el corb australià, la garsa calibé, els coloms lophote i el martí pescador gegant [28] . El coala, l'emú, l'ornitorinc i el cangur són els animals nacionals d'Austràlia [29], i el diable de Tasmània també és un dels animals més coneguts del país [30] . El llangardaix monitor australià és un llangardaix depredador originari del continent [31] .
Les aus de Nova Zelanda han evolucionat cap a una avifauna que inclou un gran nombre d'espècies endèmiques . Com a arxipèlag insular, Nova Zelanda ha desenvolupat una gran diversitat d'ocells, i quan el capità James Cook va arribar a la dècada de 1770, es va adonar que el cant dels ocells era ensordidor. El panell inclou espècies amb biologia atípica com el kakapo que és l'únic lloro reproductor nocturn, incapaç de volar, però també moltes espècies semblants a les de les terres veïnes. Algunes de les espècies d'ocells més conegudes i característiques de Nova Zelanda són el kiwi, kea, takahe, kakapo, mohoua de cap groc, tui honeyeater i ringer honeyeater [32] . L' Sphenodon és un notable rèptil endèmic de Nova Zelanda [33] .
Clima
Les illes del Pacífic es regeixen per una selva tropical i un clima de sabana tropical. Al Pacífic tropical i subtropical, l'oscil·lació del sud d'El Niño (ENSO) afecta els patrons meteorològics. Al Pacífic occidental tropical, el monsó i la subsegüent temporada de pluges durant els mesos d'estiu contrasta amb els vents secs d'hivern que bufen sobre l'oceà des de la massa terrestre asiàtica. ] Novembre és l'únic mes en què totes les conques de ciclons tropicals estan actives.
Al sud-oest de la regió, a la massa continental australiana, el clima és principalment desèrtic o semiàrid, amb els racons costaners del sud amb un clima temperat, com el clima oceànic i subtropical humit de la costa est i el clima mediterrani. a la costa est.'oest. Les parts del nord del país tenen un clima tropical. La neu cau amb freqüència a les terres altes properes a la costa est dels estats de Victòria, Nova Gal·les del Sud, Tasmània i el Territori de la capital australiana.
La majoria de parts de Nova Zelanda pertanyen a la zona de clima marítim temperat (classificació climàtica de Köppen : Cfb) caracteritzat per quatre estacions diferenciades. Les condicions varien des d'extremadament humides a la costa oest de l'illa del sud fins gairebé semiàrides al centre d'Otago i subtropicals a Northland. La neu cau a l'illa sud de Nova Zelanda i a cotes més altes a l'illa nord. És extremadament rar al nivell del mar a l'illa del nord.
Hawaii, tot i estar als tròpics, experimenta molts climes diferents, depenent de la latitud i la seva geografia. L'illa de Hawaii, per exemple, acull 4 grups climàtics (d'un total de 5) en una àrea tan petita com 10.430 km2 (4.028 milles quadrades) segons els tipus de clima de Köppen. : tropical, àrid, temperat i polar. Les illes Hawaii reben la major part de la seva precipitació durant els mesos d'hivern (d'octubre a abril). Algunes illes del nord-oest, com Guam, són susceptibles als tifons durant la temporada de pluges.
La temperatura més alta registrada a Oceania es va produir a Oodnadatta, Austràlia Meridional (2 de gener de 1960), on la temperatura va arribar 50,7 °C ( 123,3 °F ). La temperatura més baixa mai registrada a Oceania va ser de -25,6 °C (-14,1 °F), a Ranfurly a Otago el 1903, amb una temperatura més recent de −21,6 °C . ( −6,9 °F ) enregistrat l'any 1995 prop d'Ophir. Pohnpei de les illes Senyavin a Micronèsia és l'assentament més humit d'Oceania i un dels llocs més humits de la terra, amb precipitacions anuals registrades que superen els 7.600 mm (300 polzades) cada any en alguns llocs muntanyosos. El Big Bog de l'illa de Maui és el lloc més humit, rebent una mitjana de 10.271 mm ( 404,4 pouces ) cada any.
Països i territoris
Setze països independents i quinze territoris amb diferents estatus comparteixen aquestes illes, algunes de les quals només van ser poblades durant el segon mil·lenni dC, i una gran part van ser colonitzades per les potències occidentals al XIX . segle XX XX segle ; des dels anys 60 fins als 80, diversos països van aconseguir la seva independència.
La llista següent i el mapa que s'hi relaciona, recullen, de la manera més exhaustiva possible, els diferents països i territoris que conformen aquest espai (quan el territori no és independent, s'indica entre parèntesis el país del qual depèn). Aquesta dependència també pren graus molt diferents segons el territori, que van des d'un territori o província plenament integrat, fins a l'estatus intermedi de territori d'ultramar o de país quasi independent, fins a la independència jurídica amb una lliure associació amb un altre mitjançant un tractat bilateral de cooperació reforçada.
| estats independents | Països o territoris no independents, d'estatus especial o en gran part autònoms |
|---|---|
|
|
.svg){kind=small}
.svg){kind=link}
Aquesta taula fa referència a la representació geomètrica.
Història
L'assentament d'Oceania es va produir a través de dues grans onades migratòries. El primer es va produir fa entre 45.000 i 50.000 ans, o fins i tot abans, i va portar caçadors-recol·lectors a poblar Insulíndia i després Oceania propera, és a dir, Nova Guinea, algunes illes de Melanèsia i Austràlia . La segona onada és més recent i comença fa uns 4.000 ans . Porta els agricultors i navegants que parlen llengües austronesies a poblar Insulíndia, concretament les Filipines, Malàisia i Indonèsia i des d'allà, durant un període que va des d'aquesta època fins al XVIXVI . segle, els diferents arxipèlags de la llunyana Oceania .
També és a principis XVI 16 segle que els europeus van descobrir el món oceànic. Aquests primers contactes són lents perquè s'estenen al llarg de quatre segles, distribuïts desigualment perquè són més intensos a l'est que a l'oest d'Oceania. Les trobades poden ser amistoses, distants o hostils, però totes propaguen epidèmies als arxipèlags contra les quals els illencs encara no tenien anticossos .
Oceania s'enfronta llavors al període colonial, amb Espanya, Portugal i els Països Baixos sent els primers presents. Des de finals del XVIII XVIII segle a principis XX XX segle van ser principalment els britànics, els francesos i els nord-americans que s'hi van establir i, a l'Oceania occidental, els alemanys seguits pels japonesos i després pels nord-americans. La descolonització que seguirà serà tardana, començada l'any 1962 i continuant encara avui en forma d'un procés d' empoderament dels arxipèlags encara adscrits a les potències europees o nord-americanes .
Economia
Austràlia i Nova Zelanda
Austràlia i Nova Zelanda són les úniques nacions independents molt desenvolupades de la regió, tot i que l'economia d'Austràlia és, amb diferència, la més gran i dominant de la regió i una de les més grans del món. Nova Caledònia, Hawaii i la Polinèsia Francesa també estan molt desenvolupades però no són estats sobirans. El PIB per càpita d'Austràlia és superior al del Regne Unit, Canadà, Alemanya i França en termes de paritat de poder adquisitiu. Nova Zelanda és també una de les economies més globalitzades i molt dependent del comerç internacional.
AL'Australian Securities Exchange de Sydney és la borsa de valors més gran d'Austràlia i del Pacífic Sud. Nova Zelanda és la 53a economia nacional més gran del món mesurada pel producte interior brut (PIB) nominal i la 68a del món mesurada per la paritat del poder adquisitiu (PPA). El 2012, Austràlia va ser la 12a economia nacional més gran pel PIB nominal i la 19a pel PIB ajustat per PPA.
L'enquesta de qualitat de vida de Mercer situa Sydney en el desè lloc del món per qualitat de vida, la qual cosa la converteix en una de les ciutats més habitables. Està classificat Alpha + World City per GaWC. Melbourne també encapçala la llista de les ciutats més habitables del món i és un centre financer líder a la regió Àsia-Pacífic. Auckland i Wellington, Nova Zelanda, es classifiquen amb freqüència entre les ciutats més habitables del món, i Auckland ocupa el tercer lloc a l'enquesta de qualitat de vida de Mercer. La majoria de les persones que viuen a Austràlia i, en menor mesura, a Nova Zelanda també treballen en els sectors de la mineria, l'electricitat i la fabricació. [Cita necessària] Austràlia té la major quantitat de fabricació de la regió, produint cotxes, equips elèctrics, maquinària i roba.
Les illes del Pacífic
La gran majoria dels illencs del Pacífic treballen en el sector dels serveis, que inclou el turisme, l'educació i els serveis financers. Els principals mercats d'exportació d'Oceania són el Japó, la Xina, els Estats Units i Corea del Sud. Els països més petits del Pacífic depenen del comerç amb Austràlia, Nova Zelanda i els Estats Units per exportar mercaderies i accedir a altres productes. Els acords comercials d'Austràlia i Nova Zelanda es coneixen com les relacions econòmiques més estretes. Austràlia i Nova Zelanda, juntament amb altres països, són membres de la Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC) i de la Cimera d'Àsia Oriental (EAS), que podrien convertir-se en blocs comercials en el futur, especialment l'EAS.
El producte principal del Pacífic és la copra o el coco, però la fusta, la vedella, l'oli de palma, el cacau, el sucre i el gingebre també es conreen habitualment als tròpics del Pacífic. La pesca és una indústria important per a molts petits països del Pacífic, encara que molts caladors són explotats per altres països més grans, com el Japó. A Austràlia i les Illes Salomó s'extreuen recursos naturals, com el plom, el zinc, el níquel i l'or. Els principals mercats d'exportació d'Oceania són el Japó, la Xina, els Estats Units, l'Índia, Corea del Sud i la Unió Europea.
Dotada de recursos forestals, minerals i pesquers, Fiji és una de les economies insulars del Pacífic més desenvolupades, tot i que continua sent un país en desenvolupament amb un gran sector agrícola de subsistència. L'agricultura en té 18 % del producte interior brut, tot i que donava feina a uns 70 % de la plantilla l'any 2001. Les exportacions de sucre i la creixent indústria turística són les principals fonts de divises. El processament de la canya de sucre representa un terç de l'activitat industrial. Els cocos, el gingebre i la copra també són importants. La història de l'economia de Hawaii es pot rastrejar a través d'una successió d'indústries dominants ; sàndal, caça de balenes, canya de sucre, pinya, militar, turisme i educació. Les exportacions hawaianes inclouen aliments i roba. Aquestes indústries tenen un petit paper en l'economia hawaiana, a causa de la distància de transport a mercats viables, com la costa oest dels Estats Units contigus. Les exportacions d'aliments de l'estat inclouen cafè, nous de macadàmia, pinya, bestiar, canya de sucre i mel. L'any 2015, Honolulu es va classificar com la número u mundial en termes d'habitabilitat i també es va classificar com la segona ciutat més segura dels Estats Units.
Societat
IDIOMES
Les llengües d'Oceania es divideixen en dos grups diferenciats :
- Les llengües papuanes, parlades entre altres llocs a les terres altes de Nova Guinea i algunes illes de l'actual Indonèsia . La majoria dels lingüistes classifiquen les llengües aborígens d'Austràlia en un grup separat. El gran nombre d'aquestes llengües (unes 900 amb variants dialectals), moltes de les quals estan mortes, i el poc coneixement que se'n pot tenir, tanmateix, fan arriscada qualsevol conclusió definitiva.
- Les llengües austronesies, l'extensió de les quals cobreix part del sud-est asiàtic, Madagascar i tot el Pacífic insular des de les costes orientals de Nova Guinea fins a l'illa de Pasqua .
Alguns lingüistes classificaran les llengües que es parlen a les costes orientals de Nova Guinea per separat de les altres llengües de l'illa del Pacífic.
A causa de la colonització, l'anglès i el francès també són dues llengües amb una forta presència a Oceania. D'aquests contactes lingüístics van néixer molts pidgins i criolls utilitzats com a llengües vehiculars i en alguns casos es van convertir en les llengües maternes de les poblacions locals [34] .
Religió
Les religions inicials d'Oceania eren politeistes i, en la seva diversitat, giraven generalment al voltant de tres eixos :
- el culte a les divinitats creatives i/o destructores, de vegades aliades, de vegades oposades, vinculades als poders de la natura, com les germanes Nā-maka-o-Kahaʻi i Pélé a Hawaii o Make-make a Rapanui ;
- el culte als avantpassats, o culte als tikis, que simbolitza per a cada població els seus fundadors divinitzats, la forma més famosa dels quals és el culte als moais rapanui. ;
- el món dels esperits emanat d'aquests dos conjunts però també de la natura i dels homes, i que va generar un complex sistema d'obligacions, intercanvis, símbols i tabús que regulaven la vida d'aquestes poblacions.
Des de l'època colonial, missioners protestants ( anglicans, congregacionistes anglosaxons, metodistes wesleyans, presbiterians, adventistes, mormons i altres) i catòlics ( picpucis, maristes, espiritans ...) hi van introduir el cristianisme, avui majoritàriament, mentre que els comerciants xinesos i els indis. (a Fiji ) o japonès (a Hawaii ) els treballadors agrícoles van introduir, en minoria, el confucianisme, el sintoisme, l'hinduisme, el budisme i l'islam (1,5). %)).
rituals funeraris
Pràctiques de momificació
Malgrat les característiques comunes en la pràctica de la momificació a Oceania [35], cada poble d'Oceania ha implementat els seus propis ritus funeraris . Per tant, aquesta pràctica s'ha de tenir en compte dins del llarg i complex procés funerari. També cal tenir en compte el lloc de dol i mort . La pràctica de la momificació no s'hauria de generalitzar a tota Oceania perquè hi ha gairebé tants rituals funeraris diferents com pobles. Els ritus funeraris, dels quals forma part la momificació, s'han de correlacionar amb tot un conjunt de factors sociològics, culturals i fins i tot espirituals.
La momificació va ser habitual fins a l'arribada dels missioners cristians i dels predicadors musulmans a Papua Nova Guinea que van animar els membres de les tribus a enterrar els cossos [36] La momificació, encara que reprimida per l' Església i els predicadors musulmans, es va continuar practicant a Papua Nova Guinea, com podem comprovar amb l'exemple de la tribu Dani . En aquesta tribu, la pràctica del culte als avantpassats encara és rellevant. L'acte de momificació estava reservat a persones importants del poble, com els ancians i els herois del poble. Eli Mabel, el cap de la tribu, treu el seu avantpassat, Agat Mamete Mabel, cap de poble fa 250 anys, que va ser embalsamat i conservat amb fum i oli animal [36] . Vol protegir les tradicions papúes, perquè no desapareguin per a les generacions futures [36] . El culte als avantpassats implica la veneració dels avantpassats a través de la seva versió momificada. Les restes descansen en una barraca anomenada honai. Es tracta d'una gran barraca amb teulada de palla que està custodiada durant tot l'any pels habitants del poble que es tornen per mantenir la llar i comprovar la bona conservació de la mòmia.
Esport
Els esports més populars a Oceania són el rugbi, el cricket, el futbol (futbol associat) i el futbol australià (futbol de reglament australià).
Aglomeracions més grans
Les aglomeracions més grans d'Oceania es troben principalment a Austràlia, el país més poblat del continent. Aquí teniu la classificació :
- Sydney amb 4,6 milions d'habitants (Austràlia, 2011)
- Melbourne amb 4,2 milions d'habitants (Austràlia, 2011)
- Brisbane amb 2,1 milions d'habitants (Austràlia, 2011)
- Perth amb 1,8 milions d'habitants (Austràlia, 2011)
- Auckland amb 1,3 milions d'habitants (Nova Zelanda, 2012)
- Adelaide amb 1,3 milions d'habitants (Austràlia, 2011)
- Honolulu amb 976.372 habitants (Hawai, EUA, 2012)
- Gold Coast - Tweed Heads amb 576.747 habitants (Austràlia, 2011)
- Newcastle amb 540.002 habitants (Austràlia, 2011)
- Canberra - Queanbeyan amb 418.292 habitants (Austràlia, 2011)
- Christchurch amb 382.200 habitants (Nova Zelanda, 2012)
- Wellington amb 381.900 habitants (Nova Zelanda, 2012)
- Suva - Nausori amb 330.000 habitants (Fiji, 2007)
- Port-Moresby amb 307.643 habitants (Papua Nova Guinea, 2009)
- Wollongong amb 288.101 habitants (Austràlia, 2011)
- Manokwari amb 286.079 habitants (Papua Occidental, Indonèsia, 2010)
- Sunshine Coast amb 241.643 habitants (Austràlia, 2011)
- Dili amb 234.331 habitants (Timor Oriental, 2010)
- Jayapura amb 233.859 habitants (Papua, Indonèsia, 2010)
- Hobart amb 216.276 habitants (Austràlia, 2011)
- Hamilton amb 209.300 habitants (Nova Zelanda, 2012)
- Hilo amb 189.191 habitants (Hawai, EUA, 2012)
- Kota Sorong amb 184.239 habitants (Papua Occidental, Indonèsia, 2005)
- Geelong amb 187.417 habitants (Austràlia, 2011)
- Townsville amb 180.333 habitants (Austràlia, 2015)
- Nouméa amb 179.509 habitants (Nova Caledònia, França, 2014)
- Tauranga amb 155.200 (Nova Zelanda, 2017)
- Kahului amb 164.637 habitants (Hawai, EUA, 2015)
- Cairns amb 147.993 habitants (Austràlia, 2015)
- Toowoomba amb 138.223 habitants (Austràlia, 2019)
- Papeete amb 136.771 habitants (Polinèsia Francesa, França, 2019)
- Darwin amb 133.331 habitants (Austràlia, 2017)
Bibliografia
- Journal of the Society of Oceanists ( disponible en línia )
- Sémir Al Wardi, Jean-Marc Regnault, Jean-François Sabouret (eds. ) , la cobejada Oceania : Actes de les jornades, Edicions Papeete, Api Tahiti i CNRS, 2017.
- Benoît Antheaume. Atlas des îles et États du Pacifique Sud. Publisud, 1991, p. 126. ISBN 978-2-86600-417-0. Benoît Antheaume. Atlas des îles et États du Pacifique Sud. Publisud, 1991, p. 126. ISBN 978-2-86600-417-0.
- Dominique Barbe. Histoire du Pacifique (en francès). Perrin, 2008, p. 688. ISBN 978-2-262-02558-8. Dominique Barbe. Histoire du Pacifique (en francès). Perrin, 2008, p. 688. ISBN 978-2-262-02558-8.
- ↑ https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/19/Continents_vide_couleurs.png
- ↑ Pawley, Andrew; Green, Roger «Dating the Dispersal of the Oceanic Languages» (en anglès). Oceanic Linguistics, 12, 1/2, 1974, pàg. 1-67. OL.
- ↑ «Parks and Reserves - Australia's National Landscapes». web.archive.org, 04-01-2012. [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ Ernst Loffler. Australia : Portrait of a continent (en anglès). Hutchinson Group, 1983, p. 194. ISBN 9780091304607.
- ↑ Seabrook, Leonie; McAlpine, Clive; Fensham, Rod «Cattle, crops and clearing: Regional drivers of landscape change in the Brigalow Belt, Queensland, Australia, 1840–2004» (en anglès). Landscape and Urban Planning, 78, 4, 28-11-2006, pàg. 373–385. DOI: 10.1016/j.landurbplan.2005.11.007. ISSN: 0169-2046 [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ «Northeastern Australia | Ecoregions | WWF - AA0705» (en anglès). World Wildlife Fund. [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ «Northeastern Australia | Ecoregions | WWF - AA0707» (en anglès). World Wildlife Fund. [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ «Eastern central Australia | Ecoregions | WWF - AA0802» (en anglès). World Wildlife Fund. [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ «Eastern central Australia | Ecoregions | WWF - AA0803» (en anglès). World Wildlife Fund. [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ «Northern Australia | Ecoregions | WWF - AA0701» (en anglès). World Wildlife Fund. [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ Internet Archive, Arnold. Tropical rainforest. Checkmark, 2002. ISBN 978-0-8160-3973-9.
- ↑ D.W. McKenzie. Heinemann New Zealand atlas (en anglès). Heinemann Publishers, 1987. ISBN 9780790001876.
- ↑ Peter J. de Lange. «New Zealand indigenous vascular plant checklist» (pdf) (en anglès). New Zealand Plant Conservation Network, 2010. [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ «Brighamia insignis (Alula)». www.ctahr.hawaii.edu. [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ Buchmann, Stephen L. The Forgotten Pollinators (en anglès). Island Press, 2012-06-22. ISBN 978-1-59726-908-7.
- ↑ P.J. Higgins. «Handbook of Australian Birds» (pdf) (en anglès). New Zealand Birds Online, 1999. [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ «Red-vented Bulbul - Pycnonotus cafer» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species, 2018. [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ H. Douglas Pratt. A Field Guide to the Birds of Hawaii and the Tropical Pacific (en anglès). Princeton University Press, 1987. ISBN 978069102399-1.
- ↑ «Brown Goshawk | BIRDS in BACKYARDS». web.archive.org, 17-08-2016. [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ Internet Archive. Swallows & martins. Houghton Mifflin, 1989. ISBN 978-0-395-51174-9.
- ↑ «Cardinal Myzomela - Myzomela cardinalis» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species, 2017. [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ «Pitcairn Reed-warbler - Acrocephalus vaughani» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species, 2020. [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ «Hawaii's Forest Birds Sing the Blues - National Zoo| FONZ» (en anglès). web.archive.org, 18-03-2007. [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ «Brown Tree Snake | National Invasive Species Information Center» (en anglès). www.invasivespeciesinfo.gov. [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ «Systematics and Taxonomy of Australian Birds» (en anglès). The Australian Museum, 2008. [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ Extinction and Biogeography of Tropical Pacific Birds (en anglès).
- ↑ «Rollers, ground rollers, kingfishers – IOC World Bird List» (en anglès americà). [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ Encyclopedia of Australian wildlife (en anglès). Reader's Digest (Australia), 2005. ISBN 978-1-876689-34-6.
- ↑ «Australia's National Symbols | DFAT». web.archive.org, 20-02-2021. [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ «Save the Tasmanian Devil Program | Department of Natural Resources and Environment Tasmania». nre.tas.gov.au. [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ D. Underhill. Australia's Dangerous Creatures (en anglès). Reader's Digest, 1993. ISBN 9780864380180.
- ↑ Trewick, Steven A.; Gibb, Gillian C. «Vicars, tramps and assembly of the New Zealand avifauna: a review of molecular phylogenetic evidence» (en anglès). Ibis, 152, 2, 2010, pàg. 226–253. DOI: 10.1111/j.1474-919X.2010.01018.x. ISSN: 1474-919X [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ Steve Trewick. «Vicars & Vagrants | Australasian Science Magazine» (en anglès). www.australasianscience.com.au, Septembre 2011. [Consulta: 19 desembre 2021].
- ↑ Silva, Diego B. «Language policy in Oceania». Alfa, 2019.
- ↑ Utpala Rousselot, Salomé Tudoce. «Momification en Océanie, Projet de fin de semestre» (en francès). wixsite.com, 10-04-2021. [Consulta: 10 abril 2021].
- ↑ 36,0 36,1 36,2 Indonésie: des tribus papoues préservent le rite de la momification Portail des Outre-mer La 1ère
