Heinrich Böll

De Viquipèdia

(S'ha redirigit des de Heinrich Boll)

Estatua de Böll situada a la ciutat de Berlín

Premi Nobel de Literatura
(1972)

Heinrich Teodor Böll ( Colònia, Alemanya 1917 - íd. 1985 ) fou un escriptor alemany guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1972.

Taula de continguts

1 Biografia
2 Obra literària
- 2.1 Obra seleccionada
3 Reconeixements
4 Enllaços externs

[edita] Biografia

Va néixer el 21 de desembre de 1917 a la ciutat de Colònia, població situada a l'estat alemany de Renània del Nord-Westfàlia, fill de l'escultor Viktor Böll de fortes conviccions catòliques. Entre 1924 i 1928 acudí a l'escola elemental de Köln Raderthal, i entre aquell any i el 1937 realitzà els seus estudis de secundària a Colònia. El 1937]té el seu primer contacte amb la literatura, treballant en una botiga de llibres i objectes antics que abandonarà un any més tard amb el desig de dedicar-se a l'escriptura. Durant elrègim nazi paritcipà en un camp de treball del règim ja que era l'única cosa que el podria permetre en el futur entrar a la Universitat. Quan estava a punt de matricular-se per a cursar estudis de filologia alemanya, l'estiu de 1939, va ser reclutat pel Wehrmacht (exèrcit alemany).

Durant la Segona Guerra Mundial participà com a soldat al front francès i al front de l'est, casant-se durant un permís el 1942. Va ser capturat i fet presoner per l'Exèrcit americà durant la primavera de 1945, sent reclós en camps de detinguts a França i Bèlgica. El desembre de 1945 retornà amb la seva esposa a la seva ciutat natal i començà a escriure mentre repara la seva casa destruïda pels bombardejos de la guerra. El 1949 publicà el seu primer llibre, Der Zug war pünktlich, integrant-se en el Grup 47 i relacionant-se amb Hans Werner Richter i Alfred Andersch.

Va morir a la seva ciutat natal el 16 de juliol de 1985.

[edita] Obra literària

Escriptor àgil i d'estil fi, va ser crític amb el militarisme i l'Alemanya de la postguerra, la seva literatura es caracteritza per les seves fortes conviccions catòliques i el seu sentit de l'humor aspre i dràstic. En el període de postguerra immediat li va preocupar escriure sobre les memòries de la guerra i sobre l'efecte que tenia -material i psicològic- en la vides de la gent del carrer, els quals convertí en herois de la seva escriptura. El 1972 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per la seva escriptura que amb la combinació d'una àmplia perspectiva en el seu temps i d'una habilitat sensible en la caracterització ha contribuït a una renovació de la literatura alemanya.