Jordi Fornas i Prat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«Jordi Fornas» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Jordi Fornas i Martínez».
Jordi Fornas

Jordi Fornas rep el suport dels assistents congregats a la plaça de l'ajuntament de Gallifa el 30 de març del 2013.
Naixement 22 de maig de 1952 (1952-05-22) (61 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Ocupació Polític
Conegut per Batlle de Gallifa (2011-2013) i antic pilot de motociclisme

Jordi Fornas i Prat (Barcelona, 22 de maig de 1952)[1] és un polític independentista, periodista i antic pilot de motociclisme català. Al llarg de la seva vida ha obtingut notorietat pública en dues etapes concretes: la primera, durant la dècada de 1990, quan destacà en competicions internacionals de velocitat amb motocicletes antigues (conegudes com a "clàssiques") i la segona a partir del 2011, quan assolí la batllia de Gallifa, Vallès Occidental, encapçalant una candidatura de la coalició Solidaritat Catalana per la Independència (SI).

Algunes iniciatives seves que han aconseguit ressò mediàtic són la campanya d'insubmissió fiscal a Espanya (Gallifa ha estat el primer consistori a practicar la sobirania fiscal i ingressar els diners a l'Agència Tributària Catalana[2]) o la resposta a la imposició dels símbols espanyols als municipis, consistent a penjar únicament una bandera espanyola d'un pam a la façana de l'ajuntament.[3] A l'assemblea de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) que se celebrà a Vilanova i la Geltrú el 15 de febrer del 2013 va presentar una moció on demanava que tots els municipis es declaressin "territori lliure i sobirà" i fessin "sobirania fiscal", cosa que l'assemblea aprovà per unanimitat.[4]

El 30 de març de 2013, Jordi Fornas perdé la batllia després que CiU presentés una moció de censura aprofitant que SI havia quedat en minoria al consistori.[5] Continua a l'oposició dins l'ajuntament amb el seu company de partit, Joan Font.

Resum biogràfic[modifica | modifica el codi]

Fill de Josep Fornas, antic conseller polític del President Josep Tarradellas durant la dictadura i diputat al Parlament de la primera legislatura per ERC, Jordi Fornas va viure des de nen en un ambient patriòtic.[cal citació] De petit va conèixer Tarradellas a la seva residència de Saint-Martin-le-Beau, on la família Fornas anava de tant en tant de visita.[cal citació] Cursà estudis a l'Escola Italiana de Barcelona i començà després Psicologia i Història a la UAB, sense arribar a llicenciar-se. Té el diploma de traductor d'italià i el seu coneixement d'aquesta llengua li ha permès d'haver escrit el primer diccionari italià-català (editat el 1981, se'n varen fer quatre reedicions).[1]

Pel que fa a la vida laboral, ha tingut tota mena de feines. [cal citació]Començà a 16 anys tot venent diaris al quiosc de la llibreria Claris de Barcelona -fundada per la seva mare- i al llarg dels anys ha treballat de fuster, de mecànic de motos, de grafista, de llenyataire als Alps francesos, d'inspector durant el pla de neteja de boscos de la Generalitat a finals dels 80, etc.[cal citació] És en el vessant del motociclisme on s'ha prodigat més, ja que el seu coneixement de la mecànica l'ha convertit en una autoritat en la matèria,[cal citació] fins al punt que ha restaurat les antigues Montesa de la col·lecció Permanyer, amb seu permanent al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa, i ha treballat de periodista del motor especialitzat en motos clàssiques per a les revistes La Moto, Moto Légende, Motos de Ayer, Moto Clásica i Motociclismo Clásico.[1]

D'altra banda, el seu oncle Jordi Fornas i Martínez (1927 - 2011), fou un pintor i artista gràfic de renom.[6]

Trajectòria esportiva[modifica | modifica el codi]

La seva carrera esportiva abastà 24 temporades, repartides en dues etapes: de 1970 a 1978 en trial, i de 1982 a 1998 en velocitat. Fou durant la segona etapa quan aconseguí els seus èxits internacionals.[7]

1970 - 1978: Trial[modifica | modifica el codi]

Jordi Fornas amb la Montesa Cota 247 al trial de Moià de 1971.

Tot i que a ell li agradava la velocitat, Fornas debutà en trial perquè no va obtenir el permís dels seus pares per a córrer en aquella disciplina. Amb una Montesa Cota 247 de segona mà disputà el seu primer trial a l'estiu de 1970, a Sant Llorenç Savall. Ja amb una moto nova, assolí el primer èxit esportiu al 1973 en acabar a la segona posició al Trial de Sevilla, puntuable per al Campionat d'Espanya, dins la categoria "junior". Des d'aleshores fins a 1976 participà en diverses proves arreu de Catalunya, entre elles els Tres Dies de Trial de Santigosa, fins que canvià de model i passà a competir amb la nova i més lleugera Cota 172. Aquell mateix any, 1976, aconseguí la victòria en la seva categoria als Tres Dies dels Cingles i al Trial d'Alcanyís (Aragó).

D'ençà de 1977 començà a espaiar més la seva participació en trials, fins que se'n retirà definitivament el 1978 després de participar en els Tres Dies dels Cingles en la categoria de sidecar. Encara tornaria, però, a participar en els Cingles amb la seva antiga Cota 247 en alguna altra ocasió: els anys 1985 i 1986 ho féu en categoria de veterans' i el 1992 i 1993 en la de motos clàssiques. Aconseguí així la fita d'haver competit en totes les categories federatives del trial (júnior, sènior, sidecar, veterans i clàssiques).

1982 - 1998: Velocitat[modifica | modifica el codi]

El 1982, quatre anys després d'haver-se retirat del trial, Fornas es va comprar una vella Montesa Impala 250 Sport i la preparà amb la idea de córrer-hi curses de velocitat, tot instal·lant-hi un motor de 175 cc. La seva primera cursa amb aquella moto fou la pujada de muntanya Riells-Sant Feliu d'aquell mes de setembre, acabant-hi en setena posició a la categoria júnior 250cc. El 1983, ja en categoria sènior i amb el motor de 250 cc a l'Impala, continuà disputant força pujades de muntanya, arribant a guanyar la de Sant Feliu de Codines en categoria 250cc sènior.[7]

El 1984 adquirí una Yamaha TZ 250 de Gran Premi, però el motor no estava en condicions i hagué d'instal·lar-n'hi un de Montesa Cappra. Amb aquella moto protagonitzà dues temporades discretes: el 1985 caigué al circuit urbà del Grau de València i, un cop guarit, intentà sense èxit classificar-se per a les 24 Hores de Montjuïc amb una Montesa 350 llogada, formant equip amb Joaquim Aguilà i Àlex Medina. En ser, però el primer equip de reserva, Fornas va poder sortir a la pista a fer el warm up previ a la cursa, esdevenint així el darrer pilot a pilotar una Montesa al circuit de Montjuïc (si bé només algunes voltes); el 1986 va participar sense èxit al Critèrium Solo Moto amb la seva Montesa Impala 250, una moto ja totalment desfasada.

Curses de clàssiques[modifica | modifica el codi]

Jordi Fornas al Dutch TT d'Assen amb la Montesa Impala 250 Blitz (1992).

La primavera de 1987 s'apuntà a una cursa internacional de motos clàssiques organitzada per la IHRO (International Historical Racing Organization) a Gandia, Safor. No li deixaren córrer perquè les motos havien de ser de Gran Premi i no de turisme com la seva Impala, però aquesta experiència l'esperonà a continuar: transformà de cap a cap la seva Impala Sport i la convertí en una mena d'Impala Blitz de competició. Amb aquella moto, ja homologable, competí poc després al Circuit Paul Ricard i tot seguit al Circuit de Xerès, on aconseguí la quinzena posició de la general, la primera de 250cc, la primera d'una màquina catalana i la segona d'un pilot català (el primer fou Joaquim Folch amb una Matchless G50 de 500cc). Aquest fet tingué molt de ressò als mitjans de l'època.[7]

Aquell mateix any obtingué nombroses victòries en pujades de muntanya, entre elles la de Sant Feliu i la Sant Cugat-Tibidabo, on va repetir èxit l'any següent. El 1987 aconseguí també victòries en curses de velocitat a Lleida i Saragossa i, a partir de l'any següent, inicià una reeixida carrera internacional dins la categoria de motos clàssiques, tot competint arreu d'Europa en circuits de primer nivell amb la seva Montesa Blitz.

Èxits internacionals[modifica | modifica el codi]

De 1988 a 1996, Jordi Fornas disputà curses en circuits de renom com ara el d'Assen, Misano, Monza, Donington Park o Paul Ricard, assolint-hi nombroses victòries i podis. La seva carrera fou tan remarcable que, al final de 1992 la IHRO li concedí el IHRO Trophy, un trofeu anual atorgat al millor pilot de la temporada.[7] Tot i que gairebé tots els seus triomfs els assolí amb la Montesa Blitz, el 1993 va córrer i guanyar també amb una Bultaco 250 Metralla Kit Amèrica que li oferiren per un any.

Finalment, el 1997 reduí la seva activitat esportiva i el 1998, després de 16 temporades consecutives i més de 100 curses de velocitat disputades, Jordi Fornas va abandonar la competició definitivament un cop hagué acabat el Campionat de Catalunya en tercer lloc final.

Recentment, però, Fornas ha tornat a les pistes i, amb la seva Montesa de sempre, ha participat en el Classic Bikers, una cita internacional de gran renom que es va celebrar el passat juliol del 2012 al llegendari circuit belga de Spa-Francorchamps.

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Al Paddock del Circuit de Catalunya amb la Montesa Impala 250 Blitz i l'IHRO Trophy, aconseguit la temporada de 1992.

Tot seguit s'indiquen alguns dels podis assolits per Jordi Fornas durant la seva carrera internacional en curses de velocitat de motocicletes clàssiques:[7]

Any Motocicleta Circuit Posició
1988 Montesa Països Baixos Assen 1a moto de 250cc en categoria 350cc
1989 Montesa Països Baixos Assen 1a moto de 250cc en categoria 350cc
1990 Montesa Occitània Paul Ricard 3r en 250cc
Montesa ITA Vallelunga 1r en 250cc
1991 Montesa FRA Carole 3r en 350cc
Montesa ITA Vallelunga 2n en 250cc
Montesa ITA Monza 3r en 250cc
1992 Montesa Occitània Paul Ricard 1r en 250cc
Ducati CAT Calafat 1r en 350cc1
1993 Bultaco Occitània Paul Ricard 1r en 250cc
1994 Montesa Occitània Paul Ricard 1r en 250cc
1996 Montesa Regne Unit Donington Park    2n en 250cc
  1. ^ A les 4 Hores de Resistència de Clàssiques de Calafat, formant equip amb Adam Watkins a bord d'una Ducati 350, guanyà la seva categoria i assolí la 5a posició a la general.

Acció política[modifica | modifica el codi]

El 1976 començà a militar a ERC tot participant en la refundació del partit, arribant a ser Secretari General de les JERC i representant d'aquesta entitat a l'Assemblea de Catalunya. A les JERC va fer amistat amb Martí Marcó,[cal citació] assassinat més tard per la policia espanyola. Després de les primeres eleccions democràtiques (1977) i vist el resultat obtingut per ERC, que en aquell moment considerà decebedor,[1] perdé interès i al 1979 abandonà el partit i la política.

Jordi Fornas al març del 2013, convidat a donar una conferència a les jornades polítiques del PSAN. Comparteix la taula amb Josep Guia, històric dirigent del partit independentista.

Amb el tombant de segle s'adherí a l'Assemblea dels Països Catalans, iniciativa llançada per Lluís Maria Xirinacs, i fundà l'Assemblea de Gallifa (on ja residia de feia molts anys),[1] resultant elegit per a representar-la a l'Assemblea dels Països Catalans aquell mateix any, 2000. La de Gallifa fou l'assemblea amb major percentatge de participació popular i Fornas es dedicà a la redacció dels objectius polítics i ideològics del moviment.[cal citació] Però l'any 2003, en considerar que la iniciativa no tenia prou possibilitats d'avançar,[1] l'abandonà. A Gallifa, va endegar un moviment ciutadà en defensa del poble (aleshores en perill de caure en una fase d'expansionisme urbanístic)[cal citació] i torna a ingressar a ERC però entra en discòrdia amb la directiva del partit que dóna suport a l'ajuntament que és de "marca blanca" de la formació republicana. Aquesta discrepància el porta a abandonar el partit després de participar en el Congrés de Lleida del 2004.[1]

El 2007 entrà en contacte amb el PNAC (Partit Nacionalista Català) i començà a treballar en una declaració ideològica per a aquesta formació per tal d'actualitzar-la, però ho va deixar estar en veure que la seva iniciativa no prosperava.[cal citació] Aleshores es va dedicar a dissenyar el seu propi partit polític, que anomenà UNIC (Unitat Nacional Independentista Catalana), sense arribar però a registrar-lo perquè no va trobar prou gent per a tirar endavant el projecte.[cal citació] Tot i així, el 2009 aprofità la seva proposta ideològica per a oferir-la als fundadors de Reagrupament i de passada s'apuntà a aquesta nova formació, fins que acabà per donar-se'n de baixa poc després per considerar enganyosa la nova proposta.[1]

El 2010, en fundar-se Solidaritat Catalana per la Independència se'n va fer simpatitzant, i el 2011 va presentar-se a les eleccions municipals encapçalant la candidatura d'aquesta coalició a Gallifa (completada amb un antic company d'ERC i ara militant de SI, Joan Font, i un nou resident del poble, el futur trànsfuga)[cal citació]. El 22 de maig de 2011, dia de les eleccions, la seva candidatura aconseguí la majoria absoluta[8] i Fornas passà a ser el nou batlle del municipi, l'únic que aconseguí Solidaritat Catalana per la Independència. Representa Gallifa a l'AMI des de la fundació de l'associació independentista municipal.

Fornas va llegir el seu propi manifest a l'acte independentista del Fossar de les Moreres durant la Diada Nacional de 2012,[cal citació] i participà en la capçalera de la manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa" d'aquell any.[cal citació] A finals del 2012 Fornas ingressa a l'associació independentista radical Catalunya Acció, sense abandonar la seva militància a SI. [cal citació]

Iniciatives[modifica | modifica el codi]

El 28 de setembre del 2012 afegint-se a la iniciativa de Sant Pere de Torelló, el Ple municipal de l'ajuntament va aprovar que Gallifa es declarés "territori de Catalunya lliure i sobirà".[9] El 16 d'octubre del mateix any i conseqüent amb l'anterior declaració, acceptà la proposta de l'associació Catalunya diu prou i va manar que Gallifa fos el primer municipi a practicar la "sobirania fiscal" ingressant a partir de llavors l'IRPF a l'Agència Tributària Catalana.[10] Era el primer municipi a fer-ho, i un altre seguí el seu exemple al següent trimestre: fou Alella, al Maresme, el 16 de gener del 2013.[11]

S'ha oposat a l'activitat de la delegada del govern espanyol, Llanos de Luna, respecte als municipis catalans. Per tal de fer front a l'obligació legal espanyola de penjar la bandera "constitucional" a l'ajuntament, el gener del 2013 Fornas decidí de penjar-ne una de sobretaula a la façana,[12] «en lloc preferent», i col·locar l'estelada, la bandera catalana i la de Gallifa en tres nous pals al costat de l'edifici de l'Ajuntament.

El 8 de febrer del 2013 participà en la creació del col·lectiu Objectiu Estat Propi a Mollet del Vallès, associació que té l'objectiu d'informar i fer difusió dels avantatges de la independència de Catalunya.[13]

El 15 de febrer del 2013, a la darrera assemblea de l'Associació de Municipis per la Independència (celebrada a Vilanova i la Geltrú, Garraf), Jordi Fornas fou el promotor d'una proposta de canvi estratègic de l'associació que fou aprovada per unanimitat. La seva ponència establia que tots els membres de l'associació (els 650 ajuntaments, consells comarcals i diputacions) farien sobirania fiscal i es declararien territori lliure i sobirà.[4] El 4 de març del 2013 convoca una roda de premsa a la Fundació Catalunya Estat i amb Santi Espot, President de Catalunya Acció i Àlex Acero (SI), regidor d'Arenys de Mar, demana el boicot als productes espanyols en defensa de les empreses i dels treballadors catalans i en resposta a l'anomenada «guerra de banderes» engegada per la delegada del govern espanyol, Llanos de Luna.[14]

Pèrdua de la batllia[modifica | modifica el codi]

Després del Ple de moció de censura a Gallifa, Jordi Fornas a punt de dirigir-se als assistents que l'esperen a la plaça de l'ajuntament. A la seva esquerra en Joan Font (SI), amb pantalons blancs Alfons López Tena (SI) i amb americana grisa Santi Espot (CA).

A finals del mateix mes, el 31 de març,[15] se celebrà un ple extraordinari a l'Ajuntament de Gallifa que acabà aprovant la moció de censura presentada pel grup municipal de CiU: Fornas deixà de ser el batlle del poble i el substituí Mateu Sobregrau.[16]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Fornas 2012.
  2. «L'Ajuntament de Gallifa es declara insubmís fiscal amb l'Estat». 324.cat. 324.cat, 11 desembre 2012. [Consulta: 12 abril 2013].
  3. «Una qüestió de mides: el truc de l'Ajuntament de Gallifa per mantenir l'estelada, a canvi d'una bandera espanyola "d'un pam"». ara.cat. Ara, 11 gener 2013. [Consulta: 12 abril 2013].
  4. 4,0 4,1 «Jordi Fornas: 'Els regidors de CiU de Gallifa han rebut instruccions de més amunt'». vilaweb.cat. Vilaweb, 28 març 2013. [Consulta: 12 abril 2013].
  5. «CiU pren la batllia de Gallifa a Jordi Fornas (SI)». vilaweb.cat. Vilaweb, 30 març 2013. [Consulta: 12 abril 2013].
  6. «Homenatge a Josep Fornas» (PDF). irla.cat. Fundació Josep Irla, 16 octubre 2010. [Consulta: 12 abril 2013].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Ajuntament Gallifa 2012.
  8. «Gallifa. Escrutado 100%» (en castellà). elecciones.mir.es, 22 maig 2011. [Consulta: 12 abril 2013].
  9. «Declaració d'independència». Actualitat. Ajuntament de Gallifa, 1 octubre 2012. [Consulta: 12 abril 2013].
  10. «Gallifa, primer municipi que es declara insubmís fiscal». vilaweb.cat. Vilaweb, 16 octubre 2012. [Consulta: 12 abril 2013].
  11. «L'ajuntament d'Alella es declara insubmís fiscal amb l'Estat». ara.cat. Ara, 16 gener 2013. [Consulta: 12 abril 2013].
  12. «Gallifa manté l'estelada a l'Ajuntament i col·loca una minibandera espanyola per complir la llei». elpuntavui.cat. El Punt Avui, 11 gener 2013. [Consulta: 12 abril 2013].
  13. «Neix el col·lectiu Objectiu-Estat-Propi». aravalles.cat, 13 febrer 2013. [Consulta: 12 abril 2013].
  14. «Campanya de boicot als productes espanyols». elpuntavui.cat. El Punt Avui, 9 març 2013. [Consulta: 12 abril 2013].
  15. «Una moció de censura a Gallifa treu l'alcaldia a Jordi Fornas (SI) i la deixa a mans de Mateu Sobregrau (CiU)». 324.cat. 324.cat, 31 març 2013. [Consulta: 12 abril 2013].
  16. «Una moció de censura a Gallifa treu l'alcaldia a Jordi Fornas (SI) i la deixa a mans de Mateu Sobregrau (CiU)». directe.cat. Directe!cat, 31 març 2013. [Consulta: 12 abril 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi Fornas i Prat