Usuari:HackerCame/proves/Llista d'abats de Santa Maria d'Amer

La llista d'abats de Santa Maria d'Amer comença amb Deodat cap el 820 i s'acaba el 1835 amb Jaume de Llançà, el darrer abat. Des de 1592 també exercien com a abats de Santa Maria de Roses.

Abats

Abat	Any d'entrada	Any de sortida	Notes
Sant Medir i Sant Genís
Deodat	c. 820	840	Primer abat del monestir de Sant Medir i Sant Genís. Obtingué de Lluís el Pietós un diploma de protecció del monestir, els seus monjos i les seves possessions.
Guilarà o Wilera	844		El 14 de maig del 844 obtingué de Carles el Calb un altre diploma de protecció que confirmava el del seu pare.
Teodosi	860	861	El 19 de setembre del 860 obtingué novament de Carles el Calb un altre diploma de protecció.
Superfulc o Superffulcus	872		Apareix a la crònica del monestir amb data de 7 de novembre del 872.
Hautvir	890		El 25 de juny del 890 obtingué d'Odó I de França un altre diploma de protecció pel monestir, prèvia presentació de l'arquebisbe de Narbona Teodard a Orleans.
Lupersul·le, Lupursul·le o Supersul·le	890	899	El 899 el procurador de l'abat, Madarus, acudia a un judici en el mall de Girona per reclamar l'exempció dels drets comtals que retenia injustament el comte de Girona Guifré el Pilós sobre les possessions de Santa Maria d'Amer, Sant Genís, Santa Maria de Colomers, Sant Andreu del Terri, Santa Maria d'Anglès i Sant Pere de Càrcer. Després de presentar diversos testimonis que afirmaven que eren pertinences del monestir, la sentència fou favorable a l'abat i el comte hagué de retornar-los.
Guinard o Guinad	922		El 5 de juny del 922 obtingué de Carles el Simple un nou diploma de protecció i confirmació dels seus béns i privilegis per petició del bisbe de Girona Guiu.
Alexandre	948	3 de gener del 949	Últim abat del monestir de Sant Medir i Sant Genís. Segons la crònica del monestir va morir el 3 de gener del 949.
Santa Maria d'Amer
Aimeric	9 de novembre de 949	951	Fou elegit abat del monestir de Santa Maria d'Amer pels monjos el 9 de novembre de l'any 949 i beneït pel bisbe de Girona Gotmar II, a més a més del bisbe, l'acta fou firmada pels comtes Borrell II i Miró I, el comte d'Empúries i Rosselló Gausfred I, l'abat de Ripoll Arnulf, l'arxipreste i abat de la canònica de Sant Feliu de Girona Teudesind, l'abat Otger i altres monjos i preveres. El mateix dia de la seva elecció tingué lloc la consagració del nou monestir, en la qual assistiren el comte Borrell II, el bisbe de Girona Gotmar II acompanyat de l'arxipreste de la Catedral Ervigi, l'arxipreste i abat de la canònica de Sant Feliu de Girona Teudesind, l'ardiaca Ató (possiblement Ató de Vic) i el prevere Audesind.
Amalric	960	1005	No consta quan va entrar com abat, només que l'any 960 ja ho era i que segurament va morir l'any 1005, tot i això, les dates són difuses entre els abats Aimeric i Amalric.
Ramon	30 de gener del 1006	1014	Fou elegit abat del monestir de Santa Maria d'Amer el 30 de gener del 1006 i als actes d'elecció i benedicció hi acudiren el bisbe de Girona Odó, el comte Ramon Borrell I i la seva esposa Ermessenda de Carcassona i el comte d'Empúries Hug I.
Guitard, Guitart o Witard	1014	1017	Era un prevere secular, arxipreste de la Catedral de Girona i no pertanyia ni al monestir ni a l'orde de Sant Benet. En un concili celebrat a Girona el 1017 els monjos es queixaren i l'abat renuncià al càrrec.
Sunyer	29 de novembre del 1017	1041	Era un monjo del monestir de Sant Pere de Galligants. El 29 de novembre del 1017 fou elegit i consagrat pel bisbe de Carcassona Adalbert (amb permís del bisbe de Girona Pere de Carcassona, germà d'Ermessenda), firmant l'acta d'elecció el nou comte Berenguer Ramon I i la seva mare Ermessenda de Carcassona. Va morir cap al 1041.
Pere	2 d'abril del 1041	1049	Fou elegit pels monjos del monestir el 2 d'abril del 1041 i beneït pel bisbe de Girona Pere de Carcassona.
Arnau de Malla	1051	17 de febrer del 1102	Consta en la crònica del monestir com abat el 25 d'abril del 1051, càrrec que ocupà fins al 17 de febrer del 1102 quan fou elegit bisbe de Vic. Morí el 22 d'agost del 1109 i fou sebollit al monestir de Santa Maria d'Amer.
Esteve	1104	1107
Pere	1126	1156
Rigall	1156	1158
Ramon de Cogolls	1159	1187	El 6 de maig del 1159 acceptà una donació del clergue Berenguer d'unes vinyes que posseïa a Santa Cecília del Càrcer. El 29 de gener del 1187 obtingué una butlla del papa Climent III que concedia grans exempcions i confirmava els béns del monestir d'entre els quals cita l'església de Sant Medir de Cartellà, l'església de Sant Andreu del Terri, Santa Maria de Colomers, Sant Pere i Santa Maria del Càrcer, Sant Julià de Lloret Salvatge, Sant Genís Sacosta, Sant Cristòfol de Cogolls, Sant Miquel d'Ordeig, Sant Vicenç de Vilarassau i Santa Maria del Coll. El 25 de maig del 1187 el vicari del rei Alfons el Cast, Bernat de Sangarrén, i els àrbitres Ponç III de Cervera i Arnau de Darnius, pronunciaren una sentència arbitral a favor seu contra Miró, senyor del castell d'Hostoles, establint que els homes de la vall d'Hostoles havien de pagar la lleuda a l'abat de totes les mercaderies comprades a Amer, i que són propietat del monestir els masos de Llongafollia i El Crous per donació de la seva mare, Dolça d'Hostoles, pel testament del 17 de setembre del 1184.
Arnau	1192
Ramon	1196		El 13 de juny del 1196 a Narbona comprà a Pere Isarn, abat de Sant Benet de Castres, per 6000 sous barcelonins i 300 sous melgoresos diverses possessions situades al bisbat de Girona: els drets sobre les propietats a les parròquies de Sant Pau de Fontclara i Sant Feliu de Boada (el Pantaleu), els honors de Sala i Rupià, i els masos de Sant Julià de Boada, Canet i Vilacolum. El juliol del 1196 donà diversos alous situats a la parròquia de Sant Andreu de Pruit a Pere Vicenç.
Pere Hug	9 d'agost del 1200	1211	Era prior de Santa Maria del Coll fins que fou elegit abat de Santa Maria d'Amer el 9 d'agost del 1200. El 27 de març del 1208 comprà per 1900 sous barcelonins a Berenguer d'Aiguaviva i la seva esposa Adelaida per diverses possessions de Sant Pere de Llorà, Santa Cecília de Càrcer, Sant Climent d'Amer, Sant Vicenç de Constantins i Sant Gregori. El 17 de desembre del 1210 el comte d'Empúries Hug IV i la seva esposa Maria de Vilademuls venen a l'abat per 3100 sous i 200 monedes d'or la jurisdicció civil de Colomers. El 22 de novembre del 1211 en Guillem de la Tallada retornà a l'abat la batllia de Petracalva i li entregà 60 sous; a canvi, l'abat li entrega el mas de la Tallada amb totes les seves possessions amb un cens anual de dos sous i l'alberg per l'abat, dos monjos i els seus criats.
Arnau	1212	1217
Bernat des Vilar o Desvilar	1220	25 de maig del 1230	El 18 de juliol del 1225 comprà a Arnau de Fontclara i a la seva esposa Bernarda diverses possessions a les parròquies de Sant Pau de Fontclara, Sant Pere de Palau-sator, Sant Feliu de Boada i Sant Julià de Boada. Morí el 25 de maig del 1230.
Berenguer	1231	1238	El 2 de març del 1231 Guillem de Lauro i la seva esposa Bernarda confirmaren la venda de quatre masos a Cabanes i d'un molí a Molins a l'abat. El 21 de novembre del 1236 el comte d'Empúries Ponç Hug feu una donació lliure d'impostos de 20 càrregues de sal anuals a l'abat i al monestir pel remei de la seva ànima, la del seu pare i la dels seus parents.
Berenguer	6 de juny del 1238	1241	Era prior de Santa Maria del Coll fins que fou elegit abat de Santa Maria d'Amer el 6 de juny del 1236. El 18 de novembre del 1238 obtingué del rei Jaume el Conqueridor el privilegi de notaria per la vila d'Amer i tota la parròquia de Sant Miquel d'Amer. El 2 de novembre del 1241 acceptà l'ofrena de Pere Clarà de Santa Coloma de Farners de tots els seus béns a la parròquia de Ginestar i l'entrega de 450 sous barcelonins del doble de valor que la moneda de plata de 88 sous.
Ramon de Perafort	11 de febrer del 1242	1247	Fou elegit abat l'11 de febrer del 1242. Feu una donació a l'almoina del monestir de les dècimes i tasques del lloc de Gelabredes.
Arnau de Riu	1249	24 de desembre del 1252	L'11 de juny del 1249 Bernat de Sant Romà donà a l'abat i al monestir el mas Palou i el mas Serra de Sant Martí Sacalm pel remei de la seva ànima i la dels seus ancestres. El 6 de maig del 1250 Arnall i la seva esposa Beatriu vengueren a l'abat una peça de terra situada a Amer. El 24 de novembre del 1251 Guillem Llorenç es reconegué a si mateix en presència de l'abat com a home propi del monestir. Morí el 24 de desembre del 1252.
Pere	1255	1271	El 2 de desembre del 1270 el bisbe de Girona Pere de Castellnou pronuncià una sentència a favor seu contra el comte d'Empúries Hug V pel bovatge de Colomers que pertanyia al monestir des de la venda del seu avi Hug IV d'Empúries, així com dos masos a Camallera.
Berenguer	1272	1284	L'1 de març del 1272 rebé un privilegi del rei Jaume el Conqueridor pel qual els homes pertanyents a la jurisdicció de l'abat no podien ser compel·lits ni multats pels oficials reials sense haver estat denunciats deu dies abans al seu vicari-batlle. El 7 de juny del 1273 el comte d'Empúries Hug V donà a l'abat tota la jurisdicció civil de Jafre i confirmà la venda del seu avi sobre la de Colomers, rebent el comte per això 100 sous barcelonins de tern. L'11 d'octubre del 1274 obtingué un privilegi del rei Jaume el Conqueridor pel qual els oficials reials no podien detenir als homes subjectes a la jurisdicció de l'abat, donant-li quinze dies per administrar justícia, ni podien detenir ni multar als que acudissin al mercat d'Amer. El 23 de juny del 1282 s'aixeca acta formal de la presa de possessió de l'abat de la jurisdicció de Sant Martí de Jafre.
Bernat	1283	1285
Berenguer de Cogolls	1288	1307	El 20 d'abril del 1290 el vescomte de Cardona Ramon Folc VI donà a l'abat i al monestir 40 somades de sal anuals de les seves salines de Cardona en memòria del seu pare Ramon Folc V de Cardona. El 10 de maig del 1290 disposà que el prior de Santa Maria del Coll faci residència contínua al santuari. El 16 de març del 1300 concedí a fra Arnau, sagristà del monestir, els poders per firmar les concòrdies i transaccions necessàries amb el comte d'Empúries Ponç Hug.
Francesc	1310		Apareix a la crònica del monestir amb data de 9 d'octubre del 1310.
Francesc Ferrer de Mont-rodon	1311	1343	Era germà del bisbe de Girona Arnau de Mont-rodon. El 1317 el comte d'Empúries Malgaulí usurpà poders sobre Colomers que competien a l'abat, motiu pel qual el bisbe de Girona Guillem de Vilamarí l'excomunicà. L'1 de febrer del 1319 el nou bisbe Pere de Rocabertí i Desfar acabà amb la pena contra ell en un acte al Palau Episcopal de Girona en presència de l'abat, i el 26 de febrer el comte reconeixia la jurisdicció de l'abat i demanava perdó per haver-se'n apoderat injustament i violentament. El 6 de gener del 1335 atorgà als habitants d'Amer la franquícia dels mals usos. El 1341 feu el capbreu de les rendes i béns del monestir. Morí el 1343.
Ramon de Rocasalva	17 d'agost del 1343	1343	Des del 1327 era prior de Santa Maria del Coll fins que el 17 d'agost del 1343 fou elegit abat pel bisbe de Girona Arnau de Mont-rodon davant la falta d'acord per part dels monjos de triar un nou abat. Aquest, però, hagué de renunciar al cap de molt poc, ja que el Papa Climent VI feu valgué la seva decisió de nomenar a Guiu de Causaco.
Guiu de Causaco	1343	1348	Era capellà del Papa en el moment de ser elegit abat. El 10 de juny del 1346 per petició dels procuradors de l'abat els oficials reials hagueren de restituir el bestiar embargat a diversos propietaris de la vall d'Hostoles, per ser usuaris del mercat d'Amer, que per privilegi concedit pel rei Jaume el Conqueridor el 1274, no podien ser detinguts ni multats.
Bosso o Bozzo	1349	1357	El 16 d'octubre del 1357 arribà a una concòrdia amb l'infant i comte d'Empúries Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou sobre la parròquia de Colomers i diverses propietats. El 16 de novembre del 1357 el vescomte de Cardona Hug II reconeixia la donació de 40 somades de sal anuals que havia fet el seu avi Ramon Folc VI de Cardona el 1290.
Bernat	1358	1362	El 22 de setembre del 1358 arribava a una concòrdia amb els rectors de Sant Genís Sacosta, Sant Miquel d'Amer, els clergues i el batlle de sac de la vila, sobre les porcions de pa, vi, menjar i roba que els havia de proporcionar el monestir.
Ramon	1363	1367	Apareix en la crònica del monestir el 27 de juny del 1367. En morir, el bisbe de Girona Ènnec de Vallterra nomenà a Ramon Citjar al mateix temps que l'abat del monestir de Sant Esteve de Banyoles Ponç de Canadal instava als monjos a nomenar a l'abat del monestir de Sant Genís de Fontanes Arnau de Corona, sense que cap dels dos fossin finalment nomenats.
Bernat d'Olm	1367	1373	El 25 de febrer del 1369 arribava a una concòrdia amb el prior de Santa Maria del Coll Arnau de Calmaia i altres monjos del cenobi, en presència de l'abat del monestir de Sant Esteve de Banyoles Ponç de Canadal, sobre les porcions de pa, vi i menjar que havia de subministrar el monestir als seus beneficiats. L'1 de maig del 1373 firma l'escriptura de la venda d'una porció de terra a Vidreres feta per Bernat Serra a Mateu Joan.
Bernat de Vilafreser	1374	1403	El 1375 marxà a Avinyó i deixà com a procurador a fra Ramon de Sant Esteve del monestir de Sant Esteve de Banyoles. El 1381 compra a l'infant Joan el Caçador per 33.000 sous la jurisdicció criminal de la vila i de les parròquies de Sant Miquel d'Amer, Sant Genís Sacosta, Sant Julià de Lloret Salvatge, Sant Climent d'Amer, Sant Julià del Llor, el veïnat de Cabanes i el mas Isern. El 2 de desembre del 1385 obtingué del rei Pere el Cerimoniós un privilegi de protecció i custòdia del monestir i les seves possessions. El 29 de desembre del 1388 féu una transacció amb el rei Joan el Caçador sobre la jurisdicció civil, mer i mixt imperi, de la vila d'Amer i les seves parròquies. Al capbreu del monestir apareix la seva firma en diverses escriptures fins al 10 de gener del 1403.
Dalmau de Cartellà i Despou	1403	1409	El 15 de desembre del 1403 firma l'escriptura d'una venda d'un hort situat a Amer per part d'Arnau a Joan Jonquera. El 1409 fou traslladat al monestir de Sant Cugat del Vallès.
Pere de Casas	1409		Apareix en la crònica del monestir el 13 d'octubre del 1409.
Arnau	1410		Apareix en la crònica del monestir el 16 d'octubre del 1410.
Bernat de Pontons	1411		Apareix en diverses escriptures entre el 13 de gener i el 24 d'agost del 1411, i degué morir entre agost i novembre, car el 23 de novembre se celebrà un capítol a Amer per demanar al Papa Gregori XII que nomenés abat a fra Jordi de Castellet. Malgrat tot, l'abadia romangué vacant fins al 1414.
Esteve Joan d'Agramunt	1414	1416	El 8 de novembre del 1414 prengué possessió del càrrec de procurador i el 24 de desembre els monjos li prometeren obediència i ell es comprometé a complir amb les obligacions i furs del monestir. L'1 de gener del 1416 firmà l'escriptura de poder per ser abat del monestir de Sant Pere de Rodes on fou traslladat.
Pere de Corona	1417		Era prior de Santa Maria de Finestres, el 1417 fou elegit pels monjos i confirmat pel bisbe de Girona Dalmau de Mur i de Cervelló.
Berenguer d'Espasens	1417		Era abat de Sant Llorenç del Mont. Apareix en la crònica del monestir el 10 d'agost del 1417.
Ramon Sagra, Faja o Fagie	1418	1440	El 7 de març del 1426 arribà a una concòrdia amb els homes de la parròquia de Sant Climent d'Amer eximint-los de pagar el coronatge. El 15 de març del 1427 tingué lloc a Amer un terratrèmol que destruí bona part de la vila, i que inicià una sèrie de terratrèmols que provocaren molts danys per tota Catalunya i especialment a les comarques gironines. L'abat hagué de fer front a aquest desastre i el 1429 aconseguí un privilegi del rei Alfons el Magnànim per reedificar la vila, que havia quedat parcialment derruïda.
Bernat Ferrer	1441	1445	Era natural de Girona, fill d'un altre Bernat Ferrer, assaonador, i fou tonsurat l'1 de juny del 1409. El 25 de maig del 1426 fou promogut al presbiterat i professà al monestir el 19 de juliol del 1435. Fou confirmat com abat el 23 de gener del 1442. El 2 de novembre del 1444 estableix a Bartomeu Collell la notaria de la vila i la vall d'Amer. Morí el setembre de 1445 i els jurats de Girona demanaren, sense èxit, al Papa Eugeni IV que nomenés a fra Jordi de Castellet per ocupar la vacant d'abat.
Bernat Cavalleria	1445	1448	Des de 1438 era abat de Sant Pere de Galligants i el 1445 passà a regentar també el monestir de Santa Maria d'Amer per la pobresa d'aquest. El 21 de novembre del 1445 Pere Guillem de Fonteborello, d'Amer, es reconeix com a home propi de l'abat i del monestir.
Joan de Margarit	1448	1476	Parent del cardenal, bisbe de Girona i d'Elna, Joan Margarit i Pau. Era prior de Sant Marçal de Montseny i fou designat pel Papa Nicolau V. S'encarregà de la reconstrucció del monestir, que havia quedat afectat pels terratrèmols del 1427-1428, construint la infermeria que encara avui en dia porta el seu escut (Can Boles). Amb ell començà una etapa d'abats comanadors que no residien al monestir, alguns eren membres de la Cúria Pontifícia i ho gestionaven tot a través de procuradors.
Galceran de Cartellà	1476	1480	Era paborde de Berga al monestir de Santa Maria de Ripoll. Consta com a abat el 17 de novembre del 1476.
Llorenç Marull	1483	1498	El primer document on consta com a abat és de l'11 de gener del 1483, quan aprovà una venda per part de Salvador Colomer a Francesc Balastarn.
Salvador Marull	1499	11 de gener del 1519	Era fill de l'apotecari de Blanes Jaume Marull i de Violant. Professà el 1488. El 14 de gener del 1499 ja apareix la seva firma en una donació de Pere Roig al seu fill Jaume. Morí l'11 de gener del 1519.
Niccolò Fieschi o Nicolau de Flisco	1519	1523	Provinent d'una família aristocràtica genovesa, a instàncies del rei Lluís XII de França fou nomenat cardenal pel Papa Alexandre VI el 31 de maig del 1503, poc abans que aquest morís. El 14 de setembre del 1519 ja consta com a abat comanador del monestir, que administrà sempre a través de procuradors. Morí a Roma el 15 de juny del 1524 a l'edat de 68 anys.
Guillem Ramon	1520		Segons Jaume Villanueva i Astengo a la seva obra Viage literario a las iglesias de España aquest cardenal hauria estat abat el 1520, mentre que Francesc Montsalvatge i Fossas ho refuta a la seva obra Los monasterios de la diócesis gerundense - Rectificación á los abaciologios publicados por el P. Jaime Villanueva en su "Viaje literario á las iglesias de España".
Joan d'Urrea	1526	1534	Parent del president de la Generalitat de Catalunya i arquebisbe de Tarragona Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí. Apareix en diversos documents entre el 22 de gener del 1526 i el 1534.
Francesc Giginta	1536	1579	Apareix en diversos documents entre el 1536 i el 1579, però vacà molts anys l'abadia. Residí a Barcelona. El 1562 fou objecte d'un intent d'assassinat. El 1564 féu formar el capbreu de les rendes que havia de cobrar de Colomers. El 22 de juliol del 1566 fou nomenat president de la Generalitat de Catalunya. A mitjans del segle xvi tingué lloc el Concili de Trento que, entre altres coses, obligava els bisbes a residir dins la seva diòcesi, acabant així amb l'acumulació de càrrecs. Amb la reestructuració de l'organització de l'Església catòlica va acabar l'etapa d'abats comanadors que no residien al monestir. Després de la seva mort, cap al 1579, l'abadia romangué vacant durant molts anys, governada per segrestadors. En aquest període, el 25 d'abril del 1592 el Papa Climent VIII uní com a priorat filial les rendes i el títol abacial del monestir de Santa Maria de Roses i el del priorat de Santa Maria del Coll als d'Amer. Des d'aquest moment, l'abat d'Amer ho passava també a ser de Roses, a més de prior del Coll.
Santa Maria d'Amer i Santa Maria de Roses
Joan Bosch o Boscà	1596	1603	Era sagristà major des del 1582 i s'autoanomenava doctor en teologia. L'1 de febrer del 1596 obtingué del Papa Climent VIII una butlla que li confirmava els delmes, primícies, censos i béns mobles i immobles que posseïa el monestir a Tonyà.
Pere de Puigmarí i Funés	1605	1610	Era monjo del monestir de Sant Cugat del Vallès fins que fou elegit abat de Santa Maria d'Amer i de Roses el 1605, entrant a la vila d'Amer el 18 de març del 1606. Posteriorment, fou abat de Sant Salvador de Breda, de Sant Miquel de Cuixà i finalment, bisbe de Solsona. Morí durant una visita pastoral a Bellpuig el 25 de desembre del 1634.
Francesc de Copons i de Vilaplana	1613	1614	Fill de Bernat de Copons i de Tragó, III senyor de Malmercat, i d'Àngela de Vilaplana. Era doctor in utroque jura (dret civil i canònic) i fou prior i sagristà major del monestir de Sant Cugat del Vallès. El 27 d'agost del 1613 entrà a Amer i en fou abat fins al 1614. El 1620 passà a ser abat de Sant Salvador de Breda fins al 1623. El 1634 passà a ser abat de Santa Maria de Ripoll fins a la seva mort el 7 d'agost del 1651 a Sant Julià de Vallfogona.
Miquel Silvestre d'Alentorn i de Salbà	1621	1639	Fill d'Alexandre d'Alentorn i de Botella, senyor de Seró, i d'Àngela de Salbà i de Montmany. El 1635 visità el Santuari de la Mare de Déu del Coll d'Osor per prendre'n inventari i ordenar-ne el règim. El 22 de juliol d'aquest mateix any fou nomenat president de la Generalitat de Catalunya. Morí el 1639 en el càrrec i es nomenà al seu germà Felip d'Alentorn i de Salbà, infermer del monestir de Sant Esteve de Banyoles, segrestador del monestir.
Francesc Vahils o Vails	1639
Samatier	1642		Fou elegit el 1642, però no pogué arribar a prendre possessió del càrrec, car morí aquell mateix any. Per aquest motiu el 27 d'abril del 1642 tornà a ser nomenat segrestador del monestir fra Felip d'Alentorn, en virtut d'un despatx del rei Lluís XIII de França, que des del 23 de gener del 1641 era comte de Barcelona.
Andreu Pont d'Osseja	1643	11 de febrer del 1653	Fou elegit abat el 1643 i prengué possessió del càrrec a través d'un procurador el 12 d'agost del 1644, entrant finalment a Amer el 4 d'octubre del mateix any. El 22 de juliol del 1647 fou nomenat president de la Generalitat de Catalunya. Durant el seu abadiat hagué de fer front a la Guerra dels Segadors, la Guerra dels Trenta Anys i la Guerra Francoespanyola (1635-1659), que marcaren profundament la vila. Morí l'11 de febrer del 1653. El 10 de febrer del 1657 s'aixecà acta notarial dels danys causats valorats en 9.000 lliures per l'exèrcit reial de Felip IV de Castella quan féu volar pels aires l'església de Sant Miquel d'Amer, l'abadia, el campanar i gran part del monestir, perseguint els miquelets i les tropes franceses del rei Lluís XIV de França que s'hi havien fortificat.
Josep Sastre i Prats	30 d'octubre del 1660	1668	Era paborde de Viladamat al monestir de Sant Pere de Rodes. Fou elegit abat el 30 d'octubre del 1660 i entrà finalment a la vila el 10 d'abril del 1661. El 1665 fou nomenat president de la Congregació Benedictina Claustral Tarraconense i Cesaraugustana. El 1668 passà a ser abat del monestir de Sant Pau del Camp i del de Sant Pere de la Portella, que estaven units des de 1617. El 22 de juliol del 1680 fou nomenat president de la Generalitat de Catalunya.
Jeroni Climent	1668	1674	Era monjo cellerer i posteriorment infermer del monestir de Sant Pere de Rodes fins que el 1668 fou elegit abat de Santa Maria d'Amer i de Roses, càrrec del qual prengué possessió el 10 d'agost del 1669. El 1670 féu formar el capbreu de les rendes del monestir de Santa Maria de Roses. El seu abadiat acabà el 1674 quan morí als 65-70 anys. Per ocupar la vacant el 10 de novembre es nomenà a fra Francesc Ferrer, prior de Roses, com a segrestador del monestir.
Joan Antoni Climent	28 d'agost del 1675	1701	Era doctor en teologia. Havia estat als monestirs de Sant Pere de Besalú des d'on passà al de Sant Pere de Rodes, on feia d'obrer i de prior claustral. Prengué possessió del càrrec d'abat de Santa Maria d'Amer i de Roses el 28 d'agost del 1675. Durant el seu abadiat, un dels més llargs, hagué d'afrontar els estralls de la Guerra dels Nou Anys. El 16 de juny del 1696 les tropes franceses saquejaren i incendiaren el monestir i la vila, motiu pel qual la universitat d'Amer el 26 de juliol del mateix any suplicà al bisbe de Girona Miquel Pontich i Isern l'autorització de l'aplicació de 700 lliures de les rendes del "Cortó" per a la reimplantació de les campanes robades pels francesos. El 25 de juliol del 1700 entregà al monestir la relíquia d'un os sencer de la cuixa de Santa Felicíssima. Morí a principis del 1701 i el 15 de febrer fou sebollit a l'església del monestir. Prèviament, es féu una cerimònia on es passejà el seu cadàver vestit de pontifical pels principals carrers d'Amer, cerimonial similar al que es feia amb els bisbes. El 6 de març fou nomenat Josep de Rius i Falguera com a segrestador del monestir per ocupat la vacant, i el 12 d'abril del 1703 ho fou fra Galderic de Santjust.
Llorenç Tomàs i Costa	1708	1713	El 1708 ja era abat electe d'Amer i Roses, però per causes desconegudes mai arribà a prendre possessió del càrrec. El 24 de febrer del 1710 anà al Santuari del Coll a fer inventari dels béns mobles i immobles. El 1713 encara era abat electe.
Francesc de Guanter i Pi	31 d'octubre del 1716	10 de març del 1733	El 9 de juliol del 1713 prengué el càrrec de segrestador del monestir per la vacant del seu predecessor, que ocuparia fins el 31 d'octubre del 1716 quan fou elegit com a abat, entrant a la vila el 12 de desembre del mateix any. El seu escut encara es conserva a la seva lauda sepulcral al creuer de l'església, prop de la sagristia. Morí al monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona el 10 de març del 1733 i fou portat a la vila d'Amer, sent sebollit el dia 15 a la capella de Santa Felicíssima de l'església del monestir, després d'un ostentós ceremonial. Es feren tres dies de funerals.
Francisco de Miranda Testa y de Cetina	1735	1740	Nasqué a Madrid a finals cap al 1680 i entrà a l'orde de Sant Agustí el 5 d'agost del 1700. El 1735 deixà els hàbits agustinians i entrà a l'orde de Sant Benet per poder ser abat d'Amer i de Roses, càrrec que li fou conferit per Felip V d'Espanya. El 1740 fou traslladat al monestir de Santa Maria de Gerri d'on fou abat fins a la seva mort l'agost de 1760.
Gaspar de Queralt Reart i de Xammar	1741	21 de gener del 1772	Passà a l'història per ser el restaurador del monestir i per les donacions que li féu. El seu escut es troba a la façana de Can Boles. Morí a Amer el 21 de gener del 1772 a l'edat de 72 anys i fou sebollit a la capella de Nostra Senyora dels Dolors de l'església del monestir, amb el seu escut heràldic. L'escola pública d'Amer porta el seu nom des de 1975.
Eustaquio de Azara y Perera	1772	1784	Nasqué a Barbunyals el 19 de setembre del 1727, fill d'Alejandro de Azara y Loscertales, senyor de Lizana, i de María de Perera. Estudià Filosofia i Dret a la Universitat d'Osca i el 1748 prengué els hàbits benedictins al Reial Monestir de Sant Victorià. Entrà com abat al monestir el 1772 on s'estigué fins al 1784 quan fou traslladat amb el mateix càrrec al monestir de Sant Cugat del Vallès. El 7 d'abril de 1788 va ser preconitzat bisbe d'Eivissa fins que el 12 de setembre del 1794 passà a ser bisbe de Barcelona. Morí a Barcelona el 24 de juny del 1797 d'apoplexia.
Josep Cruïlles de Tort	1 de maig del 1784	22 de desembre del 1788	Era monjo del monestir de Sant Pere de Besalú i a la mort de l'abat Gaspar de Queralt el 1772 féu de segrestador del monestir i procurador de les rendes. L'1 de maig del 1784 prengué possessió de l'abadia d'Amer i Roses mitjançant el seu procurador fra Cristòfol de Tort i de Moixí, paborde de Sant Salvador de Breda, i el 8 de desembre del mateix any entrà solemnement a la vila acompanyat dels monjos i l'Ajuntament. El juliol del 1787 anà a Barcelona a reclamar l'herència que li pertocava com a últim fill legítim de la família Cruïlles, que li fou denegada per haver fet vot de pobresa en el moment de professar. Morí a Amer el 22 de desembre del 1788 a l'edat de 46 anys i el seu funeral, en comparació amb els dels anteriors abats, fou més modest per la mala situació econòmica. Com que l'abat no havia pogut rebre l'herència i no tenia diners, s'hagueren de vendre la llibreria i uns vasos sagrats per poder suplir els seus deutes. No es feu la tradicional processó del cadàver, car el difunt abat no havia estat embalsamat per petició seva, i moure'l suposava un risc. Fou sebollit el 23 de desembre a la tomba de la Casa Boix i el gener del 1789 fou traslladat a la capella de Santa Felicíssima amb el seu escut d'armes.
Pelegrí de Verthamon i Carreras	14 de març del 1789	10 de març del 1803	Entre 1765 i 1784 fou dispeser major del monestir de Sant Esteve de Banyoles, i entre 1787 i 1789 fou abat de Santa Maria de Serrateix. El 14 de març del 1789 prengué possessió del càrrec d'abat mitjançant el seu procurador fra Domènec Font i de Vallmanya, sagristà major del monestir. El 7 de juliol del 1792 aprovà la demanda de l'Ajuntament de Roses sobre el permís de retorn dels monjos al monestir de Santa Maria de Roses. Morí després de tres dies d'agonia el 10 de març del 1803 als 72 anys i fou sebollit a l'església del monestir. El segrestador dels seus béns fou un monjo del monestir, fra Ramon de Fontcoberta, i el segrestador de l'abadia fou el seu germà Francesc de Verthamon i Carreras.
Joaquim de Laplana i de Natota	1803	26 d'agost del 1809	Nasqué a Pui de Cinca l'1 de novembre de 1740, fill de Juan de Laplana Naya i de Teresa Natota, i de jove ingressà al Reial Monestir de Sant Victorià. Entre 1792 i 1803 fou abat del monestir de Sant Esteve de Banyoles on hagué de fer front als estralls de la Guerra Gran. Fou elegit abat el 1803 i prengué possessió del càrrec l'1 de maig del 1804, entrant a la vila el 17 de juny del mateix any. Morí a Girona el 26 d'agost del 1809 durant el setge de Girona i el funeral se celebrà al convent dels Caputxins de Girona. El 9 de desembre del mateix any a Berga fou nomenat administrador del monestir fra Ramon de Fontcoberta.
Jaume de Llançà i de Valls	15 de juliol del 1815	1835	Nasqué a Mataró cap al 1766-1768, fill de Rafel de Llanza i de Rocada. Ingressà a l'orde de Sant Benet al monestir de Sant Cugat del Vallès i va professar a Barcelona el 2 de setembre de 1789. Fou prior de Santa Maria de Santa Oliva, vicari general del monestir de Sant Cugat i prior i mestre de novicis del col·legi de Sant Pau del Camp. El 1803 passà a ser confessor del monestir de Santa Clara de Barcelona. El 15 de juliol del 1815 prengué possessió del càrrec d'abat de Santa Maria d'Amer i de Roses mitjançant el seu procurador fra Ramon de Fontcoberta, i l'11 de febrer del 1816 féu l'entrada a la vila. Entre 1819 i 1825 fou president de la Congregació Benedictina Claustral Tarraconense i Cesaraugustana. El 1834, les desamortitzacions espanyoles comportaren la fi del monestir, i Jaume de Llançà i de Valls fou així l'últim abat d'Amer i de Roses. Morí cap al 1840.

Bibliografia

• Villanueva, Jaime. Viage literario á las iglesias de España. Vol. XIII-XIV. Fortanet: Joaquín Lorenzo Villanueva, 1850, p. 216-233 [Consulta: 12 novembre 2022]. 
• Marquès i Casanovas, Jaume «Amer». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 20, 1970 [Consulta: 12 novembre 2022].
• Monsalvatje i Fossas, Francesc. Colección diplomática del Condado de Besalú. Vol. XI. Olot: Imprenta y librería de Juan Bonet, 1901 [Consulta: 12 novembre 2022]. 
• Monsalvatje i Fossas, Francesc. Colección diplomática del Condado de Besalú. Vol. XII. Olot: Imprenta y librería de Juan Bonet, 1902 [Consulta: 20 novembre 2022]. 
• Monsalvatje i Fossas, Francesc. Colección diplomática del Condado de Besalú. Vol. XIII. Olot: Imprenta y librería de Juan Bonet, 1906 [Consulta: 20 novembre 2022]. 
• Monsalvatje i Fossas, Francesc. Los monasterios de la diócesis gerundense. Vol. XIV. Olot: Imprenta y librería de Juan Bonet, 1904, p. 337-371 [Consulta: 12 novembre 2022]. 
• Monsalvatje i Fossas, Francesc. Colección diplomática del Condado de Besalú. Vol. XIX. Girona: Imprenta de Eusebio Simó, 1908 [Consulta: 20 novembre 2022]. 
• Zaragoza Pascual, Ernest. Catàleg dels monestirs catalans. Montserrat: L'Abadia de Montserrat, 1997, p. 19-21 [Consulta: 13 novembre 2022]. 
• Pladevall i Font, Antoni. Privilegis reials de construcció del règim municipal de la vila i vall d'Amer. Vol. XXXIV. Girona: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 1994 [Consulta: 13 novembre 2022]. 
• Marquès i Planagumà, Josep Maria. El monestir d'Amer: persones i institucions. Centre d'Estudis Selvatans, 2005 [Consulta: 20 novembre 2022]. 
• Solà i Colomer, Xavier. El monestir de Santa Maria d'Amer a l'època moderna: religió, cultura i poder. De la reforma benedictina a la vigília de les desamortitzacions (1592-1835). Vol. I. Barcelona: Fundació Noguera, 2010 [Consulta: 22 novembre 2022]. 
• Solà i Colomer, Xavier. El monestir de Santa Maria d'Amer a l'època moderna: religió, cultura i poder. De la reforma benedictina a la vigília de les desamortitzacions (1592-1835). Vol. II. Barcelona: Fundació Noguera, 2010 [Consulta: 20 novembre 2022]. 
• Solà i Colomer, Xavier. La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800). Girona: Universitat de Girona, 2005 [Consulta: 22 novembre 2022].