Polònia (programa)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Aquest article tracta sobre el programa de televisió. Vegeu-ne altres significats a «Polònia».
Infotaula de sèrie de televisióPolònia
Polonia-tv3 logo.png
Gènere sàtira i comèdia
Director(s) Toni Soler i Guasch i Jaume Buixó
Actors
País de producció Espanya
Llengua original català i castellà
Canal original TV3
Durada dels capítols 30 min
Primer episodi emès el 16 febrer 2006
Nombre de temporades 13
Nombre d'episodis 484
Premis
Més informació
IMDB Fitxa a IMDB
Web oficial Web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Polònia és un programa còmic de Televisió de Catalunya produït des del febrer de 2006. Es que fa una paròdia de política tant nacional com internacional, amb interpretacions fetes per un equip d'imitadors dirigit per Toni Soler. El programa fou guardonat amb el premi Ondas 2007 en la categoria de millor programa de televisió local, i és un dels programes de més audiència de Televisió de Catalunya.[1]

Polònia va néixer a partir del programa radiofònic d'humor Minoria absoluta que s'emetia a l'emissora RAC 1 i on es feien paròdies polítiques, entrevistes i es parlava d'altres temes d'interès sociopolític.[2]

Història[modifica]

El títol és una referència irònica al malnom "polaco" en la llengua castellana amb al·lusió al poble català.[3][4] És fa també al·lusió a la relació entre Catalunya i la resta d'Espanya. El malnom "polacos", per a persones que parlen entre ells una llengua difícil de comprendre, es va probablement començar com un sobrenom entre soldats i legions al front d'Ebre durant la guerra civil d'Espanya. La relació entre la regió i el país va ser reforçat quan la Calunya fou ocupada per les forces de Franco a l'inici de 1939 i la Polònia envaïda per l'Alemanya nazi sis mesos més tard.[5]

El programa germà Crackòvia fa referència a la segona ciutat més gran de Polònia.[6]

Minoria absoluta[modifica]

L'embrió de Polònia va ser el programa radiofònic de sàtira política Minoria absoluta, emès per la cadena catalana RAC 1. A començaments de 2004, amb el mateix títol, l'equip del programa radiofònic va estrenar la versió televisiva a City TV, canal local de Barcelona del Grupo Godó.[7] El programa es va mantenir en pantalla quatre mesos, ja que per a la temporada 2004-2005 Toni Soler, Queco Novell, Manel Lucas i la resta d'actors van fer el salt a la televisió estatal, fitxant pel programa Las cerezas de La 1, on van realitzar un petit espai de paròdies polítiques anomenat «El microondas».[8]

Després del comiat de Las cerezas, l'equip de Minoria absoluta es va incorporar a Antena 3 per realitzar Mire usté, un programa basat íntegrament en els esquetxos i paròdies polítiques. El programa va s'estrenar el 9 d'octubre de 2005 i va ser retirat el 4 de desembre, després d'una pèrdua progressiva d'audiència.[9]

Inici (2006)[modifica]

Poques setmanes després, Televisió de Catalunya anunciava el fitxatge de Toni Soler i el seu equip per realitzar un nou programa de sàtira política basat en l'anterior Mire usté, però afegint-hi un gran nombre de personatges, principalment polítics catalans. El 16 de febrer de 2006 va s'estrenar Polònia amb gran èxit d'audiència, reunint 1.025.000 espectadors de mitjana i una quota de pantalla del 34,4%.[10] Estava produït inicialment per CanCuca i Veranda TV. Els vint programes de la primera temporada van tenir una audiència mitjana de 728.000 espectadors i 25,5% de quota, i es van situar setmanalment entre els programes més vistos a Catalunya.

En aquella primera temporada, els polítics més imitats van ser els membres del tripartit (Pasqual Maragall, José Montilla, Josep-Lluís Carod-Rovira, Joan Saura), Artur Mas com a cap de l'oposició, líders dels partits parlamentaris com Josep Piqué i Albert Rivera, així com dirigents de la política espanyola com José Luís Rodríguez Zapatero, Mariano Rajoy i Esperanza Aguirre. També van imitar el papa Benet XVI, els membres de la Casa Reial espanyola i altres personatges públics com el cuiner Ferran Adrià o el cantautor Lluís Llach.[11]

Consolidació (2007–08)[modifica]

En la seva segona temporada (2006-2007) es va consolidar com un dels programes de televisió més vistos a Catalunya. L'edició més vista va ser la del 29 de març de 2007, amb una mitjana de 977.000 espectadors i una quota del 30,6%. L'abril de 2007 es va publicar El llibre mediàtic de Polònia, que es va convertir en el llibre més venut de la diada de Sant Jordi d'aquell any, confirmant l'èxit del programa entre el públic. Per a la temporada 2007-2008, Carlos Latre i Mireia Portas es van incorporar al ventall d'actors del programa, que a més va estrenar un nou plató. A finals de 2007 el programa confirma el seu èxit amb alguns dels guardons més prestigiosos de la televisió a Espanya, com el premis de l'Acadèmia de la Televisió o el premi Ondas al millor programa de televisió local.

La quarta temporada es va iniciar el setembre de 2008 amb la marxa de Bruno Oro, de manera que la interpretació dels seus personatges més característics, com Artur Mas o María Teresa Fernández de la Vega, va ser assumida per altres actors del programa.[12] El 2009 va tornar Bruno Oro, interpretant nous personatges com Antoni Castells o el "retorn polític" d'Ángel Acebes.

Temporades següents[modifica]

Durant les temporades vinents Polònia va mantenir la seva popularitat, i l'actualitat política sovint tumultuosa a Catalunya a partir de 2010 va donar molta material utilitzable per a una programa de sàtira i de paròdies. Al voltant de 2007 de material interactiu va estendre a la pàgina web oficial a tv3.cat, i el programa es va propagar per a YouTube,[13] col·leccions de DVD i llibres sobre Polònia.

El 2014 es va produir una versió musical de Polònia. A aquesta foto es presenten Mireia Portas ("Carme Forcadell"), Queco Novell ("Josep Maria Vila d'Abadal") i Anna Bertran ("Muriel Casals") – "Les Catalines".

Durant les primeres temporades el programa va també donar un ampli espai a l'humor sobre persones de televisió, el món d'entreteniment i altres àrees fora de l'actualitat política catalana. Elements recurrents dels anys 2006 i 2007 van tractar Ferran Adrià ("el millor cuiner del món"), monòlegs de Francisco Franco i reunions entre imitadors i les persones imitades als esquetxos una mica improvisats.

També en general la producció de Polònia ha presentat durant els anys una gran quantitat de situacions on va trencar la quarta paret, barrejant la ficció amb actors parlant directament a la càmera. Durant el 2006 quasi tots els capítols van contenir una escena on la persona imitada va aparèixer al programa. Quan la ciutat de Barcelona el 2006 tenia un nou alcalde, el mateix Jordi Hereu va "aparèixer" a l'estudi perquè l'equip de Polònia pogués trobar com produir la seva imitació vinent.[14]

A partir de 2006 a Polònia es va estrenar una versió del Telenotícies sobre el títol de Polonews[4] i amb "Mateu Prados" (imitació de Matías Prats, presentador d'actualitat a Antena 3) com presentador.

Crackòvia, musical i aniversari[modifica]

A la temporada 2006-2007, TV3 va crear una versió esportiva titulada Barçòvia i que el setembre de 2008 esdevindria el Crackòvia.[4] El contingut del programa ha sigut concentrat voltant FC Barcelona (el club d'esport més favoritzat pels Catalans[15]) i la seva rivalitat amb Reial Madrid.

A més, el programa ha tingut dues adaptacions teatrals, La família irreal (2012) i Polònia, el musical (2014).[4] El musical va s'estrenar també en 2015, en el Teatre Poliorama a Barcelona.[16]

El 2016 Polònia va celebrar els deu anys amb una acte amb els actors i els polítics imitats. També es va emetre el documental Desmuntant Polònia.[17] En relacó amb la celebració va publicar un resum de nombres i xifres durant els primers deu anys del programa:[18][19]

  • 228 hores de producció
  • 4.850 esquetxos
  • 550 persones imitades
  • 58 actors
  • 180 números musicals
  • 136 actuacions de les mateixos persones imitades
Juan Carlos, imitat per Toni Albà. Juan Carlos, imitat per Toni Albà.
Juan Carlos, imitat per Toni Albà.

"Els 4 del Rushmore Català"[modifica]

Durant el hivern i la primavera de 2017 va s'estrenar "Els 4 del Rushmore Catalá" en 14 capítols subsegüents. L'actuació es va presentar 14 diversos personalitats de l'història catalana, de Ermessenda de Carcassona i Cristòfor Colom[20] i fins als noms moderns com Salvador Dalí i Pau Casals.[21]

Els 14 noms van funcionar com candidats per a l'elecció del quartet de figures d'un equivalent de Monument Commemoratiu Nacional de Mont Rushmore. En el programa, el nombre de 4 va ser gràficament subratllat amb quatre línies vermelles i una senyera. Els bustos fictius havien de ser picats al Montserrat. Aquests 11 homes i 3 dones es van tots i totes presentar per a Marc Rodríguez:

  1. Mercè Rodoreda
  2. Salvador Dalí
  3. Pau Casals
  4. Pompeu Fabra
  5. Josep Pla
  6. Ermessenda de Carcassona
  7. Xavier Cugat
  8. Margarida Xirgu
  9. Cristòfor Colom
  10. Antoni Gaudí
  11. Joan Gamper
  12. Josep Tarradellas
  13. Timbaler del Bruc
  14. Serrallonga

El 22 de juny es va presentar el resultat d'uns "eleccions" entre els espectadors del programa a través de la xarxa de Twitter,[22] amb l'objectiu de triar les quatre persones a "picar". Finalment les persones seleccionades van ser Antoni Gaudí, el Timbaler de Bruc, Mercè Rodoreda i Ermessenda de Carcassona. Antoni var rebre més vots.[23]

La tretzena temporada[modifica]

La tretzena temorada es va coincidir amb una fase molt dramàtica de la història de Catalunya, i es van marcar al programa. El capítol de 26 octubre es va estrenar el dia abans de la declaració de la república independent de Catalunya, i aquesta setmana Polònia va tenir 952.000 espectadors (la millor quota des de 2010).[24]

Prèviament aquesta tardor Josep Lluís Trapero (imitador: Pep Plaza) es va presentar al programa, després del seu paper central als Atemptats de Catalunya de 2017.[25] La seva carrera com persona al programa no va ser duradora, després que "En Trapero" va ser acomiadat pel seu paper al referèndum de l'1 d'octubre.

El capítol 458 de Polònia es va estrenar el 30 de novembre. Com una dedicació a la Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones, cinc dies abans, praticament tots els esquetxos del capítol va contenir únicament actrius, un fet que no es va notar a la producció que fins al monòleg final (presentat en comú de les actrius Agnès Busquets, Lara Diéz, Judit Martín i Mireia Portas – com respectivament Soraya Sáenz de Santamaría, Inés Arrimadas, Gabriela Serra i Marta Rovira). El capítol va ser el programa més vist del dia amb una quota de 25,4 percent.[26]

Estructura[modifica]

Els esquetxos d'actualitat, que conformen el 70% del total del programa, són la base de Polònia. Els principals protagonistes d'aquests esquetxos són imitadors de la classe política catalana i estatal. El programa també ha inclòs diverses seccions, com un zàping d'imatges de la setmana amb doblatges humorístics.

En les primeres temporades, Toni Soler interrompia els gags amb el crit de «talleu, és bona», de manera que el bloc no arribava al final i els actors seguien imitant els polítics entre bambolines.[27]

En algunes temporades, Polònia ha apostat pels cameos dels dirigents polítics catalans de relleu, que s'incorporarien a alguns dels esquetxos al costat dels actors imitadors. El programa té la secció «Avui fa 1 any», en la que es mostra un gag que es va emetre originalment en l'any anterior. Acompanyant els crèdits, el programa ha incorporat durant algunes temporades algunes de les pífies que s'han produït de forma espontània durant les gravacions dels gags.

Producció[modifica]

Influències[modifica]

Polònia és vist sovint com un programa hereu del britànic Spitting Image i del francès Les Guignols de l'info,[28] malgrat que les imitacions les realitzen actors disfressats i no titelles. El mateix Toni Soler, director del programa, ha admès públicament la seva admiració pel programa britànic.[29]

Temporades[modifica]

13 temporades van ser produïdes fins a la primavera de 2018. Una temporada comença normalment al setembre i s'acaba al final de juny o a l'inici de juliol, amb recomptes i suplementaris i programes especials després o abans.

Temporada Capítols (dates) Quota d'audiència Audiència Notes
1. 2006 #1–21 (16 feb.–[5 jul.]) 25,5% 728.000
2. 2006–07 #22–60 30,6% 977.000 L'audiència rècord de novembre de 2007 va ser 32,3% i 1,1 milions d'espectadors.[30]
3. 2007–08
4. 2008–09 (–16 jul.)
5. 2009–10 (17 set.–7 jul.) El capítol del 4 de febrer tenia 1,023 milions d'espectadors.[31]
6. 2010–11 (23 set.–7 jul.) 20,2% 626.000 Un capítol al setembre de 2010 tenia 24,1% d'espectadors.[32]
7. 2011–12 (15 set.–5 jul.)
8. 2012–13 (8 set.–20 jun.) 21,7% (jan. 2013)[33] 754.000
9. 2013–14 (12 set.–3 jul.) El capítol del 10 d'octubre va ser el de #300.
10. 2014–15 (18 set.–11 jul.) 17,3% (oct. 2014)[34]
11. 2015–16 (17 set.–30 jun.) 19,9% (nov. 2015)[35] 626.000
12. 2016–17 (15 set.–22 jun.) El capítol de del 30 de març tenia 477.000 d'espectadors.
13. 2017–18 (14 set.–21 jun.; #447–484) El capítol del 26 d'octubre (el dia abans de la reclamació de la República Catalana) va tenir 952.000 d'espectadors (30,4%).[31]
14. 2018–19 (13 set.–¿? jun.; #485–¿?)

Llibres[modifica]

Polònia el Musical

L'equip del programa ha editat diversos llibres:

  • El llibre mediàtic de Polònia, editat per l'editorial Columna amb textos de Toni Soler, Queco Novell, Manel Lucas, Joan Rufas, Jordi Ventura, Pau Escribano. Tret al mercat el Sant Jordi del 2007 inclou una fitxa de tots els personatges, guions que no van arribar mai a veure la llum, les receptes del personatge de Ferran Adrià, el «diari íntim» de Pasqual Maragall, les claus de la caracterització dels personatges, un test per a veure si ets un veritable polac, la història de Minoria absoluta i el Polònia i un DVD amb esquetxos comentats per Toni Soler, Queco Novell i Manel Lucas. El llibre fou prologat per Empar Moliner.
  • Cabòries. La volta al Polònia en 80 gags, Columna, 2008.
  • Polònia. Tenim un problema, Columna, 2008.
  • Visc a Polònia. El nou costumari català, Columna, 2010.
  • Polònia independent, Columna, 2013.

Popularitat i reconeixement[modifica]

Audiencia i reaccions[modifica]

El programa s'ha mantingut com un dels pilars de la graella de TV3. En les tres primeres temporades van tancar per sobre dels 700.000 espectadors i el 25% de quota de pantalla.[4] Durant els anys següents, l'audiència es va mantenir en més de mig milió de seguidors i el 17% de quota.

L'onzena temporada va millorar amb un 19% de mitjana de quota.[4]

Un signe de l'impacte de Polònia i de Crackòvia són les actuacions dels seus imitadors en altres programes de TV3. Ho s'han mostrat com presentadors a les campanades de l'any nou almenys tres vegades – 2008,[36] 2010[37] i 2011.[38]

La importància de Polònia també mostra a través de les locucions utilitzades per als polítics imitats al programa, on aquestes locucions que van ser reutilitzades fora del plató. Aquí ha ha exemples com "Que cabron!" (Pasqual Maragall)[39] i "Guapo!" (Artur Mas), així com "Talleu! És bona!" (enunciat per Toni Soler, s'actuant a si mateix com director dels esquetxos davant de la camera.[40]

Premis i reconeixements[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Palmer, Jordi «Polònia, en campanya». Presència [Barcelona], núm. 2021, 19-11-2010, p. 6-11. GI-143-1965.
  2. «"Porca misèria", "Minoria absoluta", "Salvador" i Bisbal, entre els premiats als Ondas 2006». 324.cat, 24-11-2006.
  3. Traducció de polaco de la Collins Dictionary. (anglès)
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 UGARTE BALLESTER, Xus (2009): El Polònia de TV3: tastets paremiològics (amb versions en francès i castellà). Universitat de Vic, p. 1-7. Consulta 19 de gener 2018
  5. Costa, Roger «Per què a Espanya anomenen 'polacos' els catalans?». Sàpiens, 14-03-2017 [Consulta: 19 maig 2018].
  6. Bea «Polònia & Crackòvia - Anything but language» (en castellà). Anything but language, 11-02-2016 [Consulta: 27 gener 2018].
  7. Soler, 2007, p. 21.
  8. Soler, 2007, p. 22.
  9. Soler, 2007, p. 23.
  10. Castellví Roca, Albert «Polònia: 10 anys de sàtira política a TV3». Ara, 16-02-2016.
  11. Soler, 2007, p. pp. 25 -83.
  12. El Periódico de Catalunya. «'Polònia' vuelve hoy al ataque con la financiación y la crisis», 18-09-2008. [Consulta: 19 setembre 2008].
  13. «El web de Polònia serà interactiu». directe!cat, 29-05-2007 [Consulta: 29 juny 2018].
  14. CCMA «Jordi Hereu visita dijous "Polònia"». CCMA, 21-09-2006 [Consulta: 29 juny 2018].
  15. Esport, Món «L'Espanyol fa broma amb l'enquesta del CEO i amb el 3%» (en en). Món Esport, 30-03-2018 [Consulta: 29 juny 2018].
  16. «Polònia: el Musical - Teatre Barcelona». Teatre Barcelona [Consulta: 29 juny 2018].
  17. Mas, Pere «Realitat contra paròdia a ‘Polònia’». Ara.
  18. "10 anys del ‘Polònia’". lliuremillor.cat, 2016-02-17. Consulta 11 març 2016.
  19. "La dècada de Polònia". minoriabsoluta.com. Läst 12 mars 2016.
  20. «La versió de Mas sobre la sentència del 9-N, a 'Polònia'». emporda.info, 15-03-2017 [Consulta: 29 juny 2018].
  21. "Els espectadors trien els 4 del Rushmore català" Minoriaabsoluta.com, 12 juny 2017. Consulta: 21 gener de 2018.
  22. Redacció «Gordó també es resisteix a deixar l'escó a 'Polònia'». El Punt Avui, 07-06-2017 [Consulta: 7 juny 2018].
  23. «Polònia - Els guanyadors de "Els 4 del Rushmore català"», 22-06-2017. [Consulta: 10 juny 2017].
  24. «Gairebé un milió d'espectadors per a un 'Polònia' fet a correcuita» (en ca). Ara.cat, 27-10-2017 [Consulta: 29 juny 2018].
  25. Delclós, Tomàs «Trapero encén el ‘Polònia’». EL PAÍS, 15-09-2017 [Consulta: 15 setembre 2017].
  26. Periódico, El «Les 'polaques' arrasen a Catalunya». elperiodico, 01-12-2017 [Consulta: 29 juny 2018].
  27. Soler, 2007, p. 24.
  28. Quin riure Notícia publicada al diari Avui, pàgina 34. 20 de febrer del 2008
  29. 'Polònia', pla quinquennal de riure a El País, 17 de febrer de 2011
  30. "'Polònia' (TV3) estableix un nou rècord d'audiència propi". elpuntavui.cat, 09-11-2007. Consulta 11-03-2016.
  31. 31,0 31,1 "Gairebé un milió d'espectadors per a un 'Polònia' fet a correcuita". ara.cat, 27-10-2017. Consulta 27-01-2018
  32. "Polònia torna a TV3 amb gran èxit d'audiència". Arxivat 2016-març-12 en la Wayback Machine. rac105-cat, 17-09-2010. Consulta 11-03-2016.
  33. "'Polònia' acapara l'audiència del dia a TV3". ara.cat, 10-01-2013. Consulta 11-03-2016.
  34. "¿Cómo serían las audiencias de televisión si Cataluña se independizase?". formulatv.com, 18-10-2014. Consulta 09-03-2016. (castellà)
  35. "TV3 i "Polònia" lideren l'audiència de dijous". ccma.cat, 27-11-2015. Consulta 11-03-2016.
  36. Regió7 «El meteoròleg Tomàs Molina i el seu doble a 'Polònia' presentaran les campanades a TV3». regio7.cat, 05-12-2008 [Consulta: 11 setembre 2017].
  37. "El Puyol de "Crackòvia" i Laia Ferrer, faran les campanades de TV3". mon.cat, 10 desembre 2010. Consulta: 24 març 2016.
  38. "Mourinho i Guardiola faran les campanades a TV3". adolescents.cat, 31 desembre 2011. Consulta 25 març 2016.
  39. Muñoz, Isidre. «Maragallades». [Consulta: 29 juny 2018].
  40. Woolard, Kathryn A. Singular and Plural: Ideologies of Linguistic Authority in 21st Century Catalonia (en anglès). Oxford University Press, 2016-06-16. ISBN 9780190619152. 
  41. Castellví Roca, Albert «'8 al dia' i 'Polònia', premiats als Zapping». Ara, 22-02-2013.

Bibliografia[modifica]

  • Soler, Toni. «El llarg part de Polònia». A: El llibre mediàtic de Polònia. Barcelona: Columna, 2007. ISBN 978-84-664-0811-0. 

Enllaços externs[modifica]