Aquesta discussió forma part de l'arxiu històric de la Viquipèdia i ja no és activa. Forma part de l'antic sistema de la Taverna. Si us plau, no l'editeu ni en modifiqueu el contingut. Qualsevol comentari el podeu fer obrint un fil a la Taverna actual.
Aquesta pàgina conté discussions que han estat arxivades de Viquipèdia:La taverna/Arxius. Us preguem que no modifiqueu el contingut d'aquesta pàgina ja que és un arxiu històric. Si voleu reprendre alguna de les discussions, inicieu un nou fil i enllaceu a aquesta pàgina per a referència de les discussions anteriors.
la Rosa de Bulner
Tinc interès en inserir el recull de dades obtingudes sobre aquest personatge, però trobo embolicat el camí a seguir.
A qui li escaigui, si li plau d'ajudar-me.
Rossend Mangot
A la discussió de Coalició Compromís cal arribar a un consens. Equo forma part de Compromís tant com Bloc, Iniciativa i Verds, o simplement ha presentat candidatura conjunta amb Compromís al País Valencià per a les eleccions generals? Gràcies per acostar-vos-hi els que estigueu mínimament informats del tema, i també els experts de com aplicar les referències. --Fajardoalacant (disc.) 21:16, 3 gen 2012 (CET)[respon]
Des del Viquiprojecte:Viquimillora hem parit una nova plantilla per a {{FVA}} ja que hem vist que és una de les més grans (si no la més) i que caldria empetitir-la ja que empastifa innecessàriament l'article i espanta els nous.
Actual:
Aquest article pot no complir els criteris generals d'admissibilitat. Ajudeu a millorar aquest article afegint-hi referències que demostrin que es tracta d'un tema que ha rebut cobertura significativa per part de fonts fiables i independents del subjecte. En cas contrari, l'article o part no referenciada podria entrar en un procés d'esborrament o fusió amb un article més genèric. Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi: {{subst:Recordatori admissibilitat|Viquipèdia:La taverna/Arxius/2012/Gener}}--~~~~
Com veieu, inclouria la data per categoritzar i saber a cop d'ull quines porten més temps amb aquest rètol. Com que és present a molt articles, hem decidit anunciar-ho prèviament a La taverna per si no té el consens de la comunitat. --Davidpar (disc.) 00:43, 4 gen 2012 (CET)[respon]
Quan algú posa aquesta plantilla habitualment està pensant en plantejar esborrar l'article. La darrera cosa que volem és que l'autor no se n'adoni i segueixi tant feliç fins el dia que entri i vegi que la pàgina no hi és perquè li hem esborrat l'article. Aleshores, aquesta plantilla ha d'espantar, perquè el que vol dir és espantós. Fer-la suau vol dir amagar-li a l'autor per poder esborrar còmodament l'article a traïció.
Aleshores, no em fico amb si ha de ser més gran o més petita, però el canvi de redacció la fa menys clara. Si s'ha de canviar, jo canviaria l'asèptic "En cas contrari, l'article podria entrar en un procés de fusió o d'esborrament." per una cosa així com "En cas contrari, probablement l'article serà esborrat."--Pere prlpz (disc.) 00:54, 4 gen 2012 (CET)[respon]
Darrerament s'ha canviat la clau d'ordenació de la Categoria:Articles mancats de referències sobre la seva admissibilitat i ara ordena els articles segons la data de la seva darrera edició. Si es decideix fer servir un nou model caldria coordinar aquests possibles canvis. Pel que fa a la finalitat de la plantilla és tenir en compte la norma sobre admissibilitat, tant d'advertència per als lectors com per als editors. Hi ha possibles solucions, una d'elles l'esborrat, però d'altres la fusió o inclús la millora de l'article per a l'assoliment dels requisits mínims d'admissibilitat enciclopèdica. Pel que fa al canvi del model crec que la sintaxi de l'avís facilita la comunicació ràpida a l'editor principal. Crec que hi hauria de ser. Una altra cosa seria adaptar el missatge automàtic que es genera en avisar l'usuari. --Bestiasonica (disc.) 01:29, 4 gen 2012 (CET)[respon]
Pere: Aquesta part que tu proposes canviar ja existia a l'original. No ha estat un canvi. És cert que la plantilla hauria de fer por a la gent, però és que és més real així com està ara: molts articles no s'esborren sinó que acaben fusionats (o millorats i amb article propi).
Bestia: D'acord en conservar l'avís a l'editor (intentant que no faci la plantilla molt grossa), ja que facilita la comunicació de la mancança. I també d'acord en que el missatge que més malament s'agafa l'editor és precisament aquest avís, ja que actualment xerra de promoció. Aquest seria el que s'hauria de millorar, probablement. Pau Cabot · Discussió07:41, 4 gen 2012 (CET)[respon]
Pau: potser el que caldria és fer una versió suau i una forta de la plantilla, per posar la forta als articles que es pretén esborrar.--Pere prlpz (disc.) 10:08, 4 gen 2012 (CET)[respon]
Els cinc primers articles que hi ha ara mateix a les discussions d'esborrat tenen {{FVA}} i la raó de la proposta és la manca de referències per admissibilitat. D'aquests cinc, quatre la tenen de fa mesos o setmanes. No he comprovat si l'editor que va posar la plantilla és el mateix que ha proposat l'esborrat, però la impressió que tinc és que la plantilla ja es va posar amb la intenció de deixar un temps perquè apareguessin les referències i si no apareixen esborrar. Si la intenció i el resultat habituals no són aquests, aleshores potser no cal tant que la plantilla sigui forta. Ja ho direu els que la feu servir més sovint.--Pere prlpz (disc.) 10:22, 4 gen 2012 (CET)[respon]
Gairebé tots els que es proposen per esborrar duen {{FVA}} però no tots els que duen la plantilla es proposen per esborrar. Jo la pos a articles als quals literalment falta verificar-ne l'admissibilitat. La idea quan pos l'avís és que jo mateix o algú altre pugui discernir si és admissible o no tot fent una recerca bastant més profunda del tema. La plantilla {{FVA}} doncs, jo l'ús més pel que el seu nom indica que com a pas previ a l'esborrat. Això sí, si després d'una segona recerca sobre el tema no apareix res, la proposta d'esborrat em sembla el pas més evident. Pau Cabot · Discussió10:49, 4 gen 2012 (CET)[respon]
Inacabats, millorar traducció i similars
Els darrers dies he tret la plantilla d'inacabat a algunes de les desenes d'articles que portaven més temps inactius amb la plantilla posada (ara vaig per l'agost). Probablement aquests articles no són una mostra representativa de tots els inacabats, però dels que he vist molts són articles acceptables com estan i molt pocs són articles molt deixats, amb traduccions sense revisar ni formatejar, dels que si no s'arreglen s'haurien d'esborrar. El problema més difícil de tractar són una part dels articles, que ni estan bé ni són un desastre de traducció automàtica sense revisar, però que els falta una llegida a poc a poc per part de l'autor per anar arreglant cosetes (concordàncies, espais fora de lloc, alguna frase ocasional que no s'entén...). Amb aquests no sé que cal fer, perquè si jo n'he trobat uns quants vol dir que probablement són molts, i potser cada vegada més, i això seria un problema.--Pere prlpz (disc.) 12:00, 2 gen 2012 (CET)[respon]
{{Inacabat}} és que li falta contingut. {{Millorar traducció}} és per casos de traduccions automàtiques no revisades o fetes per un no ca-N. Potser el que falta és un proofreading, cosa que no sé com traduir (prova de lectura? lectura de revisió?). L'última fase d'una traducció és una lectura i revisió per algú diferent al traductor de forma que no es capfiqui amb l'original i comprovi que el redactat és consistent i entenedor: en:Template:Proofreader needed. --V.Riullop (parlem-ne) 13:41, 2 gen 2012 (CET)[respon]
D'acord que ens convé aquesta plantilla. El Termcat dóna "correcció de proves" com a traducció de "proofreading", però no m'acaba de convèncer en aquest context.--Pere prlpz (disc.) 14:29, 2 gen 2012 (CET)[respon]
Segons l'article Corrector de textos seria la "revisió de textos", fase posterior a la correcció. Però no té cap referència vàlida. Ens podem trobar que de correccions/revisions en calgui a molts articles, no només els traduïts. --V.Riullop (parlem-ne) 16:57, 2 gen 2012 (CET)[respon]
«Correcció de proves» no és vàlid en aquest context. Diria que aquí vol dir que hi cal una segona llegida (per part de l'autor mateix o d'altri), la qual comporta ja una revisió en el moment mateix de la lectura, quan se'n detecten les deficiències. A la plantilla hi podria dir una cosa com ara: «A aquest article li manca una segona llegida per acabar-lo de polir», o una cosa així. Sóc més partidari en aquest cas de «segona llegida» que de «segona lectura» perquè aquest darrer terme pot resultar ambigu, si es pren com un doble sentit. --Enric (discussió) 17:27, 2 gen 2012 (CET)[respon]
Disculpeu que li busqui tres peus al gat i vist per mi la "segona llegida" a mi em suscita que m'haig de tornar a llegir dos cops l'article per entendre'l més que implicar-me activament en corregir els errors. En comptes de "segona llegida" no hauria de dir una "repassada" i en aquest cas quina diferència hi ha entre {{segona llegida}} i {{MT}} i {{ortografia}}? En quins casos s'usa una o altra plantilla i quins són els requisits per incloure-la. --Bestiasonica (disc.) 23:29, 3 gen 2012 (CET)[respon]
Ja que hi sou posats no estaria de menys revisar Viquipèdia:Traduccions i si pot ser afeguir un "procediment" estandar, a mode de recomanació per tal de fer una bona traducció, per a aquells que no solem traduir ... --Mafoso (Mani'm?) 10:42, 3 gen 2012 (CET)[respon]
En principi estic pensant en un tipus de recomanació que (sense entrar en massa detall) especifiqués els passos a seguir per fer una bona traducció i indicar en cada pas quina plantilla s'hauria/seria convenient emprar (servidor ja tenia dubtes de quina plantilla emprar en cada moment ... i ara n'hi ha més :P )... La idea es dotar-nos d'un "Com fer ..." genèric on poder adreçar-nos per mirar de tenir més clar quin és l'estat de l'article que s'està traduint, on podem posar-hi la "grapa" (en la linia de la segona llegida) , etc...--Mafoso (Mani'm?) 09:49, 4 gen 2012 (CET)[respon]
Inacabats a l'espai d'usuari
Alguns dels articles de Categoria:Articles inacabats són en espais d'usuari. No acabo de veure la utilitat de tenir-los a la categoria. Propostes per treure'ls:
Manuals:
Treure la plantilla.
Deixar la plantilla amb 3=NC perquè no categoritzi.
Automàtiques:
Modificar la plantilla perquè no categoritzi si la pàgina és a l'espai d'usuari.
La versió automàtica té l'avantantge que si la pàgina es reanomena a l'espai principal o el de plantilles torna a funcionar normalment, però no sé si val la pena. A més és l'opció menys invasiva de l'espai d'usuari aliè. Posar NC seria la segona opció.--Pere prlpz (disc.) 18:04, 5 gen 2012 (CET)[respon]
Si tenen la plantilla a l'espai d'usuari, probablement també tindran categories, interwikis o potser altres plantilles de manteniment. Potser és millor revisar-ho per anul·lar totes les categories amb nowiki. No s'ha de tenir pot a fer edicions justificades, o d'informar-lo del problema. --V.Riullop (parlem-ne) 18:38, 5 gen 2012 (CET)[respon]
Donada la excepcionalitat del funcionament del traductor automàtic de la Generalitat, estic intentant seguir les instruccions que dona l'Amical-Bot per fer servir un altra traductor i no me'n surto. Sobre el traductor a l'ajuda de la viquipèdia hi ha llistats quatre traductors del francès al català, i apart del Google, els altres son
Apertium la pàgina del qual (http://apertium.uoc.edu/) i la que s'obre tradueix línia a línia, Lucy que dona com a resposta "no ha pogut establir una connexió amb el servidor a www.translendium.net:8080", i Opentrad que fa una traducció totalment incomprensible. Per tant només hi ha l'opció Google. Arribo fins aquí: una vegada decidit pel de Google, ja no se seguir.
Anem pas a pas: el missatge que dona l'Amical-bot diu "entreu a editar la pàgina" (polsar el boto "modifica" ¿i després que?), "i demaneu la traducció automàtica de la pàgina web" (on? i com?). "Llavors copieu el resultat (excepte la plantilla) davall de la plantilla" (¿no serà davall de allò ja existent, doncs si elimino el pre-processat i només deixo la plantilla, ja no recull els enllaços interns ni res, ni hi hauria la doble versió per corregir?) "i canvieu-la per Petició de traducció c" (es l'únic que s'entén de tota la explicació, segurament feta per un expert informàtic i dirigida a altres experts).
Si entro a editar la pàgina i demano la traducció automàtica on esta el pre-proces, i llavors pego el resultat sota la plantilla (i després canvio aquesta a la lletra "c") no puc guardar la pàgina ja que els codis de traducció són detectats com “spam” i no deixa gravar.
Estic segur de que és alguna cosa que no entenc per què crec que altres que utilitzen l'amical bot fan servir altres traductors, però si no hi ha una explicació més clara, jo no ho puc fer. Un altre misteri insondable es perquè tots els traductors de la xarxa funcionen sempre i el de la Generalitat només alguna vegada; sembla que és el que fa les millors traduccions, però alguna cosa passa (i sempre ha estat aixi, jo he utilitzat aquest traductor uns 10 anys fora de la viquipèdia a través del Col·legi de Notaris i moltes vegades no estava operatiu). --joc (disc.) 00:10, 4 gen 2012 (CET)[respon]
Per fer servir el traductor de google, cal posar Traductor = Google al lloc del 5è paràmetre. Per exemple {{Petició de traducció|en|Nom_article|||Traductor = Google}}. Fixa't en els dos paràmetres en blanc, que encara que siguin opcionals cal deixar-los en blanc perquè agafi el traductor en la 5ena posició. Els idiomes que admet de moment són: "it", "fr", "de", "pl", "pt", "ru", "en", "es".--Pallares (disc.) 00:17, 5 gen 2012 (CET)[respon]
Mercès Pallares. Com que no soc programador no se on posar aquest codi; l'he posat en una pagina sol, sota del codi anterior, o sota del codi anterior canviant b per c, però això no fa cap moviment en cap de les tres planes. En canvi veig que el Google està traduint normalment. De moment no esborraré les peticions de traducció i ho deixaré per més endavant, si tampoc funciona ja les eliminaré. No puc seguir perquè he de fer els articles per orde ja que es un tema que no domino prou i no vull que hi hagi errors; així que de moment no puc fer res; a veure si no tarda dos o tres mesos com a l'estiu. Salutacions. --joc (disc.) 16:44, 5 gen 2012 (CET)[respon]
23 de gener: dia del tancament?
Pel que llegeixo a blocs sobre tecnologia, el dia 23 de gener PODRIA ser la data de que la galàxia s'apagui: Facebook, Twitter, Google, Foursquare, Yahoo, Viquipèdies, Amazon, Mozilla, eBay, LinkdedIn, etc. etc. Espero que ja sapigueu que és en contra de la SOPA (i sinó ho busqueu a Google).
Crec que és moment de que la comunitat decideixi què fem en un suposat i previsible dia en que "tot" tanqui.
Hi ha algun lloc alguna discussió coordinada de les diferents viquipèdies? Essent una cosa americana té sentit que tanqui només l'anglesa i també té sentit que tanquin totes, però no en tindria que tanquessin l'anglesa i un parell més.--Pere prlpz (disc.) 00:06, 5 gen 2012 (CET)[respon]
Tenint en compte que una part dels servidors i la seu central de la WMF estan a Florida (EUA) tindria una mica de sentit donar-hi suport. Però jo crec que la decisió de tancar correspondria a cada comunitat i no a la WMF. Així doncs, el més probable és que un grup nombrós de Viquipèdies seguissin els passos, però dubto que la totalitat. La protesta a la Viquipèdia en anglès si tirés endavant es reduiria a les IPs amb rang d'EUA, així que nosaltres no hauríem de fer més que ells; el problema que no hi veig un gran consens al blackout. Hi ha discussions i demés a Wikipedia:SOPA initiative i Coordinated SOPA reaction in early 2012 RfC.--KRLS , (disc.) 02:37, 5 gen 2012 (CET)[respon]
És un tema de la legislació nord-americana que ens afecta indirectament, encara que de forma significativa. Deixem que siguin el propis nord-americans que decideixin la resposta i donem-los suport al que sigui. El que es tracta és de sensibilitzar de la problemàtica als congressistes nord-americans (acció pragmàtica més que de protesta), i em va semblar en el seu moment que el consens anava pel tancament global d'IP dels EUA, en tots els projectes Wikimedia, o bé redirigir-los a un missatge previ abans de mostrar articles. --V.Riullop (parlem-ne) 12:51, 5 gen 2012 (CET)[respon]
Proposta de canvis en el procés de gestió dels diners de la Fundació WIkimedia amb possibles implicacions en l'organització global del moviment.
El Consell d'Administració (Board of Trustees) de la Fundació Wikimedia va demanar a la Sue Gadner (Directora Executiva) que presentés una proposta sobre els principis que haurien de guiar la recaptació i la distribució de fons dins del moviment Viquimedista. El pla de la Sue és enllestir-ho a finals de gener i presentar-ho a la reunió prevista per començaments de febrer. La recomanació serà personal seva, no una proposta feta per consens. Però ella vol escoltar com més veus i punts de vista millor per poder-los tenir en compte si li convencen. Per això ha escrit un primer esborrany en públic. Per tal de facilitar la participació de la comunitat catalanoparlant he traduït el seu primer esborrany al català. (Resta pendent de traduir la caixa desplegable, qualsevol col·laboració en la traducció és benvinguda).
Si us plau mireu-ho i comenteu el que considereu oportú, ho podeu comentar a la pàgina en anglès, a la pàgina en català, aquí o enviar-me un correu-e. Si voleu podem organitzar un grup per comentar-ho per IRC o tenir una trobada presencial.
És un moment singular en el moviment on gràcies a l'èxit de la campanya de recaptació de fons i a les limitacions que s'han posat de manifest en el model de chapters basats en estats s'obre una oportunitat per repensar i redefinir un nou i millor sistema.
He creat la plantilla {{citar ref}} a partir d'alguns comentaris. Es tracta d'unificar {{ref-llibre}}, {{citar web}} i {{citar publicació}} en una sola més fàcil de recordar ja que els paràmetres són similars i així no cal anar saltant d'una a altra per comprovar-los. De fet, el que fa és invocar a la que correspongui i per tant el format continua sent el mateix. --V.Riullop (parlem-ne) 22:34, 10 gen 2012 (CET)[respon]
I perquè no redirigim les tres cap aquella? I amb un bot passem i substituïm. Molt més fàcil, no? Res, ja veig que les crida i no és pas una plantilla a part. Gràcies per la feina --Arnaugir22:49, 10 gen 2012 (CET)[respon]
Fet. Cita notícia està integrada a Citar ref. @Arnaugir, m'explico, he partit de la idea de que tenim 3 formats diferents: llibre, web, publicació. Possiblement es podrien reduir i unificar. De moment la idea és anar unificant la resta de plantilles a aquests 3 formats. Això és el que he fet amb Cita notícia passant-la al format de Citar publicació. Això no treu que es podria aconseguir construir un format únic, o reduir-lo a 2, però està complicat. Les referències externes de formats de citacions bibliogràfiques tenen un munt d'exemples i casos, i és complicat sintetitzar-los en un que contempli totes les possibilitats, si és que es vol fer bé. --V.Riullop (parlem-ne) 18:04, 11 gen 2012 (CET)[respon]
Un equip de futbol italià de primera dedica un article a la Viquipèdia
El web oficial del Genoa CFC ha dedicat un article titulat (segons els meus coneixements gràcies a Google Traductor) "A Catalunya no només hi ha Messi" i diu: "En aquesta comunitat autònoma d'Espanya, hi ha un nombre creixent de partidaris de Genoa." Expliquen que ha nascut han sortit comptes de xarxes socials d'aficionats barcelonins del Genoa i llavors diu: "No és l'anglès, o l'espanyol, l'idioma més utilitzat a la Viquipèdia després de la italiana, per explicar i difondre el Genoa el món és el català. És la llengua que té més pàgines traduïdes. Una feina gairebé titànica, com els famosos castells" (castelli, es veu que es diuen en italià :P).
Acaben dient "Moltes gràcies" en català i posen tres enllaços de la Viquipèdia en català.
Exactament diu això: «GÈNOVA – El món de la pilota té el seu rei. Sempre el mateix, Lionel Messi. Tercera Pilota d'Or enganxada als peus màgics. A Catalunya es beneeix el dia de la seva arribada a la Cantera [escrit així, a l'espanyola]. Això és tot? Bé, no pas tot. Cal dir que, en aquesta comunitat autònoma d'Espanya, creix el nombre de simpatitzants del Grifo [el griu, animal mitològic que és el símbol del Genoa]. Gràcies als clubs vermells-i-blaus actius, els grups nascuts al Facebook, però també als aficionats indígenes. Aquells que freqüenten el Camp Nou, com els Grifoni Barcelona. Sabeu quina és l'última? No és pas l'anglès, ni l'espanyol, la llengua més usada a la Wikipedia després de l'italià per explicar i divulgar la «genoanitat» al globus. A nivell de pàgines traduïdes, és precisament el català qui parla més alt. Una obra gairebé titànica, elaborada allà baix, entre els famosos castells. Moltes gràcies [així, en català, a l'original]. Tot seguit, alguns exemples:», i dóna els enllaços cap als articles sobre el Genoa, Gianluca Signorini i el Derbi de la Llanterna. --Enric (discussió) 09:54, 13 gen 2012 (CET)[respon]
Per Amical Viquipèdia, aquest darrer trimestre de l'any ha servit per fer balanç del que ha estat el 2011, ha clos el concurs Wiki Loves Monuments amb l'entrega dels premis i ha celebrat l'assemblea anual al Citilab. Mentrestant ha organitzat esdeveniments rellevants com el Fòrum del Procomú Digital i Creació de Comunitats Col·laboratives o la trobada GLAM-WIKI Girona.
Andorra: Es publiquen els finalistes del concurs Wiki Loves Monuments Andorra el 3 de novembre i una setmana després es fa públic la fotografia guanyadora. El mes de setembre Andorra va ser un dels 18 estats participants en la primera edició europea de Wiki Loves Monuments. El concurs a Andorra ha estat organitzat per l'associació Amical Viquipèdia amb el suport de viquipedistes andorrans i amb la col·laboració del Departament de Patrimoni Cultural del Ministeri de Cultura d'Andorra. En global s'han aconseguit 1.255 fotografies aportades per 27 participants, unes xifres per davant d'altres estats participants com Noruega i Luxemburg.
Catalunya i Euroregió Pirineus Mediterrània: Acte d'entrega dels premis Wiki Loves Monuments al Saló del Vigatà del Palau Moja de Barcelona el 24 de novembre. S'entrega el premi d'Andorra, així com el premi especial Pirineus Mediterrània, premi patrimoni.gencat i el premi Costa Brava. Vegeu "Guanyadors de Catalunya".
Europa: Una fotografia del Castell de Sant Ferran queda onzena a Wiki Loves Monuments Europe 2011. Vegeu els guanyadors. Asarola
Xerrada sobre "Llicències lliures per al retorn social de la producció artística" l'1 de desembre a les 18:30h al Centre Artístic de Sant Lluc (Barcelona). Dvdgmz
Educació
7 d'octubre: Es reuneix a Barcelona el tribunal de Viquifabricació per deliberar qui seran els guanyadors dels premis que atorga la Sociedad de Ingenieria de Fabricación (SIF). EL jurat ha estat format per 3 membres de la SIF i 3 viquipedistes membres d'Amcial.
Reunions amb el Museu Picasso i l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont per engegar projectes educatius. Kippelboy
L'Escola Superior de Disseny i d'Art "Llotja" i Amical Viquipèdia inicien una col·laboració pionera en la qual 6 estudiants del Cicle d'il·lustració faran les seves pràctiques professionals a l'associació viquipedista creant imatges que s'incorporaran amb llicències lliures al fons Wikimedia Commons i que il·lustraran articles de Viquipèdia. El novembre va haver-hi una reunió amb la Llotja. Vegeu més informació a la nota. DvdgmzPallares
GLAM-WIKI
Trobada GLAM-WIKI a la Casa de Cultura de Girona (de 10h a 18h), on professionals del sector museístic-cultural de les comarques gironines es van trobar amb membres de la comunitat viquipedista catalana, per intentar crear vies de col·laboració. L'acte va comptar amb la benvinguda de l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont. Dues ponències dels viquipedistes Arnaugir i Kippelboy van donar pas a una taula rodona sobre "El coneixement lliure, la propietat intel·lectual a Internet i la difusió cultural". A la tarda es va organitzar un taller pràctic d'iniciació a la Viquipèdia, on també hi participà Davidpar. Vegeu més informació, la galeria d'imatges, la primera presentació i la segona presentació.
Acord de cessió d'obres de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer i els textos. Gràcies a aquest acord, una cinquantena de pintures de la segona meitat del segle XIX del fons del Museu Víctor Balaguer han passat a formar part de la Viquipèdia. Vegeu la notaKippelboy
Xerrades als centres de Gent Gran de la Generalitat de Catalunya. Se n'han fet una catorzena durant aquest tres mesos repartides per tot Catalunya. Els centres han estat seleccionats per la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya en funció de l'interès per les noves tecnologies. Han participat 7 editors de Viquipèdia en català i membres actius d'Amical Viquipèdia: Pallares, Kippelboy, Pastilletes, Castor, Dvdgmz, Gomà i Barcelona.
17 i 19 d'octubre: Als estudiants de filologia de la Universitat de Barcelona. Gomà
Assemblea anual el 18 de desembre al Citilab on s'hi plantejà el futur immediat de l'associació, aspectes com la coordinació de les tasques tenint en compte la dispersió dels viquipedistes, quina serà l'estratègia d'actuació pel proper any i, en definitiva, obrir un debat sobre els propers passos de l'associació. Entre d'altres coses es va aprovar de fer públics els comptes de la associació. Aquí teniu els comptes aprovats del 2009 i 2010 i els provisionals del 2011.
Participació en la Setmana de la Ciència 2011 (18 al 27 de novembre) amb un viquiprojecte per crear i ampliar articles relacionats amb aquest camp del saber. Arnaugir
L'Obra Social de la Caixa dins del programa Recercaixa ha atorgat un ajut de 39.292,83€ pel projecte L'ús de continguts oberts a Internet en l'ensenyament universitari: un estudi empíric sobre les percepcions, actituds i pràctiques del professorat universitari respecte Wikipedia. Lidera el projecte Eduard Aibar Puentes de la Universitat Oberta de Catalunya. Aquest projecte es va gestar a la trobada de recerca del 10è aniversari. Amical Viquipèdia participa en el desenvolupament i gaudirà dels resultats. Aquest projecte enceta un camí de col·laboració amb les universitats on des de la Viquipèdia es posa al damunt de la taula de les universitats necessitats de recerca.
Participació de Kippelboy en una jornada sobre museus i món 2.0 a la Universitat de Perpinyà els dies 15 i 16 de desembre.
La taverna de la Viquipèdia decideix a on destinar els 600€ del Premi LletrA que es va atorgar a Amical Viquipèdia per la promoció que es fa de la literatura catalana a la Viquipèdia. 200 euros s'invertiran a Viquitexts i 400, al projecte Viquiescoles.
Moltes gracies, David, per la feinada de redactar aquest resum. Ha estat un trimestre molt intens i sovint costa trobar temps per explicar el que fem. Però explicar-ho és tant important com fer-ho. Així podem reflexionar sobre el que fem, ho podem donar a conèixer i la gent ens pot fer comentaris i suggeriments per millorar. --Gomà (disc.) 13:06, 14 gen 2012 (CET)[respon]
Announcing Wikipedia 1.19 beta
Wikimedia Foundation is getting ready to push out 1.19 to all the WMF-hosted wikis. As we finish wrapping up our code review, you can test the new version right now on beta.wmflabs.org. For more information, please read the release notes or the start of the final announcement.
The following are the areas that you will probably be most interested in:
New common*.css files usable by skins instead of having to copy piles of generic styles from MonoBook or Vector's css.
The default user signature now contains a talk link in addition to the user link.
Searching blocked usernames in block log is now clearer.
Better timezone recognition in user preferences.
Improved diff readability for colorblind people.
The interwiki links table can now be accessed also when the interwiki cache is used (used in the API and the Interwiki extension).
More gender support (for instance in logs and user lists).
Language converter improved, e.g. it now works depending on the page content language.
Time and number-formatting magic words also now depend on the page content language.
Bidirectional support further improved after 1.18.
Report any problems on the labs beta wiki and we'll work to address them before they software is released to the production wikis.
Note that this cluster does have SUL but it is not integrated with SUL in production, so you'll need to create another account. You should avoid using the same password as you use here. — Global message delivery 00:59, 15 gen 2012 (CET)
Peticions de fotografia
Un usuari m'ha demanat a la discussió si puc fer fotografies d'això, però no visc a Barcelona:
* Passeig de Sant Joan 7. 08010 Barcelona. Spain" - HQ for Norma Editorial
* Consulado-General de Rusia en Barcelona - Avenida Pearson, 34, 08034, Barcelona
Puc fer jo la de Norma Editorial. L'avinguda Pearson em cau molt lluny i no em ve de pas cap enlloc. Algú del districte de Sarrià St. Gervasi per fer la del consolat rus? M'he posat en contacte amb ell per si hi ha alguna especificació addicional. --Bestiasonica (disc.) 00:01, 9 gen 2012 (CET)[respon]
L'avinguda de Pearson no és a Sarrià-Sant Gervasi sinó a Pedralbes, districte de les Corts. Això sí, la foto la podria fer un de les Corts, un de Sant Gervasi o un de Nova Zelanda si s'escau que passen per allà.--Pere prlpz (disc.) 18:14, 11 gen 2012 (CET)[respon]
Aneu amb compte amb fer fotos d'edificis "especials". Igual el KGB no entenc bé això de la VP. Jordi, l'edifici de la foto no sé si té nom, però està al c/ Marina, 11, dins el Port Olímpic de BCN (veure en GoogleMaps). --amador (disc.) 19:41, 11 gen 2012 (CET)[respon]
Moltes gracies Amador i Enric, ara ja he mogut la foto a la categoria de la Vila Olímpica. De fet, aquesta vorera crec que pertany a La Barceloneta. --Jordiferrer (disc.) 21:33, 19 gen 2012 (CET)[respon]
Request for translation. Yanka Kupala and Yakub Kolas
A la discussió de La taverna ha arribat aquest missatge:
Fent un descans d'estudi m'encarrego del segon que és més curtet! caldria mirar com es transliteren aquests noms...--Arnaugir13:02, 15 gen 2012 (CET)[respon]
No sé si no hauríem de treure les referències de la GEC, no tan sols pel nom (la manera de transliterar-ho, al capdavall, és una cosa subjectiva, i ells han triat una manera i nosaltres una altra), sinó perquè el nom de les obres que donen de tots dos autors és en rus, i no en bielorús, com les van escriure. Jo he restituït els noms bielorussos (és com si en un article bielorús sobre Verdaguer, s'esmentessin els noms dels seus llibres en castellà i no en català). El que de vegades tampoc no coincideix són les dates que diu als respectius articles de la Viqui bielorussa i les que posa la GEC. No sé, doncs, si en aquest cas hauríem de seguir tan alegrement la GEC... --Enric (discussió) 10:56, 16 gen 2012 (CET)[respon]
Està bé no seguir la GEC si seguim una altra font més específica. El problema que hi veig ara mateix és que si traiem la GEC els articles quedaran una mica coixos de referències (un d'ells no en té cap altra).--Pere prlpz (disc.) 13:44, 16 gen 2012 (CET)[respon]
en aquest cas podem fer servir la GEC per referenciar que va escriure aquestes obres, però si estan mal escrites doncs es corregeixen i ja està (merci Enric per revisar-ho)--Arnaugir13:58, 16 gen 2012 (CET)[respon]
Jo vaig traduir bona part de l'article Ianka Kupala de la versió en anglès i no em vaig fixar en el "detall" que allà tenien els noms en rus i no pas en bielorús. Un cop sabut això, crec que el millor seria que els noms apareguessin només en bielorús i català. Pel que fa a la referència de la GEC, la vaig posar perquè va ser l'única que vaig trobar en català. Estic d'acord amb el que han dit en Pere i l'Arnau. --Viaranyestelat (disc.) 21:41, 16 gen 2012 (CET)[respon]
A veure, segons sembla hi ha consens global a wikien que tancaran/faran vaga el dia 18 com a protesta de la polèmica llei SOPA. Què hem de fer aquí? (Ja hi ha un post més amunt, però inactiu i poc visible) La proposta feta des del xat és redirigir les IPs dels Estats Units a una plana que expliqui la problemàtica o a un missatge preparat sobre SOPA o PIPA. Tenint en compte que això ha d'estar votat i decidit abans del dia 18, comencem aquí sense més retards? {{aprovació}} o {{objecció}}. --Joancreus (discussió) 21:33, 16 gen 2012 (CET)[respon]
Comentari Potser també caldria pensar en posar un bàner global a nivell sitenotice per a tothom parlant de la votació.--KRLS , (disc.) 21:47, 16 gen 2012 (CET)[respon]
Objecció Em sembla una decisió precipitada en un sol dia, sense un debat previ, amb un antecedent amb poca participació, sense un objectiu clar, d'efectivitat dubtosa, sense saber com s'implantaria, sense cap pàgina que expliqui la problemàtica ni cap missatge preparat. --V.Riullop (parlem-ne) 22:21, 16 gen 2012 (CET)[respon]
Comentari Una mesura semblant, però amb les IP italianes, es va prendre en poques hores per mostrar el nostre suport durant la vaga de la Viquipèdia en italià. --Davidpar (disc.) 23:11, 16 gen 2012 (CET)[respon]
NS/NC: Perdoneu però el missatge diu blocar ... fer el mateix que ferem per el tema italià: perfecte ... Obligar a les IP's Ianquis a fer Vaga: en contra.--Mafoso (Mani'm?) 23:23, 16 gen 2012 (CET)[respon]
Suport Tot i que crec que aquestes lleis ens afecten a totes i potser hauriem de penjar el cartell de tancat a totes les viquis del món. --Lluis_tgn (disc.) 23:40, 16 gen 2012 (CET)[respon]
SuportJa han anunciat la decisió de la Viquipèda en anglès. Això ens afecta a tots, tant si vivim a USA com si no, tant si parlem en anglès com si ho fem en català. Els servidors de la Viqipèdia estan a USA. El 90% del trafic de la Viquipèdia en català ve de Google que està a USA. El registrador del domini Viquipedia.org està a USA.... --Gomà (disc.) 08:21, 17 gen 2012 (CET)[respon]
Els nostres lectors no s'adonaran de res tancant les IP dels EUA. Cal recordar que la decisió de la Viquipèdia en anglès és de tancament total, no només des dels EUA. El millor suport que podem fer és informant en català amb un bon bàner i pàgines de suport o també tancant. --V.Riullop (parlem-ne) 09:52, 17 gen 2012 (CET)[respon]
Suport Aquesta mena de lleis són altament perjudicials. Per trobar infraccions de drets d'autor només cal anar a commons i trobarem imatges que no hi haurien de ser-hi. Es cert que ho anem esborrant però es materialment impossible de controlar-ho tot. Només una denuncia per part del propietaris de l'enciclopèdia xxx i ja tenim la paradeta tancada, sense cap possibilitat de defensa. És el mateix que passa ara amb la inconstitucional Llei Sinde. Jo el dia 18 no faré cap edició a viquipèdia --Cameta (disc.) 09:34, 17 gen 2012 (CET)[respon]
Comentari Aquí teniu els dos primers paragrafs traduïts
Avui, la comunitat de Wikipedia ha anunciat la seva decisió de tancar la Wikipedia en Anglès durant 24 hores, a tot el món, començant a les 05:00 UTC de dimecres, 18 de gener (es pot llegir el comunicat de la Fundació Wikimedia aquí). L'apagada és una protesta contra la legislació proposada als Estats Units, la llei Stop Online Piracy Act (SOPA) a la Cambra de Representants dels EUA, i la llei PROTECT IP Act (PIPA) al Senat dels EUA -que, en cas de ser aprovada, danyaria seriosament l'Internet lliure i obert, incloent Wikipedia.
Aquesta serà la primera vegada que la Wikipedia en anglès ha organitzat una protesta pública d'aquesta naturalesa, i és una decisió que no va ser presa a la lleugera. Així és com ha estat explicat pels tres administradors de Wikipedia, que formalment facilitaren la discussió per part de la comunitat. De la declaració pública, signada pel usuaris: Usuari:NuclearWarfare, Usuari:Risker i Usuari:Billinghurst:--Cameta (disc.) 12:39, 17 gen 2012 (CET)
És l'opinió de la comunitat de la Wikipedia anglesa que aquests dos projectes de llei, en cas de ser aprovats, serien devastadors per a una xarxa lliure i oberta.[respon]
En el transcurs de les últimes 72 hores, més de 1800 viquipedistas s'han unit per discutir les accions propostes que la comunitat pogués adoptar contra SOPA i PIPA. Aquest ha estat de llarg el major nivell de participació mai vist en una discussió de la comunitat a Wikipedia, cosa que il·lustra el nivell de preocupació que senten els wikipedistas sobre aquest projecte de llei. La immensa majoria dels participants va donar suport l'acció comunitària per fomentar una major acció pública en resposta a aquests dos projectes de llei. De les propostes considerades pels wikipedistas, la que donaria lloc a una "apagada" de la Wikipedia en anglès, en col·laboració amb les apagades similars en altres llocs web davant SOPA i PIPA, va rebre el major suport.
En una revisió acurada d'aquesta discussió, els administradors conclouen la assenyalant el suport per a l'acció d'una àmplia base dels viquipedistas de tot el món, no només dels Estats Units. La principal objecció a una apagada mundial va vindre dels que preferien que l'apagada es limités als lectors dels Estats Units, amb la resta del món veient un simple cartell d'avís en el seu lloc. També va assenyalar que aproximadament el 55% dels que donen suport a l'apagada prefereix que aquesta sigui global, amb molts apuntant a la preocupació per una legislació similar en altres països.
--Cameta (disc.) 16:06, 17 gen 2012 (CET)[respon]
Comentari Veig que hi ha disparitat de criteris. Repetim la votació amb 4 opcions: 1. Bànner explicatiu 2. Redirigir totes les pàgines al missatge/bànner (tal com van fer els italians) 3. Redirigir només les ips d'EUA al bànner. 4. No fer res.--KRLS , (disc.) 14:31, 17 gen 2012 (CET)[respon]
Comentari El model anglès és molt més clar i cridaner, així que em sembla el més adequat. Ara cal acabar la traducció.--KRLS , (disc.) 14:10, 17 gen 2012 (CET)[respon]
Avui, la comunitat de Wikipedia ha anunciat la seva decisió de tancar la Wikipedia en Anglès durant 24 hores, a tot el món, començant a les 05:00 UTC de dimecres, 18 de gener (es pot llegir el comunicat de la Fundació Wikimedia aquí). L'apagada és una protesta contra la legislació proposada als Estats Units, la llei Stop Online Piracy Act (SOPA) a la Cambra de Representants dels EUA, i la llei PROTECT IP Act (PIPA) al Senat dels EUA -que, en cas de ser aprovada, danyaria seriosament l'Internet lliure i obert, incloent Wikipedia.
Aquesta serà la primera vegada que la Wikipedia en anglès ha organitzat una protesta pública d'aquesta naturalesa, i és una decisió que no va ser presa a la lleugera. Així és com ha estat explicat pels tres administradors de Wikipedia, que formalment facilitaren la discussió per part de la comunitat. De la declaració pública, signada pel usuaris: Usuari:NuclearWarfare, Usuari:Risker i Usuari:Billinghurst:
És l'opinió de la comunitat de la Wikipedia anglesa que aquests dos projectes de llei, en cas de ser aprovats, serien devastadors per a una xarxa lliure i oberta.
En el transcurs de les últimes 72 hores, més de 1800 viquipedistes s'han unit per discutir les accions propostes que la comunitat pogués adoptar contra SOPA i PIPA. Aquest ha estat de llarg el major nivell de participació mai vist en una discussió de la comunitat a Wikipedia, cosa que il·lustra el nivell de preocupació que senten els viquipedistes sobre aquest projecte de llei. La immensa majoria dels participants va donar suport l'acció comunitària per fomentar una major acció pública en resposta a aquests dos projectes de llei. De les propostes considerades pels viquipedistes, la que donaria lloc a una "apagada" de la Wikipedia en anglès, en col·laboració amb les apagades similars en altres llocs web davant SOPA i PIPA, va rebre el major suport.
En una revisió acurada d'aquesta discussió, els administradors conclouen la assenyalant el suport per a l'acció d'una àmplia base dels viquipedistes de tot el món, no només dels Estats Units. La principal objecció a una apagada mundial va vindre dels que preferien que l'apagada es limités als lectors dels Estats Units, amb la resta del món veient un simple cartell d'avís en el seu lloc. També va assenyalar que aproximadament el 55% dels que donen suport a l'apagada prefereix que aquesta sigui global, amb molts apuntant a la preocupació per una legislació similar en altres països.
En prendre aquesta decisió, els viquipedistes seran criticats per semblar que abandonen la neutralitat en prendre una posició política. Això és un problema real i legítim. Volem que la gent confiï en Wikipedia, no que es preocupi que estem tractant de fer propaganda.
Però si bé els articles de Wikipedia són neutrals, la seva existència no ho és. Com va escriure recentment el membre de la junta de la Fundació Wikimedia Kat Walsh en una de les nostres llistes de correu,
Depenem d'una infraestructura legal que fa possible que puguem operar. I que depèn d'una infraestructura jurídica que permet a altres llocs allotjar el material aportat pels usuaris, tant la informació com la seva expressió. En la seva major part, els projectes de Wikimedia organitzen i resumeixen els coneixements sel món. Ho estem posant en context, i mostrem a la gent com fer per trobar-li sentit.
Però el coneixement ha de ser publicat en algun lloc perquè qualsevol pugui trobar-lo i utilitzar-lo. On es pot censurar amb un procédiment arbitrari, es fa mal a l'orador, el públic, i a Wikimedia. On només es pot parlar si és ténen els recursos suficients per lluitar contra els desafiaments legals, o si els seus punts de vista han estat aprovats prèviament per algú que ho fa, el mateix nombre limitat d'idees populars seguirà sent tot el que un podrà accedir.
La decisió de tancar la Wikipedia en anglès no ha estat feta per mi, sinó que va ser un fruit dels editors, mitjançant un consens en la presa de decisions. Però hi dono suport.
Igual que Kat i la resta de la Junta de la Fundació Wikimedia, que han començat a pensar en la veu pública de la Wikipedia, i bona voluntat que la gent té per Wikipedia, com un recurs que volen utilitzar per al benefici del públic. Els lectors confien en Wikipedia perquè saben que malgrat els seus defectes, el cor de la Wikipedia està en el lloc correcte. No és el seu objectiu obtenir beneficis econòmics de la seva audiència s o fer-lis creure alguna cosa en particular, o vendre un producte. Wikipedia no té una agenda oculta: només vol ser útil.
Això és menys cert d'altres llocs. La majoria tenen objectius comercials: el seu propòsit és fer diners. Això no vol dir que no tenen el desig de fer del món un lloc millor-molts ho fan!, Però sí vol dir que les seves posicions i accions s'han d'entendre en el context d'interessos contraposats.
La meva esperança és que quan Wikipedia tanqui el 18 de gener, la gent entendrà que la nostra feina per als nostres lectors. Donem suport al dret de tots a la llibertat de pensament i llibertat d'expressió. Creiem que tots han de tenir accés a material educatiu en una àmplia gamma de temes, encara que no podem pagar per ella. Creiem en un Internet lliure i obert on la informació pot ser compartida sense impediments. Creiem que les noves lleis propostes com SOPA-i PIPA, i altres lleis similars en discussió dins i fora dels Estats Units-no defensen els interessos del públic en general. Vostè pot llegir una llista molt bona de les raons per oposar-se a la SOPA PIPA aquí al web de l'Electronic Frontier Foundation.
Per què és aquesta una acció global, en lloc només dels Estats Units? ¿I per què ara, si alguns legisladors nord-americans semblen haver-se retirat tàcticament de la SOPA?
La realitat és que no creiem que SOPA se'n vagi, i PIPA és encara molt activa. D'altra banda, la sopa i PIPA són indicadors d'un problema molt més ampli. Arreu del món, estem veient el desenvolupament de una legislació destinada a combatre la pirateria a la xarxa, i regular Internet d'altres maneres, que perjudiquen a les llibertats en línia. La nostra preocupació s'estén més enllà SOPA i PIPA: són només una part del problema. Volem que Internet segueixi sent lliure i oberta, a tot arreu, per a tots.
El 18 de gener, esperem que vostè estarà d'acord amb nosaltres, i farà el que calgui per fer sentir la seva veu.
Sue Gardner,
Directora Executiva de la Fundació Wikimedia
—el comentari anterior sense signar és fet perCameta (disc. • contr.) 16:06, 17 gen 2012 (CET)[respon]
Implicacions Legals de la SOPA
He traduït el text que va escriure en Geoff Explicant les implicacions legals. El podeu trobar aquí.
Un fet curiós és que el fet d'estar a EUA encara ens protegeix. La llei s'aplica a tot el món no només a les webs dels EUA. Si la web no està als EUA ha de pagar les despeses per defensar-se als tribunals dels EUA i si no ho fa ho te perdut. A més si no està als EUA les penalitzacions poden ser més greus que si ho està. --Gomà (disc.) 22:55, 17 gen 2012 (CET)
Lleis que no serveixen per combatre la pirateria. Ja veurem que passarà quan vulguin tancar una web xinesa que ven falsificacions i aquests amenacin en no comprar més deute americà.
En canvi aquestes lleis perjudiquen greument les llibertats establint mecanismes de censura extrajudicials. --Cameta (disc.) 23:14, 17 gen 2012 (CET)[respon]
Fotos de gent del cinema
L'Acadèmia de cinema català ens ha convidat a anar a la recepció al Palauet Albéniz de Barcelona i a l’acte hi assistiran els nominats als IV Premis Gaudí. El dilluns 23 a l'una del migdia. Per poder fer fotos de gent del cinema. Si algú pot /vol anar que es posi en contacte amb mi abans de divendres. --Pallares (disc.) 23:19, 18 gen 2012 (CET)[respon]
Seminari Wiki-Skills - Les wikis com a eines d'aprenentatge i de desenvolupament sòcio-cultural (Barcelona, 23/01/2012)
Estimat/das amics/gues,
La Universitat de Barcelona organitza el seminari "Wiki-Skills - Les wikis com a eines d'aprenentatge i de desenvolupament sòcio-cultural", que s'impartirà el dilluns 23 de Gener de 2012, al centre cívic Pati Llimona (Carrer del Regomir, 3 - 08002 Barcelona).
El seminari s'enmarca dins del projecte Wiki-Skills (finançat per la Comissió Europea - Programa Aprenentatge Permanent, 2012-2013), que té per objectiu principal l'anàlisi i l'aplicació dels beneficis de la cultura Wiki per promoure les oportunitats de l'aprenentatge permanent.
En aquest context, coneixent el seu possible interès en el tema, ens agradaria convidar-vos a participar en el present seminari. El coordinador de Wiki-Skills, Théo Bondolfi (Ynternet.org, Suïssa), ens presentarà les activitats del projecte i, també, comptarem amb la presència de Florence Devouard, ex-presidenta de la Fundació Wikimèdia, que opera Wikipedia, introduïnt-nos en la temàtica de Ciutadania digital i els beneficis de les wikis per a l'aprenentatge.
El seminari està co-organitzat pel grup d'investigació Future Learning (Universitat de Barcelona, Facultat de Pedagogia, www.futurelearning.org), soci del projecte.
Us informem que la llengüa de les dues conferències seran en castellà i anglès. Esperem que no sigui cap inconvenient.
D'altra banda, ens plau informar-vos que existeix la possibilitat de col·laborar en el projecte rebent formació per a l'ús de wikis en la seva aplicació a l'aula.
Esperem la seva participació, i quedem a la seva disposició per a qualsevol informació complementària.
No dubteu a difondre aquest mail a les seves llistes de distribució, així com a qualsevol persona / entitat que pugui estar interessada.
Borses de viatge per anar a Wikimania 2012 a Wahington D.C.
Qui vulgui anar a Wikimania 2012 i no es pugui pagar el viatge pot demanar un ajut. El termini per demanar-lo s'acaba el 16 de febrer. Trobareu tota la informació aquí.--Gomà (disc.) 10:40, 22 gen 2012 (CET)[respon]
No s'ha decidit encara si Amical donarà ajuts o no aquest any. La meva recomanació és que qui hi vulgui anar i no es pugui pagar el viatge de la butxaca que ho demani ja. En qualsevol cas si hi hagués ajuts d'Amical serien pocs. Enguany el mateixos diners donen per menys borses. Lo de si serien redirigits o no, s'hauria de negociar en cas que estiguéssim decidits a donar-ne.--Gomà (disc.) 21:36, 22 gen 2012 (CET)[respon]
En veure que un article tan important està tan coix, no he pogut "resistir-me" i he començat a redactar-lo com cal. Ara bé, essent com és un tema d'actualitat i subjecte a polèmica, a part de complex en ell mateix, qualsevol col·laboració serà molt benvinguda.
Per començar, haurem de fonamentar molt bé cadascuna de les afirmacions que fem. L'article en anglès pot ser un bon referent...però és clar..la referència fonamental per a mi hauria de ser l'article en àrab (que a més és article de qualitat). Mitjançant Sant Traductor Google li he fet un cop d'ull i em sembla bastant presentable..però és clar, ja sabem que els traductors automàtics són limitats, la qual cosa certament ens pot limitar la nostra comprensió (a veure si algun viquipedista arabòfil ens fa un cop de mà).
En aquest cas, la meva proposta és:
A) Redactar un article completament original, que no sigui una pura traducció de cap altre
B) Com és norma de Viquipèdia, i més en aquest cas, fonamentar bé les referències.
C) Prendre com a referència les viquipèdies més importants per a la seva estructura i contingut: en aquest sentit, la Viquipèdia en alemany sol ser un bon referent.
Em sembla bona idea seguir l'article en àrab. Si hem de tenir moltes traduccions, val més que no totes siguin totes de les dues mateixes viquis de sempre. Mirar-se a la vegada l'article en àrab i algun més, com l'anglès (o el kurd, el persa, l'hebreu, l'urdú, el bosnià i l'indonesi, per exemple), pot ser una bona idea per tenir un punt de vista variat.
Tot i que al nostre article ara mateix no hi ha gran cosa, com a norma general miraria d'aprofitar el que es pugui, per respecte als que hi han treballat abans.--Pere prlpz (disc.) 16:38, 22 gen 2012 (CET)[respon]
Problemes a la Viquipèdia occitana
Bon dia a tots,
Només volia assabentar-vos d'un problema que estem patint a la wikipèdia occitana i agrairé els consells que em/ens pugueu donar. Gràcies! Vos pose a continuació el missatge traduït que he posar als companys.
Arran del vandalisme de Midom, un editor nouvingut a la wiki occitana (pàgina creada el 23 de gener de 2012 a 01.08 tot i que el "vandalisme" va començar el 22 de gener a 23:53), i de la possibilitat de pèrdua d'un editor valuós, Boulaur, he decidit d'enviar un messatge a tota la comunitat de la Wikipèdia occitana per veure si arribem a prendre sancions cap a aquesta persona que podria ser un membre influent de la Fundació Wikimedia (Domas Mituzas) si ningú no ha abusat del seu nom. Em sembla que malgrat el fet que hi puga haver errades a les plantilles, existeixen moltíssimes maneres amb un cert grau d'educació o cortesia i sobretot una voluntat constructiva de resoldre-ho, i no ha estat gens el cas.
Aquest individu ha manifestat una manca de respecte no només cap a Boulaur sinó cap a tota la nostra comunitat considerant que podia actuar així (veure comentaris ulteriors) i fer com volia sense respectar les nostres regles, la nostra administració, la nostra gent i el treball dut a terme com si es tractara d'alguna divinitat internetiana.
Aquesta actitud ja es manifestava el missatge de la seua pàgina: "if you see me coming, run.", però la tonalitat ja es podia llegir en els comentaris dels esborraments (escafar significa esborrar):
23.53 . . Midom (Discussion | contribucions) a escafat «Modèl:Altmaxcom» (this is breaking the site, bad template, don't restore or feel the wrath of powers that be)
23:55.. Midom (Discussion | contribucions) a escafat «Modèl:Altmejcom» (templates like this are breaking the site, don't do these plx plx)
02.27 . . Midom (Discussion | contribucions) a escafat «Modèl:InseedeNmfr» (lo contengut èra : « <includeonly>{{#switch:{{{1}}} |0=2011 |L'Abergement-Clémenciat=01001 |L'Abergement-de-Varey=01002 |Ambérieu-en-Bugey=01004 |Ambérieux-... » (e l'unic contributor èra « Boulaur »))
02.44 . . Midom (Discussion | contribucions) a escafat «Modèl:Popfr1982» (yeah yeah, I was born back then)
Gràcies per la vostra atenció i perdó per emprenyar amb aquests temes però la wiki occitana és molt xicoteta i no té ni la força ni l'empenta de la catalana. Que tingueu una setmana excel.lent! Claudi/Capsot (disc.) 11:03, 23 gen 2012 (CET)[respon]
Qualques qüestions:
Heu mirat d'entendre si hi ha algun motiu legítim per aquests canvis? És molest trobar-se amb un mal educat que té raó, però de vegades passa. Sembla que són plantilles per generar automàticament articles de municipis. Podria ser que per alguna raó sobrecarreguin innecessàriament el servidor? No sé si pot tenir alguna relació amb això, però a mi la viqui occitana fins ara gairebé sempre m'anava molt més lenta que les altres.
La Viqui occitana té administradors. No cal ser una viqui gaire activa per revertir, restaurar o fins i tot blocar. Només cal un administrador.
Supose que si ho ha fet és que les coses estan malament, ara bé això no és tenir raó tampoc...; ja fa una estona que hi ha alguns problemes tècnics que desconec (la lentitud que comentes entre d'altres...) però vaja... entre aquests problemes i ser de fora i entrar per força, i a més fotre-te'n de la gent i de la faena que fan... hi ha molts nivells intermediaris... De fet, és com si un caçador professionals de ratolins arriba a casa teua sense haver-li demanat res, et trenca la porta i alguns mobles, et fot una pallissa a l'amo de casa per a matar un ratolinet de mala mort... Concretament, supose que es tracta de Domas Mituzas (he mirat qui era a google el tal Midom i m'ha aparegut a diverses wikis), un tècnic informàtic que pertany al Board de la Fundació Wikimedia, la qual cosa explica la seua insolència pel sentiment d'impunitat i de ser una divinitat còsmica. Supose que té molts poders, com a mínim Sysop però no en sé res més.
La burocràcia de la wikipèdia occitana dissortadament és semblant als editors, valent a dir pocs i amb contribucions variables, la qual cosa explica el to farruco del Midom; a la viquipèdia catalana o una altra de bastant potent mai no hauria tingut una actitud tan prepotent... No pots anar i desfer la faena dels altres amb total impunitat encara que aquesta s'haja fet malament. Una actitud constructiva seria mirar de dialogar primer i ajudar a millorar o a canviar completament les plantilles a poquet a poquet però es veu que això probablement costa més i no porta tant de goig com anar esclafant els altres de manera indecent. Gràcies pels teus comentaris. Que et vaja tot molt bé, fins ben prest, Claudi/Capsot (disc.) 12:43, 23 gen 2012 (CET)[respon]
Moltes gràcies Vicenç. Ara mateix faig arribar el teu missatge als companys. Et desitge una setmana excel.lent i que et vaja tot molt bé. Fins aviat, Claudi/Capsot (disc.) 13:29, 23 gen 2012 (CET)[respon]
Ajuda per traduir un article
Hola!
Sóc nova i m'agradaria traduïr de l'anglès l'article Filosofia de la ment que està llistat com que ho necessita.
Algú em vol ajudar? Necessito consells sobre el procediment de com fer-ho (tant d'etiqueta com ajuda editant).
Així mateix, si hi ha algú que ho vulgui fer amb mi... --Roima (disc.) 00:50, 25 gen 2012 (CET)[respon]
Hola! si ets nova et recomanaria que no comencis amb un article tan llarg i complet de tanta envergadura. Si t'agrada el tema, comença per algun de relacionat que ens falti (o amplia'n algun), acostuma't a l'entorn i les eines (no és difícil!) i, després, pots traduir aquest, que és un "catxo" article que déu ni do! (i és de qualitat, estic segur que aquí també podria ser-ho). Per qualsevol cosa pots comptar amb mi si vols, o amb qualsevol altre viquipedista que trobis per aquí. Una abraçada!--Arnaugir01:14, 25 gen 2012 (CET)[respon]
Exacte: és millor començar amb articles més curts...i després...un cop ja ho tinguis tot per la mà...seguir per articles més llargs i complexos. Igualment, per a qualsevol cosa em fas un toc.
Segons el llibre d'estil "El programari de la Viquipèdia permet categoritzar les redireccions, tanmateix la pràctica és no fer-ho". Be, serà la pràctica majoritària dels editors catalans; a moltes wikipèdies si que es categoritzen, i a la catalana jo ho he fet excepcionalment (encara que després suposo que es va esborrar). Alguna vegada, per casos concrets, ho considero necessari i donat que no està prohibit (de fet si hi és, serà perquè es considera que pot ser útil) proposo que si algú categoritza alguna redirecció no s'esborri. Com a motius principals:
La categorització visible apareix a la categoria en cursiva, per tant clarament indicat que no és article sinó redirecció. En la pàgina de la categoria pot ser interessant que apareixien alguns noms, per exemple (com m'està passant en aquest moment):
Tots els estats aleràmics incloent els tres o quatre citats en l'estat mare i que no tenen prou dades per tenir article propi
La categorització no es visible, ja que al demanar la pàgina porta automàticament al destí de la redirecció
No gastar temps i energia en posar una categoria i en esborrar-la quan el fet d'haver-la posat no pot fer cap mal i la seva manca pot ser un inconvenient.
Jo entenc les categories com a contenidors d'articles, no com a llistes de coses (per fer llistes ja feim servir els articles-llista o les plantilles de navegació). Des aquest punt de vista, no hi veig gaire sentit a a categoritzar redireccions, cosa que pot dur a confusió als lectors. En tot cas, s'hauria de prendre un criteri comú. No és gaire raonable no posar categories però que si un usuari en posa, que aquestes no es puguin llevar. La pregunta que jo faria és: què hi guanyam categoritzant redireccions? Pau Cabot · Discussió15:31, 27 gen 2012 (CET)[respon]
D'acord a mitges amb tots dos.
Tenim moltes polítiques i discussions sobre categories i els dediquem molts esforços, però crec que mai ens hem plantejat massa perquè serveixen les categories. Segons perquè hagin de servir pot ser útil o no categoritzar redireccions.
Diria que en Jolle vol fer servir les categories per navegar entre articles i conceptes. Si per fer això categoritzem les redireccions, el problema serà que el lector que intenti navegar-hi acabarà repetidament al mateix article mare on apunten totes les redireccions. Si el lector se n'adona que els articles en cursiva són redireccions tampoc està tot resolt, perquè en una mateixa categoria hi pot haver redireccions a articles diferents, i a la categoria això no es veu. Per navegar d'aquesta manera crec que és millor fer servir plantilles de navegació o llistes. Si convé, a la pàgina de la categoria s'hi pot posar la plantilla de navegació, que es pot mirar de fer prou clara com per deixar clar a on va cada enllaç.
On sí que pot ser útil categoritzar les redireccions és en els casos especials en que vulguem que el nom que surti a la categoria no sigui el mateix de l'article. A la viqui en francès categoritzen les redireccions del nom científic dels éssers vius, i això els permet tenir una categorització per noms científics que combinen amb d'altres categoritzacions on va l'article (vegeu fr:Catégorie:Mammifère i l'explicació amb categories enllaçades que hi ha a la introducció). No proposo adoptar aquest esquema pels éssers vius, però em sembla un bon exemple d'una cosa útil que es pot arribar a fer categoritzant algunes redireccions.--Pere prlpz (disc.) 16:31, 27 gen 2012 (CET)[respon]
Si jo vull saber tots els estats aleràmics, lògicament aniré a la categoria a veure els articles que hi ha. Si vaig a la categoria i busco algun que no hi surt pensaré que no hi ha dades; en canvi si hi trobo una redirecció ja sabre en quin article s'esmenta; millor que tots podessin tenir entrada pròpia però per alguns no hi ha prou dades.--joc (disc.) 02:20, 29 gen 2012 (CET)[respon]
Els articles es van esborrar precisament per ser fitxes de revistes l'admissibilitat de les quals no quedava demostrada i no sabem quant de temps haurà de passar perquè siguin admissibles (si això arriba a passar mai). La informació que tenim de la majoria de revistes dóna pel que dóna (una taula i poc més). De les vint-i-set revistes d'aquesta llista que tenen article propi, n'hi ha setze que duen l'avís {{FVA}}. Jo em centraria en intentar referenciar aquestes darreres abans de començar a pensar a crear (o recrear) més articles. Pau Cabot · Discussió11:44, 28 gen 2012 (CET)[respon]
Entrant a la Viquipèdia des de qualsevol navegador d'un mòbil intel·ligent o des de la recent estrenada aplicació de la Viquipèdia per a Android es veu: http://ca.m.wikipedia.org/. Hauríem de canviar la portada (una miqueta penosa) de manera que es vegi ordenadament l'Article del dia, Actualitat i, si pot ser, Curiositats i Efemèrides. Algú sap com fer-ho? --Davidpar (disc.) 20:09, 27 gen 2012 (CET)[respon]
Aquesta pàgina conté discussions que han estat arxivades de Viquipèdia:La taverna/Arxius. Us preguem que no modifiqueu el contingut d'aquesta pàgina ja que és un arxiu històric. Si voleu reprendre alguna de les discussions, inicieu un nou fil i enllaceu a aquesta pàgina per a referència de les discussions anteriors.
Fa temps que veig que és un article demanat i que ningú no s'atreveix o pot fer. No sé si aquí és el lloc per a preguntar tot això o no, sinó ja m'avisareu on ho he de posar. Jo podria fer l'article però hi ha dues qüestions que volia comentar amb tothom abans de començar:
Primera: és un article immens i molt complex que segurament s'hauria de dividir en moltes pàgines, com la història del còmic per països: Catalunya, França, Itàlia, Espanya, Argentina, EUA, Japó, també hi ha Alemanya que publica molt però que crea poc, ... per citar-ne alguns dels més importants. Després hi ha les fires de còmic nacionals i internacionals, els autors (dibuixants, guionistes, ...), els qui ho publiquen (editorials, grups diversos, còmics "autopublicats", etc), els tipus de còmic, les tècniques, els estils, les temàtiques, les revistes, les èpoques, els "negres", la terminologia, els personatges de còmic, etc, etc, etc. És una feinada immensa i ens hem de remuntar molt enrere en alguns casos.
Segona: en molts casos, sobretot en el cas de la Península, no hi ha quasi fonts o poden no ser del tot fiables, per no dir gens (rumors a patades, llegendes urbanes, biografies inventades, històries tergiversades, ...). En alguns casos podria aconseguir les versions reals mitjançant els propis autors i/o els seus amics, coneguts i familiars, però no sé si serviria per a res, si tenim en compte les premises de la Viquipèdia, si no està publicat enlloc tot això. També és una feinada immensa fer totes aquestes entrevistes, i la recerca i lectura i relectura de la poca documentació existent.
És una feina de mesos treballant-hi i de moment tinc molta feina amb Egipte ja, segur que hi ha molta gent que té coses a dir sobre el tema i que hi haurien crítiques, modificacions, etc (i no parlo per ningú en especial, sinó del públic en general, ja que encara hi ha molta afició) i també bones aportacions. Per aquests motius volia plantejar la qüestió d'entrada i, si cal, que s'obri un debat o el que calgui, perquè tampoc no m'agradaria començar-lo i que es quedés a mitges.
Gràcies a tothom i Bones Festes! --Luna92 (disc.) 16:49, 27 des 2011 (CET)[respon]
respecte a l'extensió, pots fer un article i anar afegint seccions, si cal fer articles sobre països específics, fas l'enllaç d'article principal a l'apartat corresponent i ja es faran. Quant a les fonts, vigila, si fas recerca original no podràs encbir-la a la Viquipèdia. El tema s'ho val, així que bona sort!--barcelona (disc.) 19:58, 27 des 2011 (CET)[respon]
D'acord amb la Barcelona. Del tema es podria escriure moltíssim, però si no hi ha fonts d'algun subtema és que ningú n'ha escrit gran cosa.--Pere prlpz (disc.) 20:33, 27 des 2011 (CET)[respon]
Ja, a això em referia principalment, que sense la recerca original perdem una gran quantitat d'informació o hi podem posar un excés d'informació errònia. Què es fa en aquests casos, fer veure que no existeix, que no ha passat o una cosa similar? Pel que fa a la resta, amb paciència i molta planificació es pot anar fent.--Luna92 (disc.) 20:31, 27 des 2011 (CET)[respon]
Podem fer menys articles explicant de manera coherent el que hi ha a les fonts. Si fent investigació original sortirien alguns milers d'articles i a partir de fonts fiables en surt una dotzena, doncs en fem una dotzena (això a la Viquipèdia, amb una editorial se'n podria fer una enciclopèdia sencera tota ella recerca original). De ben segur que dels autors i còmics principals de cada país hi ha alguna font fiable.--Pere prlpz (disc.) 19:04, 29 des 2011 (CET)[respon]
Les viquipèdies italiana, eslovena, neerlandesa i txeca tenen articles separats, com nosaltres, però a la Viquipèdia en anglès ho tenen tot ben junt: en:€2 commemorative coins.
Aquests articles no tenen cap referència i a l'article principal crec que no s'hi poden quedar perquè serà grandiós. Quina solució hi veieu? Redirecció "a seques"? Fusió? Ho mantenim tal com ara? --Davidpar (disc.) 22:57, 28 des 2011 (CET)[respon]
Fusionar o no és només una qüestió de gust. Diria que no són taules prou grans com perquè no pugin funcionar juntes, ni tan petites que no tingui sentit separar-les. De fet, si la sèrie segueix, algun dia s'haurien de tornar a separar.
La manca de referències no em sembla massa greu. Els catàlegs de monedes existeixen, i veient que alguns articles tenen referències directament a documents oficials [3], m'imagino que totes aquestes monedes es deuen poder referenciar.--Pere prlpz (disc.) 23:05, 28 des 2011 (CET)[respon]
Quan vaig crear l'article principal, que llavors vaig fraccionar perquè cada vegada que havia d'entrar les de l'any següent era difícil d'editar (a més a més, abans hi havia totes les imatges de les monedes, però els del commons les han anat traient i ara queda tot una mica absurd), hi vaig posar les referències que hi havia al text del qual vaig partir, l'anglès. Després amb el temps se n'hi han anat afegint d'altres i s'ha canviat la manera de posar les referències, però com que jo amb aquestes floritures no m'hi entenc gaire vaig anar creant els nous anys amb el mateix esquema que els primers, perquè tingués una coherència, i ara els articles aquests es veuen amb un format "antic". Suposo que qui els fa a la wiki en anglès només es deu dedicar a això, per això cada dos per tres se'n canvia l'esquema, però com que jo faig mil coses alhora me n'he desentès una mica, ho reconec. De fet, abans anava ampliant l'article tal com s'anaven fent les previsions d'emissió per a aquell any, però al final resulta que algunes monedes no havien sortit, n'havien sortit de noves, no coincidien la data prevista amb la final, ni la quantitat ni res, i només feia que feina en va, per això la llista del 2011 no l'he ni tan sols començada. La veritat és que és una feina de "xinos" que no sé si val la pena pel resultat final que se'n treu... --Enric (discussió) 10:51, 29 des 2011 (CET)[respon]
Jo deixaria l'article enciclopèdic principal Monedes commemoratives de 2 euros i faria un Viquillibre de la descripció detallada de cada moneda, que pel que he pogut veure, no té prou fonts fiables com per fer-ne un article enciclopèdic. He fet una volta per les pàgines d'aquestes monedes en diferents idiomes i, les que tenen més referències (la majoria no en tenen) són pàgines com aquesta que només tenen enllaços a fonts del banc europeu com aquesta, a diaris oficials de la Unió Europea com aquesta o a bases de dades personals com aquesta. Pau Cabot · Discussió11:18, 29 des 2011 (CET)[respon]
Per mi, s'haurien de reanomenar els articles de cada any a "llista de monedes..." ja que és un recull de dades de fonts primàries, descripció inclosa. En l'article enciclopèdic principal sí que són exigibles fonts secundàries. --V.Riullop (parlem-ne) 11:53, 29 des 2011 (CET)[respon]
Si anomenant-les «Llista de...» ha de tenir més coherència, per mi cap problema. Jo em vaig limitar a traduir el text de l'anglès, però no vaig buscar documentació suplementària, a la qual no tinc accés. Vaig començar-ho més com una curiositat, i ha acabat sent més aviat una nosa, la veritat... --Enric (discussió) 14:04, 29 des 2011 (CET)[respon]
No li acabo de veure la diferència entre tenir-ho a Viquillibres o a la Viquipèdia. Entenc que un manual hauria d'anar a Viquillibres, però això és una llista com tantes altres que tenim.--Pere prlpz (disc.) 19:00, 29 des 2011 (CET)[respon]
Jo tampoc no veig clar si una cosa com aquesta, que va una mica més enllà d'una llista podria estar com una llista o millor posar-ho a Viquillibres, on l'admissibilitat depèn d'altres factors. Pau Cabot · Discussió21:08, 1 gen 2012 (CET)[respon]
D'aquí la importància de buscar referències de qualitat, escrites en publicacions amb un comitè editorial i per autors que sàpiguen de què parlen. Tenim una pila de coses referenciades en webs d'ajuntaments i llocs semblants, i d'altres referenciades en publicacions que realment tracten d'un tema diferent i que només esmenten de passada el tema que es referencia. Idealment, moltes d'aquestes coses s'haurien de referenciar en publicacions acadèmiques.
Naturalment, millorar les referències serà un següent pas per quan ja tinguem referències a tots el llocs importants, però ens ho podríem començar a mirar pels articles de qualitat. Per exemple, en un article de qualitat d'un mamífer, l'etimologia del nom científic pot estar referenciat amb el web d'un zoo que pot consultar fàcilment el lector, però també hauria d'estar referenciat amb un llibre més seriós.--Pere prlpz (disc.) 23:09, 1 gen 2012 (CET)[respon]
Estava intentant trobar referències a Lena Paüls i Obré (autopromocional) i m'he trobat que ha col·laborat amb l'enciclopedia.cat (Després de la seva obertura a l'edició col·laborativa) a Andreu Sotorra i Agramunt (nosaltres Andreu Sotorra i Agramunt). Tant a Paüls com a Sotorra han rebut edicions de la mateixa ip anònima. Com podreu veure he pogut referenciar tot l'article de la GEC, la majoria amb frases idèntiques a les dues bandes. Revisant l'historial veiem que fa més temps que tenim l'article desenvolupat amb aquelles frases que des de l'"obertura" de la GEC; cosa que ens hauria de tranquilitzar. Tenim indicis que sigui la mateixa persona qui ha desenvolupat l'article cosa que no infringiria els drets d'autor (pots llicenciar un mateix text amb llicències diferents si es vol), però com que és una ip no podem saber qui ha estat i llavors es podria pensar que la GEC està fent un copyvio de la Viquipèdia.
Conclusions: la dificultat per distingir si són copyvios amb el temps anirà en augment. GEC es pot tornar un niu d'articles autopromocionals? Com que la Viquipèdia no és un font primària no hauria d'afectar-nos?--KRLS , (disc.) 15:38, 2 gen 2012 (CET)[respon]
Si la GEC s'obrís tant que no revisessin les aportacions dels col·laboradors i fos possible colar-hi qualsevol cosa, aleshores la GEC deixaria de ser una font fiable. Seria una llàstima, tot i que aleshores podríem dir que la Viquipèdia és com la GEC però en gran.--Pere prlpz (disc.) 20:49, 2 gen 2012 (CET)[respon]
Articles que no serien admissibles a la Viquipèdia, algú els crea a la GEC i els de la GEC els accepten; veig que estan sent molt laxes (deu ser una de les últimes oportunitats que els hi queda). El problema és que amb quin criteri els accepten? Pot haver-hi el perill que es guïn per criteris econòmics o personals. --Davidpar (disc.) 01:26, 3 gen 2012 (CET)[respon]
A mi també em fa una certa por això dels criteris (per exemple, que facin la vista grossa amb els col·laboradors valuosos si amb els altres articles que facin també en facin d'autobiogràfics), però compte que el seu criteri d'admissibilitat i el nostre és diferent. Ells poden ser els primers a parlar d'algú i nosaltres no. Una altra cosa és que una enciclopèdia se suposa que és una font terciària i no ha de ser freqüent que reculli coses que les fonts secundàries no han recollit abans, però em fa l'efecte que això ja devia passar amb l'Enciclopèdia Catalana de paper, i en les primeres edicions més.--Pere prlpz (disc.) 02:45, 3 gen 2012 (CET)[respon]
Fa uns anys ens menyspreaven, després el tema dels plagis i ara ja s'estan obrint sense límit... intenten sobeviure com poden, una pena --barcelona (disc.) 17:30, 4 gen 2012 (CET)[respon]
Que la GEC s'obri a col·laboracions es bo sempre i quan mantinguin una bona revisió de les modificacions i de la notabilitat dels seus nous articles. Si no ho revisen, perdran l'únic argument que tenen davant de la Viquipèdia.Jordiferrer (disc.) 23:16, 6 gen 2012 (CET)[respon]
Proposta d'un viquiprojecte temporal en el que transferiríem fitxers a Commons
Vinc a proposar que podriem crear un viquiprojecte temporal, una mena de concurs, en el que el que faríem seria transferir fitxers que tan sols estan disponibles a la Viquipèdia catalana de llicència lliure cap a Commons. Aquest viquiprojecte serviria per a poder permetre a usuaris d'altres Viquipèdies a usar les nostres imatges i altres fitxers i ens serviria per a ensenyar a tothom com es transfereix un fitxer a Commons. Tan sols duraria un mes o quinze dies —bé, ja ho decidirem— i cada usuari participant intentaria carregar tans fitxers com pugui a Commons. La idea és similar a la de Wikipedia:WikiProject Images and Media/Commons/Drives/Jan 2012 de la Viquipèdia anglesa en el qual estic participant. Es podria celebrar cada dos per tres, com cada any o sis mesos. Què us sembla? JaumeBG (disc.) 03:08, 3 gen 2012 (CET)[respon]
La idea és bona, però més que celebrar el concurs cada dos per tres s'hauria de mirar de pujar totes les imatges que tinguin una llicència lliure en condicions i fer net. Imatges d'aquestes fa anys que no les acceptem i les que tenim són les antigues.--Pere prlpz (disc.) 10:17, 3 gen 2012 (CET)[respon]
Jo també penso que la idea és bona. Tant si es fa el projecte com si no, intentaré anar mirant el tema de les imatges. De moment hi he fet una ullada ràpida per sobre i m'han sorgit un parell de dubtes:
Me n'havia oblidat de que ja no es permetien imatges de llicència lliure; és cert. Doncs suposo que podriem fer això però només un cop. I Viaranyestelat, crec que hauriem d'esborrar algunes d'aquelles imatges, ja que realment són innecèssaries de tenir-ne quan en tenim de molt similars o millors. JaumeBG (disc.) 23:36, 3 gen 2012 (CET)[respon]
D'acord amb les polítiques que tenim per algun lloc, les imatges no lliures que siguin substituïbles per imatges de Commons que facin la mateixa funció, s'han de substituir i eliminar. És igual si s'assemblen o si son radicalment diferents, perquè l'important és si poden fer la mateixa funció.
Les que són imatges derivades d'una imatge lliure de Commons haurien de ser lliures també, habitualment, i per tant es podrien pujar a Commons. Ara bé, si la de Commons és molt semblant, potser no val la pena fer la feina de pujar-les i acabem abans substituint-les.--Pere prlpz (disc.) 00:37, 7 gen 2012 (CET)[respon]
Bot per a posar ordre a les categories
Per ajudar a posar ordre a les categories, podria un bot crear llistes de quines són les pàgines que a més d'una categoria amb la marca | ]] té posades altres categories? —el comentari anterior sense signar és fet per80.30.232.160 (disc. • contr.) 09:00, 2 gen 2012 (CET)[respon]
Estacions de ferrocarril
En Paucabot ha cregut oportú marcar alguns articles d'estacions de ferrocarril com a articles que poden no complir els criteris generals d'admissibilitat i d'altres a més ha proposat una fusió.
Segons la meva opinió, tot i que és evident que hi falten referències a molts articles com Estació de Celrà, crec que són articles admissibles un cop referenciats i a més no crec que sigui beneficiós una fusió on es perdria informació de les estacions, perquè dubto que en un article on poden haver desenes i desenes d'estacions sigui bo tenir tot de seccions per cada una de les estacions.
És evident que s'ha de treballar en millorar els articles, cosa que porto fent amb totes els articles de ferrocarril des de l'any 2008. Exemples d'estacions millor que les marcades però que tenen algunes deficiències són de la línia de Puigcerdà o la línia de la Pobla de Segur o la línia de Mataró. -- Ermengol Patalín (xerrem) 04:28, 9 gen 2012 (CET)[respon]
D'acord que les estacions de ferrocarril en general són admissibles, ja que de totes les línies hi ha llibres que en parlen. És debatible si la informació sobre les estacions està millor junta o separada, però amb xarxes que han anat canviant al llarg de més d'un segle, amb canvis de companyia, línies i fins i tot de la topologia de la xarxa, es fa difícil que un títol conjunt sigui més útil que articles separats.
D'altra banda, els articles han de tenir contingut enciclopèdic i haurien de tenir referències. Estació de Celrà amb prou feines té contingut enciclopèdic i no té cap referència. Estació de Can Cuiàs no té cap informació significativa que no pugui estar igualment bé a l'article de la línia 11.
O sigui, les estacions són admissibles, però molts els articles d'estacions porten anys en un estat difícil d'admetre. I a més són molts articles, cosa que ens fa baixar la qualitat mitjana de la Viquipèdia.--Pere prlpz (disc.) 09:54, 9 gen 2012 (CET)[respon]
Jo no acab de veure l'admissibilitat general de les estacions. Supòs que serà com tot, d'algunes n'hauran parlat fonts fiables i independents del subjecte i d'altres (més recents o menys importants o quasibaixadors), no. Dir que totes les estacions de tren són admissibles és una mica arriscat (i no ho diu a cap criteri d'admissibilitat específic) i em sembla igual de poc probable que que ho siguin tots els centres educatius, els arxius municipals, els turons, les masies o les carnisseries. Per discernir els que siguin admissibles dels que no, s'haurien de mirar d'aportar les referències a fonts fiables, que, ara per ara, en molts casos no hi són. Pau Cabot · Discussió13:54, 9 gen 2012 (CET)[respon]
Bé que siguin baixadors no els fa menys importants, hi ha baixadors que són molt importants. Per altra banda... si ens cenyim als ferrocarrils de via ibèrica, m'atreviria a dir que totes les estacions són admissibles perquè hi ha llibres que en parlen d'elles. Tot el treball que he anat fent sobre ferrocarril l'he iniciat per on tenia més informació i se de quins llibres (per posar una font) puc treure la informació per ampliar alguns dels articles que has marcat. Si bé ara mateix és impossible que tingui accés a ells ja que dificilment puc fer miles de km per anar a una biblioteca a Barcelona. És a dir el que em preocupa no és que és marquin com a FVA uns articles que són clarament deficients. Si no que puguin ser esborrats quan la informació existeix i serien totalment admissibles.
Per altra banda, en Paucabot va fer referència a que alguna informació parla suposadament de la línia i no de l'estació. Jo no diria que és així, perquè tot i que una referència parli de la línia, en tant que l'estació forma part de la línia, la referència està parlant de l'estació. Per exemple dir que el tren va arribar el 1929 a X estació, està parlant tant de la línia com de l'estació ja que l'estació no és pas un edifici i unes andanes si no també les vies que hi ha en aquella zona concreta. -- Ermengol Patalín (xerrem) 04:42, 10 gen 2012 (CET)[respon]
No pos en dubte la importància dels baixadors o de les estacions. El que pos en dubte (i per això la plantilla que indica que falta verificar la seva admissibilitat) és que fonts fiables n'hagin parlat de manera no trivial. Crec que el problema de fons rau en el fet que es va proposar fer un article per cada estació sense verificar que hi havia prou referències a fonts externes i ara, és clar, costa verificar-ne l'admissibilitat de segons quines. Em recorda molt al que es va fer amb cada secció i departament dels Mossos d'Esquadra. Pau Cabot · Discussió07:02, 10 gen 2012 (CET)[respon]
A veure:
D'acord amb l'Ermengol que els llibres existeixen. Em quedaria el dubte per les estacions de tramvia i algunes més, però per la gran majoria d'estacions hi ha fonts fiables.
En general, el que falta no és verificar que les fonts hi són, sinó fer-les servir.
Si la data d'inauguració és tema de la línia o de l'estació és una qüestió complicada. Hi ha línies fetes trosset a trosset i línies inaugurades de cop (la línia 11 del metro de Barcelona, per exemple). Ara bé, sí que hi ha uns quants articles que tal com estan ara es podrien fusionar amb la línia.
D'acord amb tots dos que els articles són clarament deficients, i d'acord amb l'Ermengol que no li podem demanar que faci milers de quilòmetres per posar les referències i ampliar-los, però hi hauria d'haver perspectives de millora en un temps raonable. Si aquests articles, que ja porten tres anys en un estat com aquest, han de seguir gaire temps en un estat semblant, aleshores quan decidim si s'han de conservar, fusionar o esborrar, no podem tenir en compte com podrien estar sinó com estan ara.
Recordo que fa anys ja vam fusionar o esborrar una pila d'estacions franceses, que estaven forçar pitjor que aquestes, per la manca de perspectiva de millora.--Pere prlpz (disc.) 10:39, 10 gen 2012 (CET)[respon]
Crec que en el cas del tramvia pots tenir raó, en el cas del TRAM. Si bé no són ben bé parades de tramvia si no de metro lleuger, que és el que és realment. En tot cas, la fusió crec que hauria de ser en un llistat d'estacions de Trambaix i un llistat de Trambesòs. Excepte que es consideri refer l'article de TRAM en dos, Trambaix / Trambesòs, tot i això veuria millor que fos en un article separat. Això si, jo no hi fusionaria les estacions que són intercanviador. -- Ermengol Patalín (xerrem) 13:19, 10 gen 2012 (CET)[respon]
Hi ha moltes maneres possibles de millorar (fusionant o no) els articles d'estacions, i jo ho deixaria a criteri dels que ho facin i de les discussions dels articles. Només cal que en un temps raonable els articles que quedin tinguin contingut i referències.
Sobre el TRAM, dos llistats d'estacions seria una bona idea. Fer un article separat per cada una de les dues xarxes també, però crec que el resum que hauria de quedar a l'article Tram no hauria de ser gaire més curt del que hi ha ara.--Pere prlpz (disc.) 13:38, 10 gen 2012 (CET)[respon]
Bé, doncs aniré fent feina sobre el tema i llavors veiem si les referències són prou bones o no i si algú s'anima a buscar altres tipus de referències de les quals ara no puc disposar. Sobre el TRAM ara mateix no tinc més informació o suposo que no és tant urgent com les estacions de ferrocarril, així que ho deixaria tal com està. Sobre les estacions del TRAM, alguna sugerència? -- Ermengol Patalín (xerrem) 21:40, 10 gen 2012 (CET)[respon]
Ermengol, si és qüestió d'anar a alguna biblioteca pública de Barcelona estaria disposat de buscar-te'l i escanejar-te el que pugui o necessitis, però necessitaria com a mínim el títol. Tinc la sensació que alguns tenen massa presa. Els articles s'han d'anar millorant sí, però progressivament i col·laborativament; per què cal fixar un marge curt de temps com podria ser 1 o 2 anys? Paciència, fa 4 o 5 anys no hi havia quasi cap article amb referències i mira ara. Crec que és més qüestió de paciència. Si sabem que són admissibles perquè hi ha llibres que parlen del subjecte, ja s'aportaran, no hi ha presa extrema. Si és més probable que els articles es millorin de manera independent que no fusionats en una llista o un més global (sobretot per usuaris locals) doncs tinguem-ho. Jo crec que tenim 1.300 articles on molts d'ells si que està clar que no són admissibles i no ens preocupem els que sabem que en parlen fonts però encara no s'han aportat.--KRLS , (disc.) 02:28, 11 gen 2012 (CET)[respon]
Una puntualització: no es posen els cartells de {{FVA}} o es proposen per esborrar articles dels quals s'està segur que es poden trobar referències i es poden ampliar (a excepció d'articles com els dels anys que serien d'esborrat directe per no tenir contingut significatiu). Els articles als quals s'ha penjat {{FVA}} són els que tenen un cert dubte i que per això es demana que se'n verifiqui la seva admissibilitat. Exemples de pàgines sense gairebé contingut significatiu i sense cap referència són Estació de Riudellots, Estació de l'Ampolla - Perelló - Deltebre, Estació d'Anglesola, Estació de Golmés ... Pau Cabot · Discussió07:00, 11 gen 2012 (CET)[respon]
I respecte de la paciència, un parell de comentaris. 1. Si la paciència ha de ser la coartada per tenir vuit anys un article que la nostra pròpia normativa diu que s'ha d'esborrar, me sap greu, però estic en contra de la paciència. 2. Hi ha articles que ni amb més paciència que un sant aconseguirem que siguin admissibles. No tot és qüestió de temps. 3. És gràcies a la poca paciència que tant es critica d'alguns que molts articles o sèries d'articles abandonats des de fa anys s'han acabat millorant i referenciant. Pau Cabot · Discussió07:00, 11 gen 2012 (CET)[respon]
Moltissimes gràcies KRLS per l'oferiment!!! Realment són varis llibres, alguns del Carles Salmeron per posar un exemple. Crec que seria massa feina... alguns se que són a la biblioteca del Vapor Vell (crec que es diu així, a Sants) i d'altres els he de comprar. En uns mesos tornaré, així que crec que podré iniciar aquesta feina jo mateix. Per altra banda seguiré la feina amb la informació que tingui ara i després els milloraré.
Per exemple, perquè he començat ampliant els articles de les línies del metro i no per les estacions? Perquè puc fer una recerca per línia i després utilitzar alguna de la informació per les estacions. Porto un any o dos treballant amb això, a lo millor no et sembla suficient Pau, però és el que hi ha, i no crec que calgui que ho qualifiquem de cuartada ni una disculpa ja que és una realitat.
La plantilla {{orfe}} serveix per marcar els articles que estan poc enllaçats i que, per tant, és improbable que el lector hi arribi navegant. Ara bé, en cas que el lector hi hagi arribat (per exemple a través del Google o buscant directament a la casella de cerca, que és el més habitual) la informació de que l'article és orfe no li fa cap servei, i una gran etiqueta al principi només li pot fer nosa, impedir-li veure les etiquetes que sí que li poden interessar (com la de neutralitat o la d'informació discutida) i empitjorar la qualitat percebuda de l'article (un article pot ser orfe però magnífic, per al lector).
Aleshores, proposo:
Si la plantilla ha de seguir existint i estar a l'article, que en comptes d'anar a dalt de tot de l'article, vagi a baix, amb les d'esborrany, cal foto, cal coordenades, cal taula, etc.
Que la plantilla sigui més discreta. Ara mateix és més gran i cridanera que les etiquetes d'altres mancances més serioses, i que les etiquetes que demanen la col·laboració de lectors que no són editors habituals (esborrany i cal foto).--Pere prlpz (disc.) 20:46, 19 gen 2012 (CET)[respon]
Objecció. Això l'únic que complirà és fer que encara menys persones treballin en ficar enllaços cap als articles. Utilitzant la mateixa lògica, fiquem la plantilla de que falten referències a baix, no? Un usuari normal i corrent no té cap interés en això. Cal que tothom sàpigui que els articles són orfes per a que algú s'hi fiqui a treballar o sinó res passarà i incrementarà els nombres d'articles orfes. JaumeBG (disc.) 01:16, 20 gen 2012 (CET)[respon]
Probablement hi hagi gent que agafa la categoria d'orfes i es dediqui anar-la buidant, però no crec que passi gaire sovint que un lector ocasional hi posi un enllaç mogut per una plantilla que hi ha a dalt. Si realment passa, no passarà gaire menys perquè l'etiqueta estigui a baix, i més tenint en compte que els articles orfes solen ser curts.--Pere prlpz (disc.) 10:05, 20 gen 2012 (CET)[respon]
Aprovació "Falten referències" és una plantilla important. En canvi "Orfe" es poc rellevant, els articles són orfes perquè encara hi ha poc articles, quan tinguem quatre milions d'articles com l'anglesa (un article per cada tres ciutadans dels Països Catalans) hi haurà menys articles orfes, i molts ho són avui i al cap d'uns dies o mesos deixen de ser-ho. Tenim encara molts temes per tocar; i efectivament la plantilla causa una mala imatge innecessària.--joc (disc.) 02:30, 20 gen 2012 (CET)[respon]
!vot Que faltin referències sí que és un avís important pel lector. Li estem dient que es prengui el contingut amb precaució ja que no està verificat. Que sigui orfe no és un problema de contingut per advertir al lector ni és una qüestió on un lector ocasional hi pugui ajudar fàcilment. Ara bé, anar passant plantilles de dalt a baix pot ser un caos d'apreciació. Ja les tenim classificades en problemes de contingut i problemes d'estil. Es tracta de fer una nova classificació de problemes menors? Jo crec que no i que aquest no és un problema menor. No és el mateix que suggerir una millora afegint les coordenades. Si no s'hi arriba per enllaços es perden potencials lectors i potencials editors interessats en el tema i es perd informació en els articles on hauria d'estar enllaçat. En el que sí que estic d'acord és que una plantilla de problemes d'estil no hauria de tenir més de dues línies. Per altra banda, caldria distingir els orfes solucionables dels orfes que només es poden solucionar forçant arbitràriament un enllaç per exemple en un apartat Vegeu també. En aquest segon cas quasi que prefereixo que segueixi orfe, o bé ho pot tornar a ser fàcilment si els editors de l'altra pàgina no el consideren rellevant. --V.Riullop (parlem-ne) 10:58, 20 gen 2012 (CET)[respon]
D'acord amb això dels orfes no solucionables. No s'hauria de posar un enllaç en una pàgina si no millora la pàgina on hi ha l'enllaç. Tenim articles de municipis amb un "Vegeu també" amb els personatges, llocs i associacions menys rellevants de tot el poble, que són les que són tan poc interessants que no s'enllacen d'enlloc més i queden orfes. El "Vegeu també" no hauria de ser per això.--Pere prlpz (disc.) 11:41, 20 gen 2012 (CET)[respon]
D'acord amb els orfes no solucionables. Millor que ho siguin que no desorfenar-los de manera forçada. D'acord amb posar la plantilla a baix. I d'acord en fer-la més petita. Pau Cabot · Discussió17:30, 20 gen 2012 (CET)[respon]
D'acord amb reduir-la i en posar-la a baix. Personalment la trobo una plantilla poc rellevant, sense la importància d'altres.--Beusson (disc.) 21:00, 21 gen 2012 (CET)[respon]
Seguint l'argument de la utilitat per al lector o la utilitat per a l'editor exposat per en Vriullop crec que caldria revisar les polítiques d'utilització i ubicació per colors de les plantilles de manteniment. M'imagino que les grogues, verdes haurien d'anar a baix mentre que les morades, blaves i taronges haurien d'anar a l'encapçalament de l'article. Crec que caldria definir-ho en el marc conjunt de les plantilles de manteniment per tal de dotar de consistència/homogeneïtat d'aplicació del criteri d'on situar cada família de plantilles. Estic d'acord amb en Vriullop que es pugui plantejar una millora/reducció del contingut de la plantilla. Pel que fa als orfes "no solucionables" m'agradaria que es plantegés una "solució" en positiu i no en negatiu per tal que puguin sortir d'especial :Pàgines òrfenes. Considero que un article orfe és un "atemptat" a la coherència enciclopèdica, ja que un cop creat i sobretot si té un nom "llarg" de l'estil "Fets de Pitxipitiskan" aquest queda en el llimb si el lector no sap exactament el nom de l'article que respon a la seva necessitat o demanda de coneixement. Inclús per a l'editor que l'ha creat pot resultar difícil trobar l'article. Crec que la secció vegeu també és un mal necessari en molts articles, però de fet opino que la secció vegeu també hauria d'integrar-se en el cos de l'article sempre que fos possible. Igualment m'agradaria comentar aquí que hi ha bots que retiren la plantilla orfe en qualsevol article que ja tingui un enllaç des d'un article. Hi ha vegades que l'enllaç prové sobre un terme polisèmic que no mostra una relació "lògica" sinó simplement una relació "gràfica". --Bestiasonica (disc.) 08:39, 30 gen 2012 (CET)[respon]
Si es tracta que els orfes difícilment solucionables no surtin a la pàgina especial, es poden afegir en una llista a "Viquipèdia:Pàgines orfes" per a ser analitzats més endavant amb més detall o quan hi hagi més articles relacionats. Un article queda més complet, amb més informació entenedora, si enllaça als temes clau que ajudin a comprendre o ampliar. El problema dels orfes, a part de que no s'hi pot arribar si no és amb sant Google o amb la paciència i la sort de trobar la categoria adequada, és que empobreixen la informació dels articles on el tema es toca de passada i hi hauria d'estar enllaçat. Posar-lo en un "vegeu també" soluciona una via d'accessibilitat (una sola!) però no millora la informació de l'enciclopèdia. Si és un tema totalment aïllat, sense cap relació amb cap altre article de la Viquipèdia, crec que cal fer-ho notar, també al lector que hi pugui haver arribat per casualitat. Si no és així, cal solucionar-ho. Si un no pot per desconeixement del tema, cal que avisi i la pàgina de discussió és el lloc per coordinar-se amb els altres editors. --V.Riullop (parlem-ne) 10:05, 30 gen 2012 (CET)[respon]
Si l'article "Fets de Pitxipitiskan" és orfe, segurament és perquè ningú ha escrit encara els articles "Pitxipitiskan" i "Història del Pitxipitiskan". "Fets de Pitxipitiskan" és un orfe difícil de solucionar perquè la solució passa per escriure i no per posar un enllaç, però hauria de seguir marcat com a orfe (amb plantilla discreta i categoria) fins que hi hagi un lloc on l'enllaç sigui útil.
I de fet, molts orfes dels més difícils són orfes perquè sovint tenim col·laboradors interessats a escriure articles com el del "Comitè de la Bordeta en suport dels afectats de pitxipinosi del Pitxipitiskan" però no interessats en escriure els articles "pitxipinosi", "Pitxipitiskan" i "pitxipinosi al Pitxipitiskan", on potser es podria enllaçar l'article orfe del comitè.
I la proposta d'en Bestiasonica de coordinar la posició de les plantilles (avisos pel lector a dalt, pels editors a baix), i relacionar-ho amb els colors que ja tenim, em sembla bé.--Pere prlpz (disc.) 11:51, 30 gen 2012 (CET)[respon]
Articles cronològics
Sóc una de les responsables dels mals anys sense context i mal fets i és un tema que torna i torna a les discussions d'esborrat. Crec que ha arribat el moment de replantejar-se què fer amb els articles de segles, dècades i anys. El problema és el següent: si són llistats s'acumula massa informació i és il·legible o bé no s'entén; a vegades es considera que no hi ha contingut significatiu.... Si mireu per exemple el segle XIX alemany o anglès veureu el problema de combinar informació d'article amb llistat. S'ha intentat en algunes fer divisions per àmbits geogràfics però augmenta l'etnocentrisme. Per tant proposo que els segles siguin articles ordinaris i deixar els llistats per a dècades i anys. Els segles haurien de tenir una estructura temàtica per evitar que sigui massa sobre guerres com passa als articles d'edats.
La meva alternativa:
Articles de segles dividits en seccions redactades
Política = canvis de territori, guerres, nous líders, lleis bàsiques....
Economia i societat = vida quotidiana, pujades de preus o canvis de clima, noves classes socials, descripció del sistema global (com el feudalisme per exemple)....
Invencions i descobriments = troballes científiques, tècnica, teoremes importants...
Art, cultura i pensament = teories filosòfiques, obres cabdals literàries o artístiques, nous conceptes i figures....
Dècades
Esdeveniments = on traslladaríem el que hi ha ara als segles
Personatges rellevants (per no tocar-ho, però es pot parlar si ja està inclòs a dalt)
Anys (no tocar-ho)
Esdeveniments
Naixements
Necrològiques
Què en penseu? Els mil·lennis de moment poden estar quiets, perquè són poquets, i els anys també per centrar la feina de trasllat i redacció. Com és un canvi de gran abast pel nombre d'articles afectats crec que ha d'haver-hi consens abans de procedir. --barcelona (disc.) 11:42, 27 gen 2012 (CET)[respon]
Els articles dels anys, molts dels quals fins ara són simples llistes d'esdeveniments, naixements i morts haurien de ser vertaders articles en prosa, no només llistes (se'ls podria afegir la plantilla {{Prosa}}). Si són llistes telegràfiques és a causa del seu naixement en sèrie, no perquè hi hagi cap fet que obligui que siguin així. Si han d'esser simplement això s'haurien de reanomenar a articles del tipus Llista d'esdeveniments del 53 ac. Pau Cabot · Discussió13:32, 27 gen 2012 (CET)[respon]
Força d'acord amb en Pau Cabot. Tots els articles cronològics haurien d'anar evolucionant cap a articles en prosa. No em sembla malament combinar la llista amb la prosa, ja sigui fent una llista amb una introducció en prosa o fent un article en prosa amb una llista al final. Jo no ho distingiria gaire entre anys, dècades i segles, sinó que són articles semblants que es troben en diferents fases del seu desenvolupament.--Pere prlpz (disc.) 14:02, 27 gen 2012 (CET)[respon]
Si hi ha poca informació es llegeix millor en llistes, però bé, podem començar pels segles i anirem fent, espero més opinions. Les seccions per als articles us semblen correctes? Crec que tots els segles haurien de tenir la mateixa estructura? --barcelona (disc.) 11:27, 28 gen 2012 (CET)[respon]
L'estructura en prosa és un objectiu al qual tendir, tot i que probablement mai hi arribarem per tots aquests articles. La divisió per seccions que proposes em sembla bé, tot i que jo ho deixaria força en mans dels editors de cada article. A més, cada període és diferent. Per exemple, probablement un apartat d'economia pel 1929 (o pel 2011) té més sentit que pel 1927 o pel 2000.--Pere prlpz (disc.) 12:12, 28 gen 2012 (CET)[respon]
Aquesta pàgina conté discussions que han estat arxivades de Viquipèdia:La taverna/Arxius. Us preguem que no modifiqueu el contingut d'aquesta pàgina ja que és un arxiu històric. Si voleu reprendre alguna de les discussions, inicieu un nou fil i enllaceu a aquesta pàgina per a referència de les discussions anteriors.
Plantilla a dos columnes amb títols en negreta i resaltats
Feliç any a tots. Necessito una plantilla per inserir dues columnes amb una sèrie de punts comparatius, cadascuna amb títol independent en negreta i resaltat. No trobo cap article que contingui el que vull, però crec que s'entén el que vull dir.--PeioR (disc.) 18:46, 1 gen 2012 (CET)[respon]
Hola! salutacions a tots.
m'agradaria saber si és possible canviar el títol, d'un article i saber com es fa. Haig de començar un article nou amb el nom diferent?
moltes gràcies per avançat.--Ferriol (disc.) 12:46, 4 gen 2012 (CET)[respon]
A dalt a la dreta de la pàgina, al costat de la finestra de cerca, tens una fletxeta cap avall. Quan hi cliques es desplega un menú amb una única opció "Reanomena". Cliques i segueixes les instruccions. En alguns casos no et deixarà reanomenar; en aquests casos cal demanar el reanomenament a Viquipèdia:petició als administradors perquè ho faci un administrador. El que no s'ha de fer mai és començar de nou l'article amb un altre nom (copiant i enganxant de l'article anterior) perquè aleshores es perd l'historial.
Sembla que la plantilla coord no entén la coma decimal sinó només el punt (pel que veig, la plantilla ignora el que hi ha al darrera de la coma). Veig que un editor ho està canviant en molts articles (exemple).
Hi ha manera que la plantilla accepti la coma i així ens estalviem d'haver de canviar els articles, que deuen ser molts?
Algú que entengui de sintaxi de plantilles enrevessades podria mirar de fer que la secció de Plantilla:any que apareix a 2000 pugui aparèixer en altres plantilles d'any com per exemple 2. El curiós del cas és que a l'any 2000 apareix ab urbe condita mentre que a 2 no hi apareix 8i hi tindria encara més sentit que al 2000. --Bestiasonica (disc.) 16:13, 7 gen 2012 (CET)[respon]
Pel que he vist, la plantilla any crida la plantilla {{calendaris del món}} però només a partir de 1800. He fet algunes proves amb altres anys anteriors a 1800, comparant-ho amb els articles en anglès i sembla que no hi hauria d'haver cap problema perquè els anys es corresponen, però miraré de fer més comprovacions. El que sí que he vist és que tenim algun desfase respecte la viqui en anglès, concretament d'un any de diferència en un dels calendaris hindús. (Es poden fer proves incloent "manualment" la plantilla "calendaris del món" i fent una previsualització). Una altra estona ho acabo d'investigar, que això dels calendaris a vegades té excepcions. --Viaranyestelat (disc.) 21:28, 12 gen 2012 (CET)[respon]
Criteris: fiabilitat i admissibilitat
Hola,
A l'article que estic fent (http://ca.wikipedia.org/wiki/Amic_de_Paper) hi diu que "Aquest article pot no complir els criteris generals d'admissibilitat". Ja tinc moltes dificultats per publicar-lo, perquè sóc l'arxivera de l'arxiu històric de l'entitat Amic de Paper i no hi ha gairebé fonts alienes per a poder referenciar l'article, encara que disposi del major volum d'informació en relació a l'entitat que existeix (documentació original). Vaig preguntar com resoldre-ho, i la resposta va ser que podia extreure la informació d'aquesta font (http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/22556/) i donar-la com a font (aquesta i una altra). És el que vaig fer, i la poca informació que hi ha a l'article està íntegrament extreta d'aquesta font facilitada per Viquipèdia. Per tant, no entenc què més he de fer per a que l'article sigui "vàlid"; estic trobant massa dificultats per poder fer accessible una petita part d'una informació que en realitat, està disponible, és abundant i sobretot, és la documentació original (per tant, la font més vàlida). És força frustrant! Em podeu ajudar? Què més puc fer? Fer un article tan escàs per no poder demostrar que la informació és verídica és una pena, la veritat. I què he de fer per "treure" el missatge "pot no acomplir els criteris d'admissibilitat"? Gràcies.—el comentari anterior sense signar és fet perJúlia B. (disc. • contr.) 16:12, 10 gen 2012 (CET)[respon]
Acabo de fer una cerca ràpida al Google i també he trobat aquesta pàgina: http://usuaris.tinet.cat/mmata/activitats/jor_063.htm Per altra banda podries intentar aconseguir una entrevista o petit reportatge per part d'algun diari o revista, la qual llavors podries citar. Mentrestant t'animo a ampliar el contingut del propi article i a incloure-hi més enllaços interns (a altres articles de la Viquipèdia).--Planvi (disc.) 16:01, 10 gen 2012 (CET)[respon]
Pots veure Viquipèdia:Admissibilitat. Bàsicament, es tracta de buscar fonts fiables (com es s'entenen a Viquipèdia:Fonts fiables) abans de començar a escriure l'article i fer un article basat en aquestes fonts. Probablement, a l'arxiu tens un recull dels llibres i premsa que parlen de l'entitat.
En canvi, si el que vols fer és un estudi sobre l'entitat basat en documents inèdits de l'entitat o traient noves conclusions que no han estat publicades per fonts fiables, aleshores això és investigació original, i el lloc per publicar-lo no és la Viquipèdia. El millor lloc seria amb alguna editorial o una altra font fiable, de manera que aleshores el podríem fer servir com a referència per fer un article aquí.--Pere prlpz (disc.) 16:33, 10 gen 2012 (CET)[respon]
També podries afegir la plantilla d'associació: Plantilla Associació i mirar a alguns articles sobre associacions, per a trobar exemples de format. Vegeu, per exemple, per al format: Associació Anglesa de Futbol. També s'ha de saber que és difícil escriure un article sobre un tema amb el qual hom és molt vinculat/da. Ja es veu sovint que moltes associacions confonen la viqui amb la seva homepage. Un bon consell: per a aprendre les formes viquipedístiques, comença amb un tema més fàcil, seria una pèrdua si no continuèssis a escriure. Salut i continuació--Flamenc (disc.)
He verificat, l'article tal com és ara és molt curtet, però tota la informació prové de fonts segondàries. També t'he fet un interwiki vers FaPaC i t'h redigit una referèncie segons la tipografia i el codi wiki. He afegit la plantilla orfe i la plantilla esborrany. Amb l'informació que tens de fonts externs (vista la llista bibliogràfica) pots certs desenvolupar el tema. --Flamenc (disc.) 21:49, 15 gen 2012 (CET)[respon]
Que hi ha dues columnes quan només hauria d'haver-n'hi una (el del primer missatge sóc jo... que em feia mandra entrar...)--Arnaugir20:08, 12 gen 2012 (CET)[respon]
Ah! o sigui el correcte és que hi hagi dues columnes. En tot cas, em sortia la meitat amb una columna i la meitat amb dues columnes (si mireu la imatge just on talla la pantalla del navegador es veu que a sobre només hi ha una columna).--Arnaugir21:41, 12 gen 2012 (CET)[respon]
Ho vaig fer fa temps (i no ho recordo massa), però em sembla que ho vaig fer expressament: art i ciències de la vida tenen moltíssims articles (Amador+Marisa i Leptictidium per l'altra banda, entre altres!) i així no queda tan apretat. Es pot canviar, si cal. --Joancreus (discussió) 22:06, 12 gen 2012 (CET)[respon]
No li veig sentit fer-ho amb CSS. Això pot ser útil en plantilles genèriques per permetre una configuració personalitzada, però per una sola pàgina es poden fer columnes amb una taula evitant incompatibilitats entre navegadors. Per exemple amb {{columnes}}. --V.Riullop (parlem-ne) 22:25, 12 gen 2012 (CET)[respon]
D'acord amb Vriullop, jo em pensava que era un problema, ara he vist que no. Em sembla bé que les dues categories més llargues ocupin tota l'amplada. Caldria, com diu, canviar-ho i fer servir {{Columnes}} o directament una taula.--Arnaugir14:19, 14 gen 2012 (CET)[respon]
No són excloents. Si ho fossin no existiria una plantilla de projectes germans per enllaçar al viccionari.
El que hi ha ara mateix a en:Eureka (word) i d'altres versions és informació enciclopèdica que pot estar perfectament en un article de la Viquipèdia i que no cabria en un article del Viccionari. Pots veure que en altres llengües també tenen article a la viquipèdia i al viccionari.--Pere prlpz (disc.) 17:11, 16 gen 2012 (CET)[respon]
i o no i?
Veig que hi ha una confusió amb la manera d'esmentar els patronimis catalans, s'escriu o no el i entre el patronimi i el matronimi. Hi ha una política comuna?--Flamenc (disc.) 17:51, 16 gen 2012 (CET)[respon]
En registres formals es posa la conjunció, i la Viquipèdia utilitza un registre formal. Ara bé, la seva utilització no és generalitzada. És habitual en personatges del XIX i mig segle XX, i crec que més habitual a Catalunya que en altres àrees. Actualment es considera optatiu i s'utilitza sistemàticament en registres molt formals o protocol·laris. Es fa difícil generalitzar en persones actuals, però si alguna font utilitza la conjunció, millor posar-la. --V.Riullop (parlem-ne) 19:36, 16 gen 2012 (CET)[respon]
Nomès voldria saber, si faig operacions de manteniment, he de reanomenar els articles sense i?--Flamenc (disc.)
Jo no els reanomenaria com a operació de manteniment. Crec que s'hauria de mirar cas per cas el que diguin les fonts.
Sí que com operació rutinària de manteniment hauríem de comprovar que hi hagi totes les redireccions raonables, o sigui, amb "i" i sense "i" i amb un i dos cognoms, i la desambiguació feta si amb un sol congnom hi ha ambigüitat amb algun altre article.--Pere prlpz (disc.) 10:29, 17 gen 2012 (CET)[respon]
Com es pot canviar el nom d'usuari?
Exactament això, aquest compte me'l vaig fer per fer un treball de la facultat, on em demanaven que pengés l'article a la viquipèdia, i havia de tenir un nom d'usuari codificat; però ara voldria seguir emprant-lo i aquest nom "BQmUB2011140" és bastant lleig (a més que no me'n record mai) així que agrairia que em diguéssiu que puc fer (a banda d'esborrar aquest compte fer-me'n un de nou)--BQmUB2011140 (disc.) 17:40, 19 gen 2012 (CET)[respon]
Quan sel·lecciono un text i sota la caixa d'edició pitjo <ref></ref>, en text queda emmig (<ref>exemple</ref>).
Ara bé, si el que pitjo és <ref name=""></ref>, aleshores el text queda fora (<ref name=""></ref>exemple).
Estaria bé arreglar-ho perquè el text quedés sempre dins.--Pere prlpz (disc.) 22:02, 21 gen 2012 (CET)[respon]
Gràcies. No sé com és que després de tants anys aquesta velocitat encara em sorprèn.
Jo el cursor l'hagués deixat al mig, perquè es comporti com tots els altres codis separables que tenim a la caixa d'edició: <ref name="">|</ref>--Pere prlpz (disc.) 23:18, 21 gen 2012 (CET)[respon]
La casualitat que passava per aquí i recordava com i on :-). Són dos coses a omplir, si posem el cursor entre les marques obliga a anar enrere per omplir el name. --V.Riullop (parlem-ne) 09:08, 22 gen 2012 (CET)[respon]
Bandera de Roda de Barà
Trasllado aquí aquesta discussió.
Hola Paucabot,
si ens hem de carregar l'article de la bandera per falta d'admisibilitat n'hi ha un bon grapat d'aquests. --Cameta (disc.) 00:53, 20 gen 2012 (CET)
Hola Paucabot, els articles de les banderes i els escuts estan enllaçats amb les plantilles dels municipis. En quant a les fonts l'única que hi ha normalment és el diari oficial on s'ha aprovat la bandera/escut i en què hi ha la descripció. En alguns casos es troben fusionats els articles de la bandera i l'escut. --Cameta (disc.) 11:03, 20 gen 2012 (CET)[respon]
En el cas de Catalunya els escuts i banderes el DOGC es una clara referència secundaria, darrere seu hi ha un una memòria-informe, elaborada per un especialista en la matèria,(Normalment aquest especialista es Armand de Fluvia Escorsa) que justifiqui, en el cas de l'escut, la correcció del blasonament que es proposa, els antecedents heràldics, sigil·logràfics, històrics, geogràfics o altres en els quals es fonamenti la proposta, i la seva representació gràfica, i en el cas de la bandera, la seva descripció amb les dimensions, les proporcions, els colors i les càrregues.
Trasllada aquesta discussió a la taverna, afecta a una infinitat d'articles, no només a la bandera de Roda de Berà.--Cameta (disc.) 19:30, 20 gen 2012 (CET)[respon]
Les viquis van lentíssimes
Avui totes les viquis em van lentíssimes, tant que gairebé no hi ha manera d'editar (pitjor que quan encara no tenia ADSL). Li passa a tothom? Té relació amb el tancament de la viqui en anglès?--Pere prlpz (disc.) 16:48, 18 gen 2012 (CET)[respon]
A mi també em passa. Sembla como si hi hagués un embús a la xarxa. Jo també he pensat que potser han aprofitat el tancament per desconnectar algun servidor.--MALLUS (disc.) 17:42, 18 gen 2012 (CET)[respon]
És habitual (en Mafoso, Marc, Arnau) els hi passa. Jo no he notat la diferència. Té relació amb la viquipèdia en anglès, possiblement. Potser és qüestió dels bots que intenten fer accessos a en.wiki i al no poder, van reprovant-ho.--KRLS , (disc.) 18:30, 18 gen 2012 (CET)[respon]
Si es tracta de la pena de mort, ho traduiria com a forca (pena de mort), tal i com està ara. Això de penjament em sona tan o més estrany que el colgamiento. Cada llengua és un món, i els gerundis usats com a adjectius de l'anglès no sempre tenen correspondència exacta en les llengües llatines.--MALLUS (disc.) 19:15, 20 gen 2012 (CET)[respon]
Des d'aquest punt de vista, és correcte, perquè una cosa és l'instrument en sí (a part que el mot forca, en català, té més sentits) i l'altra el mètode d'execució.--MALLUS (disc.) 19:23, 20 gen 2012 (CET)[respon]
D'acord amb aquesta divisió en dos articles "forca" si hi ha contingut per tots dos. Si no, l'estructura pot ser un apartat del de la pena de mort a la forca, perquè aquestes estructures no es fan servir en cap altre context.--Pere prlpz (disc.) 22:21, 20 gen 2012 (CET)[respon]
Jo crec que sí que hi ha contingut per fer dos articles diferents (mira les versions en anglès), si ningú diu res més demà ho arreglaré tot plegat--Arnaugir23:18, 20 gen 2012 (CET)[respon]
Com dic, cada llengua té les seves pròpies estructures, i els gerundis anglesos que fan funció adjectiva o de substantiu verbal no sempre poden traduir-se com a tals en català. Que en castellà existeixi i de tant s'utilitzi el mot ahorcamiento no vol dir que nosaltres hàgim de fer un calc d'aquesta estructura. Al capdavall, en castellà l'expressió habitual seria morir colgado en la horca, morir ahorcado i no pas ahorcamiento. Hem de pensar, doncs, en allò que pugui ser comprensible habitualment per un lector català. I aquest entendrà millor morir penjat a la forca, morir penjat que no pas penjament o aforcament.--MALLUS (disc.) 08:48, 21 gen 2012 (CET)[respon]
Per mi tenint en compte VP:AP i tal i com està redactat en:Gallows és l'article homòleg de forca (pena de mort). Penjament surt al DIEC. També surt enforcar, però m'imagino que està pensat per quan es penja algú amb una forca. Tanmateix hi ha moments en que la gent és penjada sense forca: Els "típics" linxaments que surten a les pel·lícules de Hollywood; o bé quan algú decideix treure's la vida per aquest mètode. Jo deixaria forca (pena de mort) per aquest mètode d'execució i estructura i penjament per a un article més ampli que tracti aquests diferents aspectes del penjament (execució amb forca o enforcament, o altres aspectes de penjar-se amb una corda al coll). Altra cosa seria la lesió causada que podria anomenar-se estrangulació aplicable a altres situacions (vegeu en:Strangling o inclús en:Bowel infarction ¿hèrnia o estrangulament intestinal?). --Bestiasonica (disc.) 19:25, 22 gen 2012 (CET)[respon]
Autoritzacions d'altres wikis
He vist que s'han traduït alguns articles de es-wiki que a peu de pàgina tenien com a referència una autorització (sense OTRS) de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies per reproduir text i imatges. (Enllaça a suposats correus electrònics). A la viqui en català apareix la mateixa nota però sense l'enllaç a cap autorització. Què s'ha de fer en aquest cas ? Demanar a es-wiki que obtinguin l'OTRS i enllaçar-lo (no sé si es pot entre viquis) ? Obtenir un OTRS des de ca-wiki ? He vist que el que va fer l'autorització (sense OTRS) a es-wiki també és usuari de ca-wiki.
A es-viqui està publicat sota la llicència CC-BY-SA de la Viquipèdia perquè tenen autorització per fer-ho. Aleshores, diria que per complir estrictament amb la llicència n'hi hauria d'haver prou amb que féssim servir la plantilla {{traduït de}} que enllaça a l'article d'es-viqui i els seu historial, on estan recollits els autors, tant els interns com els externs. Des del punt de vista dels drets d'autor, posar l'avís que l'article incorpora text de la Federació ho veig més com a d'honestetat intel·lectual i de citar les fonts que no pas una obligació. Em queda només el dubte de si podem considerar que es-viqui és prou de fiar com perquè puguem tenir-ne text sense documentar que el que ells tenen és còpia d'un text lliure, però diria que posar {{traduït de}} és força equivalent al que faríem amb qualsevol altra font lliure que trobéssim a la xarxa.
Per altra banda, aquests articles no tenen referències més que la nota sobre la Federació. Per verificabilitat, crec que seria important enllaçar a la pàgina concreta d'on s'ha tret, i no al portal de la Federació com ara.--Pere prlpz (disc.) 21:30, 21 gen 2012 (CET)[respon]
Estic d'acord amb en Pere que caldria enllaçar a la plana exactat de la info per verificabilitat. He afegit l'enllaç a l'autorització també. Problema solucionat, no? --KRLS , (disc.) 21:39, 21 gen 2012 (CET)[respon]
(doble conflicte d'edició) És una autorització vella, anterior a l'entrada del sistema OTRS. Es pot veure a Viquipèdia:Fonts d'informació. Igual que les altres autoritzacions d'aquesta pàgina, ja no serveixen i s'haurien de validar de nou. A més, a partir de l'1-11-2008 ja no es poden importar continguts només-GFDL, sinó només-CC-BY-SA o doble GFDL+CC-BY-SA. Aplicant el sentit comú, després de tant de temps cal suposar acceptació implícita pels articles creats en el seu moment, però no se'n poden crear de nous (una traducció no és un contingut nou). El que caldria és formatar correctament la referència i passar l'avís d'autorització a la discussió. --V.Riullop (parlem-ne) 21:41, 21 gen 2012 (CET)[respon]
S'agraeixen les respostes. Mirant l'autorització de la FVMP a cawiki he vist que parla només d'imatges (no sé quines tenim) especificant que no poden tenir "finalitats comercials". És això compatible amb commons ?
Pel que fa a autoritzar còpia de "text", no s'en parla, a diferència de l'autorització a eswiki on sí que en fa referència explícita, demanant que "a la pàgina de descripció hi aparegui una nota explicativa". (suposo que per això al final dels articles es va anar posant).
Hi ha alguna via formal a cawiki per dirigir-se a entitats i organismes per demanar autoritzacions, centralitzant-ho així i fent-ho amb la màxima rigorositat ? (No sé si Amical, cawiki, o algun altre sistema). Ho dic ara per aquest cas concret, però en els darrers dies he trobat altres casos on podria ser interessant/convenient fer consultes sobre autoritzacions i/o aconseguir tenir OTRS. --Viaranyestelat (disc.) 12:53, 22 gen 2012 (CET)[respon]
Et recomano que et llegeixis Viquipèdia:Autoritzacions. Jo segons el cas: parlo com a membre d'Amical quan demano una autorització a una entitat més formal i a títol personal quan és una pàgina web més normal. Ningú acostuma a dir-te que no, però se'ls hi ha d'oferir la màxima simplicitat. Jo el que faig és omplir-li el requadre negre que hi ha a autoritzacions i enviar-los-hi dient que l'han d'enviar a aquest correu si estan d'acord en llicenciar-ho (després d'explicar-li que implica la llicència i perquè ho vols) amb aquesta llicència lliure (CC-BY-SA). És interessant dir-los que estàs preparant un article i que la informació et seria molt útil.--KRLS , (disc.) 19:35, 22 gen 2012 (CET)[respon]
Algú em pot ajudar per a alinear a la dreta les dades a la taula de la població i de la superfície? Mercès per a la seva ajuda.--21:06, 24 gen 2012 (CET)
Això fora una bona idea consultar al col·legi d'advocats o sino mirar la revista digitalitzada que hi ha al ministeri de Cultura a veure si en algún moment donat deixa d'existir.--Cameta (disc.) 21:41, 28 gen 2012 (CET)[respon]
Corregeixo segons he trobat la revista Atlantida Atlàntida, L'. Núm. 168 (6 des. 1900) Claves: Cultura -- revistes Descripción: Suspesa del 3 maig 1898 al 9 set. 1898. Reprèn 2a. època, núm. 52 (9 set. 1898) ; i acaba: núm. 169 (13 des. 1900). Inclou il·lustracions Fuente: Publicació original: Barcelona : Impr. Ibèrica, 1896-1900, Núm. 1 (15 maig 1896)-núm. 169 (13 des. 1900)--Cameta (disc.) 21:53, 28 gen 2012 (CET)[respon]
Com es referencia quan hi ha múltiples paràgrafs amb tan sols una citació? Es fica la citació al final de tots els paràgrafs, al final de la primera, al final de totes? O potser queda a la discreció de l'usuari? No he trobat cap lloc on especifiqui això exactament, així que m'agradaria que algú m'ho pogués dir. JaumeBG (disc.) 05:41, 28 gen 2012 (CET)[respon]
Jo acostumo a posar la referència al final de cada paràgref, tret que hi hagi parts que en requereixin una referència específica. --Panotxa (disc.) 08:07, 28 gen 2012 (CET)[respon]
Pau, crec que en Jaume pregunta pel que fa a l'aspecte formal, no a l'aspecte tècnic. Jo opino com en Panotxa, a final de paràgraf i si hi ha alguna cosa que necessiti específicament una citació entremig (informació controvertida...) també s'hi pot posar.--Arnaugir14:20, 28 gen 2012 (CET)[respon]
Jo crec que ha de quedar clar de quina font ve cada afirmació, o sigui, es referencien afirmacions, no paràgrafs, frases ni paraules. De vegades n'hi ha prou amb posar la citació a cada frase o al final del paràgraf, però de vegades calen més citacions dins de la frase, sobretot si estàs combinant diferents fonts.
Posar la citació només al final del paràgraf té un perill, que és que si en el futur algú altre edita el paràgraf afegint alguna afirmació al mig sense referències, sembla que la referència del final del paràgraf recolzi també la nova afirmació.--Pere prlpz (disc.) 14:27, 28 gen 2012 (CET)[respon]
A mi m'agrada referenciar oració per oració (o afirmació per afirmació en oracions llargues). Per a no fer-ho repetitiu, pots fer una nova referència per a cada pàgina de la teua font. Pots veure'n un exemple a Inicis de l'escriptura a Grècia. De tota manera, no vindria malament consensuar una política al respecte. --Fajardoalacant (disc.) 14:54, 28 gen 2012 (CET)[respon]
Crec que podem consensuar estils, però cal deixar un cert marge a cada editor. Prou feina tenim a que es posin referències i es contextualitzin com per filar gaire més prim. Es poden fer guies o pàgines d'ajuda orientatives, però jo no faria normes obligatòries.--Pere prlpz (disc.) 15:59, 28 gen 2012 (CET)[respon]
És fàcil passar d'un extrem a l'altre, de no referenciar res a posar múltiples ref pel mig que donin bon aspecte. Sovint em trobo amb simples enllaços externs col·locats pel mig del text sense justificació o refs que no justifiquen el text. Al final és una qüestió d'edició cas per cas, però la norma en general és 1) referenciar tota atribució a tercers, incloses citacions textuals, i 2) referenciar allò que sigui o pugui ser discutit per algú, és a dir, que no sigui fàcilment trobable. La resta són enllaços externs o bibliografia i no cal caure en una referencialitis per contextualitzar-les on no faci falta. --V.Riullop (parlem-ne) 19:04, 28 gen 2012 (CET)[respon]
Josa i Tuixent
El toponim de Josa i Tuixent és erroni en català. Així ho declara l'IEC en el el DOGC on es denega el canvi de nom del municipi de Josa i Tuixén pel de Josa i Tuixent.
L'Institut d'Estudis Catalans va emetre informe desfavorable sobre el canvi de denominació sol·licitat per entendre que el nom proposat no s'adequa a la normativa vigent de la llengua catalana i per suposar un empobriment del patrimoni cultural atesa la rellevància històrica del topònim.
Denegar el canvi de nom del municipi de Josa i Tuixén pel de Josa i Tuixent atès que conté incorreccions lingüístiques i no s'adiu amb la toponímia catalana.
Aquesta pàgina conté discussions que han estat arxivades de Viquipèdia:La taverna/Arxius. Us preguem que no modifiqueu el contingut d'aquesta pàgina ja que és un arxiu històric. Si voleu reprendre alguna de les discussions, inicieu un nou fil i enllaceu a aquesta pàgina per a referència de les discussions anteriors.
Ajuda amb la llicència de dues fotografies
He penjat tres fotografies a l'entrada Binilagant. La darrera és meva, però les dues primeres pertanyen al Catàleg de béns immobles protegits de l'Ajuntament de Llucmajor. Si és possible, m'agradaria que m'ajudàssiu amb la llicència d'aquestes dues fotos, tenint en compte que es tracta d'edificis històrics (de més de 150 anys) i que, a més, són imatges incorporades a una norma jurídica o document d'un organisme públic. --Sebsalva (disc.) 18:45, 2 gen 2012 (CET)[respon]
La dolenta: si he comptat bé tots els vots, hem passat d'un empat a sis a un empat a deu. Com que el mecanisme previst no desempata, proposo no tenir en compte els vots que han arribat fora de termini (o sigui, després de les 24:00 del dia 10), que és un sistema que està d'acord amb les regles, dóna un sol segon lloc i no hauria de fer allargar les discussions.
Fet!Plantilla:Imatge 2 del mes. Com que la imatge es horitzontal i molt allargada, convindria posar-la tan ample com sigui possible, però no he tocat la mida (310px) perquè no tinc gens clar fins a quina mida pot quedar bé a la portada.--Pere prlpz (disc.) 23:59, 12 gen 2012 (CET)[respon]
Tècnicament es pot instal·lar segons commons:Help:Gadget-ImageAnnotator, amb múltiples paràmetres de configuració. A l'anglesa van decidir deixar-ho com a giny opcional de les preferències i mostrant les anotacions només en l'espai Fitxer, no en d'altres. Bàsicament els arguments són: moltes de les anotacions no són útils pels articles, o bé poden ser útils en un article però resultar fora de context en un altre, moltes no són multilingües, no hi ha control des de la Viquipèdia dels canvis fets a Commons de forma que no apareixen en la llista de seguiment de l'article, no es poden modificar editant l'article, a Commons no hi ha una política de PVN i hi poden haver problemes amb la política de BPV, una enciclopèdia és descriptiva i les anotacions haurien d'estar descrites i referenciades en el text. --V.Riullop (parlem-ne) 12:07, 7 gen 2012 (CET)[respon]
D'acord amb algunes de les raons. Ara bé, notes d'aquesta mena són útils en algun article. Aleshores:
Es podria fer alguna cosa que funcionés semblant a les notes. A mi se m'ocorre fer una plantilla on poguéssim copiar i enganxar els paràmetres de les plantilles de les notes de Commons i ens fes un imagemap, tot i que hi faltaria la funcionaritat d'ensenyar i amagar les notes en posar i treure el cursor de la foto.--Pere prlpz (disc.) 12:45, 7 gen 2012 (CET)[respon]
He anat revisant els enllaços a diverses wikis de fotos amb anotacions com aquestes:Catedral i Volcà. En cap d'elles es visionaven les anotacions.
Ara bé: penso que una imatge val per mil paraules i no és el mateix il-lustrar una pàgina amb una foto com aquesta: SERRA DE VALIELLES que amb una altra com aquesta: CADI I PEDRAFORCA. La segona és molt més nítida i, a més a més, en la primera, podría tenir un problema si es variés algún topònim.
Vaig descobrir el sistema d'anotacions en la Imatge del dia 4 i la vaig adoptar ràpidament, ja que no m'agradava el sistema d'editar la foto posant-hi textos (com la primera) ó números per la seva posterior descripció. El veig especialment adequat en fotografies panoràmiques de muntanya.
Reconec que l'invent(?) que he fet és una mica matusser. Probablement lo que caldría és, d'una forma discreta, insinuar, informar, suggerir... al lector que a l'imatge hi han anotacions i facilitar l'enllaç directe a Commons. Qué us sembla així:? Tossal de Vilella
Ara quan les imatges que tenen anotacions, a la pàgina local de la imatge hi surt una etiqueta amb un enllaç que diu This image is annotated: View the annotations at Commons. S'hauria de traduir, però no sé on.--Pere prlpz (disc.) 11:38, 19 gen 2012 (CET)[respon]
És legal que un autor utilitzi comercialment imatges (o sons o vídeos) de forma comercial quan ha alliberat els ? Intueixo que sí. Per exemple, si he donat d'alta la imatge:
Font de Sant Marçal a Montblanc
amb els drets següents:
Sou lliure de:
compartir – copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra
adaptar – fer-ne obres derivades
Amb les condicions següents:
reconeixement – Heu d'atribuir els crèdits de l'obra de la manera especificada per l'autor o titular (però no d'una manera que suggereixi que us donen suport o rebeu suport per l'ús que en feu).
compartir igual – Si transformeu o modifiqueu aquesta obra per generar-ne una derivada, només podreu distribuir l'obra resultant amb la mateixa llicència, una de similar o una de compatible.
Puc jo, l'autor, fer-la servir per treure'n profit econòmic? Suposo que les modificacions fetes per altres no, però l'original o les meves modificacions que no es basin en modificacions de tercers sí. Estic equivocat?
I sí és possible, de les modificacions que jo en faci per comercialitzar, algú les pot utilitzar per altres fins (comercials o no)?
Gràcies per endavant.--Maltrobat (disc.) 11:48, 16 gen 2012 (CET)[respon]
A veure:
Tu ets l'autor. La imatge original la pots publicar sota tantes llicències diferents com vulguis i fer-ne el que et sembli. Som els altres els que, si fem servir la teva imatge, estem obligats a complir una de les llicència amb que l'hagis publicat.
La llicència que has posat inclou la clàusula "compartir igual". Això vol dir que si li fem modificacions (o sigui, en fem una obra derivada) i la publiquem, l'hem de publicar sota la mateixa llicència que hi has posat tu.
Ara bé, si tu fas modificacions a la imatge, com que tu no estàs obligat a complir la llicència, pots publicar la imatge modificada com et sembli. La llicència que has donat de la imatge original no t'obliga tu a publicar la imatge modificada de cap manera especial.
Si les modificacions que facis tu no aporten res de la teva creativitat (per exemple, retallar la foto, posar-li un marc llis o escriure-hi al damunt el nom del lloc), aleshores això podrien ser modificacions trivials que hagués pogut fer qualsevol a partir de la imatge original (que té una llicència lliure) i aleshores és defensable que la imatge modificada té la mateixa llicència lliure que l'original.--Pere prlpz (disc.) 12:07, 16 gen 2012 (CET)[respon]
Per cert, veig que hi ha una cosa que no he respost. Tu, i qualsevol altre, pot treure profit comercial de la teva imatge modificada per algú altre que l'hagi obtinguda amb la llicència que has posat, perquè el modificador l'haurà publicada amb la mateixa llicència. En aquest cas, si tu la vols publicar amb la modificació, també ho hauràs de fer també amb la mateixa llicència a menys que us poseu d'acord els dos autors (tu, que ets l'autor de la foto, i el que ha fet la modificació, que és autor de l'obra derivada de la teva foto).--Pere prlpz (disc.) 23:07, 16 gen 2012 (CET)[respon]
Ostres! Jo no hi comptava amb poder disposar de les modificacions dels altres. Bona idea això de que em puc posar d'acord amb algú altre. Gràcies de nou Pere prlpz.--Maltrobat (disc.) 14:34, 17 gen 2012 (CET)[respon]
Traducció de gràfics
Tenim molts articles amb gràfics en altres llengües perquè no n'hi ha versió en català. Si hi hagués algú interessat a traduir-los es podrien marcar d'alguna manera per facilitar la feina.
Teniu raó que ja tenim la Categoria:Imatges per traduir. La plantilla crec que hauria de ser més discreta i anar a baix. Si quan no hi ha imatge i en demanem una és un error menor, quan la imatge hi és i només falta traduir-la no pot ser pitjor.