Vés al contingut

Yawalapití

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaYawalapití
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius8 Modifica el valor a Wikidata (2006 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deMato Grosso i Yawalapitís Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Sud
llengües arawak
llengües Paresí-Waurá Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3yaw Modifica el valor a Wikidata
Glottologyawa1261 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueyaw Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1509 Modifica el valor a Wikidata
IETFyaw Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1639 Modifica el valor a Wikidata

El yawalapiti (Jaulapiti) és una llengua arawak del Brasil. Segons els informes, els agavotaguerra (Agavotoqueng) parlaven la mateixa llengua.[1] Els únics 8 parlants de la llengua (2006), de l'ètnia dels yawalapitís, viuen en un poble a la vora del riu Tuatuari, afluent del riu Kuluene, situat a la part sud del parc indígena del Xingu (Xingu superior), a l'estat de Mato Grosso.[2][3][4]

Fonologia

[modifica]

Consonants

[modifica]

El yawalapiti i el waurá, una llengua arawak pertanyent al mateix subgrup, comparteixen un inventari fonèmic molt similar. Els segments principals es classifiquen a la taula següent.

Fonemes consonàntics yawalapitís[5]
Bilabial Alveolar Retroflexa Postalveolar Palatal Velar Glotal
Oclusiva p t (c) k ʔ
Africada ts
Fricativa ʂ ~ ʐ ʃ h
Nasal m n ɲ
Lateral l ʎ
Vibrant
Bategant ɾ
Aproximant w j

Vocals

[modifica]

La llengua yawalapiti té vocals tant orals com nasals, com es mostra a continuació.

Fonemes vocals del yawalapití[6]
Frontal Central Posterior
oral nasal oral nasal oral nasal
Yancada i ĩ ɨ ɨ̃ u ũ
Oberta a ã

Sintaxi

[modifica]

Des d'un punt de vista tipològic, l'ordre dels components a yawalapití és SVO. En les construccions genitives, el posseïdor precedeix l'element posseït. El mateix passa amb altres modificadors, especialment els demostratius i els numerals, mentre que els adjectius es poden presentar abans o després del seu referent.[7]

Notes

[modifica]
  1. Hammarström (2015) Ethnologue 16/17/18th editions: a comprehensive review: online appendices
  2. (Mujica, 1992, p. 4)
  3. Ramirez, Henri. Enciclopédia das línguas Arawak: acrescida de seis novas línguas e dois bancos de dados. 3. 1. Editora CRV, 2020, p. 290. DOI 10.24824/978652510234.4. ISBN 978-65-251-0234-4 [Consulta: 4 juliol 2021].  Arxivat 2021-04-19 a Wayback Machine.
  4. Ramirez, Henri, & França, Maria Cristina Victorino de. (2019). Línguas Arawak da Bolívia. LIAMES: Línguas Indígenas Americanas, 19, e019012. https://doi.org/10.20396/liames.v19i0.8655045
  5. (Mujica, 1992, p. 24)
  6. (Mujica, 1992, p. 25)
  7. (Mujica, 1992, p. 52-53)

Referències

[modifica]