Granada

Granada

Bandera Escut d'armes
Localització
37° 10′ 41″ N, 3° 36′ 03″ O
Andalusia
Granada
Comarca	Vega de Granada
Capital de	Província de Granada (1833–)
Capital	Granada
Conté la subdivisió	Bobadilla (en) Cerrillo de Maracena (en) El Fargue (en) Granada Lancha del Genil (en)
Població humana
Població	230.595 (2023) (2.619,8 hab./km²)
Gentilici	granadí, -ina
Llengua utilitzada	Castellà
Geografia
Part de	districte notarial de Granada Vega de Granada
Superfície	88,02 km²
Banyat per	riu Darro
Altitud	738
Limita amb	Armilla Cenes de la Vega Huétor Vega Cájar Pinos Genil Beas de Granada Dúdar Huétor de Santillán Víznar La Zubia Churriana de la Vega Maracena Pulianas Ogíjares Atarfe Vegas del Genil Santa Fe Jun
Dades històriques
Esdeveniment clau abril 1491 conquesta de Granada
Patrocini	Cecili de Granada i Mare de Déu de les Angoixes
Organització política
Membre de	Organization of World Heritage Cities (en) Xarxa de ciutats creatives (2014–)
Pressupost	227.129.217,02 €
Identificador descriptiu
Codi postal	18001 - 18015 (Granada) 18182 (Alquería del Fargue) 18190 (Lancha de Genil)
Fus horari	UTC+01:00 UTC+02:00
Codi INE	18087
Altres
Agermanament amb	Dubai Marràqueix Tilimsen Agrigent Coral Gables Belo Horizonte Ais de Provença Xarjah Friburg de Brisgòvia (1991–) Lublin (2012–)
Lloc web	granada.org

Granada és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d'Andalusia. Està situada al centre de la comarca de la Vega de Granada, a una altitud de 738 msnm, en una àmplia depressió intrabètica formada pel riu Genil i al peu del massís més alt de la península Ibèrica, Sierra Nevada, que condiciona la seva climatologia.

En ella es troben les seus del partit judicial número 3 de la província; l'arxidiòcesi que porta el seu nom; el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, Ceuta i Melilla i el Consell Consultiu d'Andalusia.

El 2009 l'habitaven 234.325 persones, i 498.365 comptant l'àrea metropolitana. Els barris són molt diferents entre si, en part per la contínua immigració fins la dècada del 1990; els més importants són el Zaidín, l'Albaicín, el Sacromonte, el Realejo, la Chana, el Almanjáyar i la Cartuja.

Va ser capital del Regne zirida de Granada, durant el segle XI, i del Regne nassarita de Granada entre els segle XIII i XV. Després de la presa de la ciutat pels Reis Catòlics, es va mantenir com a capital del Regne castellà de Granada, ja simple jurisdicció territorial, fins el 1833. A l'escut municipal ostenta els títols de «molt noble, molt lleial, nomenada, gran, celebèrrima i heroica ciutat de Granada».

Granada constitueix un nucli receptor de turisme, a causa dels seus monuments i a la proximitat de la seva estació d'esquí professional, la zona històrica coneguda com Alpujarras i la part de la costa granadina coneguda com a Costa Tropical. D'entre les seves construccions històriques, l'Alhambra és una de les més importants del país, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1984, junt amb el Jardí del Generalife i l'Albaicín. La seva catedral està considerada com la primera església renaixentista d'Espanya.

La Universitat de Granada és la quarta a nivell nacional per nombre d'alumnes i és una de les destinacions més populars pels universitaris europeus del programa Erasmus.

Estan concloent-se les obres del Parc Tecnològic de Ciències de la Salut que se centrarà en la investigació mèdica. Així mateix, s'estan construint les infraestructures necessàries per a la connexió ferroviària amb trens d'alta velocitat (AVE). El seu aeroport, situat a 12 km del centre de la ciutat, ha estat recentment remodelat.

L'Alhambra i Sierra Nevada són la imatge per antonomàsia de Granada.

esquerraVista general del barri de l'Albaicín, a l'est de la ciutat.

esquerraVista nocturna de l'Alhambra des de l'Albaicín.

Toponímia

Al segle XI els ziríes van traslladar la capital de Medina Elvira («Ciutat Elvira») a Medina Garnata. L'etimologia del topònim és discutida i podria provenir tant de l'àrab (gar-anat, «Turó de pelegrins») com del llatí (granatum, «magraner» en català o «granado» en castellà).

Símbols

Els símbols corresponents al municipi de Granada estan oficialitzats en la Resolució del 10 de febrer del 2009 de la Direcció General d'Administració Local, per la que s'admet la inscripció en el Registre Andalús d'Entitats Locals de l'Escut i la Bandera del Municipi de Granada (Expte. nombre 003/2009/Sim) BOJA número 36 23 de febrer del 2009:

Escut

L'escut va ser atorgat pels Reis Catòlics poc després de la presa de la ciutat. Antany va estar format per dues casernes on es representaven els Reis Catòlics i la mangrana (en castellà granada), però el 1843 la reina Isabel II va afegir un tercer amb la Torre de la Vela de l'Alhambra, sumada d'una bandera nacional, junt amb els seus nous títols, representats a la cinta d'or que l'envolta. Amb això va voler premiar l'actitud del poble granadí en l'aixecament al seu favor i contra el regent. Al document local l'escut es defineix de la següent manera:

«

L'escut oficial actual de la ciutat de Granada, és cobert per la Corona Real, orlat amb una cinta rematada en la seva part inferior per una borla d'or, en la qual van gravats en igual metall els Títols de la ciutat, i el seu interior es divideix a tres casernes, el que ocupa la seva meitat superior amb els Reis Catòlics asseguts als seus trons, amb corona i mantell, en els seus colors naturals, el Rei Ferran V a la dreta, amb una espasa a la mà destra i la Reina Isabel I amb un ceptre en la seva, ambdós sobre camp de plata i coberts per un dosser vermell. La part inferior es divideix a dues casernes, el de l'esquerra amb la Torre de la Vela en plata, tremolándose en la seva part superior la bandera d'Espanya, vermella i groga, sobre fons d'or. A la caserna inferior esquerra, hi ha una granada oberta en els seus colors naturals, sobre fons de plata. Tot queda envoltat amb dos castells en el centre de la seva part superior i inferior de l'orla, en plata, amb dues banderes d'Espanya vermelles i grogues dalt de cada una i en diagonal, sobre fons d'or; alternant-se en els seus costats amb un total de sis lleons en els seus colors naturals i tornats cap a l'interior, amb quatre torres d'or sobre fons vermell.

»

Tanmateix el 1994 a l'obra de David Torres Ibáñez L'Heràldica de la Diputació Provincial de Granada. Estudis, antecedents i propostes apareix citada de la forma amb què ha estat inscrit en el Registre de símbols d'entitats locals, presentant-se algunes variacions.

Bandera

La bandera de la ciutat de Granada té la següent descripció:

«

De color carmesí i verd, i està formada per dues franges verticals iguals; la primera, al costat del pal, de color vermell carmesí, i la segona franja de color verd. En el centre, i en brodat sobreposat, l'escut de la ciutat de Granada.

»

Geografia

Localització

El terme municipal està situat en la part més oriental de la depressió de Granada, en contacte amb el peu de Sierra Nevada (Formació d'uns 87,8 km². La depressió se situa estratègicament al solc Intrabètic. D'aquesta forma, a partir del passadís d'Iznalloz té accés al congost de Despeñaperros, que comunica Andalusia amb el centre de la península Ibèrica; a partir de Valle de Lecrín té accés a la costa subtropical granadina; pel Port de la Mora té accés a les foies de Guadix i Baza i per tant a Almeria i Múrcia; i finalment, a partir del passadís de Loja té accés a la depressió d'Antequera i a la depressió Bètica.

Límits del terme municipal de Granada

Nord-oest: Atarfe	Nord: Maracena, Pulianas, Jun i Víznar	Nord-est: Huétor Santillán i Beas de Granada
Oest: Santa Fe i Vegas del Genil		Est: Dúdar
Sud-oest: Churriana de la Vega i Armilla	Sud: Ogíjares, La Zubia, Huétor Vega i Cenes de la Vega	Sud-est: Pinos Genil

Relleu

Mapa de relleu del terme municipal de Granada.

El relleu del municipi està marcat per la seva localització al límit oriental de la depressió de Granada. Les serres de Huétor, Arana i Nevada exerceixen de capçalera d'aquesta conca sedimentària.

La gènesi d'aquest relleu es remunta al plegament alpí, en el qual es van plegar els sediments dipositats en una gran fossa oceànica que ocupava el que avui són els Sistemes Bètics. La depressió va sorgir per l'enfonsament de diversos blocs a causa de l'efecte de les falles que l'envolten completament i a la major densitat dels materials que la componen respecte a les zones muntanyoses circumdants. Aquest substrat va ser colmatat gradualment al llarg del terciari i quaternari per sediments erosionats de les joves serralades creades en el plegament alpí.

Un dels seus relleus més característics i emblemàtics és el denominat Formació o Conglomerat Alhambra, constituïda per sediments detrítics molt gruixuts lligats a ventalls al·luvials. La intensa erosió fluvial durant el pliocè va provocar el brusc dipòsit de materials, formant muntanyes de conglomerats de fins a 300 metres d'espessor, caracteritzats per la grossor i el desordre dels seus cants a causa de la rapidesa i intensitat de l'erosió.

Ja durant el quaternari, aquestes formacions del peu de la muntanya van tornar a ser erosionades i configurades morfològicament per la xarxa hidrogràfica, produint el paisatge actual. En alguns casos l'acció dels rius ha permès excavar profunds congostos, mostrant els diferents estrats de conglomerats, com ocorre al Barranc dels Negres.

Finalment, la xarxa hidrogràfica, jerarquitzada pel riu Genil, ha modelat i perfilat una gran plana de sedimentació, formada per materials detrítics on predominen les sorres, llims i argiles, en funció de la proximitat al centre de la conca. Aquesta plana al·luvial és de gran riquesa des del punt de vista de l'agricultura i, junt amb els jaciments aurífers lligats als rius Darro i Genil, van provocar la seva ràpida població.

Hidrografia

Mapa hidrogràfic del terme municipal de Granada.

A causa de l'intens aportament de vessament de les zones muntanyoses del voltant, les escasses precipitacions no es tradueixen en escassetat d'aigua. La capçalera del Genil està formada per una espècie d'amfiteatre muntanyós integrat per Sierra Nevada i serra d'Arana. De Sierra Nevada parteixen en ventall el Genil i els seus afluents del marge esquerre, el Monachil i el Dílar. Al nord, l'amfiteatre continua amb la serra d'Arana, on neixen per desembocar al Genil els rius Beiro i Darro, els cursos de la qual estan encaixats per la proximitat de Sierra Nevada i per la seva activitat sísmica. Aquesta angostura també es manifesta als barrancs provocats per corrents fluvials extints per filtració o captació.

Per tant, el terme municipal està completament integrat a la conca hidrogràfica del riu Genil, subsidiària de la del Guadalquivir. La xarxa hidrogràfica granadina la conformen, junt amb el Genil, els rius Darro, Beiro, Monachil i Dílar, entre altres xarxes hidrogràfiques.

• El Genil, amb 358 & nbsp;km de longitud, és el segon riu més llarg que discorre íntegrament per Andalusia, per darrere del Guadalquivir, al que desemboca com a principal afluent. Neix a la cara el nord del bec del Mulhacén i les seves aigües són captades per a regadiu a l'entrar a Granada a través del sistema hidràulic establert durant l'època musulmana. Travessa el casc urbà seguint la direcció est-oest.
• El Darro neix a la serra de l'Alfaguara per a després endinsar-se al terme municipal de Granada, on conflueix amb els rius de l'Abellar i de Beas. És el principal proveïdor de l'Alhambra. Solca la ciutat de nord a sud i després flueix cap a l'oest per la zona de Jesús del Valle. Desemboca al Genil dins del casc urbà.
• El Beiro, procedent de serra Harana, discorre soterrat sota el casc urbà de nord a oest. A la superfície, s'endinsa a la Vega de Granada, on aflueix al Genil.
• El Monachil neix a Sierra Nevada i presenta un curs continu al llarg de tot l'any. És un dels principals afluents del curs alt del Genil, dins d'aquest terme municipal.
• El Dílar és també afluent del Genil. Entra a la ciutat per Purchil.
• Les sèquies conformen una xarxa hidrogràfica artificial de gran complexitat, que té el seu origen a l'època musulmana. Les principals són les de Tarramonta, Arabuleila, Aynadamar, Real i Gorda del Genil.

També són importants els aportaments hídrics del subsòl, ja que la conca detrítica permet la filtració de l'aigua i la formació d'aqüífers. La capa freàtica està en moltes ocasions molt a prop de la superfície i en zones pròximes al llit fluvial es produeixen surgiments de deus naturals.

Clima

El clima de Granada és de tipus mediterrani continentalitzat: fresc a l'hivern, amb abundants gelades; i calorós a l'estiu, amb màximes sobre els 35 & nbsp; °C. L'oscil·lació tèrmica és gran durant tot l'any, superant moltes vegades els 20 & nbsp;°C un dia. Les pluges, absents a l'estiu, es concentren a l'hivern i són escasses durant la resta de l'any. Aquestes característiques peculiars, que són més patents si les comparem amb el clima de la costa subtropical granadina, a tan sols 50 & nbsp;km de Granada capital, es deuen a la seva situació entre cadenes muntanyoses, i a la seva altitud mitjana, d'uns 685 & nbsp;msnm.

El 2007, al costat de Cadis, va ser la quarta ciutat més assolellada d'Espanya, amb 3.016 hores de sol, segons es desprèn de les dades dels que disposa l'Institut Nacional d'Estadística, recollit al seu anuari estadístic.

Valors climatològics normals a l'observatori de l'Aeroport de Granada

1971-2000	Gen.	Febr.	Mar	Abr.	Maig	Juny	Jul.	Ag.	Sep	Oct.	Nov.	Des.	Mitjana
Temperatura mitjana (°C)	6,7	8,5	11,0	12,8	16,8	21,4	24,8	24,5	20,9	15,5	10,7	7,6	15,1
Mitjana de temperatures màximes diàries (°C)	13,0	15,3	18,6	20,1	24,6	30,0	34,4	33,9	29,4	22,7	17,2	13,5	22,8
Mitjana de temperatures mínimes diàries (°C)	0,3	1,8	3,4	5,6	9,0	12,9	15,2	15,0	12,4	8,2	4,2	1,8	7,5
Precipitacions mitges (mm)	41	38	30	38	28	17	4	3	16	42	48	53	357

Temperatura

La seva temperatura mitjana és de 15,1  °C el que suposa uns 3 & nbsp;°C de diferència amb les zones de sota el Guadalquivir i el litoral mediterrani. Quant al règim tèrmic, l'hivern és llarg i fred, i es prolonga durant els mesos de desembre a febrer amb menys de 10 & nbsp;°C de mitjana, sent el mes més fred gener amb 6,7 °C. L'estiu, també és una estació llarga, amb temperatures mitges superiors als 20 & nbsp;°C durant els mesos de juny a setembre. El mes més càlid és juliol amb 34,4 °C de mitjana.

Els mesos més freds i més càlids s'esdevenen al principi de les estacions, clar exemple de la llunyania del mar i de la seva acció de suavització tèrmica, atenuada encara més per l'efecte de barrera de les cadenes muntanyoses. L'escassa durada i representativitat de les estacions equinoccials és un altre tret més de la continentalitat del seu clima.

Quant a les temperatures extremes, es pot assenyalar la importància de les gelades que sofreix, arribant a ser bastant tardanes, el que suposa un seriós limitant per a alguns cultius. Encara el mes d'abril la mitjana de les temperatures mínimes és de 5,6 °C, havent-s'hi aquest mes riscs de gelades en ple procés de floració.

Valors climatològics extrems en Granada/Aeroport

Concepte	Valor	Data
Precipitació màxima un dia (l/m²;)	68,2	2 de juny del 1986
Temperatura mínima absoluta (°C)	-14,2	16 de gener del 1987
Temperatura màxima absoluta (°C)	42,6	22 de juliol del 1995

Precipitacions

Els trets generals de les seves precipitacions són l'escassa quantia anual -357 & nbsp;mm- i la seva gran irregularitat interanual que provoca molts períodes de sequera. Quant al règim de precipitacions, la principal característica és la sequera estival, pròpia de tots els climes mediterranis, prolongant-se de forma brusca durant els mesos de juliol i agost, en els que es produeixen precipitacions inferiors a 5 & nbsp;mm. Aquests mesos coincideixen amb els de temperatura més alta, fins al mes de setembre que trenca aquesta dinàmica d'extrema sequedat amb les precipitacions associades a les tempestes del final de l'estiu, que també endolceixen les temperatures.

A causa de la singularitat del clima mediterrani continentalizat per la prolongació de les precipitacions des d'octubre fins a maig, la doble influència mediterrània i atlàntica provoquen una màxima equinoccial -desembre amb 53 & nbsp;mm- de component mediterrani i una màxima hivernal -gener amb 41 & nbsp;mm- de component atlàntic. Malgrat tot, les precipitacions són bastant regulars al llarg d'aquest període, si bé el volum no és comparable amb les zones del baix Guadalquivir obertes a les masses d'aire oceàniques.

Flora i fauna

Jardí Botànic de la Universitat de Granada.

Flora

Les seves principals zones verdes urbanes són el bosc caducifoli de l'Alhambra i els jardins com el Generalife, el Parc García Lorca i el Jardí Botànic de la Universitat recentment restaurat. Entre els cármenes amb millors jardins es troben el Carmen de los Cipreses, el d'Acosta, el de Nuestra Señora de las Angustias i el de Manuel de Falla.

Als jardins i boscos nazarís, conviuen unes 300 espècies i híbrids, de més de 90 famílies i alguna cosa més de 210 gèneres, on predominen arbusts com la murtra i el boix, utilitzats en la formació de tanques, així com el xiprer, empleat en parets i escultures vegetals. Altres espècies que es troben, són la rosa, el durillo, l'evónimo, el baladre, l'aligustre, el llorer, el taronger amarg o l'heura.

Per preservar aquesta riquesa biològica s'està projectant un banc de germoplasma que recopilarà i conservarà material biològic de les seves espècies vegetals més representatives, així com un viver que gestionarà material biològic destinat a la plantació. Ambdues iniciatives s'emprendran pel Patronat de l'Alhambra, en col·laboració amb la Universitat de Còrdova. Es preveu que el centre comenci a funcionar el 2009 i que una vegada actiu recopilarà llavors amb interès històric del conjunt palatí, i del Generalife, així com de les hortes dels rius Darro i Genil. Per realitzar el projecte, el Patronat rebrà la col·laboració del Banc de Germoplasma Vegetal Andaluz, dependent de la Conselleria de Medi Ambient de la Junta d'Andalusia, i del Jardí Botànic de Còrdova.

Esquirol, rosegador habitual al bosc de l'Alhambra.

Fauna

La seva fauna més significativa és la que té l'hàbitat a la zona de l'Alhambra i el Generalife, on s'ha creat amb el pas del temps un ecosistema artificial que propicia la vida d'una important varietat d'espècies gràcies als boscos que envolten la fortalesa, els buits i cavitats dels murs, les estades fosques i ombrívoles i la multitud de fonts, estanys i aljubs existents al lloc. A més d'aquesta zona, tenen una fauna diferenciada el riu Darro, Jesús del Valle, el Llano de la Perdiz i el Parque perirubano de la Dehesa del Generalife.

Les aus pròpies del clima mediterrani són els principals llogaters de jardins, merlets i palaus que hi ha a Granada, espècies com el xoriguer primilla, la merla comuna, junt amb pardals, coloms, orenetes i falciots, que volen, en tots els seus espais verds. La curruca capirotada, és una de les aus dominant als boscos de la Alhambra, així com el cargolet, que aprofita les especials condicions microclimàtiques de les arbredes i finalment, també el pit-roig, un ocell que està distribuït per tota Europa. Els coloms, s'han apropiat de molts dels espais edificats, principalment edificis històrics, arribant a representar un problema per a la conservació d'estructures arquitectòniques, ja que els seus excrements àcids provoquen importants nivells de corrosió en la fusta i la pedra. Els boscos de la Alhambra s'han convertit en refugi d'algunes espècies d'aus que normalment volen per Sierra Nevada, l'Alfaguara i la serra d'Huétor. En ocasions, s'han vist també aus migratòries que es dirigeixen cap a l'àfrica o Europa utilitzant les seves garrigues com a parada migratòria.

Així mateix és també refugi i hàbitat de més de 300 espècies de vertebrats que troben un lloc on viure, refugiar-se i reproduir-se en temps de temperatures extremes. Exemple d'això és l'esquirol vermell i altres animals com gats, eriçons, ratolins de camp o topillos, fins i tot es produeixen incursions ocasionals de guillots procedents del Cerro del Sol i del Parque Periurbano del Generalife. Entre els rèptils i amfibis, destaquen el llangardaix ocel·lat i la sargantana cuallarga així com algunes serps, en especial la d'escala, però en quantitats mínimes, ja que no suporten bé la presència humana. Quant als amfibis, es troben als jardins granadins diverses espècies de granotes i gripaus, les primeres als estanys, sobretot de el Partal i el Generalife i els segons en la totalitat de les zones enjardinades. Els peixos formen també part de la fauna granadina, als seus estanys hi ha comunitats de carpí daurat, espècie de la família dels ciprínids originari d'Àsia, denominat també peix vermell.

Població i ordenació urbana

Nuclis de població

Al municipi hi ha quatre nuclis de població, a més del nucli principal, la ciutat de Granada. Aquests són: Alquería del Fargue, Bobadilla, Cerrillo de Maracena i Lancha del Genil.

Nuclis urbans que formen el municipi de Granada

Nuclis de població	Habitants	Coordenadas	Distància (km)
Alquería del Fargue	499	37° 12′ 21″ N, 3° 35′ 45″ O	8
Bobadilla	356	37° 11′ 29″ N, 3° 38′ 37″ O	5
Cerrillo de Maracena	1.815	37° 12′ 08″ N, 3° 37′ 35″ O	5
Granada (ciutat)	230.533	37° 10′ 34″ N, 3° 35′ 52″ O	0
Lancha del Genil	1.122	37° 09′ 48″ N, 3° 33′ 52″ O	7

Demografia

Piràmide de població (2008)
%	Homes	Edat	Dones	%
0,60		85+		1,47
0,99		80-84		1,89
1,55		75-79		2,54
1,82		70-74		2,64
1,86		65-69		2,39
2,50		60-64		3,03
2,67		55-59		3,30
2,99		50-54		3,70
3,40		45-49		4,04
3,48		40-44		4,07
3,43		35-39		3,68
3,88		30-34		3,99
4,23		25-29		4,03
3,56		20-24		3,49
2,95		15-19		2,85
2,44		10-14		2,40
2,19		5-9		2,13
1,91		0-4		1,86

La ciutat de Granada comptava el 2009 amb 234.325 habitants, dels quals 108.756 eren barons, el que representa el 46,41%, i 125.580 dones, que representen el 53,59%. Des dels anys 90 la seva població resident ha descendit sensiblement mentre que s'ha donat un fort creixement demogràfic dels pobles del cinturó metropolità.

Pirámide de població

De l'anàlisi de la piràmide de població es dedueix el següent:

• La població menor de 20 anys representa el 19% de la població total.
• La població compresa entre 20-40 anys el 30% .
• La població compresa entre 40-60 anys el 28% .
• La població major de 60 anys el 23% .

Aquesta estructura de la població és típica en el règim demogràfic modern, amb una evolució cap a un envelliment de la població i una disminució de la natalitat anual.

Població estrangera

Del total de 236.998 persones censades el 2008, 15.203 són de nacionalitat estrangera, el que suposa un 6,41 %, taxa inferior a la mitjana nacional. Els estrangers residents procedeixen de tots els continents sent els més nombrosos els de les nacionalitats marroquí (3.158), boliviana (1.561), senegalesa (1.032), equatoriana (995) i romanesa (956).

Gràfic de l'evolució de la població de Granada entre 1920 i 2008
Font:Instituto Nacional de Estadística
Gràfica elaborada per: Viquipèdia

Vista panoràmica des de l'Alcassaba de l'Alhambra.

Urbanisme

El desenvolupament urbanístic de la ciutat ha estat molt intens al llarg del segle XX a causa de l'augment continu de la població que va passar de 75.570 habitants l'any 1900 a 244.486 l'any 2000. Aquest augment va provenir del creixement vegetatiu i de la immigració procedent, principalment, d'altres localitats de la província de Granada. Però, si bé el seu centre constitueix un mosaic urbà on el patrimoni històric és envoltat per una xarxa de carrers estrets en gran part per als vianants, la ciutat, a partir del segle XIX i sobretot del segle XX, va començar a desbordar-se del seu perímetre inicial, creant-se barris cada vegada més nombrosos i allunyats. Els barris de Granada són molt poc homogenis quant a extensió, població i equipaments.

Plans d'ordenació territorial

El Pla d'ordenació del territori de l'aglomeració urbana de Granada (POTAUG) és l'instrument de planificació per al desenvolupament i coordinació de les polítiques, plans i propostes de les Administracions i Entitats Públiques i de l'activitat dels particulars en el seu àmbit territorial d'actuació. És doncs un document que es va elaborar i va aprovar per regular el desenvolupament urbanístic de l'Àrea Metropolitana de Granada. Al document s'assenyalen quins terrenys de la Vega ("l'horta de Granada" en català) estan protegits i amb quin grau. Es va aprovar definitivament a finals de 1999, amb el suport de 32 municipis de tots els signes polítics i, des de llavors, només hi ha hagut una modificació de calat, la que ha permès que es construeixi el Polígon de Marchalendín .

La situació actual de l'àrea metropolitana assumeix la visió amb perspectiva metropolitana i no local. Exemple d'això és el desenvolupament del Parque Tecnológico de la Salud y la Universidad, que es va convertir en el primer disseny urbanístic metropolità d'Andalusia. Aquest pla protegeix especialment l'horta granadina com a terreny d'importància històrica i mediambiental davant anteriors polítiques que van permetre l'ocupació de terrenys per a la construcció d'habitatges i infraestructures, com per exemple el terra on es va instal·lar el Parque de las Ciencias, que era terra rústic de regadiu, i el cinturó de circumval·lació.

Política i administració

Vista aèria de la ciutat esportiva de Maracena, inaugurada el 1988.

L'Àrea metropolitana de Granada està composta per cinquanta municipis i la capital, encara que encara no està constituïda formalment com a organisme polític i administratiu, però existeixen diversos serveis públics que estan mancomunats. En rebre molts habitants de la capital i de la resta de poblacions de la província, està tenint un gran creixement de la població, alhora que la capital perd habitants, que es traslladen a localitats veïnes. Les causes principals de l'èxode cap als pobles de l'àrea metropolitana són, principalment, la dificultat d'accedir a un habitatge a la capital pels preus tan elevats que té i motius laborals, ja que, a les localitats de la perifèria s'estan ubicant la majoria de polígons industrials.

Ajuntament de Granada el dia de la patrona de 2008.

Capitalitat

La ciutat de Granada és la capital de la província del mateix nom i per tant estan ubicats en la mateixa tots els ens administratius d'àmbit provincial, tant dependents del govern autonòmic com de l'Estat. Per part de la Junta d'Andalusia hi ha una delegació provincial de cada una de les conselleries de Govern, coordinades per un Delegat de Govern dependent de la Conselleria de Governació, El Govern espanyol disposa de la Subdelegació del Govern a Granada, dependent del Delegat del Govern en la comunitat autònoma. Així mateix s'ubica a la ciutat la seu de la Diputació Provincial de Granada. En l'àmbit privat, i com a conseqüència d'aquesta capitalitat de província moltes empreses i organismes tenen ubicades les seves seus provincials.

Administració judicial

Posseeix una extensa Administració Judicial, sobretot per ser la seu de la Presidència del Tribunal Superior De Justícia d'Andalusia (TSJA), que està ubicat a la plaza Nueva, a l'edifici de la Real Chancillería històrica. Disposa d'Audiència Provincial, ubicada al carrer de la Cuesta del Carmen, i a més és cap del Partit Judicial n.º 3 de la província, la demarcació de la qual comprèn la ciutat i 48 poblacions, algunes d'elles molt poblades, de la comarca de l'àrea metropolitana. La majoria dels jutjats estan ubicats a sengles edificis administratius, a Plaza Nueva i Avenida del Sur. El conjunt d'organismes judicials és el següent:

• Tribunal Superior de Justícia: President. Sala Civil-Penal. Sala Contenciós-Administratiu. Sala del Social.
• Audiència Provincial: President. Penal: 2; Civil: 3
• Jutjats: de Primera Instància: 18; d'Instrucció: 9; del Social: 7; de lo Contenciós-Administratiu: 5; de Violència sobre la Dona: 2; de lo Penal: 6; de Vigilància Penitenciària: 1; de Menors: 2.

Organització municipal

Article principal: Ajuntament de Granada

La seva administració política es realitza a través d'un Ajuntament de gestió democràtica els components del qual s'elegeixen cada quatre anys per sufragi universal. El cens electoral està compost per tots els residents empadronats a Granada majors de 18 anys, de nacionalitat espanyola i dels altres països membres de la Unió Europea. Segons el disposat en la Llei del Règim Electoral General, que estableix el nombre de regidors elegibles en funció de la població del municipi, la Corporació Municipal de Granada està formada per 27 regidors. En les eleccions municipals celebrades el 2007 la constitució de l'Ajuntament va ser de 16 regidors pertanyents al Partit Popular (PP), 9 al Partit Socialista (PSOE) i 2 regidors pertanyents a Esquerra Unida (IU). Com a conseqüència dels esmentats resultats el Ple Municipal va elegir Alcalde per 4 anys a José Torres Hurtado del Partit Popular.

Des que es va instaurar la Democràcia s'ha produït en el seu govern l'alternança entre els dos partits majoritaris, PP i PSOE amb total normalitat.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde/-essa	Partit polític	Data de possessió
1979 - 1983	Antonio Jara Andreu	PSOE	19/04/1979
1983 - 1987	Antonio Jara Andreu	PSOE	28/05/1983
1987 - 1991	Antonio Jara Andreu	PSOE	30/06/1987
1991 - 1995	Jesús Quero Molina	PSOE	15/06/1991
1995 - 1999	Gabriel Díaz Berbel	PP	17/06/1995
1999 - 2003	José Enrique Moratalla Molina	PSOE	03/07/1999
2003 - 2007	José Torres Hurtado	PP	14/06/2003
2007 - 2011	José Torres Hurtado	PP	16/06/2007
2011 - 2015	n/d	n/d	11/06/2011
2015 - 2019	n/d	n/d	13/06/2015
2019 - 2023	n/d	n/d	15/06/2019
Des del 2023	n/d	n/d	17/06/2023

Districtes municipals i barris

Mapa dels districtes de Granada.

El municipi de Granada consta de vuit districtes la població dels quals es reparteix en el gràfic adjunt segons padró de 2009 de l'Ajuntament de Granada. Aquests districtes formen al seu torn un conjunt de 36 barris.

Fitxer:PoblacionGranada.Jpg

Economia

Activitat empresarial

L'any 2008, existien en el municipi, un total de 24.966 empreses, de les que 22.665, tenien una plantilla de menys de 5 treballadors, 1.672 empreses tenien una plantilla entre 6 i 19 treballadors i amb una plantilla superior a 20 treballadors hi havia només 62 empreses, existint 2 empreses de les quals es manquen de dades sobre la seva plantilla.

Treball

En el període comprès entre 1996 i 2007, la taxa d'atur registrada sempre ha estat inferior a un 6%, pel que pot considerar-se com a atur tècnic. Tanmateix arran de la crisi econòmica d'àmbit mundial desencadenada el 2008, el nombre d'aturats no ha deixat d'incrementar-se ja que segons el Observatori Argos del Servei Andalús d'Ocupació, l'atur registrat el desembre de 2009, ascendia a 24.828 persones de les quals 12.435 eren barons i 12.393 eren dones.

Renta disponible

Segons la base de dades que ofereix l'Institut d'Estadística d'Andalusia (IEA), la renda disponible per habitant resident va oscil·lar l'any 2003 entre 9.300 € i 10.200 €.

Agricultura

Les dades estadístiques de 2007 indiquen que el municipi disposa de poc terreny cultivable, concretat en una superfície de 1.042 hectàrees de cultius llenyosos, de les quals 919 ha pertanyen a oliverars sent 789 ha de secà i 130 ha oliverar de regadiu. D'altra banda hi ha un total de 1.197 hi ha dedicades a cultius herbacis sent el blat de moro el principal cultiu de regadiu amb un total de 499 ha.

Distribució d'usos de la superfície agrícola el 2007

Cultius herbacis	Superfície	1.197 ha
	Principal cultiu herbaci de regadiu	Blat de moro
	Superfície conreada de blat de moro	499 ha
Cultius llenyosos	Superfície	1.042 ha
	Principal cultiu llenyós de regadiu	Oliverar d'oliva de taula
	Superfície d'oliverar de regadiu	130 ha
	Principal cultiu llenyós de secà	Oliverar d'oliva de taula
	Superfície d'oliverar de secà	789 ha
Tractors registrats		401

Indústria

La seva estructura econòmica presenta una acusada debilitat de l'activitat industrial i del sector agrari, amb una gran dependència del sector serveis i de la construcció.

Distribució empreses industrials per sectors 2008: < ref name="anuarieco.lacaixa.comunicacions.com " >. «Anuario Económico de España, 2008 La Caixa (Granada)». La Caixa, 2008. [Consulta: 23 maig 2009]. </ref>

Sector industrial	Empreses
Energia i aigua	10
Indústria química	36
Indústria metal·lúrgica	174
Indústria manufacturera	629
Total	849

L'activitat industrial es concentra en molt poques empreses de baixa intensitat tecnològica, l'avantatge competitiu de la qual està constituït bàsicament pel preu barat de la mà d'obra utilitzada. Les branques més representatives són la indústria agroalimentària (olis i lactis), amb empreses com Puleva, Dhul i Cerveses Alhambra. També destaquen algunes empreses de fabricació de productes metàl·lics i la indústria de la fusta. Altres empreses significatives de la zona són Recisur i Lomónaco.

Construcció

El sector de la construcció d'habitatges ha tingut gran impacte en l'economia local, havent-hi registrades el 2008 un total de 1.430 empreses, i Construccions Àvila Vermelles). Des de 2008 el sector està passant una profunda crisi a conseqüència de l'esclat de la bombolla immobiliària a Espanya, per la qual cosa moltes empreses han cessat la seva activitat comercial.

Comerç

Seu central de Caja Granada.

La seva activitat comercial ocupa un lloc destacat tant per a la ciutat com per a tota la província.

Distribució empreses comercials per sectors:

Sector comercial	Empreses
Oficines bancàries (2009): Bancs (93), Caixes d'Estalvis (151) Cooperatives de crèdit (47 )	291
Empreses comercials a l'engròs	732
Empreses comercials minoristes	6.727
Grans magatzems	1
Hipermercats	3
Supermercats	137
Bars i restaurants	2.427

Turisme

Fitxer:Grx AlbaicinR 7667.Jpg

Vista de l'Albaicín des de l'Alhambra.

És una ciutat receptora de gran nombre de visitants, tant nacionals com internacionals, gràcies al seu extens patrimoni artístic, cultural i monumental; d'altres la visiten per conèixer les Festes de Primavera (Setmana Santa i Corpus Christi). També existeix un important turisme de congressos i esportiu atret per l'estació d'esquí de Sierra Nevada. El lloc patrimonial més visitat és l'Alhambra i el seu entorn, així com els barris d'Albaycín i Sacromonte. Hi ha un nombrós grup de viatgers, especialment escolars procedents de tots els racons d'Andalusia, que acudeixen a visitar el Parc de les Ciències de Granada per ser l'únic en el seu estil existent a la comunitat autònoma.

Una característica del seu turisme és que la pernoctació mitjana per visitant en instal·lacions hoteleres és molt curta, la qual cosa implica una despesa mitja petita. El 2006 la seva infraestructura turística incloïa un total de 314 locals de restaurants i tapes, 73 hotels de totes les categories, amb 9289 places disponibles, 96 hostals i pensions, amb 2160 places disponibles, així com apartaments i albergs juvenils.

Palau d'exposicions i congressos de Granada

Granada disposa d'un palau d'exposicions i congressos ubicat en una zona cèntrica de la ciutat; dista 15 quilòmetres de l'aeroport i té bons accessos per carretera. Té una superfície útil de més de 45.000 m² construïts en set nivells amb capacitats diferents per facilitar el major nombre d'esdeveniments possibles. Les seves instal·lacions estan dotades de les tecnologies aplicades en aquest tipus d'edificis.

Transport i comunicacions

Infraestructura de transports a Granada

Regulació del tràfic urbà

L'article 7 de la Llei sobre Tràfic, Circulació i Seguretat Viària aprovat per RDL 339/1990 atribueix als municipis unes competències suficients per permetre, entre d'altres, la immobilització dels vehicles, l'ordenació i el control del tràfic i la regulació dels seus usos. Aquesta regulació té lloc a través de la Ordenança general de circulació i ocupació d'espais públics de la ciutat de Granada aprovada en sessió de Ple el 31 d'octubre de 1997 i en ella es defineixen els usos que es poden donar a les vies, a les velocitats que poden assolir els vehicles així com els horaris i a zones establertes per a la càrrega i descàrrega de mercaderies a la ciutat.

Parc de vehicles de motor

Granada compta amb un parc automobilístic de 516 automòbils per cada 1.000 habitants, sent superior a la raó provincial que disposa només de 458 automòbils per cada 1.000 habitants, d'acord amb les dades existents en la base de dades de l'Anuari Econòmic d'Espanya 2009, publicat per la Caixa. En aquestes mateixes dades s'observa un elevat parc de camions i furgonetes el que indica un gran nombre de transportistes de mercaderies autònoms o petites empreses o cooperatives.

Parc vehicles de motor (2008)

Tipus de vehicle	Quantitat
Automòbils	122.365
Camions i furgonetes	19.847
Altres vehicles	49.245
Total	191.457

Comunicacions

Autovies

• A-92 (Sevilla-Almeria), que connecta la ciutat amb Múrcia i Almeria, cap a llevant i amb Màlaga i Sevilla cap a ponent.
• A-44, l'Autovia de Sierra Nevada, Bailèn-Motril, connecta Granada cap al nord amb Jaén i Madrid i al sud amb Motril (capital de la Costa Tropical).

Altres carreteres

• N-432, (Granada-Badajoz per Còrdova).
• A-395, Granada-Sierra Nevada (convertida en autovia en el seu traçat al sud de la ciutat, anomenada Ronda Sur).

La ciutat de Granada, en ser capital de província, està ben comunicada per carretera. La següent taula mostra les distàncies entre Granada a altres ciutats, incloent totes les capitals de província d'Andalusia.

Capitals	Distància (km)	Ciutats	Distància (km)	Ciutats	Distància (km)
Huelva	347	Almuñécar	79	Santa Fe	13
Cadis	335	Baza	96	Múrcia	278
Màlaga	126	Guadix	55	València	528
Còrdova	160	Huéscar	146	Barcelona	886
Jaén	94	Loja	53	Madrid	414
Sevilla	251	Motril	63
Almeria	162	Órgiva	53

Transport públic

El Consorcio de Transporte Metropolitano del Área de Granada és una entitat de dret públic de caràcter associatiu constituïda per potenciar la cooperació tècnica i administrativa dels seus membres. Té patrimoni propi, administració autònoma i àmplia capacitat jurídica. Les seves competències es concreten en la creació i gestió d'infraestructures i serveis de transport dels municipis del consorci. L'Ajuntament de Granada pertany a aquest consorci des de la seva creació.

Les altres administracions del consorci són la Junta d'Andalusia, la Diputació Provincial de Granada i els ajuntaments de 31 localitats més de l'àrea metropolitana de Granada.

Autobús urbà (Transports Rober) i taxis

L'Ajuntament de Granada té concedida l'explotació del transport urbà amb autobús a l'empresa Transports Rober, S.A. des de l'any 1962. Des de llavors el creixement del servei ha anat evolucionant alhora que ho anava fent el desenvolupament urbanístic de la ciutat. En l'any 2008 per deixar els seus serveis l'empresa comptava amb una flota de 150 autobusos sent algun d'ells articulats de llarg especial. El servei es presta en 29 línies de recorreguts diferents, existint-ne quatre de turístiques i dues de nocturnes. Les últimes xifres d'explotació de 2007 indiquen que transporta uns 35 milions de passatgers a l'any. Aquesta empresa pertany al Consorci de Transport de l'Àrea de Granada.

Ferrocarril

Granada té una estació situada al centre de la ciutat. Hi arriben dues línies de ferrocarril: Moreda-Granada i Bobadilla-Granada. Aquesta última està sent adaptada per a Alta Velocitat Espanyola (AVE).

Té diàriament connexions nacionals directes a través de Renfe Larga Distancia: el Trenhotel Gibralfaro i el tren Arco García Lorca a Albacete, Valencia-Estació del Nord, Castelló, Tarragona i Barcelona Sants; i dos trenes Talgo Altaria a Antequera-Santa Ana, Córdoba-Central, Ciudad Real-Central i Madrid-Puerta de Atocha.

Hi ha certa sensibilitat social a la província cap a la reobertura del tram ferroviari Guadix-Baza-Almendricos el tancament del qual el 1985 va interrompre la línia Granada-Múrcia, l'anomenat Ferrocarril de l'Almanzora, que connectava el sud-est peninsular amb l'arc mediterrani.

Aeri

L'Aeroport Internacional Federico García Lorca de Granada-jaén situat al costat de l'A-92 a 17 & nbsp;km de la ciutat, a la localitat de Chauchina, compta amb vols nacionals a Madrid, Barcelona, Palma, Santa Cruz de Tenerife, Las Palmas de Gran Canaria, Lanzarote, Melilla. També compta amb dos vols a diferents ciutats europees com Bolonya i Milà. Ha tingut vols regulars a Londres, Liverpool, Nottingham o Milà, París i a Roma.

Metro de Granada

El Metropolitano de Granada és una infraestructura de transports en fase d'execució, des de que el 2002, es va realitzar l'estudi informatiu de la primera Línia Metropolitana i es va realitzar l'exposició a informació pública i ambiental.

• El 2006 es va formalitzar el conveni de finançament amb els quatre ajuntaments pels quals discorre el traçat (Albolote, Maracena, Granada i Armilla).
• El 2007 es van licitar i van adjudicar les obres dels trams situats en ambdós extrems de la Línia Metropolitana (Albolote - Maracena i Parc Tecnològic Ciències de la Salut - Armilla) .
• A finals del 2007 es va produir l'acord entre l'Ajuntament de Granada i el Ministeri de Foment sobre la solució final de traçat per al tram de la connexió intermodal entre el metr i l'AVE.
• Des del 2008 s'executen les obres en el Tram riu Genil - Parc Tecnològic Ciències de la Salut a Granada capital, i s'han licitat, adjudicat i iniciat les obres en tots els trams que discorren per la capital granadina.

Vegeu també

• Monestir de Sant Jeroni (Granada)
• Orquestra Ciutat de Granada

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Granada

• Pàgina web de l'Ajuntament de Granada
• Pàgina web oficial d'informació turística de Granada