19 de febrer
| << | Febrer 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 19 de febrer és el cinquantè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 315 dies per a finalitzar l'any i 316 en els anys de traspàs.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1416, Principat de Catalunya: Ferran I d'Antequera converteix el títol de duc de Girona en el de príncep de Girona a l'hora d'atorgar-lo a l'hereu del tron catalano-aragonès, el futur Alfons IV el Magnànim.
- Resta del món
- 197: a Lugdunum (l'actual Lió), l'emperador romà Septimi Sever (145-211) derrota l'usurpador Clodi Albí (147-197) a la batalla de Lugdunum, la més sanguinària entre exèrcits romans.
- 607: Bonifaci III és nomenat papa.
- 1819: L'explorador britànic William Smith descobrix les Illes Shetland del Sud.[1]
- 1861: La servitud és abolida a l'Imperi Rus.[2]
- 1878: Thomas Edison patenta el fonògraf.
- 1915, Primera Guerra Mundial: Comença la Batalla de Gal·lípoli.
- 1941: Es crea l'Afrika Korps al comandament d'Erwin Rommel.
- 1942:
- La Marina Imperial Japonesa ataca Darwin, a Austràlia en el Bombardeig de Darwin.[3] a Austràlia
- Franklin D. Roosevelt signa el decret que permet a les forces armades nord-americanes crear camps de concentració per a internar als japonesos americans.[4]
- 1943: Comença la Batalla del Pas de Kasserine a Tunis.[5]
- 1945: Batalla d'Iwo Jima, 30.000 marines nord-americans desembarquen a Iwo Jima.
Naixements
- Països Catalans
- 1802 - Traiguera, Baix Maestrat): Pere Labèrnia Esteller, lingüista valencià (m. 1860).
- 1841 - Tortosa: Felip Pedrell i Sabaté, compositor, pedagog musical, musicòleg i crític musical català, capdavanter del nacionalisme musical a Catalunya.
- 1858 - Carcaixent (la Ribera Alta): Julià Ribera Tarragó, filòleg arabista valencià (m. 1934).
- 1899 - Cervelló: Josep Tarradellas i Joan, 125è president de la Generalitat de Catalunya.
- Resta del món
- 1473 - Toruń, Polònia): Nicolau Copèrnic, astrònom polonès, fundador de l'astronomia moderna.
- 1743 - Lucca, Itàlia): Luigi Boccherini, violoncel·lista i compositor italià (m. 1805).
- 1833 - Ginebra, Suïssa: Élie Ducommun, periodista suís, Premi Nobel de la Pau 1902 (m. 1906).
- 1859 - Viks slott, Suècia): Svante August Arrhenius, químic suec, premi Nobel 1903 (m. 1927).
- 1911 - Bombai, Índia Britànica: Merle Oberon, actriu de cinema britànica (m. 1979).
- 1930 - Nova York, (EUA): John Frankenheimer, director de cinema estatunidenc (m. 2002).
- 1941 - Washington (EUA): David Gross, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 2004.
- 1943 - Neston, Cheshire (Anglaterra): Tim Hunt, bioquímic anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2001.
- 1946 - Canadà: Paul Dean, guitarrista canadenc, del grup de rock Loverboy.
- 1956 - Burlington, Massachusetts (EUA): Roderick MacKinnon, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 2003.
Necrològiques
- Països Catalans
- 1682 - Barcelona: Lluís Vicenç Gargallo, compositor i músic barroc (n. ca. 1636).
- 1913 - Barcelona: Dolors Aleu i Riera, metgessa, primera dona llicenciada en medicina a l'Estat espanyol i la segona que va assolir el títol de doctor.
- 1929 - Godella, Horta Nord: Lambert Alonso i Torres, tenor i pintor valencià (n. 1863).
- 1939 - Abrera: Fèlix Figueres i Aragay, alcalde d'Olesa de Montserrat, afusellat.
- Resta del món
- 1897 - Berlín: Karl Weierstrass, matemàtic (n. 1815).
- 1903 - Gorizia: Karl von Scherzer, explorador, diplomàtic i científic austríac.
- 1957 - Lens (Pas-de-Calais), França: Maurice Garin guanyador del primer Tour de França.
- 1969 - Pasadena (Califòrnia), Estats Units: Madge Blake, actriu estatunidenca.
- 2014 - Debrecen, Hongria: Szilárd Borbély, escriptor, poeta i acadèmic hongarès.
- 2016 -
- Milà, Itàlia: Umberto Eco, escriptor italià (n. 1932).
- Monroeville, Alabama: Harper Lee, escriptora nord-americana (n. 1926).
Festes i commemoracions
Santoral[6]
Església Catòlica[7]
- Sants al Martirologi romà (2011): Quodvultdeus de Cartago, bisbe (439); Monjos màrtirs de Palestina (507); Mansuet de Milà, bisbe (680); Barbat de Benevent, bisbe (682); Jordi de Vabres, monjo (877); Procle de Bisignano, monjo (ca. 970); Llúcia Yi Zhenmei, màrtir (1862).
- Beats: Bonifaci de Lausana, bisbe (1261); Conrad de Piacenza, eremita (1351); Àlvar de Còrdova, dominic (1430); Elisabetta Picenardi, monja (1468); Josef Zaplata, monjo i màrtir (1945).
- Sants: Auxibi de Soli, bisbe (s. I); Gabí de Roma, prevere i màrtir (295); Publi, Julià, Marcel i màrtirs d'Àfrica; Zambdas de Jerusalem, bisbe màrtir (ca. 304); Mesrob el Lector, místic d'Armènia (441); Valeri d'Antíbol, bisbe (ca. 450); Odrà d'Irlanda (ca. 452); Tiermael de Léon (s. VI); Llop de Chalon-sur-Saône, bisbe (591 o 601); Inwen de Tregor, eremita (s. VII); Acca de Hexham, bisbe (742); Beat de Liébana, monjo (789); Trasari de Sankt-Wandrille (816); Jordi de Lodeva, bisbe (ca. 884); Belina de Troyes, verge i màrtir (1135).
- Beats: Antoni de Saxònia i franciscans màrtirs de Bulgària (1361).
- Venerables: Hedwiga de Cappenberg, priora (s. XII).
Església Copta
- 12 Meixir: Miquel arcàngel; Glasi, monjo.
Església Apostòlica Armènia
- 30 Arac': Natan, profeta; Bukolos d'Esmirna, deixeble dels apòstols (100); Abraham d'Arbela; Concili d'Efes (431); Lleó II d'Armènia, rei.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 3 de març del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen als sants del 6 de febrer del calendari julià.
- Sants: Boukolos d'Esmirna, bisbe (100); Dorotea, Cristina, Calixta i Teòfil de Cesarea, màrtirs (ca. 300); Julià d'Emessa, metge i màrtir (304); Marta, Mari i Licarió d'Egipte, germans i màrtirs; Fausta, Evilasi i Màxim de Cízic, màrtirs (ca. 310); Barsanufi el Vell, monjo, i Joan de Gaza el Profeta (s. VI); Constancia de Javron, monjo (570); Foci I de Constantinoble, bisbe (891); Dorotea de Kaixin, monja (1629); Adrià d'Úglitx; Dmtrij i Anatolij, màrtirs (1921); Vassilij, prevere màrtir (1930); Vassilij Nadezhnin de Moscou, prevere màrtir (1937); Aleksandr, prevere màrtir (1938).; Iurij Skobtsov, màrtir a Buchenwald (1944); Teòfanes de Poltava, arquebisbe.
Església Ortodoxa Grega
- Faust, Basili, Silvà i màrtirs de Darion; Jaume l'Asceta de Síria (ca. 460); Joan de Tebes, monjo.
Església Ortodoxa de Geòrgia
- Arseni d'Ikalto, monjo (1112).
Esglésies luteranes
- Pierre Brully, prevere i màrtir (1545) (Església Evangèlica d'Alemanya)
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 19 de febrer |
- ↑ Stanton, William Ragan. The Great United States Exploring Expedition of 1838-1842. (en anglès). University of California Press, 1975, p.1. ISBN 0520025571.
- ↑ Moss, Walter. A History of Russia (en anglès). vol.2 since 1955. Anthem Press, 2005, p.26. ISBN 0857287397.
- ↑ Wiest, Andrew A.; Mattson, Gregory Louis. The Pacific War (en anglès). Zenith Imprint, 2001, p.166. ISBN 0760311463.
- ↑ Hatamiya, Leslie T. Righting a Wrong: Japanese Americans and the Passage of the Civil Liberties Act of 1988 (en anglès). Stanford University Press, 1994, p.14. ISBN 0804766061.
- ↑ Patton, George S. (Jr.); Blumenson, Martin. The Patton Papers: 1940-1945 (en anglès). Da Capo Press, 1996, p.173. ISBN 0306807173.
- ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 19. Februar» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
 |
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:19 de febrer. |