4 de març
| << | Març 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
| Tots els dies | ||||||
El 4 de març és el seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 302 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1979, Barcelona: Són detinguts Jaume Martínez i Vendrell, Lluís Montserrat i Sangrà, Joan Mateu i Martínez, M. Teresa Sol i Cifuentes i Manuel Viusà sota l'acusació de participar en l'atemptat contra Josep Maria Bultó i formar part d'EPOCA.
- 2001, Andorra: s'hi celebren eleccions parlamentàries: les guanya Marc Forné per majoria absoluta, encapçalant la Unió Liberal.
- Resta del món
- 1152, Frankfurt, Sacre Imperi: després que l'emperador Conrad III d'Alemanya el nomenés successor, l'assemblea de prínceps elegeix Frederic I Barba-roja emperador romanogermànic; serà coronat a Aquisgrà.
- 1665, Àsia: la Companyia Anglesa de les Índies Occidentals ocupa diverses colònies de la Companyia Holandesa: això desencadena la Segona guerra anglo-holandesa.
- 1681, Londres, Anglaterra: Carles II atorga una carta de drets a William Penn per al territori que esdevindrà Pennsilvània.
- 1789, Nova York, EUA: el primer Congrés Continental hi proclama la Constitució dels Estats Units. George Washington és elegit primer President dels Estats Units.
- 1790, França: hi entra en vigor la divisió de l'estat en 83 departaments.
- 1791, Vermont, EUA: aquest territori esdevé el catorzè estat de la Unió.
- 1837, Illinois, EUA: aquest estat atorga a Chicago la categoria de ciutat.
- 1876, Espanya: Fi de la Tercera Guerra Carlina
- 1877, Washington, EUA: Emile Berliner hi inventa el micròfon.
- 1881, Regne Unit: Arthur Conan Doyle hi publica A Study in Scarlet, la primera narració de Sherlock Holmes.
- 1904, Corea: l'exèrcit japonès fa fugir les tropes russes cap a la Manxúria, Guerra russo-japonesa).
- 1919, Moscou, Rússia: S'inaugura la III Internacional.
- 1941, illes Lofoten: l'exèrcit britànic hi comença l'Operació Claymore, II Guerra Mundial).[1]
- 1954, Boston, Massachusetts, EUA: l'hospital Peter Bent Brigham anuncia que ha fet el primer trasplantament de ronyó amb èxit.
- 1975, Londres: la reina Isabel II del Regne Unit nomena cavaller Charles Chaplin.
- 1994, Vitòria, Alaba, el País Basc: l'Ajuntament de la ciutat obre el primer registre de parelles de fet (heterosexuals i homosexuals). a l'Estat Espanyol
- 1999, Estats Units: s'hi publica un llibre que relata l'afer de Bill Clinton amb Monica Lewinsky.
- 2006, Rafael Nadal guanya el torneig de Dubai.
- 2009, la Haia, Països Baixos: La Cort Penal Internacional emet una ordre d'arrest contra el president del Sudan, Omar Hassan al-Bashir, per crims contra la humanitat practicats en Darfur.
Naixements
- Països Catalans
- 1816, Vic (Osona): Francesc Camprodon i Lafont, poeta i dramaturg català (m. 1870).
- 1907, Peralada, Empordà: Joaquim Serra, compositor de sardanes (m. 1957).
- 1913, València: Artur Llàcer Pla, compositor valencià.
- 1922, Barcelona: Xavier Turull i Creixell, compositor i violinista català (m. 2000).
- Resta del món
- 1394, Porto, Portugal: Enric el Navegant, infant de Portugal i primer Duc de Viseu (m. 1460).
- 1492, Florència: Francesco de Layolle, compositor i organista.
- 1678, Venècia, República de Venècia: Antonio Vivaldi, compositor italià (m. 1741).
- 1824, Fröskogs, Älvsborg, Suècia: Carl Yngve Sahlin, filòsof suec.
- 1903, Santoña, Cantàbria, Espanya: Luis Carrero Blanco, polític i militar espanyol (m. 1973).
- 1916, Bolonya (Itàlia): Giorgio Bassani, escriptor italià (m. 2000).
- 1935, Thisted, Dinamarca: Bent Larsen, Gran Mestre d'escacs danès (m. 2010).
- 1962, Reykjavík, Islàndia: Friðrik Erlingsson, músic i escriptor islandès.
- 1992, Palm Springs, Califòrnia, EUA: Jazmin Grace Rotolo, filla del príncep Albert II de Mònaco.
Necrològiques
- Països Catalans
- 2007, Barcelona: Josep Maria Huertas Claveria, periodista i escriptor (n. 1939).
- Resta del món
- 303 o 304, Nicomèdia: Adrià de Nicomèdia, màrtir cristià.
- 1842, Filadèlfia, Pennsilvània, Estats Units: James Forten, empresari i important abolicionista estatunidenc.
- 1852, Moscou, Imperi Rus: Nikolaj Gogol, escriptor ucraïnès en llengua russa (n. 1809).
- 1916, Braquis (França): Franz Marc, pintor alemany expressionista (. 1880).
- 1931, Viena: Emil Ernst August Tietze, geòleg.
- 1941, Ginebra, Suïssa: Ludwig Quidde, historiador i pacifista alemany, premi Nobel de la Pau de 1927 (n. 1858).
- 1952, Eastbourne, Sussex, Anglaterra: Charles Scott Sherrington, fisiòleg anglès, premi Nobel de Medicina de 1932 (n. 1857).
- 1963, Rutherford (Nova Jersey), EUA: William Carlos Williams, poeta estatunidenc (n. 1883).[2]
- 1994, Durango, estat de Durango, Mèxic: John Candy, actor còmic canadenc (n. 1950).
- 2008: George Herbert Walter, primer ministre d'Antigua i Barbuda (n. 1928)[3]
Festes i commemoracions
- Santoral:
- Sant Luci I papa;
- Sant Casimir de Polònia, príncep;
- Sant Eteri de Barcelona
- Sant Eugeni de València, primer bisbe llegendari de Barcelona i València, però inexistents;
- Sant Adrià de Nicomèdia (també celebrat el 8 de setembre);
- Sant Pere I de Cava, abat i fundador de la Congregació Benedictina de Cava de' Tirreni o Orde dels Cavencs;
- Beat Humbert III de Savoia;
- Venerable Ramon Balcells i Masó, prevere i màrtir (1937).
- 2014, Dimarts de Carnaval
Referències
- ↑ Moreman, Tim. British Commandos 1940-46. Osprey Publishing, 2005, p.55 (Battle Orders, n.18). ISBN 184176986X.
- ↑ Williams, William Carlos. The William Carlos Williams Reader (en anglès). New Directions Publishing, 1966, p. ix. ISBN 0811202399.
- ↑ «George Walter, a Leader of Antigua, Dies at 79». New York Times. Associated Press, 06-03-2008 [Consulta: 9 març 2008].
