Benifairó de la Valldigna
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | província de València | ||||
Comarca | la Safor | ||||
Capital | Benifairó de la Valldigna (en) | ||||
Població humana | |||||
Població | 1.554 (2023) (76,93 hab./km²) | ||||
Gentilici | Benifaironer, benifaironera | ||||
Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 20,2 km² | ||||
Altitud | 40 | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Agustí Pascual Granell | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 46791 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 46059 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 46059 | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | |||||
Lloc web | benifairo.org |
Benifairó de la Valldigna és una població valenciana de la comarca de la Safor, i que comparteix nom amb un altre municipi de la comarca del Camp de Morvedre, Benifairó de les Valls. Un 91,73% de la població parla valencià, segons el cens del 2001.
Geografia
El terme, de 20,1 km² situat entre la Serra de les Agulles i el massís del Mondúber, es reparteix entre el pla i la muntanya. L'eix vertebrador és el riu Vaca d'on es pot iniciar l'excursió als principals paratges de la zona com ara el monestir, el castell o la font del Barber. En la serra de les Agulles es pot practicar l'escalada a l'Agulla Fonda o l'Agulla Foradada; també cal destacar els barrancs de Cardona i de Castells. Al peu del castell hi ha el despoblat d'Alfulell amb jaciments històrics.
Història
En les ruïnes del castell s'han torbat deixalles de l'Edat del bronze i romanes. Antiga alqueria àrab donada per Jaume I a Domenec de Teylla l'11 de maig del 1249, i a Ferrer Matoses el 19 de juliol del mateix any. El Llibre del Repartiment l'ubica en l'Alfondec de Marinyén i hi apareix com a Beniayroy, Beniayro, Beniargon i Benihayron. Amb l'emperadriu Constança passà a la Corona fins a 1298 en què Jaume el Just atorga el senyoriu al monestir de la Valldigna; situació que es prolonga fins al segle XIX. En 1336 s'atorga carta pobla que cedeix les terres en emfiteusi. En la Guerra de la Unió els moriscos s'uniren als castellans contra el rei Pere IV i els monjos, que hagueren de fugir; en acabar la guerra amb el triomf del susdit monarca aquest va condemnar a mort tots els sublevats però era tal la quantitat que el senyor del lloc, l'abat del monestir, va assolir del rei un indult i el dret a vendre'ls com a esclaus seus. El 1411 va sofrir les conseqüències d'un terratrèmol. El 1519 com a conseqüència de les Germanies els moros van ser obligats a batejar-se, de deu en deu, a la capella de la Mare de Déu de Gràcia del monestir. L'expulsió morisca de 1609 va permetre els monjos reforçar els seus drets senyorials mitjançant carta pobla d'aqueix mateix any que repartia la terra en lots d'unes 3 Ha concedides en emfiteusi. Durant el període XVIII-XIX l'estructura social era la d'una comunitat camperola empobrida en la seua major part. L'abolició del règim senyorial i la desamortització eclesiàstica posaren fi al domini del monestir. Durant la II República (1932) s'hi declararen expropiables el 13,5% de les terres de propietaris no residents al municipi. Durant la guerra del 1936-1939 s'hi va constituir una col·lectivitat agrària de la CNT.
Economia
Des del segle XV la riquesa de Benifairó residia en la canyamel i la seda, que s'exportava a Castella, Granada i Berberia, però la crisi de la sericultura en el segle XIX va deixar la taronja com a únic motor de l'economia local.
Demografia
La població va augmentar molt lentament des del segle XVIII fins a 1950, any en què s'estabilitzà, passant dels 1035 habitants a finals del segle XVIII a 1646 a l'any 1994.
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1.645 | 1.652 | 1.646 | 1.669 | 1.634 | 1.635 | 1.675 | 1.692 | 1.708 | 1.695 |
Política i Govern
Corporació municipal
La corporació municipal o Ple de l'ajuntament està format per 9 regidors: 3 de Compromís, 3 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE, 2 de Partit Popular (PP) i 1 d'Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà.
| ||||||
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
Compromís per Benifairó de la Valldigna | Fitxer:Bob compromis.png | Josep Antoni Alberola Verdú | 331 | 30,71% | 3 (+2) | |
Partit Socialista del País Valencià-PSOE | Vicent Domenec Estruch Llorca | 293 | 27,18% | 3 (-1) | ||
Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PP) | José Luis Ferrando Martí | 240 | 27,18% | 2 (-1) | ||
Esquerra Unida del País Valencià-Acord Ciutadà | Fitxer:Logo EUPV sin tipografía.png | Rosanna Peris Peris | 193 | 17,9% | 1 () | |
Vots en blanc | 21 | 1,95% | ||||
Total vots vàlids i regidors | 1.078 | 100 % | 9 | |||
Vots nuls | 17 | 1,55% | ||||
Participació (vots vàlids més nuls) | 1.095 | 85,41%** | ||||
Abstenció | 187* | 14,59%** | ||||
Total cens electoral | 1.282* | 100 %** | ||||
Alcalde: Josep Antoni Alberola Verdú (Compromís) (13/06/2015) Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (3 de Compromís[1]) | ||||||
Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Junta Electoral de la Zona d'Alzira.[3] Periòdic Ara.[4] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
Alcaldes
Des del 2015 l'alcalde de Benifairó de la Valldigna és Josep Antoni Alberola Verdú de Compromís.[5][6]
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Jesús Bernat Serra | Independent | 21/04/1979 | -- |
1983–1987 | Agustí Pascual Granell | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | Agustí Pascual Granell | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Agustí Pascual Granell | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | Agustí Pascual Granell | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | Agustí Pascual Granell | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | Jesús Ferrando Peris | BLOC-EV | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | Jesús Ferrando Peris | BLOC | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | Agustí Pascual Granell | PSPV-PSOE | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | Josep Antoni Alberola Verdú | Compromís | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | n/d | n/d | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana[6] |
Gastronomia
Als menjars, com a tot el territori valencià, són típics els arrossos; les coques de mestall, d'ametló, per postres el típic arnadí i com no la taronja.
Edificis d'interés
Del seu patrimoni cal destacar:
- Església de Sant Joan Evangelista, d'estil xorigueresc dels segles XVII-XVIII.
- Castell d'Alfàndec. Conegut a la Valldigna com de la Reina Mora per una llegenda que diu que des d'ell es va tirar al precipici la reina mora. De construcció àrab, la seua situació en el cim d'un inaccessible turó, el feia inaccessible fins fa uns anys en què l'ajuntament, en col·laboració amb el Centre Excursionista de Tavernes (CETV) ha habilitat un sender que permet arribar-hi amb relativa facilitat. El seu estat és de ruïna absoluta, només romanen alguns llenços i una capella gòtica dels segles XIV-XV.
Festes locals
- Festes Patronals. Se celebren l'última setmana de juliol i de l'u al tres d'agost en honor a Sant Benet Màrtir, patró del poble. Durant aquestes festes es realitzen tota classe d'actes lúdics com revetlles, concursos de paelles, cordaes, bous al carrer, cercaviles, jocs infantils, entre altres.
Referències
- ↑ Ajuntament de Benifairó de la Valldigna «Minuta de l'acta de la sessió extraordinària celebrada en primera convocatòria per l'Ajuntament en Ple». Llibre d'Actes de l'Ajuntament de Benifairó de la Valldigna, 13-06-2015 [Consulta: 1r febrer 2016].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
- ↑ Junta Electoral de la Zona d'Alzira «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Alzira sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Alzira], 79, 28-04-2015, pàg. 109 [Consulta: 3 agost 2015].
- ↑ Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Benifairó de la Valldigna», 24-05-2015. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Benifairó de la Valldigna. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].