Cassites

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Kasita)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estela de període kasita

El cassites foren un poble establert a l'altiplà iranià que va iniciar una emigració després del 1800 aC.

Els pobles indoeuropeus vers el 1800 aC van començar una emigració massiva amb la superioritat de l'ús del cavall i el carro i van desplaçar als pobles assentats a Europa, Àsia Menor, l'altiplà iranià i fins a l'Índia. El cassites foren un dels pobles desplaçats, que van adoptar les armes dels invasors i el seu sistema organitzatiu militar.

Els cassites van entrar a Mesopotàmia per primer cop el 1741 aC i el 1729 aC es van apoderar de Terqa i Mari, a l'Eufrates, on van crear el regne de Khana. Es van aliar als hittites en l'expedició d'aquests a Babilònia (vers 1694 aC) però no van poder dominar Mesopotàmia que va caure temporalment en poder del País del Mar, el poder més estructurat de Mesopotàmia; però si bé el País del Mar podia controlar molt bé el sud del país ple de maresmes i on els exèrcits es movien amb dificultat, el nord era diferent, i els cassites finalment es van instal·lar a Babilònia vers el 1670 aC, sota el rei Agum II, que és el primer que porta el títol de rei d'Accàdia i Babilònia.

La Babilònia en el sentit de Mesopotàmia (de fet només dominaven el nord i part del centre) fou rebatejada Karanduniash o Karduniash. La capital dels cassites fou bastida en un altre lloc i es va dir Dur-Kurigalzu.

Enderrocats al segle XII aC pels assiris, una branca de la dinastia va poder conservar el poder com a vassalla però els reis d'Elam també van reclamar el tron que consideraven els hi corresponia per una major legitimitat que la branca establerta. El rei d'Elam Sutruk-Nahhunte va saquejar Akkad, Babilònia i Eshunna, i emportar les estàtues de Manishtusu d'aquesta última ciutat, i va portar a Susa el codi d'Hammurabi i l'estela de Naramsin. El 1158 aC va matar al rei cassita Zababashumaiddina i va col·locar al tron de Babilònia al seu propi fill gran Kutir-Nakhunte. El príncep cassita Enlilnadinahi va organitzar la resistència, que va durar dos o tres anys, al final dels quals Kutir-Nakhunte, ja rei d'Elam (Kutir Nakhunte III) va derrotar definitivament a Enlilnadinahi (vers 1155 aC) el qual fou capturat, i es va acabar la dinastia

En aquesta època el poble dels cassites ja s'havien barrejat completament amb els babilonis.

No es conserven documents escrit en llengua cassita, només unes tres-centes paraules d'origen cassita que s'han trobat en documents babilònics. No es coneix res de la seva estructura social o cultura. La seva religió era politeista amb uns 30 déus coneguts.

Llista de reis[modifica | modifica el codi]

  • Gandash, vers 1725 aC
  • Agum I vers 1700 aC
  • Kashtiliash I vers 1675 aC
  • Ushshivers 1650 aC
  • Abirattash
  • Kashtiliash II
  • Urzigurumash vers 1625 aC
  • Kharbashikhu vers 1600 aC
  • Tiptakzi
  • Agum II vers 1570 aC
  • Burnaburiash I vers 1550 aC
  • Kashtiliash III (fill) vers 1521 aC
  • Ulamburiash (germà) vers 1500
  • Agum III (nebot) vers 1480 aC
  • Karaindash vers 1450 aC
  • Kadashmankharbe (fill?) vers 1425 aC
  • Kurigalzu I vers 1400 aC
  • Kadashman-Enlil I (germà) vers 1390 aC
  • Burnaburiash II (fill) 1375-1347 aC
  • Karakhardash (fill) 1347-1346 aC
  • Nazibugash (Suzigash) 1346-1345 aC (usurpador)
  • Kurigalzu II (germà de Karakhardash) 1345-1324 aC
  • Nazimaruttash (fill) 1324-1298 aC
  • Kadashmanturgu (fill?) 1298-1280 aC
  • Kadashman-Enlil II (fill menor d'edat) 1280-1265 aC
  • Kudur-Enlil (germà?) 1265-1255 aC
  • Shagarakti-Shuriash (fill) 1255-1242 aC
  • Kashtiliash IV (fill) 1242-1235 aC
  • A Assíria, 1235-1227 aC
  • Enlilnadinshumi 1227-1226 aC
  • Kadashmankharbe II 1226-1224 aC
  • Adadshumaiddina 1224-1218 aC
  • Adadshumausur 1218-1188 aC
  • Melishikhu 1188-1173 aC
  • Mardukaplaiddina (fill) 1173-1160 aC
  • Zababashumaiddina 1160-1158 aC
  • Enlilnadinakhi (o Enlilnadinahi) 1158-1155 aC
  • A Elam 1155 aC