Papa Lli

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Lli I)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Lli Cross of the pope.svg
Papa de l'Església Catòlica
c.67 - c.76
Papa Linus.jpg
Retrat imaginari de Lli a la basílica de Sant Pau Extramurs
Emblem of the Papacy SE.svg
Dades personals
Nom Linus (llatí)
Nascut Data desconeguda
Volterra?, Toscana, Imperi Romà
Mort 23 de setembre, c.76
Roma, Imperi Romà
Venerat a A tota la Cristiandat
Canonització Antiga
Festivitat 23 de setembre
Enterrament Turó Vaticà, sota l'actual basílica de Sant Pere del Vaticà

Sant Lli[1][2] o Linus[3][4] (Volterra?,[5] Toscana, Itàlia, ? - Roma, 23 de setembre[6] c. 76) és considerat el segon bisbe de Roma, successor de sant Pere, entre c.67 i c.76, si bé altres autors exposen un període aproximat més ampli, entre 64/67 i 76/79, amb un pontificat aproximat d'entre onze i dotze anys de durada.[7][8] Alguns autors consideren a Lli el primer bisbe de Roma, car Pere va ser un apòstol i, per tant, era molt més que un simple bisbe o el papa; en canvi, l'Annuario Pontificio, el catàleg oficial de la Santa Seu, el considera el segon.[9]

És venerat com a sant a tota la Cristiandat. La seva festivitat se celebra el 23 de setembre.[8]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Tots els autors i catàlegs antics, Ireneu, Juli Africà, Hipòlit, Eusebi i el Catàleg Liberià del 354, situen el nom de Lli després del de sant Pere,[10][11] i acostuma a ser identificat amb el Linus que apareix en la Segona carta a Timoteu de sant Pau.[12] Aquestes fonts acostumen a ser més creïbles a nivell històric que, per exemple, Tertul·lià o Jeroni, que situaven immediatament després de Pere a Climent I.[10]

Sobre la vida de Lli se'n desconeix pràcticament tot. El Liber Pontificalis considerava que era fill d'Herculà, un home originari de Volterra, a la Toscana; afirmació de la qual se'n desconeix l'origen. Possiblement col·laborador dels apòstols establerts a Roma,[5] suposadament va ser enviat a predicar com a bisbe de Besançon, a la Gàl·lia[6] i, posteriorment, almenys teòricament, se li va atorgar el govern de la diòcesi romana i va ser nomenat successor al bisbat per Pere i Pau de forma conjunta, al qual accedirà a la mort dels apòstols.[7]

Pontificat[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment, s'havia considerat que iniciava el seu pontificat a l'any 56, per tant, en vida de sant Pere, però aquesta teoria va ser descartada per no tenir fonaments històrics.[10] Lli va exercir el seu càrrec en una època on l'església viu a l'ombra de l'estat romà i encara enormement influenciada per la tradició grega. Si les dates aproximades de pontificat són correctes, inicia el seu pontificat a finals o després de la persecució de Neró, en la qual van morir Pere i Pau.[5]

Viu l'arribada massiva de presoners jueus a Roma, després de la destrucció de Jerusalem i llur temple per l'emperador Tit Flavi, destinats a acabar treballant en la construcció de l'Amfiteatre Flavi.[7] També viu la martirització dels evangelistes Lluc i Marc.[10]

Sobre les seves disposicions, segons el Liber Pontificalis,[13] se li atribueix la creació dels primers quinze bisbes i divuit preberes i va donar l'ordre «de conformitat amb l'ordenança de sant Pere» d'obligar a les dones d'entrar a l'església amb un vel tapant-se el cap, però aquesta atribució va ser una mera invenció de l'autor del Liber Pontificalis, que havent copiat la Primera carta als corintis[14] va atribuir-ho arbitràriament a Lli.[10] Altres disposicions que se li atribueixen són la introducció de la litúrgia del Comunicantes en el cànon de la missa, que va durar fins el Concili Vaticà II, i del pal·li com a ornament i símbol de la jurisdicció papal, ideant-la com una tira de llana blanca amb creus negres sobreimpreses.[6]

Se li atribueixen també una sèrie de textos apòcrifs, com la passió de sant Pere i la disputa amb Simó el Mag[6] i una reconstrucció gnòstica, preservada només en fragments, les Acta Pauli, uns textos llegendaris sobre la conversió dels gentils per part de sant Pau.[15]

Mort[modifica | modifica el codi]

A la seva mort, el va succeïr Anaclet.[16] Lli està santificat per l'Església i venerat com a màrtir, essent degollat el 23 de setembre del 76 pel cònsul romà Saturn.[6] No obstant això, els historiadors apunten que durant el mandat d'aquest bisbe, entre els regnats de Neró i Domicià, no es coneix l'existència de cap persecució envers els cristians.[11] La tradició cristiana fa considerar màrtirs a tots els papes anteriors a l'Edicte de Milà.[17] Sobre la seva santificació, no serà fins després del segle IV quan s'institueixi la festivitat de sant Lli, perquè durant el segle II no existien aquest tipus de celebracions.[10]

Lli va ser enterrat probablement al turó Vaticà, a sobre d'on actualment està la basílica de Sant Pere del Vaticà, possiblement al costat de sant Pere.[8] Quan es va construir l'edifici actual, el 1615, Francesco Maria Torrigio va recollir la trobada d'uns sarcòfags, entre els quals hi havia una làpida que durant un temps es va pensar que era de la seva tomba perquè duia inscrit Linus, no obstant això, aquest va ser estudiat posteriorment per Giovanni Battista de Rossi i es va desestimar aquesta afirmació, aportant que el nom en qüestió que hi havia escrit era, en realitat, més llarg, possiblement Aquilinus o Anullinus.[10][5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Sant Lli». Arquebisbat de Tarragona. [Consulta: 17 abril 2014].
  2. «Sant Lli». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 abril 2014].
  3. «Santoral català». Església.net. [Consulta: 17 abril 2014].
  4. «Cercador de noms - Linus». Departament de Justícia - Generalitat de Catalunya. [Consulta: 17 abril 2014].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Del Carmelo 2009, p. 50.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Rendina 2011.
  7. 7,0 7,1 7,2 Maxwell-Stuart 1997, p. 17.
  8. 8,0 8,1 8,2 Guiley 2001, p. 209.
  9. O'Malley 2009, p. 331.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 Kirsch 1913.
  11. 11,0 11,1 Farmer 2004, p. 323.
  12. Monjos del monestir de Montserrat. «Segona epístola a Timoteu, 4:21». Bíblia. Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. [Consulta: 17 abril 2014].
  13. «Linus» (en llatí). Liber Pontificalis. The Latin Library. [Consulta: 17 abril 2014].
  14. Monjos del monestir de Montserrat. «Primera epístola als corintis, 11:5». Bíblia. Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. [Consulta: 18 abril 2014].
  15. Schaff 1882-2002, p. 180.
  16. Guiley 2001, p. 20.
  17. Del Carmelo 2009, p. 49.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papa Lli