Català a l'Aragó

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Franja de Ponent, dins els Països Catalans

El català és una llengua romànica derivada del llatí que es parla arreu dels Països Catalans (Principat de Catalunya (Catalunya Nord), Andorra, País Valencià, Illes Balears, El Carxe, L'Alguer (Sardenya) i la Franja de Ponent).[1]

Aquesta darrera, la Franja de Ponent està situada a la part oriental d'Aragó i occidental de Catalunya però per raons polítiques pertany a la comunitat autònoma d'Aragó, situada al Regne d'Espanya, per tant fora del Principat de Catalunya, com a mínim políticament.

A la Franja de Ponent s'utilitza la llengua catalana en el bloc lingüístic del català occidental. Els primers testimoniatges explícits sobre la presència del català a la Franja són de mitjans el segle XVI. La llengua compta amb reconeixement oficial i explícit des de la Llei de Patrimoni Cultural d'Aragó (1999), però especialment des de la Llei de Llengües de 2009.

De tots els territoris que conformen els Països Catalans, la Franja és el territori on el coneixement oral del català és el més universalitzat. El saben parlar 42.000 persones, el 88,8% de la població adulta,[2] tot i que en aquest territori aragonès no és una llengua oficial i que hi té una presència quasi nul·la pel que fa a l'administració i els actes públics en general, limitada gairebé només a l'ensenyament (en què es pot estudiar com a assignatura optativa). La llei de llengües d'Aragó té entre altres finalitats regularitzar aquest aspecte.

Aquesta llei ha estat aprovada a finals de 2009, malgrat les protestes i recollides de firmes a l'Aragó en contra que el català hi sigui cooficial. Un dels arguments és sobre el nom de la llengua: "tot i que els dialectes parlats a la Franja de Ponent s'assemblen molt al català, l'idioma parlat a la Franja de Ponent s'hauria de dir aragonès perquè es parla a l'Aragó".

El novembre de 2016 alguns ajuntaments d'aquesta zona aprovaren als plens declarar el català llengua d'ús preeminent als seus municipis. Aquesta declaració anava dirigida a fer que la Direcció General de Política Lingüística del Govern d'Aragó elaborara un mapa lingüístic.[3]

Introducció[modifica]

La tradició dels dialectològics hispànics des del segle XIX no reconeix l'existència d'una unitat en els dialectes de la Franja de Ponent, sinó que s'enquadren dins del català nord-occidental sota la denominació del qual s'acullen tant el pallarés com el ribagorçà. Aquesta zona catalanoparlant està inclosa dins de les comarques de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca, Baix Aragó-Casp, Baix Aragó i Matarranya.

La llengua catalana a Aragó sol ser denominada amb aquest glotònim -català- també per bona part dels seus propis parlants, encara que és comú emprar gentilicis locals per denominar a la seva parla pròpia, com per exemple fragatí, tamarità, maellà, etc.

Els habitants de la Franja de Ponent són els frangencs tot i que habitualment és substituït per gentilicis compostos com catalanoaragonesos o catalanoparlants d'Aragó, i altres de més locals com ara fragatins, ribagorçans, lliterans o matarranyenc

En la següent taula veiem com denominen la llengua a la Franja de Ponent: (Termes: Localisme: Fragatí (9,9%) - Mequinensà (3,5%); Pejoratiu: Xapurriau)

Denominació de la llengua
2004 2014
Català 20,6 % 45,6 %
Localisme 35,6 % 27,7 %
Pejoratiu 43,8 % 26,7 %

Reconeixement legal[modifica]

     
  • Zona de parla catalana
  • Zona on és parla benasquès, dialecte de transició entre el català i l'aragonès
  • La Declaració de Mequinensa, l'1 de febrer de 1984 va ser el primer pas cap a la protecció legal del català a la Franja. Va fer possible la creació d'una assignatura voluntària per al seu aprenentatge a nivell escolar.

    La Llei de Llengües d'Aragó de 2009[4] defineix que l'aragonès i el català són "llengües pròpies originals i històriques" de l'Aragó. Encara que aquesta llei no declara explícitament l'oficialitat d'aquests idiomes, tal com preveia que ho faria la llei de llengües, segons disposava la Llei de Patrimoni Cultural Aragonès de 1999.

    El 2001, el govern de coalició PSOE-PARELL va promoure una Llei de llengües de la qual només es va arribar a redactar un avantprojecte que incloïa en el seu annex II un llistat de municipis que es declaraven d'utilització predominant del català. Aquesta llei era conseqüència del dictamen d'una comissió especial d'estudi de les Corts d'Aragó sobre la política lingüística a Aragó, que va oferir les seves conclusions al novembre de 1997 i entre les quals s'incloïa l'al·lusió explícita a l'existència a Aragó de tres llengües: el castellà, l'aragonès i el català ("utilitzat en forma de varietats locals diverses com a instrument habitual de comunicació eminentment oral a les zones limítrofes amb Catalunya, zona compacta constituïda per la Ribagorça, La Llitera, el Baix Cinca i part del Baix Aragó")

    Llistat dels municipis que es declaren d'utilització predominant del català segons l'annex II de l'avantprojecte de Llei de Llengües del 2001:

    Encara que l'any 2013 el govern del PP i el PARELL a Aragó va aprovar una nova llei de modalitats lingüístiques sense atorgar a les mateixes cap caràcter oficial, després de l'ascens a la presidència d'Aragó del socialista Javier Lambán a l'any 2015, es va anunciar la recuperació de la legislació de 2009. D'acord amb la portaveu del Partit Popular a Aragó, María José Ferrando, aquesta legislació suposaria una «cooficialitat vetllada» d'elevada despesa econòmica, i va manifestar que dels 45.000 aragonesos parlants de les «varietats dialectals de la zona oriental», el 75 % rebutja la cooficialitat del català, segons un estudi poc parcial de la Universitat de Saragossa.

    Aspectes lingüístics[modifica]

    Llengües d'Aragó

    El català que es parla a la Franja de Ponent, tot i estar administrativament a l'Aragó forma part del bloc occidental del català, concretament està classificat al dialecte nord-occidental. El català que s'hi parla no té cap diferencia del català parlat a Catalunya, tot i que presenta alguns castellanismes. Hi ha una clara correspondència amb el consonantisme català, el sistema vocàlic, l'ús de la forma de l'article masculí «lo», i el vocabulari propi dels dialectes citats.

    El català de la franja mostra aspectes de continuïtat dialectal amb l'aragonès del nord, i reflecteix al seu torn elements tant de la castellanització, com de singularitats locals i comarcals, en tractar-se d'un territori fonamentalment rural i on no s'ha impartit mai l'ensenyament del català normatiu.

    És a la província d'Osca on es dóna el major nombre d'aquests fenòmens de particularisme lingüístic, que porten en alguns casos a permetre emparentar les parles locals d'aquesta zona amb les de transició de la Ribagorça occidental, com la palatalització de la consonant lateral dels grups /pl-/, /bl-/, /fl-/, /kl-/, l'ús de /ch/ per a J- o G+i, G+i, o les formes de l'imperfecte -eba / -iba.

    Més al sud destaca el cas del municipi saragossà de Maella, el qual el filòleg Joan Coromines va considerar com a illa dialectal, on es manté el resultat de la /ch/ i es emplea una i oberta (especialment distintiva en el cas de la a en llengua escrita), entre altres peculiaritats.

    Ja a la província de Terol cal destacar les modalitats de Aiguaviva (Terol) i La Ginebrosa, amb uns trets considerats en alguns casos com a arcaïtzants. Les modalitats terolenques modernament reben el nom de «valencià de transició». Al sud-est de la província de Terol, en la part limítrofa amb Castelló i el Racó d'Ademús, les comarques de Gúdar-Javalambre i el Maestrat aragonès, pobles com Rubiols de Mora, Olba, Cantavella o Mosquerola parlen el dialecte de transició conegut com a «xurro» o «segorbí»[5] que incorpora el lèxic del valencià del Maestrat al castellà, amb marcats girs aragonesos. Aquesta parla és comuna al l'interior de Castelló i a les localitats més orientals de Gúdar-Javalambre i el Maestrat aragonès, en contrast amb les occidentals, on no s'ha adoptat amb prou feines lèxic català.[6]

    Varietats parlades[modifica]

    Ús lingüístic[modifica]

    L'any 2004 es van realitzar dues enquestes sobre usos lingüístics de la llengua catalana a la Franja de Ponent, un per part de l'Institut Aragonès d'Estadística i un altre per part de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Els dos estudis tenen un àmbit d'actuació diferents, doncs la Generalitat se centra únicament en els municipis considerats catalanoparlants, mentre que el de l'Institut Aragonès d'Estadística estudia tots els municipis de les cinc comarques (la Ribagorça, La Llitera, Baix Cinca, Aragó-Casp i Matarranya) on existeix presència del català, inclosos municipis considerats monolingües (o gairebé) castellans.[7]

    Segons la Generalitat de Catalunya, el català és la llengua habitual del 73,6 % de la població dels municipis on existeix presència del català, el castellà ho és del 22,3 % i un 3,5 % de la població té les dues com a llengua habitual. Extrapolant les dades a l'univers poblacional, compte 29.023 persones amb el català com a llengua habitual, 8.819 que tenen el castellà i 1.363 ambdues per igual. Es va utilitzar una mostra de 869 individus, entrevistats per telèfon entre desembre de 2003 i gener de 2004.[8]

    Segons l'Institut Aragonès d'Estadística, el castellà és la llengua habitual del 49,0 % de la població de les comarques orientals, el català ho és del 47,1 % i un 3,1 % de la població té les dues com a llengua habitual. Extrapolant les dades a l'univers poblacional, es té 32.092 persones amb el castellà com a llengua habitual, 30.860 que tenen el català i 2.004 amb ambdues per igual. Es va utilitzar una mostra de 1.351 individus, entrevistats per via telefònica entre desembre de 2003 i gener de 2004.[7][9]

    Llengua habitual per comarques[modifica]

    En aquesta taula apareix desglossat per comarques el percentatge de la població que té com a llengua habitual el castellà o el català, segons l'Institut Aragonès d'estadística. L'estudi de la Generalitat de Catalunya no apareixen desglossats els usos lingüístics per comarques, per la qual cosa no apareixen dades d'aquesta enquesta en aquesta secció.

    Segons l'Institut Aragonès d'Estadística Segons la Generalitat de Catalunya
    Llengua Català Castellà Català i Castellà Altres Llengua Català Castellà Català i Castellà Altres
    Total Comarques Orientals 47,1 % 49,0 % 3,1 % 0,8 % Total Comarques Orientals A l'estudi realitzat per la Generalitat no

    apareixen desglossats els usos lingüístics

    per comarques. A la secció Ús lingüístic

    segons la Generalitat de Catalunya

    a la Franja podeu veure l'estudi realitzat per

    la Generalitat de Catalunya.

    Ribagorça 38,3 % 55,3 % 4,9 % 1,5 % Ribagorça
    Llitera 34,5 % 61,9 % 2,5 % 1,1 % Llitera
    Baix Cinca 57,0 % 39,6 % 2,8 % 0,6 % Baix Cinca
    Baix Aragó-Casp 32,3 % 65,4 % 1,9 % 0,4 % Baix Aragó-Casp
    Matarranya 83,5 % 12,1 % 4,1 % 0,4 % Matarranya

    Segons l'Institut Aragonès (poc favorable al català): El català és utilitzat com a llengua habitual més que el castellà al Matarranya i al Baix Cinca, mentre que el castellà és més utilitzat que el català al Baix Aragó-Casp, La Llitera i Ribagorça. cal assenyalar que excepte a la comarca de Matarranya, en les altres quatre es troben englobats municipis monolingües en castellà.

    Comprensió del català segons naixement - Govern d'Aragó [10][modifica]

    Coneixement Català

    segons naixement

    Govern d'Aragó

    Conjunt de la

    Franja de Ponent

    Per comarques:
    Ribagorça La Llitera Baix Cinca Baix Aragó Matarranya
    Si No Si No Si No Si No Si No Si No
    Franja de Ponent 42.690 3.867 6.854 622 9.871 906 13.819 833 6.129 1.445 6.018 61
    Percentatge 73,0% 60,0% 73,6% 51,8% 67,4% 62,2% 77,4% 67,2% 68,0% 58,9% 79,0% 68,3%
    Resta d'Aragó 4.517 1.285 817 231 1.246 370 547 60 1.559 624 349 0
    Percentatge 7,7% 19,9% 8,8% 19,3% 8,5% 25,4% 3,1% 4,8% 17,35% 25,4% 4,6% 0,0%
    Resta d'Espanya 10.646 1.185 1.529 272 3.297 181 3.376 347 1.282 386 1.161 0
    Percentatge 18,2% 18,4% 16,4% 22,6% 22,5% 12,4% 18,9% 28,0% 14,2% 15,7% 15,3% 0,0%
    Total Gent 58.446 6.441 9.316 1.201 14.642 1.456 17.864 1.240 9.010 2.454 7.614 89

    Ús lingüístic segons la Generalitat de Catalunya a la Franja [11][modifica]

    Les taules que veureu a continuació corresponen a un estudi de la Generalitat de Catalunya de l'any 2014 sobre la llengua catalana a la Franja de Ponent. L'estudi s'anomena Els usos lingüístics a la Franja, 2014 a Barcelona, 14 de juny de 2017.

    Coneixement de l'idioma[modifica]

    Segons la Generalitat de Catalunya, el 98,5 % de la població dels municipis considerats com a catalanoparlants comprèn el català, el 88,8 % sap parlar català, el 72,9 % sap llegir-ho i el 30,3 % sap escriure-ho.

    Coneixement de l'idioma - 2014
    Comprensió Si No
    Oral 98,5 % 1,5 %
    Escrita 72,9 % 27,1 %
    Expressió Si No
    Oral 88,8 % 11,2 %
    Escrita 30,3 % 69,7 %

    Ús del català, 2004-2014[modifica]

    Ús del Català
    Llengua 2004 2014
    Català 64,4 % 50,3 %
    Castellà 35,2 % 46,1 %
    Altres 0,4 % 3,7 %

    Tipus de coneixement del català segons edat[modifica]

    Coneixement de Català - 2014
    Edat Molt Baix-Baix Sap parlar però llegeix i escriu amb dificultats Alt en totes les habilitats
    De 15 a 29 anys 41,6 % 15,4 % 43,0 %
    De 33 a 44 anys 40,3 % 26,8 % 32,9 %
    De 45 a 64 anys 28,0 % 47,0 % 25,1 %
    65 anys o més 24,1 % 58,5 % 17,4 %

    Evolució del català, 2004-2014[modifica]

    Evolució del Català
    Coneixement 2004 2014
    L'Entén 98,5 % 38.853 93,9 % 38.059
    El sap parlar 88,8 % 35.031 80,4 % 32.592
    El sap llegir 72,9 % 28.740 75,3 % 30.497
    El sap escriure 30,3 % 11.936 41,8 % 16.852
    Població de 15 anys o més 100 % 42.081 100 % 42.081

    Evolució en àmbits, 2004-2014[modifica]

    Llengua 2004 2014
    Inicial (Casa) Habitual Identificació Inicial (Casa) Habitual Identificació
    Català 71,1 % 73,6 % 66,6 % 52,2 % 49,6 % 50,7 %
    Castellà 26,6 % 22,4 % 29,9 % 33,8 % 40,6 % 40,6 %
    Català-Castellà 1,8 % 3,5 % 3,3 % 11,6 % 0,1 % 0,2 %
    Altres 0,4 % 0,6 % 0,3 % 2,5 % 6,3 % 2,7 %

    Llengua segon edat i situació[modifica]

    Llengua segon edat i situació - 2014
    Llengua De 15 a 29 anys De 30 a 44 anys De 45 a 64 anys 65 anys o més
    Inicial (Casa) Habitual Inicial (Casa) Habitual Inicial (Casa) Habitual Inicial (Casa) Habitual
    Català 34,0 % 32,3 % 42,0 % 35,9 % 59,8 % 55,9 % 68,4% 70,9 %
    Castellà 42,3 % 55,4 % 33,1 % 49,5 % 31,3 % 34,6 % 31,0 % 26,2 %

    Futur del català a la Franja[modifica]

    Percepció sobre l'ús del català
    Persepció 2004 2014
    Ús fa 5 anys Ús d'aquí 5 anys Ús fa 5 anys Ús d'aquí 5 anys
    Més 17,2 % 17,2 % 17,1 % 13,1 %
    Igual 59,2 % 52,4 % 63,6 % 64,9 %
    Menys 23,7 % 30,5 % 19,3 % 22,0 %

    Literatura[modifica]

    La tradició literària catalana a l'Aragó, sobretot a la Franja, és recent però no per això poc rellevant, éssent destacables escriptors com:

    Reconeixement del català a la Franja de Ponent[modifica]

    La majoria d'institucions acadèmiques (Promotora Espanyola de Lingüística, Ethnologue), encilopèdies (Gran Enciclopèdia Aragonesa o l'Enciclopèdia Catalana), institucions culturals (Institució Ferran el Catòlic, Institut d'Estudis Altaragonesos, Institut d'Estudis Terolencs, Institut d'Estudis Catalans, Institut d'Estudis Ilerdencs, Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), Institut Ramon Muntaner) consideren que a la Franja de Ponent s'hi parla català i que hauria d'ésser oficial.

    També hi ha diversificació d'opinions en altres sectors:

    Segons acadèmics i experts[modifica]

    Partidaris[modifica]

    Dinou acadèmics de l'Acadèmies de la Història i de la Llengua Castellana van signar un document a títol personal, no aprovat pels plens d'ambdues acadèmies, en el qual s'esmenta el català de la Franja, però no delimita en quines poblacions es parla el català:

    « Els signants, membres de les Acadèmies Espanyola i de la Història, havent conegut la peculiar controvèrsia que durant mesos passats s'ha fet pública en diversos òrgans de premsa valencians, sobre l'origen de la llengua parlada en la major part de les comarques del País Valencià , ia petició de persones interessades en que donem a conèixer la nostra opinió sobre aquest assumpte, científicament aclarit des de fa molts anys, desitgem expressar, d'acord amb tots els estudiosos de les llengües romàniques:

    Que el valencià és una variant dialectal del català. És a dir, de l'idioma parlat a les illes Balears, a la Catalunya francesa i espanyola, a la Franja de Ponent, en la major part del País Valencià, al Principat d'Andorra i a la ciutat de l'Alguer. Per tot això, ens causa sorpresa veure aquest fet ja públicament en dubte i encara asprament impugnat, per persones que clarament utilitzen els seus propis prejudicis com a font d'autoritat científica, mentre pretenen ridiculitzar i fins i tot insultar personalitats que, per la seva sencera tasca, mereixen el respecte de tots i en primer lloc el nostre.

    Es fa fàcil suposar que després d'aquestes posicions negatives s'oculten consideracions i propòsits que en res es relacionen amb la veritat d'un fet prou clar per a la filologia i per a la història. És culturalment aberrant tot intent -com el que contemplem- de desmembrar el País Valencià de la comunitat idiomàtica i cultural catalana, per la qual, com a escriptors i intel·lectuals espanyols, no tenim sinó respecte i admiració, dins del qual el País Valencià ha tingut i té un lloc tan rellevant.

    Dámaso Alonso, Jesús Pabón, Antonio Buero Vallejo, Tomás Navarro, Pedro Laín Entralgo, José María Pemán, Vicente Aleixandre, Fernando Lázaro Carreter, Alonso Zamora Vicente, Salvador de Madariaga, Marquès de Lozoya, Miquel Batllori, Camilo José Cela, Rafael Lapesa, Manuel Alvar i José Antonio Maravall.

    »

    Els acadèmics consideren que a la Franja de Ponent es parla català, però no delimiten en quines localitats. En obres individuals d'aquests acadèmics es llegeix que la llengua parlada a la Franja és un parla fronterera, de transició entre l'idioma aragonès i l'idioma català (vegi els manuals de Rafael Lapesar Melgar, Història de la Llengua Espanyola, Alonso Zamora Vicente, Dialectologia Espanyola, i Manuel Alvar López, El dialecte aragonès i Estudis sobre el dialecte aragonès).

    Altres acadèmics i experts són:

    Entitats socials[modifica]

    Partidaris[modifica]

    L'ICF representa la principal agrupació cultural de defensa i promoció de la llengua i literatura catalana a la Franja. A diferència de la FACAO, la qual no ha aconseguit suports per part d'institucions culturals públiques aragoneses, el IEBC i CERIb han rebut el suport explícit de l'Institut d'Estudis Altaragonesos i la ASCUMA d'Institut d'Estudis Terolencs. Les associacions pertanyents a l'ICF són els principals capdavanters de la reivindicació de la cooficialitat de la llengua catalana a la Franja. A través de la premsa aragonesa i sobretot la comarcal i local han debatut contínuament amb FACAO quina havia de ser la consideració de les modalitats lingüístiques de la Franja.

    Detractors[modifica]

    El fet que en altres comunitats autònomes espanyoles es doni un conflicte lingüístic de semblant naturalesa ha provocat que els detractors de la unitat de la llengua catalana actuïn sota un mateix discurs i estiguin coordinats, per això, FACAO rep suport i reconeixement dels seus treballs i tesis lingüístiques, culturals i històriques per part d'agrupacions, associacions, etc, sorgides a partir del conflicte lingüístic valencià, encara que cal matisar que el debat lingüístic a la Franja no aconsegueix les mateixes dimensions que al País Valencià, limitant-se actualment a reduïts grups que giren entorn de l'activitat cultural local i comarcal en aquest territori.

    Segons les institucions públiques[modifica]

    Aragó[modifica]

    Dictamen de 1997[modifica]

    El dictamen d'una comissió especial d'estudi de les Corts d'Aragó sobre la política lingüística a Aragó va oferir les seves conclusions al novembre de 1997, en les quals s'al·ludia explícitament a l'existència a Aragó de tres llengües: el castellà, l'aragonès i el català.[12]

    Llei 2009[modifica]

    La Llei de Llengües d'Aragó de 2009 definia que els idiomes aragonès i català eren "llengües pròpies originals i històriques" d'Aragó. No obstant això, no declarava explícitament l'oficialitat d'aquests, tal com preveia que ho faria la llei de llengües segons disposava la Llei de Patrimoni Cultural Aragonés de 1999. Els inicis de la llei es remunten a l'any 2001 durant el govern de coalició PSOE-PARELL, l'avantprojecte del qual recollia en el seu annex II els municipis que es podrien declarar de parla catalana i segons la llei aprovada és tasca del Consell Superior de Llengües d'Aragó.[13][14]

    Llistat dels municipis que es declaren d'utilització predominant del català segons l'annex II de l'avantprojecte de Llei de Llengües del 2001:

    Llei 2013[modifica]

    La Llei de Llengües de l'any 2013 va suposar una sèrie de canvis, éssent un dels més importants el canvi de denominació d'aquests dialectes del català com a llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental.

    Catalunya[modifica]

    La Generalitat de Catalunya també considera a la zona de la Franja com de parla catalana.[15]

    Espanya[modifica]

    El Ministeri de Política Territorial deixa clar que es parla català, però no especifica on i es basa en els estudis realitzats pels governs d'Aragó i Catalunya.[16]

    Unió Europea[modifica]

    Partits polítics[modifica]

    Partits polítics favorables i partits polítics no favorables al reconeixement del català a la Franja de Ponent:

    Partidaris No Partidaris
    PSOE-A Partit Aragonès
    CHA [18] PP
    IU C'S
    CiU / CDF

    (PDECAT)

    Unitat Aragonesa

    (dissolt)

    PSC [19] Democràcia

    Nacional

    d'Aragó

    ERC [20]
    CUP [21]
    ICV-EUiA

    Llista de municipis catalanoparlants d'Aragó[modifica]

    Durant la V legislatura de les Corts d'Aragó es va presentar l'avantprojecte de Llei de llengües d'Aragó,[22] on per primera vegada les institucions públiques aragoneses delimitaven l'àmbit territorial del català parlat a Aragó, a l'annex II de la disposició addicional segona, tot i que finalment els annexos, que també incorporaven la zona aragonofona, no fou inclòs en el text aprovat definitivament. A continuació es presenta la llista corresponent a l'avantprojecte:

    Municipi
    Extensió
    (km²)
    Habitants
    (2007)
    Habitants
    (2019)
    Comarca
    Província
    Destacat
    Aiguaviva de Bergantes 42,2 703 514 Baix Aragó Terol El més poblat del Baix Aragó
    Albelda 51,9 875 698 Llitera Osca
    el Campell 58,0 821 631 Llitera Osca
    el Torricó 32,4 1.457 1.417 Llitera Osca El més densament poblat de la Llitera, d'Osca i de la Franja
    Areny de Noguera 119,3 322 313 Ribagorça Osca
    Arenys de Lledó 34,3 228 211 Matarranya Terol
    Sanui i Alins 51,2 178 168 Llitera Osca
    Baells 39,8 129 104 Llitera Osca
    Valldellou 30,4 117 76 Llitera Osca El menys poblat de la Llitera
    Beseit 96,7 598 541 Matarranya Terol
    Bellmunt de Mesquí 34,0 142 113 Baix Aragó Terol
    Benavarri 157,1 1.167 1.124 Ribagorça Osca El més poblat i més densament poblat de la Ribagorça
    Bonansa 37,3 97 88 Ribagorça Osca
    Calaceit 81,3 1.126 994 Matarranya Terol
    Camporrells 26,7 219 134 Llitera Osca
    Castigaleu 26,5 119 84 Ribagorça Osca El més petit de la Ribagorça
    Castellonroi 37,6 382 313 Llitera Osca
    Queretes 52,7 636 567 Matarranya Terol
    Estopanyà 88,7 198 120 Ribagorça Osca
    Favara de Matarranya 101,6 1.230 1.125 Baix Aragó-Casp Saragossa El més densament poblat del Baix Aragó-Casp i de Saragossa
    Faió 67,2 434 379 Baix Aragó-Casp Saragossa El més petit i menys densament poblat del Baix Aragó-Casp i de Saragossa i el menys poblat del Baix Aragó
    Fórnols de Matarranya 32,6 104 80 Matarranya Terol El menys poblat de Matarranya i de Terol i el menys densament poblat de Matarranya
    Fraga 437,6 13.592 15.033 Baix Cinca Osca El més gran i més poblat del Baix Cinca, d'Osca i de la Franja i el més densament poblat del Baix Cinca
    Fondespatla 39,0 342 284 Matarranya Terol
    Isàvena 118,5 293 235 Ribagorça Osca
    la Canyada de Beric 10,9 108 89 Baix Aragó Terol El més petit del Baix Aragó i de la Franja i el menys poblat del Baix Aragó
    la Sorollera 33,7 124 93 Baix Aragó Terol
    la Codonyera 21,0 361 336 Baix Aragó Terol El més densament poblat del Baix Aragó
    la Freixneda 39,5 472 438 Matarranya Terol
    la Ginebrosa 80,1 239 194 Baix Aragó Terol El més gran del Baix Aragó i el menys densament poblat del Baix Aragó i de Terol
    la Portellada 21,4 276 235 Matarranya Terol
    Lasquarri 31,9 157 132 Ribagorça Osca
    les Paüls 81,6 287 230 Ribagorça Osca
    Lledó d'Algars 15,6 184 159 Matarranya Terol El més petit de Matarranya
    Maella 174,9 2.051 1.985 Baix Aragó-Casp Saragossa El més gran i poblat del Baix Aragó-Casp
    Massalió 86,2 593 522 Matarranya Terol
    Mequinensa 307,2 2.480 2.324 Baix Cinca Saragossa El més gran i poblat del Baix Cinca i de Saragossa i el menys densament poblat del Baix Cinca
    Monesma i Queixigar 62,6 108 76 Ribagorça Osca
    Mont-roig de Tastavins 79,2 338 340 Matarranya Terol
    Montanui 174,1 308 212 Ribagorça Osca El més gran de la Ribagorça
    Nonasp 111,4 1.056 961 Baix Aragó-Casp Saragossa
    Pena-roja 83,3 511 439 Matarranya Terol
    Peralta i Calassanç 114,9 252 210 Llitera Osca El més gran y menys densament poblat de la Llitera
    el Pont de Montanyana 48,6 152 89 Ribagorça Osca
    Ràfels 35,6 153 138 Matarranya Terol
    Sant Esteve de Llitera 71,9 497 535 Llitera Osca
    Sopeira 44,1 106 91 Ribagorça Osca
    Tamarit de Llitera 110,6 3.703 3.476 Llitera Osca El més poblat de la Llitera
    Tolba 59,0 193 121 Ribagorça Osca
    Torredarques 34,3 112 90 Matarranya Terol
    la Torre del Comte 19,5 172 120 Matarranya Terol
    Tor-la-ribera 32,1 119 101 Ribagorça Osca
    Torrent de Cinca 56,8 1.021 1.154 Baix Cinca Osca
    la Torre de Vilella 33,4 194 186 Baix Aragó Terol El més petit y menys poblat del Baix Cinca
    la Vall de Tormo 16,0 352 283 Matarranya Terol El més densament poblat de Matarranya i de Terol
    Vall-de-roures 124,0 2.189 2.425 Matarranya Terol El més gran i poblat de Matarranya i de Terol
    Valljunquera 41,8 411 330 Matarranya Terol
    Vilella de Cinca 16,5 482 461 Baix Cinca Osca
    Vensilló 10,4 458 389 Llitera Osca El més petit de la Llitera, d'Osca i de la Franja
    Beranui 63,8 106 82 Ribagorça Osca
    Viacamp i Lliterà 107,7 25 36 Ribagorça Osca El menys poblat i menys densament poblat de la Ribagorça, d'Osca i de la Franja
    Saidí 92,6 1.827 1.763 Baix Cinca Osca
    62 municipis d'Aragó 4.442,8 47.686 46.191

    On es diu que un municipi és el més o el menys extens, poblat o densament poblat d'una comarca o província cal entendre que ho és dels pertanyents a la Franja, no a la totalitat de cada comarca o província.

    Vegeu també[modifica]

    Referències[modifica]

    1. lafranja.net. «Avals per al nom llengua» (en catalán). [Consulta: 21 agost 2017].
    2. Enquesta sobre usos lingüístics a la Franja, any 2003. Resultats consultables a Sorolla (2005)
    3. «Els ajuntaments de la Franja declaren el català com a llengua d'ús preeminent als seus municipis», 12-11-2016.
    4. "LEY 10/2009, de 22 de diciembre, de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón. Boletín Oficial de Aragón núm. 252, de 30 de diciembre de 2009"
    5. Torres Fornés, Cayetano. sense indicació d’editorial. Sobre voces aragonesas usadas en Segorbe (en castellano), 1903 [Consulta: 5 març 2011]. 
    6. Gargallo Gil, José Enrique. «Joan Coromines i el lèxic dels altres valencians» (en catalán).
    7. 7,0 7,1 «Departamento Encuesta de usos lingüísticos en las comarcas orientales de Aragón. Año 2003». [Consulta: 2 abril 2017].
    8. Estadística de usos lingüísticos en la Franja de Aragón. Año 2004. Generalidad de Cataluña (en catalán)
    9. Estadística de usos lingüísticos en la Franja de Aragón. Año 2004. Generalidad de Cataluña (en catalán)
    10. «Enquesta lingüística» (en castellà-català). Govern d'Aragó. [Consulta: 6 setembre 2018].
    11. «Usos lingüistics - Franja de Ponent» (en català). Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 setembre 2018].
    12. Cortes de Aragón «Acuerdo del Pleno de las Cortes, de 6 de noviembre de 1997, por el que se aprueba el Dictamen de la Comisión especial de estudio sobre la política lingüística en Aragón.». Boletín Oficial de las Cortes de Aragón [Zaragoza], 06-11-1997 [Consulta: 26 maig 2013].
    13. "Ley 3/1999, de 10 de marzo, del Patrimonio Cultural Aragonés. Boletín Oficial de Aragón núm. 36, de 29 de marzo de 1999"
    14. «Anteproyecto de la Ley de Lenguas de Aragón». [Consulta: 2 abril 2017].
    15. El catalán, la lengua de Europa, por la Generalidad de Cataluña.
    16. «Tercer informe sobre el cumplimiento en España de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, del Consejo de Europa 2006-2009». [Consulta: 2 abril 2017].
    17. Catalan in Aragon (Spain), por la Comisión Europea
    18. CHA. «Informe de denuncia sobre la situación presente de las lenguas de Aragón en relación con la aplicación de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias», 28-03-2012. [Consulta: 10 agost 2012].
    19. «Aragón excluye el catalán de sus lenguas oficiales». Público.es, 09-05-2013 [Consulta: 19 maig 2013].
    20. Petición al Parlamento Europeo sobre [... las emisiones de la televisión pública catalana (TV3) en el País Valencià]
    21. «C's y PP tienen "claro" que en Aragón se habla catalán». e-notícies, 07-05-2013 [Consulta: 19 maig 2013].
    22. Avantprojecte de llei de Llengües d'Aragó

    Enllaços externs[modifica]