Práxedes Mateo Sagasta: diferència entre les revisions
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula de polític |
{{Infotaula de polític |
||
|colorprofessio = president|nom = Práxedes Mateo Sagasta |
|colorprofessio = president |
||
| nom = Práxedes Mateo Sagasta |
|||
|nacionalitat = |
|nacionalitat = |
||
|imatge = Portrait of Praxedes Mateo Sagasta.jpg |
|imatge = Portrait of Praxedes Mateo Sagasta.jpg |
||
|càrrec = [[Llista de presidents d'Espanya|President del Consell de Ministres d'Espanya]] |
|càrrec = [[Llista de presidents d'Espanya|President del Consell de Ministres d'Espanya]] |
||
|escut càrrec = Escudo de España Amadeo de Saboya.svg |
|escut càrrec = Escudo de España Amadeo de Saboya.svg |
||
|inici = [[21 de desembre]] de [[1871]] |
| inici = [[21 de desembre]] de [[1871]] |
||
|final = [[26 de maig]] de [[1872]] |
|final = [[26 de maig]] de [[1872]] |
||
|predecessor = [[José Malcampo y Monge]] |
|predecessor = [[José Malcampo y Monge]] |
||
|successor = [[Francisco Serrano Domínguez]] |
|successor = [[Francisco Serrano Domínguez]] |
||
|càrrec2 = [[Llista de presidents d'Espanya|President del Consell de Ministres d'Espanya]] |
|càrrec2 = [[Llista de presidents d'Espanya|President del Consell de Ministres d'Espanya]] |
||
|escut càrrec2 = Escudo del Gobierno Provisional y la Primera República Española.svg |
|escut càrrec2 = Escudo del Gobierno Provisional y la Primera República Española.svg |
||
|inici2 = [[3 de setembre]] de [[1874]] |
|inici2 = [[3 de setembre]] de [[1874]] |
||
|final2 = [[31 de desembre]] de [[1874]] |
|final2 = [[31 de desembre]] de [[1874]] |
||
|predecessor2 = [[Juan de Zavala y de la Puente]] |
|predecessor2 = [[Juan de Zavala y de la Puente]] |
||
|successor2 = [[Antonio Cánovas del Castillo]] |
|successor2 = [[Antonio Cánovas del Castillo]] |
||
|càrrec3 = [[Llista de presidents d'Espanya|President del Consell de Ministres d'Espanya]] |
|càrrec3 = [[Llista de presidents d'Espanya|President del Consell de Ministres d'Espanya]] |
||
Línia 20: | Línia 21: | ||
|final3 = [[13 de octubre]] de [[1883]] |
|final3 = [[13 de octubre]] de [[1883]] |
||
|predecessor3 = [[Antonio Cánovas del Castillo]] |
|predecessor3 = [[Antonio Cánovas del Castillo]] |
||
|successor3 = [[José de Posada Herrera]] |
|successor3 = [[José de Posada Herrera]] |
||
|inici4 = [[27 de novembre]] de [[1885]] |
|inici4 = [[27 de novembre]] de [[1885]] |
||
|final4 = [[5 de juliol]] de [[1890]] |
| final4 = [[5 de juliol]] de [[1890]] |
||
|predecessor4 = [[Antonio Cánovas del Castillo]] |
|predecessor4 = [[Antonio Cánovas del Castillo]] |
||
|successor4 = [[Antonio Cánovas del Castillo]] |
|successor4 = [[Antonio Cánovas del Castillo]] |
||
Línia 53: | Línia 54: | ||
|signatura = |
|signatura = |
||
}} |
}} |
||
'''Práxedes Mateo Sagasta Escolar''' ([[Torrecilla en Cameros]], [[La Rioja]], [[21 de juliol]] de [[1825]] - [[Madrid]], [[5 de gener]] de [[1903]]) va ser un [[enginyeria civil|enginyer de camins]] i polític [[Espanya|espanyol]], membre del [[Partit Liberal (Espanya)|Partit Liberal]], |
'''Práxedes Mateo Sagasta Escolar''' ([[Torrecilla en Cameros]], [[La Rioja]], [[21 de juliol]] de [[1825]] - [[Madrid]], [[5 de gener]] de [[1903]]) va ser un [[enginyeria civil|enginyer de camins]] i polític [[Espanya|espanyol]], membre del [[Partit Liberal (Espanya)|Partit Liberal]], [[President del consell de Ministres]] ([[1871]]-[[1872]]) i [[President del Govern d'Espanya]] ([[1874]]-[[1874]], [[1881]]-[[1883]], [[1892]]-[[1895]], [[1897]]-[[1899]] i [[1902]]-[[1902]]) i reconegut orador. |
||
== Biografia == |
== Biografia == |
||
[[Fitxer:Clemente Sagasta, padre de Práxedes Mateo Sagasta, de Laurent.jpg|thumb|129px|left|Clemente Sagasta, pare de Práxedes, de [[J. Laurent]].]] |
[[Fitxer:Clemente Sagasta, padre de Práxedes Mateo Sagasta, de Laurent.jpg|thumb|129px|left|Clemente Sagasta, pare de Práxedes, de [[J. Laurent]].]] |
||
Nascut en la localitat [[Província de Logronyo|logronyesa]] de [[Torrecilla en Cameros]], va ser un dels tres fills de Clemente Sagasta y Díaz amb Esperanza Escolar. Titulat en [[ |
Nascut en la localitat [[Província de Logronyo|logronyesa]] de [[Torrecilla en Cameros]], va ser un dels tres fills de Clemente Sagasta y Díaz amb Esperanza Escolar. Titulat en [[enginyeria civil|enginyeria de camins, canals i ports]] per la [[Escola d'Enginyers de Camins]] de Madrid en 1849, és destinat a la prefectura d'Obres Públiques de Zamora, on se li encomana la construcció de la carretera de [[Zamora]] a [[Ourense]] per Padornelo i de la Canda. En 1852 se li va encomanar l'estudi del ferrocarril del Nord, entre [[Valladolid]] i [[Burgos]], amb 121 km de traçat. |
||
Amb trenta-dos anys, en 1857 és nomenat professor-enginyer de la recentment creada [[Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica d'Obres Públiques de Madrid|Escola d'Ajudants d'Obres Públiques]], on impartí les classes de Topografia i Construcció durant nou anys. Va ser nomenat sotsdirector en 1858, compaginant la docència amb l'activitat parlamentària. No obstant això, en 1866, arran de la [[revolta de la caserna de San Gil]] és cessat del seu càrrec de professor de l'Escola d'Ajudants i separat del Cos d'Enginyers de Camins. A la seva tornada de l'exili en 1868, després de la [[Revolució de 1868|Revolució]] pansa a dedicar-se plenament a l'activitat política. |
Amb trenta-dos anys, en 1857 és nomenat professor-enginyer de la recentment creada [[Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica d'Obres Públiques de Madrid|Escola d'Ajudants d'Obres Públiques]], on impartí les classes de Topografia i Construcció durant nou anys. Va ser nomenat sotsdirector en 1858, compaginant la docència amb l'activitat parlamentària. No obstant això, en 1866, arran de la [[revolta de la caserna de San Gil]] és cessat del seu càrrec de professor de l'Escola d'Ajudants i separat del Cos d'Enginyers de Camins. A la seva tornada de l'exili en 1868, després de la [[Revolució de 1868|Revolució]] pansa a dedicar-se plenament a l'activitat política. |
||
Línia 69: | Línia 71: | ||
A partir de 1865 col·labora en activitats revolucionàries amb el general [[Joan Prim]] en 1866, participa en la [[revolta de la caserna de San Gil]], motí organitzat amb l'objectiu de destronar Isabel II. Per la seva participació en la citada revolta va ser detingut, jutjat i condemnat a mort, però aconsegueix fugir i exiliar-se a [[França]]. |
A partir de 1865 col·labora en activitats revolucionàries amb el general [[Joan Prim]] en 1866, participa en la [[revolta de la caserna de San Gil]], motí organitzat amb l'objectiu de destronar Isabel II. Per la seva participació en la citada revolta va ser detingut, jutjat i condemnat a mort, però aconsegueix fugir i exiliar-se a [[França]]. |
||
[[Fitxer:Gobierno Provisional 1869 (J.Laurent).jpg|220px|thumbnail|left| |
[[Fitxer:Gobierno Provisional 1869 (J.Laurent).jpg|220px|thumbnail|left|Sagasta dempeus en la cantonada esquerra, amb el Govern provisional de [[1869]] <small> D'esquerra: [[Laureà Figuerola|Figuerola]], [[Manuel Ruiz Zorrilla|Ruiz Zorrilla]], Sagasta, [[Joan Prim]], [[Francisco Serrano Domínguez|Serrano]], [[Juan Bautista Topete|Topete]], [[Adelardo López de Ayala]], [[Juan Álvarez Lorenzana|Lorenzana]] i [[Antonio Romero Ortiz]] (foto de [[J. Laurent]]).</small> ]] |
||
[[Fitxer:Sagasta presidiendo un consejo de ministros, de Franzen.jpg|thumb|left|Sagasta presidint un consell de ministres. <small>D'esquerra a dreta: [[Segismundo Moret y Prendergast]], Práxedes Mateo Sagasta, [[Juan Montilla y Adán]], [[Valerià Weyler]], [[Cristóbal Colón de la Cerda]], [[Félix Suárez Inclán]], [[Amós Salvador Rodrigáñez]], i el [[comte de Romanones]]. Fotografia de [[Christian Franzen]] de 1902.</small>]] |
[[Fitxer:Sagasta presidiendo un consejo de ministros, de Franzen.jpg|thumb|left|Sagasta presidint un consell de ministres. <small>D'esquerra a dreta: [[Segismundo Moret y Prendergast]], Práxedes Mateo Sagasta, [[Juan Montilla y Adán]], [[Valerià Weyler]], [[Cristóbal Colón de la Cerda]], [[Félix Suárez Inclán]], [[Amós Salvador Rodrigáñez]], i el [[comte de Romanones]]. Fotografia de [[Christian Franzen]] de 1902.</small>]] |
||
Línia 81: | Línia 83: | ||
=== Restauració borbònica de 1874 === |
=== Restauració borbònica de 1874 === |
||
Després de la |
Després de la [[restauració borbònica]] a la corona d'Espanya, en la persona d'[[Alfons XII d'Espanya|Alfons XII]], Sagasta funda el [[1880]] el [[Partit Liberal Fusionista|Partit Liberal]], partit que al costat del [[Partit Liberal Conservador|Partit Conservador]] de [[Antonio Cánovas del Castillo|Cánovas del Castillo]] constituiria el sistema bipartidista amb alternança al govern que caracteritzaria el sistema de la Restauració durant el tram final del [[segle XIX]] i la primera part del [[segle XX]]. Durant aquest període, Sagasta va arribar a presidir el govern en cinc ocasions. Des del partit Liberal va prendre algunes mesures avançades entre les quals destaca la reimplantació definitiva, el [[1890]], del [[sufragi universal]] (exclusivament masculí). |
||
El [[24 de novembre]] de [[1885]], en vigílies de la mort del rei [[Alfons XII]], Sagasta, com a líder del partit Liberal, va signar amb Cánovas del Castillo, cap del partit Conservador, l'anomenat [[Pacte del Pardo]], amb el propòsit de donar suport a la regència de [[Maria Cristina d'Habsburg-Lorena|Maria Cristina]] (embarassada del futur rei [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]]) i garantir així la continuïtat de la monarquia davant la situació creada per la prematura mort del monarca. En aquest pacte es va sancionar el torn de govern entre les dues formacions, i Cánovas es va comprometre a cedir el poder als liberals de Sagasta a canvi que aquests acatessin la Constitució de 1876. |
El [[24 de novembre]] de [[1885]], en vigílies de la mort del rei [[Alfons XII]], Sagasta, com a líder del partit Liberal, va signar amb Cánovas del Castillo, cap del partit Conservador, l'anomenat [[Pacte del Pardo]], amb el propòsit de donar suport a la regència de [[Maria Cristina d'Habsburg-Lorena|Maria Cristina]] (embarassada del futur rei [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]]) i garantir així la continuïtat de la monarquia davant la situació creada per la prematura mort del monarca. En aquest pacte es va sancionar el torn de govern entre les dues formacions, i Cánovas es va comprometre a cedir el poder als liberals de Sagasta a canvi que aquests acatessin la Constitució de 1876. |
||
Línia 90: | Línia 92: | ||
=== Vida intel·lectual i personal === |
=== Vida intel·lectual i personal === |
||
⚫ | |||
Fou membre de la [[Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals]], coronel honorari del [[Regiment de Cavalleria de Camajuani]] i [[Comandant (militar)|Comandant]] del Batalló d'Enginyers de la [[Milícia Nacional]]. Fill predilecte de [[Logronyo]] i fill adoptiu d'[[Osca]] i [[Màlaga]]. Sagasta va ser un destacat [[maçó]], arribant a aconseguir el grau 33 i com a tal el de gran mestre del [[Gran Orient d'Espanya]], fins a, que al gener de l'any 1885 decideix apartar-se de la maçoneria de forma privada. El 14 de novembre de 1894 en defensa de les seves pròpies creences i de la Monarquia, manifesta de forma pública davant el Congrés dels Diputats la seva definitiva separació de la Maçoneria. |
Fou membre de la [[Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals]], coronel honorari del [[Regiment de Cavalleria de Camajuani]] i [[Comandant (militar)|Comandant]] del Batalló d'Enginyers de la [[Milícia Nacional]]. Fill predilecte de [[Logronyo]] i fill adoptiu d'[[Osca]] i [[Màlaga]]. Sagasta va ser un destacat [[maçó]], arribant a aconseguir el grau 33 i com a tal el de gran mestre del [[Gran Orient d'Espanya]], fins a, que al gener de l'any 1885 decideix apartar-se de la maçoneria de forma privada. El 14 de novembre de 1894 en defensa de les seves pròpies creences i de la Monarquia, manifesta de forma pública davant el Congrés dels Diputats la seva definitiva separació de la Maçoneria. |
||
Línia 97: | Línia 100: | ||
Sagasta va morir el 5 de gener de 1903, al seu domicili del número 53 de la [[Carrera de San Jerónimo]], a causa d'una [[broncopneumònia]] senil i [[insuficiència tricúspide]]. Va ser enterrat al [[Panteó d'Homes Il·lustres de Madrid]]. |
Sagasta va morir el 5 de gener de 1903, al seu domicili del número 53 de la [[Carrera de San Jerónimo]], a causa d'una [[broncopneumònia]] senil i [[insuficiència tricúspide]]. Va ser enterrat al [[Panteó d'Homes Il·lustres de Madrid]]. |
||
⚫ | |||
== Condecoracions == |
== Condecoracions == |
||
{{columnes}} |
{{columnes}} |
||
* [[fitxer:Order of the Golden Fleece Rib.gif|40px]] Cavaller de l'Orde del [[Toisó d'Or]]. |
* [[fitxer:Order of the Golden Fleece Rib.gif|40px]] Cavaller de l'Orde del [[Toisó d'Or]]. |
||
* [[fitxer:OESSG Commendatore BAR.jpg|40px]] Primer |
* [[fitxer:OESSG Commendatore BAR.jpg|40px]] Primer batlle president de l'[[Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem]] i creador del primer capítol de l'Orde a Madrid. |
||
* [[fitxer:ESP_Charles_III_Order_CROSS.svg|40px]] Cavaller gran creu de l'[[Orde de Carles III]] ([[Espanya]]). |
* [[fitxer:ESP_Charles_III_Order_CROSS.svg|40px]] Cavaller gran creu de l'[[Orde de Carles III]] ([[Espanya]]). |
||
* Gran creu de la [[Orde Civil de la Beneficència]] |
* Gran creu de la [[Orde Civil de la Beneficència]] |
||
Línia 116: | Línia 119: | ||
* [[fitxer:Order of the Lion and the Sun (Iran). Medal.gif|40px]] Gran creu de la [[Orde del Sol i el Lleó]] ([[Pèrsia]]). |
* [[fitxer:Order of the Lion and the Sun (Iran). Medal.gif|40px]] Gran creu de la [[Orde del Sol i el Lleó]] ([[Pèrsia]]). |
||
* [[fitxer:VEN Order of the Liberator - Grand Officer BAR.png|40px]] Gran creu de la [[Orde del Libertador]] ([[Veneçuela]]). |
* [[fitxer:VEN Order of the Liberator - Grand Officer BAR.png|40px]] Gran creu de la [[Orde del Libertador]] ([[Veneçuela]]). |
||
* [[fitxer:Imperial Order of the Rose (Brazil) - ribbon bar.png|40px]] Gran creu de la [[Imperial |
* [[fitxer:Imperial Order of the Rose (Brazil) - ribbon bar.png|40px]] Gran creu de la [[Imperial Orde de la Rosa]] ([[Brasil]]). |
||
* [[fitxer:SWE Order of the Polar Star (after 1975) - Knight 1st Class BAR.png|40px]] Cavaller gran creu de la [[Orde de l'Estrella Polar de Suècia]]. |
* [[fitxer:SWE Order of the Polar Star (after 1975) - Knight 1st Class BAR.png|40px]] Cavaller gran creu de la [[Orde de l'Estrella Polar de Suècia]]. |
||
* [[fitxer:Ord_Leopold-GC.png|40px]] Gran creu de la [[Orde de Leopold d'Àustria|Orde de Leopold]] ([[Àustria]]). |
* [[fitxer:Ord_Leopold-GC.png|40px]] Gran creu de la [[Orde de Leopold d'Àustria|Orde de Leopold]] ([[Àustria]]). |
||
Línia 182: | Línia 185: | ||
{{PresidentGovEspanya}} |
{{PresidentGovEspanya}} |
||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
⚫ | |||
⚫ | |||
[[Categoria:Enginyers de camins, canals i ports]] |
[[Categoria:Enginyers de camins, canals i ports]] |
||
[[Categoria:Presidents del Govern espanyol |
[[Categoria:Presidents del Govern espanyol]] |
||
[[Categoria:Diputats al Congrés de la 1a legislatura de la restauració]] |
[[Categoria:Diputats al Congrés de la 1a legislatura de la restauració]] |
||
[[Categoria:Diputats al Congrés de la 2a legislatura de la restauració]] |
[[Categoria:Diputats al Congrés de la 2a legislatura de la restauració]] |
Revisió del 12:20, 25 des 2015
Práxedes Mateo Sagasta Escolar (Torrecilla en Cameros, La Rioja, 21 de juliol de 1825 - Madrid, 5 de gener de 1903) va ser un enginyer de camins i polític espanyol, membre del Partit Liberal, President del consell de Ministres (1871-1872) i President del Govern d'Espanya (1874-1874, 1881-1883, 1892-1895, 1897-1899 i 1902-1902) i reconegut orador.
Biografia
Nascut en la localitat logronyesa de Torrecilla en Cameros, va ser un dels tres fills de Clemente Sagasta y Díaz amb Esperanza Escolar. Titulat en enginyeria de camins, canals i ports per la Escola d'Enginyers de Camins de Madrid en 1849, és destinat a la prefectura d'Obres Públiques de Zamora, on se li encomana la construcció de la carretera de Zamora a Ourense per Padornelo i de la Canda. En 1852 se li va encomanar l'estudi del ferrocarril del Nord, entre Valladolid i Burgos, amb 121 km de traçat.
Amb trenta-dos anys, en 1857 és nomenat professor-enginyer de la recentment creada Escola d'Ajudants d'Obres Públiques, on impartí les classes de Topografia i Construcció durant nou anys. Va ser nomenat sotsdirector en 1858, compaginant la docència amb l'activitat parlamentària. No obstant això, en 1866, arran de la revolta de la caserna de San Gil és cessat del seu càrrec de professor de l'Escola d'Ajudants i separat del Cos d'Enginyers de Camins. A la seva tornada de l'exili en 1868, després de la Revolució pansa a dedicar-se plenament a l'activitat política.
Inici de l'activitat política
Durant els seus estudis d'enginyeria de Camins, Canals i Ports en 1848 fou l'únic alumne de l'Escola que es va negar a signar un manifest en suport de la reina Isabel II.
Va iniciar la seva vida política a Zamora, en 1854, on havia estat nomenat cap d'Obres Públiques. Allí rep el càrrec de president de la Junta Revolucionària de la ciutat, i aquest mateix any és escollit diputat de les Corts constituents. En 1858 torna a ser escollit diputat i manté l'escó fins a 1863.
En els seus inicis polítics va ser de vital importància la seva amistat amb Pedro Calvo Asensio amb qui es va conèixer el maig de 1848, durant les revolucions de 1848 que a Espanya es van centrar en intentar enderrocar al president conservador Narváez. Els dos van ser des de llavors bons amics i companys en el Partit Progressista, fins al punt de debutar els dos com a diputats en les mateixes eleccions generals constituents de 1854, Sagasta per la província de Zamora i Calvo Asensio per Valladolid.[1][2] Més tard, en 1857, Sagasta es va incorporar en la redacció del periòdic La Iberia, de la mà de Pedro Calvo, el seu director, per més tard, després de la mort de Calvo Asensio, passar a comprar les seves accions de La Iberia a la seva vídua i dirigir el periòdic.
A partir de 1865 col·labora en activitats revolucionàries amb el general Joan Prim en 1866, participa en la revolta de la caserna de San Gil, motí organitzat amb l'objectiu de destronar Isabel II. Per la seva participació en la citada revolta va ser detingut, jutjat i condemnat a mort, però aconsegueix fugir i exiliar-se a França.
Període del Sexenni Democràtic
Torna a Espanya després de la Revolució de 1868, que va suposar el destronament de la reina Isabel II i l'inici del període denominat Sexenni Democràtic. En el govern provisional presidit pel general Serrano, és nomenat ministre de la Governació.
El 1871, durant el regnat d'Amadeu de Savoia, és nomenat president del Consell de Ministres.
Va presidir el Consell de Ministres per segona vegada des de setembre de 1874 fins al final d'aquest any, en els mesos previs a la Restauració Borbònica, durant la dictadura del general Serrano. En tot aquest període, immers en nombroses crisis socials i polítiques, va ser el cap del Partit Constitucional, una escissió del progressisme.
Restauració borbònica de 1874
Després de la restauració borbònica a la corona d'Espanya, en la persona d'Alfons XII, Sagasta funda el 1880 el Partit Liberal, partit que al costat del Partit Conservador de Cánovas del Castillo constituiria el sistema bipartidista amb alternança al govern que caracteritzaria el sistema de la Restauració durant el tram final del segle XIX i la primera part del segle XX. Durant aquest període, Sagasta va arribar a presidir el govern en cinc ocasions. Des del partit Liberal va prendre algunes mesures avançades entre les quals destaca la reimplantació definitiva, el 1890, del sufragi universal (exclusivament masculí).
El 24 de novembre de 1885, en vigílies de la mort del rei Alfons XII, Sagasta, com a líder del partit Liberal, va signar amb Cánovas del Castillo, cap del partit Conservador, l'anomenat Pacte del Pardo, amb el propòsit de donar suport a la regència de Maria Cristina (embarassada del futur rei Alfons XIII) i garantir així la continuïtat de la monarquia davant la situació creada per la prematura mort del monarca. En aquest pacte es va sancionar el torn de govern entre les dues formacions, i Cánovas es va comprometre a cedir el poder als liberals de Sagasta a canvi que aquests acatessin la Constitució de 1876.
L'assassinat de Cánovas el 1897 el va retornar al poder i durant el conflicte hispano-estatunidenc, conegut com la "Guerra de Cuba", va decidir intervenir militarment malgrat que era conscient de la completa supremacia dels Estats Units. El tractat de París de 1898 va representar la pèrdua d'aquestes darreres restes de l'imperi colonial espanyol (Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam) i l'opinió pública el va fer el gran responsable de la desfeta.
Dominat l'alçament de Badalona en favor de Carles de Borbó i Àustria-Este, el govern de Sagasta respongué amb una campanya de repressió contra el carlisme: l'estructura militar fou desarticulada i es prohibiren els seus periòdics, els locals on es reunien els cercles i altres organismes del partit carlí.[3]
Vida intel·lectual i personal
Fou membre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, coronel honorari del Regiment de Cavalleria de Camajuani i Comandant del Batalló d'Enginyers de la Milícia Nacional. Fill predilecte de Logronyo i fill adoptiu d'Osca i Màlaga. Sagasta va ser un destacat maçó, arribant a aconseguir el grau 33 i com a tal el de gran mestre del Gran Orient d'Espanya, fins a, que al gener de l'any 1885 decideix apartar-se de la maçoneria de forma privada. El 14 de novembre de 1894 en defensa de les seves pròpies creences i de la Monarquia, manifesta de forma pública davant el Congrés dels Diputats la seva definitiva separació de la Maçoneria.
Es va casar a l'església de San Sebastián el 18 de febrer de 1885 amb Ángela Juana Vidal Herrero, dama de l'Orde de Santa Isabel de Portugal, nascuda a Medina de Rioseco el 27 de desembre de 1828, amb la que va tenir dos fills, José Mateo-Sagasta y Vidal, tronc dels comtes de Torrecilla de Cameros, i Victoria Esperanza Mateo Sagasta y Vidal, primera comtessa de Sagasta.
La seva esposa va morir el 3 de febrer de 1897 de hemorràgia cerebral; va ser enterrada al cementiri de San Lorenzo y San José.
Sagasta va morir el 5 de gener de 1903, al seu domicili del número 53 de la Carrera de San Jerónimo, a causa d'una broncopneumònia senil i insuficiència tricúspide. Va ser enterrat al Panteó d'Homes Il·lustres de Madrid.
Condecoracions
|
|
Referències
- ↑ Rivas, 1932, p. 15-16.
- ↑ Ollero Vallés, 2006, p. 116-117.
- ↑ Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 84, entrada: "Badalona, alçament de". ISBN 84-297-3521-6.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Práxedes Mateo Sagasta |
Càrrecs polítics
Precedit per: Ildefonso Sierra y Orantes |
Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (Medalla 25) 4 de juliol de 1883-5 de gener de 1903 |
Succeït per: José Marvá y Máyer |
- Enginyers de camins, canals i ports
- Presidents del Govern espanyol
- Diputats al Congrés de la 1a legislatura de la restauració
- Diputats al Congrés de la 2a legislatura de la restauració
- Diputats al Congrés de la 3a legislatura de la restauració
- Diputats al Congrés de la 4a legislatura de la restauració
- Diputats al Congrés de la 5a legislatura de la restauració
- Alumnes de la Universitat Politècnica de Madrid