Estació de Mataró

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:14, 5 jul 2019 amb l'última edició de Rebot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula estacióMataró
Andana de l'estació
Informació general
Zona tarifària3E
AdreçaAvinguda del Maresme
MunicipiMataró, Maresme
ServeisEstacció accessible Ascensor Aparcament Servei d'autobús urbà Guixeta Cafeteria
Propers trens79500 Modifica el valor a Wikidata
OperadorRenfe Operadora Modifica el valor a Wikidata
PropietariAdministrador de Infraestructuras Ferroviarias Modifica el valor a Wikidata
Nombre vies5 Modifica el valor a Wikidata
Data obertura1848 Modifica el valor a Wikidata
Passatgers2.428.000 pers./any
Línies i serveis
Rodalies Renfe
Llarga DistànciaEstrella Costa Brava
Enllaços
Autobús urbàL1 L2 L3 L4 L5 L8 LP
Map
 41° 32′ 00″ N, 2° 26′ 44″ E / 41.53337°N,2.44546°E / 41.53337; 2.44546
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura eclèctica Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Data7 abril 2003
Id. IPAC8659 Modifica el valor a Wikidata

Mataró és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada a la població de Mataró, a la comarca del Maresme. L'estació es troba a la línia Barcelona-Mataró-Maçanet, per on circulen trens de la línia R1 de Rodalies de Catalunya operats per Renfe Operadora. També efectua parada un tren de Llarg Recorregut, l'Estrella.

Aquesta estació de la línia de Mataró va entrar en servei el 28 d'octubre de 1848, quan es va obrir el ferrocarril de Barcelona a Mataró, la primera línia de ferrocarril de la península Ibèrica.[1] A Barcelona, es va construir la terminal entre la Barceloneta i la Ciutadella, a la vora del Torín, a l'inici de la desapareguda avinguda del Cementiri,[nota 1] que posteriorment seria substituïda per l'Estació de les Rodalies. La iniciativa de la construcció del ferrocarril havia estat de Miquel Biada i Bunyol per dur a terme les múltiples relacions comercials que s'establien entre Mataró i Barcelona.[2]

És capçalera d'una part dels serveis de la línia, en concret de tots els que procedeixen i tenen com a destinació Molins de Rei, excepte un o dos que continuen cap a Calella, i també és capçalera de part dels trens que procedeixen de l'Hospitalet de Llobregat.

El 9 de febrer de 2012 es va produir un accident, quan un tren va col·lidir amb el topall del final de la quarta via.

L'any 2016 va registrar l'entrada de 2.428.000 passatgers.[3]

Edifici

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Estació de Mataró
Imatge
Dades
TipusEstació de ferrocarril Modifica el valor a Wikidata
Part deRodalies de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Obertura1848 Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXX Inici
Característiques
Estil arquitectònicEclecticisme
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaMataró (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAv. Maresme. Mataró (Maresme)
Map
 41° 32′ 00″ N, 2° 26′ 44″ E / 41.53337°N,2.44546°E / 41.53337; 2.44546{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina
IPA
IdentificadorIPAC: 8659
Activitat
Propietat deAdministrador de Infraestructuras Ferroviarias Modifica el valor a Wikidata
Gestor/operadorRenfe Operadora Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Data7 abril 2003
Id. IPAC8659 Modifica el valor a Wikidata

L'edifici de l'estació és una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Estació de ferrocarril inaugurada l'any 1905. La seva construcció segueix la línia amb la que des d'un principi es construïren totes les estacions de les línies de l'Estat, a mitjans del segle XIX. Aquesta estació no està construïda amb materials de qualitat, està arrebossada imitant carreus cantoners, marcs i motllures de les portes i les finestres, i l'obra vista està pintada de color rogenc per donar més veracitat a la imitació.[4]

És l'estació de tren més important del Maresme i una de les més importants del Principat, ja que va ser la primera línia fèrria de tot l'Estat. Fou construïda l'any 1905 en substitució de l'antiga, neoclàssica, situada davant el carrer de Sant Agustí fins al 1957 en què fou enderrocada.[4] L'actual estació tingué molta anomenada en el temps de la seva construcció per la sala d'espera i el cafè restaurant.[4]

Serveis ferroviaris

Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
Rodalia de Barcelona
Molins de Rei
L'Hospitalet de Llobregat		 Cabrera de Mar - Vilassar de Mar Sant Andreu de Llavaneres terminal
Calella
Blanes
Maçanet-Massanes
Projectat
terminal obres Línia Orbital Mataró Est Vilanova i la Geltrú
Rodalia de Girona
L'Hospitalet de Llobregat Cabrera de Mar - Vilassar de Mar Sant Andreu de Llavaneres Figueres
Portbou
Llarg Recorregut de Renfe
Madrid-Chamartín Barcelona-Sants Estrella
Costa Brava		 Arenys de Mar Portbou / Cervera de la Marenda

Línia

Futur de l'estació

Entre l'any 2020 i 2022 està previst[cal citació] que es facin els projectes de la Variant de la R1 i la Línia Orbital Ferroviària a Mataró. Gràcies a això es crearan noves estacions i l'actual serà remodelada.

Referències

  1. ↑ «Conegueu la línia R1». Rodalies de Catalunya. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 agost 2010].
  2. ↑ Alcaide González, Rafael. «El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900». Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65). Universitat de Barcelona, 01-08-2005. [Consulta: 23 juliol 2010].
  3. ↑ «Anuari estadístic DPTOP 2016. Transport per ferrocarril». Departament de Territori i Sostenibilitat.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Estació de Mataró». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 abril 2015].

Notes

  1. ↑ On actualment hi ha el carrer del Doctor Aiguader, la platja de vies de l'Estació de França, el Passeig de Circumval·lació, i proseguint per l'Avinguda d'Icària.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació de Mataró
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estació_de_Mataró&oldid=21431080»