Església catòlica a Itàlia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Nunciatura apostòlica a Itàlia)
Infotaula d'organitzacióEsglésia catòlica a Itàlia
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCatholic Church of an area (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Història
Esdeveniment significatiu
1871-1929Qüestió Romana
1929 7 juny 1929-3 juny 1985Pactes del Laterà Modifica el valor a Wikidata

L'Església Catòlica a Itàlia està constituïda per les institucions eclesiàstiques catòliques presents a Itàlia. L'Església italiana està dividida en 225 diòcesis les quals inclouen dues nacions sobiranes a més d'Itàlia, San Marino i la Ciutat del Vaticà.

El Papa resideix a la Ciutat del Vaticà, a Roma. Roma i Itàlia han estat grans centres de pelegrinatge des de l'Imperi Romà, i Roma és habitualment vista com la llar de l'Església Catòlica.[1]

Gràcies al Renaixement italià, l'art eclesiàstic a Itàlia és extraordinari, incloent obres de Leonardo da Vinci, Michelangelo, Fra Carnevale, Gian Lorenzo Bernini, Sandro Botticelli, Tintoretto, Ticià, Raphael, Giotto, etc.. L'arquitectura eclesiàstica italiana és igualment espectacular i històricament de gran importància per la cultura occidental, notablement les basíliques de Sant Pere a Roma, de Sant Marc a Venècia i de Santa Maria del Fiore a Florència.

Història[modifica]

La basílica de Sant Pere i la Ciutat del Vaticà, a Roma.

El cristianisme arribà a la península italiana durant el primer segle, probablement mitjançant viatjants desconeguts, comerciants o soldats. La Carta als Romans de Pau de Tars està dirigida i mostra la presència de cristians romans al segle i. Els cristians de Roma també van estar en contacte amb Simó Pere i Pau de Tars, car tots dos van anar a Roma a predicar i van ser martiritzats allà. Un dels primers bisbes i papes italians va ser Climent de Roma, qui va escriure una carta a la comunitat cristiana de Corint vers el 96.

Durant els seus dos mil anys d'història, l'església italiana ha crescut en mida i influència, produint i/o acollint (a vegades abans del martiri) alguns dels major líders del catolicisme, incloent, Priscil·la i Àquila; Ignasi d'Antioquia, màrtiritzat a Roma; Policarp, màrtiritzat a Roma i a disciple of Joan Evangelista; Agnès, màrtir; Llorenç, màrtir; Justí el Màrtir, mestre i màrtir; Hipòlit, prevere i màrtir; Cecília de Roma, màrtir; Ambròs de Milà, bisbe i Doctor de l'Església; Jeroni, teòleg i Doctor de l'Església; Benet de Núrsia, fundador de l'orde benedictí i del monaquisme occidental; Lleó Magne, bisbe de Roma i Doctor de l'Església; Gregori el Gran, bisbe de Roma i Doctor de l'Església; Agustí de Canterbury, monjo romà, missioner benedictí a Anglaterra, posteriorment bisbe anglès; Urban II, Bisbe de Roma que convocà la Primera Croada; Anselm de Canterbury, filòsof, Doctor de l'Església i posteriorment bisbe anglès; Francesc d'Assís, místic i fundador dels Franciscans; Bonaventura de Bagnoregio, dominic, teòleg i Doctor de l'Església; Tomàs d'Aquino, teòleg, filòsof, i Doctor de l'Església; Dante, poeta; Caterina de Siena, mística, reformadora, i Doctora de l'Església; Claudio Monteverdi, compositor; Roberto Bellarmino de Toscana, jesuïta teòleg i Doctor de l'Església; Antonio Vivaldi, prevere i compositor; Lleó XIII, bisbe de Roma i reformador social; Pius XII, bisbe de Roma; Joan XXIII, bisbe de Roma i iniciador del Concili Vaticà II, entre molts altres.

Hom pot afegir a aquesta llista els fundadors de diversos moviments laics contemporanis, notablement Luigi Giussani, fundador de Comunió i Alliberament; Chiara Lubich, fundador de Moviment dels Focolars o, Andrea Riccardi, fundador de Comunitat de Sant Egidi., ara una de les grans organitzacions de fidels a nivell mundial.

Actualitat[modifica]

Al voltant d'un 85% de la població italiana és catòlica, del qual un terç són membres actius.[2] Itàlia té 225 diòcesis i arxidiòcesis, més que cap altre país al món llevat del Brasil. També té el major nombre de parròquies (25.694), religioses (102.089), religiosos (23.719) i preveres (44.906).

Els bisbes italians formen la Conferència Episcopal Italiana com a cos col·laboratiu per realitzar certes funcions especificades pel Dret Canònic. A diferència de la majoria de conferències episcopals, el President de la italiana és nomenat pel Papa, en la seva capacitat com a Primat d'Itàlia. Des de març del 2007, el president de la Conferència Episcopal és el cardenal Angelo Bagnasco.

Organització[modifica]

Mapa de les 16 regions eclesiàstiques italianes

El Primat d'Itàlia és el bisbe de Roma, que és també ex officio papa. El títol de primat és merament honorífic. En el passat era atribuït a l'arquebisbe d'una diòcesi metropolitana de gran importància (capital d'estat o seu de la jerarquia local). A nivell honorífic actualment es mantenen els títols de

A Itàlia hi ha dues esglésies particulars:

L'Església Llatina a Itàlia està dividida en:

Finançament[modifica]

Vegeu també: Finançament de l'Església catòlica a Itàlia i Vuit per mil

L'Església catòlica italiana és finançada en part per les donacions dels fidels i en part per l'Estat italià.

La major part del finançament prové del mecanisme del vuit per mil, corresponent al 2004 de prop de 940 milions d'euros.

Les ofertes dels fidels mitjançant la declaració de la renda, instituïda el 1989, va ascendir el 2003 a uns 18 milions d'euros. A aquesta suma cal afegir el producte de les almoines.

Igual que totes les confessions religioses que han signat acords amb l'Estat, finalment, l'Església Catòlica gaudeix de certes exempcions d'impostos: els edificis per a fins de culte estan exempts de l'impost sobre el valor afegit (IVA) i de l'impost sobre la terra. A més, el "Decret Fiscal" en relació amb la llei de pressupost per al 2006 per a l'exempció de l'impost a la propietat local (ICI) en totes les propietats de les denominacions que han signat acords amb l'Estat, independentment de la naturalesa comercial (abans de l'exempció només cobria els edificis utilitzats per al propòsit del culte). La suma de l'exempció estimada per l'ANCI és d'entre 600 i 700 milions d'euros, i de la Conferència Episcopal Italiana (CEI) en més d'1 milió d'euros.

També hi ha altres fonts de finançament o de privilegis fiscals de diversa índole:

  • deduïbilitat d'uns 1.000 euros (màxim) en declarar
  • fons especial per al pagament de pensions als clergues
  • l'exempció total d'impostos, els impostos sobre successions i donacions, incloent, per les parròquies i entitats eclesiàstiques
  • finançament a les escoles privades, incloses les catòliques
  • càrrecs d'urbanitacions destinades a llocs de culte
  • contribucions als oratoris

Nunciatura apostòlica[modifica]

La Santa Seu i l'Estat Italià mantenen relacions diplomàtiques des del 24 de juny de 1929, de resultes de la signatura dels Pactes del Laterà, que posaren punt final a la Qüestió romana i comportà el reconeixement recíproc d'ambdues nacions.

El nunci apostòlic a Itàlia és també el nunci a San Marino; i actualment és l'arquebisbe italià Giuseppe Bertello, que ocupa el càrrec des de gener de 2007.

Nuncis apostòlicis[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ [enllaç sense format] http://www.newadvent.org/cathen/11744a.htm
  2. ↑ [enllaç sense format] https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/it.html Arxivat 2017-07-09 a Wayback Machine.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església catòlica a Itàlia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Església_catòlica_a_Itàlia&oldid=33187861#Nunciatura_apostòlica»