Vés al contingut

Constel·lació de l'Àguila: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Bot elimina espais sobrants
m Ampliació d'article
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula constel·lació
{{Infotaula constel·lació
| nomllatí = Aquila
| nomllatí = Aquila
| genitiu = Aquilae{{sfn|Ridpath|2001|pp=80–82}}
| genitiu = Aquilae{{sfn|Ridpath|2001|p=80-82}}
| simbologia = L'[[àguila]]{{sfn|Ridpath|2001|pp=80–82}}
| simbologia = L'[[àguila]]{{sfn|Ridpath|2001|p=80-82}}
| RA = {{RA|18|41|18.2958}}–{{RA|20|38|23.7231}}<ref name=boundary>{{ref-publicació|títol=Aquila, constellation boundary |publicació=The Constellations |editorial=[[International Astronomical Union]] |url=http://www.iau.org/public/constellations/#aql |consulta=14 febrer 2014 }}</ref>
| RA = {{RA|18|41|18.2958}}–{{RA|20|38|23.7231}}<ref name=boundary>{{ref-publicació|article=Aquila, constellation boundary |publicació=The Constellations |editorial=[[International Astronomical Union]] |url=http://www.iau.org/public/constellations/#aql |llengua=anglès }}</ref>
| dec = {{dec|18.6882229}}–{{dec|-11.8664360}}<ref name=boundary/>
| dec = {{dec|18.6882229}}–{{dec|-11.8664360}}<ref name=boundary/>
| família = [[Família d'Hèrcules|Hèrcules]]
| família = [[Família d'Hèrcules|Hèrcules]]
| àrea total = 652
| àrea total = 652
| posició àrea = 22a
| posició àrea = 22a
| nombre d'estels principals = 10{{sfn|Ridpath|2001|pp=80–82}}
| nombre d'estels principals = 10{{sfn|Ridpath|2001|p=80-82}}
| nombre d'estels bf = 65
| nombre d'estels bf = 65
| estels amb planetes = 9
| estels amb planetes = 9
| estels més brillants = 3
| estels més brillants = 3
| estels més propers = 2
| estels més propers = 2
| estel més brillant = [[Altaïr (estel)|Altaïr]] (α Aql)
| estel més brillant = [[Altair]] (α Aql)
| magnitud estel més brillant = 0,76
| magnitud estel més brillant = 0,76
| estel més proper = [[Altaïr]] (α Aql)
| estel més proper = [[Altair]] (α Aql)
| distància estel anysllum = 16,77
| distància estel anysllum = 16,77
| distància estel parsecs = 5,13
| distància estel parsecs = 5,13
Línia 22: Línia 22:
* [[Aquílids de juny]]
* [[Aquílids de juny]]
* [[Aquílids èpsilon]]}}
* [[Aquílids èpsilon]]}}
| latmax = [[Paral·lel 90° nord|90]]
| latmax = [[Pol nord|90]]
| latmin = [[Paral·lel 75° sud|75]]
| latmin = [[Paral·lel 75° sud|75]]
| mes = agost
| mes = agost
Línia 28: Línia 28:
| notes =
| notes =
}}
}}
L''''Àguila''' (''Aquila'') és una de les 48 [[constel·lació|constel·lacions]] [[Claudi Ptolemeu|ptolemaiques]], i una de les 88 constel·lacions en què es va dividir el [[cel]] per la [[Unió Astronòmica Internacional]]. Està poc més o menys en l'[[equador celeste]]. Els seus estels més importants són Altair (α Aql), Alshain (β Aql) i Tarazet (γ Aql).<ref>{{GEC|0001104|Àguila|consulta=21 juliol 2021}}</ref> Altair és un [[vèrtex (geometria)|vèrtex]] de l'[[asterisme]] conegut com a [[Triangle d'Estiu]], els altres dos són els estels de l'hemisferi nord, [[Vega]], a la [[constel·lació de la Lira]], i [[Deneb]], a la [[constel·lació del Cigne]].{{sfn|Privett|Jones|2013|p=18}}
L''''Àguila''' (''Aquila'') és una de les 48 [[constel·lació|constel·lacions]] [[Claudi Ptolemeu|ptolemaiques]], i una de les 88 constel·lacions en què es va dividir el [[cel]] per la [[Unió Astronòmica Internacional]]. Està poc més o menys en l'[[equador celeste]].


Els seus [[Estel|estels]] més importants són [[Altair]] (α Aql), [[Beta de l'Àguila|Alshain]] (β Aql) i [[Tarazed]] (γ Aql).<ref>{{GEC|0001104|Àguila|consulta=21 juliol 2021}}</ref> La constel·lació es veu millor a l'[[estiu]] de l'[[hemisferi nord]], ja que es troba al llarg de la [[Via Làctia]]. A causa d'aquesta ubicació, es troben molts [[Cúmul estel·lar|cúmuls]] i [[Nebulosa|nebuloses]] dins dels seus límits, però són tènues i les [[Galàxia|galàxies]] són poques.
L'origen del nom d'aquesta constel·lació es troba a la mitologia grega.


<gallery mode="packed" heights="300">
== Estrelles principals ==
{{article principal|Llista d'estrelles de l'Àguila}}
Fitxer:Aquila_IAU.svg|Constel·lació de l'Àguila
</gallery>
Situada sobre la [[Via Làctia]], Aquila té nombroses estrelles, se'n poden veure 124 a ull nu.{{sfn|Schilling|2019|loc= capítol Aquila}}


Altair és un [[vèrtex (geometria)|vèrtex]] de l'[[asterisme]] conegut com a [[Triangle d'Estiu]]; els altres dos són els estels de l'hemisferi nord, [[Vega]] (a la [[constel·lació de la Lira]]), i [[Deneb]] (a la [[constel·lació del Cigne]]).{{sfn|Privett|Jones|2013|p=18}}
=== Altair (α Aql) ===
[[Altair]] (α Aql), etimològicament ve del nom [[àrab]] ''al-nars al-tair'' que significa «L'Àguila en vol», es pot comptar entre les [[llista d'estrelles per magnitud|estrelles més brillants del cel]] (la 12a per ser més exactes). És el centre d'un alineament quasi perfecte de tres estrelles, ''les Ales de l'Àguila'', a vegades confoses per error amb el cinturó d'[[Orió (constel·lació)|Orió]]. Les altres dues estrelles d'aquesta línia són [[Alshain]] i [[Tarazed]] (β i γ Aql).
Altair és una estrella de la [[seqüència principal]], volta ràpidament en només 6,5 hores. La rapidesa de la seva rotació és tan gran (arriba a l'equador a 210 km/s), més de 200 vegades la del [[Sol]]) que l'obliga a adoptar la forma d'un [[el·lipsoide]] aixafat.


== Història ==
Altair és una [[estrella doble]].
''Aquila'' va ser una de les 48 [[Constel·lació|constel·lacions]] descrites per l'[[astrònom]] [[Claudi Ptolemeu|Ptolemeu]] del {{segle|II}}. Ho havia esmentat anteriorment [[Eudox de Cnidos|Eudox]] al {{segle|IV|-}} i [[Arat]] al {{segle|III|-}}.{{sfn|Chisholm|1911}}


<gallery mode="packed" heights="200">
=== Alshain (β Aql) ===
Fitxer:AquilaCC.jpg|La constel·lació de l'Aquila tal com es pot veure a ull nu
[[Beta de l'Àguila|Alshain]] (β Aql) no és pas la 2a estrella més brillant de la constel·lació, com es podria fer pensar el seu lloc dins la [[designació de Bayer]], sinó la 8a. Deu la seva β al seu alineament amb Altair i Tarazed.
</gallery>


Actualment és una de les 88 constel·lacions definides per la [[Unió Astronòmica Internacional]]. La constel·lació també era coneguda com ''Vultur volans'' (el [[voltor]] volador) pels [[Antiga Roma|romans]], no s'ha de confondre amb ''Vultur cadens'', que era el seu nom per a la [[constel·lació de la Lira]]. Sovint es considera que representa l'[[àguila]] que sostenia els [[Llamp|llamps]] de [[Zeus]]/[[Júpiter (mitologia)|Júpiter]] en la [[mitologia grecoromana]]. Àguila també s'associa amb l'[[Ganímedes raptat per l'àguila|àguila que va segrestar]] [[Ganimedes (mitologia)|Ganímedes]], fill d'un dels reis de [[Troia]] (associat amb la [[constel·lació d'Aquari]]), a l'[[Olimp]] per servir de [[coper]] als [[Olímpics|déus]].
Com Altair es tracta d'un sistema doble. La seva companya és una nana vermella.


Ptolemeu va catalogar 19 [[Estel|estrelles]] conjuntament en aquesta constel·lació i en la ja obsoleta [[Antínous (constel·lació)|Antínous]], que va rebre el nom durant el regnat de l'emperador [[Hadrià]] (117-138), però que de vegades s'atribuïa erròniament a [[Tycho Brahe]], que va catalogar 12 estrelles a Àguila. i set a Antínous. [[Johannes Hevelius|Hevelius]] va determinar 23 estrelles a la primera<ref name="PA">{{ref-web| |títol=Prodromus astronomiae |any=1690 |pàgina=272–273 |url=https://web.archive.org/web/20110727034820/http://contentdm.lindahall.org/cdm4/document.php?CISOROOT=%2Fstar_atlas&CISOPTR=479 |llengua=anglès}}</ref> i 19 a la segona.{{sfn|Chisholm|1911}}
=== Tarazed (γ Aql) ===
[[Tarazed]] (γ Aql o també Reda) és una de les rares estrelles en què el nom no prové de l'àrab. El nom de ''Tarazed'' és d'origen [[persa]] que significa ''el canastró de la balança'' i designava originalment un [[asterisme]] format per α, β i γ Aquilae.


L'Àguila grega probablement es basa en la [[Astronomia babilònica|constel·lació babilònica]] de l'Àguila, però de vegades es pensa erròniament com una [[Gavines|gavina]] que es troba a la mateixa zona que la [[Astronomia de l'antiga Grècia|constel·lació grega]].{{sfn|White|2008|p=95}}
Tarazed és una estrella gegant, 2960 vegades més brillant que el Sol i 110 vegades més gran. És una [[estrella doble]] en la que la companya és de la [[magnitud aparent|magnitud]] +10,7.


== Característiques notables ==
=== Deneb Al Okab (ε i ζ Aql) ===
===Estrelles ===
Deneb Al Okab, la ''Coa de l'Àguila'' en àrab, està composta de dues estrelles: [[Èpsilon de l'Àguila|ε]] i [[Zeta de l'Àguila|ζ]] Aql.
{{VT|Llista d'estrelles d'Aquila}}
Situada sobre la [[Via Làctia]], ''Aquila'' té nombroses estrelles. Se'n poden veure 124 [[Estel|estrelles]] a ull nu, conté molts camps estel·lars rics i ha estat la ubicació de moltes [[Nova|noves]].{{sfn|Schilling|2019|p= Cap: Aquila}} Algunes d'aquestes estrelles són:
* '''[[Alpha Aquilae|α Aql]]''' ([[Altair]]) és l'estrella més brillant d'aquesta constel·lació (la [[Llista dels estels més brillants|13a per ser més exactes]]) i una de les estrelles visibles a ull nu més properes a la [[Terra]], situada a una distància de 17 [[Any llum|anys llum]]. El seu nom prové de l'[[àrab]] ''نسر الطائر (an-nasr aţ-ţāir)'', que significa ''«l'àguila voladora»''. Altair té una [[Magnitud (astronomia)|magnitud]] de 0,76. És una de les tres estrelles del [[Triangle d'estiu|Triangle d'Estiu]], juntament amb [[Vega]] i [[Deneb]].<ref name=darlingaltair>{{ref-web |url=http://www.daviddarling.info/encyclopedia/A/Altair.html |títol=Altair |obra=The Internet Encyclopedia of Science |nom=David |cognom=Darling |llengua=anglès}}</ref><ref name=darlingsummer>{{ref-web |url=http://www.daviddarling.info/encyclopedia/S/Summer_Triangle.html |títol=Summer Triangle |obra=The Internet Encyclopedia of Science |nom=David |cognom=Darling |llengua=anglès}}</ref> És el centre d'un alineament quasi perfecte de tres estrelles, ''les Ales de l'Àguila'', a vegades confoses per error amb el cinturó d'[[Orió (constel·lació)|Orió]]. És una estrella de la [[seqüència principal]] de [[Estrella blanca de la seqüència principal|tipus A]] amb 1,8 vegades la [[Massa solar|massa del Sol]] i 11 vegades la seva [[Lluminositat solar|lluminositat]].{{sfn|Monnier|Zhao|Pedretti|Thureau|Ireland|2007|p=342-345}}{{sfn|Peterson|Hummel|Pauls|Armstrong|Benson|2006|p=1087-1097}} L'estrella [[Rotació estel·lar|gira]] ràpidament (arriba a l'equador a 210 km/s), més de 200 vegades la del [[Sol]]), i això li dóna una forma [[Esferoide oblat|oblata]] on s'aplana cap als pols.{{sfn|Monnier|Zhao|Pedretti|Thureau|Ireland|2007|p=342-345}}{{sfn|Peterson|Hummel|Pauls|Armstrong|Benson|2006|p=1087-1097}}{{sfn|Belle|Ciardi|Thompson|Akeson|Lada|2001|p=1155-1164}} Altair és una [[estrella doble]].
* '''[[Beta Aquilae|β Aql]]''' ([[Beta de l'Àguila|Alshain]]) és una estrella de color groc de [[Magnitud (astronomia)|magnitud]] 3,7, situada a 45 [[Any llum|anys llum]] de la [[Terra]]. El seu nom prové de l'[[àrab]] الشاهين (''aš-šāhīn)'', derivat al seu torn del terme [[persa]] ''šāhīn'' que significa ''«el [[falcó pelegrí]]»''; aquest nom es referia a [[Altair]], [[Beta de l'Àguila|Alshain]] i [[Tarazed]].{{sfn|Ridpaht|2007}} No és pas la segona estrella més brillant de la constel·lació, com es podria fer pensar el seu lloc dins la [[designació de Bayer]], sinó la vuitena. Deu la seva β al seu alineament amb Altair i Tarazed. Com Altair es tracta d'un [[Estrella binària|sistema doble]]. La primària és una [[estrella subgegant]] de [[Nana groga|tipus G]] amb un [[tipus espectral]] de G9.5 IV, i la secundària és una [[Nana roja|nana vermella]].{{sfn|Gray|Corbally|Garrison|McFadden|Bubar|2006|p=161-170}}{{sfn|Montes|González Peinado|Tabernero|Caballero|Marfil|2018|p=1332-1382}} La primària subgegant té tres vegades el [[Radi solar|radi del Sol]] i sis vegades la seva [[Lluminositat solar|lluminositat]].{{sfn|Rains|Ireland|White|Casagrande|Karovicova|2020|p=2377-2394}}
* '''[[Gamma Aquilae|γ Aql]]''' ([[Tarazed]] o també Reda) és una [[estrella gegant]] de color taronja d'una [[Magnitud (astronomia)|magnitud]] al voltant de 2,7,{{sfn|Cousins|1984|p=59}} situada a 460 [[Any llum|anys llum]] de la [[Terra]]. El seu nom, com el d'Alshain, prové de la paraula [[persa]] شاهين ترازو ''(šāhin tarāzu)'' que significa ''«el canastró de la [[Balança (instrument)|balança]]»'',{{sfn|Ridpaht|2007}} fent referència a l'[[asterisme]] format per [[Altair|α]], [[Beta de l'Àguila|β]] i γ Aquilae. Tarazed és una estrella gegant, 2960 vegades més brillant que el Sol i 110 vegades més gran. És una [[estrella doble]] en la que la companya és de la [[Magnitud aparent|magnitud]] +10,7. És la segona estrella més brillant de la constel·lació i és una [[estrella variable]] no confirmada.{{sfn|Kornilov|Volkov|Zakharov|Kozyreva|Kornilova|1991|p=1}}
* '''[[Zeta Aquilae|ζ Aql]]''' ([[Zeta de l'Àguila|Okab]] o també Deneb Al Okab)'''<ref name="IAU-LSN">{{ref-web | url=https://www.iau.org/public/themes/naming_stars/ |títol=Naming Stars |obra=[[IAU]]|llengua=anglès}}</ref>''' és una [[estrella binària]]{{sfn|De Ros|Patience|Wilson|Schneider|Wiktorowicz|2014|p=126-124}} ([[Èpsilon de l'Àguila|ε]] i [[Zeta de l'Àguila|ζ]] Aql.) de [[Magnitud (astronomia)|magnitud]] 3,0, situada a 83 [[Any llum|anys llum]] de la [[Terra]]. La primària és una [[Seqüència principal|estrella de seqüència principal]] de [[Estrella blanca de la seqüència principal|tipus A]],{{sfn|Cowley|Cowley|Jaschek|Jaschek|1969|p=375-406}} i la secundària té la meitat de la [[Massa solar|massa del Sol]].{{sfn|De Ros|Patience|Wilson|Schneider|Wiktorowicz|2014|p=126-124}}
* '''[[Eta Aquilae|η Aql]]''' és una [[estrella supergegant]] de color groc-blanc, situada a 1200 [[Any llum|anys llum]] de la [[Terra]]. Entre les [[Cefeida|estrelles variables Cefeides]] més brillants, té una [[Magnitud (astronomia)|magnitud]] mínima de 4,4 i una màxima de 3,5 amb un període de 7,177 dies. La variabilitat va ser observada originalment per [[Edward Pigott]] el 1784.{{sfn|Pigott|1785|p=127-136}} També hi ha dues estrelles acompanyants que orbiten al voltant de la supergegant: una [[Seqüència principal|estrella de seqüència principal]] de [[Estrella de seqüència principal de tipus B|tipus B]]{{sfn|Remage Evans|Bond|Schaefer|Mason|Karovska|2013}} i una estrella de seqüència principal de [[Estrella de seqüència principal de tipus F|tipus F]].{{sfn|Gallenne|Kervella|Mérand|Evans|Girard|2014|p=A60}}
*[[Lambda Aquilae|'''λ Aql''']] ([[Lambda de l'Àguila|Al Thalimain]]) és una de les estrelles més vermelles del cel (amb una temperatura superficial de 2.115 [[Kelvin|K]]). El nom deriva del mot [[Llengua àrab|àrab]] الثالمين ''(ath-thalīmain)'' que significa ''«els dos estruços»''.
* '''[[Rho Aquilae|ρ Aql]]''' es va traslladar a través de la frontera cap a la veïna [[Constel·lació del Dofí|Delphinus]] l'any 1992,{{sfn|Moore|2013|p=132}}{{sfn|Hirshfeld|Sinnott|Ochsenbein|Lemay|1992|p=221}} i és una estrella de [[Estrella blanca de la seqüència principal|tipus A]] amb una [[metal·licitat]] inferior a la del [[Sol]].{{sfn|Anders|Khalatyan|Chiappini|Queiroz|Santiago|2019|p=A94}}
* '''[[15 Aquilae|15 Aql]]''' és una [[estrella doble]] òptica. La principal és un gegant de color taronja de [[Magnitud (astronomia)|magnitud]] 5,41 i un [[tipus espectral]] de K1 III,{{sfn|Frasca|Covina|Spezzi|Alcalá|Marilli|2009|p=1313-1330}}{{sfn|Cousins|1964|p=175}} situada a 325 [[Any llum|anys llum]] de la [[Terra]]. La secundària és una estrella de color porpra de magnitud 7,0, situada a 550 anys llum de la Terra. La parella es pot veure fàcilment en petits [[Telescopi|telescopis]] [[Astronomia amateur|amateurs]].
* '''[[57 Aquilae|57 Aql]]''' és una [[estrella binària]]. La primària és una estrella de color blau de [[Magnitud (astronomia)|magnitud]] 5,7 i la secundària és una estrella blanca de magnitud 6,5. El sistema es troba aproximadament a 350 [[Any llum|anys llum]] de la [[Terra]]; la parella es pot veure fàcilment en petits [[Telescopi|telescopis]] [[Astronomia amateur|amateurs]]. Les dues estrelles del sistema giren ràpidament.{{sfn|Abt|Levato|Grosso|2002|p=359-365}}
* '''[[R Aquilae|R Aql]]''' és una [[estrella gegant]] de color vermell situada a 690 [[Any llum|anys llum]] de la [[Terra]]. És una [[variable Mira]] amb una [[Magnitud (astronomia)|magnitud]] mínima de 12,0, una magnitud màxima de 6,0 i un període al voltant de 9 mesos. Té un diàmetre de 400 [[Diàmetres solars|D<sub>☉</sub>]].
* '''[[V Aquilae|V Aql]]''' és una típica [[estrella de carboni]] freda. És un dels exemples més vermellosos d'aquest tipus d'estrelles, observable a través de [[Telescopi|telescopis]] [[Astronomia amateur|amateurs]] comuns.
* '''[[FF Aquilae|FF Aql]]''' és una [[estrella supergegant]] de color groc-blanc, situada a 2500 [[Any llum|anys llum]] de la [[Terra]]. És una [[Cefeida|estrella variable cefeida]] amb una [[Magnitud (astronomia)|magnitud]] mínima de 5,7, una magnitud màxima de 5,2 i un període de 4,5 dies. És una [[binària espectroscòpica]] amb un [[tipus espectral]] de F6Ib.{{sfn|Abt|2009|p=117-118}} Una tercera estrella també és membre del sistema,{{sfn|Evans|Welch|Scarfe|Teays|1990|p=1598-1611}} i també hi ha una quarta estrella que probablement no està connectada amb el sistema principal.{{sfn|Gallene|Kervella|Mérand|Evans|Girard|2014|p=A60}}{{sfn|Udalski|Evans|1993|p=348-351}}


=== Noves ===
[[Fitxer:AquilaCC.jpg|miniatura|upright=1.2|La constel·lació de l'Àguila, tal com es pot veure a simple vista.]]
L'any 1918 es va observar una [[nova]] brillant a l'Àguila ([[V603 de l'Àguila]]) i va brillar breument més que [[Altair]], l'estrella més brillant d'Aguila. Va ser vista per primera vegada per [[Zygmunt Laskowski]]<ref>The Contribution of Amateurs to Astronomy, Proceedings of Colloquium 98 of the International Astronomical Union, 20-24 de juny de 1987, p. 41</ref> i va ser confirmat la nit del 8 de juny de 1918.{{sfn|Mobberley|2009|p=46}} ''Nova Aquilae'' va assolir una [[magnitud aparent]] màxima de -0,5 i va ser la nova més brillant registrada des de la invenció del [[telescopi]].{{sfn|Johnson|Schaefer|Kroll|Henden|2013|p=L25}}
=== Altres estrelles ===
[[Eta Aquilae|η Aql]] és una de les [[cefeida|variables cefeides]] més brillants. La seva magnitud aparent varia gradualment en un cicle de 7,177 dies, entre 3,48 i 4,39.


=== Objectes del cel profund ===
[[V Aquilae|V Aql]], un poc al sud de [[Lambda Aquilae|λ Aql]], és una de les estrelles més vermelles del cel (temperatura de superfície: 2.115 K).
Tres [[Nebulosa planetària|nebuloses planetàries]] interessants es troben a l'Àguila:
* [[NGC 6751]], també coneguda com ''«ull brillant»'', és una nebulosa planetària. Es calcula que la nebulosa té aproximadament 0,8 [[Any llum|anys llum]] de diàmetre.<ref>{{ref-web|url=https://hubblesite.org/image/956/gallery|títol=The Glowing Eye of Planetary Nebula NGC 6751|data=6 d'abril de 2000 |obra=Hubble Site|llengua=anglès}}</ref>
* [[NGC 6781]] té certa semblança amb la [[Nebulosa del Mussol]] de l'[[Constel·lació de l'Ossa Major|Ossa Major]]. Va ser descobert per [[William Herschel]] el 1788.<ref name="Seligman">{{ref-web|nom=Courtney |cognom=Seligman|títol=NGC Objects: NGC 6750 - 6799 |obra=Celestial Atlas | url=https://cseligman.com/text/atlas/ngc67a.htm | llengua=anglès}}</ref>
* [[NGC 6804]] mostra un anell petit però brillant.

<gallery mode="packed" heights="200">
Fitxer:IRAS 19024+0044.jpg|[[IRAS 19024+0044]] és una [[nebulosa protoplanetària]] de l'Àguila
Fitxer:NGC_6741.tif|Imatge de [[NGC 6741]] obtinguda amb el [[Telescopi espacial Hubble|telescopi Hubble]]
Fitxer:NGC6751.jpg|[[Nebulosa planetària]] [[NGC 6751]] (imatge del telescopi Hubble)
</gallery>

Altres objectes del [[cel profund]] d'Àguila són:
* [[B143]] és una [[nebulosa fosca]] visible amb telescopis grans i mitjans.
* [[Kesteven 75]] conté la [[nebulosa de vent de púlsar]] més jove de la nostra galàxia.
* [[NGC 6709]] és un [[cúmul obert]] solt que conté aproximadament 40 estrelles, que oscil·len en [[Magnitud (astronomia)|magnituds]] entre 9 i 11 (una magnitud total de 6,7) i es troba a uns 3510 [[Any llum|anys llum]] de la [[Terra]]. NGC 6709 apareix en un ric camp estel·lar de la [[Via Làctia]] i es classifica com a cúmul de Shapley classe d i Trumpler classe III de 2 m. Aquestes designacions signifiquen que no té moltes estrelles, està solta, no mostra una major concentració al centre i té un rang moderat de magnituds estel·lars.{{sfn|Levy|2005|p=79-80}} Hi ha 305 estrelles confirmades i un candidat [[Gegant roig|gegant vermell]].{{sfn|Subramaniam|Sagar|1999|p=937-961}} Es localitza a 5° de [[Zeta Aquilae|ζ Aquilae]].
* [[NGC 6741]] és una [[nebulosa planetària]] situada a 7000 [[Any llum|anys llum]].
* [[NGC 6749]] és un cúmul obert.
* [[NGC 6751]] és una nebulosa planetària l'estrella central de la qual té una [[temperatura efectiva]] de 140 000 [[Kelvin|K]].
* [[NGC 6755]] és un cúmul obert de magnitud 7,5; està format per una dotzena d'estrelles amb magnituds de 12 a 13. Es troba a uns 8.060 anys llum del [[Sistema solar|Sistema Solar]].{{sfn|Cantat-Gaudin|Anders|2020|p=22}}
* [[NGC 6760]] és un [[cúmul globular]] de 9,1 m. S'han descobert almenys dos [[Púlsar|púlsars]] al cúmul globular,{{sfn|Freire|Hessels|Nice|Ransom|Lorimer|2005|p=959-965}} i té una [[classe de concentració Shapley-Sawyer]] de IX.{{sfn|Shapley|Sawyer|1927|p=11-14}}
* [[NGC 6772]] és una nebulosa planetària.
* [[NGC 6778]] és una nebulosa planetària situada a uns 10.300 anys llum de distància del Sistema Solar.{{sfn|Paturel|Petit|Prugniel|Theureau|Rousseau|2003|p=45-55}}
* [[NGC 6781]] és una nebulosa planetaria situada a 8° al sud-oest d'[[Altair]] (α Aquilae).
* [[NGC 6790]] és una nebulosa planetària que visualment presenta un aspecte uniforme.
* [[NGC 6803]] és una nebulosa planetària que s'observa com un disc dèbil.
* [[NGC 6804]] és una nebulosa planetària propera a l'anterior.
* [[Westerhout 43|W43]] és considerada per alguns autors com la major regió de [[formació estel·lar]] de la Via Làctia.
* [[Westerhout 49|W49]] és una de les regions de [[formació estel·lar]] més grans de la nostra galàxia, invisible als [[Telescopi òptic|telescopis òptics]]. W49B és una [[nebulosa]] probablement originada per una [[supernova]] que va explotar fa més de 2900 anys.
* [[W51 (3C400)]] és un de [[Formació estel·lar|núvols interestel·lars]] més grans de la Via Làctia. Situat a uns 17.000 anys llum de la Terra, W51 té uns 350 anys llum d'ample. Tanmateix, es troba en una zona tan espessa amb [[Pols còsmica|pols interestel·lar]] que és opaca a la llum visible. Les observacions de l'[[Observatori de raigs X Chandra|Observatori de raigs X de Chandra]] i el telescopi d'infrarojos [[Telescopi espacial Spitzer|Spitzer]] revelen que W51 semblaria tan gran com la [[Lluna plena]] si es poguès veure la llum visible.<ref>{{ref-web | url=https://www.jpl.nasa.gov/images/pia23865-spitzer-image-of-star-factory-w51 |títol=Spitzer Image of Star Factory W51 |obra=[[Jet Propulsion Laboratory]] |llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-web | url=https://www.chandra.harvard.edu/photo/2017/w51/ |títol=Chandra :: Photo Album :: W51 |data=12 de juliol de 2017 |llengua=anglès}}</ref> Alberga el [[microquàsar]] [[SS 433]].

Àguila també conté alguns objectes extragalàctics. Un d'ells és la que pot ser la major concentració de massa de [[Galàxia|galàxies]] de l'[[Univers]] coneguda, la [[Gran Barrera d'Hèrcules-Corona Boreal]]. Va ser descoberta el novembre de 2013 i té una mida de 10.000 milions d'[[Any llum|anys llum]] (3 [[Parsec|Gpc]]). És l'estructura més gran i massiva coneguda de l'Univers.


=== Exoplanetes ===
=== Exoplanetes ===
Línia 65: Línia 108:


{| class="wikitable sortable" border=1
{| class="wikitable sortable" border=1
|+ Sistemes planetaris a la sonstel·lació de l'Àguila{{sfn|Metras|2011|p=5}}
|+ Sistemes planetaris a la constel·lació de l'Àguila{{sfn|Metras|2011|p=5}}
|-
|-
! scope=col | Estel
! scope=col | Estel
! scope=col | Distància (anys llum)
! scope=col | Distància ([[Any llum|anys llum]])
! scope=col | Planeta
! scope=col | Planeta
|-
|-
Línia 89: Línia 132:
|}
|}


== Objectes celestes ==
=== Altres ===
S'espera que la [[sonda espacial]] [[Pioneer 11]] de la [[NASA]], que va volar per [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i [[Saturn (planeta)|Saturn]] a la [[dècada del 1970]], passi prop de l'estrella [[Lambda de l'Àguila|λ Aquilae]] d'aquí a uns 4 milions d'anys.<ref>{{ref-llibre |títol=DK Eyewitness Space Encyclopedia |capítol= Hardware, Leaving the Solar System:Where are they now? |llengua=anglès}}</ref>
'''[[NGC 6709]]''': [[cúmul obert]] de magnitud 6,7


== Il·lustracions ==
'''[[NGC 6755]]''': cúmul obert de magnitud 7,5
A les il·lustracions d'Àguila que la representen com una [[àguila]], una línia gairebé recta de tres estrelles simbolitza part de les ales. El centre i el més brillant d'aquestes tres estrelles és [[Altair]].


== Mitologia ==
'''[[NGC 6760]]''': [[cúmul globular]] de magnitud 9,1
[[Fitxer:Aquilaurania.jpg|miniatura|Àquila, amb la figura ara obsoleta d'[[Antínous (constel·lació)|Antínous]], tal com representa [[Sidney Hall]] a ''Urania's Mirror'',<ref>{{ref-web|url=http://www.ianridpath.com/atlases/urania.htm |títol=Urania's Mirror c.1825 – Ian Ridpath's Old Star Atlases |editorial=Ianridpath |llengua=anglès}}</ref> un conjunt de cartes de [[Constel·lació|constel·lacions]] publicades a [[Londres]] cap al 1825. A l'esquerra hi ha [[Constel·lació del Dofí|Delphinus]]]]


Segons Gavin White, l'Àguila [[Astronomia babilònica|babilònica]] portava a les seves urpes la constel·lació anomenada ''«Home mort»''. L'autor també fa una comparació amb les [[Mitologia grecoromana|històries clàssiques]] d'[[Antínous (mitologia)|Antínous]] i [[Ganimedes (mitologia)|Ganímedes]].{{sfn|White|2008|p=95}}
'''[[NGC 6781]]''': [[nebulosa planetària]] de forma molt arrodonida, distància 2.600 anys-llum


A la [[Mitologia grega|mitologia grega clàssica]], Àquila va ser identificada com Αετός Δίας ''([[Àguila de Zeus|Aetós Dios]])'', l'àguila que portava els [[Llamp|llamps]] de [[Zeus]] i que va ser enviada per ell per portar el nen pastor [[Ganimedes (mitologia)|Ganimedes]], a qui desitjava, a l'[[Olimp]]; la [[constel·lació d'Aquari]] s'identifica de vegades amb Ganimedes.{{sfn|Ridpaht|2007}}
'''[[NGC 6803]]''': nebulosa planetària, distant 5.200 anys-llum


A la història d'amor [[República Popular de la Xina|xinesa]] de [[Qixi]], Niu Lang ([[Altair]]) i els seus dos fills ([[Beta de l'Àguila|β]] i [[Gamma Aquilae|γ Aquilae]]) estan separats per sempre de la seva esposa i mare Zhi Nu ([[Vega]]), que es troba a l'altre costat del riu, la [[Via Làctia]].<ref>{{ref-web|url=http://www.ianridpath.com/startales/lyra.html#chinese |títol=Star Tales – Lyra |obra=Ian Ridpath|llengua=anglès}}</ref>
'''[[Núvol d'Smith]]''': és un núvol d'[[hidrògen]] gegant que es mou a gran velocitat cap la nostra [[Via Làctia]], amb la que col·lidirà i s'hi barrejarà en uns 30 milions d'anys. Va ser descobert per la neerlandesa Gail Smith (avui Gail Bieger) amb un [[radiotelescopi]] l'any 1963.{{sfn|Schilling|2019|loc= capítol Aquila}}


En l'[[hinduisme]], la constel·lació d'Àguila s'identifica amb la [[Divinitats de l'Índia|deïtat]] meitat àguila meitat humana [[Garuda]].{{sfn|Langsten|Gilbert|1983}}{{sfn|Chandran|1993}}
Dues [[nova]]e majors han estat observades a Aquila: la primera el [[389 aC]], descrita com a més brillant que [[Venus (planeta)|Venus]], la segona, [[V603 Aquilae]], fou breument més brillant que [[Altair]] en el [[1918]].


A l'[[antic Egipte]], Aquila possiblement era vist com el [[falcó]] d'[[Horus]].{{sfn|Berio|2014|p=7}} Segons Berio, la identificació d'Àguila com a [[Astronomia egípcia|constel·lació egípcia]], i no només grecobabilònica, està corroborada pel ''Zodíac'' de [[Georges Daressy]].{{sfn|Daressy|1916|p=1-37}} Representa un anell exterior que mostra la ''Sphaera Graeca'', el [[zodíac]] hel·lenístic familiar, mentre que l'anell central representa la ''Sphaera Barbarica'' o zodíac d'estrangers amb els signes zodiacals dels ''dodekaoros'' egipcis que també van ser registrats per [[Teucros de Babilònia]].<ref>{{ref-web|url=http://digi.ub.uni-heidelberg.de/diglit/boll1903|títol=Boll, Franz: Sphaera: neue griechische Texte und Untersuchungen zur Geschichte der Sternbilder |lloc=Leipzig |any= 1903 |llengua=alemany}}</ref> Sota el signe de [[Sagitari (astrologia)|Sagitari]] hi ha el falcó d'Horus, presumiblement perquè Àguila s'eleva amb [[Constel·lació del Sagitari|Sagitari]].
== Història ==
[[Fitxer:Aquilaurania.jpg|miniatura|Àguila, amb la figura ja obsoleta d'[[Antínous (constel·lació)|Antínous]], tal com ho va representar [[Sidney Hall]] a ''Urania's Mirror'',{{sfn|Ridpath|2001|pp=80–82}} un conjunt de cartes de constel·lacions publicades a Londres cap al 1825. A l'esquerra hi ha la [[Constel·lació del Dofí]].]]


==Equivalents==
La constel·lació de l'Àguila fou possiblement identificada com una au des del [[segle XII aC]]. Pels grecs representava l'[[àguila de Zeus]]. Fou esmentada pels astrònoms grecs [[Èudox de Cnidos]] ({{segle|IV|-|s}}) i [[Àratos de Soli|Aratus]] ({{segle|III|-|s}}).
En l'[[astronomia xinesa]], ζ Aql es troba dins del [[Recinte del Mercat Celestial]] (天市垣, ''Tiān Shì Yuán''), i les altres estrelles de la constel·lació es troben dins de la [[Genbu|Tortuga Negra del Nord]] (北方玄武, ''Běi Fāng Xuán Wǔ'').


Es coneixen diversos equivalents [[Polinèsia|polinesis]] diferents del conjunt d'Àquila:
A la [[mitologia hindú]], Altair, Alshain i Tarazed representaven l'empremta del peu de [[Vishnu]].


* A l'illa de [[Futuna]], es deia ''Kau-amonga'', que significa ''«càrrega suspesa»''. El seu nom fa referència al nom en futunà del cinturó i l'espasa d'[[Orió (constel·lació)|Orió]], ''Amonga''.{{sfn|Makemson|1941|p=218}}
A l'antiguitat [[europa|europea]], les estrelles de la part sud de l'Àguila eren anomenades «[[Ganimedes (mitologia)|Ganímedes]]», del nom del coper dels [[mitologia grega|déus grecs]] que hauria estat elevat als cels per l'àguila de Zeus.
* A [[Hawaii]], Altair es deia ''Humu'', traduït al [[català]] com ''«[[Costura|cosir]], unir parts d'un [[Ham (eina)|ham]] de pescar»''. ''Humu'' també es refereix al forat pel qual s'uneixen les parts d'un ganxo. Es deia que ''Humu-ma'' influïa en els [[Astrologia|astròlegs]].{{sfn|Makemson|1941|p=212}}
* ''Pao-toa'' era el nom de tota la constel·lació de les [[illes Marqueses]]; el nom significava ''«guerrer cansat»''.{{sfn|Makemson|1941|p=240}}


A més, les constel·lacions polinesies incorporaven les estrelles de l'Aguila moderna. La constel·lació de [[Pukapuka]] ''Tolu'', que significa ''«tres»'', estava formada per [[Altair|Alfa]], [[Beta de l'Àguila|Beta]] i [[Tarazed|Gamma Aquilae]].{{sfn|Makemson|1941|p=262}}
Dins la història xinesa de [[Qi Qiao Jie]], Niu Lang (Altair) i els seus dos infants (Alshain i Tarazed) són separats de sa mare Zhi Nu ([[Vega]]) que està situada a l'altre costat de la Via Làctia.


[[Altair]] també s'anomenava comunament entre els pobles polinesis. La gent de [[Hawaii]] l'anomenava ''Humu'', la gent de les [[Tuamotu]] l'anomenaven ''Tukituki'' ''(«copejar amb un martell»;''{{sfn|Makemson|1941|p=263}} van anomenar Beta Aquilae ''Nga Tangata'' (''«els homes»''),{{sfn|Makemson|1941|p=256}} i la gent de [[Pukapuka]] l'anomenava Altair ''Turu'' i l'utilitzava com a una estrella de navegació.{{sfn|Makemson|1941|p=264}} El [[Maoris|poble maorí]] va anomenar Altair ''Poutu-te-rangi'', (''«pilar del cel»''), a causa de la seva posició important en la seva [[cosmologia]]. S'utilitzava de manera diferent en diferents [[Calendari|calendaris]] maoris, sent l'estrella de [[febrer]] i [[març]] en una versió i [[març]] i [[abril]] en l'altra. Altair també va ser l'estrella que va regir la collita anual de [[moniato]].{{sfn|Makemson|1941|p=245}}
La [[constel·lació]] de l'Àguila, amb els seus asterismes característics, visibles des de les latituds de la [[mediterrània]], fou esmentada per [[Claudi Ptolemeu]] a son ''[[Almagest]]'' però l'anomenà «[[Antinous (esclau d'Adrià)|Antinous i la seva Àguila]]», Antinous era un esclau grec que esdevingué el favorit de l'emperador [[Adrià]]. Antinous fou integrat definitivament a l'Àguila per [[Johann Elert Bode|Johann Bode]].


== Referències ==
== Referències ==
Línia 121: Línia 168:


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
{{Div col|cols=2}}
* {{Ref-llibre|cognom=Privett |nom=Grant |cognom2=Jones |nom2=Kevin |títol=The Constellation Observing Atlas |llengua=anglès |editorial=Springer |any=2013 |isbn=978-1-4614-7647-4}}
* {{ref-publicació |cognom=Abt |nom=Helmut A. |cognom2=Levato |nom2=Hugo |cognom3=Grosso |nom3=Monica |article=Rotational Velocities of B Stars |publicació=The Astrophysical Journal |volum=573(1) |mes=juliol |any=2002 | doi=10.1086/340590 | bibcode=2002ApJ...573..359A | llengua=anglès}}
* {{Ref-llibre|cognom=Schilling|nom=Govert|títol=Constellations. The story of space told through the 88 known patterns in the night sky |llengua=anglès |editorial=Black Dog & Leventhal Publishers. Hachette Book Group |any=2019 |isbn=978-0-316-48389-6}}
* {{ref-publicació|bibcode=2009ApJS..180..117A|article=MK Classifications of Spectroscopic Binaries|publicació=The Astrophysical Journal Supplement|volum=180(1)|cognom=Abt|nom=Helmut A.|any=2009 |doi=10.1088/0067-0049/180/1/117|s2cid=122811461 |llengua=anglès}}
* {{Ref-llibre|cognom=Bagnall |nom=Philip M. |títol=The Star Atlas Companion. What you need to know about the Constellations |llengua=anglès |editorial=Springer |any=2012 |isbn=978-1-4614-0829-1}}
* {{ref-publicació |cognom=Anders |nom=F. |cognom2=Khalatyan |nom2=A. |cognom3=Chiappini |nom3=C. |cognom4=Queiroz |nom4=A. B. |cognom5=Santiago |nom5=B. X. |article=Photo-astrometric distances, extinctions, and astrophysical parameters for Gaia DR2 stars brighter than G = 18 |publicació=Astronomy and Astrophysics |mes=agost |any=2019 |volum=628 |doi=10.1051/0004-6361/201935765 |arxiv=1904.11302 |bibcode=2019A&A...628A..94A |s2cid=131780028 |issn=0004-6361 |llengua=anglès}}
* {{ref-llibre| títol = Stars and Planets | cognom = Ridpath | nom = Ian |data = 2001 |editor= Princeton University Press |edició = 3a |isbn = 0-691-08913-2 |llengua=anglès}}
* {{ref-llibre|cognom=Bagnall |nom=Philip M. |títol=The Star Atlas Companion. What you need to know about the Constellations |editorial=Springer |any=2012 |isbn=978-1-461-40829-1 |llengua=anglès}}
* {{ref-publicació|cognom=Belle|nom=Gerard T. van|cognom2=Ciardi|nom2=David R.|cognom3=Thompson|nom3=Robert R.|cognom4=Akeson|nom4=Rachel L.|cognom5=Lada|nom5=Elizabeth A.|any=2001|article=Altair's Oblateness and Rotation Velocity from Long-Baseline Interferometry|url=http://stacks.iop.org/0004-637X/559/i=2/a=1155|publicació=The Astrophysical Journal|volum=559(2)|bibcode=2001ApJ...559.1155V|doi=10.1086/322340|s2cid=13969695 |issn=0004-637X |llengua=anglès}}
* {{ref-publicació|cognom=Berio|nom=Alessandro|any=2014|article=The Celestial River: Identifying the Ancient Egyptian Constellations|url=http://sino-platonic.org/complete/spp253_ancient_egyptian_constellations.pdf |format={{PDF}} |publicació=Sino-Platonic Papers|volum=253|bibcode=2014SPP...253....1B |llengua=anglès}}
* {{ref-publicació|article=Clusters and mirages: cataloguing stellar aggregates in the Milky Way|cognom=Cantat-Gaudin |nom=T. |cognom2=Anders |nom2=F. |publicació=Astronomy & Astrophysics |volum=633 |mes=gener |any=2020 | doi=10.1051/0004-6361/201936691 | arxiv=1911.07075 | bibcode=2020A&A...633A..99C | s2cid=208138247 |llengua=anglès}}
* {{ref-llibre|títol=Astronomy Quiz Book | nom=V. |cognom=Chandran |any=1993 |editorial=Pustak Mahal | isbn=978-81-223-0366-7 | llengua=anglès}} ''«... més tard es va estendre a altres cultures com l'àrab, hindú, grega i romana on els noms van ser reinterpretats per adaptar-se a les cultures locals. Per tant, Aquila/Garuda, Leo/Singha, Hydra/Vasuki i altres semblances en els noms ...»''
* {{ref-publicació |cognom=Cousins |nom=A. W. J. |article=Photometric Data for Stars in the Equatorial Zone (Seventh List) |publicació=Monthly Notes of the Astronomical Society of Southern Africa |volum=23 |any=1964 | bibcode=1964MNSSA..23..175C | llengua=anglès}}
* {{ref-publicació |cognom=Cousins |nom=A. W. J. |article=Standardization of Broadband Photometry of Equatorial Standards |publicació=South African Astronomical Observatory Circulars |volum=8 |any=1984 | bibcode=1984SAAOC...8...59C |llengua=anglès}}
* {{ref-publicació|cognom=Cowley |nom=A. |cognom2=Cowley |nom2=C. |cognom3=Jaschek |nom3=M. |cognom4=Jaschek |nom4=C. |article=A study of the bright A stars. I. A catalogue of spectral classifications |publicació=Astronomical Journal |volum=74 |mes=abril |any=1969 | doi=10.1086/110819 | bibcode=1969AJ.....74..375C |llengua=anglès}}
* {{ref-publicació|cognom=Daressy|nom=Georges|any=1916|article=L'Égypte céleste|publicació=Bulletin de l'Institut Français d'Archéologie Orientale|volum=12| |llengua=francès}}
* {{ref-publicació |article=The VAST Survey - III. The multiplicity of A-type stars within 75 pc|cognom=De Rosa |nom=R. J. |cognom2=Patience |nom2=J.|cognom3=Wilson |nom3=P. A. |cognom4=Schneider |nom4=A.|cognom5=Wiktorowicz |nom5=S. J. |publicació=Monthly Notices of the Royal Astronomical Society|volum=437(2) |any=2014 | bibcode=2014MNRAS.437.1216D| doi=10.1093/mnras/stt1932| arxiv=1311.7141 | llengua=anglès}}
* {{ref-publicació|article=The orbit and companions of the classical Cepheid FF AQL |cognom = Evans |nom=Nancy Remage |cognom2=Welch|nom2=Douglas L.|cognom3=Scarfe|nom3=Colin D.|cognom4= Teays|nom4=Terry J. |publicació=Astronomical Journal |issn= 0004-6256 |volum= 99 |any=1990 | doi=10.1086/115442| bibcode =1990AJ.....99.1598E|arxiv=astro-ph/9706292 |llengua=anglès}}
* {{ref-publicació |cognom=Frasca |nom=A. |cognom2=Covino |nom2=E. |cognom3=Spezzi |nom3=L. |cognom4=Alcalá |nom4=J. M. |cognom5=Marilli |nom5=E. |article=REM near-IR and optical photometric monitoring of pre-main sequence stars in Orion. Rotation periods and starspot parameters |publicació=Astronomy and Astrophysics |volum=508(3) | doi=10.1051/0004-6361/200913327 | bibcode=2009A&A...508.1313F | mes=desembre |any=2009| arxiv=0911.0760 | s2cid=118361131 |llengua=anglès}}
* {{ref-publicació|cognom=Freire|nom=Paulo C. C.|cognom2=Hessels|nom2=Jason W. T.|cognom3=Nice|nom3=David J.|cognom4=Ransom|nom4=Scott M.|cognom5=Lorimer|nom5=Duncan R.|mes=març |any=2005 |article=The Millisecond Pulsars in NGC 6760|url=https://iopscience.iop.org/article/10.1086/427748 |publicació=The Astrophysical Journal|volum=621(2)|doi=10.1086/427748|issn=0004-637X|arxiv=astro-ph/0411160|bibcode=2005ApJ...621..959F |s2cid=119342837 |llengua=anglès}}
* {{ref-publicació | doi = 10.1051/0004-6361/201423872|article = Searching for visual companions of close Cepheids|publicació = Astronomy & Astrophysics|volum = 567 |any = 2014|cognom = Gallenne |nom = A.|cognom2 = Kervella |nom2 = P.|cognom3 = Mérand |nom3 = A.|cognom4 = Evans |nom4 = N. R.|cognom5 = Girard |nom5 = J. H. V.|arxiv = 1406.0493 |bibcode = 2014A&A...567A..60G | s2cid = 55702630 |llengua=anglès}}
* {{ref-publicació |cognom=Gray |nom=R. O. |cognom2=Corbally |nom2=C. J.|cognom3=Garrison |nom3=R. F. |cognom4=McFadden |nom4=M. T.|cognom5=Bubar |nom5=E. J. |article=Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: spectroscopy of stars earlier than M0 within 40 pc-The Southern Sample|publicació=The Astronomical Journal|volum=132(1) |mes=juliol |any=2006| doi=10.1086/504637 | bibcode=2006AJ....132..161G| arxiv=astro-ph/0603770 | s2cid=119476992 | llengua=anglès}}
* {{ref-publicació |cognom=Hirshfeld |nom=A. |cognom2=Sinnott |nom2=R. W. |cognom3=Ochsenbein |nom3=F. |cognom4=Lemay |nom4=D. |article=Book-Review - Sky Catalogue 2000.0 - V.1 - Stars to Magnitude 8.0 ED.2 |publicació=Journal of the Royal Astronomical Society of Canada |volum=86(4) |mes=agost |any=1992 | bibcode=1992JRASC..86..221L |llengua=anglès}}
* {{ref-publicació|cognom=Johnson |nom=Christopher B.|cognom2=Schaefer |nom2=Bradley E.|cognom3=Kroll |nom3=Peter|cognom4=Henden |nom4= Arne A. |any=2013|article=Nova Aquilae 1918 (V603 Aql) Faded by 0.44 mag/century from 1938-2013| arxiv=1310.6802|bibcode = 2014ApJ...780L..25J |doi = 10.1088/2041-8205/780/2/L25|volum=780(2)|publicació=The Astrophysical Journal|s2cid=118403602 |llengua=anglès}}
* {{ref-publicació|bibcode=1991TrSht..63....1K|article=Catalogue of WBVR-magnitudes of bright stars of the northern sky|publicació=Trudy Gosudarstvennogo Astronomicheskogo Instituta|volum=63|cognom=Kornilov|nom=V. G.|cognom2=Volkov|nom2=I. M.|cognom3=Zakharov|nom3=A. I.|cognom4=Kozyreva|nom4=V. S.|cognom5=Kornilova|nom5=L. N.|any=1991 |llengua=anglès}}
* {{ref-publicació |article=Research on Bengal: proceedings of the 1981 Bengal Studies Conference, Issue 34 of South Asia series, Michigan State University Asian Studies Center | nom=Raymond L. |cognom=Langsten | nom2=Marc Jason |cognom2=Gilbert |any=1983 |publicació=Asian Studies Center, Michigan State University |llengua=anglès}} ''«... i l'aparició de la constel·lació d'Àquila que marca... Com que Aquila era una àguila per als grecs, és l'estel de Garuda per als hindús....»''
* {{ref-llibre |cognom = Makemson |nom = Maud Worcester |any = 1941 |editorial = [[Yale University Press]]|títol = The Morning Star Rises: an account of Polynesian astronomy | bibcode = 1941msra.book.....M |llengua=anglès}}
* {{ref-llibre|cognom=Mobberley|nom=Martin |títol=Cataclysmic Cosmic Events and How to Observe Them|editorial=Springer|any=2009|isbn=978-0-387-79946-9|llengua=anglès}}
* {{ref-publicació |cognom=Monnier|nom=J. D.|cognom2=Zhao|nom2=M.|cognom3=Pedretti |nom3=E. |cognom4=Thureau |nom4=N. |cognom5=Ireland |nom5=M. |any=2007|article=Imaging the surface of Altair |publicació=[[Science]] |volum=317(5836) |bibcode=2007Sci...317..342M|doi=10.1126/science.1143205|pmid=17540860|arxiv = 0706.0867 |s2cid=4615273 |llengua=anglès}} Vegeu la segona columna de la Taula 1 per a paràmetres estel·lars.
* {{ref-publicació|article=Calibrating the metallicity of M dwarfs in wide physical binaries with F-, G-, and K-primaries - I: High-resolution spectroscopy with HERMES: stellar parameters, abundances, and kinematics |cognom=Montes |nom=D. |cognom2=González Peinado |nom2=R. |cognom3=Tabernero |nom3=H. M. |cognom4=Caballero |nom4=J. A.|cognom5=Marfil |nom5=E. |publicació=Monthly Notices of the Royal Astronomical Society |volum=479(1) |mes=setembre |any=2018 | doi=10.1093/mnras/sty1295 | arxiv=1805.05394| bibcode=2018MNRAS.479.1332M | llengua=anglès}}
* {{ref-llibre|nom=Patrick |cognom=Moore|títol=The Observer's Year: 366 Nights of the Universe|any=2013|editorial=Springer Science & Business Media|isbn=978-1-4471-3613-2|llengua=anglès}}
* {{ref-publicació |cognom=Paturel |nom=G. |cognom2=Petit |nom2=C.|cognom3=Prugniel |nom3=Ph. |cognom4=Theureau |nom4=G.|cognom5=Rousseau |nom5=J. |article=HYPERLEDA. I. Identification and designation of galaxies|publicació=Astronomy and Astrophysics|volum=412 |mes=desembre |any=2003 | doi=10.1051/0004-6361:20031411 | bibcode=2003A&A...412...45P | llengua=anglès}}
* {{ref-publicació | doi = 10.1086/497981 |article = Resolving the Effects of Rotation in Altair with Long‐Baseline Interferometry|any = 2006|cognom = Peterson|nom = D. M.|cognom2 = Hummel|nom2 = C. A.|cognom3 = Pauls|nom3 = T. A.|cognom4 = Armstrong|nom4 = J. T.|cognom5 = Benson|nom5 = J. A.|publicació = [[Astrophysical Journal|The Astrophysical Journal]]|volum = 636(2) | arxiv = astro-ph/0509236| bibcode = 2006ApJ...636.1087P| s2cid = 18683397}} Vegeu Taula 2 per a paràmetres estel·lars.
* {{ref-publicació|cognom=Pigott |nom= Edward|enllaçautor=Edward Pigott |article =Observations of a New Variable Star. In a Letter from Edward Pigott, Esq. to Sir H. C. Englefield, Bart. F. R. S. and A. S.|any =1785|publicació =Philosophical Transactions of the Royal Society of London|volum =75|bibcode =1785RSPT...75..127P|doi=10.1098/rstl.1785.0007|s2cid =186212958 |llengua=anglès}}
* {{ref-llibre|cognom=Privett |nom=Grant |cognom2=Jones |nom2=Kevin |títol=The Constellation Observing Atlas |editorial=Springer |any=2013 |isbn=978-1-461-47647-4 |llengua=anglès}}
* {{ref-publicació |article=Precision angular diameters for 16 southern stars with VLTI/PIONIER |cognom=Rains |nom=Adam D. |cognom2=Ireland |nom2=Michael J. |cognom3=White |nom3=Timothy R.|cognom4=Casagrande |nom4=Luca |cognom5=Karovicova |nom5=I.|publicació=Monthly Notices of the Royal Astronomical Society|volum=493(2) |mes=abril |any=2020| arxiv=2004.02343 | bibcode=2020MNRAS.493.2377R | doi=10.1093/mnras/staa282 | s2cid=214802418 |llengua=anglès}}
* {{ref-publicació|bibcode=2013AJ....146...93E|arxiv=1307.7123|article=Binary Cepheids: Separations and Mass Ratios in 5 M ⊙ Binaries|publicació=[[Astronomical Journal|The Astronomical Journal]]|volum=146(4)|pàgina=93|cognom=Remage Evans|nom=Nancy|cognom2=Bond|nom2=Howard E.|cognom3=Schaefer|nom3=Gail H.|cognom4=Mason|nom4=Brian D.|cognom5=Karovska|nom5=Margarita|any=2013|doi=10.1088/0004-6256/146/4/93|s2cid=34133110 |llengua=anglès}}
* {{ref-llibre| títol = Stars and Planets | cognom = Ridpath | nom = Ian |any = 2001 |editorial= [[Princeton University Press]] |isbn = 0-691-08913-2 |llengua=anglès}}
* {{ref-llibre |nom = Ian |cognom = Ridpath |any= 2007 |títol = Stars and Planets Guide |editorial = [[Princeton University Press]] |isbn = 978-0-691-13556-4 |llengua=anglès}}
* {{ref-llibre|cognom=Schilling|nom=Govert|títol=Constellations. The story of space told through the 88 known patterns in the night sky |editorial=Black Dog & Leventhal Publishers. Hachette Book Group |any=2019 |isbn=978-0-316-48389-6 |llengua=anglès}}
* {{ref-publicació |cognom=Shapley |nom=Harlow |cognom2=Sawyer |nom2=Helen B. |article=A Classification of Globular Clusters |publicació=Harvard College Observatory Bulletin |volum=849(849) |mes=agost |any=1927 | bibcode=1927BHarO.849...11S | llengua=anglès}}
* {{ref-publicació|article=Multicolor CCD Photometry and Stellar Evolutionary Analysis of NGC 1907, NGC 1912, NGC 2383, NGC 2384, and NGC 6709 Using Synthetic Color-Magnitude Diagrams|cognom=Subramaniam |nom=Annapurni |cognom2=Sagar |nom2=Ram |publicació=The Astronomical Journal|volum=117(2) |mes=febrer |any=1999| doi=10.1086/300716 | bibcode=1999AJ....117..937S | s2cid=34294008 |llengua=anglès}}
* {{ref-publicació|article=The visual companion of the classical Cepheid FF AQL |cognom=Udalski|nom=A.|cognom2=Evans|nom2=Nancy R. |publicació = Astronomical Journal |issn= 0004-6256 |volum= 106(1) |any=1993 |doi=10.1086/116643 | bibcode =1993AJ....106..348U |llengua=anglès}}
* {{ref-llibre |títol = Babylonian Star-lore |nom = Gavin |cognom = White |editorial = Solaria Pubs |any = 2008 |llengua=anglès}}
{{Div col end}}


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==
* [[Aquila (astronomia xinesa)]]
* [[Llista d'estrelles per constel·lació]]
* [[Llista d'estrelles per constel·lació]]


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
{{Projectes germans}}
* [http://www.apodcatala.com/9808/apod980823.htm APOD en català, el Triangle d'Estiu] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070928071306/http://www.apodcatala.com/9808/apod980823.htm |date=2007-09-28}}
* {{ref-web |títol= APOD en català, el Triangle d'Estiu |url=https://web.archive.org/web/20070928071306/http://www.apodcatala.com/9808/apod980823.htm |data=28 de setembre de 2007}}
* [http://chandra.harvard.edu/photo/constellations/aquila.html Plana del Chandra, an anglès]
* {{ref-web |url=http://chandra.harvard.edu/photo/constellations/aquila.html |títol=Aquila |obra=Chandra |llengua=anglès}}
* [http://www.windows.ucar.edu/tour/link=/the_universe/Constellations/summer/aquila.html Plana sobre la constel·lació, en anglès] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070513025933/http://www.windows.ucar.edu/tour/link=/the_universe/Constellations/summer/aquila.html |date=2007-05-13}}
* [http://chandra.harvard.edu/graphics/constellations/aquila_hev2.jpg Imatge NASA-Harvard]


{{48CdP}}
{{48CdP}}
Línia 140: Línia 224:
{{Constel·lació de l'Àguila}}
{{Constel·lació de l'Àguila}}
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}

{{Sky|20|00|00|+|05|00|00|10}}
{{Sky|20|00|00|+|05|00|00|10}}
[[Categoria:Àguila| ]]
[[Categoria:Àguila| ]]

Revisió del 23:14, 6 gen 2024

Infotaula constel·lacióConstel·lació de l'Àguila 
Nom en llatíAquila
AbreviaturaAql Modifica el valor a Wikidata
GenitiuAquilae[1]
SimbologiaL'àguila[1]
Ascensió recta18h 41m 18.2958s–20h 38m 23.7231s[2]
Declinació18.6882229°–−11.8664360°[2]
Àrea652 graus quadrats
Posició 22a
Estels principals10[1]
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed65
Estels amb planetes9
Estels més brillants (magnitud < 3)3
Estels més propers (< 10 pc)2
Estel més brillantAltair (α Aql) (0,76m)
Estel més proper a la TerraAltair (α Aql)
16,77 a.l.
5,13 pc
Objectes Messier0
Meteors
Limita ambSageta, Hèrcules, Serpentari, Serpent, Escut, Sagitari, Capricorn, Aquari i Dofí Modifica el valor a Wikidata
Visible a latituds entre +90° i −75°.
Durant el mes d'agost a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

L'Àguila (Aquila) és una de les 48 constel·lacions ptolemaiques, i una de les 88 constel·lacions en què es va dividir el cel per la Unió Astronòmica Internacional. Està poc més o menys en l'equador celeste.

Els seus estels més importants són Altair (α Aql), Alshain (β Aql) i Tarazed (γ Aql).[3] La constel·lació es veu millor a l'estiu de l'hemisferi nord, ja que es troba al llarg de la Via Làctia. A causa d'aquesta ubicació, es troben molts cúmuls i nebuloses dins dels seus límits, però són tènues i les galàxies són poques.

  • Constel·lació de l'Àguila
    Constel·lació de l'Àguila

Altair és un vèrtex de l'asterisme conegut com a Triangle d'Estiu; els altres dos són els estels de l'hemisferi nord, Vega (a la constel·lació de la Lira), i Deneb (a la constel·lació del Cigne).[4]

Història

Aquila va ser una de les 48 constel·lacions descrites per l'astrònom Ptolemeu del segle ii. Ho havia esmentat anteriorment Eudox al segle iv aC i Arat al segle iii aC.[5]

  • La constel·lació de l'Aquila tal com es pot veure a ull nu
    La constel·lació de l'Aquila tal com es pot veure a ull nu

Actualment és una de les 88 constel·lacions definides per la Unió Astronòmica Internacional. La constel·lació també era coneguda com Vultur volans (el voltor volador) pels romans, no s'ha de confondre amb Vultur cadens, que era el seu nom per a la constel·lació de la Lira. Sovint es considera que representa l'àguila que sostenia els llamps de Zeus/Júpiter en la mitologia grecoromana. Àguila també s'associa amb l'àguila que va segrestar Ganímedes, fill d'un dels reis de Troia (associat amb la constel·lació d'Aquari), a l'Olimp per servir de coper als déus.

Ptolemeu va catalogar 19 estrelles conjuntament en aquesta constel·lació i en la ja obsoleta Antínous, que va rebre el nom durant el regnat de l'emperador Hadrià (117-138), però que de vegades s'atribuïa erròniament a Tycho Brahe, que va catalogar 12 estrelles a Àguila. i set a Antínous. Hevelius va determinar 23 estrelles a la primera[6] i 19 a la segona.[5]

L'Àguila grega probablement es basa en la constel·lació babilònica de l'Àguila, però de vegades es pensa erròniament com una gavina que es troba a la mateixa zona que la constel·lació grega.[7]

Característiques notables

Estrelles

Vegeu també: Llista d'estrelles d'Aquila

Situada sobre la Via Làctia, Aquila té nombroses estrelles. Se'n poden veure 124 estrelles a ull nu, conté molts camps estel·lars rics i ha estat la ubicació de moltes noves.[8] Algunes d'aquestes estrelles són:

Noves

L'any 1918 es va observar una nova brillant a l'Àguila (V603 de l'Àguila) i va brillar breument més que Altair, l'estrella més brillant d'Aguila. Va ser vista per primera vegada per Zygmunt Laskowski[36] i va ser confirmat la nit del 8 de juny de 1918.[37] Nova Aquilae va assolir una magnitud aparent màxima de -0,5 i va ser la nova més brillant registrada des de la invenció del telescopi.[38]

Objectes del cel profund

Tres nebuloses planetàries interessants es troben a l'Àguila:

Altres objectes del cel profund d'Àguila són:

Àguila també conté alguns objectes extragalàctics. Un d'ells és la que pot ser la major concentració de massa de galàxies de l'Univers coneguda, la Gran Barrera d'Hèrcules-Corona Boreal. Va ser descoberta el novembre de 2013 i té una mida de 10.000 milions d'anys llum (3 Gpc). És l'estructura més gran i massiva coneguda de l'Univers.

Exoplanetes

A la constel·lació de l'Àguila s'hi han descobert fins a 7 estels amb un sistema planetari, cap d'ells visibles a ull nu.

Sistemes planetaris a la constel·lació de l'Àguila[49]
Estel Distància (anys llum) Planeta
CoRoT-3 2.200 CoRoT-3 b
CoRoT-6 ? CoRoT-6 b
HD 179079 210 HD 179079 b
HD 183263 180 HD 183263 b
HD 183263 c
HD 192263 65 HD 192263 b
HD 192699 220 HD 192699 b
V1298 Aql 18,72 VB 10 b

Altres

S'espera que la sonda espacial Pioneer 11 de la NASA, que va volar per Júpiter i Saturn a la dècada del 1970, passi prop de l'estrella λ Aquilae d'aquí a uns 4 milions d'anys.[50]

Il·lustracions

A les il·lustracions d'Àguila que la representen com una àguila, una línia gairebé recta de tres estrelles simbolitza part de les ales. El centre i el més brillant d'aquestes tres estrelles és Altair.

Mitologia

Àquila, amb la figura ara obsoleta d'Antínous, tal com representa Sidney Hall a Urania's Mirror,[51] un conjunt de cartes de constel·lacions publicades a Londres cap al 1825. A l'esquerra hi ha Delphinus

Segons Gavin White, l'Àguila babilònica portava a les seves urpes la constel·lació anomenada «Home mort». L'autor també fa una comparació amb les històries clàssiques d'Antínous i Ganímedes.[7]

A la mitologia grega clàssica, Àquila va ser identificada com Αετός Δίας (Aetós Dios), l'àguila que portava els llamps de Zeus i que va ser enviada per ell per portar el nen pastor Ganimedes, a qui desitjava, a l'Olimp; la constel·lació d'Aquari s'identifica de vegades amb Ganimedes.[14]

A la història d'amor xinesa de Qixi, Niu Lang (Altair) i els seus dos fills (β i γ Aquilae) estan separats per sempre de la seva esposa i mare Zhi Nu (Vega), que es troba a l'altre costat del riu, la Via Làctia.[52]

En l'hinduisme, la constel·lació d'Àguila s'identifica amb la deïtat meitat àguila meitat humana Garuda.[53][54]

A l'antic Egipte, Aquila possiblement era vist com el falcó d'Horus.[55] Segons Berio, la identificació d'Àguila com a constel·lació egípcia, i no només grecobabilònica, està corroborada pel Zodíac de Georges Daressy.[56] Representa un anell exterior que mostra la Sphaera Graeca, el zodíac hel·lenístic familiar, mentre que l'anell central representa la Sphaera Barbarica o zodíac d'estrangers amb els signes zodiacals dels dodekaoros egipcis que també van ser registrats per Teucros de Babilònia.[57] Sota el signe de Sagitari hi ha el falcó d'Horus, presumiblement perquè Àguila s'eleva amb Sagitari.

Equivalents

En l'astronomia xinesa, ζ Aql es troba dins del Recinte del Mercat Celestial (天市垣, Tiān Shì Yuán), i les altres estrelles de la constel·lació es troben dins de la Tortuga Negra del Nord (北方玄武, Běi Fāng Xuán Wǔ).

Es coneixen diversos equivalents polinesis diferents del conjunt d'Àquila:

  • A l'illa de Futuna, es deia Kau-amonga, que significa «càrrega suspesa». El seu nom fa referència al nom en futunà del cinturó i l'espasa d'Orió, Amonga.[58]
  • A Hawaii, Altair es deia Humu, traduït al català com «cosir, unir parts d'un ham de pescar». Humu també es refereix al forat pel qual s'uneixen les parts d'un ganxo. Es deia que Humu-ma influïa en els astròlegs.[59]
  • Pao-toa era el nom de tota la constel·lació de les illes Marqueses; el nom significava «guerrer cansat».[60]

A més, les constel·lacions polinesies incorporaven les estrelles de l'Aguila moderna. La constel·lació de Pukapuka Tolu, que significa «tres», estava formada per Alfa, Beta i Gamma Aquilae.[61]

Altair també s'anomenava comunament entre els pobles polinesis. La gent de Hawaii l'anomenava Humu, la gent de les Tuamotu l'anomenaven Tukituki («copejar amb un martell»;[62] van anomenar Beta Aquilae Nga Tangata («els homes»),[63] i la gent de Pukapuka l'anomenava Altair Turu i l'utilitzava com a una estrella de navegació.[64] El poble maorí va anomenar Altair Poutu-te-rangi, («pilar del cel»), a causa de la seva posició important en la seva cosmologia. S'utilitzava de manera diferent en diferents calendaris maoris, sent l'estrella de febrer i març en una versió i març i abril en l'altra. Altair també va ser l'estrella que va regir la collita anual de moniato.[65]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Ridpath, 2001, p. 80-82.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Aquila, constellation boundary» (en anglès). The Constellations. International Astronomical Union.
  3. ↑ «Constel·lació de l'Àguila». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ Privett i Jones, 2013, p. 18.
  5. ↑ 5,0 5,1 Chisholm, 1911.
  6. ↑ «Prodromus astronomiae» (en anglès) p. 272–273, 1690.
  7. ↑ 7,0 7,1 White, 2008, p. 95.
  8. ↑ Schilling, 2019, p. Cap: Aquila.
  9. ↑ Darling, David. «Altair» (en anglès). The Internet Encyclopedia of Science.
  10. ↑ Darling, David. «Summer Triangle» (en anglès). The Internet Encyclopedia of Science.
  11. ↑ 11,0 11,1 Monnier et al., Ireland, p. 342-345.
  12. ↑ 12,0 12,1 Peterson et al., Benson, p. 1087-1097.
  13. ↑ Belle et al., Lada, p. 1155-1164.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Ridpaht, 2007.
  15. ↑ Gray et al., Bubar, p. 161-170.
  16. ↑ Montes et al., Marfil, p. 1332-1382.
  17. ↑ Rains et al., Karovicova, p. 2377-2394.
  18. ↑ Cousins, 1984, p. 59.
  19. ↑ Kornilov et al., Kornilova, p. 1.
  20. ↑ «Naming Stars» (en anglès). IAU.
  21. ↑ 21,0 21,1 De Ros et al., Wiktorowicz, p. 126-124.
  22. ↑ Cowley et al., 1969, p. 375-406.
  23. ↑ Pigott, 1785, p. 127-136.
  24. ↑ Remage Evans et al., Karovska.
  25. ↑ Gallenne et al., Girard, p. A60.
  26. ↑ Moore, 2013, p. 132.
  27. ↑ Hirshfeld et al., 1992, p. 221.
  28. ↑ Anders et al., Santiago, p. A94.
  29. ↑ Frasca et al., Marilli, p. 1313-1330.
  30. ↑ Cousins, 1964, p. 175.
  31. ↑ Abt, Levato i Grosso, 2002, p. 359-365.
  32. ↑ Abt, 2009, p. 117-118.
  33. ↑ Evans et al., 1990, p. 1598-1611.
  34. ↑ Gallene et al., Girard, p. A60.
  35. ↑ Udalski i Evans, 1993, p. 348-351.
  36. ↑ The Contribution of Amateurs to Astronomy, Proceedings of Colloquium 98 of the International Astronomical Union, 20-24 de juny de 1987, p. 41
  37. ↑ Mobberley, 2009, p. 46.
  38. ↑ Johnson et al., 2013, p. L25.
  39. ↑ «The Glowing Eye of Planetary Nebula NGC 6751» (en anglès). Hubble Site, 06-04-2000.
  40. ↑ Seligman, Courtney. «NGC Objects: NGC 6750 - 6799» (en anglès). Celestial Atlas.
  41. ↑ Levy, 2005, p. 79-80.
  42. ↑ Subramaniam i Sagar, 1999, p. 937-961.
  43. ↑ Cantat-Gaudin i Anders, 2020, p. 22.
  44. ↑ Freire et al., Lorimer, p. 959-965.
  45. ↑ Shapley i Sawyer, 1927, p. 11-14.
  46. ↑ Paturel et al., Rousseau, p. 45-55.
  47. ↑ «Spitzer Image of Star Factory W51» (en anglès). Jet Propulsion Laboratory.
  48. ↑ «Chandra :: Photo Album :: W51» (en anglès), 12-07-2017.
  49. ↑ Metras, 2011, p. 5.
  50. ↑ «Hardware, Leaving the Solar System:Where are they now?». A: DK Eyewitness Space Encyclopedia (en anglès). 
  51. ↑ «Urania's Mirror c.1825 – Ian Ridpath's Old Star Atlases» (en anglès).
  52. ↑ «Star Tales – Lyra» (en anglès). Ian Ridpath.
  53. ↑ Langsten i Gilbert, 1983.
  54. ↑ Chandran, 1993.
  55. ↑ Berio, 2014, p. 7.
  56. ↑ Daressy, 1916, p. 1-37.
  57. ↑ «Boll, Franz: Sphaera: neue griechische Texte und Untersuchungen zur Geschichte der Sternbilder» (en alemany), 1903.
  58. ↑ Makemson, 1941, p. 218.
  59. ↑ Makemson, 1941, p. 212.
  60. ↑ Makemson, 1941, p. 240.
  61. ↑ Makemson, 1941, p. 262.
  62. ↑ Makemson, 1941, p. 263.
  63. ↑ Makemson, 1941, p. 256.
  64. ↑ Makemson, 1941, p. 264.
  65. ↑ Makemson, 1941, p. 245.

Bibliografia

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Constel·lació de l'Àguila

Coordenades: Sky map 20h 00m 00s; +05° 00′ 00″

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Constel·lació_de_l%27Àguila&oldid=32911178»